• 🏰Marianao's: 📍Punt mut de 🔀 subversions al 📜 Segle XX - 📜Memòria i 🙏Homenatges - 🎬Realitzacions

    MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya – 1. Marianao’s: del 🌴somni colonial a➡️ l’epicentre modernista🏛️ i polític🗳️ (1866-1929)

    El llegat dels “Indianos”, aquells catalans que van fer fortuna a Amèrica i van retornar amb el desig de plasmar la seva riquesa i influència en la seva terra natal, és un capítol fascinant de la nostra història, però també un que requereix una anàlisi crítica de les seves arrels. Entre ells, la família Samà destaca no només per la seva prosperitat, sinó per la visió arquitectònica i paisatgística que va importar des de les terres cubanes, una fortuna construïda, en part, sobre el tràfic d’esclaus i l’explotació laboral a les seves plantacions de sucre. Aquest post explora com la vibració de Marianao a l’Habana va inspirar dues joies arquitectòniques a Catalunya: el Parc Samà de Cambrils, amb una inclinació modernista, i el Parc Marianao de Sant Boi, amb un caràcter més medieval i gòtic, sense oblidar l’enginy de la gestió de les seves aigües, tot plegat emmarcat en el complex context de la seva prosperitat colonial.

    Els Indians i els Samà i Torrents (Tate Cabré, 2009. Obra: ‘Cuba a Catalunya. El llegat dels indians’)1

    1.1. QUI ERA EL MARQUÉS DE MARIANAO? Els Marianao esclavistes i Rafaela Torrents i Higuero (Segle XIX)1

    1.3. MENYSPREU DELS SAMÀ A SANT BOI (sacrificis gaire bé invisibles de Sant Boi del 98 que va incitar la independència de cuba)
    1.4. INFLUÈNCIES DELS SAMÀ (repressió a l’anarcosindicalisme creixent i seu de Primo de Rivera)
    1.5. LA PÈRDUA DE LA FINCA DE MARIANAO (la condemna per masó)

    Els Palaus i Els Parcs dels Indianos Samà des del seu Origen a La Habana’Vídeo amb suport d’IA.
    PodCast amb el Suport de Gemini Deep Search AI (Castellà)

    Marianao, avui un municipi de l’Habana, va ser al segle XIX i principis del XX un suburbi residencial d’elit que va créixer amb la prosperitat econòmica de Cuba. No era un parc en el sentit estricte, sinó una vasta extensió de finques, palaus i vil·les sumptuoses que contrastaven amb l’urbanisme colonial més dens del centre de la capital. L’arquitectura de Marianao reflectia la riquesa i el gust cosmopolita dels seus habitants. S’hi van adoptar estils europeus i influències americanes, donant lloc a una amalgama d’estils que incloïen el neoclàssic, l’eclèctic i, posteriorment, l’Art Decó, amb algunes expressions modernistes en barris més nous com Miramar.

    Aquest districte es va convertir en un símbol de modernitat i opulència, amb clubs de camp, hipòdroms i residències que feien gala de grans jardins i dissenys innovadors. Per a Salvador Samà, el Marquès de Marianao, aquest entorn no només representava el lloc on va forjar la seva fortuna, sinó també una font d’inspiració estètica. És crucial assenyalar, però, que aquesta fortuna i la capacitat d’invertir en projectes tan ambiciosos com el de Marianao a l’Habana i, posteriorment, a Catalunya, van tenir les seves arrels en el tràfic d’esclaus i l’explotació de la mà d’obra esclava a les plantacions de sucre cubanes. La família Samà, com moltes altres fortunes “indianes”, va participar activament en la darrera onada del tràfic transatlàntic d’esclaus, un sistema que va generar una immensa riquesa a costa d’una inhumanitat abismal. Així, el seu somni de recrear aquesta grandesa i exuberància tropical a Catalunya, transportant una part de l’Habana a la seva terra natal, ha de ser entès des d’aquesta perspectiva, un llegat construït sobre la base del colonialisme i l’esclavitud. L’extensió i la diversitat arquitectònica de Marianao van ser el punt de partida per als seus projectes més ambiciosos a la península.

    L’antic Palau de Salvador Samà a Marianao de La Habana3 habitada entre el 1864 i el 1934, encara era propietat de la família
    El Palau de Salvador Samá, també conegut com la Quinta Hidalgo en les seves últimes etapes, va ser una destacada mansió neoclàssica situada a Marianao, originalment una quinta d’estiueig de Doña Rafaela Santibáñez de Oleazar. Llogada el 1844 i adquirida el 1849 per Salvador Samá y Martí, I Marquès de Marianao, aquest la va transformar en un luxós palau amb una façana imponent, un gran portal amb columnes toscanes i terres de marbre, incloent-hi una capella familiar. Després de la mort del Marquès el 1866, va passar per diverses mans, inclosa la del banquer Julio Hidalgo, que hi va invertir considerablement i el va convertir en un punt de trobada per a l’alta societat. Aquest palau va ser testimoni d’esdeveniments històrics clau, com la reunió entre Máximo Gómez i les viudes de Carlos Manuel de Céspedes i José Martí, i va servir com a seu de les legacions nord-americanes, allotjant fins i tot el Secretari d’Estat William Taft. Amb el canvi de segle i el desplaçament dels centres d’estiueig, l’immoble va perdre la seva funció original, convertint-se primer en el Sanatorio Malberty i, a la dècada de 1950, en la fàbrica d’havans i cigarrets José L. Piedra. Actualment, l’edificació es manté dempeus i en bon estat, tot i que molt modificada, sent la fàbrica de tabacs Héroes del Moncada, i conservant només alguns detalls del seu antic esplendor. Avui en la zona habitable viu una decoradora de La Habana (2023).
    Infografia: El Llegat dels Samà – Un Viatge Arquitectònic de Cuba a Catalunya

    El Llegat de Marianao

    Un Viatge Arquitectònic de Cuba a Catalunya

    “Aquestes estructures no són simples edificis; són manifestacions tangibles d’un viatge transatlàntic i un desig arrelat de deixar un llegat.”

    L’informe analitza el fenomen “Indiano” a través de la família Samà, que, enriquida a Cuba, va voler recrear l’atmosfera de l’illa a Catalunya. Aquesta infografia visualitza les dades d’aquest llegat, comparant el districte inspirador de Marianao a La Habana amb les seves seves manifestacions catalanes: el Parc Samà a Cambrils i el Parc Marianao a Sant Boi de Llobregat.

    La Inspiració: Marianao, La Habana

    El districte de Marianao a La Habana va ser el far de modernitat i opulència que va inspirar la família Samà. No era un sol parc, sinó un suburbi pròsper amb zones residencials exclusives, clubs de camp i una arquitectura eclèctica que trencava amb l’urbanisme colonial tradicional.

    Distribució d’estils arquitectònics prominents a la Cuba del segle XX.

    Evolució Clau de Marianao (Cuba)

    1900-1920

    Transformació en el principal suburbi residencial de La Habana, amb un boom de la construcció.

    1925

    Construcció del monumental “Colegio de Belén”, conegut com “El Palau de l’Educació”, símbol de la prosperitat del districte.

    1959

    Després de la Revolució Cubana, les propietats privades són expropiades per a ús públic, transformant radicalment el caràcter del districte.

    Dues Visions, Una Arrel

    Tot i que tant el Parc Samà com el Parc Marianao van néixer de la mateixa visió “Indiana” i van ser dissenyats per Josep Fontserè, les seves expressions arquitectòniques i evolucions van divergir, reflectint diferents facetes del desig de legitimar la fortuna i el llegat familiar.

    Parc Samà (Cambrils)

    Un Jardí Romàntic i Modernista

    Un retir privat dissenyat per evocar directament la Cuba colonial, amb una rica ornamentació, un llac elaborat i la crucial col·laboració d’un jove Antoni Gaudí, que va plantar la llavor del modernisme.

