![SantBoi[.Tv]ai](https://santboi.tv/wp-content/uploads/2024/09/LogoStBoi.TvAi_.png)
La història de Sant Boi de Llobregat, i en concret la del Parc de Marianao, és un mirall de les convulsions polítiques i socials que van sacsejar Espanya al segle XX. Les vides de la família Vallejo, entre l’activisme, la repressió i la resistència, esdevenen el fil conductor perfecte per a reconstruir un període que va transformar la ciutat, de la il·lusió republicana a la foscor de la dictadura. Seguint la seva trajectòria, des dels fronts de guerra fins a la intimitat de la seva llar, podem comprendre com el passat encara ressona avui en la nostra memòria col·lectiva.
La II República a Sant Boi i Marianao
L’any 1931, el nou context polític de la Segona República va arribar a Sant Boi de Llobregat amb un missatge clar de canvi. La caiguda de la dictadura de Primo de Rivera el 1930 va obrir un període de reflexió política i van sorgir tres faccions principals a la ciutat: la Lliga Regionalista (de dreta catalanista), Acció Catalana (catalanista republicana) i el Casal d’Esquerres (d’inspiració republicana). A les eleccions municipals de l’abril de 1931, a diferència d’altres llocs, les forces d’esquerra no van formar una coalició, la qual cosa va resultar en una victòria per a la Lliga Regionalista. No obstant això, la proclamació de la República a Barcelona va portar a la formació d’un nou govern municipal encapçalat per forces catalanistes i republicanes pocs dies després. Aquest nou panorama contrastava directament amb l’antic ordre, representat pel Marquès de Marianao, Salvador Samà i Torrents.
El Palau de Marianao, construït a finals del segle XIX, era un símbol de l’opulència i el poder de les elits, una fortuna forjada amb negocis colonials a Cuba, incloent-hi el comerç de persones esclavitzades. La finca de Marianao no era una simple residència, sinó un centre de poder per a l’elit conservadora, fins al punt que el dictador Miguel Primo de Rivera hi va celebrar reunions abans del seu cop d’estat de 1923. L’any 1933, la mort del marquès va suposar la transició del títol al seu fill, Salvador Samà i Sarriera, just a les portes del conflicte que canviaria per sempre el destí de la propietat.
En paral·lel a aquests esdeveniments, la biografia de Juan José Vallejo González, nascut a Toledo el 1912, exemplifica l’agitació d’aquella època. Venedor de sabates i activista a Madrid, va ser cofundador de les Joventuts Socialistes Unificades (JSU) l’abril de 1936. El seu activisme es va estendre a l’esport, on va ser líder de la Federación Cultural Deportiva Obrera (FCDO), que promovia l’esport com a eina de mobilització social i consciència antifeixista. La seva implicació en l’Olimpíada Popular de Barcelona, concebuda com una resposta als Jocs de Berlín, va ser un contra-esdeveniment antifeixista tràgicament interromput pel cop d’estat del 18 de juliol.
La Guerra Civil i el Parc de Marianao
L’Arxiu Històric Municipal de Sant Boi de Llobregat està treballant des del 2017 en el Memorial 1939-1945 què dirigeix Carles Serret. És un projecte de recerca en curs per documentar totes les víctimes locals en aquest període. Es detallen les categories de víctimes:
| Categoria de Mort | Nombre de Santboians | Període |
|---|---|---|
| Repressió “incontrolada” al bàndol republicà | 15 | 1936-1939 |
| Desaparicions i morts en combat | 154 | 1936-1939 |
| Repressió “institucional” del règim franquista | 7 | 1939-1945 |
| Morts en camps de concentració, a l’exili | 5 | 1939-1945 |
| Morts en combat a la II Guerra Mundial | 1 | 1939-1945 |
| Altres víctimes civils | 4 | 1936-1939 |
Els “Vilaboians” que varen anar a la guerra: “més de 1.400 persones que van anar a lluitar per unes idees, des les quals unes 150 van desaparèixer o no van tornar.”
Estat civil: Casat amb dos fills.
Domicili: C/ Miquel Esplugues
Ofici: Terrissaire.
Lleva: 1926.
Enquadrat: Artiller a la 72 BM de l’EPR.
Mort: En combat, a la Serra de Pàndols (Terra Alta), l′11 de novembre de 1938, a les acaballes de la Batalla de l’Ebre. Informació: AHMSBL (Orfes. Caixa 105, expedient 1), (EM, Caixa 163)
Amb l’esclat de la Guerra Civil, la vida de Juan José Vallejo va canviar radicalment, i també el Palau de Marianao. El palau i la seva finca van ser requisats per les autoritats republicanes i el seu propòsit va ser subvertit, passant de ser un espai d’oci aristocràtic a un recurs per a la col·lectivitat. El parc es va convertir en un centre logístic de la rereguarda republicana, servint com a clínica militar i “hospital de sang”. A més, va acollir un contingent d’uns 1.200 refugiats que fugien del conflicte a la península, la qual cosa va representar un augment considerable de la població de Sant Boi, que s’estima que era d’uns 8.000 habitants el 1920.
