¡Bienvenidos al futuro, donde la santidad se mide en terabytes y el Vaticano tiene su propio servidor! En este artículo, nos sumergiremos en las alucinantes posibilidades que la Inteligencia Artificial abre para la figura del Papa Francisco. Olvídense de la fumata blanca, ahora tenemos “CLOUD-CLAVE IA FRANCISCUS”, un cónclave digital donde algoritmos y bits deciden el futuro de la Iglesia Católica. Prepárense para un viaje surrealista a través de versiones alternativas del Papa, encuentros cósmicos y un futuro papal… ¡sorprendentemente femenino!
1. TODAS LAS VIDAS DEL PAPA: EN BUCLE, CON MAMMA MIA Y VERSIÓN BR
La IA, con su insaciable sed de datos, ha devorado cada entrevista, homilía y tuit del Papa Francisco. El resultado: un bucle infinito de “Franciscos” virtuales. Imaginen un Papa atrapado en un musical de ABBA, donde cada decisión pontificia se resuelve con un número coreografiado y letras pegadizas. “Waterloo” se convierte en una encíclica sobre la importancia del perdón y “Dancing Queen” en un llamado a la alegría evangelizadora.
Pero la cosa no termina ahí. La IA también ha creado una versión brasileña del Papa, un “Chico Francisco” carismático y futbolero que predica con samba y abraza las favelas con pasión. Este Papa “BR” es experto en negociar con narcotraficantes, organizar partidos benéficos en el Amazonas y componer letras de funk con mensajes de esperanza. ¡El Vaticano nunca ha sido tan tropical!
@Hombrers_eventos e @invideo_ai
2. PAPA “SOCIAL CLOUD MIX” by AI: DE SU VELATORIO, A LA ENTRADA A LOS CIELOS CON JESUCRISTO COMO GUÍA, EL REENCUENTRO CON FAMOSOS Y AMISTADES EXTRATERRESTRES
La IA no se limita a replicar al Papa, sino que también imagina su trascendencia. En un escenario creado por algoritmos, el velatorio del Papa Francisco es un evento global transmitido en realidad virtual. Millones de personas, desde monjas en clausura hasta influencers de TikTok, pueden presentar sus respetos a través de avatares y enviar emojis de corazones al cielo digital.
Pero la verdadera sorpresa llega después. En un giro digno de una película de ciencia ficción, el Papa Francisco, guiado por un Jesucristo con aspecto de influencer zen, asciende a los cielos. Allí se reencuentra con figuras históricas como Teresa de Calcuta y Gandhi, pero también con celebridades como Freddie Mercury y David Bowie. Y, por si fuera poco, establece contacto con una civilización extraterrestre que comparte su preocupación por el cambio climático. ¡La diplomacia intergaláctica ha llegado al Vaticano!
PAPA SOCIAL CLOUD MIX
3. FICCIÓN FUTURA: UN PAPA “MAGA” Y PASARELA DE PAPADOS FEMENINOS
La IA, con su impredecible creatividad, también ha explorado escenarios más controvertidos. Imaginen un Papa “MAGA” (Make America Great Again), un pontífice populista que tuitea insultos a los inmigrantes, promueve el nacionalismo religioso y se alía con líderes autoritarios. Un futuro distópico donde la Iglesia Católica se convierte en un instrumento de propaganda política.
Turmp postulado como Papa MAGA
Pero la IA también ha generado una visión más esperanzadora: una pasarela de Papados femeninos. En un futuro donde la igualdad de género es una realidad incuestionable, la Iglesia Católica elige a su primera Papa. Una mujer sabia y carismática que moderniza la institución, promueve la justicia social y lidera una revolución espiritual global. ¡El futuro de la Iglesia podría ser sorprendentemente femenino!
Imaginaras mujers Papa
“CLOUD-CLAVE IA FRANCISCUS” nos ha mostrado un futuro papal lleno de posibilidades, desde lo hilarante hasta lo inquietante. La Inteligencia Artificial, como un espejo deformante, refleja nuestras esperanzas, miedos y contradicciones. ¿Cuál de estas versiones del Papa Francisco se hará realidad? Solo el tiempo (y los algoritmos) lo dirán. Pero una cosa es segura: el futuro de la Iglesia Católica será… ¡sorprendente!
Sant Boi de Llobregat, avui una ciutat en creixement continu a l’àrea metropolitana de Barcelona, atresora una rica i complexa història social marcada per la transformació, la lluita obrera i la presència de figures influents que van deixar la seva empremta al paisatge ia la memòria col·lectiva. Acompanyeu-nos en un recorregut pels últims 150 anys per entendre com el sindicalisme va arrelar en aquesta terra, en constant diàleg –i sovint en tensió– amb el poder econòmic i els models socials del seu temps.
L’Escenari Inicial: Un Sant Boi Agrícola i l’Ombra del Marquès
Imatge generada amb IA
A finals del segle XIX, Sant Boi era una vila eminentment agrícola, la producció d’hortalisses i fruites de la qual abastia en part la creixent Barcelona. En aquest context va irrompre Salvador Samà i Torrents, II Marquès de Marianao, hereu d’una vasta fortuna amb orígens als negocis colonials del seu oncle a Cuba. Cap al 1880, va adquirir l’antiga masia de Can Sans (també coneguda com a Torre Blanca) i la va transformar en l’imponent Palau Marianao, un palauet d’estil eclèctic amb aire de castell medieval, envoltat de magnífics jardins amb espècies exòtiques. Aquesta finca no era només una residència; es va erigir com un símbol potent del poder econòmic i polític de l’elit de la Restauració enmig d’un entorn rural. Samà, a més, va ser una figura política de pes (diputat, senador vitalici per dret propi, alcalde de Barcelona dues vegades) i arribaria a ser cap del Somatén barceloní durant la dura governació de Martínez Anido , una posició que l’alineava amb les forces repressores de l’emergent moviment obrer.
Ecos de la Indústria i la Lluita: El Naixement del Sindicalisme
Mentre la Finca Marianao representava el poder establert, les idees d’organització obrera començaven a germinar a Sant Boi, a la calor de la industrialització incipient i la proximitat a Barcelona. Tot i que els detalls precisos sobre les primeres societats obreres locals requereixen consulta d’arxius, és segur que sindicats com l’anarcosindicalista CNT i la socialista UGT es van implantar a la zona i van articular les demandes dels treballadors agrícoles i industrials.
Figures com Balbina Pi i Sanllehy (nascuda a Sant Boi el 1896) van emergir com a veus destacades. Afiliada a la CNT des de jove mentre treballava com a filadora, es va convertir en una reconeguda oradora que va recórrer Catalunya animant altres dones a unir-se a la lluita sindical. El seu activisme no va estar exempt de riscos; en una ocasió, el líder cenetista Ángel Pestaña es va autoinculpar per un article escrit per ella per protegir-la de la repressió policial. La figura del Marquès i la seva finca, símbols de la riquesa i el poder, esdevingueren el contrapunt natural d’aquestes lluites
BALBINA PI I SANLLEHY I EL SEU LLEGAT, L’ANARCOSINDICALISTA SANTBOIANA QUE S’EXPOSA EN LA PURÍSSIMA DEL 2024… – SantBoi[.Tv]ai
L’Ateneo Libertario recull una exposició sobre ‘Balbina Pí i Sanllehy’, una dona avançada al seu temps de lluites i reivindacions socials on no n’hi havia ni sistema de salut ni educació pública i sí plena explotació a un poble molt empobrit.Aquesta exposició s’origina a l’Institut Català de la Dona coincidint al 2023 amb el 50è aniversari de la seva mort. l’Institut Català de la Dona va dedicar una exposició a la seva memòria, que es portarà a Sant Boi durant la Fira de desembre a l’Ateneo Libertario de Sant Boi de Llobregat. En aquesta primera mostra de la sanboiana anarquista es van realitzar activitats i el seu reconeixement: xerrades, exposicions i la creació d’una alfombra floral en honor a Balbina, a més de promoure la denominació d’un carrer o plaça amb el seu nom.
La Segona República (1931-1936) va intensificar la mobilització obrera. A Sant Boi, a més del sindicalisme industrial, va tenir força l’associacionisme agrari, amb la fundació del Sindicat Agrícola (1909 o 1911) i la presència de la Unió de Rabassaires, que defensava els viticultors no propietaris i va comptar amb militants locals com Cristòfor Rebull Capdevila.40 Durant la Guerra Civil (1936-1939), el Palau Marianao va ser reconvertit per a usos col·lectius (magatzem, clínica militar, refugi), subvertint temporalment el seu significat original.
