Oblidada durant 16 anys, la memòria d’una urbanització de Sant Boi es revela com el cor ocult de la història d’Espanya. El Parc de Marianao, construït amb fortuna esclavista i seu de la repressió contra els obrers, va ser més tard víctima de l’espoli franquista i, finalment, el bressol de la ràdio democràtica i l’activisme. Prepareu-vos per un viatge de 135 anys que connecta l’explotació colonial, el gran “pelotazo” urbanístic del Franquisme, i la sobirania ciutadana. Us presentem la recopilació històrica més completa sobre Marianao, des del luxe dels Indianos (1880) fins al Clúster de Salut Mental (2015), amb nou material d’arxiu de Carles Serret i els testimonis inèdits de la resistència. Feu clic per descobrir els set capítols (i dotze publicacions amb fonts multimèdia i IA) que trenquen el silenci de la història!
L’origen i el desenvolupament del projecte
El 3 de març del 2009 es va presentar un projecte als ‘VII Premi (municipal) Carles Martí i Vilà’ amb el títol: “MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya“. Es definia així: “Projecte de recuperació de la memòria històrica dels residents, estiuejants i masovers de la urbanització Parc de Marianao de Sant Boi de Llobregat, des del seu context originari fins el seu desenvolupament en el període franquista i de la transició espanyola. Aquest nucli ha estat protagonista mut de les subversions conservadores i progressistes més rellevants a tota Espanya del segle XX i que han marcat el nostre present”. Es publicaría en format bloc (web SantBoi.Tv) i vídeo (YouTube). Després de fer els enregistraments i rebre el suport de l’Arxiu Històric Municipal de Sant Boi de Llobregat, en la figura del seu Director Carles Serret, amb una completa entrevista per Carles Vallejo com a resident i activista per a la recuperació de la memoria històrica, es va perdre el material grabat i diluir el projecte. Van pasar 16 anys, el 2025, on es va rescatar tot el material d’una copia que es fa ver en un vell disc dur. I ens varem proposar rescatar la producció del projecte:
Amb la intenció de compartir amb els veins de Sant Boi de Llobregat, recollint les noves aportacions del Carles Serret en tots aquests anys que ha realitzat i publicat des de Blogger, Radio Sant Boi, Facebook i Youtube; i altres de noves aportacions d’investigació, varem actualitzar el contingut ampliant la història de Marianao i comparant-la amb l’estat en cada moment amb la vila de Sant Boi.
‘MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya’ (CAPÍTOLS)
Capítol
Títol Complet del Capítol
Període Temporal
Sinopsi i Temes Clau
0
PRESENTACIÓ
S. XIX – Actualitat
Resum de l’evolució del Parc de Marianao, de finca senyorial a espai cívic.
1
Del somni colonial a l’epicentre modernista i polític
1866-1929
Salvador Samà (Marquès) com a esclavista; la construcció dels Parcs (Marianao/Cambrils); influència en el Pistolerisme i el Cop de Primo de Rivera.
2
Un escenari de convulsions i silenci durant la República i la Guerra Civil
1931-1950
La repressió, la història de la Família Vallejo (activisme i resistència), i el destí de la propietat dels Samà sota la dictadura.
3
Del marquesat a la parcel·lació: un negoci amb ombres franquistes
c. 1940-1974
L’espoli: la condemna per Maçoneria; la venda forçada a Abdón Bordoy (finançat per Joan March); el model del pelotazo urbanístic.
4
Un microcosmos de classes i ideologies
1940-1975
L’evolució social: del destí d’estiueig burgès prebèl·lic a la barreja social postguerra; la integració tardana amb la vila de Sant Boi.
5
Un plató imaginari i cultura popular, amb un tràgic epíleg
1880-1980
La transformació socioeconòmica i la revalorització cultural, des de l’exclusivitat aristocràtica a la resistència de base.
6
De la clandestinitat franquista a l’epicentre del catalanisme i la salut mental
1963-2015
L’Agermanament antifranquista; l’adquisició municipal (1974); el Palau com a seu de Ràdio Sant Boi (1980) i el Clúster de Salut Mental (2015).
Annex
Marianao’s: Un Viatge per 150 Anys de Sindicalisme, Poder i Contrast Social
150 Anys
Recorregut conceptual: contrast entre el poder econòmic (Samà, March) i la lluita obrera local (Balbina Pi, Carles Vallejo); ús col·lectiu del Palau (refugi de guerra, centre de salut mental).
MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya – 0. 📜PRESENTACIÓ – SantBoi[.Tv]ai
El Parc de Marianao, i espai residencial, situat a Sant Boi de Llobregat, és un lloc amb una història rica i complexa que abasta des del segle XIX fins a l’actualitat. Aquest article ofereix un resum complet de la seva evolució, destacant els esdeveniments i personatges clau que han marcat la seva trajectòria.
Marianao: la microhistoria que explica España. PodCast Gemini IA (Esp.)
1. Marianao’s: del 🌴somni colonial a➡️ l’epicentre modernista🏛️ i polític🗳️ (1866-1929)
👇 1.1. QUI ERA EL MARQUÉS DE MARIANAO? Els Marianao esclavistes i Rafaela Torrents i Higuero (Segle XIX)
MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya – 1. Marianao’s: del 🌴somni colonial a➡️ l’epicentre modernista🏛️ i polític🗳️ (1866-1929) – SantBoi[.Tv]ai
L’entrevista sobre Salvador Samà i Torrents, a través de les perspectives de Carles Vallejo i Carles Serret, explora la vida i influència de Salvador Samà i Torrents, el Marquès de Marianao, en el context de les subversions del segle XX a Espanya. Es desglossen els orígens, la pèrdua de les colònies espanyoles, la influència en la restauració borbònica, la seva participació en la repressió del moviment obrer, i la seva implicació en el cop d’estat de Primo de Rivera després de fer-se responsable del Somaten.
👇 1.2. ELS PALAUS I ELS PARCS DELS INDIANOS SAMÀ (Cambrils més modernista i Marianao mès medieval i gòtic)
MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya – 1. Marianao’s: del 🌴somni colonial a➡️ l’epicentre modernista🏛️ i polític🗳️ (1866-1929) – SantBoi[.Tv]ai
El llegat dels “Indianos”, aquells catalans que van fer fortuna a Amèrica i van retornar amb el desig de plasmar la seva riquesa i influència en la seva terra natal, és un capítol fascinant de la nostra història, però també un que requereix una anàlisi crítica de les seves arrels. Entre ells, la família Samà destaca no només per la seva prosperitat, sinó per la visió arquitectònica i paisatgística que va importar des de les terres cubanes, una fortuna construïda, en part, sobre el tràfic d’esclaus i l’explotació laboral a les seves plantacions de sucre. Aquest post explora com la vibració de Marianao a l’Habana va inspirar dues joies arquitectòniques a Catalunya: el Parc Samà de Cambrils, amb una inclinació modernista, i el Parc Marianao de Sant Boi, amb un caràcter més medieval i gòtic, sense oblidar l’enginy de la gestió de les seves aigües, tot plegat emmarcat en el complex context de la seva prosperitat colonial.
👇 1.3. MENYSPREU DELS SAMÀ A SANT BOI (incita la independència de Cuba i indiferència dels sacrificis dels santboians del 98)
MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya – 1. Marianao’s: del 🌴somni colonial a➡️ l’epicentre modernista🏛️ i polític🗳️ (1866-1929) – SantBoi[.Tv]ai
La pèrdua de les colònies espanyoles el 1898 va evidenciar el contrast entre les elits amb interessos colonials, com la poderosa família Samà, i els sacrificis gairebé invisibles dels soldats locals. Mentre Salvador Samà i Torrents, Marquès de Marianao, amb grans fortunes a Cuba i Filipines 💰, suggeria abandonar l’illa caribenya per defensar altres territoris, a Sant Boi, molts joves de famílies humils morien o quedaven afectats a la guerra, tornant sovint amb problemes de salut mental i sense reconeixement. Aquesta investigació, basada en documents de l’Arxiu Municipal Històric de Sant Boi, posa de manifest la manca d’inversions en obres de beneficència per part de la família Samà i Torrents en la seva localitat d’evasió, subratllant una indiferència de l’elit davant del patiment dels seus conciutadans més vulnerables. Un exemple colpidor? Els 26 “últims de Cuba” 💔 que, el 1901, van acabar ingressats al psiquiàtric de Sant Boi, sense honors ni cap mena de reconeixement.
👇 1.4. INFLUÈNCIES DELS SAMÀ (repressió a l’anarcosindicalisme creixent i seu de Primo de Rivera)
MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya – 1. Marianao’s: del 🌴somni colonial a➡️ l’epicentre modernista🏛️ i polític🗳️ (1866-1929) – SantBoi[.Tv]ai
El període comprès entre 1917 i 1923 a Catalunya va ser una època de convulsió social i política extrema, coneguda com el Pistolerisme. Aquesta “guerra social” va enfrontar obrers anarcosindicalistes i forces patronals i estatals, culminant en el cop d’estat de Primo de Rivera el setembre de 1923. En aquest escenari de tensió, figures de Sant Boi de Llobregat van jugar papers fonamentals i antagònics, des de la resistència obrera (Balbina Pi i Sanllehy) fins a la cúpula de la repressió. Aquest post explora el paper crucial de la família Samà, especialment el Marquès de Marianao, i la seva connexió amb la repressió de l’anarcosindicalisme i la gestació de la dictadura.
👇 1.5. LA FI DELS SAMÀ A SANT BOI (la II República i la LRMC – Llei de Repressió de la Maçoneria i el Comunisme)
MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya – 1. Marianao’s: del 🌴somni colonial a➡️ l’epicentre modernista🏛️ i polític🗳️ (1866-1929) – SantBoi[.Tv]ai
La història de la família Samà a Sant Boi de Llobregat, coneguts com a “Indianos” que van construir els majestuosos Parcs de Samà i el de Marianao, és un fascinant mirall de les convulsions del primer terç del segle XX a Espanya. Des d’una posició de poder i influència, arrelada en el seu origen colonial i la seva fortuna, els Marquesos de Marianao van veure com la Segona República, la devastadora Guerra Civil i la repressió de la dictadura franquista van erosionar dràsticament el seu llegat. En aquest article, explorarem el destí del II Marquès, Salvador Samà i Torrents, i el III Marquès, Salvador Samà i Sarriera, la vida del qual es va veure truncada per una inesperada condemna per maçoneria. Prepara’t per descobrir com la història d’una família il·lustre amb presència i llegat a Sant Boi visualitza les profundes divisions d’una època.
2. Marianao’s: Un escenari de convulsions ⚔️ i silenci 🕯️ durant la República i la Guerra Civil (1931-1950)
MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya – 2. Un escenari de convulsions ⚔️ i silenci 🕯️ durant la República i la Guerra Civil (1931-1950) – SantBoi[.Tv]ai
La història de Sant Boi de Llobregat, i en concret la del Parc de Marianao, és un mirall de les convulsions polítiques i socials que van sacsejar Espanya al segle XX. Les vides de la família Vallejo, entre l’activisme, la repressió i la resistència, esdevenen el fil conductor perfecte per a reconstruir un període que va transformar la ciutat, de la il·lusió republicana a la foscor de la dictadura. Seguint la seva trajectòria, des dels fronts de guerra fins a la intimitat de la seva llar, podem comprendre com el passat encara ressona avui en la nostra memòria col·lectiva.
3. Marianao’s: Del marquesat 👑 a la parcel·lació 🏠, un negoci amb ombres 👻 franquistes
MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya – 3. Del marquesat 👑 a la parcel·lació 🏠: un negoci amb ombres 👻 franquistes – SantBoi[.Tv]ai
La història de la Finca de Marianao (Sant Boi de Llobregat) és una lliçó magistral de com es van consolidar les noves elits del règim franquista. Després de la Guerra Civil, el Tercer Marquès de Marianao, amb les seves connexions monàrquiques, es va convertir en l’objectiu perfecte del nou aparell repressiu. El règim va utilitzar una multa fiscal com a pretext per forçar una venda que va beneficiar Abdón Bordoy, un empresari connectat al magnat Joan March. Aquest “tripijoc” polític no només va desposseir l’aristocràcia; va inventar el model del ‘pelotazo’ urbanístic, caracteritzat per l’especulació, la rapidesa i la manca d’inversió en infraestructures, un llegat arrelat en l’urbanisme espanyol fins avui dia.
4. Marianao’s: 🧩 Un microcosmos de 🏛️ classes i 🧠 ideologies (1940 – 1975)
MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya – 4. 🧩 Un microcosmos de 🏛️ classes i 🧠 ideologies (1940 – 1975) – SantBoi[.Tv]ai
L’estudi del Parc Residencial de Marianao a Sant Boi de Llobregat (1950-1970) ofereix una visió de les tensions socioeconòmiques i ideològiques de la postguerra catalana. Sant Boi, admirada com un entorn natural idíl·lic més enllà del riu Llobregat, ja havia estat un important destí d’estiueig per a les famílies barcelonines des de mitjans del segle XIX fins a l’esclat de la Guerra Civil (aproximadament 1850-1936), establint un nexe entre l’entorn rural, el nucli urbà i el nou desenvolupament residencial. Aquesta transició va passar d’un perfil d’estiuejants principalment barcelonins de la petita burgesia prebèl·lica, a una composició social notablement barrejada en classes i origen ideològic al Parc Residencial de Marianao entre el 1950 i el 1970. Malgrat l’aïllament social inicial, la connexió real entre els santboians i el nou enclavament es va concretar a la dècada de 1970, impulsada per l’expansió urbana de la vila i la crucial adquisició municipal del Palau, el llac i el nucli central del Parc.
5. Marianao’s:🎬Un plató imaginari i 🎪 cultura popular, amb un 💔 tràgic epíleg (1880 – 1980)
MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya – 5. 🎬Un plató imaginari i 🎪 cultura popular, amb un 💔 tràgic epíleg (1880 – 1980) – SantBoi[.Tv]ai
El Parc de Marianao, avui una urbanització plenament integrada en el teixit de Sant Boi de Llobregat, és molt més que una antiga finca senyorial; és un palimpsest històric que encapsula la convulsa transformació socioeconòmica de Catalunya des de mitjans del segle XIX.1 Aquest espai ha transitat per tres grans etapes: l’esplendor colonial i l’exclusivitat aristocràtica del Marquesat, la instrumentalització urbanística sota el franquisme (la “Ciudad Soñada”), i la seva posterior reconquesta per a l’ús cívic i la resistència política de base.
6. Marianao’s: De la clandestinitat franquista 🚪🔗 a l’epicentre del catalanisme 🎗️ i la salut mental 🧠 (1963-2015)
MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya – 6. De la clandestinitat franquista 🚪🔗 a l’epicentre del catalanisme 🎗️ i la salut mental 🧠 (1963-2015) – SantBoi[.Tv]ai
Marianao, un barri residencial de Sant Boi de Llobregat, és molt més que l’antiga finca d’un marquès indiano. La seva història encapsula perfectament la Transició Espanyola: la conquesta de l’espai públic a l’oligarquia, la resistència antifranquista protagonitzada per figures claus de la memòria democràtica, i una transformació que va convertir el Palau Marianao, d’una luxosa residència privada, en la seu de la primera ràdio democràtica municipal i, més recentment, en el Clúster de Salut Mental de Catalunya. Aquesta és la crònica d’un barri que va passar de la repressió a ser un símbol de la llibertat i la solidaritat internacional. Tot un nucli urbanitzat al voltant d’un Parc i que va donar nom a tot un barri que ampliava les infraestructures socioculturals.
Marianao’s:🧭 Un Viatge per 150 Anys de ✊ Sindicalisme, 💪 Poder i ⚖️ Contrast Social
MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya: 🧭 Un Viatge per 150 Anys de ✊ Sindicalisme, 💪 Poder i ⚖️ Contrast Social – SantBoi[.Tv]ai
Sant Boi de Llobregat, avui una ciutat en creixement continu a l’àrea metropolitana de Barcelona, atresora una rica i complexa història social marcada per la transformació, la lluita obrera i la presència de figures influents que van deixar la seva empremta al paisatge ia la memòria col·lectiva. Acompanyeu-nos en un recorregut pels últims 150 anys per entendre com el sindicalisme va arrelar en aquesta terra, en constant diàleg –i sovint en tensió– amb el poder econòmic i els models socials del seu temps.
Play-lists de Marianao’s
Produïts i Realitzats el 2009amb multicàmeres professionals HD
Produïts i Realitzats el 2025 amb IA de lliure ús
Cronologia de la Història de Marianao’s: Des de l’estatus colonial a la sobirania ciutadana
La següent cronologia estableix, per primera vegada de manera unificada, les fites clau de la història de la Urbanització Marianao, traçant la seva evolució des de l’estatus colonial a la sobirania ciutadana.
Any
Àmbit
Esdeveniment Clau a Marianao / Sant Boi
c. 1866
Fundació / Colonial
Naixement de Salvador Samà i Torrents (II Marquès). La fortuna familiar és consolidada en el tràfic d’esclaus.
c. 1880
Patrimonial
Inici de les obres de la finca i el parc Marianao, amb disseny de Josep Fontseré i Mestre. Establiment com a destí d’estiueig de la petita burgesia.
c. 1896
Social / Obrer
Naixement de Balbina Pi i Sanllehy, anarcosindicalista i feminista de la CNT, figura clau de la lluita obrera local.
c. 1898
Social / Colonial
Guerra de Cuba. El Marquès suggereix abandonar l’illa. Profunda indiferència de l’elit Samà davant el sacrifici de soldats santboians.
1901
Social / Conseqüència
26 veterans de la Guerra de Cuba, els “últims de Cuba,” acaben ingressats al psiquiàtric de Sant Boi, sense reconeixement de l’elit.
1917-1923
Polític / Repressiu
El Marquès de Marianao utilitza el seu poder en la repressió de l’anarcosindicalisme (Pistolerisme) i esdevé responsable del Somatén.
1923 (Set.)
Polític
Cop d’estat de Primo de Rivera. Marianao es converteix en un centre de gestació de la dictadura.
1938
Militar
El Palau Samà és utilitzat com a hospital de campanya durant la Guerra Civil.
1941
Repressiu / Patrimonial
Salvador Samà i Sarriera (III Marquès) condemnat a 20 anys i 1 dia per Maçoneria, propiciant el seu espoli.
c. 1944
Urbanístic / Especulació
Venda forçada (mitjançant multa fiscal) a Abdón Bordoy (finançat per Joan March) per 1.000.000 de Ptes. Inici de la parcel·lació especulativa.
1950-1970
Social
El Parc Residencial de Marianao es desenvolupa amb una composició social marcadament barrejada en classes i origen ideològic.
c. 1963
Activisme Clandestí
Inici de l’Agermanament Solidari (informal) Sant Boi-Marianao (L’Habana) promogut per l’oposició antifranquista.
1973 (Jul.)
Social / Obituari
Mort de Balbina Pi i Sanllehy, referent de l’anarcosindicalisme i feminisme català.
1974
Patrimonial / Cívic
Adquisició patrimonial del Palau i el nucli central del Parc pel Municipi de Sant Boi, revertint l’espai a domini públic.
1980 (Maig)
Democràtic
El Palau Marianao esdevé la Primera Seu de Ràdio Sant Boi, símbol de la llibertat d’expressió municipal.
2015 (Març)
Transformació Cívica
El Palau Marianao es converteix en la seu del Clúster de Salut Mental de Catalunya.
MARIANAO’s
El Punt Mut de les Subversions (1880-2015)
De la riquesa colonial i el tràfic d’esclaus a la lluita per les llibertats. Una història de poder, resistència i conquesta ciutadana a Sant Boi de Llobregat.
⚓1880 – 1929
L’Ombra de la Riquesa Colonial
El Parc de Marianao neix de la fortuna acumulada per la família Samà a Cuba, fonamentada en el tràfic d’esclaus. Mentre el Marquès construïa un paradís modernista, els joves de Sant Boi morien a les guerres colonials defensant interessos aliens.
La Dada Colpidora (1901)
26 Veterans
ingressats al Psiquiàtric de Sant Boi, oblidats per l’elit que s’enriquia a l’illa.
Prioritats de l’Elit (1898-1901)
Comparativa conceptual entre la inversió en luxe privat i el suport social als veterans.
1940 – 1974
El Franquisme: Repressió i Especulació
La dictadura franquista va reprimir la Família Samà, forçant la venda del patrimoni. Inversors especuladors van adquirir el sòl amb l’únic objectiu de la construcció massiva, que va multiplicar el valor inicial per 78, creant un nou focus de poder immobiliari.
⚖️
L’Eina: La Repressió
Salvador Samà condemnat a 20 anys per Maçoneria (1941). La multa fiscal força la venda ràpida del Palau.
💰
El Benefici: x78
El valor del sòl va passar d’1 milió de pessetes (preu de compra forçada) a un valor especulatiu massiu.
🕊️
La Resposta: La Lluita Civil
La Família Vallejo i altres ciutadans actius inicien l’oposició al règim des de Marianao, defensant els valors democràtics.
Metamorfosi Social: Tres Èpoques
Marianao ha viscut tres vides diferents. Aquest gràfic analitza com han canviat les dinàmiques de poder, accés públic i llibertat política al llarg de 135 anys.
Època Colonial (1880-1930)
Dominada per Samà i la repressió a la classe obrera. Actiu: Balbina Pi.
Franquisme (1939-1975)
Especulació massiva i lluita per la llibertat. Actiu: Família Vallejo.
Democràcia (1980-2015)
Recuperació cívica i socialització del Palau. Actiu: Carles Serret i Moviment Ciutadà.
Cronologia de la Resistència
1917-1923
Balbina Pi i la Lluita Obrera
Mentre Samà exercia el poder colonial, Balbina Pi (CNT) esdevenia un símbol local de la Resistència Obrera contra les elits.
Inici de la parcel·lació i especulació forçada a mans d’inversors privats. Neix la “Ciudad Soñada” sense cap visió cívica.
1944
El ‘Pelotazo’ Urbanístic
Anys 50-70
Els Vallejo i l’Antifranquisme
La Família Vallejo és un nucli de lluita per les llibertats, esdevenint clau en el moviment antifranquista local i la Transició.
Impuls per recuperar la memòria històrica de Marianao. Les seves investigacions són clau per socialitzar l’ús del Palau i entendre’n el passat.