Els relats dels testimonis locals ens permeten endinsar-nos en aquesta realitat. Josep Faura Borgés, fill del masover, va recordar que el palau es va convertir en hospital militar, mentre que el Sr. Bota, cunyat futur del senyor Mateu (responsable de mateniment de Mariano), va donar un testimoni colpidor: una estructura oberta que avui ocupa l’antic bar de la finca es va fer servir com a “dipòsit de morts” durant la guerra. Aquests relats, juntament amb la presència d’armes i municions, subratllen la brutalitat i la disrupció de la vida quotidiana que la guerra va imposar.
En aquest context de patiment, també hi va haver una “catàstrofe silenciosa“. Entre 1936 i 1939, es van registrar 2.682 morts als hospitals psiquiàtrics de Sant Boi, el 82,8% de les quals van ser per malalties gàstriques i desnutrició. Aquestes dades revelen la vulnerabilitat extrema dels més indefensos en un context de col·lapse social i de recursos. El col·lectiu “Besnéts en cerca” lluita avui per donar dignitat a aquestes víctimes i recuperar una memòria sovint oblidada.
Usos del Parc i Palau de Marianao durant la Guerra Civil (1936-1939)
| Tipus d’Ús | Descripció/Funció | Testimonis/Fonts | Implicacions |
| Hospital Militar | Atenció a ferits de guerra, possiblement connectat amb Santa Bàrbara per transport | Josep Faura Borgés, Sr. Bota | Transformació d’un espai aristocràtic en centre sanitari de rereguarda, subvertint el seu significat original 7 |
| Clínica de Sang | Provisió de sang i atenció mèdica d’emergència | Carles Serret | Part de la infraestructura sanitària republicana, amb un paper vital en la supervivència dels combatents |
| Acollida de Refugiats | Allotjament per a aproximadament 1.200 refugiats de la península | Carles Serret | Impacte demogràfic i social considerable per a Sant Boi; el parc esdevé símbol de solidaritat i patiment humanitari |
| Dipòsit de Morts | Estructura oberta (antic bar) utilitzada per conservar cadàvers | Sr. Bota | Revela la cruesa de la guerra i la necessitat d’improvisar davant l’alta mortalitat; contrast amb l’ús previ d’oci |
| Magatzem | Emmagatzematge de subministraments o material divers | Ajuntament de Sant Boi | Ús logístic per a l’esforç de guerra, maximitzant la utilitat de l’espai requisat |
| Presència d’Armament | Troballa d’armes, munició i explosius a la zona 1 | Josep Faura Borgés, Sr. Bota | Indica una activitat militar més complexa o residus bèl·lics, amb perills persistents per a la població civil |
| Clínica Psiquiàtrica | Intent de posada en marxa cap al final de la guerra, amb molt poca vigència 1 | Carles Serret | Reflecteix les necessitats sanitàries en temps de guerra, tot i les dificultats per establir serveis especialitzats |
Finalment, la pèrdua de la guerra per part de la República va marcar una transició simbòlica i violenta. Al juliol de 1939, el Parc de Marianao es va convertir en l’Academia de Mandos José Antonio del Frente de Juventudes, la secció infantil i juvenil de la Falange.
La repressió franquista i l’arribada dels Vallejo
La victòria del franquisme el 1939 va portar una repressió sistemàtica a Sant Boi. El règim va utilitzar la “Ley de responsabilidades políticas” per a les purgues i la confiscació de béns dels que s’havien oposat al “Movimiento Nacional”.
El Parc de Marianao també va viure una nova transformació. Després de la guerra, el palau va ser adquirit en subhasta pública per Abdón Bordoy, qui havia estat administrador de la família Samà. Aquesta maniobra, amb el suport de figures clau del règim com Joan March, el “pirata del Mediterrani” i “patrocinador del cop d’estat de Franco”, va ser una operació per retornar la propietat a l’antiga elit. El 1944, Bordoy va iniciar un projecte d’urbanització per construir xalets, convertint l’antic jardí del marquès en una zona residencial d’alt nivell. Aquesta privatització va suposar la pèrdua de l’espai per a l’ús comunitari.
No obstant això, la història de resistència de la família Vallejo va continuar. Juan José Vallejo va ser empresonat, internat en camps de concentració i condemnat a mort, però va aconseguir escapar. Un cop a Barcelona, va continuar la seva militància al PSUC de manera clandestina. L’any 1945 es va casar amb Lola Calderón Ramón, i junts van prendre una decisió fonamental: van matricular els seus fills a l’Escola Italiana de Barcelona per protegir-los de l'”adoctrinament dels ensenyaments franquistes”. Aquest acte, aparentment personal, va ser una forma de resistència subtil i poderosa per a preservar la llibertat de pensament de la següent generació.