    🌳 🦜 🏛️

    Parc Marianao (Sant Boi)

    Un Castell Neogòtic Urbà

    Una finca que va esdevenir parc públic, amb un palau d’inspiració neomedieval que buscava associar la riquesa indiana amb l’estètica aristocràtica europea, integrat en un teixit urbà en expansió.

    🏰 🏙️ 🌴

    Anàlisi comparativa d’atributs clau entre els dos parcs catalans.

    Trajectòries de Conservació Divergents

    Parc Samà: De Retir Privat a Patrimoni Cultural

    El Parc Samà ha mantingut en gran mesura la seva integritat com a jardí històric. La seva evolució reflecteix la transició d’una mostra exclusiva de riquesa a un bé públic enfocat a la conservació i l’educació, adaptant-se a canvis socials com la Guerra Civil.

    Distribució d’usos històrics i actuals del Parc Samà.

    Parc Marianao: D’Oasi a Parc Urbà

    El Parc Marianao de Sant Boi va enfrontar majors pressions urbanístiques, amb la conversió de parts de la finca original en un barri residencial. La seva integritat original es va fragmentar, resultant en un parc públic més integrat però disminuït dins la ciutat.

    Distribució d’usos històrics i actuals de la finca de Marianao.

    El Misteri de les Aigües de Sant Boi

    Una de les característiques més fascinants del Parc Marianao de Sant Boi és el seu complex circuit d’aigua subterrània, una proesa d’enginyeria del segle XIX. Aquest sistema no només abastia el palau i el llac, sinó que possiblement formava part d’una xarxa més àmplia que connectava diverses finques de la zona.

    💧

    Masia de Santa Bàrbara / Conca del Llor

    🏰

    Finca i Llac del Palau Marianao

    🏭

    Colònia Güell (Possible connexió)

    Flux simplificat del sistema de canalització d’aigua subterrània a Sant Boi.

    Infografia generada a partir de l’anàlisi de “El Legado de Marianao”.

    Visualitzacions creades amb Chart.js sobre Canvas. No s’ha utilitzat SVG ni Mermaid JS.

    La visió de Salvador Samà va prendre forma en dos grans projectes a Catalunya, ambdós dissenyats inicialment per Josep Fontserè i Mestres, però amb evolucions arquitectòniques i estilístiques pròpies que reflecteixen diferents sensibilitats de l’època.

    CaracterísticaParc Samà (Cambrils)Parc Marianao (Sant Boi)
    Inici de la construcció1881~1880 (Palau 1885-1890)
    ArquitecteJosep Fontserè (Mentor de Antoni Gaudí)
    EstilRomàntic, modernistaMedieval eclèctic
    Característiques clauRica ornamentació, llacs, potencial influència de GaudíLlacs, estructures semblants, palau d’inspiració medieval
    PromotorSalvador Samà i Torrents
    Inspiració colonialCuba

    El Parc Samà (Cambrils): L’Elegància Modernista i Romàntica

    Situat a Cambrils, el Parc Samà és la materialització més evident del desig de recrear un “bosc tropical” o una “colònia cubana” a Catalunya. El seu disseny respon a una estètica romàntica amb elements que ràpidament s’obririen al modernisme. El palauet central, tot i tenir una base clàssica, incorpora elements ornamentals que ja presagien la nova corrent. La figura clau en la seva definició modernista va ser un jove Antoni Gaudí, qui, sent aprenent de Fontserè, va treballar en el projecte. Se li atribueixen la cascada, el pont i elements del llac, que ja mostren la seva llibertat formal i el seu ús de la pedra natural d’una manera orgànica i innovadora, molt diferent del que seria el palau del Parc Marianao. La riquesa botànica, els elements aquàtics com el llac i la cova, i l’abundant presència d’aus exòtiques, subratllen el caràcter d’homenatge a l’esperit d’ultramar.

    Llista de punts enumerats del Parc Samà i ruta a peu suggerida:
    Aquesta ruta està pensada per recórrer el parc de forma circular, començant pels voltants de l’entrada, explorant la zona central del llac i boscos, passant pels aviaries i zones de jocs, per acabar visitant el Palau i els museus que es troben més propers a l’entrada/sortida.
    Començarem per l’entrada i farem un recorregut que ens porti per les principals atraccions, acabant en els espais de restauració i museus.
    Entrada + Taquilla + Botiga (1): Punt d’inici i accés al parc.
    Antiga faisanera (2): Molt a prop de l’entrada.
    Projecte de conservació de la tortuga Mediterrània (3): Un dels projectes de conservació, proper a l’entrada.
    Projecte de conservació del faisà daurat (4): Un altre projecte de conservació proper.
    Projecte de conservació de l’Eriçó (5): El tercer projecte de conservació.
    Cavallerisses / Refugi de rucs (26): A prop dels projectes de conservació i en la mateixa zona.
    Parterre d’àloe vera (25): Situat a la part central del parc, a prop de les cavallerisses.
    Camp de lavanda (24): Al costat del parterre d’àloe vera.
    Llac (6): El cor del parc, amb els ponts penjants i les illes.
    Gruta del taxòdium (7): Accés reduït, passada la zona del llac.
    Bosc de daines (15): Després de la gruta del taxòdium, una àrea més boscosa.
    Mirador del Bosc (14): Gruta fosca que fa de mirador, a la zona nord-oest.
    Canal i cascada (13): Font d’aigua per al llac, amb una gruta artificial.
    Torre mirador (12): La Torre Angulo, de 24 metres, una mica més allunyada.
    Hivernacle Fontcuberta (11): L’hivernacle amb palmàcies i arbres tropicals.
    Aviari Marianao (18): Aviari amb ocells exòtics, recreant una selva tropical.
    Antiga moneria (19): Espai de petites psitàcides.
    Adormidors anàtides (22): Instal·lació per a ànecs, un dels últims punts de fauna.
    Zona de jocs i pícnic (21): Ideal per un descans, especialment si es va amb nens.
    Casa Palau (8): La residència del Marquesat, no accessible a l’interior, però d’interès arquitectònic.
    Font sortidor (9): Darrere del palau.
    Gerro de Vichy (20): Gerro ceràmic prop de la Casa Palau.
    Font de les cloïsses (23): Font decorativa amb cloïsses naturals.
    Pavelló dels lloros. Mirador d’Hèracles (17): Amb l’escultura d’Hèracles.
    P. Citrus (10): Un punt sense descripció detallada al text original, però que es pot visitar a prop.
    Bar Samà / Museu del Vermut Yzaguirre (28): Per una pausa i degustació, situat a prop de l’entrada/sortida.
    Museu de l’Oli Mas del Miu (29): L’antic molí, també a prop de l’entrada/sortida.
    Saló del Marquesat (27): Sense descripció específica, però es pot visitar a la sortida.

    El Parc Marianao (Sant Boi de Llobregat): El Caràcter Medieval i Gòtic

    Per contra, el Parc Marianao de Sant Boi de Llobregat va prendre una direcció arquitectònica marcadament diferent, orientada cap a una estètica més europea i historicista. La peça central és un imponent palau d’estil neogòtic-medieval, amb torres emmerletades, finestrals ogivals i una aparença de castell fortificat. Aquesta elecció estilística no era casual; buscava legitimar la riquesa adquirida a Cuba associant-la amb la noblesa i l’antiguitat del vell continent. Era una manera d’arrelar la figura de l’Indiano a la tradició aristocràtica catalana, a través d’una arquitectura que evocava la història i la fortalesa.

    Mentre el Parc Samà volia transportar un fragment de Cuba a Catalunya, el Parc Marianao de Sant Boi es presentava com una afirmació de la riquesa indiana dins un marc de tradició i poder europeu, evidenciant la dualitat d’identitats que molts indianos experimentaven.