Anys 80 – 2015
Carles Serret i la Memòria Cívica
Protagonistes Clau: L’Evolució del Poder
👑
Salvador Samà
Poder Colonial (1880-1939)
Luxe finançat per l’esclavitud. Elit terratinent.
✊
Balbina Pi
Resistència Obrera (1910-1936)
Símbol de l’oposició anarcosindicalista a les elits colonials.
📈
Inversors Franquistes
Especulació Massiva (1944-1975)
Compradors del sòl, enfocats en el guany immobiliari ràpid.
🕊️
Família Vallejo
Lluita per la Democràcia (1950-1980)
Nucli antifranquista clau per a l’avenç de les llibertats cíviques.
📚
Carles Serret
Recuperació Cívica (1980-2015)
Historiador clau per destapar el passat colonial i l’especulació del parc.
Conclusions i Recomanacions
L'anàlisi del projecte "MARIANAO’s" confirma la seva rellevància no només com a exercici de recuperació de la memòria local, sinó com a eina metodològica per entendre la història d'Espanya a través de la microhistòria. La urbanització Parc de Marianao és, efectivament, un microcosmos on es manifesten totes les grans fractures ideològiques, econòmiques i socials del segle XX.
El valor de la recopilació resideix en la seva capacitat per traçar una narrativa de continuïtat que abasta temes complexos. La història de la família Samà és presentada com un cicle que va del somni colonial basat en l'esclavisme i la repressió obrera, a ser víctima de la seva pròpia lògica repressiva sota el franquisme (condemna per Maçoneria i expoli), que al seu torn va inaugurar el model urbanístic especulatiu. Aquest estudi demostra que el franquisme va utilitzar la repressió ideològica com a mecanisme d'extracció de riquesa, desposseint les velles èlits per beneficiar les noves.
La culminació cívica d'aquesta història, amb l'adquisició municipal del Palau el 1974 i la seva posterior transformació en la seu de la ràdio democràtica i, finalment, en el Clúster de Salut Mental el 2015, tanca el cercle narratiu. L'espai, fundat sobre el patiment i l'extracció, s'ha reconvertit en un centre de sanació i servei públic, simbolitzant la victòria de la sobirania ciutadana sobre l’oligarquia i la repressió.
👥CRÈDITS: 🎬Equip de trerball i 🎙️Historiadors i Testimonis de l'obra
El projecte documental 'Marianao's' (2009-2025) no hauria estat possible sense la confluència de l'expertesa tècnica, el rigor històric i el testimoni viu dels seus participants. Aquesta sèrie, culminada a SantBoi.Tv, teixeix la història de la finca i la urbanització de Marianao des de la influència cubana fins a l'activisme antifranquista.
🎬 L'Equip del Projecte
El projecte ha estat impulsat per un equip multidisciplinari que ha garantit tant la profunditat del contingut com la seva qualitat audiovisual:
Carles Vallejo Calderón: Aporta la memòria política i social del barri. Activista antifranquista i sindicalista de CCOO, la residència de tota la família a la Torre 'El Cerezo' de Marianao va ser un centre de reunions clandestines durant el franquisme. La seva perspectiva de resident i lluitador és crucial per entendre la història de la resistència local.
Ibán Arévalo Bernabé: La columna vertebral tècnica del projecte. Professor de Filosofia, realitzador i editor audiovisual, i fundador de SantBoi.Tv. Ha dirigit la tasca documental i d'edició des dels primers enregistraments de 2009, assegurant la divulgació del patrimoni immaterial local.
Val.Machío: Periodista i professor en Mitjans. Ha estat l'encarregat de la culminació multimèdia-web del projecte, donant forma definitiva a 'Marianao's' amb el tancament de la sèrie en capítols a SantBoi.Tv el 2025.
🎙️ Els Testimonis i Historiadors Fonamentals
La base documental del projecte resideix en les veus d'experts i testimonis que connecten directament amb el passat de la finca:
Carles Serret i Bernús: Director de l'Arxiu Històric Municipal de Sant Boi (AHMSB). La seva figura és el garant documental del projecte, proporcionant la base fundada sobre els Samà, la urbanització i el context local, a través de la seva expertesa i els seus nombrosos registres de divulgació (Ràdio Sant Boi, blogs).
Tate Cabré: Periodista cultural i professora de Comunicació. Enregistrada el 2009, la seva expertesa en Gaudí i el llegat dels 'indians' (a partir de la seva obra Cuba a Catalunya...) és vital per enquadrar el Palau de Marianao i la fortuna dels Samà amb la seva connexió colonial i cubana.
Mateu Campomar: Un testimoni únic, ja que va ser primer Administrador dels Samà i després Gestor de la Urbanització per a Abdón Bordoy. Aporta el coneixement clau sobre la transició de propietat i la gestió de la finca en les seves dues grans etapes històriques.
Sr. Bota: Cunyat de Mateu Campomar, va ser barquer del llac del Palau. El seu record de la canalització d'aigües i de la vida quotidiana ofereix detalls íntims i inèdits sobre el funcionament de l'antiga possessió dels marquesos.
Josep Faura i Bergès: L'últim massover de la família Faura que va treballar per als Samà. El seu testimoni representa la memòria de la pagesia local, amb records potents sobre la vida rural a la finca i la repressió social i lingüística durant el Franquisme.
Després de recórrer aquests 135 anys d’història, la memòria de Marianao ja no pot ser un "punt mut". Ara que les subversions, l'expoli i la resiliència han estat documentades, és el nostre deure projectar aquest coneixement al futur. Comparteix aquesta crònica inèdita, visita els espais de memòria històrica (el Palau, la Miranda, l'entorno del Parc... ) amb una nova mirada crítica i participa activament en la protecció d’aquest llegat. Que la història de la fortuna esclavista i la lluita obrera serveixi per a construir una memòria democràtica forta. La recuperació de la memòria continua, i tu en formes part.
La Ciutat com a Símbol de Llibertat… i els seus Límits Legals: L’Okupa Rècord, la Pesta Porcina i l’Amor Incondicional al Cinema de Barri
Sant Boi de Llobregat ha tancat la segona quinzena de novembre de 2025 sota el signe dels extrems, confirmant que el municipi és, com deia el seu antic sobrenom, una ciutat d’una vitalitat gairebé frenètica. Si bé la ciutadania es va unir en una condemna ferma i institucionalment reforçada contra la violència masclista arran d’un nou feminicidi que va tocar de prop la comunitat, la mateixa setmana va ser capturada per una narrativa que només es pot qualificar de surrealisme judicial: el cas del “Súper-Okupa” de 22 anys. Aquest jove, amb un currículum delictiu de 225 denúncies sense trepitjar la presó, ha posat en evidència les esquerdes del sistema legal i ha forçat a un jutge a dictar una ordre d’allunyament de tot el municipi. És a dir, la justícia va optar per aïllar l’element tòxic, convertint Sant Boi en el límit del “modus vivendi” de l’ocupació professionalitzada.De fons ens queda el greu problema de la falta d’habitatges dignes, com ens recorda la recent assemblea civil convacada.
Però les notícies no només venen dels jutjats. El focus es va desplaçar cap al medi natural quan la Generalitat va tancar l’accés a zones boscoses, incloent Sant Boi, a causa d’una alerta per Pesta Porcina Africana (PPA) en senglars a Collserola. Mentrestant, la ciutat no s’aturava: es va celebrar una Cursa Popular amb rècord d’inscripcions (1.900 participants) i l’Ajuntament va donar llum verda a les obres de renaturalització del símbol local, el llac del Palau de Marianao,
Aquesta quinzena ha estat, doncs, la crònica d’una ciutat que reacciona amb fermesa al dol (25N), que es resigna a la ineficàcia legal (Okupa) i que, tot i així, es projecta amb ambició cap al futur econòmic, concentrant els seus esforços en la imminent Fira de la Puríssima. Sant Boi, la “City of Madmen”, es revela com el cor palpitant i hiperactiu del Baix Llobregat.
Sant Boi Super-Okupa debilidad del sistema cohesión. PodCast IA – amb Google Gemini (Castellà)
Els Destacats de la Quinzena: El Clima Social, Polític i Ambiental
El Cas Marc M.: El ‘Serial Squatter’ que Posa en Escac el Sistema Judicial (El “Barri Z”) i en evidència la falta d’habitatges en condicions dignes
El cas de Marc M., veí de Sant Boi de només 22 anys, va monopolitzar els titulars nacionals. L’individu s’ha convertit en l’exemple paradigmàtic de la “impunitat judicial” a Catalunya davant la multireincidència en el delicte d’usurpació. Amb un rècord vergonyós de 225 denúncies i 31 detencions des del 2021, Marc M. no ha passat ni un sol dia a la presó.
El modus operandi i el context jurídic: El fenomen okupa, que va viure el seu boom a Catalunya als anys 80, va néixer com un moviment social de reivindicació del dret a l’habitatge digne. No obstant això, el cas de Marc M. il·lustra la mutació cap a l’ocupació professionalitzada. El jove va començar la seva activitat delictiva als 18 anys i des del 2021 ha ocupat al voltant de 200 habitatges. El seu mètode era simple i mecànic: entrava en pisos deshabitats — sempre propietat de bancs, fons d’inversió o grans immobiliàries — per no incorre en el delicte més greu de violació de docimicili (allanamento de morada, que afecta la intimitat de la llar habitual). Un cop ocupat l’immoble (un delicte de usurpació, castigat amb pena de multa, menys greu que la violació de dcomicili), Marc M. extorsionava als propietaris originals exigint pagaments d’entre 500 € i 5.000 € per marxar. A més, s’ha destacat que donava “claus en mà per diners a persones que necessiten un lloc on viure”, utilitzant la crisi d’habitatge per generar un benefici econòmic personal mitjançant la cessió il·legal d’immobles. La Justícia, incapaç d’aplicar penes de presó significatives pel delicte de usurpació, va dictar una ordre d’allunyament que li prohibeix l’entrada al terme municipal de Sant Boi, una mesura excepcional.Aquest noi, més que un ciutadà, és un buit legal amb 225 denúncies. Ha aconseguit que Sant Boi es converteixi en un “Barri Z” d’accés prohibit per a ell, una mesura pròpia de la màfia, no de la usurpacions de pisos de fons d’inversió. La ciutat, més segura des de l’expulsió, ara demana al Govern que reformi la llei, perquè no n’hi ha prou amb aïllar l’element tòxic, caldria arreglar l’olla a pressió que permet el fenomen, la falta de vivenda i la d’altíssims preus que no paren de créixer i empobreixen els seus habitants.
| 19/11/25 | Un ocupa multireincident bat rècords: 225 denúncies i 31 detencions | Marc M., de 22 anys i veí de Sant Boi de Llobregat, no té una feina coneguda i des del 2021 s’ha convertit en un dels ocupes més actius de Catalunya. | La Vanguardia |
Un ocupa multirreincidente pulveriza récords: 225 denuncias y 31 detenciones
La justicia incapaz de frenar la actividad de un usurpador de viviendas en serie
| 19/11/25 | La justicia ha emitido una orden de alejamiento que impide a un okupa acceder al municipio de Sant Boi | Un jutjat de Rubí va dictar una ordre d’allunyament que prohibeix al multireincident Marc M. l’entrada al terme municipal de Sant Boi. | Antena |
| 23/11/25 | El ‘okupa profesional’ de 22 años que extorsiona a fondos de inversión para que le dejen viviendas | Marc, natural de Sant Boi, es guanya la vida ocupant il·legalment habitatges deshabitats, sempre de bancs o grans immobiliàries.
| 25/11/25 | Un jove de Sant Boi acumula més de 200 denúncies per ocupacions | Un jove de 22 anys de Sant Boi de Llobregat s’ha convertit en un dels ocupes més actius de Catalunya. Des del 2021 ha ocupat al voltant de 200 habitatges.
| 26/11/25 | L’Assemblea per un habitatge digne obre les portes | Amb la crida ‘Per un habitatge Digne per a tothom’ es va fer la convocatòria d’una Assemblea oberta a l’Hotel d’Entitats.
Lluita contra la Violència Masclista (25N)
La ciutat va viure una setmana de reivindicació i dol, especialment sentit per l’assassinat d’una dona amb vincles familiars a Sant Boi. La resposta va ser contundent, amb tres dies de dol oficial i una concentració multitudinària per condemnar la violència masclista. L’alcaldessa Lluïsa Moret va fer una crida pública a la “unitat institucional i social per desarticular la violència masclista”.
| 16/11/25 | Mor una dona vinculada amb Sant Boi en un presumpte assassinat masclista a Barcelona | Una veïna de Sant Boi mor a Barcelona víctima d’una presumpta agressió masclista de la seva parella. És el seté feminicidi aquest any a Catalunya. | gent de carrer |
Mor una dona vinculada amb Sant Boi en un presumpte assassinat masclista a Barcelona – Gent de Carrer
Una dona vinculada familiarment a Sant Boi mor a Barcelona víctima d’una presumpta agressió masclista de la seva parella.
| 17/11/25 | Sant Boi plora un nou feminicidi: es decreten tres dies de dol | L’Ajuntament aprova un decret de tres dies de dol per l’assassinat d’una dona amb vincles familiars a la població, ocorregut a Barcelona. | Línia Mar ed. Baix Llobregat |
| 19/11/25 | Centenars de persones es concentren davant l’Ajuntament per condemnar l’assassinat de la Sílvia | Tot i que la Sílvia ja no vivia a Sant Boi, gran part de la seva família sí que hi resideix. L’acte de condemna es va dur a terme per expressar la solidaritat. | 2 |
Centenars de persones es concentren davant l’Ajuntament per condemnar l’assassinat de la Sílvia
Durant l’acte es va reclamar justícia per a les víctimes i es va fer la lectura d’un manifest en rebuig a la violència masclista. El consistori ha declarat tres dies de dol oficial.
| 25/11/25 | La violencia machista repunta en el Baix Llobregat: 600 mujeres agredidas en solo tres meses | Sant Boi es situa com un dels municipis amb més afectació, amb 60 agressions registrades en tres mesos, només superat per Cornellà. | 2 |
La violencia machista repunta en el Baix Llobregat: 600 mujeres agredidas en solo tres meses
El Observatori Comarcal alerta de un incremento respecto al inicio de 2025 y de un patrón que se agrava: más denuncias, más agresores reincidentes y menos mujeres declarando ante la justicia…
Alerta Sanitària: La Pesta Porcina Africana (PPA)
La Generalitat va incloure Sant Boi de Llobregat en la llista de 64 municipis afectats per restriccions d’accés al medi natural a causa de la detecció de la Pesta Porcina Africana (PPA) en senglars trobats a Collserola. La ciutat es troba en el segon perímetre de restriccions, limitant activitats de lleure i exigint precaucions per protegir la ramaderia local i regional de la propagació del virus.
| 28/11/25 | PESTE PORCINA CATALUNYA | Estos son los 64 municipios con prohibición o … | L’alerta de Pesta Porcina Africana obliga a tancar l’accés al bosc en 12 municipis i restringeix activitats en un perímetre de 20 quilòmetres, incloent Sant Boi. | El Periódico |
Estos son los 64 municipios con restricciones de acceso al bosque por los casos detectados de peste porcina en dos jabalís en Barcelona
En 12 municipios se ha decretado el cierre total de acceso al medio natural, la suspensión de cualquier actividad de caza y trabajos forestales, la prohibición de cualquier actividad en zona rústica
| 29/11/25 | Restricciones y riesgos ante el brote de peste porcina africana en Barcelona | Sant Boi de Llobregat es troba a la zona de restriccions (radi de 6 a 20 quilòmetres) al voltant dels porcs senglars afectats pel virus PPA a Collserola. | Infobae |
| 29/11/25 | La pesta porcina africana fa activar restriccions al medi natural | Sant Boi de Llobregat s’inclou en la llista de 64 municipis afectats per les prohibicions d’accés al bosc per evitar la propagació del virus en senglars. Es recorda la prohibició d’alimentar senglars i les mesures de bioseguretat activades a municipis com Sant Boi | La Bústia |
La Fuita de Gas que va Confinar el Carrer Francesc Macià
Un incident de seguretat destacat va ser la fuita de gas en una zona d’obres al carrer Francesc Macià. Aquest succés va obligar els Bombers a confinar diversos blocs de pisos preventivament i va activar la prealerta del Procicat, generant nerviosisme veïnal en una de les vies principals de la ciutat.
| 27/11/25 | Els Bombers confinen diversos blocs de pisos per una fuita de gas a Sant Boi | L’avís va ser rebut a les 13.03 hores i es van desplaçar dues dotacions dels Bombers de la Generalitat. | aldia.cat |
Els Bombers confinen diversos blocs de pisos per una fuita de gas a Sant Boi
Els Bombers de la Generalitat han confinat diversos blocs de pisos a causa d’una fuita de gas que s’ha…
| 27/11/25 | Una fuga de gas en una zona de obras en Sant Boi obliga a confinar algunos edificios | Protecció Civil activa la prealerta d’emergències després d’una incidència al carrer Francesc Macià que obliga a confinar diversos blocs de pisos. | El Confidencial |
| 27/11/25 | Desconfinan a vecinos de Sant Boi tras controlar una fuga de gas en un bloque de pisos | Els Bombers van aconseguir controlar la fuita al voltant de les 15:30 hores, establint una zona de seguretat de 50 metres. | El Periódico |
Inversions: Renaturalització del Llac de Marianao
Sant Boi va fer un pas endavant en la seva aposta per la sostenibilitat amb l’inici de les obres de renaturalització del llac del Parc del Palau de Marianao. Aquest espai, un símbol històric i natural de la ciutat, es transformarà per recuperar la seva funció ecològica amb un sistema d’aigua 100% natural, dins del projecte “Sant Boi Respira más Verd”.
| 20/11/25 | Sant Boi de Llobregat pone en marcha las obras de renaturalización del lago del parque del Palau de Marianao | Han començat les obres de renaturalització del llac del parc del Palau de Marianao, un dels espais emblemàtics de Sant Boi. | La Ciutat |
Sant Boi de Llobregat posa en marxa les obres de renaturalització del llac del parc del Palau de Marianao
L’emplaçament considerat un element simbòlic de la ciutat recuperarà la seva funció ecològica
| 24/11/25 | El llac del parc del Palau de Marianao recuperarà la seva funció ecològica | Aquest llac ornamental, considerat un element simbòlic dins d’un parc que és alhora patrimoni històric i natural de Sant Boi, es transformarà. | El Far |
El llac del parc del Palau de Marianao recuperarà la seva funció ecològica
La intervenció, pressupostada en 164.000 euros, inclou un sistema natural de filtratge, la potenciació de la biodiversitat i la creació d’un hàbitat per a aus i amfibis
Èxit Esportiu: Rècord Històric de la Cursa Popular
L’esdeveniment esportiu va ser un èxit de participació, amb la ‘38a Cursa Popular Vila de Sant Boi-Quadis’ batent el rècord històric d’inscripcions amb més de 1.900 participants. La jornada va estrenar una caminada popular de 5K amb gran èxit, consolidant la prova com una cita ineludible de l’esport de proximitat al Baix Llobregat.
| 25/11/25 | ACOMPAÑO a ERICKA en la 10K de SANT BOI… ¡y termina SEGUNDA! | Vlog d’un runner cobrint la cursa de 10K (vídeo amb millor ambient del calendari). | Canal personal |
Cursa Popular Vila de Sant Boi – Cursa Popular Vila de Sant Boi
La clàssica del Baix Llobregat: 5 de novembre. 10K, 5K, Curses Kids i Family Race.
| 22/11/25 | Récord histórico de 1.900 inscritos en la Cursa Vila de Sant Boi | La 38a edició de la Cursa Popular Vila de Sant Boi ha assolit un rècord històric amb 1.900 inscripcions. | El Llobregat |
| 23/11/25 | La 38a Cursa Popular Vila de Sant Boi celebra l’esport de proximitat amb una jornada plena … | Celebració de l’esdeveniment atlètic amb èxit d’acollida de participants locals (60% de Sant Boi). | El Batec Esportiu |
El Batec Esportiu – La 38a Cursa Popular Vila de Sant Boi té un nou rècord de participació
Unes 1.900 persones han estat presents en un esdeveniment històric, que ha tingut la sortida i l’arribada a l’estadi d’atletisme Constantí Miranda.
| 25/11/25 | Sant Boi celebra una edición histórica de su cursa urbana con más de 1.900 … | La ciutat de Sant Boi de Llobregat va viure una de les edicions més multitudinàries de la seva tradicional carrera urbana. | VilaPress |
Transparència Política: El Sou de l’Alcaldessa
La transparència política va ser un tema d’interès en el context dels rànquings de retribucions de càrrecs públics a Catalunya. Es va destacar que l’alcaldessa de Sant Boi, Lluïsa Moret, va renunciar al sou d’alcaldessa per cobrar únicament la retribució corresponent a la seva posició a la Diputació de Barcelona, un fet rellevant en l’anàlisi de sous d’alcaldes catalans.
| 26/11/25 | ¿Cuánto cobran los alcaldes y alcaldesas de Cataluña? | L’article analitza el rànquing de retribucions del 2024 d’alcaldes i alcaldesses, amb Sant Boi present en l’anàlisi. | La Ciuta |
Quant cobren els alcaldes i alcaldesses de Catalunya?
Hi ha 87 municipis catalans que, segons el Ministeri de Funció Pública, consta que no han enviat la informació sobre la retribució dels seus alcaldes i alcaldesses
| 27/11/25 |Què va cobrar l’alcalde del teu municipi el 2024? | Es detalla que l’alcaldessa de Sant Boi de Llobregat va renunciar al sou d’alcaldessa per cobrar-ne només el de la Diputació de Barcelona. | Línia |
Economia i Ocupació: Informe “El Comerç i l’Ocupació de la Quinzena”
L’economia local es divideix en tres grans fronts: la logística (la febre de la Puríssima), l’habitatge (la crueltat del lloguer de 1.000 €) i l’administració (la urgència per contractar tècnics de llicències). Sant Boi s’encamina cap a una Fira de la Puríssima que es preveu “de rècord” amb 270.000 visitants, que esperem que vinguin amb la butxaca ben plena. El sector immobiliari, mentrestant, segueix la seva marxa amb grans operacions que gestionen pisos de lloguer a 1.000 €, mentre l’Ajuntament esgota recursos per sortejar 40 habitatges públics, intentant posar un pegat de 500 € a un forat de 1.000 €. L’oportunitat de feina passa per la logística i la sanitat, confirmant que, per Sant Boi, sempre hi haurà feina si saps preparar comandes o cuidar de l’àvia.