La Colònia Güell: Un Món a part a la Porta de Casa
Gairebé simultàniament a la consolidació de Marianao, el 1890, l’industrial i mecenes Eusebi Güell i Bacigalupi va fundar la Colònia Güell a la veïna Santa Coloma de Cervelló. Motivat per la necessitat escapar de la conflictivitat laboral de Barcelona i per una visió paternalista, Güell va crear un microcosmos industrial a la seva finca Can Soler de la Torre. Oferia als seus obrers (que van arribar a ser més de 1.200) habitatges considerats dignes, dissenyats en part per arquitectes modernistes, i una completa gamma de serveis: escola (amb formació tècnica per als fills dels obrers), atenció mèdica, cooperativa de consum, teatre i ateneu. A canvi, esperava lleialtat i submissió, buscant aïllar els treballadors de les influències sindicals i revolucionàries urbanes. Aquest model contrastava radicalment amb la realitat més oberta i potencialment conflictiva de Sant Boi. Tot i que la Colònia es va ubicar a Santa Coloma de Cervelló (la finca Can Soler de la Torre ja pertanyia a aquest terme el 1890), la seva proximitat la va convertir en un referent ineludible i un factor clau a l’entorn socioeconòmic de Sant Boi.
Vides Paral·leles, Xarxes de Poder i la Petjada de Gaudí
Güell i Samà, tots dos membres de l’elit catalana amb fortunes d’origen indià, es movien als mateixos cercles. La prova més tangible és la venda per part de Samà a Güell dels terrenys on s’alçaria el Park Güell. Aquesta xarxa de relacions també incloïa els arquitectes. Josep Fontserè i Mestres va dissenyar el Parc Samà a Cambrils (1881) i va transformar el Palau Marianao (c. 1885-1890). És probable que un jove Antoni Gaudí col·laborés amb el seu mestre Fontserè al Parc Samà. La seva participació en elements del jardí de Marianao (Torre de la Miranda, pont del llac) és plausible, encara que menys documentada, sustentada per la connexió Samà-Güell i la seva feina demostrada al proper jardí de l’hospital psiquiàtric de Sant Boi. Gaudí, per descomptat, va ser el geni darrere de la Cripta de la Colònia Güell [Múltiples fonts].
La Realitat del Treball: Explotació i Resistència
L’època va estar marcada per condicions laborals molt dures: jornades extenuants d’11-13 hores, salaris baixos que gairebé no cobrien les necessitats bàsiques, treball infantil (fins i tot a la Colònia Güell treballaven menors d’11 anys) i escassa seguretat. La construcció de grans projectes com l’Exposició Universal del 1888 (on es va fundar la UGT) o els parcs de Samà i Marianao probablement es va realitzar sota aquestes condicions generals. La Colònia Güell, amb el seu model paternalista, oferia una alternativa de més seguretat i millors serveis, però a costa de l’autonomia obrera. La idea de “mà d’obra compartida” entre projectes tan distants com el Parc Samà (Cambrils) i els del Baix Llobregat és inviable per al gruix dels treballadors, encara que sí que va poder existir mobilitat d’artesans especialitzats a través de les xarxes d’elit.
El Segle XX: Repressió, Ressorgiment i Transformació
La dictadura franquista (1939-1975) va suposar una brutal repressió del sindicalisme de classe (CNT, UGT). Tot i això, en la clandestinitat, especialment a partir dels anys 60, va ressorgir la lluita obrera amb la formació de Comissions Obreres (CCOO), que van tenir una forta implantació en el teixit industrial de Sant Boi. Durant aquest temps, la Finca Marianao va ser adquirida per l’antic administrador, Abdó Bordoy , i va començar a urbanitzar-se part dels seus terrenys, naixent el barri residencial Parc Marianao.
És en aquest nou barri residencial on, als anys 50, va fixar la seva residència la família de Juan José Vallejo González, qui va ser breument president interí del Madrid Foot-Ball Club el 1936.
El presidente del Real Madrid más ignorado y desconocido: Juan José Vallejo González (1912-1978). | Cuadernos de Fútbol
De Juan Francisco Nieva Expósito
El seu fill, Carlos Vallejo Calderón, es convertiria en una figura rellevant de la lluita obrera a Sant Boi. Vinculat a CCOO i al PSUC des de la clandestinitat, va patir detencions i presó durant el franquisme pel seu activisme sindical, especialment a SEAT. Resident a la casa familiar de Marianao coneguda com “El Cerezo”,
Carlos Vallejo ha continuat el seu compromís en democràcia, destacant per la seva tasca en la recuperació de la Memòria Històrica i la defensa dels drets de les víctimes de la dictadura. La seva història personal connecta l’evolució del barri de Marianao amb la persistència de la lluita antifranquista i la memòria obrera a Sant Boi.
La Transició democràtica va portar la legalització dels sindicats. CCOO i UGT es van consolidar a Sant Boi, protagonitzant importants lluites per la millora de condicions (com les grans vagues del Baix Llobregat als 70) i enfrontant les dures reconversions industrials.
Una fita simbòlica va ser l’adquisició municipal del Palau i part del Parc Marianao el 1974 i va convertir l’antic emblema del poder privat en espai públic.
Avui, el sindicalisme a Sant Boi afronta els reptes de la desindustrialització i la precarietat laboral, mentre el Parc Marianao s’ha consolidat com a espai verd ciutadà i el Palau acull un centre de referència en salut mental.
Llegats Entrellaçats
Vagues de Bus
La història del sindicalisme a Sant Boi és inseparable de l’evolució de la ciutat i dels símbols que la van marcar. La Finca Marianao, d’emblema aristocràtic a parc públic, i la Colònia Güell, d’experiment paternalista a patrimoni històric, són testimonis de les tensions i les transformacions socials. Comprendre aquestes històries entrellaçades, amb els seus contrastos i connexions –incloent-hi les vides de figures com Balbina Pi o Carlos Vallejo, que van habitar i lluitar en aquests espais–, és essencial per entendre la identitat obrera i social del Baix Llobregat.
En el día que es celebra la II República Espanyola, pot estar bé recordar com es vivia a Sant Boi de Llobregat els anys anteriors on estava una Dictadura amb el beneplàcit de l’aristrocracia (com el Marqués de Marianao), monarquia i exèrcit…
¿Com descriu la IA a Sant Boi fa 100 anys? Gemini ens ho descriu així:
Imagina’t una escena panoràmica de Sant Boi sota la llum del migdia d’abril. En primer pla, veiem els camps fèrtils del delta del Llobregat, amb agricultors treballant la terra, potser recol·lectant les primeres hortalisses de la temporada, simbolitzant la base agrària tradicional de la vila.
El poble s’estén més enllà. L´imponent campanar barroc de l´església de Sant Baldiri domina el perfil del nucli antic, representant la fe i la història arrelada. A prop, s’endevinen els carrers estrets del casc vell, com el carrer Major, amb gent movent-se a les seves feines diàries, però potser amb una atmosfera continguda, sense la garriga d’una festa.
Cap a un costat, es distingeix la silueta del grandiós Palau Marianao, envoltat dels seus jardins, un símbol del poder de l’elit i de les connexions amb la política nacional, tot recordant la seva suposada vinculació amb el cop de Primo de Rivera.
Imatge generada per Copilot
A l’horitzó, amb prou feines visibles, s’eleven les xemeneies d’una de les fàbriques tèxtils, indicant la incipient industrialització i la presència de la classe obrera, les organitzacions de la qual (com la CNT) operaven en la clandestinitat sota la repressió.
De lluny, al cim d’un turó (Montbaig), es perfila l’Ermita de Sant Ramon, un referent popular i paisatgístic.
Subtilment, en algun edifici oficial amb prou feines esbossat (potser l’Ajuntament), onejaria la bandera espanyola, imposada per la dictadura, en lloc de la Senyera prohibida, un recordatori visual del control centralista i la supressió de la identitat catalana.
El conjunt transmetria una sensació de contrast: la vida tradicional i rural al costat de la modernització industrial i la connexió amb Barcelona (suggerida per l’activitat econòmica orientada a la ciutat), tot sota un cel blau mediterrani però amb una ombra implícita d’autoritat i tensió política, reflectint la “calma superficial” imposada per la dictadura en un Sant Boi en cruïlla històrica.