    A la finca de Marianao també hi havia la Torre de la Miranda4, una torre d’estil eclèctic que es creu que es va construir al voltant de la mateixa època. Cal destacar que l’estil arquitectònic de la Torre de la Miranda reflecteix les tendències modernistes de l’època i contrastava amb l’estil neomedieval del Palau de Marianao. N’hi ha testimonis que veuen la mà d’Antoni Gaudí en aquesta obra. Josep Faura, masover dels Samà, explica l’anècdota de com varen pujar el Crist del mirador i que no hi era en la construcció origial.

    Una xarxa de galeries subterrànies proveïen d’aigua a gran part de la comarca. Més enllà de la seva arquitectura palatina, el Parc Marianao de Sant Boi amaga un dels seus secrets més fascinants i una mostra d’enginyeria hidràulica del segle XIX: el seu complex sistema de captació i distribució d’aigües subterrànies. Aquest aspecte, menys visible que les façanes del palau, és crucial per entendre la funcionalitat i la riquesa de la finca original.

    El Marquès de Marianao no només va construir un parc amb llacs artificials, sinó que va assegurar el seu abastament a través d’una intricada xarxa de canals i galeries subterrànies que recollien aigua de punts com la Masia de Santa Bàrbara, situada en la conca del Llor. Aquest sistema de recollida i conducció no només garantia l’aigua per als llacs i les necessitats de la finca, sinó que se sospita que podia tenir connexions o influir en la xarxa hidràulica d’altres propietats properes, com la Colònia Güell.

    La complexitat d’aquesta infraestructura subterrània posa de manifest no només la inversió econòmica, sinó també el coneixement tècnic i la visió a llarg termini de la família Samà. Era un element fonamental per mantenir l’exuberància del paisatge, la frescor dels jardins i el funcionament de les fonts i elements aquàtics, convertint el parc en un veritable oasi enmig d’un entorn que, amb el temps, esdevindria més urbanitzat. Aquest control de l’aigua era una expressió més del poder i la capacitat transformadora dels indianos.

    “Un escenari rodó seria la galeria que hi ha al parc de Marianao, construïda amb maons i que permetia l’abastament d’aigües al palau neogòtic del Marqués Samà i de Marianao i al seu llac artificial; les aigües venien des de la conca de la vall del Llor.(…)
    Fa algunes dècades, els nens de la Ciutat Cooperativa es ficaven i jugaven a dins d’una d’aquestes galeries que venia des de l’entorn de la masia de can Ros del Llor i anava a parar a la de can Soler a la Colònia Güell.(…)”7

    Mines i Canalitzacions d’Aigua a Sant Boi de Llobregat amb l’enginyeria del Segle XIX

    Zona/Ubicació(Canals subterranis històrics)Tipus d’Estructura: Mines, boques i galeries (clau abans dels sistemes moderns)Descripció/Detalls (Per a agricultura, llars i indústria)
    Ermites de Sant Ramon 8 i Santa BàrbaraMinaFonts d’aigua en terrenys elevats.
    ArxiusRegistres històrics de fonts d’aigua.
    Mapes anticsUbicació i direcció de les Mines d’Aigua.
    Boques de MinaEntrades antigues.
    GaleriesGaleries tapiades.
    Finca i Parc MarianaoSistema internPous, manantials, cisternes, dipòsits.
    CanalsConnexió a fonts externes (Santa Bàrbara, Llor).
    Boques de MinaSenyals arquitectòniques a la finca.
    GaleriaAbastament del palau i llac.
    Zona del Montbaig, el Bori i la vall de Can Carreres9Mines d’aiguaMines de Garzulla, Guinovart, Benviure. Arquitectura: “Mina Blanca”, “Mina Bancada”, voltes, “pitxolins”.
    Pous de pasPous de construcció i manteniment.
    Casa Gran del BoriGaleriaCondueix aigua a la bassa del Benviure.
    Vall de can Carreres, riera GuinovartGaleriaEntrades a galeries.
    BenviureGaleriaEntrada en barraca de 1912.
    Can CastelletMina d’aiguaEntrada tapiada, antiga font.
    Colònia Güell (Can Soler i  Masia Can Julià)Recursos hídricsPous, manantials, drets de reg.
    Mina d’aiguaMina d’aigua pròpia.
    TestimonisRecords de punts d’aigua.
    Sistema sofisticatSistema d’aigua per a la fàbrica i el poble.
    FontsPous propis, bombeig del riu, connexió a Can Julià.
    Ciutat CooperativaCanals subterranisConnexió entre Llor (possible amb Marianao en l’altre sentit) i Can Soler (Colònia Güell).
    Boques de minesEntrades segellades.

    Conclusió:

    Els parcs dels Indianos Samà, tant el de Cambrils com el de Sant Boi, romanen com a testimonis vivents d’un passat esplendorós i d’una època de grans transformacions socials i econòmiques. No obstant això, és indispensable abordar aquest llegat de manera integral, reconeixent la procedència de la riquesa que va permetre la seva creació, fruit del colonialisme i la tràgica realitat de l’esclavisme. Avui, la seva actualitat passa per ser espais de memòria, cultura i esbarjo, accessibles al públic i gestionats amb l’objectiu de conservar el seu valor històric i paisatgístic, alhora que serveixen com a punts de reflexió sobre la complexitat del nostre passat i les conseqüències ètiques de certes fortunes. El Parc Samà, amb la seva clara vocació de jardí històric, es manté com un referent de l’art dels jardins romàntics i modernistes. El Parc Marianao de Sant Boi, integrat en el teixit urbà, s’ha adaptat a les necessitats de la comunitat, tot i que conserva elements arquitectònics singulars i el seu secret subterrani hidràulic. El futur d’ambdós passa per continuar la seva rehabilitació, investigació i difusió, garantint que el llegat dels indianos Samà perduri com a font d’aprenentatge i gaudi per a les generacions futures, però sempre amb una mirada conscient i crítica sobre totes les seves dimensions històriques.


    Referències:

    1. MARINAO’s: Els Indians i els Samà i Torrents (Tate Cabré, 2009)
    2. Entrevista Carles Vallejo (SantBoi[.Tv]) a Carles Serret (AHMSB)
    3. El Llegat de Marianao: Un Estudi Comparatiu Històric i Arquitectònic de Parcs a Cuba i Catalunya. Anàlisi indicat per SantBoi.Tv a Gemini Deep Search, 5-6-2025
    4. Palacio de Salvador Samá (La Habana neoclásica). fotosdlahabana. (Jul 23, 2023)
    5. MARIANAO’S – La Miranda I Gaudí, No Dades, Sí Testimonis – HD
    6. MARIANAO’s – Les aigües de la Finca Lllacs, mines i pous
    7. Passarel·les subterrànies a Sant Boi (genèric): Sant Boi Misteríós (2007, del Llor a Marianao i a Can Soler – Colònia Güell)
    8. Visita el 2014 d’una mina d’aigua antiga a la falda de Sant Ramon
    9. Les Mines d’aigua al Bori i a la vall can Carreres Sant Boi de Llobregat. Josep Mª Cervelló
  • 🏰Marianao's: 📍Punt mut de 🔀 subversions al 📜 Segle XX - 📜Memòria i 🙏Homenatges - 🎬Realitzacions

    MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya: Un Viatge per 150 Anys de Sindicalisme, Poder i Contrast Social

    Sant Boi de Llobregat, avui una ciutat en creixement continu a l’àrea metropolitana de Barcelona, ​​atresora una rica i complexa història social marcada per la transformació, la lluita obrera i la presència de figures influents que van deixar la seva empremta al paisatge ia la memòria col·lectiva. Acompanyeu-nos en un recorregut pels últims 150 anys per entendre com el sindicalisme va arrelar en aquesta terra, en constant diàleg –i sovint en tensió– amb el poder econòmic i els models socials del seu temps.