Informe Tècnic: El Comerç i l’Ocupació de la Quinzena
L’activitat econòmica a Sant Boi de Llobregat durant la segona meitat de novembre de 2025 reflecteix una combinació d’estacionalitat comercial prepandèmica i d’un creixement estructural en els sectors de serveis especialitzats i la logística.
El Sector de Comerç i Retail: La Fira com a Motor
La notícia econòmica més destacada és la preparació de la 79a Fira de la Puríssima (6-8 de desembre), un esdeveniment que es projecta com “de rècord”, esperant rebre més de 270.000 visitants. Aquest volum de trànsit és crucial per al comerç de proximitat i es tradueix en una activació econòmica prèvia, com ho demostra la presència de 41 expositors d’empreses i emprenedors locals i l’aposta municipal pel talent de la ciutat. L’impacte econòmic d’anys anteriors (10,1 milions d’euros). justifica l’impuls a activitats complementàries com la “Nit de Tapes” del 29 de novembre, una estratègia per estendre l’activitat econòmica de l’eix central. La campanya de Nadal s’enceta amb l’encesa de llums el 28 de novembre.
Anàlisi Sectorial de l’Ocupació
L’anàlisi dels anuncis de feina recollits en la quinzena mostra una demanda molt diversificada. Sant Boi es consolida com un punt neuràlgic de la logística i la distribució metropolitana, amb un creixement del 6,3% en la facturació de les empreses del Baix Llobregat el 2023. Aquesta tendència es reflecteix en una demanda constant de perfils professionals en diversos sectors:
Sector
Nombre d’Ocupacions Recollides
Exemples d’Ocupació Destacades
Logística, Magatzem i Transport
6
Mosso/a Especialista, Preparador/a de comandes, Repartidor/a, Operari/a manipulació.
Administració, Finances i Tècnic
4
Contable, Controller, Tècnic de llicències d’obres, Contable Actius Immobiliaris.
Comerç, Retail i Comercial
5
Adjunt/a a Responsable de botiga (ALDI), Xarcuter/a, Vendedor/a Polivalent, Telefonista-comercial.
Psicòleg/a, Psiquiatre/a, Auxiliar d’Infermeria, Geriatria (Fundació Hospitalàries Sant Boi).
Hostaleria i Restauració
3
Cuiner/a, Ajudant/a de cuina, Cambrer, Recepcionista Hotel.
Educació i Formació
3
Maestra Educació Infantil, Professor/a de reforç, Monitor Infantil.
Malgrat aquesta activitat, Sant Boi segueix registrant una de les taxes d’atur juvenil (menors de 30 anys) més altes del Baix Llobregat, subratllant un desajustament entre l’oferta i la demanda laboral.
Societat, Seguretat i Justícia
Sant Boi s’ha mogut entre l’heroisme accidental i la tragèdia previsible. D’una banda, la Policia Local es va convertir en heroïna per casualitat quan una infracció de trànsit sense importància va destapar una partida de drogues (el nas narcòtic dels agents va funcionar millor que molts protocols d’escorcoll). De l’altra, els Bombers van haver de confinar veïns a la carretera Francesc Macià per una fuga de gas en una zona d’obres, recordant a la ciutadania que la vida metropolitana sempre té un component d’emergència inesperada. Pel que fa a la mobilitat, Sant Boi manté el seu títol de capital de les retencions, una posició inalterable que es reforça amb l’anunci que la tan esperada tuneladora de l’L8 romandrà aparcada fins al juny de 2026. L’únic que arriba a temps són els embussos de les set del matí.
| 18/11/25 | SUCCESSOS: Detenen a Sant Boi un home que estava robant en un despatx d’advocats | Els Mossos d’Esquadra van detenir un home per robatori amb força el 15 de novembre. | La Premsa del Baix |
SUCCESSOS: Detenen a Sant Boi un home que estava robant en un despatx d’advocats
SUCCESSOS: Detenen a Sant Boi un home que estava robant en un despatx d’advocats
| 18/11/25 | Atención a la salud mental – Fundació Hospitalàries Sant Boi | La Fundació, amb seu a Sant Boi, dóna cobertura a quinze municipis de la zona metro sud de Barcelona. | 2 |
Atención a la salud mental – Fundació Hospitalàries Sant Boi
Unidad de Hospitalización de Agudos
| 19/11/25 | Detingut un home per tinença de drogues | La Policia Local deté un home per tinença il·legal de drogues després d’una infracció de trànsit. | Sant Boi Diari |
Detingut un home per tinença de drogues
L’home portava 32 embolcalls amb substàncies estupefaents, haixix i marihuana. S’investiguen els fets com un presumpte delicte contra la salut pública.
Nous retards en la prolongació de la L8 a Barcelona: una via important estarà tallada un any més
La tuneladora de la prolongació de la L8 de FGC començarà a operar al juny de 2026, marcant l’inici de l’excavació del túnel que unirà plaça Espanya amb Gràcia
Relacionat: La pressió del RACC a Collboni per les obres a Barcelona: “Primer cal arreglar els accessos, són un drama”
L’agenda cultural i esportiva de Sant Boi és un manual sobre com mantenir l’esperit alt mentre la ciutat es desplaça en primera afluència. La 38a Cursa Popular va ser un èxit de participació (1.900 ànimes corrent per la ciutat, batent rècords), demostrant que el cos social de Sant Boi és immune al sedentarisme, encara que no al trànsit. El gran triomf cultural va ser l’esforç municipal per “salvar” l’únic cinema, injectant gairebé 300.000 euros de fons públics. Això garanteix que la ciutadania podrà veure Zootròpolis al seu propi municipi, sense haver d’arriscar-se a la C-32. Finalment, l’inici de les obres del llac de Marianao posa la cirereta verda a una quinzena que ha intentat equilibrar el drama social amb una injecció de bellesa i esport.
| 19/11/25 | El respecte a la diversitat, protagonista de la Mostra de Cinema Espiritual de Catalunya | Se celebra la Mostra de Cinema Espiritual de Catalunya, amb la participació de Sant Boi. | Sant Boi Diari |
El respecte a la diversitat, protagonista de la Mostra de Cinema Espiritual de Catalunya
El Penedès i el Baix Llobregat acolliran del 15 al 30 de novembre una nova edició amb films que conviden a mirar el món amb una mirada més espiritual i inclusiva.
| 22/11/25 | Récord histórico de 1.900 inscritos en la Cursa Vila de Sant Boi | La 38a edició de la Cursa Popular ha batut el rècord d’inscripcions (1.900), obligant a ampliar l’esdeveniment. | El Llobregat |
| 23/11/25 | Victòria clau de l’Handbol Cooperativa Sant Boi | El primer equip femení derrota el Sant Joan Despí B per 26-24. | Gent de Carrer |
Victòria clau de l’Handbol Cooperativa Sant Boi – Gent de Carrer
El primer equi femení derrota el Sant Joan Despí B per 26-24 i suma un triomf molt treballat en un final d’infart
| 26/11/25 | Encendido de luces de Navidad de Sant Boi 2025: fecha, horario y lugar | L’encesa de l’enllumenat tindrà lloc el divendres 28 de novembre a les 18 h. | El Periódico |
| 28/11/25 | Consell Local d’Infants: 10 anys donant veu als infants de Sant Boi | Celebració d’una dècada de participació infantil que ha convertit el Consell en un referent de ciutat educadora. | Gent de Carrer |
Consell Local d’Infants: 10 anys donant veu als infants de Sant Boi – Gent de Carrer
Una dècada de participació infantil que ha convertit el Consell Local d’Infants en un referent de transformació i ciutat educadora a Sant Boi
| 29/11/25 | Sant Boi ‘salvarà’ el seu únic cinema: aportarà gairebé 300.000 euros per mantenir-lo fins al 2029 | L’Ajuntament prepara el relleu per a la gestió del cinema municipal, assegurant la seva continuïtat. | 2 |
Sant Boi ‘salvarà’ el seu únic cinema: aportarà gairebé 300.000 euros per mantenir-lo fins al 2029
L’Ajuntament ha aprovat el projecte de viabilitat econòmica que dona llum verda a l’aportació municipal per mantenir un servei públic que considera “essencial”, tot i ser deficitari
Relacionat: Els cinemes històrics de la Gran Barcelona sobreviuen davant el tancament massiu a la capital: d’El Prat a Sitges
| 29/11/25 | Ronin en busca del liderato ante el Casablanca de Sant Boi | El Casablanca B de Sant Boi de Llobregat rep l’equip de l’influencer Ibai Llanos, generant interès mediàtic. | VilaPress |
Ronin en busca del liderato ante el Casablanca de Sant Boi
El conjunto del influencer Ibai Llanos, necesita ganar si no quiere despegarse del Juventud 25 de Septiembre…
| 30/11/25 | El CFS Sant Boi arrasa a casa i firma un triomf incontestable | El CFS Sant Boi (Futbol Sala) s’imposa 10-2 al FS Piera a La Parellada. | Gent de Carrer |
El CFS Sant Boi arrasa a casa i firma un triomf incontestable – Gent de Carrer
La Parellada esclata amb una golejada colossal dels de Sant Boi que superen el Piera en un partit de Futbol Sala per recordar (10-2)
Les xarxes socials de Sant Boi són un reflex de la vida local: l’Ajuntament retransmet plens amb 145 visualitzacions (l’audiència esperada per a una discussió sobre violència vicària), els runners publiquen les seves marques rècord a la Cursa Popular, i la comunitat busca vells amics i botigues esotèriques a Facebook. Mentrestant, TikTok revela la gran veritat: si vols més engagement, has de parlar del teu barri amb precisió (#sant_boi_de_llobregat) i el contingut d’Oci i Cultura és el que més es consumeix, deixant clar que els documents institucionals amb un Engagement Rate mínim necessiten urgentment un DJ i un filtre per sobreviure a la plataforma.
Youtube
YouTube actua com a hemeroteca de la governança, retransmetent els plens municipals amb audiències modestes. El contingut més popular és l’esportiu d’aficionats i els vídeos de runners, demostrant que la comunitat prefereix veure carreres d’altres que els debats polítics de la seva pròpia ciutat.
| 16/11/25 | El Prat v. Sant Boi preferente JUVENIL. Part 1 | Retransmissió del partit de futbol juvenil entre El Prat i Sant Boi (48 visualitzacions). | Jugador Pro TV |
| 19/11/25 | Condemnem el feminicidi de Sant Boi i fem un minut de silenci des de diversos punts del territori | Vídeo sobre l’acte de condemna del feminicidi (89 visualitzacions). | @igualtatcat |
Gent de Carrer (@gentdecarrer) • Instagram reel
gentdecarrer on November 17, 2025: ”🔴 Sant Boi condemna el feminicidi de la Sílvia, una dona vinculada a la nostra ciutat que va morir assassinada a mans del seu maltractador 💜 Ciutadania, entitats i representants polítics s’han concentrat a la plaça de l’Ajuntament per fer un minut de silenci i llegir un manifest conjunt 📻 Pots llegir aquesta i totes les notícies de @gentdecarrer a gentdecarrer.com”.
| 25/11/25 | Yo soy El CAMPESINO | Promo de Memorias contadas a Julián Gorkin : El text presenta la primera part d’una trilogia centrada en la controvertida figura de Valentín González “El Campesino”, investigant la seva fugida del Gulag i la seva complexa biografia entre la realitat i el mite. A més, descobreix la seva col·laboració amb Julián Gorkin, fundador del POUM, amb qui va formar una peculiar aliança durant la Guerra Freda per denunciar tant l’estalinisme com el franquisme..| amzn.eu/d/7DEnaoP | de Fran Raymol (Autor), Rafael Remo (Ilustrador) |
X/Twitter funciona principalment com un tauler d’anuncis d’emergència i un canal d’actualització de trànsit, juntament amb la difusió d’agenda cultural i avisos de transport. La notícia més visible va ser l’alerta de trànsit persistent a la C-32, un clàssic boià.
| 17/11/25 | C-32 | SANT BOI DE LLOBREGAT | Sentit Nord cap a BARCELONA | Alerta de circulació amb retencions a la C-32 (19 visualitzacions). | Trànsit C-32 sud 2 |
| 22/11/25 | no imagino esto en la C32 entre Viladecans y Sant Boi dirección Barcelona | Publicació d’un usuari sobre les congestions a la C-32 (32 visualitzacions). | Lluís (@l_salva) |
no imagino esto en la C32 entre Viladecans y Sant Boi dirección Barcelona https://t.co/0c8irbjvqT
| 27/11/25 | Fuga de gas en Sant Boi de Llobregat: varios bloques confinados | Cobertura en temps real de la fuga de gas al carrer Francesc Macià. | Metrópoli Barcelona |
Facebook és el nexe de la comunitat, combinant la comunicació oficial de l’Ajuntament (dol, Fira) i els grups de veïns buscant informació o fent promoció local.
| 25/11/25 | Empresa i Comerç Sant Boi – Facebook oficial | Pàgina oficial del Departament de Promoció de l’Empresa i el Comerç de l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat. | Empresa i Comerç Sant Boi |
| 29/11/25 | Francesc Macià a la… – El informer de Sant Boi de Llobregat | Publicació d’un ciutadà sobre obres al carrer Francesc Macià, reflectint la informació de proximitat i el malestar dels veïns. | El informer de Sant Boi de Llobregat |
El informer de Sant Boi de Llobregat
Francesc Macià a la altura de la carretera de santa Creu de Calafell, obras para llevar luz al descampado, la semana pasada rotura de agua, ayer la tubería del gas con el consiguiente peligro, hoy…
“…Los vecinos nos preguntamos varias cosas 1. Esta empresa sabe lo que hace o tiene contratado a cualquiera? 2. Tienen los planos de la calle para saber dónde tienen que picar? A. No los tienen B. Si los tienen pero o no los miran y tiran a lo loco, o bien los planos no están correctos. También puede ser que los tengan pero no los sepan mirar.. El ayuntamiento debería enviar a urbanismo a supervisar esa obra dado que se está poniendo en riesgo la vida de los vecinos con el mal hacer….”
TikTok, Instagram i Altres
L’anàlisi de TikTok assenyala la preferència de l’audiència per contingut d’Oci i Cultura amb alta interacció. Instagram se centra en l’hostaleria i l’esport visual.
Resum de Mètriques de Rendiment per Hashtag (16-30 Nov 2025)
Predominança del terme llarg; molt baixa viralitat.
IV. Lifestyle i Sentimental
15%
10%
6.5%
Vistes de la ciutat, vlogs diaris.
Ús majoritari del terme curt.
| 16-30/11/25 | Anàlisi TikTok: Oci i Cultura (12.5% ER) | Es detecta que el contingut més eficient a TikTok és el d’Oci i Cultura experiencial amb la Taxa d’Interacció més alta. | TikTok (Anàlisi Interna) |
| 16/11/25 | ¡Despide el 2025 en K10 Sushi Sant Boi! Cena especial de Nochevieja con buffet … | Publicació promocional d’un restaurant de sushi local (Instagram). | k10sushi_santboi |
K10 sushi sant boi (@k10sushi_santboi) • Instagram reel
248 likes, 13 comments – k10sushi_santboi on December 20, 2024: ”🎉31 de diciembre: Te esperamos para despedir el año con los mejores sabores. ⚠️ Importante: Para asegurar tu mesa, es necesario realizar una reserva con un depósito del 50% del total, pagado directamente en el restaurante. 📍Ctra. de la Santa Creu de Calafell, 35 🍣🥢🍣🥢🍣🥢
#k10sushi #k10sushisantboi #comidajaponesa #foodie #barcelona #barcelonafoodies #sabordejapón #restaurant #restaurante #restaurantebarcelona #sushibcn #sushi #sushibar #sushirestaurant #sushilovers #sushisorteo #japanesefood #bcn #bcnfood #bcn_turisme #bcnsushi”.
| 22/11/25 | Sant Boi en Joc on Instagram | Imatge d’un partit d’handbol o futbol sala de Sant Boi. | Sant Boi en Joc (Instagram) |
La donació d’una autocaravana (Altres) demostra que els actes de generositat local es mouen per canals alternatius.
| 22/11/25 | DONACIÓN DE AUTOCARAVANA – Sant Boi de Llobregat, Catalunya, España | Anunci d’un particular oferint en donació una autocaravana (Altres/Nolotiro.org). | Nolotiro.org |
regal – DONACIÓN DE AUTOCARAVANA – Sant Boi de Llobregat, Catalunya, España
regal a Sant Boi de Llobregat, Catalunya, España de DONACIÓN DE AUTOCARAVANA. Hola Nos gustaría donar nuestra autocaravana a una familia necesitada que la cuide bien. Tenemos otros vehículos, así que queremos regalarlos ya que no necesitamos la autocaravana. No queremos ofender a nadie; somos cristianos, así que no es una broma de mal gusto. Contáctenos por correo electrónico para más detalles. Correo electrónico: [INFORMACIÓ PRIVADA OCULTA]
. nolotiro.org és un lloc web on regalar i buscar regals de franc de segona mà: mobles, cadires, sofàs, bicicletes, ordinadors portàtils, taules, cuines, llums, llits, roba, joguines, bressols o carros per a nadons, telèfons mòbils i altres moltes coses que ja no vols i no necessites per a que les reutilitzin altra gent a la qual pot servir o donar-li nova vida.
| 28/11/25 | Sant Boi se vuelca con entusiasmo en OMODA y JAECOO durante un Premiere Day … | Publicació sobre un esdeveniment de mobilitat del futur a Autovi (LinkedIn/Altres). | LinkedIn
Sant Boi se vuelca con entusiasmo en OMODA y JAECOO durante un Premiere Day que llena Autovivo | Jordi Mon Salguero
El diario local del Llobregat os hace una introducción a la fiesta que vivimos hace unos días en el OJPREMIER de OMODA & JAECOO España #omoda #jaecoo
En Memòria dels Què Han Marxat
La llista de defuncions de Sant Boi per a aquesta quinzena de novembre il·lustra, principalment, la digna i llarga vida de la seva població, amb una gran quantitat de veïns i veïnes que ens han deixat superant els 80 i 90 anys (amb una màxima registrada de 96 anys). En la faceta institucional, la comunitat també va acomiadar el mossèn Lluís Alonso Cámara, rector emèrit de la parròquia de Sant Baldiri, una pèrdua en el teixit religiós i social local. Aquests registres, si bé són el recordatori de la inevitable fragilitat humana, són un homenatge a la llarga vida de la generació que va construir la Sant Boi actual.
*En aquesta agenda informativa de la primera quinzena de Novembredel 2025 ens hem donat suport de Gemini amb Deep Search, Microsoft Copilot i DeepSeek.
El Parc de Marianao, avui una urbanització plenament integrada en el teixit de Sant Boi de Llobregat, és molt més que una antiga finca senyorial; és un palimpsest històric que encapsula la convulsa transformació socioeconòmica de Catalunya des de mitjans del segle XIX.1 Aquest espai ha transitat per tres grans etapes: l’esplendor colonial i l’exclusivitat aristocràtica del Marquesat, la instrumentalització urbanística sota el franquisme (la “Ciudad Soñada”), i la seva posterior reconquesta per a l’ús cívic i la resistència política de base.
La història cultural de Marianao s’expressa en tensions constants: entre l’aïllament elitista i la solidaritat obrera, entre la ficció de masses creada per un escriptor cèlebre i la clandestinitat antifranquista, i entre el mite cinematogràfic persistent i la realitat dels rodatges documentats. Aquest post es capbussa en aquesta doble vida, desglossant la cronologia que va portar Marianao d’un tros de Cuba a un nucli de resistència, analitzant l’empremta de figures com José Mallorquí, desmentint mites cinematogràfics crucials i, finalment, recordant el luctuós epíleg veneçolà que va segellar el destí de l’antic Palau.
La cronologia sociocultural: Del Palau a l’Espai Comunitari
El caràcter singular de Marianao, des de la seva fundació fins a la seva conversió en espai públic, es traça a través dels esdeveniments clau que defineixen el seu llegat.
De la Cuba Colonial a la Resistencia Clandestina_ El Palimpsesto Secreto del Parc de Marianao(1880 – 1980). PodCast IA Esp.
Del Marquesat a l’Urbanització de Marianao i els barcelonins com a fiambreres a Sant Boi
La història de Marianao és, en essència, la crònica d’un aïllament social i geogràfic, on els estrats socials es definien pels seus costums diaris. Els testimonis de l’època recorden que la vida dels estiuejants i la dels santboians eren “absolutament separades”, una distància que s’entenia millor a través dels sobrenoms: els homes de negoci que s’enduien el dinar a la ciutat eren “les fiambreres”, mentre que els més adinerats eren “els senyors dels quatre viatges”, capaços de pagar el tren per dinar a la seva torre i tornar a la capital a la tarda. El punt neuràlgic d’aquesta elit era el Centre Estiuenc Sant Jordi, conegut popularment com el “Casino dels Rics”, tot i que la documentació oral el descriu com una estructura sorprenentment humil: una “barraca” amb un escenari a l’aire lliure per a les festes estiuenques.
L’origen de la finca es troba en l’herència colonial: el nom Marianao prové d’un municipi de l’Havana (Cuba) on havia nascut el Marquès Samà, motiu pel qual es va recrear una estètica tropical amb vegetació exòtica i cinc llacs artificials. Aquesta sofisticació es basava en un complex sistema hidràulic amb un pou principal de 48 metres i un canal subterrani. Irònicament, la qualitat d’aquesta aigua era tan bona que la gent del poble s’hi acostava a buscar-ne amb càntirs, en un dels pocs punts d’interacció pràctica entre l’exclusivitat i la comunitat local.
Aquesta opulència es va trencar amb la mort del II Marquès, Salvador Samà i Torrents, l’any 1933, just abans que esclatés la Guerra Civil (iniciada el juliol de 1936). El Palau, ja en mans del seu fill, el III Marquès Salvador Samà i Sarriera, va ser requisat com a Hospital Militar (durant el conflicte), i una zona adjacent al llac es va utilitzar com a “dipòsit de morts”. Amb la victòria franquista, el III Marquès va caure en desgràcia, perseguit per la seva condició de maçó i convertit en enemic del règim que perseguia maçons, comunistes i ateus.2 Aquesta situació política, i el fet que el Marquès “no va donar la cara de doblegar-se” i “no va volguer doplegar-se” al nou règim, va forçar una “malvenda” de la finca a Abdón Bordoy, un empresari connectat a les noves elits financeres franquistes, possiblement actuant com a testaferro de figures com Joan March.