Atenció, habitants del planeta! Cansats de la serietat econòmica? Submergiu-vos en l’hilarant (i de vegades aterridor) món de la guerra d’aranzels vista a través dels ulls implacables (però amb un punt de sorna) de la intel·ligència artificial. Des de passarel·les diplomàtiques dignes d’un circ fins a l’amenaça aranzelària que plana sobre… pingüins australians!, aquesta anàlisi amb humor us desvetllarà l’absurd darrere dels titulars. Us atreviu a riure (per no plorar) amb les prediccions de la IA sobre el futur d’aquest embolic comercial? Seguiu llegint i prepareu-vos per a una dosi de realitat econòmica amanida amb ironia!
1. La passarel·la del xou del Dia de l’Alliberament
La recent “cimera de la pau aranzelària”, celebrada amb la pompa i la fanfàrria d’una desfilada del Dia de l’Alliberament, ha deixat els analistes d’intel·ligència artificial rascant-se els seus circuits integrats amb perplexitat. Els líders mundials, vestits amb les seves millors gales diplomàtiques (alguns fins i tot amb barrets ridículament alts), es van prometre solemnement una “pausa” en la seva èpica contesa d’impostos a la importació. La IA, acostumada a la lògica binària, no pot evitar preguntar-se si aquesta posada en escena és una estratègia brillant o simplement un episodi digne d’un reality show intercontinental.
@buzzloopAI
Els algoritmes, després d’analitzar meticulosament cada encaixada de mans i cada declaració acuradament redactada, han arribat a la conclusió que la tensió subjacent és més palpable que el confeti llançat a l’aire. La promesa d’una treva sona tan convincent com un polític prometent baixar els impostos just abans d’unes eleccions. La IA, amb la seva visió freda i desapassionada, sospita que aquesta “pausa” és simplement un intermedi comercial, un respir abans que tornin a sonar els tambors de guerra aranzelària.
2. Aranzels fins i tot a pingüins australians
L’escalada d’aquesta peculiar contesa econòmica ha assolit nivells de surrealisme que fins i tot Salvador Dalí trobaria inspiradors. Els darrers informes dels nostres corresponsals virtuals indiquen que s’estan considerant aranzels punitius no només a productes manufacturats i matèries primeres, sinó també, agafeu-vos fort, als pingüins australians! Sí, heu llegit bé. Sembla que la lògica subjacent és que si alguna cosa creua una frontera, independentment de si gralla, neda o simplement trontolla adorablement, ha de ser gravada.
Compartits a les xarxes socials
Les nostres xarxes neuronals han intentat trobar una justificació econòmica coherent per a aquesta mesura, però fins ara només han donat resultats tan absurds com la pròpia idea. Potser els pingüins australians estan inundant el mercat mundial amb la seva simpàtica malaptesa, amenaçant la indústria local de… no sabem què? La IA suggereix que potser algú ha confós “aranzel” amb “caramel” i està intentant subornar les aus marines. La veritat, amics, a aquestes altures ja res no ens sorprèn.
3. L’equip de Trump es posa ‘mans a l’obra’
Des del seu quarter general virtual en algun racó digital de Mar-a-Lago, l’equip de l’expresident Trump sembla estar desempolsegant les seves velles receptes aranzelàries amb un entusiasme renovat. Els seus tuits, ara analitzats per sofisticats models de processament de llenguatge natural, suggereixen una estratègia que podria definir-se com a “màxima pressió aranzelària amb tocs d’imprevisibilitat”. La IA, que ha estudiat milers d’hores dels seus discursos i entrevistes, detecta un patró: si alguna cosa no li agrada, ¡posa-li un aranzel!
Compartit a les xarxes socials
Els assessors virtuals del magnat, programes dissenyats per imitar el seu estil de negociació, estan treballant a tota màquina per identificar nous productes susceptibles de ser gravats. Es rumoreja que estan considerant imposar aranzels als núvols que provenen de països “deslleials” i a les idees que no se’ls acudeixen a ells primer. La IA, amb la seva capacitat per processar quantitats ingents de dades, només pot advertir que aquesta estratègia, tot i que efectista per a alguns, podria tenir conseqüències tan caòtiques com intentar ordenar un bufet lliure a través d’un megàfon.
4. La Xina veu així Amèrica després de Trump
Els models de visió artificial de la Xina, alimentats amb milers d’hores de notícies i mems occidentals, estan oferint una perspectiva, diguem-ne, “interessant” de com veuen Amèrica després de l’era Trump. Imagineu una àguila calba amb un barret de vaquer disparant aranzels a l’aire mentre munta un unicorn amb rodes punxades. Aquesta, segons algunes interpretacions de la IA xinesa, podria ser una representació força encertada.
Els analistes de Pequín, assistits per algoritmes que detecten ironia a quilòmetres de distància, observen amb una barreja de desconcert i resignació les anades i vingudes de la política comercial nord-americana. Els seus models predictius suggereixen que la volatilitat aranzelària és la nova normalitat, una mena de muntanya russa econòmica on els acords se signen i es desfan amb la mateixa facilitat amb què es canvia un estat d’ànim a les xarxes socials. La IA xinesa, pragmàtica com sempre, aconsella preparar-se per a qualsevol eventualitat, incloent-hi la possibilitat que els aranzels s’imposin basant-se en la fase lunar.
5. El caos i/o escalada després de la “pausa”i pau en les techsxinesses
La pregunta que turmenta els oracles de silici és què ocorrerà després d’aquesta efímera “pausa aranzelària” i pau amb la Xina en l’àmbit tecnològic. Serà un moment de reflexió i diàleg constructiu, o simplement la calma que precedeix la tempesta? Els models predictius de la IA ofereixen un ventall de possibilitats que van des d’un retorn a la “normalitat” (si és que mai va existir tal cosa en aquest context) fins a una escalada aranzelària de proporcions bíbliques, on els béns creuaran les fronteres amb més impostos que pols.
@buzzloopAI
Alguns escenaris apocalíptics simulats per superordinadors suggereixen la imposició d’aranzels als bits i bytes, la qual cosa paralitzaria internet i retornaria la comunicació global a l’era del поштова голубка (colom missatger). D’altres, més optimistes (potser massa), entreveuen la sobtada il·luminació dels líders mundials, els quals, en un acte d’epifania col·lectiva, decidiran que el comerç lliure i just és, després de tot, una idea força sensata. La IA, no obstant això, amb la seva proverbial objectivitat, atorga un lleuger avantatge a l’escenari del caos organitzat.
6. Conclusió
Compartida a les xarxes socials
En aquest vodevil aranzelari, on la lògica econòmica sovint brilla per la seva absència, la intel·ligència artificial s’erigeix com un observador perplex però fascinat. Hem vist promeses de pau que sonen a ultimàtum, aranzels a criatures innocents i estratègies comercials que semblen tretes d’un manual d’improvisació política. La “pausa” actual i la cesió a la Xina en les tecnològiques podrien ser un respir necessari o simplement el preludi d’un nou acte d’aquest drama econòmic global.
Mentrestant, la IA continuarà analitzant dades, cercant patrons i intentant trobar sentit a un conflicte que, sovint, sembla més guiat per l’instint i la retòrica que per la raó i l’estratègia a llarg termini. Només el temps (i potser algun algoritme predictiu especialment avançat) dirà si aquesta guerra d’aranzels acabarà amb una encaixada de mans sincera o amb el llançament de l’últim i més absurd impost comercial imaginable. Mantingueu-vos connectats, perquè això promet continuar sent un espectacle digne d’anàlisi… i d’unes quantes rialles nervioses!
El Parc de Marianao, i espai residencial, situat a Sant Boi de Llobregat, és un lloc amb una història rica i complexa que abasta des del segle XIX fins a l’actualitat. Aquest article ofereix un resum complet de la seva evolució, destacant els esdeveniments i personatges clau que han marcat la seva trajectòria.