    L’Escenari Inicial: Un Sant Boi Agrícola i l’Ombra del Marquès

    Imatge generada amb IA

    A finals del segle XIX, Sant Boi era una vila eminentment agrícola, la producció d’hortalisses i fruites de la qual abastia en part la creixent Barcelona. En aquest context va irrompre Salvador Samà i Torrents, II Marquès de Marianao, hereu d’una vasta fortuna amb orígens als negocis colonials del seu oncle a Cuba. Cap al 1880, va adquirir l’antiga masia de Can Sans (també coneguda com a Torre Blanca) i la va transformar en l’imponent Palau Marianao, un palauet d’estil eclèctic amb aire de castell medieval, envoltat de magnífics jardins amb espècies exòtiques. Aquesta finca no era només una residència; es va erigir com un símbol potent del poder econòmic i polític de l’elit de la Restauració enmig d’un entorn rural. Samà, a més, va ser una figura política de pes (diputat, senador vitalici per dret propi, alcalde de Barcelona dues vegades) i arribaria a ser cap del Somatén barceloní durant la dura governació de Martínez Anido , una posició que l’alineava amb les forces repressores de l’emergent moviment obrer.

    Ecos de la Indústria i la Lluita: El Naixement del Sindicalisme

    Mentre la Finca Marianao representava el poder establert, les idees d’organització obrera començaven a germinar a Sant Boi, a la calor de la industrialització incipient i la proximitat a Barcelona. Tot i que els detalls precisos sobre les primeres societats obreres locals requereixen consulta d’arxius, és segur que sindicats com l’anarcosindicalista CNT i la socialista UGT es van implantar a la zona i van articular les demandes dels treballadors agrícoles i industrials.

    Figures com Balbina Pi i Sanllehy (nascuda a Sant Boi el 1896) van emergir com a veus destacades. Afiliada a la CNT des de jove mentre treballava com a filadora, es va convertir en una reconeguda oradora que va recórrer Catalunya animant altres dones a unir-se a la lluita sindical. El seu activisme no va estar exempt de riscos; en una ocasió, el líder cenetista Ángel Pestaña es va autoinculpar per un article escrit per ella per protegir-la de la repressió policial. La figura del Marquès i la seva finca, símbols de la riquesa i el poder, esdevingueren el contrapunt natural d’aquestes lluites

    La Segona República (1931-1936) va intensificar la mobilització obrera. A Sant Boi, a més del sindicalisme industrial, va tenir força l’associacionisme agrari, amb la fundació del Sindicat Agrícola (1909 o 1911) i la presència de la Unió de Rabassaires, que defensava els viticultors no propietaris i va comptar amb militants locals com Cristòfor Rebull Capdevila.40 Durant la Guerra Civil (1936-1939), el Palau Marianao va ser reconvertit per a usos col·lectius (magatzem, clínica militar, refugi), subvertint temporalment el seu significat original.

    La Colònia Güell: Un Món a part a la Porta de Casa

    Gairebé simultàniament a la consolidació de Marianao, el 1890, l’industrial i mecenes Eusebi Güell i Bacigalupi va fundar la Colònia Güell a la veïna Santa Coloma de Cervelló. Motivat per la necessitat escapar de la conflictivitat laboral de Barcelona i per una visió paternalista, Güell va crear un microcosmos industrial a la seva finca Can Soler de la Torre. Oferia als seus obrers (que van arribar a ser més de 1.200) habitatges considerats dignes, dissenyats en part per arquitectes modernistes, i una completa gamma de serveis: escola (amb formació tècnica per als fills dels obrers), atenció mèdica, cooperativa de consum, teatre i ateneu. A canvi, esperava lleialtat i submissió, buscant aïllar els treballadors de les influències sindicals i revolucionàries urbanes. Aquest model contrastava radicalment amb la realitat més oberta i potencialment conflictiva de Sant Boi. Tot i que la Colònia es va ubicar a Santa Coloma de Cervelló (la finca Can Soler de la Torre ja pertanyia a aquest terme el 1890), la seva proximitat la va convertir en un referent ineludible i un factor clau a l’entorn socioeconòmic de Sant Boi.

    Vides Paral·leles, Xarxes de Poder i la Petjada de Gaudí

    Güell i Samà, tots dos membres de l’elit catalana amb fortunes d’origen indià, es movien als mateixos cercles. La prova més tangible és la venda per part de Samà a Güell dels terrenys on s’alçaria el Park Güell. Aquesta xarxa de relacions també incloïa els arquitectes. Josep Fontserè i Mestres va dissenyar el Parc Samà a Cambrils (1881) i va transformar el Palau Marianao (c. 1885-1890). És probable que un jove Antoni Gaudí col·laborés amb el seu mestre Fontserè al Parc Samà. La seva participació en elements del jardí de Marianao (Torre de la Miranda, pont del llac) és plausible, encara que menys documentada, sustentada per la connexió Samà-Güell i la seva feina demostrada al proper jardí de l’hospital psiquiàtric de Sant Boi. Gaudí, per descomptat, va ser el geni darrere de la Cripta de la Colònia Güell [Múltiples fonts].

    La Realitat del Treball: Explotació i Resistència

    L’època va estar marcada per condicions laborals molt dures: jornades extenuants d’11-13 hores, salaris baixos que gairebé no cobrien les necessitats bàsiques, treball infantil (fins i tot a la Colònia Güell treballaven menors d’11 anys) i escassa seguretat. La construcció de grans projectes com l’Exposició Universal del 1888 (on es va fundar la UGT) o els parcs de Samà i Marianao probablement es va realitzar sota aquestes condicions generals. La Colònia Güell, amb el seu model paternalista, oferia una alternativa de més seguretat i millors serveis, però a costa de l’autonomia obrera. La idea de “mà d’obra compartida” entre projectes tan distants com el Parc Samà (Cambrils) i els del Baix Llobregat és inviable per al gruix dels treballadors, encara que sí que va poder existir mobilitat d’artesans especialitzats a través de les xarxes d’elit.

    El Segle XX: Repressió, Ressorgiment i Transformació

    La dictadura franquista (1939-1975) va suposar una brutal repressió del sindicalisme de classe (CNT, UGT). Tot i això, en la clandestinitat, especialment a partir dels anys 60, va ressorgir la lluita obrera amb la formació de Comissions Obreres (CCOO), que van tenir una forta implantació en el teixit industrial de Sant Boi. Durant aquest temps, la Finca Marianao va ser adquirida per l’antic administrador, Abdó Bordoy , i va començar a urbanitzar-se part dels seus terrenys, naixent el barri residencial Parc Marianao.

    És en aquest nou barri residencial on, als anys 50, va fixar la seva residència la família de Juan José Vallejo González, qui va ser breument president interí del Madrid Foot-Ball Club el 1936.

    El seu fill, Carlos Vallejo Calderón, es convertiria en una figura rellevant de la lluita obrera a Sant Boi. Vinculat a CCOO i al PSUC des de la clandestinitat, va patir detencions i presó durant el franquisme pel seu activisme sindical, especialment a SEAT. Resident a la casa familiar de Marianao coneguda com “El Cerezo”,

    Carlos Vallejo ha continuat el seu compromís en democràcia, destacant per la seva tasca en la recuperació de la Memòria Històrica i la defensa dels drets de les víctimes de la dictadura. La seva història personal connecta l’evolució del barri de Marianao amb la persistència de la lluita antifranquista i la memòria obrera a Sant Boi.

    La Transició democràtica va portar la legalització dels sindicats. CCOO i UGT es van consolidar a Sant Boi, protagonitzant importants lluites per la millora de condicions (com les grans vagues del Baix Llobregat als 70) i enfrontant les dures reconversions industrials.

    Una fita simbòlica va ser l’adquisició municipal del Palau i part del Parc Marianao el 1974 i va convertir l’antic emblema del poder privat en espai públic.

    Avui, el sindicalisme a Sant Boi afronta els reptes de la desindustrialització i la precarietat laboral, mentre el Parc Marianao s’ha consolidat com a espai verd ciutadà i el Palau acull un centre de referència en salut mental.