La Doble Campanya de Màrqueting: Del Luxe Fracassat a la Venda Massiva
El canvi de mans va comportar un canvi radical en l’estratègia de venda. El nou propietari, Abdón Bordoy, va provar dues campanyes molt diferents. Inicialment, la Campanya Elitista de 1943 va fracassar en intentar vendre parcel·les “enormes” i de baixa densitat, ja que no hi havia mercat de luxe en la immediata postguerra.
Davant el fiasco, Bordoy va canviar radicalment l’enfocament: la Campanya Especulativa de 1947 va abraçar la venda massiva amb lots “molt més petits”. El senyor Mateu Campomar, antic gestor de Bordoy, recorda amb detall l’ús de la propaganda massiva per a la venda de les parcel·les, una tècnica pionera aleshores. Campomar testimonia que la campanya va utilitzar el Noticiario y Documentales (NODO), el noticiari obligatori als cinemes, dedicant un suplement sencer sobre Marianao que mostrava imatges idíl·liques: “sortia el lago, sortien els patos, sortia la font”. Aquesta promoció es va realitzar amb insistència a Ràdio Barcelona sota l’eslògan “Marianao, la Ciudad Soñada”. L’estratègia atreia nombrosos visitants que arribaven amb el Carrilet i pujaven a peu al parc. La venda es feia a terminis, amb una petita entrada de “20 duros”, tot i que la documentació mostra que aquesta campanya de màrqueting venia un producte sense la infraestructura bàsica (carreteres, voreres), provocant descontentament i nombrosos litigis legals.
Aquesta nova administració també va buscar establir un control social mitjançant festivitats amb un aire paternalista, tal com recorden els testimonis. Josep Faura, fill del masover, relata que Bordoy organitzava grans celebracions, incloent els Jocs Florals i les Caramelles, a més de festes d’aniversari a la Sala Gran del Palau. Faura recorda especialment el costum curiós que reflectia el poder econòmic del nou propietari: Bordoy tenia l’hàbit de llançar monedes a terra perquè la gent, inclosos els infants, les recollís, un acte de paternalisme social molt visible. Pel que fa a la vida religiosa, el Palau tenia una capella on Mateu Campomar recorda que el rector de Sant Boi pujava cada diumenge a peu per oficiar missa. Aquesta pràctica es va mantenir fins a la dècada de 1970, tot i que, amb el canvi de propietat del Marquès a Bordoy, la capella ja havia perdut elements originals com armadures i heràldiques, simbolitzant el traspàs del luxe aristocràtic al capital financer.
Missa Diumenges Migdia. Probablement el senyor que observa la cerimònia sigui A.Brdoy
La cultura torna a la comunitat: esdeveniments en la transició, del Sant Boi Cultural a la Radio local
Paradoxalment, el mateix aïllament de la urbanització va generar una oportunitat per a la resistència política. La Torre El Cerezo de la família Vallejo, d’arrels republicanes, va funcionar com una “petita república independent,” on els adults feien llargues tertúlies per parlar lliurement de la Guerra Civil. Aquest esperit de clandestinitat va ser heretat per la generació jove, que hi celebrava reunions de Comissions Obreres (CCOO) i del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC). Aquesta divisió ideològica era tan palpable que els fills de les famílies oposades, com els Vallejo i els Lacalle (falangistes), jugaven a “rojos i nacionales” en lloc d’indis i cowboys.
Aquesta cultura va tenir un breu renaixement públic quan l’Ajuntament de Sant Boi va adquirir el Palau i els jardins l’any 1974. Aquesta etapa es va concentrar en festivals d’estiu sota l’etiqueta Sant Boi Cultural. S’hi van celebrar esdeveniments de gran impacte, com desfilades de moda, la representació de la Setmana Tràgica i, notablement, actuacions de la reconeguda companyia teatral Dagoll Dagom.
Però aquest somni cultural es va frustrar: a partir de 1977, l’edifici es va destinar a usos institucionals, allotjant successivament la Formació Professional (FP), la Policia Nacional i els jutjats. Malgrat el tancament, Marianao va esdevenir pioner en la comunicació democràtica: el 1980, el Palau va acollir la primera seu de Ràdio Sant Boi, la tercera emissora municipal creada a Catalunya. Irònicament, la modernització també va comportar la pèrdua de la memòria física: la construcció de la Ronda de Sant Ramon va obligar a l’enderrocament d’edificis simbòlics com la Masia dels masovers Faura (l’antic accés històric) i la Torre El Cerezo (símbol de la resistència clandestina).
Avui, la història del Parc demostra una resiliència sorprenent. En el context de la sequera de 2024, l’Ajuntament ha reactivat l’antic pou de 48 metres del Marquès per a ús municipal (neteja viària). Això tanca un cicle on la infraestructura del luxe colonial serveix ara per afrontar reptes de sostenibilitat de la societat democràtica.
Eixos Temàtics i Contribucions Testimonials
Testimoni
Relació amb Mallorquí / El Coyote
“Los Últims de Filipines” / Cinema
Context Social/Polític Clau
Carles Vallejo
Amic personal; José Carlos Mallorquí era el seu padrí; testimoni de la compra de Torre El Cerezo.
Testimoni de la creença popular i la investigació sobre Marianao com a plató.
Coexistència de famílies de signe polític oposat; la Torre ‘El Cerezo’ com a centre de reunions clandestines i debat.
Mateu Campomar
Identifica Mallorquí com un comprador notable i primer resident (c. 1950).
Afirma amb rotunditat el rodatge de Filipines per l’ambient tropical.
Gestor de l’urbanitzador Bordoy; testimoni de l’especulació i urbanització pionera.
Josep Faura
Recorda la celebració de “performances” per a Mallorquí.
Confirma rumors de Filipines; narra l’anècdota del deute de 100 pessetes de Jaime de Mora.
Masover; testimoni dels usos del Palau durant la Guerra Civil (hospital militar).
Sr. Bota
Posseïa l’escopeta de Mallorquí; coneixença amb la seva família.
Barquer del llac; anècdota sobre la dinamita i la caça.
Representant de la vida d’oci i informalitat a la finca.
Carles Serret
–
Recull el rumor popular sobre filmacions i el situa en context històric.
Director AHMSB; detalla el tràgic epíleg de la Coral de Caracas (1976).
Josep Mallorquí: autor prolific de Duke a El Coyote, i ‘hub’ de Marianao
L’autor de la saga d’El Coyote, José Mallorquí i Figuerola (1913-1972), va ser un element fonamental en la consolidació social de la nova urbanització. Mallorquí es va instal·lar a Marianao cap al 1949 i els testimonis el recorden com un dels primers residents i un hub social clau. Carles Vallejo, resident de la Torre El Cerezo, relata que Mallorquí, amic seu, els va “animar” a comprar la seva torre. Aquesta influència va culminar amb el seu fill, José Carlos Mallorquí, esdevenint padrí de Carles Vallejo, creant un pont social per a famílies d’arrel republicana a un espai que, sota Bordoy, estava lligat a l’especulació franquista.
L’escriptor també va exercir un paper actiu en la cultura local, organitzant “performances” o “representacions teatrals” per a la petita comunitat. Mallorquí, autor de 192 llibres d’El Coyote, va morir tràgicament per suïcidi a Madrid el 1972. El seu llegat material il·lustra el canvi de mans del poder: la seva escopeta de calibre 22, utilitzada per caçar, havia pertangut originalment al Marquès de Marianao (Somatent en Cap) i va acabar en mans del Sr. Bota, el barquer del llac.
Marianao Plató: La doble vida entre el mite i la pantalla
El Parc de Marianao va ser constantment buscat per la indústria cinematogràfica pel seu ambient d’opulència i la seva capacitat única a Catalunya per recrear un paisatge tropical.
Los Últimos de Filipinas: només testimonis
La pel·lícula que més ressona en la memòria de Marianao és el drama bèl·lic Los Últimos de Filipinas (1945). Testimonis com Mateu Campomar, gestor de la finca, asseguraven categòricament que el rodatge havia tingut lloc als jardins. Aquesta convicció es basava en el fet que el Parc, amb la seva profusa vegetació exòtica i els seus llacs, era l’escenari ideal per evocar l’ambient colonial i tropical. Per tant, la història de Filipinas funciona com un “platò imaginari” que valida l’excepcionalitat estètica del parc.
‘Los Últioms de Filipinas’ (1945) es rodà a Màlaca. Pot ser alguna escena a Marianao (testimonial). Comparativa de fotogramesamb el Parc (centre).
No obstant això, l’anàlisi de fonts de producció i acadèmiques desmenteix la presència de l’equip de 1945 a Sant Boi, confirmant que la localització principal del rodatge va ser a Màlaga.
Equip de Producció i Realització de ‘Los Últomos de Filipinas’ del 1945. Canet-Cubel fou un famós decorador Valencià.
Localitzacions documentades de pel·lícules al parc de Marianao
Marianao va ser un plató real, utilitzat de manera recurrent des de la Segona República fins al franquisme. Els testimonis confirmen l’existència de “molts reportatges ben bons” i altres filmacions a Marianao, però també revelen el costat menys glamurós del cinema. Josep Faura, fill del masover Pepet Faura, relata que Jaime de Mora, una figura de la jet set amb vincles amb el cinema, va demanar un petit préstec de 100 pessetes al seu avi, el masover Pepet Faura, que mai va ser retornat. Aquest acte simbolitza l’explotació casual i la irresponsabilitat financera de l’elit itinerant del cinema cap al personal de servei local.
El Palau i els seus jardins van ser escenaris per a tres produccions confirmades:
Títol (Any)
Gènere / Direcció
Localització Específica a Marianao
Ressalt Històric / Sinopsi
Usted tiene ojos de mujer fatal(1936)
Comèdia / Drama (Jardiel Poncela)
Palau de Marianao i Entorn Rural
Mostra el Palau com a fastuosa residència senyorial just abans de la Guerra Civil.
La Millona(1937)
Comèdia / Romàntica (Antonio Momplet)
Palacet
Trama sobre un matrimoni de conveniència per legalitzar una fortuna. Rodada en plena Guerra Civil. Rescatada per la Cinemateca Real Belga el 1985.
Los Claveles (1960)
Comèdia d’Enrenou (Miguel Lluch / I. Iquino)
Parc de Marianao
Aprofita l’escenari exòtic del parc amb el popular trio còmic Zori, Santos i Codeso.
L’Orfeó Veneçolà: memòria d’estat i epíleg solemne
Marianao està unit per un vincle permanent a una tragèdia que és considerada memòria nacional a Veneçuela. Carles Serret, director de l’Arxiu Històric, recull el sentiment profund que va generar a Sant Boi la pèrdua d’aquesta “generació important de cantaires”. El setembre de 1976, el Cor Universitari de Caracas (Orfeó de la Universitat Central de Veneçuela) es dirigia cap a Marianao per actuar al XII Dia Internacional del Cant Coral. L’avió militar Hèrcules C-130H veneçolà que els transportava es va estavellar prop de la Base Aèria de Lajes, a les Açores (Portugal), morint els 68 ocupants.
El dia que havien d’actuar al Palau de Marianao, es va celebrar un homenatge solemne i emotiu: es va fer sonar l’himne veneçolà en una gravació de la coral morta, es va desplegar una bandera i es van dipositar rams de flors. Serret assenyala que aquest acte solemne va ser “pràcticament l’últim acte” cultural lliure que es va celebrar al Parc abans que els usos institucionals (Formació Professional i Policia) ocupessin de forma permanent l’edifici a partir de 1977. La mort de la coral, que representava el pont cultural amb Amèrica (l’origen del Marquès), va frustrar el somni de consolidar Marianao com a centre cultural obert en la democràcia incipient.
Conclusions: Marianao, un llegat pioner guanyat per a la societat i la cultura
El Parc de Marianao és una crònica singular de la història de Catalunya, des de l’aristocràcia indiana fins a la democràcia. El seu recorregut de Palau privat a espai cívic il·lustra la tensió permanent entre l’exclusivitat i la col·lectivitat. El Parc va néixer d’un llinatge colonial, però la seva pèrdua va estar lligada a la persecució del seu fill i hereu, el III Marquès Salvador Samà i Sarriera per la seva afiliació maçònica durant el franquisme, cosa que va facilitar l’especulació immobiliària. Marianao va servir, paradoxalment, com a bressol de la resistència clandestina (la Torre El Cerezo com a nucli de CCOO i el PSUC) i d’una cultura popular efímera (Mallorquí, les comèdies de cinema).
La força de l’imaginari col·lectiu, visible en la persistència del mite de Los Últimos de Filipinas per la seva estètica tropical, demostra la profunda identitat visual que el lloc va projectar. Però la realitat de la finca revela les dures dinàmiques socials, com l’anècdota de l’impagament de Jaime de Mora al masover, que humanitza el glamour i exposa la jerarquia de l’època.
Marianao es consolida com un llegat PIONER d’abast estatal en la recuperació d’un espai de rellevància social
Pioner en la Recuperació de Patrimoni: L’adquisició del Palau i els jardins per part de l’Ajuntament de Sant Boi el 1974 representa un dels primers grans esforços en la Transició per revertir un patrimoni històric, anteriorment lligat a l’especulació i el capital franquista (el pelotazo de Bordoy), cap a la titularitat pública. Aquesta acció va permetre salvar la finca per a la comunitat.
Bressol de la Comunicació Democràtica: La instal·lació de Ràdio Sant Boi (1980) al Palau en els seus inicis va situar Marianao com a punt d’arrencada de la ràdio municipal, un fenomen clau en la democratització de la comunicació a Catalunya.
Victòria de l’Ús Cívic i la Memòria: Tot i que l’intent inicial de crear un gran centre cultural (el Sant Boi Cultural) va ser truncat pels posteriors usos institucionals (FP, Policia, Jutjats), la persistència de l’espai per a serveis públics va segellar la victòria de la ciutadania, allunyant-lo definitivament del luxe privat. L’ús de la seva infraestructura hídrica històrica (el pou del Marquès) per afrontar la sequera de 2024 simbolitza la integració definitiva de l’herència indiana en la sostenibilitat cívica.
La història de Marianao és la d’un espai que ha vist morir la seva funció cultural (segellada per la tràgica pèrdua del Cor de Caracas) per ressorgir transformat. Marianao ha reescrit el seu destí, convertint-se en un cas d’estudi fonamental per a la història de la reconversió del patrimoni indià i franquista guanyat per a l’ús cívic.
La història de Sant Boi de Llobregat, i en concret la del Parc de Marianao, és un mirall de les convulsions polítiques i socials que van sacsejar Espanya al segle XX. Les vides de la família Vallejo, entre l’activisme, la repressió i la resistència, esdevenen el fil conductor perfecte per a reconstruir un període que va transformar la ciutat, de la il·lusió republicana a la foscor de la dictadura. Seguint la seva trajectòria, des dels fronts de guerra fins a la intimitat de la seva llar, podem comprendre com el passat encara ressona avui en la nostra memòria col·lectiva.
Marianao y los Vallejo_ Un Microcosmos de la España en Guerra y Resistencia (1931-1950). PodCast IA Esp.
La II República a Sant Boi i Marianao
L’any 1931, el nou context polític de la Segona República va arribar a Sant Boi de Llobregat amb un missatge clar de canvi. La caiguda de la dictadura de Primo de Rivera el 1930 va obrir un període de reflexió política i van sorgir tres faccions principals a la ciutat: la Lliga Regionalista (de dreta catalanista), Acció Catalana (catalanista republicana) i el Casal d’Esquerres (d’inspiració republicana). A les eleccions municipals de l’abril de 1931, a diferència d’altres llocs, les forces d’esquerra no van formar una coalició, la qual cosa va resultar en una victòria per a la Lliga Regionalista. No obstant això, la proclamació de la República a Barcelona va portar a la formació d’un nou govern municipal encapçalat per forces catalanistes i republicanes pocs dies després. Aquest nou panorama contrastava directament amb l’antic ordre, representat pel Marquès de Marianao, Salvador Samà i Torrents.
El Palau de Marianao, construït a finals del segle XIX, era un símbol de l’opulència i el poder de les elits, una fortuna forjada amb negocis colonials a Cuba, incloent-hi el comerç de persones esclavitzades. La finca de Marianao no era una simple residència, sinó un centre de poder per a l’elit conservadora, fins al punt que el dictador Miguel Primo de Rivera hi va celebrar reunions abans del seu cop d’estat de 1923. L’any 1933, la mort del marquès va suposar la transició del títol al seu fill, Salvador Samà i Sarriera, just a les portes del conflicte que canviaria per sempre el destí de la propietat.
Juan Jose Vallejo Gonzalez (IA Color)
En paral·lel a aquests esdeveniments, la biografia de Juan José Vallejo González, nascut a Toledo el 1912, exemplifica l’agitació d’aquella època. Venedor de sabates i activista a Madrid, va ser cofundador de les Joventuts Socialistes Unificades (JSU) l’abril de 1936. El seu activisme es va estendre a l’esport, on va ser líder de la Federación Cultural Deportiva Obrera (FCDO), que promovia l’esport com a eina de mobilització social i consciència antifeixista. La seva implicació en l’Olimpíada Popular de Barcelona, concebuda com una resposta als Jocs de Berlín, va ser un contra-esdeveniment antifeixista tràgicament interromput pel cop d’estat del 18 de juliol.
La Guerra Civil i el Parc de Marianao
L’Arxiu Històric Municipal de Sant Boi de Llobregat està treballant des del 2017 en el Memorial 1939-1945 què dirigeix Carles Serret. És un projecte de recerca en curs per documentar totes les víctimes locals en aquest període. Es detallen les categories de víctimes:
Categoria de Mort
Nombre de Santboians
Període
Repressió “incontrolada” al bàndol republicà
15
1936-1939
Desaparicions i morts en combat
154
1936-1939
Repressió “institucional” del règim franquista
7
1939-1945
Morts en camps de concentració, a l’exili
5
1939-1945
Morts en combat a la II Guerra Mundial
1
1939-1945
Altres víctimes civils
4
1936-1939
Els “Vilaboians” que varen anar a la guerra: “més de 1.400 persones que van anar a lluitar per unes idees, des les quals unes 150 van desaparèixer o no van tornar.”
Morts i desapareguts en guerra (1936-1939) | Ajuntament de Sant Boi de Llobregat
ALBALAT SALVADÓ, Modest Naixement: Serra d’En Galceran (Plana Alta, Castelló), el 6 de desembre de 1905.
Estat civil: Casat amb dos fills.
Domicili: C/ Miquel Esplugues
Ofici: Terrissaire.
Lleva: 1926.
Enquadrat: Artiller a la 72 BM de l’EPR.
Mort: En combat, a la Serra de Pàndols (Terra Alta), l′11 de novembre de 1938, a les acaballes de la Batalla de l’Ebre. Informació: AHMSBL (Orfes. Caixa 105, expedient 1), (EM, Caixa 163)
Amb l’esclat de la Guerra Civil, la vida de Juan José Vallejo va canviar radicalment, i també el Palau de Marianao. El palau i la seva finca van ser requisats per les autoritats republicanes i el seu propòsit va ser subvertit, passant de ser un espai d’oci aristocràtic a un recurs per a la col·lectivitat. El parc es va convertir en un centre logístic de la rereguarda republicana, servint com a clínica militar i “hospital de sang”. A més, va acollir un contingent d’uns 1.200 refugiats que fugien del conflicte a la península, la qual cosa va representar un augment considerable de la població de Sant Boi, que s’estima que era d’uns 8.000 habitants el 1920.
Els relats dels testimonis locals ens permeten endinsar-nos en aquesta realitat. Josep Faura Borgés, fill del masover, va recordar que el palau es va convertir en hospital militar, mentre que el Sr. Bota, cunyat futur del senyor Mateu (responsable de mateniment de Mariano), va donar un testimoni colpidor: una estructura oberta que avui ocupa l’antic bar de la finca es va fer servir com a “dipòsit de morts” durant la guerra. Aquests relats, juntament amb la presència d’armes i municions, subratllen la brutalitat i la disrupció de la vida quotidiana que la guerra va imposar.
Usos del Parc i Palau de Marianao durant la Guerra Civil (1936-1939)
Tipus d’Ús
Descripció/Funció
Testimonis/Fonts
Implicacions
Hospital Militar
Atenció a ferits de guerra, possiblement connectat amb Santa Bàrbara per transport
Josep Faura Borgés, Sr. Bota
Transformació d’un espai aristocràtic en centre sanitari de rereguarda, subvertint el seu significat original 7
Clínica de Sang
Provisió de sang i atenció mèdica d’emergència
Carles Serret
Part de la infraestructura sanitària republicana, amb un paper vital en la supervivència dels combatents
Acollida de Refugiats
Allotjament per a aproximadament 1.200 refugiats de la península
Carles Serret
Impacte demogràfic i social considerable per a Sant Boi; el parc esdevé símbol de solidaritat i patiment humanitari
Dipòsit de Morts
Estructura oberta (antic bar) utilitzada per conservar cadàvers
Sr. Bota
Revela la cruesa de la guerra i la necessitat d’improvisar davant l’alta mortalitat; contrast amb l’ús previ d’oci
Magatzem
Emmagatzematge de subministraments o material divers
Ajuntament de Sant Boi
Ús logístic per a l’esforç de guerra, maximitzant la utilitat de l’espai requisat
Presència d’Armament
Troballa d’armes, munició i explosius a la zona 1
Josep Faura Borgés, Sr. Bota
Indica una activitat militar més complexa o residus bèl·lics, amb perills persistents per a la població civil
Clínica Psiquiàtrica
Intent de posada en marxa cap al final de la guerra, amb molt poca vigència 1
Carles Serret
Reflecteix les necessitats sanitàries en temps de guerra, tot i les dificultats per establir serveis especialitzats
En aquest context de patiment, també hi va haver una “catàstrofe silenciosa“. Entre 1936 i 1939, es van registrar 2.682 morts als hospitals psiquiàtrics de Sant Boi, el 82,8% de les quals van ser per malalties gàstriques i desnutrició. Aquestes dades revelen la vulnerabilitat extrema dels més indefensos en un context de col·lapse social i de recursos. El col·lectiu “Besnéts en cerca” lluita avui per donar dignitat a aquestes víctimes i recuperar una memòria sovint oblidada.
Entrada del Parc el Juliol del 1939 ocupat per la Falalnge. aiColor
Finalment, la pèrdua de la guerra per part de la República va marcar una transició simbòlica i violenta. Al juliol de 1939, el Parc de Marianao es va convertir en l’Academia de Mandos José Antonio del Frente de Juventudes, la secció infantil i juvenil de la Falange.