Marianao’s: un segle XIX colonialista i esclavista perdut, un XX de cops d’estat i resistència, i un XXI de salut mental
Transformació de la Finca de Marianao des del 1945
El Parc de Marianao, a Sant Boi de Llobregat, és un palimpsest històric que abasta des de l’esclavitud a Cuba fins a la psiquiatria moderna. Salvador Samà i Martí, indià i marquès de Marianao, va iniciar la saga al segle XIX, mentre que el seu nebot, Salvador Samà i Torrents, alcalde de Barcelona i membre de la Lliga Regionalista, va traslladar el llegat a Catalunya. La desfeta de 1898 va arrabassar les seves possessions a Cuba i Filipines, però les connexions amb Bennet (‘manicomi’), Güell, Gaudí, Joan de Borbó i Primo de Rivera van mantenir la finca al centre del poder. El cop d’estat de Primo de Rivera va tenir el seu epicentre al palau. La Guerra Civil va transformar el parc en la “Clínica Militar 2M”, un centre de salut mental què junt amb el Psiquiàtric sumaven morts sense identificar, i va acollir breument una escola de comandament del “Frente de Juventudes”. Joan March, patrocinador de Franco, va facilitar l’adquisició de la finca per Abdón Bordoy per un milió de pessetes, iniciant la seva parcel·lació. La postguerra va veure la coexistència de nacionals espanyolistes de la Falange, una reduïda colònia alemanya-suïssa, la clandestinitat antifranquista i l’embrionari catalanisme, origen de la Diada del 1976. La decadència urbanística va conviure amb el barraquisme fins que l’Ajuntament democràtic va adquirir el nucli de la finca (palau, La Miranda, jardins i llac) per 24 milions de pessetes. Sant Boi es va agermanar amb el Marianao de l’Havana i amb Cambrils. Avui, el Palau de Marianao és un clúster de salut mental d’envergadura internacional, després de passar per ser la seu de l’emissora de Ràdio, d’un centre de formació professional, de la Policia Nacional i del Jutjats. En aquest període d’uns 140 anys, els Marianao’s ( la finca, després urbanització i finalment el Parc) tanca un cicle que va de l’esclavitud, al poder, les resistències, la democràcia i a la sanació.
Marianao’s: del somni colonial a l’epicentre modernista i polític (1866-1929)
Transformació del Palau (al fons) vist des del camí principal
Marianao, més que un nom, és un llegat que travessa l’Atlàntic, des de les plantacions cubanes fins a les terres catalanes. La saga dels Samà, iniciada per l’indià esclavista Salvador Samà i Martí (1797-1866), primer marquès de Marianao, és un paradigma de l’èxit colonial. Enriquit pel comerç d’esclaus i diversificant els seus negocis (ferrocarrils, navilieres, béns arrels), Samà i Martí va ascendir a l’elit cubana, arribant a alcalde de l’Havana i senador del Regne. El seu títol nobiliari, concedit el 1860, testimonia la seva influència.
Els dos primers marquesos de Samà i Fontseré girant cua
El seu nebot, Salvador Samà i Torrents (1861-1933), segon marquès de Marianao i de Vilanova i la Geltrú, va heretar amb cinc anys una fortuna que el va catapultar a la primera línia política catalana i espanyola. Diputat a Corts, senador i alcalde de Barcelona, Samà i Torrents va estendre el seu poder a través de nombroses propietats, incloent-hi el Parc de Marianao a Sant Boi.
La connexió amb els Torrents, família de la baixa burgesia catalana arrelada a Sant Boi des del segle XVII, va ser crucial per a la consolidació del seu poder. Els Torrents, titulars de Can Torrents i Torrefigueres, van enllaçar amb els Samà, permetent-los arrelar a Catalunya.
Inspirat en el Parc Samà de Cambrils (1881-1887), un jardí tropical que encara avui es pot admirar, Samà i Torrents va adquirir una antiga masia a Sant Boi (Roca Gasull/Bertran/Casa Sans/TorreBlanca Samà) i la va transformar en un palau senyorial, obra de Josep Fontseré i Mestres. La Finca del Marquesat de Marianao, amb més de 100.000 m², es va convertir en un centre de poder, on es reunien personalitats influents de l’època.
El Palau de Marianao (1885-1890), inspirat en els castells medievals i amb elements gòtics, era el cor de la finca, envoltada d’un jardí amb espècies exòtiques. Les cycas, bútia, roure, washingtonies, palmeres, margallons, teixos, eucaliptus i xiprers, catalogats com a monumentals i d’interès local, testimoniaven la riquesa botànica del parc.
La influència d’Antoni Gaudí és innegable. Amic d’Eusebi Güell, amb qui Samà i Torrents tenia estretes relacions (li va vendre els terrenys del Parc Güell), Gaudí va deixar la seva empremta a la Torre de la Miranda i el pont del llac principal, i va crear el Jardí Esclatant a l’antic psiquiàtric de Sant Boi.
‘Jardí Esclatant’ de Gaudí situat al Psiquiàtric i d’estil molt semblant a La Miranda. Creat amb suport IA.
La pèrdua de les colònies de Cuba i Filipines el 1898 va impactar la societat catalana. Els indians, com els Samà, van perdre propietats i actius, contribuint a la crisi econòmica i social.
Malgrat la pèrdua colonial, Marianao va continuar sent un centre de poder. Primo de Rivera va signar l’ordre del cop d’estat de 1923 al palau, i Joan de Borbó, pare i avi dels reis Joan Carles I i Felip VI, era amic de la família Samà.
Així, Marianao es va convertir en un escenari clau de la història catalana i espanyola, on es va entrellaçar el llegat colonial, el modernisme i la política.
Marianao’s: un escenari de convulsions i silenci durant la República i la Guerra Civil
Els últims anys del Marquesat de Marianao, entre 1929 i 1945, van estar marcats per convulsions polítiques i socials que van deixar una empremta profunda al barri de Sant Boi de Llobregat. La Segona República va portar canvis significatius, però va ser la Guerra Civil Espanyola la que va transformar radicalment el paisatge i la vida dels seus habitants.
El fill i hereu de Salvador Samà i Torrents, Salvador Samà i Sarriera, es va desprendre de les propietats samboianes durant la guerra civil.
Marianao es va convertir en un refugi per a persones desplaçades de tot el país, fugint de la violència i la repressió. El palau del Marquesat va acollir la “Clínica Militar 2M”, un hospital de salut mental dirigit pel prestigiós doctor Emilio Mira López. No obstant això, la guerra també va portar la mort i el silenci. El manicomi de Sant Boi, amb qui els Samà tenien una relació històrica, es va convertir en un dipòsit de cadàvers, on centenars de persones van ser enterrades sense identificar.
Les xifres són esgarrifoses: nombrosos residents de Sant Boi van morir o desaparèixer durant la guerra, i molts dels morts portats al manicomi van ser enterrats en fosses comunes. L’Arxiu Històric Municipal de Sant Boi ha iniciat el 2024 una tasca crucial per identificar aquestes víctimes i recuperar la seva memòria.
La victòria franquista va consolidar la incautació del Marquesat, amb la instal·lació d’una escola de comandament del “Frente de Juventudes”. Marianao es va convertir en un espai de repressió i silenci, on la memòria de les víctimes va ser enterrada juntament amb els seus cossos.
Pas del temps de l’última columna que es va enderrocar a les columnes de l’entrada quan es va incautar la finca de Marianao. Creat amb suport IA.
La història de Marianao durant aquest període és un recordatori de la brutalitat de la guerra i la importància de la memòria històrica. La tasca de l’Arxiu Històric Municipal és un pas crucial per donar veu a aquells que van ser silenciats i per construir un futur basat en la veritat i la justícia.
Marianao’s, del marquesat a la parcel·lació: un negoci amb ombres franquistes
L’any 1940, la finca de Marianao va canviar de mans en una transacció que porta les marques del règim franquista. Abdón Bordoy, un empresari mallorquí amb passat d’administrador dels Samà, va adquirir la propietat per la irrisòria suma d’un milió de pessetes. La compra, facilitada per una demanda d’adquisició, es va veure afavorida per la pérdúa anterior de Marianao pel III Marquès de Marianao, Salvador de Samà i de Sarriera, aristòcrata i exsenador, els antecedents i amistats francmaçones, i les relacions amb la família reial.
Darrere d’aquesta operació hi ha la figura de Joan March, el “pirata del Mediterrani”, magnat i patrocinador del cop d’estat de Franco. March, conegut per les seves activitats de contraban i la seva influència en la banca, va proporcionar el suport financer a Bordoy. La relació entre ambdós va ser crucial per a la transformació de Marianao en una urbanització residencial, amb la complicitat de les autoritats franquistes.