El 1949, la família va comprar la “Torre del Cerezo“, a la nova urbanització del Parc de Marianao, i s’hi va traslladar el 1950. Juan José considerava la casa “la casa del poble”, un espai de trobada per a familiars i amics on podien parlar obertament de les seves experiències de guerra, en una “petita república independent”. Per al seu fill Carles Vallejo Calderón, la casa es va convertir en un centre de resistència clandestina, on organitzava reunions de Comissions Obreres (CCOO) i del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) sense que els seus pares ho sabessin. Aquesta casa, en el context d’un parc que havia estat confiscat per la Falange i després urbanitzat per l’elit franquista, es va convertir en un espai de resistència i un símbol de la transmissió intergeneracional de la memòria.
La Família Vallejo: Un Llegat de Resistència i Memòria
| Membre de la Família/Aspecte | Contribucions/Experiències Clau | Enllaç Intergeneracional/Significat |
|---|---|---|
| Juan José Vallejo González (Pare) | Membre fundador de la JSU; líder en l’esport obrer (FCDO); President del Madrid FC durant la incautació; Comandant republicà (Cinquè Regiment, 43a Brigada Mixta); pres polític, condemnat a mort, va escapar; militant clandestí del PSUC; coordinador de solidaritat per a les famílies de presos polítics. | Va establir el compromís fundacional de la família amb els ideals comunistes i la lluita antifeixista; va patir una repressió severa, establint un precedent de resiliència. |
| Lola Calderón Ramón (Mare) | Esposa de Juan José; companya en la navegació de la vida i la criança d’una família sota la dictadura franquista; crucial en la decisió d’enviar els fills a l’Escola Italiana per evitar l’adoctrinament. | Va proporcionar estabilitat i suport dins de la unitat familiar; va participar activament en la configuració de la visió del món antifranquista dels fills, demostrant una forma de resistència subtil però ferma. |
| Carles Vallejo Calderón (Fill) | Nascut sota el franquisme; educat a l’Escola Italiana (evitant l’adoctrinament franquista); implicat en moviments juvenils comunistes clandestins; destacat líder sindical (SEAT, CCOO); pres polític (detingut, torturat, empresonat); President de l’Associació d’Ex-Presos Polítics de Catalunya; figura destacada en el moviment de memòria històrica (primer querellante per tortura a Via Laietana). | Va heretar directament i va continuar activament el llegat de resistència dels seus pares; les seves pròpies experiències de repressió van alimentar la seva dedicació als drets humans i la justícia històrica; encarna la continuïtat de la lluita per les llibertats democràtiques i la memòria en l’era postfranquista. |
| La Unitat Familiar Vallejo | Presa de decisions col·lectiva (per exemple, educació); compromís compartit amb els ideals antifeixistes/comunistes; resiliència davant la repressió estatal; establiment d’una llar forta i ideològicament unificada. Adquisició de la “Torre del Cerezo” a Sant Boi (1949) com a “casa del poble” i espai de trobada familiar i reunions clandestines antifranquistes. | Demostra com la unitat familiar va servir com un lloc crucial per preservar valors alternatius i fomentar futures generacions d’activistes, assegurant la transmissió intergeneracional del compromís polític i la memòria. La Torre del Cerezo es va convertir en un símbol de resistència i llibertat en un context de repressió. |
| Sant Boi de Llobregat | Lloc de descans final de Juan José; focus de la investigació històrica local de “La Rutlla – Centre d’Estudis Santboians”, que promou activament la seva història i el patrimoni local. Ubicació de la “Torre del Cerezo”, un espai clau en la vida familiar i la lluita antifranquista. | Connecta la narrativa històrica més àmplia de la família amb una comunitat local específica; destaca el paper vital de les iniciatives locals en la recuperació i difusió de les històries marginades, fent el testimoni de la família tangible i accessible. |
#SantBoideLlobregat #Història #GuerraCivil #Memòria #Repressió #Antifranquisme #Catalunya #FamíliaVallejo #Marianao #República #Resistència
Referències:
- Entrevista Carles Vallejo (SantBoi[.Tv]) a Carles Serret (AHMSB)
- Testimonis de la realització de les entrevistes i El Cerezo (família Vallejo) de Marianao’s
- Memorial 1939-1945 recerca en curs per documentar totes les víctimes locals dirigit per Carles Serret (AHMSB)
- Soldats santboians morts i/o desapareguts a la Batalla de l’Ebre (Memòria i Patrimoni amb Carles Serret – La República Santboiana – Ràdio Sant Boi)
- Font: Informe detallat amb Gemini Deep Search
*Hem fet servir eines d’IA per a la realització d’aquest post.