La repressió franquista i l’arribada dels Vallejo
La victòria del franquisme el 1939 va portar una repressió sistemàtica a Sant Boi. El règim va utilitzar la “Ley de responsabilidades políticas” per a les purgues i la confiscació de béns dels que s’havien oposat al “Movimiento Nacional”.
El Parc de Marianao també va viure una nova transformació. Després de la guerra, el palau va ser adquirit en subhasta pública per Abdón Bordoy, qui havia estat administrador de la família Samà. Aquesta maniobra, amb el suport de figures clau del règim com Joan March, el “pirata del Mediterrani” i “patrocinador del cop d’estat de Franco”, va ser una operació per retornar la propietat a l’antiga elit. El 1944, Bordoy va iniciar un projecte d’urbanització per construir xalets, convertint l’antic jardí del marquès en una zona residencial d’alt nivell. Aquesta privatització va suposar la pèrdua de l’espai per a l’ús comunitari.
Juan José Vallejo_ El President del Madrid CF esborrat per l’història i la Resistència Clandestina.. ai PodCast Exp.
No obstant això, la història de resistència de la família Vallejo va continuar. Juan José Vallejo va ser empresonat, internat en camps de concentració i condemnat a mort, però va aconseguir escapar. Un cop a Barcelona, va continuar la seva militància al PSUC de manera clandestina. L’any 1945 es va casar amb Lola Calderón Ramón, i junts van prendre una decisió fonamental: van matricular els seus fills a l’Escola Italiana de Barcelona per protegir-los de l'”adoctrinament dels ensenyaments franquistes”. Aquest acte, aparentment personal, va ser una forma de resistència subtil i poderosa per a preservar la llibertat de pensament de la següent generació.
El 1949, la família va comprar la “Torre del Cerezo“, a la nova urbanització del Parc de Marianao, i s’hi va traslladar el 1950. Juan José considerava la casa “la casa del poble”, un espai de trobada per a familiars i amics on podien parlar obertament de les seves experiències de guerra, en una “petita república independent”. Per al seu fill Carles Vallejo Calderón, la casa es va convertir en un centre de resistència clandestina, on organitzava reunions de Comissions Obreres (CCOO) i del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) sense que els seus pares ho sabessin. Aquesta casa, en el context d’un parc que havia estat confiscat per la Falange i després urbanitzat per l’elit franquista, es va convertir en un espai de resistència i un símbol de la transmissió intergeneracional de la memòria.
La Família Vallejo: Un Llegat de Resistència i Memòria
Membre de la Família/Aspecte
Contribucions/Experiències Clau
Enllaç Intergeneracional/Significat
Juan José Vallejo González (Pare)
Membre fundador de la JSU; líder en l’esport obrer (FCDO); President del Madrid FC durant la incautació; Comandant republicà (Cinquè Regiment, 43a Brigada Mixta); pres polític, condemnat a mort, va escapar; militant clandestí del PSUC; coordinador de solidaritat per a les famílies de presos polítics.
Va establir el compromís fundacional de la família amb els ideals comunistes i la lluita antifeixista; va patir una repressió severa, establint un precedent de resiliència.
Lola Calderón Ramón (Mare)
Esposa de Juan José; companya en la navegació de la vida i la criança d’una família sota la dictadura franquista; crucial en la decisió d’enviar els fills a l’Escola Italiana per evitar l’adoctrinament.
Va proporcionar estabilitat i suport dins de la unitat familiar; va participar activament en la configuració de la visió del món antifranquista dels fills, demostrant una forma de resistència subtil però ferma.
Carles Vallejo Calderón (Fill)
Nascut sota el franquisme; educat a l’Escola Italiana (evitant l’adoctrinament franquista); implicat en moviments juvenils comunistes clandestins; destacat líder sindical (SEAT, CCOO); pres polític (detingut, torturat, empresonat); President de l’Associació d’Ex-Presos Polítics de Catalunya; figura destacada en el moviment de memòria històrica (primer querellante per tortura a Via Laietana).
Va heretar directament i va continuar activament el llegat de resistència dels seus pares; les seves pròpies experiències de repressió van alimentar la seva dedicació als drets humans i la justícia històrica; encarna la continuïtat de la lluita per les llibertats democràtiques i la memòria en l’era postfranquista.
La Unitat Familiar Vallejo
Presa de decisions col·lectiva (per exemple, educació); compromís compartit amb els ideals antifeixistes/comunistes; resiliència davant la repressió estatal; establiment d’una llar forta i ideològicament unificada. Adquisició de la “Torre del Cerezo” a Sant Boi (1949) com a “casa del poble” i espai de trobada familiar i reunions clandestines antifranquistes.
Demostra com la unitat familiar va servir com un lloc crucial per preservar valors alternatius i fomentar futures generacions d’activistes, assegurant la transmissió intergeneracional del compromís polític i la memòria. La Torre del Cerezo es va convertir en un símbol de resistència i llibertat en un context de repressió.
Sant Boi de Llobregat
Lloc de descans final de Juan José; focus de la investigació històrica local de “La Rutlla – Centre d’Estudis Santboians”, que promou activament la seva història i el patrimoni local. Ubicació de la “Torre del Cerezo”, un espai clau en la vida familiar i la lluita antifranquista.
Connecta la narrativa històrica més àmplia de la família amb una comunitat local específica; destaca el paper vital de les iniciatives locals en la recuperació i difusió de les històries marginades, fent el testimoni de la família tangible i accessible.
El període comprès entre 1917 i 1923 a Catalunya va ser una època de convulsió social i política extrema, coneguda com el Pistolerisme. Aquesta “guerra social” va enfrontar obrers anarcosindicalistes i forces patronals i estatals, culminant en el cop d’estat de Primo de Rivera el setembre de 1923. En aquest escenari de tensió, figures de Sant Boi de Llobregat van jugar papers fonamentals i antagònics, des de la resistència obrera (Balbina Pi i Sanllehy) fins a la cúpula de la repressió. Aquest post explora el paper crucial de la família Samà, especialment el Marquès de Marianao, i la seva connexió amb la repressió de l’anarcosindicalisme i la gestació de la dictadura.
1.1. QUI ERA EL MARQUÉS DE MARIANAO? Els Marianao esclavistes i Rafaela Torrents i Higuero (Segle XIX) 1.2. ELS PALAUS I ELS PARCS DELS INDIANOS SAMÀ (Cambrils més modernista i Marianao mès medieval i gòtic) 1.3. MENYSPREU DELS SAMÀ A SANT BOI (incita la independència de Cuba i indiferència dels sacrificis dels santboians del 98)
1.4. INFLUÈNCIES DELS SAMÀ (repressió a l’anarcosindicalisme creixent i seu de Primo de Rivera)
1.5. LA FI DELS SAMÀ A SANT BOI (la II República i la LRMC – Llei de Repressió de la Maçoneria i el Comunisme)
Vïdeo PodCast VOSC “INFLUÈNCIES DELS SAMÀ (repressió a l’anarcosindicalisme creixent i seu de Primo de Rivera)1
L’ANARCOSINDICALISME A SANT BOI I LA REPRESSIÓ DELS SAMÀ
El Pistolerisme a Catalunya va ser una manifestació violenta de la profunda crisi del règim de la Restauració, exacerbada per les desigualtats econòmiques derivades de la Primera Guerra Mundial. Barcelona es va convertir en l’epicentre d’aquesta lluita, amb centenars de morts i ferits.1 El moviment obrer, liderat per la CNT i la UGT, buscava la millora de les condicions laborals i socials, mentre que la patronal, recolzada pels Sindicats Lliures i les forces de l’Estat, va respondre amb una repressió brutal.1
En aquest context, Sant Boi de Llobregat va veure emergir figures clau que representaven els dos pols del conflicte. D’una banda, Balbina Pi i Sanllehy (1896-1973), obrera tèxtil i destacada dirigent anarcosindicalista i feminista nascuda a Sant Boi.1 La seva militància activa a la CNT, la seva capacitat oratòria i la seva participació en campanyes contra la repressió, com la solidaritat amb els deportats a la Mola, la van convertir en un símbol de la resistència obrera.1 Els seus articles en premsa llibertària, sovint sota pseudònims, denuncien la violència patronal i estatal, oferint una perspectiva vital des de la base social.1
BALBINA I SANLLEHY ANARCOSINDICALISTA (CNT) I FEMINISTASAMA I TORRENTS, SALVADOR II MARQUES-DE-MARIANAO
Fons Documentals i Publicacions de Balbina Pi i Sanllehy i Salvador Samà i Torrents
Nom de la Figura
Tipus de “Papers” o Contribucions
Lloc/Institució on es troben
Rellevància per a l’Estudi del Pistolerisme
Balbina Pi i Sanllehy
Articles de premsa (llibertària), discursos, biografies.
Solidaridad Obrera, Nuestra Voz, La Colmena. Llibre “Balbina Pi i Sanllehy: una dona lliure” (Generalitat de Catalunya, Institut Català de les Dones). 1
Proporciona la perspectiva del moviment obrer anarcosindicalista i feminista, i la denúncia de la repressió.
Salvador Samà i Torrents (II Marquès de Samà)
Documents polítics (actes de diputat, senador, alcalde), patrimonials, referències en premsa de l’època, bibliografies.
Arxiu Històric Municipal de Sant Boi (Can Torrents, per connexió familiar). Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Parlament de Catalunya. Parc Samà (Cambrils). Real Academia de la Historia (biografia). 1
Il·lustra la participació de l’elit catalana en el règim de la Restauració i en la repressió del moviment obrer (lideratge del Somatén).
D’altra banda, Salvador Samà i Torrents (1861-1933), Marquès de Marianao i de Vilanova i la Geltrú, va representar el braç repressiu de l’elit.1 Aquest influent polític liberal i terratinent, amb una fortuna heretada de negocis colonials (inclòs el tràfic d’esclaus), va ser dues vegades alcalde de Barcelona i senador vitalici.1 La seva connexió amb Sant Boi es deu a la seva mare, de la família Can Torrents, que avui acull l’Arxiu Històric Municipal.1 El paper més destacat de Samà en la repressió va ser el seu lideratge del Somatén Barceloní sota el Governador Civil Severiano Martínez Anido.1 El Somatén, una milícia paramilitar, va actuar com a força de xoc contra el moviment obrer, alineant directament Samà amb la política de “crueltat” i l’aplicació de la infame “Ley de Fugas” de Martínez Anido, que va provocar centenars de morts extrajudicials.1 Aquesta participació activa de l’elit catalana en la repressió no era només una qüestió d’ordre públic, sinó una defensa dels seus propis interessos econòmics i socials davant l’amenaça de la mobilització obrera.1
Tipus de Mesura
Descripció
Període d’Aplicació
Conseqüències / Impacte
Suport als Sindicats Lliures
Respalda i legitima organitzacions patronals armades que actuaven com a trencavagues. 1
Novembre 1920 – Octubre 1922
Augment de la violència contra sindicalistes, desestabilització del moviment obrer. 1
Aplicació de la “Ley de Fugas”
Execucions extrajudicials on es simulava un intent de fuga del presoner per assassinar-lo. 1
1921-1922 (contundentment a Barcelona)
Represaliades prop de 1.000 persones; 267 morts, 583 ferits (segons dades oficials). Creació d’un clima de terror. 1
Repressió Generalitzada
Actuació caracteritzada per la “crueltat” i el suport a la repressió violenta del moviment obrer. 1
Novembre 1920 – Octubre 1922
Desarticulació de la conflictivitat laboral, però no la seva eliminació total. 1
Censura
Imposició de censura a la premsa, especialment llibertària. 1
Durant el seu mandat i posteriorment amb la dictadura
Limita la difusió d’idees anarcosindicalistes i la capacitat d’organització. 1
Deportacions
Deportació d’activistes i líders sindicals, com Salvador Seguí i Lluís Companys, a llocs com el castell de la Mola a Maó. 1
1920-1923
Debilitament del lideratge obrer, però també campanyes de solidaritat. 1
Patrona del Somaten. Verge de Montserrat: Misa de campanya
Durant l’etapa en què Salvador Samà va dirigir el Somatén de Barcelona, aquest va funcionar com el braç armat de les elits econòmiques i conservadores, dedicat a la repressió violenta del moviment obrer i a apuntalament d’un ordre social que es veia amenaçat, sent un actor clau en l’espiral de violència que va justificar i va portar al cop d’Estat de 1923.Entre el 1910 i el 1923 es va centrar en: – Defensa dels Interessos de les Elits – Força de Xoc contra el Moviment Obrer – Eina de Repressió: per exemple la seva implicació en la detenció de figures com Ferrer i Guàrdia. – Suport a la Dreta i Pèrdua de Prestigi: donava suport obertament a grups ultradretans. – Preparació per a la Dictadura: com la defensa dels interessos dels cacics locals.
MARIANAO: EL LIDERATGE INTEL·LECTUAL DEL COP D’ESTAT DEL 1923
El cop d’estat de Miguel Primo de Rivera, el 13 de setembre de 1923, va posar fi a la inestabilitat del Pistolerisme i al règim de la Restauració.1 Primo de Rivera es va presentar com el “cirurgià de ferro” necessari per “salvar Espanya del caos social”.1 Si bé el manifest públic del cop es va emetre des de Barcelona 1, la historiografia local i l’anàlisi recent subratllen un paper fonamental del Palau de Marianao, propietat de la família Samà a Sant Boi de Llobregat, en la gestació i formalització del cop.1
Proclamació ofiicial de Primo de Rivera
Esdeveniments clau del cop d’estat de Primo de Rivera (setembre de 1923)
Data
Ubicació
Actor clau (paper)
Acció clau
Resultat immediat
13 de setembre de 1923
Barcelona
General Miguel Primo de Rivera (Capità General de Catalunya)
Es va fer un cop d’estat reeixit; va publicar un manifest culpant el sistema parlamentari i anunciant un govern temporal. 1
Iniciació del cop d’estat; declaració de la llei marcial a Catalunya. 1
14 de setembre de 1923
Madrid
Rei Alfons XIII
Suport declarat al cop d’estat; govern civil destituït (Manuel García Prieto); Suspensió de la constitució espanyola de 1876. 1
Aval reial; col·lapse del règim de la Restauració. 1
15 de setembre de 1923
Madrid
Rei Alfons XIII
Va nomenar Primo de Rivera com a cap de govern i president del Directori Militar. 1
Constitució formal de la Dictadura de Primo de Rivera. 1
Aspecte del Palau de Marianao de principis del Segle XX
Contràriament a algunes narratives simplificades, el Palau de Marianao no va ser només una residència de l’elit, sinó que va servir com a “cuina” de la insurrecció.1 Diversos historiadors i la memòria local de Sant Boi assenyalen que les reunions prèvies i la signatura de les ordres clau que van formalitzar el cop d’estat per part del General Miguel Primo de Rivera es van dur a terme al Palau de Marianao.1 La seva ubicació discreta als afores de Barcelona va oferir a Primo de Rivera un quarter general segur i allunyat de les mirades indiscretes, ideal per coordinar els moviments militars i polítics necessaris per al derrocament del govern constitucional.1 Aquest fet revela una aliança estratègica entre sectors del militarisme i una part de la burgesia catalana, representada per la influent família Samà, que compartien el desig de restablir l’ordre social i la seguretat econòmica per sobre de les llibertats polítiques i culturals.1 La família Samà, amb la seva posició conservadora i proteccionista, va ser un facilitador instrumental d’aquest canvi de règim.1
Motivacions de suport a la burgesia catalana i polítiques de dictadura
Categoria
Descripció
Motivacions de la burgesia catalana per donar suport al cop d’estat
Por a la revolució social
Por profunda a la revolució obrera i al terrorisme anarquista (“guerra social”, “Pistolerisme”). 1
Desig d’ordre i estabilitat
Necessitat urgent de restaurar l’ordre social i protegir els interessos econòmics. 1
Desil·lusió amb el règim
Percepció del sistema parlamentari liberal com a feble, corrupte i ineficaç. 1
Esperança de descentralització
Creença inicial que Primo de Rivera podria mantenir o ampliar la descentralització administrativa (basada en pronunciaments primerencs). 1
Polítiques de Primo de Rivera que afecten Catalunya
Restabliment de l’ordre públic
S’aconsegueix mitjançant la militarització i la repressió de la dissidència. 1
Dissolució de la comunitat
Abolició de la institució clau d’autogovern de Catalunya el 1925. 1
Supressió de la Cultura Catalana
Prohibició de l’ensenyament de la llengua catalana, himne nacional i exhibició de banderes. 1
Règim centralitzador
Implantació d’un “camí castellà” cap a l’autoritarisme, que condueixi a una “croada anticatalana”. 1
Conseqüències per a la burgesia i el nacionalisme catalans
Ordre inicial assolit
Èxit a curt termini per sufocar el malestar social. 1
Desil·lusió
Pèrdua de la codeterminació política i traïció de les esperances regionalistes. 1
Renaixement del catalanisme
Paradoxal enfortiment i activisme polític renovat del nacionalisme català en oposició al règim. 1
Conclusions Finals: La Segona República i la Situació del Marquès de Marianao i Família
A Sant Boi de Llobregat (Catalunya), el Pistolerisme va ser un període de greu violència social a Catalunya, especialment a Barcelona, que va tenir lloc aproximadament entre 1917 i 1923. Va ser el resultat d’una complexa confluència de factors, incloent-hi la crisi del règim de la Restauració, una profunda crisi econòmica i social, l’auge de l’anarcosindicalisme (especialment la CNT) i la resposta repressiva de la patronal i l’Estat. Aquest conflicte es va manifestar en assassinats selectius de líders obrers i empresaris, vagues generals, lock-outs i una escalada de la tensió que finalment va contribuir al cop d’estat de Primo de Rivera el setembre de 1923. En aquest context de confrontació, destaquen dues figures amb orígens a Sant Boi de Llobregat, però amb papers antagònics i fonamentals per comprendre aquests processos històrics més amplis: – Mentre Balbina Pi i Sanllehy va encarnar la veu dels oprimits, la resistència anarcosindicalista i el feminisme de classe des de la base social de Sant Boi, Salvador –Samà i Torrents va representar el braç repressiu i l’establishment, buscant mantenir l’ordre social des de la seva posició de poder i influència, també lligat a Sant Boi per la seva història familiar i patrimoni. Les seves trajectòries reflecteixen clarament els dos pols oposats del conflicte del Pistolerisme.La naturalesa diversa i la disponibilitat desigual dels seus fons documentals també subratllen les complexitats de la recerca històrica i les diferents maneres en què les figures de l’època van deixar la seva empremta documental.
La Dictadura de Primo de Rivera, tot i que va aconseguir suprimir temporalment el Pistolerisme i restablir un cert ordre, va trair les expectatives de molts sectors catalans que l’havien recolzat. Les seves polítiques centralitzadores i obertament anticatalanistes, com la dissolució de la Mancomunitat i la prohibició de la llengua i els símbols catalans, van generar un profund desencís i, paradoxalment, van alimentar el nacionalisme català que pretenia eradicar.1
Autoritats de la Dictadura que varen elimiinar la Mancomunitat de Catalunya
La caiguda de Primo de Rivera el gener de 1930 va obrir el camí a la proclamació de la Segona República el 1931. Per a figures com Salvador Samà i Torrents, la fi de la dictadura i l’arribada de la República van significar el declivi del seu paper polític institucional, lligat a la monarquia de la Restauració i a un model autoritari.1 Va morir el 1933, sense exercir un paper destacat en la política republicana.1
“2 de abril de 1930 – 01-253-01. EL DICTADOR ESPAÑOL TRIUNFA EN SU MUERTE La nación se une en homenaje a Primo de Rivera—Madrid rinde los más altos honores militares”. (ARXIUS DIGITALITZATS de la “Hearst Metrotone News” per la UCLA (Universitat de Califormia).
L’impacte més dràstic per a la família Samà i Torrents es va produir anys més tard, arran de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) i la dictadura franquista. El seu fill, Salvador Samà i Sarriera (Marquès de Marianao), va ser condemnat pel franquisme per la seva condició de francmaçó, cosa que va comportar la confiscació i posterior pèrdua del Palau de Marianao.1 Aquesta joia del patrimoni familiar va ser finalment adquirida per l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat, tancant un cicle històric que va veure el palau passar de ser un centre de poder i conspiració a un símbol de les convulsions polítiques i socials del segle XX a Catalunya. La família Samà, com moltes altres elits de l’antic règim, va patir pèrdues de patrimoni i canvis profunds en el seu estatus durant aquests anys conflictius, tot i que van conservar gran part de la seva fortuna.1
Annexos: Paral·lelismes entre Shanlley i Samà, i Infografia Resum
Quadre Comparatiu i Cronològic: Balbina Pi i Sanllehy vs. Salvador Samà i Torrents (Pistolerisme a Catalunya)
Aspecte
Balbina Pi i Sanllehy
Salvador Samà i Torrents
Origen
Sant Boi de Llobregat (Barcelona)
Vilanova i la Geltrú (Barcelona), amb vinculació i propietats a Sant Boi (Can Torrents)
Ideologia
Anarcosindicalista, feminista
Polític liberal conservador, monàrquic, representant de l’elit terratinent i industrial
Adscripció
Confederació Nacional del Treball (CNT)
Elits econòmiques i polítiques, Somatén Barceloní
Context General (1917-1923)
Augment de la conflictivitat social, repressió patronal i estatal, auge de l’anarcosindicalisme, violència de Pistolerisme.
Crisi del sistema de la Restauració, temor a la revolució social, necessitat de “restaurar l’ordre”, suport a mesures repressives.
Accions Clau / Cronologia
Abans del Pistolerisme
Nascuda el 1891 a Sant Boi. Des de jove, activa en el moviment obrer.
Nascut el 1861. Polític consolidat: diputat a Corts, senador. Promotor d’exposicions universals. Publicà “Cuestiones nacionales e internacionales” (1900).
Inici del Pistolerisme (c. 1917)
Intensifica la seva activitat sindicalista. Esdevé una figura reconeguda per la seva oratòria i capacitat organitzativa.
Les tensions socials s’intensifiquen, amb la patronal i el govern buscant formes de contenció del moviment obrer.
1919
Publica articles en premsa llibertària com “La Colmena Obrera” (p.ex., “Despierta Mujer!”). Denuncia la repressió i defensa els drets de les dones.