El Pla parcial Parc Marianao, aprovat el 1946, va marcar l’inici de la parcel·lació. El 1957, Bordoy va sol·licitar el replantejament definitiu, que va ser aprovat, donant pas a la venda de parcel·les com a segones residències. La primera fase, amb grans adquisicions com la dels Faura, va resultar un fracàs com a destinació turística, i el palau va quedar abandonat. Bordoy, amb experiència prèvia a Madrid, va impulsar la segona fase, anunciada com “Marianao la ciudad soñada, ciudad de vacaciones”. Aquesta etapa va generar un litigi judicial entre els grans propietaris, que es van sentir enganyats. La manca d’inversions en reurbanització va deixar Marianao en un estat de decadència, testimoni d’un negoci amb ombres franquistes.
Marianao: de Finca tropical a Parcel·les. Creat amb suport IA.
Marianao’s, un microcosmos de classes i ideologies
El Parc de Marianao no només va ser un escenari de poder i resistència, sinó també un microcosmos social complex i heterogeni. La masia de la família Faura, pionera a la finca, simbolitza l’arrelament d’una població local que va conviure amb els nous residents. El servei domèstic dels Bordoy, com els Campoamor, reflecteix la presència de famílies immigrades i locals que vivien i treballaven al parc, configurant un teixit social divers.
La urbanització va acollir una població dividida per ideologies, amb veïns com els Vallejo i els Lacalle, representants de les tensions entre “rojos contra nacionales”. El Cerezo dels Vallejo, primera parcel·la a l’entrada, i la residència del falangista Lacalle, primer president del Saló de l’Automòbil, exemplifiquen aquestes relacions complexes.
Residents il·lustres com José Mallorquin, creador del famós còmic “El Coyote”, i els Valdés, propietaris de Loteria Ramblas de Barcelona, van aportar un toc de distinció a la comunitat. Els estiuejants, coneguts com “los fiambrera”, van trobar a Marianao un lloc d’esbarjo i activitats socials.
La presència d’una reduïda colònia alemanya-suïssa, amb sospites de nazis procedents de l’empresa Dumpler, afegeix un element d’intriga a la història del parc. Malgrat ser un espai separat, Marianao va establir vincles amb Sant Boi, a través del camí del psiquiàtric, activitats esportives i el Casino Marianao.
L’oratori situat a la planta baixa del Palau, amb un sostre de fusta noble, va ser un centre de culte fins al 1977, on Mn. Joan Saborit oficiava missa cada diumenge. Les passejades en barca pel llac completaven l’oferta d’oci d’aquest espai singular.
Estiuejants al Parc de Marinao. Creat amb suport IA.
Marianao’s: un plató imaginari i cultura popular, amb un tràgic epíleg
El Parc de Marianao, més enllà de la seva història política i social, ha estat un escenari prolífic per al cinema i la cultura popular. La pel·lícula “Los últimos de Filipinas” (1945), que narra el setge de Baler, va trobar en els seus paratges un ambient tropical que evocava les antigues possessions colonials dels Samà, perdudes el 1898. Aquest rumor, alimentat per la necessitat d’ambient tropical per a la filmació, va consolidar la seva imatge com a escenari cinematogràfic.
“Los claveles”, “Arriba y abajo” i “El Coyote” són altres produccions que van coexistir en el parc, reflectint la seva importància en la cultura popular de l’època. Amb la democràcia, el Palau de Marianao va esdevenir un centre cultural vibrant. Des del 1974, quan l’Ajuntament va adquirir el palau i els jardins, es van celebrar actes del Sant Boi Cultural, amb desfilades de moda, actuacions de Dagoll-Dagom i la representació de la Setmana Tràgica. El palau també va ser la primera seu de Ràdio Sant Boi, consolidant el seu paper com a epicentre cultural.
No obstant això, Marianao també va ser testimoni d’una tragèdia. El setembre del 1976, el Cor Universitari de Caracas, amics del president veneçolà Hugo Chávez, va morir en un accident d’avió quan es dirigien a actuar al Palau de Marianao. Aquest tràgic incident va deixar una empremta profunda en la història del parc, recordant-nos la fragilitat de la vida i la força de la cultura com a pont entre pobles.
Marianao’s: de la clandestinitat franquista a l’epicentre del catalanisme i la salut mental
Durant la foscor del franquisme, Marianao es va convertir en un refugi clandestí per a organitzacions polítiques i sindicals. Les reunions secretes a residències com El Cerezo van forjar la resistència, amb figures com Enric Lacalle, Pilar Rahola, Anna Birulés i Pepe Saavedra participant en la transformació política d’Espanya. Tot i que els moviments polítics a Sant Boi estaven en segon pla respecte al Baix Llobregat, el catalanisme va arrelar a les esglésies i centres de joves, culminant en la Diada del 1976, amb Sant Boi com a epicentre de les aspiracions catalanistes.
Amb l’arribada de la democràcia, el Parc de Marianao va ser adquirit per l’Ajuntament per 24 milions de pessetes, però la seva trajectòria va ser erràtica. De Centre de Formació Professional a comissaria de la Policia Nacional i jutjats, el parc va acollir la primera seu de Ràdio Sant Boi i ara és la seu del Clúster de Salut Mental de Catalunya.
Les mancances urbanístiques heretades del franquisme van portar a la decadència del parc, simbolitzada per la Torre de la Miranda, i a la coexistència amb el barraquisme perifèric. Les millores van arribar amb les urbanitzacions del PGM.
Represantació de l’advertiment de la decadència de La Mirandai del Palau als anys 80 per l’associació de Veïns del Parc de Marianao. Creat amb suport IA.
Finalment, l’agermanament amb Cambrils i Marianao de l’Havana, a través de l’Ajuntament de Sant Boi i l’Associació Català-Cubana, reflecteix la importància històrica i cultural del barri.
Conclusió
El Parc de Marianao és un testimoni viu de la història de Sant Boi de Llobregat, Catalunya i d’Espanya. Des dels seus orígens com a finca dels Samà fins a la seva transformació en una urbanització residencial i, finalment, en un parc públic, Marianao ha estat un punt clau, testimoni mut, en els esdeveniments polítics i socials del segle XX. Aquest projecte de recuperació de la memòria històrica busca donar llum a aquesta història desconeguda i ressaltar la seva importància tant a nivell local com estatal.
*Aquest article parteix d’un projecte redactat al 2009 què per circumstàncies diverses es va haver de deixar aturat i que ara es reprèn per crear una serie basada en aquesta presentació. Agraïm de tot cor totes aquelles persones què en aquell temps van ser testimonis dels nostres registres i que avui intentem recuperar.També en demanem disculpes pel retard en el qual s’ha pogut rescatar tot el material des d’ençà.
La vida, aquesta gran aventura plena d’alts i baixos, d’alegries i desgràcies, d’amors i desamors… i ara també d’Intel·ligència Artificial. Com està canviant la IA la nostra percepció de les seqüències vitals bàsiques, des del naixement fins… bé, fins on la tecnologia ens permeti arribar? Prepareu-vos per a un viatge a través de les funcions vitals humanes, amb un toc d’humor i una bona dosi d’IA.
Les funcions vitals de l’home i la IA: d’estar a la ‘parra’ a morir ric d’avarícia
L’home, aquest ésser complex que “d’estar a la parra” a somiar morir “ric d’avarícia” (o almenys, amb una bona pensió). La IA, per part seva, observa amb el seu imparcial ull digital. Analitza els nostres patrons de consum, prediu les nostres decisions financeres, i fins i tot podria, en un futur no tan llunyà, dissenyar un pla de vida perfecte per maximitzar la nostra riquesa (o la nostra felicitat, si el programem per això). Imaginin: una IA que et diu exactament quina carrera estudiar, quines inversions realitzar i quan jubilar-te per obtenir el màxim rendiment. Adéu a les decisions impulsives, hola a l’optimització existencial! Però, i l’espontaneïtat? I el plaer d’equivocar-se? La IA, per ara, no té respostes per a aquestes preguntes existencials, només algoritmes.
De viure en un globus a ‘no viure’ per avarícia
La IA també podria revolucionar el procés d’envelliment. Anàlisi predictius podrien identificar riscos de salut amb antelació, permetent intervencions primerenques i perllongant la vida sana. Tot i això, qui controlarà aquesta tecnologia? Es convertirà en un privilegi per a uns quants, exacerbant encara més les desigualtats? La imatge de l’home modern, optimitzat per la IA, podria ser una barreja fascinant i aterridora: un ésser immortal, eficient, però potser una mica… avorrit. Caldrà trobar un equilibri entre l’eficiència i la humanitat.