    Llegats Entrellaçats

    Vagues de Bus

    La història del sindicalisme a Sant Boi és inseparable de l’evolució de la ciutat i dels símbols que la van marcar. La Finca Marianao, d’emblema aristocràtic a parc públic, i la Colònia Güell, d’experiment paternalista a patrimoni històric, són testimonis de les tensions i les transformacions socials. Comprendre aquestes històries entrellaçades, amb els seus contrastos i connexions –incloent-hi les vides de figures com Balbina Pi o Carlos Vallejo, que van habitar i lluitar en aquests espais–, és essencial per entendre la identitat obrera i social del Baix Llobregat.

  • Info Sant Boi - Info: 📰Noticies i 📚Memòria - 🏪Comerç, 📢Anuncis, 📅Events i 📸Mitjans

    AGENDA INFORMATIVA DE SANT BOI DE LLOBREGAT DEL 16 AL 30 D’ABRIL DE 2025

    Superquinzena santboiana: De Setmana Santíssima, Obres, Roses, Apagada Municipal i Ràdios a Piles va la Cosa!

    Abril aigües mil… i notícies també! La segona quinzena d´abril del 2025 a Sant Boi ha estat un carrusel d´emocions i esdeveniments. Entre obres que prometen un futur més accessible (però que ara ens fan donar més voltes que una baldufa), els esdeveniments religiosos de la Setmana Santa que culminen amb la mort del Papa projectat a les esglésies, la màgia de Sant Jordi omplint els carrers de llibres i roses, un ple municipal que sembla mostrar el desgast del govern local i una apagada que ens va recordar la utilitat de les ràdios a piles (sí, aquestes!)… la ciutat no ha tingut un respir. Posa’t còmode i prepara’t per al resum més mogut de la primavera santboiana!

    Sumari:

    1. Destacats: Setmana Santa, Dia de Sant Jordi, Ple Municipal i Apagada
    2. Govern Local, Infraestructures i Anuncis Cívics: Sant Boi a Obres (i amb Bicis Noves)!
    3. Esdeveniments Comunitaris, Cultura i Esports: Sant Jordi, Festes a la Vista i Pilotes a l’Aire!
    4. Incidents significatius: de l’ensurt local a l’apagada nacional
    5. Comunitats Online i Mencions Socials: Santboians a la Xarxa
    6. En Record: Necrològiques (16-30 Abril 2025)

    1. Destacats: Setmana Santa, Dia de Sant Jordi, Ple Municipal i la Gran Apagada

    • 13-21 d’abril del 2025. SETMANA SANTA I DEFUNCIÓ DEL PAPA
    • 25 d’abril:
      • Diverses esglésies i parròquies del Baix Llobregat, incloent-hi la Parròquia de Sant Baldiri a Sant Boi, van retransmetre el funeral del Papa Francesc. I es va fer Missa en honor a Sant Benet Menni.
    • 23 d’abril: EL GRAN DIA DE SANT JORDI! Hi va haver una fira del llibre i la rosa, signatures de llibres per autors locals, i el campionat comarcal de poesia oral “Llobregat Slam Poetry”.
      • Rambla Rafael Casanova (9h-21h): Fira del Llibre i la Rosa amb llibreries (Abacus, Barbus, La Booktiga), editorial (Mixtura) i floristeries locals (El Roser, Flors La Plaça, Torrents). ¡L’olor de llibre nou i roses fresques!
      • Carpa d’autors locals (Ramble): ¡Una trentena d’escriptors signant! L’oportunitat de conèixer els creadors d’històries.
      • Plaça de l’Ajuntament: Fira d’Entitats, carpes informativaes (Dones, Museu, Cooperació), espectacle infantil, sardanes i fins un piano per a qui el vulgués tocar. ¡Un no parar!
      • Casa de la Vila: Jornada de portes obertes. A xafardejar l’Ajuntament per dins!
      • Altres: Més presentacions a Casal Marianao i Cal Ninyo.
    • 24 d’abril: PLE MUNICIPAL. L’Alcaldessa Moret enfronta polèmiques i desercions al seu equador legislatiu.
      • Destitució de l’edil Cristina Serna (Podem) per “activisme social excessiu” en temes d’habitatge.
      • Tensió entre partits: ERC va acusar el PP de “neofeixisme” en un article de la revista municipal, generant una cruïlla de declaracions.
      • Aprovació d´una línia d´autobús Sant Boi-UAB per beneficiar 3.000 persones.
      • Mesures contra la calor a escoles: Instal·lació de ventiladors, para-sols i plantació de 150 arbres.
    • 28-29 d’abril: LA GRAN APAGADA! Espanya (i part d’Europa) es queda a les fosques.
      • Caos general: Trens aturats (35.000 passatgers atrapats!), metro col·lapsat, sense internet ni mòbil, semàfors KO, impossible pagar amb targeta, hospitals amb generadors… L’apocalipsi elèctric!
      • Seqüeles: El 29 al matí, encara hi havia trànsit dens als accessos a Barcelona des del Baix Llobregat (A-2, B-23). La ressaca de l’apagada!
    • Impacte a Sant Boi: ¡L’anècdota del segle! Electrodomèstics Lozano, aquells que li van suplantar amb un ecommerce de pega, esgota existències de ràdios a piles i piles. De vendre 10 al mes a 20 en un dia! La gent pagant en efectiu com antany. El transistor va tornar a ser el rei!

    2. Govern Local, Infraestructures i Anuncis Cívics: Sant Boi a Obres (i amb Bicis Noves)!

    Sembla que l’Ajuntament es va prendre molt de debò allò de l'”operació biquini” per als carrers. No paren!

    • 16 d’abril: Per fi! S’obre el primer tram de la nova autovia B-25. Els cotxes que van de la C-32 a l’A-2 cap a Cornellà ja estrenen pont. Menys embussos (esperem)!
    • 17 d’abril: Alto al foc! Entra en vigor la prohibició de fer foc a zones forestals (i 500m a la rodona) fins al 15 d’octubre. Ni barbacoes, ni coets, ni burilles voladores. Que no volem ensurts!
    • 17 d’abril: Mentre uns prohibeixen focs, altres reflexionen. Un article d’opinió local posa el dit a la nafra sobre la governança metropolitana i la necessitat de compartir dades. Filosofia urbana!
    • 21 i 22 d’abril (anunci) / 24 d’abril (inici): : Més accessibilitat! S’anuncien millores al creuament de Carrer Llibertat amb Plaça Generalitat. Adéu barreres! Vies afectades: tram Rosselló-Antoni Gaudí i Plaça Generalitat. Plataforma única, prioritat de vianants, renovació de serveis… Cinc mesos de pols i soroll per un futur millor! Inversió: 538.000€. Paciència, veïns!
    • 22 d’abril (anunci) / 23 d’abril (inici): Més carrers de cap per avall! Afectacions també a Carrer Canonge Jaume Cullell. 6
    • 24 d’abril: Tecnologia antisequera! Sant Boi implementa una nova solució per detectar fuites d’aigua a la xarxa de reg. S’ha dit a estalviar aigua!
    • 25 d’abril (anunci) / 28 d’abril (inici): Segueixen les obres! Comença la reurbanització del darrer tram de Carrer Jaume I (entre Lluís Pascual Roca i Pompeu Fabra) i obres d’asfalt a Mossèn Pere Tarrés i Sant Joan Bosco.
    • 25 d’abril (anunci) / 28 d’abril (tall): Tall a Carrer Hospital! De 7:30h a 18h per les obres de les Termes Romanes. Els romans continuen fent parlar!
    • 28 d’abril: Més bicis per a tots! S’instal·len tres noves estacions d’AMBici a la plaça Catalunya, Centre Comercial Sant Boi i al costat de l’Institut Ítaca. A pedalar!
    • Durant el període (anunci): La teva opinió compte (i val diners)! Es consolida la info del Pressupost participatiu 2025-2026: 300.000 € per a projectes ciutadans. A votar a partir del 26 de maig!