El Somatén, institució d’ordre públic de caràcter civil-militar, guanya rellevància com a força de xoc contra el moviment obrer i el “desordre” social.
1920-1922
Contribueix regularment a Solidaridad Obrera i Nuestra Voz (sovint sota pseudònims com “Libertaria” o “Claror”) amb articles que expressen el seu pensament anarquista i feminista, denunciant la violència patronal i estatal. Pateix presons i persecucions.
Salvador Samà i Torrents es posiciona o és nomenat cap del Somatén Barceloní sota el mandat del governador civil Severiano Martínez Anido (novembre 1920 – octubre 1922). Des d’aquesta posició, lidera una força paramilitar que col·labora amb la política repressiva contra l’anarcosindicalisme.
Política repressiva del Governador Civil (Severiano Martínez Anido)
Les seves accions i els escrits de Balbina Pi són una resposta a la dura repressió del governador Martínez Anido, qui aplica la Llei de Fugues amb gran contundència (especialment entre 1921-1922), causant nombroses morts extrajudicials de sindicalistes. El seu pensament i acció es formen en la lluita contra aquesta violència institucionalitzada.
Donen suport actiu o passiu a la política repressiva de Martínez Anido, que legitima l’ús de la violència per “restaurar l’ordre”. El Somatén actua com a braç paramilitar en el context de la “guerra social”, recolzant els Sindicats Lliures i la patronal.
Març de 1923
Enmig de la tensió social extrema, Balbina Pi i altres anarcosindicalistes continuen la seva activitat, tot i el perill.
L’ambient de violència i inseguretat s’agreuja.
10 de març de 1923
La mort de Salvador Seguí, “el Noi del Sucre”, un dels líders més carismàtics de la CNT, assassinat a Barcelona, representa un cop dur per al moviment anarcosindicalista i una escalada més de la violència.
La mort de Seguí és un episodi culminant del Pistolerisme, fruit de la política de confrontació. Les forces d’ordre, inclòs el Somatén, actuen per contenir les reaccions i la indignació obrera.
Setembre de 1923
El clima de violència i inestabilitat social és insostenible. Balbina Pi i molts altres activistes han patit la repressió i la clandestinitat.
El cop d’estat de Primo de Rivera es presenta com la solució a la inestabilitat política i la “guerra social”. Salvador Samà i altres figures conservadores veuen amb bons ulls el cop com a mesura per restablir l’ordre i acabar amb la conflictivitat obrera.
Després del Cop d’Estat
Amb la Dictadura de Primo de Rivera, l’activitat anarcosindicalista passa a la clandestinitat. Balbina Pi continua la seva lluita, adaptant-se als nous temps, però sense poder exercir lliurement la seva activitat pública fins la Segona República.
La Dictadura suposa el final del Pistolerisme i la supressió de les llibertats, inclosa l’associació sindical. Els elements d’ordre, com el Somatén, veuen les seves accions legítimes sota el nou règim.
“Papers” i Llegat (vinculació amb Sant Boi)
Els seus “papers” són principalment els seus articles publicats en premsa llibertària (com els de Solidaridad Obrera, Nuestra Voz i La Colmena Obrera), que són objecte d’estudi en publicacions recents com “Balbina Pi i Sanllehy: una dona lliure” (Isabel Segura Soriano, 2024). Representen la veu de la resistència obrera i feminista davant la repressió, amb el seu origen a Sant Boi com a part de la seva identitat i base social.
Més enllà d’un pamflet polític anterior (1900), no hi ha constància pública d’extensos “papers” personals seus que detallin directament la seva actuació específica en el Somatén durant el Pistolerisme. La seva influència rau en la seva posició de lideratge dins d’una força repressiva. La seva família tenia propietats a Sant Boi (Can Torrents, que avui acull l’Arxiu Històric Municipal), un símbol de la seva arrelament al territori.
Infografia: Samà, Repressió i Dictadura (1917-1923)
Samà, Repressió i Dictadura
La Connexió de Sant Boi en la Crisi de 1917-1923
El Teler de la Violència
Entre 1917 i 1923, Catalunya va viure una “guerra social” coneguda com el Pistolerisme. La crisi del sistema de la Restauració i les tensions de classe van esclatar en una espiral de violència que va enfrontar el moviment obrer amb la patronal i l’Estat, deixant un rastre de sang i preparant el terreny per a la dictadura.
424
Morts per assassinat (1918-1923)
Dada que evidencia la brutalitat del conflicte entre obrers, patrons, advocats i mercenaris.
Els Actors del Conflicte: Una Societat Polaritzada
MOVIMENT OBRER
CNT i UGT
Organitzacions sindicals en lluita pels drets socials i la transformació revolucionària.
Balbina Pi i Sanllehy
Activista anarcosindicalista i feminista de Sant Boi.
Salvador Seguí
“El Noi del Sucre”, carismàtic líder de la CNT.
VS
FRONT CONTRAREVOLUCIONARI
Patronal i Sindicats Lliures
Grups armats finançats per empresaris per reprimir el sindicalisme.
Salvador Samà i Torrents
Marquès de Marianao i cap del Somatén a Barcelona.
Estat i Exèrcit
Forces de l’ordre que aplicaven la repressió, com la “Ley de Fugas”.
La Repressió Institucionalitzada
La “Ley de Fugas” de Martínez Anido
Sota el mandat del Governador Civil Severiano Martínez Anido, la repressió estatal va assolir nivells de crueltat sense precedents. La seva tàctica més infame va ser la “Ley de Fugas”, un mètode d’execució extrajudicial que consistia a assassinar detinguts simulant un intent de fugida.
Les dades oficials, proporcionades pel propi Anido, revelen la magnitud de la matança entre 1921 i 1922, dirigida a desarticular el moviment obrer a través del terror.
Dues Vides, Un Conflicte: Sant Boi al Cor de la Tempesta
Balbina Pi i Sanllehy
(Sant Boi, 1896 – Perpinyà, 1973)
“La Veu de la Resistència”
Obrera tèxtil i dirigent anarcosindicalista de la CNT.
Destacada oradora i activista feminista.
Va promoure la implicació de les dones en la lluita sindical.
Perseguida i empresonada per les seves idees i la seva activitat contra la repressió.
Salvador Samà i Torrents
(Barcelona, 1861 – 1933)
“El Braç de la Repressió”
II Marquès de Marianao i Gran d’Espanya.
Polític influent i un dels homes més rics del país.
Cap del Somatén Barceloní, milícia paramilitar al servei de la patronal.
Aliat clau del governador Martínez Anido en la repressió de l’anarcosindicalisme.
L’Espiral Cap a la Dictadura: Cronologia Clau
1917-1919
Inici del Pistolerisme amb la Vaga General i el locaut patronal a Barcelona, que intensifica la lluita de classes.
Març 1921
Assassinat del President del Govern, Eduardo Dato, en un context de violència política creixent.
1921-1922
Martínez Anido aplica massivament la “Ley de Fugas”, creant un clima de terror entre els sindicalistes.
Març 1923
Assassinat de Salvador Seguí, “El Noi del Sucre”. La pèrdua del líder més moderat de la CNT radicalitza el conflicte.
Setembre 1923
Cop d’Estat de Primo de Rivera. Amb el suport de la burgesia, l’exèrcit i el rei, s’imposa la dictadura com a “solució” al caos social.
El Palau de Marianao: Bressol del Cop
La historiografia recent i la memòria local de Sant Boi revaluen el paper del Palau de Marianao, propietat dels Samà. Més enllà de Barcelona, aquest palau es considera avui la “cuina” de la insurrecció.
Fou en aquest espai discret on Primo de Rivera, amb el suport de l’alta burgesia com els Samà, va planificar i signar les ordres clau que van formalitzar el cop d’estat. Aquest fet demostra l’estreta aliança entre el poder militar i l’elit econòmica per acabar amb el sistema parlamentari.
La pèrdua de les colònies espanyoles el 1898 va evidenciar el contrast entre les elits amb interessos colonials, com la poderosa família Samà, i els sacrificis gairebé invisibles dels soldats locals. Mentre Salvador Samà i Torrents, Marquès de Marianao, amb grans fortunes a Cuba i Filipines 💰, suggeria abandonar l’illa caribenya per defensar altres territoris, a Sant Boi, molts joves de famílies humils morien o quedaven afectats a la guerra, tornant sovint amb problemes de salut mental i sense reconeixement. Aquesta investigació, basada en documents de l’Arxiu Municipal Històric de Sant Boi, posa de manifest la manca d’inversions en obres de beneficència per part de la família Samà i Torrents en la seva localitat d’evasió, subratllant una indiferència de l’elit davant del patiment dels seus conciutadans més vulnerables. Un exemple colpidor? Els 26 “últims de Cuba” 💔 que, el 1901, van acabar ingressats al psiquiàtric de Sant Boi, sense honors ni cap mena de reconeixement.
Tate Cabré va ser l’autora del llibre “Cuba a Catalunya. L’obra dels indians”. A l’informatiu “La nit al dia” es va emetre l’11/03/2008 el reportatge d’Olga Miró, Joan Palau i Jordi Canades presentant la seva obra i centrat en Salvador Samà i Torrents
1.1. QUI ERA EL MARQUÉS DE MARIANAO? Els Marianao esclavistes i Rafaela Torrents i Higuero (Segle XIX) 1.2. ELS PALAUS I ELS PARCS DELS INDIANOS SAMÀ (Cambrils més modernista i Marianao mès medieval i gòtic)
1.3. MENYSPREU DELS SAMÀ A SANT BOI (incita la independència de Cuba i indiferència dels sacrificis dels santboians del 98)
1.4. INFLUÈNCIES DELS SAMÀ (repressió a l’anarcosindicalisme creixent i seu de Primo de Rivera) 1.5. LA FI DELS SAMÀ A SANT BOI (la II República i la LRMC – Llei de Repressió de la Maçoneria i el Comunisme)
Vïdeo PodCast VOSC “MENYSPREU DELS SAMÀ ALS SACRIFICIS INVISIBLES DE SANT BOI DEL 98”1
Infografia: El Doble Llegat dels Samà
El Doble Llegat dels Samà
Fortuna Colonial vs. Realitat Local a la Crisi de 1898
26
Soldats Oblidats
Mentre l’elit colonial debatia el futur de l’imperi, el 1901 arribaven a Sant Boi els “Últims de Cuba”: 26 soldats repatriats amb greus problemes de salut mental, destinats al psiquiàtric local sense honors ni reconeixement. La seva història oblidada revela el cost humà real de la desfeta del 98.
L’Ascens d’un Imperi Econòmic
La fortuna dels Samà no va néixer a Catalunya. Es va forjar a les colònies, principalment a Cuba, a través de negocis que incloïen el comerç de persones esclavitzades, ferrocarrils i plantacions. Aquesta riquesa va ser la base del seu immens poder polític i social a la metròpoli.
El Camí Cap al Poder
La riquesa colonial va ser directament transformada en influència política. Aquest flux de capital va permetre a Salvador Samà i Torrents consolidar una posició dominant en l’escena catalana i espanyola.
💰
Fortuna Colonial (Cuba)
Explotació i tràfic d’esclaus
↓
🏛️
Poder Polític a Espanya
Diputat, Senador, Alcalde de BCN
↓
🏗️
Influència i Mecenatge
Impulsor de les Exposicions Universals
La Visió de Progrés de Salvador Samà
Com a figura clau de l’elit barcelonina, Salvador Samà va ser un dels principals promotors de la modernització de la ciutat, utilitzant la seva influència per impulsar projectes de gran envergadura que van definir la Barcelona de finals del segle XIX i principis del XX.
1888
Exposició Universal
Membre clau de la junta organitzadora, projectant Barcelona al món.
1905
Alcalde de Barcelona
Primer dels seus dos mandats com a màxima autoritat de la ciutat.
1929
Exposició Internacional
Torna a ser una figura central en el segon gran esdeveniment mundial de la ciutat.
Sant Boi 1898: Un Poble en Crisi
Mentre a Barcelona es parlava de progrés, Sant Boi afrontava un any terrible. La desfeta colonial se sumava a desastres naturals i a una economia fràgil, creant un context de patiment i precarietat per a la majoria de la població.
💧
Inundació
L’Aiguat de Sant Antoni destrueix infraestructures clau.
🎖️
Guerra Colonial
Lleves forçoses i retorn de soldats ferits.
🧑⚕️
Crisi Sanitària
El psiquiàtric acull les víctimes mentals de la guerra.
Economia Local Santboiana
A finals del segle XIX, Sant Boi era un poble eminentment agrícola, però ja començaven a sorgir les primeres indústries que transformarien la seva economia en les dècades següents.
El Viatge Tràgic dels Santboians
Per a molts joves de Sant Boi, la guerra de Cuba no va ser una qüestió de política imperial, sinó un camí sense retorn que va començar a casa i va acabar, en el millor dels casos, en l’oblit d’una institució psiquiàtrica.
🏡
Llar a Sant Boi
Joves de famílies humils
→
🚢
Lleves Forçoses
Enviats a la Guerra de Cuba
→
💔
Retorn sense Glòria
Ferits, morts o amb salut mental afectada
→
🏥
Destí Final: El Psiquiàtric
Ingressats sense honors ni reconeixement
Inversions i Indiferència: Un Balanç Desigual
Mentre Salvador Samà invertia grans sumes en projectes que augmentaven el seu prestigi i el de les seves “ciutats d’acollida”, no hi ha constància d’obres de beneficència significatives a Sant Boi, la seva “localitat d’evasió”. Aquest gràfic compara el seu mecenatge en diferents llocs.
Evolució del Patrimoni Samà (1898 vs. 1998)
La pèrdua de les colònies i la Guerra Civil van transformar el patrimoni familiar. Els actius es van reconcentrar a Catalunya, però algunes propietats clau, com les de Sant Boi, es van perdre, mentre que altres, com el Parc Samà, es van adaptar per sobreviure.
Propietat/Actiu
Ubicació
Estat en 1898
Estat en 1998
Fortunes Colonials
Cuba, Filipines
Propietat
Perdut
Parc Samà
Cambrils
Propietat Privada
Propietat (Obert al públic)
Palau de Marianao
Sant Boi
Propietat
Venut
Can Torrents & Torrefigueres
Sant Boi
Propietat
Venut
Palau Samà
Barcelona
Propietat
Venut (substituït per edifici bancari)
ELS SAMÀ I TORRENTS DAVANT DE LA DESFETA DEL 98: INDEPENDÈNCIA DE CUBA I ADÉU A FILIPINES
Jove II Marqués de Marianao Salvador Samà I Torret. AI Color
Salvador Samà i Torrents no era un qualsevol. Nascut a Barcelona el 1861, va heretar amb només cinc anys el marquesat de Marianao i una xarxa d’interessos econòmics que s’estenien per Cuba i les Filipines. La seva família era l’arquetip de l’“indià” 🚢, aquells que van fer fortuna a Amèrica, sovint amb negocis com el tràfic de persones esclavitzades, ferrocarrils i béns arrels. El 1893, va rebre el títol de Grande de España, i la seva carrera política va ser meteòrica: diputat, senador vitalici i fins i tot alcalde de Barcelona en dues ocasions! 🏛️
Amb la tempesta de la pèrdua colonial a l’horitzó, Salvador Samà i Torrents, amb la seva bona formació i consciència de la situació, va tenir una postura pragmàtica. Va suggerir abandonar una Cuba independent per centrar-se en les Filipines i Puerto Rico, que considerava més fàcils de defensar. Fins i tot va publicar articles i un opuscle, Cuestiones nacionales e internacionales (1900), on analitzava la transició de Cuba de colònia a república i l’impacte de la intervenció nord-americana. La seva mirada estava posada en la gran política i els grans negocis, una visió que, com veurem, contrastava amb les necessitats més properes.
“guarde a Vd. muchos años. Madrid Diez y nueve de Octubre de mil ocho-cientos noventa y siete. El Marqués de Marianao”.
Podria ser relatiu a les gestió dels conflictes de les colònies.
Patrimoni de la Família Samà i Torrents (Propietats circa 1898)2
Nom de la Propietat / Actiu
Tipus de Patrimoni
Ubicació Original
Dels Samà (finals S.XIX)
Estat / Propietat en 1898
Notes / Observacions
Fortunes colonials
Econòmic / Comercial
Cuba, Filipines
Sí
Propietat familiar, però amb futur incert a causa de la desfeta colonial
Origen en el comerç d’esclaus i altres negocis colonials. Reconcentració de recursos a Espanya post-1898.1
Parc Samà
Immobiliari / Jardí Històric
Cambrils, Catalunya
Sí
Propietat privada de la família
Creat per Salvador Samà i Torrents (1881). Declarat Bé Cultural d’Interès Nacional. No obert al públic com a atracció turística en aquesta data.
Palau de Marianao
Residencial / Immobiliari
Sant Boi de Llobregat, Catalunya
Sí
Propietat familiar
Transformació d’antiga masia (1885-1890). Venut per Salvador Samà i Sarriera durant la Guerra Civil Espanyola (posteriorment a 1898).
Can Torrents
Residencial / Immobiliari
Sant Boi de Llobregat, Catalunya
Sí
Propietat familiar (a través de la branca Torrents)
Propietat històrica de la família Torrents, vinculada als Samà pel matrimoni. Ubicació actual de l’Arxiu Municipal Històric de Sant Boi.1
Torrefigueres
Residencial / Immobiliari
Sant Boi de Llobregat, Catalunya
Sí
Propietat familiar (a través de la branca Torrents)
Propietat històrica de la família Torrents, vinculada als Samà pel matrimoni.1
Palau Samà (Casa Salvador Samà)
Residencial / Immobiliari
Barcelona, Catalunya
Sí
Propietat familiar
Una de les primeres edificacions de mitjan segle XIX a la Gran Via-Passeig de Gràcia, núm. 11.
Casa Lluís de Papiol (Casa Torrents)
Residencial / Immobiliari
Barcelona, Catalunya (Raval)
Sí
Propietat familiar (a través de la branca Torrents i de Papiol)
Situada al carrer del Carme, 31. Catalogada com a bé cultural d’interès local. 2
Altres propietats (Torrents i Samà)
Immobiliari / Terres
Vilanova i la Geltrú, Cubelles, Calafell, Sant Pere de Ribes, Sitges, Jafre, El Prat de Llobregat, Barcelona (i altres a Catalunya)
Sí
Propietat familiar (a través de les branques Samà i Torrents)
Salvador Samà i Torrents també Marquès de Vilanova i la Geltrú. La família Torrents era propietària d’unes 25 hectàrees a Vilanova (prop de la Masia d’en Cabanyes) i altres terres prop de Cubelles. L’extens patrimoni de Can Papiol (Torrents i de Papiol) incloïa nombroses propietats rústiques i urbanes en diverses poblacions catalanes, incloent Sant Boi de Llobregat.
Parc Samâ3 (Cambrils)Can Torrents, 1913. Font: Arxiu Fotogràfic Barcelona. AI ColorEntrada Palau de MarianaoPalau Samà (Pg.Gràcia, Barcelona.1860’s-1936)4. Construït al seu lloc el Banco Vitalicio. AI Color
ELS SAMÀ I TORRENTS DAVANT LES LLEVES DEL 98 I VIDES SANTBOIANES: INDIFERÈNCIA5
Mentre Salvador Samà i Torrents debatia estratègies imperials des de Madrid, a Sant Boi de Llobregat la realitat era molt diferent. La guerra de Cuba va ser un drama humà: molts joves de famílies humils van ser obligats a anar a la guerra per les lleves, i un bon nombre d’ells van morir o van tornar amb greus problemes de salut mental, sense cap reconeixement. 😔
La comunitat de Sant Boi va mostrar una gran solidaritat, amb l’Ajuntament impulsant subscripcions populars per ajudar les famílies afectades. Però, què feien les grans fortunes com els Samà? El text inicial assenyala una “indiferència” notable. A diferència d’altres famílies riques, els Samà no van realitzar obres públiques significatives a Sant Boi: ni escoles, ni hospitals, ni grans obres de beneficència. Això contrasta amb el seu paper de mecenes en altres “ciutats d’acollida” com Cambrils, on van crear l’espectacular Parc Samà 🌳, o Vilanova i la Geltrú, on també tenien propietats i títols.
Per als Samà, Sant Boi semblava ser més una “localitat d’evasió” o de retir, mentre que els seus grans projectes i inversions filantròpiques es concentraven on tenien els seus principals interessos econòmics i polítics. Aquesta distància es va fer més evident en un 1898 especialment dur per a Sant Boi, no només per la guerra, sinó també per una greu inundació al gener que va destruir infraestructures clau. En aquest context de doble crisi, la manca d’implicació de l’elit va accentuar la sensació de desigualtat. La imatge dels “Últims de Cuba”3 arribant al psiquiàtric de Sant Boi sense honors és un testimoni silenciós d’aquesta bretxa.
IN MEMORIAM ALS SOLDATS ESPANYOLS DEL 1898A CUBAREPRATIATS EL 1901 AL PSIQUIÀTRIC DE SANT BOI
ANDALUSIA: Juan Ramos Noda, Félix Herrera Cortés, José Custo Vargas, Antonio Anclares Rodés, Maximino Martínez Pérez. ARAGÓ: Luis Hernández Campillo. CANTRABRIA: Pedro Zalada Maestre. CASTELLA-LLEÓ: Julián Vega García, Agustín Baquería Herrera. VALLADOLID: León Marcos Vicente. CATALANS: Miquel Cornet Llagües, Anastasio Massallés Bullit, Jacinto Jove Molino. EUSKADI: Prudencio Mendia Unzueta. EXTREMADURA: Juan Carballo Pulido. GALICIA: Manuel Casals Campo, Manuel Rodríguez Casanova. ORENSE: Juan Rodríguez Ferro. MADRID: Dionisio Royo Manso, Juan Burget Hidalgo, Immanuel López Gallo. MURCIA: Salvador García Minuesa. PAÍS VALENCIÀ: Juan Hernández Carbonell, Pedro Rodríguez Martín. CUBÀ: Emilio González. PUERTO RICO: Juan Serrate Rosario. Felipe Juan Mengual: Soldat que havia de tornar amb l’expedició però va restar a l’Havana per la seva gravetat.