Finalment, la IA podria fins i tot influir en la manera com entenem la mort. Podrem “pujar” la nostra consciència a un sistema digital? Serà possible una manera d’immortalitat digital? Aquestes preguntes, que abans pertanyien a l’àmbit de la ciència ficció, ara es debaten als laboratoris de recerca més capdavanters. La IA ens està obligant a replantejar-nos què significa ser humà, viure i morir.
Les funcions vitals de la dona i la IA: dels biaixos costumistes als trets de l’edat (@KodyKurth)
Les funcions vitals de la dona, sovint modelades per biaixos culturals arrelats i costumistes, estan sent reinterpretades a través de la lent de la IA. Durant segles, els rols de gènere han limitat les aspiracions i les oportunitats de les dones. La IA, si es programa correctament, podria ajudar a trencar aquestes barreres, oferint una anàlisi objectiva de les desigualtats i proposant solucions per a un futur més equitatiu. Però, compte, la IA també pot heretar i perpetuar aquests mateixos biaixos si no se l’entrena amb dades diverses i inclusives. Aquí és on la crítica i la vigilància són crucials.
La dona tradicional
La IA està transformant la indústria de la bellesa i ofereix eines que alteren l’aparença física. Aplicacions com l’esmentada Luma Dream Machine, mostrada per @KodyKurth, permeten modificar trets facials, jugant amb la idea de la bellesa i la joventut eterna. Això obre un debat fascinant sobre els estàndards de bellesa, la pressió social i l’acceptació d’un mateix. Estem creant una societat obsessionada amb la perfecció artificial? O simplement explorem noves formes d’expressió personal? La resposta, com sempre, és complexa.
L’envelliment de la dona (@KodyKurth)
El vídeo de @KodyKurth ens mostra un exemple tangible de com la IA pot modificar la nostra percepció de la bellesa i l’envelliment. La facilitat amb què es poden alterar els trets facials amb eines com la Luma Dream Machine planteja interrogants sobre l’autenticitat i la identitat a l’era digital. Fins on hem d’arribar a la recerca de la perfecció artificial? I quines conseqüències tindrà aquesta recerca a la nostra autoestima ia la nostra percepció de la bellesa natural?
Les parelles: dels biaixos costumistes (@MeherAli) a casar-se amb un holograma (@C0Jm-nnSBAM)
Les relacions de parella, tradicionalment definides per normes socials i expectatives culturals, són redefinides per la IA. @MeherAli, en el seu treball sobre biaixos costumistes, ens recorda que la IA pot reflectir i amplificar les desigualtats existents en les relacions, si no se la programa amb cura. És crucial desenvolupar algoritmes que promoguin la igualtat i el respecte a les interaccions humanes, evitant la reproducció d’estereotips nocius.
Les relacions ‘tradicionals’ de parella(@MeherAli)
L’auge de la realitat virtual i la IA porta a noves formes d’interacció, fins i tot a la possibilitat de relacions amb entitats no humanes, com en el cas de la dona de Barcelona que es va “casar” amb un holograma, com es mostra a l’enllaç d’Instagram (@C0Jm-nnSBAM). És això el futur de les relacions? O una manera d’expressió artística que qüestiona els límits de la intimitat i l’amor? El debat és obert, i les implicacions socials i ètiques són profundes.
Performance “M’he casat amb un holograma”….(@C0Jm-nnSBAM)
La notícia del “casament” amb un holograma (passa als Estats Units i el Japó) ens presenta una realitat sorprenent i, alhora, pertorbadora. Aquest esdeveniment, encara que pugui semblar una performance artística, reflecteix un canvi en la manera com entenem les relacions i l’amor. La tecnologia ens ofereix noves possibilitats, però també ens planteja preguntes fonamentals sobre la naturalesa de l’enllaç humà i la recerca de la companyia. Què vol dir l’amor a l’era de la IA? Podrem trobar respostes satisfactòries a aquesta pregunta en un futur proper?
La IA està reescrivint les seqüències de la vida, des del naixement fins a la mort, i més enllà. Tot i que ofereix oportunitats increïbles per millorar les nostres vides, també presenta desafiaments ètics i socials que hem d’abordar amb responsabilitat. El futur de la humanitat a l’era de la IA dependrà de la nostra capacitat per utilitzar aquesta tecnologia de forma ètica i equitativa, assegurant que serveixi a la humanitat i no al revés. El viatge continua i l’aventura tot just comença.
*L’article ha estat una idea original i el desenvolupament de la redacció, i s’ha produït amb el suport d’eines informàtiques open-source d’IA.
El año 2025 se aproxima con la elegancia de un elefante en una tienda de porcelana. Entre promesas electorales vacías, escándalos a la orden del día y una creciente dependencia de la tecnología, la escena política se perfila como un circo digno de estudio antropológico (y de una buena dosis de antidepresivos). Prepárense, porque el espectáculo está a punto de comenzar.
IA: ¿El nuevo gurú político?
Reconciliación por las fiestas de fin de año. 2024 AI
La inteligencia artificial, esa maravilla tecnológica que nos promete un futuro automatizado y eficiente, también se ha colado en el mundo de la política. ¿Microtargeting más preciso? ¡Hecho! ¿Análisis de sentimientos para ajustar el discurso? ¡Listo! Parece que los algoritmos son los nuevos estrategas, capaces de predecir con una precisión inquietante (o quizás no tanto) el voto de la población. ¿Será que los políticos, incapaces de conectar con la gente de forma orgánica, han encontrado en la IA su nuevo mesías? La pregunta es: ¿qué tan ético es manipular la opinión pública con la ayuda de un robot?
Por otro lado, la IA también presenta sus limitaciones. ¿Qué pasa cuando el algoritmo se equivoca? ¿Quién asume la responsabilidad de un resultado electoral catastrófico generado por un programa informático? La respuesta, como suele ocurrir en política, es probablemente “nadie”. La IA, al igual que las promesas políticas, es una herramienta poderosa que puede ser usada para el bien o para el mal, dependiendo de quién la controle (y de cuánto dinero tenga para invertir en ella).
Y finalmente, no olvidemos el factor humano. Los algoritmos, por muy sofisticados que sean, no pueden reemplazar la intuición, la empatía y el carisma (o la falta de él) de un político de carne y hueso. La IA puede ser una herramienta útil, pero no un sustituto del contacto directo con el electorado. A menos, claro, que estemos hablando de una campaña política dirigida exclusivamente a robots. ¿Alguien ha visto un robot votando?
Políticos Patosos: ¡Un clásico!
La IA que nos puede unir (Biden y Trump). By @arikuschnir
Los políticos patosos, esos seres de otro planeta que parecen haber salido de una película de comedia de bajo presupuesto, siguen siendo una constante en el panorama político. Sus meteduras de pata, sus gazapos lingüísticos y sus declaraciones desatinadas nos regalan momentos memorables (sobre todo para los que disfrutan del sufrimiento ajeno). Son el condimento perfecto para una campaña electoral, una especie de espectáculo paralelo que nos distrae de la verdadera gravedad de la situación.
Este año, la cosecha de políticos patosos promete ser abundante. Ya se vislumbran algunos candidatos con una capacidad innata para decir lo incorrecto en el momento menos oportuno. Sus entrevistas, sus discursos y sus tuits se convertirán en material de estudio para futuros politólogos (y en memes virales para el resto de la población). La pregunta es: ¿son estos patinazos genuinos o una estrategia calculada para generar publicidad gratuita? Probablemente, una mezcla de ambas.
En definitiva, los políticos patosos son un recordatorio de que, a pesar de la tecnología y las estrategias sofisticadas, la condición humana sigue siendo un factor impredecible en la política. Son un espectáculo, sí, pero un espectáculo que nos recuerda que detrás de la solemnidad y el poder, también hay torpeza, ingenuidad y una buena dosis de mala suerte.
Parodias: La risa (amarga) del 2025
International Political Rock. 2024 AI by @RART.
Las parodias políticas son una forma de resistencia, una válvula de escape para la frustración y la indignación que genera la realidad política. En 2025, la oferta de parodias promete ser tan abundante como la de candidatos. Desde los memes virales hasta los sketches televisivos, el humor se convertirá en un arma poderosa para criticar, satirizar y, sobre todo, reírse de la situación.