    3. Esdeveniments Comunitaris, Cultura i Esports: Sant Jordi, Festes a la Vista i Pilotes enlairades!

    La cultura i l’esport no es van quedar enrere, amb Sant Jordi com a protagonista indiscutible!

    • 13 d’abril: Cursa de la Roca Negra, una cursa de muntanya que se celebra anualment a Sant Boi de Llobregat.
    • 16-21 d’abril: Vacances escolars amb pati! Tot i que la Setmana Santa litúrgica gairebé havia acabat (les processons principals van ser abans), els patis de les escoles Josep Maria Ciurana (11-14h), Antoni Gaudí (11:15-13:45h) i Can Massallera (11:30-13:30h) van seguir oberts al matí fins al dia 21 gràcies al programa”Patis Oberts“. Lleure familiar vigilat!
    • 22 d’abril: Escalfant motors per a Sant Jordi! Revetlla infantil a la Biblioteca Maria Aurèlia Capmany. Disfresses de dracs i princeses a escena!
    • 22-23 d’abril: Talent local! Presentacions de novetats literàries santboianes a la Torre del Sol i Cal Ninyo.
    • 22 d’abril (anunci): Que ve la Festa Major! S’anuncia la programació del 16 al 20 de maig. Figa Flawas, Queralt Lahoz, Macaco i sessions de DJ a Baldiri Aleu! A preparar el cos!
    • 25 d’abril (anunci) / 5 de maig (esdeveniment): Sant Boi La Volta Femenina! La ciutat acollirà el final de la 2a etapa. Suport al ciclisme femení!
    • Cap de setmana 26-27 d’abril: Esport al màxim!
      • Samarreta suau: La lliga femenina seguia en marxa. Tot i que no hi ha confirmació de partit exacte del CBS Sant Boi aquest finde a les fonts , l’equip venia de victòries i renovacions. Ànim, noies!
      • Futbol Sala Femení: El Numatic CFS Sant Boi A va jugar contra el SD Espanyol B (Lliga Segona Divisió Catalana) el doiuenge 27.
      • Baloncesto: Cap de setmana intens per al CB Sant Boi! Partits a casa i fora per a múltiples categories (Pre-Mini, Mini, Infantil, Cadet, Júnior, Sènior). El Sènior A va perdre per la mínima (75-74) contra Abrera el dissabte 26. Gairebé!
    • 29 d’abril: Celebració institucional del Dia Internacional de la Dansa amb un  vídeo col·lectiu dirigit per Jordi Laguna . ¡A moure l’esquelet!
    • 29 d’abril (anunci): El projecte de dansa inclusiva Cinc dies per ballar (5-9 de maig) al Parc Sanitari Sant Joan de Déu, que va involucrar usuaris de salut mental i ciutadans .
    • 29 d’abril: Sant Jordi Comunitari a Camps Blancs. ¡La festa s’estén als barris!.
    • 29 d’abril: Projecció del documental “Llibres a l’infern” a la Biblioteca Jordi Rubió i Balaguer. Cultura i història!.
    • Recordatoris:
      • Fanboy: El festival de cinema fantàstic llança cartell per al 2025 (tema: salut mental, lema: Nobody’s perfect) obra de Saray Fernández, i anuncia patrocinador (Distribution with Glasses).
      • Escacs: Es promociona el 6è Llobregat Open Chess Tournament (nov/des. 2025) a Can Massallera.
      • Districte: Iniciatives como “Apassiona’t” en el Baix Llobregat (fins l’1 de maig).
      • Exposicions: Continuen obertes “Metamorfosi” (Parc Sanitari, fins a 30 abr) i la de l’estiueig burgès 1850-1950 (Museu, fins al 15 jun).
      • Biblioteques: No paren! Clubs de lectura, tallers… Sempre hi ha alguna cosa a fer!

    4. Incidents significatius: de l’ensurt local a l’apagada nacional

    No tot van ser festes i obres… també hi va haver ensurts.

    • 19 d’abril: Detingut un home a Sant Boi per presumptament ferir la seva mare.
    • 24 d’abril: Un conductor avança per un carril bici a un carrer de Sant Boi de Llobregat
    • 24 d’abril: Caos a la C-32! Un accident amb tomb inclòs a l’alçada de Viladecans (km 51, sentit BCN) provoca el tall de dos carrils i fins a 4 km de retencions. Quin matí per anar a treballar!

    5. Comunitats Online i Mencions Socials: Santboians a la Xarxa

    Els veïns també es mouen pel ciberespai…

    • Fòrum LaBSK (Jocs de Taula): Converses del 2023-4 sobre aficionats a Sant Boi. Sembla que hi ha ganes de jugar, però hi falta un local fix (“Estem orfes de club/associació“). Nòmades del tauler!
    • ForoHarley: Un santboià emocionat amb la seva futura moto i llest per rutejar per Catalunya.
    • 24 d’abril: Pastisseria amb millors ressenyes de Google. Un establiment local va destacar pels seus productes “artesanals, casolans i naturals”. La nota en ressalta l’enfocament en ingredients naturals i tradició pastissera.
    • Fòrum Guia Nupcial (curiosa hemerotca del 2011!): Discussions sobre casaments a Sant Boi, incloent-hi opcions musicals per a l’església…

    En Record: Necrològiques (16-30 Abril 2025)

    Un record per a les veïnes i veïns que ens van deixar durant aquesta quinzena. El nostre condol a les seves famílies i amics.

    1. Edmundo Martín Ortega, 90, 16/04/2025
    2. Manolo Jiménez García, 75, 16/04/2025
    3. Víctor Díaz Casasola, 50, 17/04/2025
    4. Eulàlia Orti Fandos, 92, 17/04/2025
    5. Carmen Aguilera Ruiz, 82, 18/04/2025
    6. Dolores Jurado Narváez, 86, 18/04/2025
    7. Asunción Moreno Domínguez, 70, 19/04/2025
    8. Nino Jara Nogales, 80, 20/04/2025
    9. Sisco Hernández Guerrero, 81, 21/04/2025
    10. Francisca Leon Caravaca, 96, 22/04/2025
    11. Rosa Montañes Sol, 98, 22/04/2025
    12. Josep Font Piñol, 98, 22/04/2025
    13. Salvador Bartolí Padró, 79, 23/04/2025
    14. Carmen Aragón Baizan, 85, 23/04/2025
    15. Mariano Rodríguez Morillas, 86, 23/04/2025
    16. Ana Maria Ramírez Espases, 95, 24/04/2025
    17. Caridad Peñalver López, 89, 24/04/2025
    18. Manolo Reina Romero, 57, 25/04/2025
    19. Amalia Ruiz Vizuete, 80, 26/04/2025
    20. Joaquin Tejera Segura, 78, 27/04/2025
    21. Eufrasia Tena Molina, 77, 27/04/2025
    22. Manuel Alvaro Matamoros, 80, 28/04/2025
    23. Antonio Espinola Rienda, 82, 29/04/2025
    24. Magdalena Gracia Gamez, 54, 29/04/2025
    25. Eulalia Navas Viñaras. 91, 30/04/2025
    26. Mara Gallego Mendoza, 73 , 30/04/2025

    (Informació basada en registres de tanatoris i El Punt Avui).


    I fins aquí el resum d’aquesta quinzena tan intensa a Sant Boi! Entre projectes, celebracions i ensurts, seguim!. Ens llegim a la propera crònica!

    *En aquesta agenda informativa de la segona quinzena d’abril del 2025 ens hem donat suport de Gemini amb Deep Search, Microsoft Copilot i DeepSeek.

  • 🏰Marianao's: 📍Punt mut de 🔀 subversions al 📜 Segle XX - 📜Memòria i 🙏Homenatges - 🎬Realitzacions

    MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya – 0. 📜PRESENTACIÓ

    El Parc de Marianao, i espai residencial, situat a Sant Boi de Llobregat, és un lloc amb una història rica i complexa que abasta des del segle XIX fins a l’actualitat. Aquest article ofereix un resum complet de la seva evolució, destacant els esdeveniments i personatges clau que han marcat la seva trajectòria.