‘Manicomio De San Boy de Llobregat’ Ilustración.1907. AI ColorHospital Militar de l’Havana., 1898. Font: Dialnet, Universitat de La Rioja.. AI Color
Indicadors Socio-Econòmics de Sant Boi de Llobregat (1890-1920)2
Any
Població
Economia Principal
Esdeveniments Clau
Institucions Destacades
1890
~5.000 (estimat)
Principalment Agrícola
Psiquiàtric Sant Joan de Déu (des de 1854) 6
1898
5.311 17
Agrícola, Inicis Indústria 17
Desfeta colonial de 1898 (Guerra de Cuba), Aiguat de Sant Antoni (gener)
Psiquiàtric Sant Joan de Déu (gestió Orde Hospitalari des de 1895) 6
1901
Agrícola, Inicis Indústria
Arribada dels “Últims de Cuba” al psiquiàtric de Sant Boi
Psiquiàtric Sant Joan de Déu
1909
Agrícola, Inicis Indústria
Setmana Tràgica
Psiquiàtric Sant Joan de Déu
1918
Agrícola, Inicis Indústria
Pandèmia de grip
Psiquiàtric Sant Joan de Déu
1920
~8.000 (estimat)
Agrícola, Indústria en creixement
Psiquiàtric Sant Joan de Déu
Vida quotidiana i agricultura a Sant Boi de Llobregat a finals del Segle XIX. Font: AHMSB. AI ColorFábrica textil de Can Dubler de Sant Boi. Fundada el 1917.6 Font: Ajuntament de Sant Boi de Llobregat. AI Color
CONCLUSIONS: Un Llegat Complex i una Crida a la Memòria 📚
La història dels Samà i Torrents és un mirall de la complexitat del segle XIX. Una fortuna colossal, forjada en part amb el tràfic d’esclaus, va permetre a Salvador Samà i Torrents ser una figura clau en la modernització de Barcelona i un actor influent en la política espanyola. Però aquesta grandesa va conviure amb una notable distància respecte al patiment de la gent comuna a llocs com Sant Boi, on les conseqüències més dures de la desfeta colonial van ser viscudes en silenci.
El llegat dels Samà és, per tant, un llegat de contrastos: de riquesa i oblit, de progrés i sacrifici. És una història que ens recorda la importància de mirar més enllà dels grans noms i esdeveniments per descobrir les realitats humanes que sovint queden a l’ombra.
Què podem aprendre d’això? 🤔 Que la història no és només de grans herois, sinó també de les vides anònimes i els sacrificis oblidats. Us animem a explorar els arxius locals, a escoltar les històries que no sempre surten als llibres de text i a reflexionar sobre com el passat, amb les seves llums i ombres, continua modelant el nostre present. La memòria és la millor eina per construir un futur més just i equitatiu. 💡
Referències:
VÍDEO PODCAST “MENYSPREU DELS SAMÀ ALS SACRIFICIS INVISIBLES DE SANT BOI DEL 98” – la locució s’ha generat amb Google Flash Deepsearch, les imatges i el muntatge de vídeo s’han realitzat amb Microsoft Designer i Clipchamp AI, i l’animació d’imatges amb IA.
Sant Boi de Llobregat ha ballat entre les carxofes i l’asfalt. Va viure contrastos a finals de març del 2025. La “Carxofada” omplia els carrers de vida i aroma però les obres a la B-25 i en vies públiques complicaven la mobilitat. D’altra banda algun innocent queia en una estafa en línia, demostrant que els estafadors, com les carxofes, són un clàssic que mai passa de moda.Enmig d’aquest còctel la cultura amb festivals com “Cap Butaca Buida”, Sant Boi Negre i “Sant Boi Balla” va intentar fer-se un forat. S’obren crítiques a la gestió i la comunicació. I un anàlisis bàsic de la presència digital de Sant Boi sembla que, en ple segle XXI, encara ha de descobrir el poder d’un bon “like”, per si tot l’anterior no fos poc.
Sant Boi: entre carxofes i asfalt, l’oasis cultural i poc ressó ditital
Sant Boi de Llobregat, ciutat que oscil·la entre la tradició rural i la modernitat urbana, va viure unes intenses jornades a finals de març del 2025. Mentre la ‘Carxofada’ celebrava el producte estrella de la seva horta, atraient multituds i dinamitzant l’economia local, les obres de la B-25 seguien generant desviaments i embussos. L’Ajuntament, sempre optimista, venia les bondats de la renovació de l’espai públic, mentre algun innocent queia a les xarxes d’una estafa en línia, recordant-nos que ni la tecnologia ens allibera dels estafadors de tota la vida.
Enmig de l’asfalt i les carxofes, Sant Boi intentava mantenir viva la seva flama cultural “Cap Butaca Buida”, el festival Sant Boi Negre i “Sant Boi Balla” van oferir un respir als veïns, àvids de lleure i entreteniment. amenaçaven d’entelar l’ambient festiu, exigint una gestió impecable i una comunicació transparent per part de les autoritats.
L’activitat a xarxes socials com X, YouTube i Facebook mostra que Sant Boi també existeix al món virtual. Tot i que cap vídeo o publicació es va fer viral. En un món interconnectat, Sant Boi ha de millorar el seu lloc al ciberespai.
Destacats: 23ª ‘Carxofada’, afectacions contínues per obres i ple municipal
Gastronomia com a identitat local: La Carxofada va consolidar el seu paper com a esdeveniment emblemàtic, tot fusionant tradició i innovació.
El 20 de març, es va intensificar la promoció de la 23a edició de la ‘Carxofada’, la festa gastronòmica anual en honor a la carxofa, programada per el 30 de març. Aquest esdeveniment tradicional, que celebra un producte agrícola local emblemàtic, inclouria un menú tast especial ofert per restaurants de la zona, la venda directa de carxofes fresques per part dels agricultors locals, demostracions de cuina en viu i el lliurament del Premi Carxofa d’Or a Valentina, guanyadora de MasterChef Junior. Altres activitats reconegudes són Carxokids i Carxosound.
El 29 i 30 de març, l’atenció es va centrar en la celebración de la 23ª ‘Carxofada’. S’esperava una assistència de més de 6.000 persones.ç
La 23a Carxofada oferirà un menú gastronòmic dissenyat per una desena de restaurants locals
L'emblemàtica festa tindrà lloc aquest diumenge amb una variada programació d'activitats com el showcooking en directe a càrrec de Toni Romero, del Bart Gastroburger, i de la Valentina, guanyadora de MasterChef Junior
El 24 de març, la jornada també va estar marcada per informes sobre importants alteracions en el trànsit a causa de les obres de construcció de l’autovia B-25. El tancament parcial de l’Avinguda Maria Girona i les contínues modificacions a les rutes d’autobús, derivades dels treballs de soterrament del cablejat elèctric per part d’Endesa, van generar una notable congestió vehicular, especialment a la B-23 i la C-32.
El 27 de març, múltiples fonts van informar sobre les afectacions al trànsit previstes per als dies 27 i 28 a causa de treballs de pavimentada en diverses carrers, especialment al barri de Marianao.
Incidències viàries
Concentrador d’Informació de Trànsit
¡Atención conductores! Las obras de la B-25 traen nuevas restricciones para salir de Sant Boi
Las obras de construcción de la autovía B-25 en Sant Boi generan a partir del viernes nuevos inconvenientes a los conductores de Sant Boi, debido al cierre parcial de la avenida Maria Girona (carril en dirección al Oasis) . El cierre afectará notablemente
El 26 de març, transmissió en directe d’una sessió plenària de l’Ajuntament a través de YouTube, cosa que fomenta la transparència i l’accés a la informació sobre la gestió municipal.
* Ple Municipal directe el dia 27 de març 2025:
Acords i intervencions destacades del Ple Municipal del Març del 2025 – Pla de Mobilitat Urbana: Aprovació definitiva del Pla de Mobilitat Urbana horitzó 2030, amb l’objectiu de fomentar la mobilitat sostenible i millorar la qualitat de vida a la ciutat. Hi va haver debat sobre l’impacte en la mobilitat i l’economia local. – Servei de Bicicleta Pública: Aprovació de l’addenda per ampliar el servei de bicicleta pública amb noves estacions i bicicletes elèctriques. – Moció Amics de la Bressola: Rebuig de la moció per l’adhesió a l’Associació d’Amics de la Bressola, que buscava donar suport a les escoles catalanes a la Catalunya del Nord. Hi va haver debat sobre la prioritat de les necessitats locals i el finançament de projectes fora del municipi. – Declaració 8 de Març: Aprovació de la declaració institucional del 8 de març, Dia Internacional de les Dones, per reivindicar la lluita feminista i la igualtat de gènere. Hi va haver debat sobre les polítiques de gènere i el feminisme actual. – Intervencions ciutadanes: Es van atendre les intervencions de dos ciutadans sobre temes com la situació del SEPE, la seguretat ciutadana i el manteniment dels carrils bici. – Precs i preguntes: Els grups municipals van presentar precs sobre la millora de la comunicació, el manteniment de la ciutat i altres temes d’interès local. * Transcripció amb app.gladia.io i resum amb Gemini 2.0 Flash
Economia i comerç: modernització vs. mobilitat
Inversió pública amb visió estratègica: Els projectes d’infraestructura reflecteixen un compromís amb la modernització, encara que les obres van generar molèsties temporals a la mobilitat.
El 19 de març, notícia d’una estafa en línia que va afectar la botiga Electrodomèstics Lozano.
Els propietaris d’una botiga d’electrodomèstics de tota la vida de Sant Boi afectats per una estafa ‘online’: “Ens vam quedar perplexos”
Els propietaris han presentat una denúncia davant dels Mossos d’Esquadra després de rebre l’avís de tres clients que havien comprat productes en una web que es feia passar pel negoci
Altres informacions: Els veïns de Camps Blancs es resignen després de més d’un mes sense oficina de banc: “Ho deixaran morir”
El 20 de març, es va fer públic un important pla de inversió per millorar l’espai públic a Sant Boi, amb una assignació de 6.4 milions d’euros.
Les inversions que farà Sant Boi per un espai públic més sostenible i de qualitat al 2025 – Gent de Carrer
L’Ajuntament destinarà 6,4 milions d’euros per millorar carrers, places i accessibilitat, mentre que el projecte Sant Boi Respira més Verd rebrà 4 milions addicionals per transformar espais urbans. Un pla ambiciós per millorar la ciutat La transformació de Sant Boi continuarà aquest 2025 amb un conjunt d’actuacions urbanístiques que busquen reforçar la qualitat de vida,
Un altre aspecte destacat del 20 de març va ser la presentació detallada del projecte “Respira més Verd”, una iniciativa ambiciosa destinada a la renaturalització del nucli urbà de Sant Boi. Aquest projecte contempla la creació o renovació de 65.000 metres quadrats d’espais verds durant l’any 2025, amb una inversió global de 4 milions d’euros.
Sant Boi confia en el projecte Respira més Verd per renaturalitzar el nucli urbà
Sant Boi està elaborant una estratègia per renaturalitzar el seu nucli urbà i definir com ha de ser en el futur la ciutat per ‘respirar’ més
El 21 de març, es va anunciar la incorporació de 55 persones a l’Ajuntament de Sant Boi. La majoria dels nous empleats són joves amb titulació universitària, contractats a través del programa ‘Treball als Barris’, financiado por el Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC). El 24 de març, es va confirmar la contractació.
55 persones s’incorporen a l’Ajuntament de Sant Boi a través del programa Treball als Barris – Komunica.press
L’Ajuntament de Sant Boi ha donat la benvinguda a 55 persones que durant els pròxims vuit mesos treballaran en diferents projectes municipals gràcies al programa Treball als Barris. Aquestes contractacions formen part d’una iniciativa per fomentar l’ocupació i la inserció laboral al municipi. El perfil majoritari dels contractats són joves amb titulació universitària, que tindran […]
Societat : radiologia a l’Hospital… sense esperes? i a dibuixar en verd
El 25 de març, es va comunicar una millora als serveis de salut locals: a partir de l’1 d’abril, els residents de Sant Boi ja no necessitarien desplaçar-se fora del municipi per realitzar-se proves de radiologia, ja que aquests serveis estarien disponibles en el Hospital de Sant Boi.
Les proves de radiologia de Sant Boi es faran a l’Hospital – Parc Sanitari Sant Joan de Déu
A partir de l’1 d’abril, els veïns i veïnes de Sant Boi de Llobregat es faran les proves de radiologia simple a l’Hospital Sant Joan de Déu Sant Boi i ja no hauran de desplaçar-se a altres municipis quan un professional de la primària els prescrigui una prova d’aquest tipus.
El 29 de març, hi va haver Jornada participativa al Palau de Marianao per dissenyar espais verds urbans.
Jornada participativa per decidir com ha de ser el verd urbà a la ciutat
Tindrà lloc el dia 29 de març al Palau de Marianao
El 31 de març, surt una nova publicació d’un bloc degà de Sant Boi, Tempus fugit – De tot i res, amb elements reflexius.
“posar portes al camp”: fer un despropòsit, voler controlar l’incontrolable – tempus fugit
Oci, Cultura i Esports
Cultura participativa: La jornada sobre espais verds i la exposició ‘Dones amb història’ evidencien una ciutadania activa, encara que amb baixa difusió mediàtica.
Una exposició mostra la vida de més de 150 dones pioneres a la història
La mostra es podrà visitar fins al 22 d’abril al Casal de Barri Cooperativa Moli Nou. A més, el 26 de març s’impartirà la xerrada ‘L’enginy (in)visible’, un recorregut històric per les aportacions de les dones en l’evolució de la ciència.
Esdeveniments esportius: Es va anunciar el ral·li Sitges-Barcelon que que pasarà per Sant Boi.
El Ral·li Barcelona-Sitges 2025 presenta un recorregut inèdit
El diumenge 6 d’abril, el Ral·li Internacional de Cotxes d’Època Barcelona-Sitges 2025 estrenarà un itinerari nou.
Art urbà: Projectes d’intervenció artística en espais públics van ser destacats com a part de la revitalització cultural
El 19 de març es va destacar la participació de Sant Boi de Llobregat en la iniciativa “Cap Butaca Buida“. El programa d’arts escèniques local,‘A Escena’, es va sumar a aquest esdeveniment d’abast català, que tenia per objectiu omplir totes les butaques dels teatres per un dia.
Sant Boi de Llobregat vuelve a sumarse a la iniciativa Cap Butaca Buida
‘A Escena’, la programación de artes escénicas de Sant Boi se suma este fin de semana a la campaña ‘Cap Butaca Buida’.
Un esdeveniment de gran rellevància esportiva per a Sant Boi va ser anunciat el mateix 19 de març: la ciutat acolliria l’arribada de la segona etapa de La Vuelta Femenina. És un esdeveniment esportiu de caràcter Internacional.
Sant Boi acollirà l’arribada de la 2a etapa de La Vuelta Femenina | Ajuntament de Sant Boi de Llobregat
El millor ciclisme femení mundial farà parada a Sant Boi, una ciutat amb una llarga tradició ciclista i una gran afició per aquest esport. L’arribada d’aquesta etapa, que tindrà la línia de meta al carrer de Baldiri Aleu, promet emoció i espectacle, consolidant Sant Boi com a escenari d’esdeveniments ciclistes de primer nivell.
El 26 de març, es va anunciar l’arribada de la exposición “Estiueig de proximitat” al Museo de Sant Boi. Aquesta nova oferta cultural proporcionaria una opció de lleure i d’enriquiment per als visitants del museu.
Estiueig de proximitat a Sant Boi
Premi a la millor exposició temporal de l’Associació de Museòlegs de Catalunya L’exposició «Estiueig de proximitat, 1850-1950» vol ajudar a mirar i repensar d’una altra manera el paisatge dels entorns actuals de la ciutat de Barcelona. Malgrat els canvis derivats de la gran densificació urbana es pot rastrejar la petjada d’una vella pràctica social relacionada amb la salut: l’estiueig aristocràtic, burgés i menestral, de mar i de muntanya, en un radi no superior a 50 Km de la capital de Catalunya.
El 27 de març, dia va donar inicio el festival Sant Boi Negre, dedicat a la novel·la negra i d’espionatge, que s’estendria fins al 30 de març a diferents ubicacions de la ciutat.
SANT BOI NEGRE – jornadas de novela negra y espionaje
El 30 de març es va dur a terme la representació de l’obra de teatre “Lluna Plena” a Can Massallera, oferint una alternativa d’oci cultural per a la jornada.
El 30 de març de 2025: “Museu de la Transició. Interseccions entre Art i Història” de Cursos i Activitats UNED. Activitat cultural de 1.5 hores a Sant Boi, explorant la relació entre art i història a través de projectes museístics transitoris.
Transitory Museum. Interseccions entre art i història | Extensión Universitaria en Sant Boi de Llobregat | UNED
Página web de Actividades y cursos de la UNED
El 31 de març de 2025: Sant Ramon surt com una de les deu postals més instagramejables del Baix.
Lapremsadelbaix – Descobreix els 10 racons més ‘instagramejables’ del Baix Llobregat!
Prepara el mòbil i deixa’t sorprendre per la bellesa amagada de la comarca que ens mostra Baix Llobregat Turisme
El 31 de març de 2025: Liga Nacional de Beisbol ofrece la crónica entre el Sant Boi vs Miralbueno.
Xarxes socials
Exemples de contingut que podria guanyar popularitat a xarxes socials a la regió del Baix Llobregat s’observen en vídeos de TikTok que esmenten localitats properes com Vallirana i Barcelona. Aquests vídeos se centren en experiències locals, particularment en l’àmbit gastronòmic, cosa que suggereix que aquest tipus de contingut visual té potencial per generar interès i participació en plataformes com TikTok.
La menció a les xarxes de la ‘Carxofada’ i el ‘Mes de la Carxofa’ indica que els esdeveniments locals importants són probablement promoguts a través dels canals de xarxes demostra l’ús d’aquesta plataforma per a la difusió d’esdeveniments culturals i la connexió amb la comunitat.
A continuació, es presenta una taula que resumeix l’activitat identificada a les xarxes socials:
Data
Plataforma
Ell
Font/Compte
Abast/Interacció Potencial
20 de març
Facebook
Iniciativa “Cap Butaca Buida”
santboi.tv
(Probablement disponible a la plataforma)
29/30 de març
Múltiples
‘Carxofada’ 2025
santboi.tv, altres
(Probablement significatiu atesa l’escala de l’esdeveniment)
Durant el període
YouTube
Resums de notícies diàries
Diversos mitjans locals
(Recomptes de visualitzacions disponibles a YouTube)
Durant el període
TikTok
Comida/Experiencias locales (Baix Llobregat)
Diversos usuaris
(Recomptes de ‘m’agrada’, comentaris i compartits disponibles)
És important destacar que les referències a Sant Boi de Llobregat a plataformes acadèmiques com science.gov es relacionen amb contextos històrics i no amb tendències actuals a xarxes socials durant el període analitzat.
*Aquest post s’ha produït completament per la redacció amb el suport d’eines d’IA.
El Parc de Marianao, i espai residencial, situat a Sant Boi de Llobregat, és un lloc amb una història rica i complexa que abasta des del segle XIX fins a l’actualitat. Aquest article ofereix un resum complet de la seva evolució, destacant els esdeveniments i personatges clau que han marcat la seva trajectòria.
Marianao’s: un segle XIX colonialista i esclavista perdut, un XX de cops d’estat i resistència, i un XXI de salut mental
Transformació de la Finca de Marianao des del 1945
El Parc de Marianao, a Sant Boi de Llobregat, és un palimpsest històric que abasta des de l’esclavitud a Cuba fins a la psiquiatria moderna. Salvador Samà i Martí, indià i marquès de Marianao, va iniciar la saga al segle XIX, mentre que el seu nebot, Salvador Samà i Torrents, alcalde de Barcelona i membre de la Lliga Regionalista, va traslladar el llegat a Catalunya. La desfeta de 1898 va arrabassar les seves possessions a Cuba i Filipines, però les connexions amb Bennet (‘manicomi’), Güell, Gaudí, Joan de Borbó i Primo de Rivera van mantenir la finca al centre del poder. El cop d’estat de Primo de Rivera va tenir el seu epicentre al palau. La Guerra Civil va transformar el parc en la “Clínica Militar 2M”, un centre de salut mental què junt amb el Psiquiàtric sumaven morts sense identificar, i va acollir breument una escola de comandament del “Frente de Juventudes”. Joan March, patrocinador de Franco, va facilitar l’adquisició de la finca per Abdón Bordoy per un milió de pessetes, iniciant la seva parcel·lació. La postguerra va veure la coexistència de nacionals espanyolistes de la Falange, una reduïda colònia alemanya-suïssa, la clandestinitat antifranquista i l’embrionari catalanisme, origen de la Diada del 1976. La decadència urbanística va conviure amb el barraquisme fins que l’Ajuntament democràtic va adquirir el nucli de la finca (palau, La Miranda, jardins i llac) per 24 milions de pessetes. Sant Boi es va agermanar amb el Marianao de l’Havana i amb Cambrils. Avui, el Palau de Marianao és un clúster de salut mental d’envergadura internacional, després de passar per ser la seu de l’emissora de Ràdio, d’un centre de formació professional, de la Policia Nacional i del Jutjats. En aquest període d’uns 140 anys, els Marianao’s ( la finca, després urbanització i finalment el Parc) tanca un cicle que va de l’esclavitud, al poder, les resistències, la democràcia i a la sanació.
Marianao’s: del somni colonial a l’epicentre modernista i polític (1866-1929)
Transformació del Palau (al fons) vist des del camí principal
Marianao, més que un nom, és un llegat que travessa l’Atlàntic, des de les plantacions cubanes fins a les terres catalanes. La saga dels Samà, iniciada per l’indià esclavista Salvador Samà i Martí (1797-1866), primer marquès de Marianao, és un paradigma de l’èxit colonial. Enriquit pel comerç d’esclaus i diversificant els seus negocis (ferrocarrils, navilieres, béns arrels), Samà i Martí va ascendir a l’elit cubana, arribant a alcalde de l’Havana i senador del Regne. El seu títol nobiliari, concedit el 1860, testimonia la seva influència.
Els dos primers marquesos de Samà i Fontseré girant cua
El seu nebot, Salvador Samà i Torrents (1861-1933), segon marquès de Marianao i de Vilanova i la Geltrú, va heretar amb cinc anys una fortuna que el va catapultar a la primera línia política catalana i espanyola. Diputat a Corts, senador i alcalde de Barcelona, Samà i Torrents va estendre el seu poder a través de nombroses propietats, incloent-hi el Parc de Marianao a Sant Boi.