La sátira política es un reflejo de la sociedad, una manera de procesar la información y expresar opiniones que, a veces, no pueden ser expresadas de forma directa. Las parodias nos permiten reírnos de los políticos, de sus discursos vacíos y de sus promesas incumplidas, pero también nos permiten reflexionar sobre la complejidad del sistema político y la responsabilidad ciudadana.
Pero la risa, como suele ocurrir, puede ser amarga. La parodia, aunque divertida, no puede resolver los problemas reales que aquejan a la sociedad. Es una herramienta poderosa, sí, pero solo una herramienta más en la lucha por un futuro mejor. O, al menos, un futuro menos patético.
¿Futuro incierto? ¡Qué sorpresa!
International Political Music 2014. AI by @arikuschnir
El futuro político de 2025 es, como siempre, incierto. La combinación de IA, políticos patosos y parodias crea un cóctel explosivo, impredecible y, sinceramente, bastante entretenido. ¿Qué política saldrá de las elecciones? ¿Qué escándalos saldrán a la luz? ¿Qué nuevas meteduras de pata nos regalarán nuestros queridos políticos? Solo el tiempo lo dirá.
La única certeza es que el año 2025 será un año lleno de sorpresas, giros inesperados y momentos que quedarán grabados en la memoria colectiva (sobre todo gracias a las redes sociales). Prepárense para el caos, para la incertidumbre y, sobre todo, para reírse un poco (o mucho) de la situación. Porque si algo nos enseña la política, es que el humor es la mejor arma contra la desesperación.
Y si al final del día todo resulta un desastre, siempre nos quedarán los memes. Al menos, eso es lo que nos queda para consolar nuestra decepción en un futuro que se presenta tan impredecible como el humor de un político en campaña.
En resumen, 2025 se perfila como un año político tan caótico como fascinante. Abróchense los cinturones, porque el viaje promete ser turbulento, lleno de risas, indignación y, quién sabe, quizás alguna que otra sorpresa positiva. ¡Que empiece el espectáculo!
* El post ha ido una idea orginal de la redacción, se ha utilizado la IA para desarrollarlo, y se ha tenido un control y una revisión humana.
La intel·ligència artificial (IA) està revolucionant la indústria de l’àudio digital, oferint noves possibilitats creatives per generar efectes, veus i música. Des de la síntesi bàsica fins a la composició orquestral complexa, la IA està deixant una empremta indeleble en com creem i experimentem el so. Aquest article explorarà la breu història de la música sintètica, les aplicacions actuals de la IA a l’àudio digital, i les tendències que modelen el futur d’aquest camp en evolució constant.
Breu històrica de la música sintètica: MIDI i WAVE
La música sintètica ha recorregut un llarg camí des dels inicis. Els primers intents es basaven en la manipulació electrònica de sons pregravats, un procés laboriós i limitat. El sorgiment del MIDI (Musical Instrument Digital Interface) a la dècada de 1980 va marcar un punt d’inflexió, permetent la comunicació digital entre instruments i ordinadors, obrint la porta a la creació de música electrònica més complexa i flexible. MIDI se centrava en el control de paràmetres, no pas en el so en si.
L’arribada del format WAVE, un estàndard per a l’emmagatzematge d’àudio digital en forma de mostres, va suposar un altre avenç significatiu. WAVE permetia l’enregistrament i la manipulació de sons reals, oferint una major riquesa i realisme en comparació dels sons purament sintètics de les primeres etapes. La combinació de MIDI i WAVE va permetre als músics crear música amb una gamma molt més àmplia de possibilitats, fusionant la precisió del control MIDI amb la calidesa i textura de les mostres d’àudio.
Tot i això, la creació i edició de música amb MIDI i WAVE seguia sent un procés que requeria un alt nivell d’habilitat tècnica i coneixement. La programació de seqüències MIDI i l’edició de fitxers WAVE eren tasques complexes que limitaven l’accessibilitat de la creació musical a un públic especialitzat. L’aparició de la IA promet canviar dràsticament aquest panorama, democratitzant el procés creatiu i posant la potència de la síntesi musical a l’abast d’un públic més ampli.
Les aplicacions de l’àudio digital: efectes, veus i música
L’àudio digital inclou una àmplia gamma d’aplicacions, des de la producció musical fins a la postproducció de cinema i televisió. A la música, els efectes digitals són essencials per a la creació de paisatges sonors únics i la millora de la qualitat del so. Des de reverberacions i delais fins a distorsions i equalitzacions, la manipulació digital de l’àudio permet als productors esculpir el so al seu gust. La creació de veus digitals també és una aplicació clau, amb sintetitzadors vocals que ofereixen una varietat de sons, des de veus robòtiques fins a imitacions realistes de la veu humana.
La generació de música també es beneficia enormement de làudio digital. Les eines dedició dàudio digital (DAW) permeten als compositors crear, editar i barrejar música amb una precisió i flexibilitat sense precedents. La capacitat de manipular individualment cada nota, instrument i efecte obre un univers de possibilitats creatives. La integració de biblioteques de samples i loops facilita la creació de música fins i tot per a aquells sense formació musical formal. La versatilitat i l’eficiència de l’àudio digital ha revolucionat la indústria musical.
No obstant això, la creació defectes, veus i música dalta qualitat encara requereix temps, experiència i un coneixement profund de les eines dàudio digital. La IA promet simplificar aquests processos, automatitzant tasques complexes i oferint noves eines creatives que amplien les possibilitats de l’àudio digital per a tothom.
Els efectes i sons generats per Intel·ligència Artificial
La IA transforma la generació d’efectes i sons digitals. Algorismes daprenentatge automàtic poden analitzar grans conjunts de dades dàudio per identificar patrons i generar nous sons amb característiques específiques. Això permet crear efectes únics i innovadors que serien impossibles d’aconseguir amb mètodes tradicionals. Per exemple, la IA pot generar textures sonores complexes, efectes de transició fluids i sons ambientals realistes.
Els models generatius d’IA, com ara les xarxes neuronals adversàries generatives (GAN), són particularment útils per a la creació de sons realistes. Aquests models poden aprendre a imitar el so dinstruments musicals específics, efectes destudi clàssics o fins i tot sons ambientals complexos. La capacitat de generar sons realistes és crucial per a la creació de música i efectes especials en pel·lícules i videojocs. La IA també pot ajudar a automatitzar tasques tedioses com la neteja de soroll i la restauració d’enregistraments antics.
La capacitat de la IA per generar efectes i sons personalitzats obre noves possibilitats creatives per als músics i dissenyadors de so. Es poden generar sons completament nous i únics, sense estar limitats per les limitacions dels instruments tradicionals o les tècniques de gravació convencionals. Aquesta capacitat de generar sons “fora del comú” està impulsant la innovació i l’experimentació en la creació de música i efectes sonors.
Les veus generades per Intel·ligència Artificial
La generació de veus sintètiques mitjançant IA ha avançat significativament en els darrers anys. Els sistemes de síntesi de veu basats en IA poden generar veus realistes i expressives, amb la capacitat d’imitar diferents accents, tons i emocions. Aquestes tecnologies es fan servir en una àmplia gamma d’aplicacions, des d’assistents virtuals fins a doblatge de pel·lícules i videojocs. La precisió i la naturalitat de les veus generades per IA estan millorant constantment.
Una de les aplicacions més prometedores de la IA a la generació de veus és la creació de veus personalitzades. Els models d’IA poden aprendre a imitar la veu d’una persona específica a partir d’una mostra relativament petita d’àudio, cosa que permet la creació de veus digitals personalitzades per a diverses aplicacions, com la creació d’audiollibres o la generació de contingut personalitzat. Això també facilita l’accessibilitat per a persones amb discapacitats de parla.
Tot i això, la generació de veus per IA també presenta desafiaments ètics i legals. La possibilitat de crear veus falses o imitacions de la veu d’una persona sense el consentiment planteja preocupacions sobre el mal ús d’aquesta tecnologia. És crucial desenvolupar regulacions i protocols per garantir lús ètic i responsable de la IA en la generació de veus. La transcripció precisa d’àudio a text també és un camp en desenvolupament constant gràcies a la IA.