    Comparador històric de l'Institut Cartogràfic de la Generalita de Catalunya

    Marianao’s: un segle XIX colonialista i esclavista perdut, un XX de cops d’estat i resistència, i un XXI de salut mental

    Evolució de del Parc de Marianao des del 1945 fins el 2024. Institut Cartogràfic de la Generalitat de Catalunya
    Transformació de la Finca de Marianao des del 1945

    El Parc de Marianao, a Sant Boi de Llobregat, és un palimpsest històric que abasta des de l’esclavitud a Cuba fins a la psiquiatria moderna. Salvador Samà i Martí, indià i marquès de Marianao, va iniciar la saga al segle XIX, mentre que el seu nebot, Salvador Samà i Torrents, alcalde de Barcelona i membre de la Lliga Regionalista, va traslladar el llegat a Catalunya. La desfeta de 1898 va arrabassar les seves possessions a Cuba i Filipines, però les connexions amb Bennet (‘manicomi’), Güell, Gaudí, Joan de Borbó i Primo de Rivera van mantenir la finca al centre del poder. El cop d’estat de Primo de Rivera va tenir el seu epicentre al palau. La Guerra Civil va transformar el parc en la “Clínica Militar 2M”, un centre de salut mental què junt amb el Psiquiàtric sumaven morts sense identificar, i va acollir breument una escola de comandament del “Frente de Juventudes”. Joan March, patrocinador de Franco, va facilitar l’adquisició de la finca per Abdón Bordoy per un milió de pessetes, iniciant la seva parcel·lació. La postguerra va veure la coexistència de nacionals espanyolistes de la Falange, una reduïda colònia alemanya-suïssa, la clandestinitat antifranquista i l’embrionari catalanisme, origen de la Diada del 1976. La decadència urbanística va conviure amb el barraquisme fins que l’Ajuntament democràtic va adquirir el nucli de la finca (palau, La Miranda, jardins i llac) per 24 milions de pessetes. Sant Boi es va agermanar amb el Marianao de l’Havana i amb Cambrils. Avui, el Palau de Marianao és un clúster de salut mental d’envergadura internacional, després de passar per ser la seu de l’emissora de Ràdio, d’un centre de formació professional, de la Policia Nacional i del Jutjats. En aquest període d’uns 140 anys, els Marianao’s ( la finca, després urbanització i finalment el Parc) tanca un cicle que va de l’esclavitud, al poder, les resistències, la democràcia i a la sanació.

    Marianao’s: del somni colonial a l’epicentre modernista i polític (1866-1929)

    Transformació del Palau (al fons) vist des del camí principal

    Marianao, més que un nom, és un llegat que travessa l’Atlàntic, des de les plantacions cubanes fins a les terres catalanes. La saga dels Samà, iniciada per l’indià esclavista Salvador Samà i Martí (1797-1866), primer marquès de Marianao, és un paradigma de l’èxit colonial. Enriquit pel comerç d’esclaus i diversificant els seus negocis (ferrocarrils, navilieres, béns arrels), Samà i Martí va ascendir a l’elit cubana, arribant a alcalde de l’Havana i senador del Regne. El seu títol nobiliari, concedit el 1860, testimonia la seva influència.

    Els dos primers marquesos de Samà i Fontseré girant cua

    El seu nebot, Salvador Samà i Torrents (1861-1933), segon marquès de Marianao i de Vilanova i la Geltrú, va heretar amb cinc anys una fortuna que el va catapultar a la primera línia política catalana i espanyola. Diputat a Corts, senador i alcalde de Barcelona, Samà i Torrents va estendre el seu poder a través de nombroses propietats, incloent-hi el Parc de Marianao a Sant Boi.

    La connexió amb els Torrents, família de la baixa burgesia catalana arrelada a Sant Boi des del segle XVII, va ser crucial per a la consolidació del seu poder. Els Torrents, titulars de Can Torrents i Torrefigueres, van enllaçar amb els Samà, permetent-los arrelar a Catalunya.

    Inspirat en el Parc Samà de Cambrils (1881-1887), un jardí tropical que encara avui es pot admirar, Samà i Torrents va adquirir una antiga masia a Sant Boi (Roca Gasull/Bertran/Casa Sans/TorreBlanca Samà) i la va transformar en un palau senyorial, obra de Josep Fontseré i Mestres. La Finca del Marquesat de Marianao, amb més de 100.000 m², es va convertir en un centre de poder, on es reunien personalitats influents de l’època.

    El Palau de Marianao (1885-1890), inspirat en els castells medievals i amb elements gòtics, era el cor de la finca, envoltada d’un jardí amb espècies exòtiques. Les cycas, bútia, roure, washingtonies, palmeres, margallons, teixos, eucaliptus i xiprers, catalogats com a monumentals i d’interès local, testimoniaven la riquesa botànica del parc.

    La influència d’Antoni Gaudí és innegable. Amic d’Eusebi Güell, amb qui Samà i Torrents tenia estretes relacions (li va vendre els terrenys del Parc Güell), Gaudí va deixar la seva empremta a la Torre de la Miranda i el pont del llac principal, i va crear el Jardí Esclatant a l’antic psiquiàtric de Sant Boi.

    ‘Jardí Esclatant’ de Gaudí situat al Psiquiàtric i d’estil molt semblant a La Miranda. Creat amb suport IA.

    La pèrdua de les colònies de Cuba i Filipines el 1898 va impactar la societat catalana. Els indians, com els Samà, van perdre propietats i actius, contribuint a la crisi econòmica i social.

    Malgrat la pèrdua colonial, Marianao va continuar sent un centre de poder. Primo de Rivera va signar l’ordre del cop d’estat de 1923 al palau, i Joan de Borbó, pare i avi dels reis Joan Carles I i Felip VI, era amic de la família Samà.

    Així, Marianao es va convertir en un escenari clau de la història catalana i espanyola, on es va entrellaçar el llegat colonial, el modernisme i la política.

    Marianao’s: un escenari de convulsions i silenci durant la República i la Guerra Civil

    Els últims anys del Marquesat de Marianao, entre 1929 i 1945, van estar marcats per convulsions polítiques i socials que van deixar una empremta profunda al barri de Sant Boi de Llobregat. La Segona República va portar canvis significatius, però va ser la Guerra Civil Espanyola la que va transformar radicalment el paisatge i la vida dels seus habitants.

    El fill i hereu de Salvador Samà i Torrents, Salvador Samà i Sarriera, es va desprendre de les propietats samboianes durant la guerra civil.

    Marianao es va convertir en un refugi per a persones desplaçades de tot el país, fugint de la violència i la repressió. El palau del Marquesat va acollir la “Clínica Militar 2M”, un hospital de salut mental dirigit pel prestigiós doctor Emilio Mira López. No obstant això, la guerra també va portar la mort i el silenci. El manicomi de Sant Boi, amb qui els Samà tenien una relació històrica, es va convertir en un dipòsit de cadàvers, on centenars de persones van ser enterrades sense identificar.

    Les xifres són esgarrifoses: nombrosos residents de Sant Boi van morir o desaparèixer durant la guerra, i molts dels morts portats al manicomi van ser enterrats en fosses comunes. L’Arxiu Històric Municipal de Sant Boi ha iniciat el 2024 una tasca crucial per identificar aquestes víctimes i recuperar la seva memòria.

    La victòria franquista va consolidar la incautació del Marquesat, amb la instal·lació d’una escola de comandament del “Frente de Juventudes”. Marianao es va convertir en un espai de repressió i silenci, on la memòria de les víctimes va ser enterrada juntament amb els seus cossos.

    Pas del temps de l’última columna que es va enderrocar a les columnes de l’entrada quan es va incautar la finca de Marianao. Creat amb suport IA.

    La història de Marianao durant aquest període és un recordatori de la brutalitat de la guerra i la importància de la memòria històrica. La tasca de l’Arxiu Històric Municipal és un pas crucial per donar veu a aquells que van ser silenciats i per construir un futur basat en la veritat i la justícia.