La connexió amb els Torrents, família de la baixa burgesia catalana arrelada a Sant Boi des del segle XVII, va ser crucial per a la consolidació del seu poder. Els Torrents, titulars de Can Torrents i Torrefigueres, van enllaçar amb els Samà, permetent-los arrelar a Catalunya.
Inspirat en el Parc Samà de Cambrils (1881-1887), un jardí tropical que encara avui es pot admirar, Samà i Torrents va adquirir una antiga masia a Sant Boi (Roca Gasull/Bertran/Casa Sans/TorreBlanca Samà) i la va transformar en un palau senyorial, obra de Josep Fontseré i Mestres. La Finca del Marquesat de Marianao, amb més de 100.000 m², es va convertir en un centre de poder, on es reunien personalitats influents de l’època.
El Palau de Marianao (1885-1890), inspirat en els castells medievals i amb elements gòtics, era el cor de la finca, envoltada d’un jardí amb espècies exòtiques. Les cycas, bútia, roure, washingtonies, palmeres, margallons, teixos, eucaliptus i xiprers, catalogats com a monumentals i d’interès local, testimoniaven la riquesa botànica del parc.
La influència d’Antoni Gaudí és innegable. Amic d’Eusebi Güell, amb qui Samà i Torrents tenia estretes relacions (li va vendre els terrenys del Parc Güell), Gaudí va deixar la seva empremta a la Torre de la Miranda i el pont del llac principal, i va crear el Jardí Esclatant a l’antic psiquiàtric de Sant Boi.
‘Jardí Esclatant’ de Gaudí situat al Psiquiàtric i d’estil molt semblant a La Miranda. Creat amb suport IA.
La pèrdua de les colònies de Cuba i Filipines el 1898 va impactar la societat catalana. Els indians, com els Samà, van perdre propietats i actius, contribuint a la crisi econòmica i social.
Malgrat la pèrdua colonial, Marianao va continuar sent un centre de poder. Primo de Rivera va signar l’ordre del cop d’estat de 1923 al palau, i Joan de Borbó, pare i avi dels reis Joan Carles I i Felip VI, era amic de la família Samà.
Així, Marianao es va convertir en un escenari clau de la història catalana i espanyola, on es va entrellaçar el llegat colonial, el modernisme i la política.
👇 1.1. QUI ERA EL MARQUÉS DE MARIANAO? Els Marianao esclavistes i Rafaela Torrents i Higuero (Segle XIX)
MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya – 1. Marianao’s: del 🌴somni colonial a➡️ l’epicentre modernista🏛️ i polític🗳️ (1866-1929) – SantBoi[.Tv]ai
L’entrevista sobre Salvador Samà i Torrents, a través de les perspectives de Carles Vallejo i Carles Serret, explora la vida i influència de Salvador Samà i Torrents, el Marquès de Marianao, en el context de les subversions del segle XX a Espanya. Es desglossen els orígens, la pèrdua de les colònies espanyoles, la influència en la restauració borbònica, la seva participació en la repressió del moviment obrer, i la seva implicació en el cop d’estat de Primo de Rivera després de fer-se responsable del Somaten.
👇 1.2. ELS PALAUS I ELS PARCS DELS INDIANOS SAMÀ (Cambrils més modernista i Marianao mès medieval i gòtic)
MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya – 1. Marianao’s: del 🌴somni colonial a➡️ l’epicentre modernista🏛️ i polític🗳️ (1866-1929) – SantBoi[.Tv]ai
El llegat dels “Indianos”, aquells catalans que van fer fortuna a Amèrica i van retornar amb el desig de plasmar la seva riquesa i influència en la seva terra natal, és un capítol fascinant de la nostra història, però també un que requereix una anàlisi crítica de les seves arrels. Entre ells, la família Samà destaca no només per la seva prosperitat, sinó per la visió arquitectònica i paisatgística que va importar des de les terres cubanes, una fortuna construïda, en part, sobre el tràfic d’esclaus i l’explotació laboral a les seves plantacions de sucre. Aquest post explora com la vibració de Marianao a l’Habana va inspirar dues joies arquitectòniques a Catalunya: el Parc Samà de Cambrils, amb una inclinació modernista, i el Parc Marianao de Sant Boi, amb un caràcter més medieval i gòtic, sense oblidar l’enginy de la gestió de les seves aigües, tot plegat emmarcat en el complex context de la seva prosperitat colonial.
👇 1.3. MENYSPREU DELS SAMÀ A SANT BOI (incita la independència de Cuba i indiferència dels sacrificis dels santboians del 98)
MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya – 1. Marianao’s: del 🌴somni colonial a➡️ l’epicentre modernista🏛️ i polític🗳️ (1866-1929) – SantBoi[.Tv]ai
La pèrdua de les colònies espanyoles el 1898 va evidenciar el contrast entre les elits amb interessos colonials, com la poderosa família Samà, i els sacrificis gairebé invisibles dels soldats locals. Mentre Salvador Samà i Torrents, Marquès de Marianao, amb grans fortunes a Cuba i Filipines 💰, suggeria abandonar l’illa caribenya per defensar altres territoris, a Sant Boi, molts joves de famílies humils morien o quedaven afectats a la guerra, tornant sovint amb problemes de salut mental i sense reconeixement. Aquesta investigació, basada en documents de l’Arxiu Municipal Històric de Sant Boi, posa de manifest la manca d’inversions en obres de beneficència per part de la família Samà i Torrents en la seva localitat d’evasió, subratllant una indiferència de l’elit davant del patiment dels seus conciutadans més vulnerables. Un exemple colpidor? Els 26 “últims de Cuba” 💔 que, el 1901, van acabar ingressats al psiquiàtric de Sant Boi, sense honors ni cap mena de reconeixement.
👇 1.4. INFLUÈNCIES DELS SAMÀ (repressió a l’anarcosindicalisme creixent i seu de Primo de Rivera)
MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya – 1. Marianao’s: del 🌴somni colonial a➡️ l’epicentre modernista🏛️ i polític🗳️ (1866-1929) – SantBoi[.Tv]ai
El període comprès entre 1917 i 1923 a Catalunya va ser una època de convulsió social i política extrema, coneguda com el Pistolerisme. Aquesta “guerra social” va enfrontar obrers anarcosindicalistes i forces patronals i estatals, culminant en el cop d’estat de Primo de Rivera el setembre de 1923. En aquest escenari de tensió, figures de Sant Boi de Llobregat van jugar papers fonamentals i antagònics, des de la resistència obrera (Balbina Pi i Sanllehy) fins a la cúpula de la repressió. Aquest post explora el paper crucial de la família Samà, especialment el Marquès de Marianao, i la seva connexió amb la repressió de l’anarcosindicalisme i la gestació de la dictadura.
👇 1.5. LA FI DELS SAMÀ A SANT BOI (la II República i la LRMC – Llei de Repressió de la Maçoneria i el Comunisme)
MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya – 1. Marianao’s: del 🌴somni colonial a➡️ l’epicentre modernista🏛️ i polític🗳️ (1866-1929) – SantBoi[.Tv]ai
La història de la família Samà a Sant Boi de Llobregat, coneguts com a “Indianos” que van construir els majestuosos Parcs de Samà i el de Marianao, és un fascinant mirall de les convulsions del primer terç del segle XX a Espanya. Des d’una posició de poder i influència, arrelada en el seu origen colonial i la seva fortuna, els Marquesos de Marianao van veure com la Segona República, la devastadora Guerra Civil i la repressió de la dictadura franquista van erosionar dràsticament el seu llegat. En aquest article, explorarem el destí del II Marquès, Salvador Samà i Torrents, i el III Marquès, Salvador Samà i Sarriera, la vida del qual es va veure truncada per una inesperada condemna per maçoneria. Prepara’t per descobrir com la història d’una família il·lustre amb presència i llegat a Sant Boi visualitza les profundes divisions d’una època.
Marianao’s: un escenari de convulsions i silenci durant la República i la Guerra Civil
Els últims anys del Marquesat de Marianao, entre 1929 i 1945, van estar marcats per convulsions polítiques i socials que van deixar una empremta profunda al barri de Sant Boi de Llobregat. La Segona República va portar canvis significatius, però va ser la Guerra Civil Espanyola la que va transformar radicalment el paisatge i la vida dels seus habitants.
El fill i hereu de Salvador Samà i Torrents, Salvador Samà i Sarriera, es va desprendre de les propietats samboianes durant la guerra civil.
Marianao es va convertir en un refugi per a persones desplaçades de tot el país, fugint de la violència i la repressió. El palau del Marquesat va acollir la “Clínica Militar 2M”, un hospital de salut mental dirigit pel prestigiós doctor Emilio Mira López. No obstant això, la guerra també va portar la mort i el silenci. El manicomi de Sant Boi, amb qui els Samà tenien una relació històrica, es va convertir en un dipòsit de cadàvers, on centenars de persones van ser enterrades sense identificar.
Les xifres són esgarrifoses: nombrosos residents de Sant Boi van morir o desaparèixer durant la guerra, i molts dels morts portats al manicomi van ser enterrats en fosses comunes. L’Arxiu Històric Municipal de Sant Boi ha iniciat el 2024 una tasca crucial per identificar aquestes víctimes i recuperar la seva memòria.
La victòria franquista va consolidar la incautació del Marquesat, amb la instal·lació d’una escola de comandament del “Frente de Juventudes”. Marianao es va convertir en un espai de repressió i silenci, on la memòria de les víctimes va ser enterrada juntament amb els seus cossos.
Pas del temps de l’última columna que es va enderrocar a les columnes de l’entrada quan es va incautar la finca de Marianao. Creat amb suport IA.
La història de Marianao durant aquest període és un recordatori de la brutalitat de la guerra i la importància de la memòria històrica. La tasca de l’Arxiu Històric Municipal és un pas crucial per donar veu a aquells que van ser silenciats i per construir un futur basat en la veritat i la justícia.
MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya – 2. Un escenari de convulsions ⚔️ i silenci 🕯️ durant la República i la Guerra Civil (1931-1950) – SantBoi[.Tv]ai
La història de Sant Boi de Llobregat, i en concret la del Parc de Marianao, és un mirall de les convulsions polítiques i socials que van sacsejar Espanya al segle XX. Les vides de la família Vallejo, entre l’activisme, la repressió i la resistència, esdevenen el fil conductor perfecte per a reconstruir un període que va transformar la ciutat, de la il·lusió republicana a la foscor de la dictadura. Seguint la seva trajectòria, des dels fronts de guerra fins a la intimitat de la seva llar, podem comprendre com el passat encara ressona avui en la nostra memòria col·lectiva.
Marianao’s, del marquesat a la parcel·lació: un negoci amb ombres franquistes
L’any 1940, la finca de Marianao va canviar de mans en una transacció que porta les marques del règim franquista. Abdón Bordoy, un empresari mallorquí amb passat d’administrador dels Samà, va adquirir la propietat per la irrisòria suma d’un milió de pessetes. La compra, facilitada per una demanda d’adquisició, es va veure afavorida per la pérdúa anterior de Marianao pel III Marquès de Marianao, Salvador de Samà i de Sarriera, aristòcrata i exsenador, els antecedents i amistats francmaçones, i les relacions amb la família reial.
Darrere d’aquesta operació hi ha la figura de Joan March, el “pirata del Mediterrani”, magnat i patrocinador del cop d’estat de Franco. March, conegut per les seves activitats de contraban i la seva influència en la banca, va proporcionar el suport financer a Bordoy. La relació entre ambdós va ser crucial per a la transformació de Marianao en una urbanització residencial, amb la complicitat de les autoritats franquistes.
El Pla parcial Parc Marianao, aprovat el 1946, va marcar l’inici de la parcel·lació. El 1957, Bordoy va sol·licitar el replantejament definitiu, que va ser aprovat, donant pas a la venda de parcel·les com a segones residències. La primera fase, amb grans adquisicions com la dels Faura, va resultar un fracàs com a destinació turística, i el palau va quedar abandonat. Bordoy, amb experiència prèvia a Madrid, va impulsar la segona fase, anunciada com “Marianao la ciudad soñada, ciudad de vacaciones”. Aquesta etapa va generar un litigi judicial entre els grans propietaris, que es van sentir enganyats. La manca d’inversions en reurbanització va deixar Marianao en un estat de decadència, testimoni d’un negoci amb ombres franquistes.
Marianao: de Finca tropical a Parcel·les. Creat amb suport IA.
MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya – 3. Del marquesat 👑 a la parcel·lació 🏠: un negoci amb ombres 👻 franquistes – SantBoi[.Tv]ai
La història de la Finca de Marianao (Sant Boi de Llobregat) és una lliçó magistral de com es van consolidar les noves elits del règim franquista. Després de la Guerra Civil, el Tercer Marquès de Marianao, amb les seves connexions monàrquiques, es va convertir en l’objectiu perfecte del nou aparell repressiu. El règim va utilitzar una multa fiscal com a pretext per forçar una venda que va beneficiar Abdón Bordoy, un empresari connectat al magnat Joan March. Aquest “tripijoc” polític no només va desposseir l’aristocràcia; va inventar el model del ‘pelotazo’ urbanístic, caracteritzat per l’especulació, la rapidesa i la manca d’inversió en infraestructures, un llegat arrelat en l’urbanisme espanyol fins avui dia.
Marianao’s, un microcosmos de classes i ideologies
El Parc de Marianao no només va ser un escenari de poder i resistència, sinó també un microcosmos social complex i heterogeni. La masia de la família Faura, pionera a la finca, simbolitza l’arrelament d’una població local que va conviure amb els nous residents. El servei domèstic dels Bordoy, com els Campoamor, reflecteix la presència de famílies immigrades i locals que vivien i treballaven al parc, configurant un teixit social divers.
La urbanització va acollir una població dividida per ideologies, amb veïns com els Vallejo i els Lacalle, representants de les tensions entre “rojos contra nacionales”. El Cerezo dels Vallejo, primera parcel·la a l’entrada, i la residència del falangista Lacalle, primer president del Saló de l’Automòbil, exemplifiquen aquestes relacions complexes.
Residents il·lustres com José Mallorquin, creador del famós còmic “El Coyote”, i els Valdés, propietaris de Loteria Ramblas de Barcelona, van aportar un toc de distinció a la comunitat. Els estiuejants, coneguts com “los fiambrera”, van trobar a Marianao un lloc d’esbarjo i activitats socials.
La presència d’una reduïda colònia alemanya-suïssa, amb sospites de nazis procedents de l’empresa Dumpler, afegeix un element d’intriga a la història del parc. Malgrat ser un espai separat, Marianao va establir vincles amb Sant Boi, a través del camí del psiquiàtric, activitats esportives i el Casino Marianao.
L’oratori situat a la planta baixa del Palau, amb un sostre de fusta noble, va ser un centre de culte fins al 1977, on Mn. Joan Saborit oficiava missa cada diumenge. Les passejades en barca pel llac completaven l’oferta d’oci d’aquest espai singular.
Estiuejants al Parc de Marinao. Creat amb suport IA.
MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya – 4. 🧩 Un microcosmos de 🏛️ classes i 🧠 ideologies (1940 – 1975) – SantBoi[.Tv]ai
L’estudi del Parc Residencial de Marianao a Sant Boi de Llobregat (1950-1970) ofereix una visió de les tensions socioeconòmiques i ideològiques de la postguerra catalana. Sant Boi, admirada com un entorn natural idíl·lic més enllà del riu Llobregat, ja havia estat un important destí d’estiueig per a les famílies barcelonines des de mitjans del segle XIX fins a l’esclat de la Guerra Civil (aproximadament 1850-1936), establint un nexe entre l’entorn rural, el nucli urbà i el nou desenvolupament residencial. Aquesta transició va passar d’un perfil d’estiuejants principalment barcelonins de la petita burgesia prebèl·lica, a una composició social notablement barrejada en classes i origen ideològic al Parc Residencial de Marianao entre el 1950 i el 1970. Malgrat l’aïllament social inicial, la connexió real entre els santboians i el nou enclavament es va concretar a la dècada de 1970, impulsada per l’expansió urbana de la vila i la crucial adquisició municipal del Palau, el llac i el nucli central del Parc.
Marianao’s: un plató imaginari i cultura popular, amb un tràgic epíleg
El Parc de Marianao, més enllà de la seva història política i social, ha estat un escenari prolífic per al cinema i la cultura popular. La pel·lícula “Los últimos de Filipinas” (1945), que narra el setge de Baler, va trobar en els seus paratges un ambient tropical que evocava les antigues possessions colonials dels Samà, perdudes el 1898. Aquest rumor, alimentat per la necessitat d’ambient tropical per a la filmació, va consolidar la seva imatge com a escenari cinematogràfic.
“Los claveles”, “Arriba y abajo” i “El Coyote” són altres produccions que van coexistir en el parc, reflectint la seva importància en la cultura popular de l’època. Amb la democràcia, el Palau de Marianao va esdevenir un centre cultural vibrant. Des del 1974, quan l’Ajuntament va adquirir el palau i els jardins, es van celebrar actes del Sant Boi Cultural, amb desfilades de moda, actuacions de Dagoll-Dagom i la representació de la Setmana Tràgica. El palau també va ser la primera seu de Ràdio Sant Boi, consolidant el seu paper com a epicentre cultural.
No obstant això, Marianao també va ser testimoni d’una tragèdia. El setembre del 1976, el Cor Universitari de Caracas, amics del president veneçolà Hugo Chávez, va morir en un accident d’avió quan es dirigien a actuar al Palau de Marianao. Aquest tràgic incident va deixar una empremta profunda en la història del parc, recordant-nos la fragilitat de la vida i la força de la cultura com a pont entre pobles.
MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya – 5. 🎬Un plató imaginari i 🎪 cultura popular, amb un 💔 tràgic epíleg (1880 – 1980) – SantBoi[.Tv]ai
El Parc de Marianao, avui una urbanització plenament integrada en el teixit de Sant Boi de Llobregat, és molt més que una antiga finca senyorial; és un palimpsest històric que encapsula la convulsa transformació socioeconòmica de Catalunya des de mitjans del segle XIX.1 Aquest espai ha transitat per tres grans etapes: l’esplendor colonial i l’exclusivitat aristocràtica del Marquesat, la instrumentalització urbanística sota el franquisme (la “Ciudad Soñada”), i la seva posterior reconquesta per a l’ús cívic i la resistència política de base.
Marianao’s: de la clandestinitat franquista a l’epicentre del catalanisme i la salut mental
Durant la foscor del franquisme, Marianao es va convertir en un refugi clandestí per a organitzacions polítiques i sindicals. Les reunions secretes a residències com El Cerezo van forjar la resistència, amb figures com Enric Lacalle, Pilar Rahola, Anna Birulés i Pepe Saavedra participant en la transformació política d’Espanya. Tot i que els moviments polítics a Sant Boi estaven en segon pla respecte al Baix Llobregat, el catalanisme va arrelar a les esglésies i centres de joves, culminant en la Diada del 1976, amb Sant Boi com a epicentre de les aspiracions catalanistes.
Amb l’arribada de la democràcia, el Parc de Marianao va ser adquirit per l’Ajuntament per 24 milions de pessetes, però la seva trajectòria va ser erràtica. De Centre de Formació Professional a comissaria de la Policia Nacional i jutjats, el parc va acollir la primera seu de Ràdio Sant Boi i ara és la seu del Clúster de Salut Mental de Catalunya.
Les mancances urbanístiques heretades del franquisme van portar a la decadència del parc, simbolitzada per la Torre de la Miranda, i a la coexistència amb el barraquisme perifèric. Les millores van arribar amb les urbanitzacions del PGM.
Represantació de l’advertiment de la decadència de La Mirandai del Palau als anys 80 per l’associació de Veïns del Parc de Marianao. Creat amb suport IA.
Finalment, l’agermanament amb Cambrils i Marianao de l’Havana, a través de l’Ajuntament de Sant Boi i l’Associació Català-Cubana, reflecteix la importància històrica i cultural del barri.
MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya – 6. De la clandestinitat franquista 🚪🔗 a l’epicentre del catalanisme 🎗️ i la salut mental 🧠 (1963-2015) – SantBoi[.Tv]ai
Marianao, un barri residencial de Sant Boi de Llobregat, és molt més que l’antiga finca d’un marquès indiano. La seva història encapsula perfectament la Transició Espanyola: la conquesta de l’espai públic a l’oligarquia, la resistència antifranquista protagonitzada per figures claus de la memòria democràtica, i una transformació que va convertir el Palau Marianao, d’una luxosa residència privada, en la seu de la primera ràdio democràtica municipal i, més recentment, en el Clúster de Salut Mental de Catalunya. Aquesta és la crònica d’un barri que va passar de la repressió a ser un símbol de la llibertat i la solidaritat internacional. Tot un nucli urbanitzat al voltant d’un Parc i que va donar nom a tot un barri que ampliava les infraestructures socioculturals.
MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya: Un Viatge per 150 Anys de Sindicalisme, Poder i Contrast Social – SantBoi[.Tv]ai
Sant Boi de Llobregat, avui una ciutat en creixement continu a l’àrea metropolitana de Barcelona, atresora una rica i complexa història social marcada per la transformació, la lluita obrera i la presència de figures influents que van deixar la seva empremta al paisatge ia la memòria col·lectiva. Acompanyeu-nos en un recorregut pels últims 150 anys per entendre com el sindicalisme va arrelar en aquesta terra, en constant diàleg –i sovint en tensió– amb el poder econòmic i els models socials del seu temps.
Conclusió
El Parc de Marianao és un testimoni viu de la història de Sant Boi de Llobregat, Catalunya i d’Espanya. Des dels seus orígens com a finca dels Samà fins a la seva transformació en una urbanització residencial i, finalment, en un parc públic, Marianao ha estat un punt clau, testimoni mut, en els esdeveniments polítics i socials del segle XX. Aquest projecte de recuperació de la memòria històrica busca donar llum a aquesta història desconeguda i ressaltar la seva importància tant a nivell local com estatal.
*Aquest article parteix d’un projecte redactat al 2009 què per circumstàncies diverses es va haver de deixar aturat i que ara es reprèn per crear una serie basada en aquesta presentació. Agraïm de tot cor totes aquelles persones què en aquell temps van ser testimonis dels nostres registres i que avui intentem recuperar.També en demanem disculpes pel retard en el qual s’ha pogut rescatar tot el material des d’ençà.
![SantBoi[.Tv]ai](https://santboi.tv/wp-content/uploads/2024/09/LogoStBoi.TvAi_.png)
.jpg/41bc968d-ec64-b53a-13c8-66f30259aba1?t=1643286722261)