    Marianao’s, del marquesat a la parcel·lació: un negoci amb ombres franquistes

    L’any 1940, la finca de Marianao va canviar de mans en una transacció que porta les marques del règim franquista. Abdón Bordoy, un empresari mallorquí amb passat d’administrador dels Samà, va adquirir la propietat per la irrisòria suma d’un milió de pessetes. La compra, facilitada per una demanda d’adquisició, es va veure afavorida per la pérdúa anterior de Marianao pel III Marquès de Marianao, Salvador de Samà i de Sarriera, aristòcrata i exsenador, els antecedents i amistats francmaçones, i les relacions amb la família reial.

    Darrere d’aquesta operació hi ha la figura de Joan March, el “pirata del Mediterrani”, magnat i patrocinador del cop d’estat de Franco. March, conegut per les seves activitats de contraban i la seva influència en la banca, va proporcionar el suport financer a Bordoy. La relació entre ambdós va ser crucial per a la transformació de Marianao en una urbanització residencial, amb la complicitat de les autoritats franquistes.

    El Pla parcial Parc Marianao, aprovat el 1946, va marcar l’inici de la parcel·lació. El 1957, Bordoy va sol·licitar el replantejament definitiu, que va ser aprovat, donant pas a la venda de parcel·les com a segones residències. La primera fase, amb grans adquisicions com la dels Faura, va resultar un fracàs com a destinació turística, i el palau va quedar abandonat. Bordoy, amb experiència prèvia a Madrid, va impulsar la segona fase, anunciada com “Marianao la ciudad soñada, ciudad de vacaciones”. Aquesta etapa va generar un litigi judicial entre els grans propietaris, que es van sentir enganyats. La manca d’inversions en reurbanització va deixar Marianao en un estat de decadència, testimoni d’un negoci amb ombres franquistes.

    Marianao: de Finca tropical a Parcel·les. Creat amb suport IA.

    Marianao’s, un microcosmos de classes i ideologies

    El Parc de Marianao no només va ser un escenari de poder i resistència, sinó també un microcosmos social complex i heterogeni. La masia de la família Faura, pionera a la finca, simbolitza l’arrelament d’una població local que va conviure amb els nous residents. El servei domèstic dels Bordoy, com els Campoamor, reflecteix la presència de famílies immigrades i locals que vivien i treballaven al parc, configurant un teixit social divers.

    La urbanització va acollir una població dividida per ideologies, amb veïns com els Vallejo i els Lacalle, representants de les tensions entre “rojos contra nacionales”. El Cerezo dels Vallejo, primera parcel·la a l’entrada, i la residència del falangista Lacalle, primer president del Saló de l’Automòbil, exemplifiquen aquestes relacions complexes.

    Residents il·lustres com José Mallorquin, creador del famós còmic “El Coyote”, i els Valdés, propietaris de Loteria Ramblas de Barcelona, van aportar un toc de distinció a la comunitat. Els estiuejants, coneguts com “los fiambrera”, van trobar a Marianao un lloc d’esbarjo i activitats socials.

    La presència d’una reduïda colònia alemanya-suïssa, amb sospites de nazis procedents de l’empresa Dumpler, afegeix un element d’intriga a la història del parc. Malgrat ser un espai separat, Marianao va establir vincles amb Sant Boi, a través del camí del psiquiàtric, activitats esportives i el Casino Marianao.

    L’oratori situat a la planta baixa del Palau, amb un sostre de fusta noble, va ser un centre de culte fins al 1977, on Mn. Joan Saborit oficiava missa cada diumenge. Les passejades en barca pel llac completaven l’oferta d’oci d’aquest espai singular.

    Estiuejants al Parc de Marinao. Creat amb suport IA.

    Marianao’s: un plató imaginari i cultura popular, amb un tràgic epíleg

    El Parc de Marianao, més enllà de la seva història política i social, ha estat un escenari prolífic per al cinema i la cultura popular. La pel·lícula “Los últimos de Filipinas” (1945), que narra el setge de Baler, va trobar en els seus paratges un ambient tropical que evocava les antigues possessions colonials dels Samà, perdudes el 1898. Aquest rumor, alimentat per la necessitat d’ambient tropical per a la filmació, va consolidar la seva imatge com a escenari cinematogràfic.

    “Los claveles”, “Arriba y abajo” i “El Coyote” són altres produccions que van coexistir en el parc, reflectint la seva importància en la cultura popular de l’època. Amb la democràcia, el Palau de Marianao va esdevenir un centre cultural vibrant. Des del 1974, quan l’Ajuntament va adquirir el palau i els jardins, es van celebrar actes del Sant Boi Cultural, amb desfilades de moda, actuacions de Dagoll-Dagom i la representació de la Setmana Tràgica. El palau també va ser la primera seu de Ràdio Sant Boi, consolidant el seu paper com a epicentre cultural.

    No obstant això, Marianao també va ser testimoni d’una tragèdia. El setembre del 1976, el Cor Universitari de Caracas, amics del president veneçolà Hugo Chávez, va morir en un accident d’avió quan es dirigien a actuar al Palau de Marianao. Aquest tràgic incident va deixar una empremta profunda en la història del parc, recordant-nos la fragilitat de la vida i la força de la cultura com a pont entre pobles.

    Marianao’s: de la clandestinitat franquista a l’epicentre del catalanisme i la salut mental

    Durant la foscor del franquisme, Marianao es va convertir en un refugi clandestí per a organitzacions polítiques i sindicals. Les reunions secretes a residències com El Cerezo van forjar la resistència, amb figures com Enric Lacalle, Pilar Rahola, Anna Birulés i Pepe Saavedra participant en la transformació política d’Espanya. Tot i que els moviments polítics a Sant Boi estaven en segon pla respecte al Baix Llobregat, el catalanisme va arrelar a les esglésies i centres de joves, culminant en la Diada del 1976, amb Sant Boi com a epicentre de les aspiracions catalanistes.

    Amb l’arribada de la democràcia, el Parc de Marianao va ser adquirit per l’Ajuntament per 24 milions de pessetes, però la seva trajectòria va ser erràtica. De Centre de Formació Professional a comissaria de la Policia Nacional i jutjats, el parc va acollir la primera seu de Ràdio Sant Boi i ara és la seu del Clúster de Salut Mental de Catalunya.

    Les mancances urbanístiques heretades del franquisme van portar a la decadència del parc, simbolitzada per la Torre de la Miranda, i a la coexistència amb el barraquisme perifèric. Les millores van arribar amb les urbanitzacions del PGM.

    Represantació de l’advertiment de la decadència de La Mirandai del Palau als anys 80 per l’associació de Veïns del Parc de Marianao. Creat amb suport IA.

    Finalment, l’agermanament amb Cambrils i Marianao de l’Havana, a través de l’Ajuntament de Sant Boi i l’Associació Català-Cubana, reflecteix la importància històrica i cultural del barri.

    Conclusió

    El Parc de Marianao és un testimoni viu de la història de Sant Boi de Llobregat, Catalunya i d’Espanya. Des dels seus orígens com a finca dels Samà fins a la seva transformació en una urbanització residencial i, finalment, en un parc públic, Marianao ha estat un punt clau, testimoni mut, en els esdeveniments polítics i socials del segle XX. Aquest projecte de  recuperació de la memòria històrica busca donar llum a aquesta història desconeguda i ressaltar la seva importància tant a nivell local com estatal.


    Referències (actualització):


    *Aquest article parteix d’un projecte redactat al 2009 què per circumstàncies diverses es va haver de deixar aturat i que ara es reprèn per crear una serie basada en aquesta presentació. Agraïm de tot cor totes aquelles persones què en aquell temps van ser testimonis dels nostres registres i que avui intentem recuperar. També en demanem disculpes pel retard en el qual s’ha pogut rescatar tot el material des d’ençà.