La música generada per Intel·ligència Artificial
La IA està obrint noves fronteres a la composició musical. Els algorismes de IA poden generar melodies, harmonies i ritmes, creant peces musicals completes amb diferents estils i gèneres. Alguns sistemes d’IA poden fins i tot compondre música en col·laboració amb humans, aprenent preferències i l’estil del compositeur. Això permet als compositors explorar noves idees i superar les limitacions de la pròpia creativitat.
La IA pot ser una eina poderosa per a la creació de música de fons per a videojocs, pel·lícules o anuncis. Podeu generar ràpidament una gran quantitat de música adaptada a diferents escenes o estats dànim. La IA també pot ajudar els compositors a superar el bloqueig creatiu, proporcionant noves idees i variacions musicals. La generació de música per IA pot ser una eina valuosa per a l’educació musical i permet als estudiants explorar diferents estils i tècniques de composició.
La música generada per IA encara està en desenvolupament, però el potencial és enorme. A mesura que la tecnologia millori, podem esperar veure una integració més gran de la IA en el procés creatiu musical, portant a noves formes d’expressió artística i col·laboració entre humans i màquines. La capacitat de generar versions originals de música, adaptant el tune a diferents estils, obre un univers de possibilitats per a músics i compositors.
Les tendències de la IA a les aplicacions de so digital
Les tendències actuals en l’aplicació de la IA al so digital apunten cap a una major integració de la IA a les eines de producció musical i d’àudio. S’espera una automatització més gran de tasques repetitives, com la neteja d’àudio, l’equalització i la barreja, alliberant temps perquè els professionals es concentrin en aspectes creatius més complexos. La col·laboració entre humans i IA esdevindrà la norma, amb la IA actuant com una eina de suport per a la creativitat humana.
La personalització de lexperiència musical és una altra tendència important. La IA podrà generar música adaptada a les preferències individuals de cada usuari, creant experiències auditives úniques i personalitzades. La generació de música interactiva, on la IA respon en temps real a les accions de l’usuari, també està guanyant terreny. Això obre noves possibilitats per a la creació de jocs musicals i experiències immersives.
Finalment, l’ètica i la transparència en l’ús de la IA a la producció musical són cada cop més importants. Calen eines i protocols per garantir que la IA s’utilitzi de manera responsable i ètica, evitant el plagi i protegint els drets d’autor. La transparència en l’ús de la IA en la creació musical serà crucial per a l’acceptació i l’adopció generalitzada d’aquesta tecnologia.
La IA està transformant la manera com creem, experimentem i consumim el so. Des de la generació d‟efectes realistes fins a la composició de música complexa, la IA ofereix noves possibilitats creatives que estan redefinint la indústria de l‟àudio digital. Si bé hi ha desafiaments ètics i tècnics per abordar, el futur de la IA en la generació d’efectes, veus i música digitals és brillant i promet una era d’innovació sense precedents. La combinació de la creativitat humana i la potència de la IA donarà lloc a una nova era daurada per a la música i l’àudio digital.
L’Ateneo Libertario recull una exposició sobre ‘Balbina Pí i Sanllehy’, una dona avançada al seu temps de lluites i reivindacions socials on no n’hi havia ni sistema de salut ni educació pública i sí plena explotació a un poble molt empobrit. Aquesta exposició s’origina a l’Institut Català de la Dona coincidint al 2023 amb el 50è aniversari de la seva mort. l’Institut Català de la Dona va dedicar una exposició a la seva memòria, que es portarà a Sant Boi durant la Fira de desembre a l’Ateneo Libertario de Sant Boi de Llobregat. En aquesta primera mostra de la sanboiana anarquista es van realitzar activitats i el seu reconeixement: xerrades, exposicions i la creació d’una alfombra floral en honor a Balbina, a més de promoure la denominació d’un carrer o plaça amb el seu nom.
Sant Boi homenatja Balbina Pí i Sanllehy, icona de l’anarcosindicalisme català
Balbina Pí i Sanllehy, nascuda a Sant Boi de Llobregat el 1896, va ser una figura clau de l’anarcosindicalisme català i una defensora incansable dels drets de les dones i de la classe treballadora. La seva vida, marcada per la lluita social i la passió per la justícia, la converteix en una icona de la història obrera catalana.
Els inicis d’una revolucionària
Des de molt jove, Balbina va mostrar una consciència social molt aguda. Com a treballadora tèxtil a Sabadell, va presenciar de primera mà les injustícies i les precàries condicions laborals a les quals estaven sotmeses les dones obreres. Aquesta realitat la va impulsar a unir-se a les files de la Confederació Nacional del Treball (CNT), on aviat es va destacar com una oradora carismàtica i una organitzadora nata.
Una veu poderosa
La seva participació en la vaga general de 1917 va ser un punt d’inflexió en la seva trajectòria. Amb el seu discurs enèrgic i contundent, va aconseguir mobilitzar a milers de treballadores i treballadors, demostrant una capacitat de lideratge excepcional. A partir d’aquell moment, Balbina es va convertir en una figura destacada del moviment anarcosindicalista, col·laborant en nombroses publicacions i organitzant múltiples actes i manifestacions.
Feminisme i anarquisme: una combinació explosiva
Balbina va ser una de les primeres dones a ocupar llocs de responsabilitat en el moviment obrer. La seva lluita no es limitava a les reivindicacions laborals, sinó que també incloïa la defensa dels drets de les dones. Conscient de les múltiples opressions que patien les dones treballadores, va promoure la creació d’organitzacions específiques per a la defensa dels seus interessos.
L’exili
La victòria del franquisme va obligar Balbina a exiliar-se a França, on va continuar la seva activitat política i cultural. Malgrat les dificultats, va participar en xarxes de solidaritat amb els presos polítics i va col·laborar en diverses publicacions exiliades.
La mort de Balbina Pí i Sanllehy el 1973 va ser una gran pèrdua per al moviment obrer. No obstant això, el seu llegat continua viu i inspira a les noves generacions. La seva vida ens recorda la importància de la lluita col·lectiva, la necessitat de defensar els drets de les persones més vulnerables i la importància de construir una societat més justa i igualitària.
Els Sanllehy a Sant Boi
L’Arxiu Històric Municipal de Sant Boi va compartir, mitjançant una consulta per Facebook, una informació que va despertar la curiositat local: un registre del padró del 1924 on apareix Balbina Pí i Sanllehy residint al carrer de la Plana, acompanyada de la seva família.
Segons el padró del 1924, Balbina convivia a Sant Boi amb el seu marit, Gonçal Soler i Bernabeu, i les seves tres filles: Teresa Rebull, una reconeguda cantant, i dues filles més. I la seva germana, Magdalena. Aquest nucli familiar ens revela un aspecte més íntim de la vida de Balbina, allunyat de la seva faceta com activista política.
No es van poder establir altres vincles amb altres veïns de la ciutat amb el mateix cognom per manca de registres documentals.
La filla de Balbina Pí i Sanllehy, la cantant Teresa Rebull
La cantautora Teresa Rebull, filla de la destacada anarquista Balbina Pí i Sanllehy, va heretar de sa mare no només el cognom sinó també la passió per la justícia social i la lluita pels drets. Cançons com L’Estrella o El Vent són un clar exemple de com Teresa va convertir la música en una arma per denunciar les injustícies i reivindicar els drets de les dones. La relació entre mare i filla, marcada per la repressió franquista i l’exili, es va forjar en la clandestinitat i en la lluita conjunta per un món més just. Avui, les seves veus continuen ressonant, inspirant a noves generacions a seguir lluitant pels seus ideals.
Se li va dedicar un programa de la sèrie de radio “MEMÒRIA I PATRIMONI” amb una entrevista al responsable de l’Arxiu Històric de Sant Boi de Llobregat Carles Serret: https://go.ivoox.com/rf/48835200
ATENEO LIBERTARIO SANT BOI – PURÍSSIMA 2024. Local Joan Bardina, 25
Esposició del 2 al 8 de desembre, entre les 10-13H i les 17-20H, del 50è aniversari de Balbina Pi i Sanllehy (Sant Boi LLobregat 1896 – Perpinyà 1973). Treballadora tèxtil, anarcosindicalista i feminista. > Presentació a càrrec de l’Isabel Segura i Soriano, historiadora en l’àmbit feminista, i Roser Pineda, grafista i disennyadora
Cinema, dissabte 7-12 i diumenge 8-16 a les 18H: 1984 i L’estratègia del cargol
![SantBoi[.Tv]ai](https://santboi.tv/wp-content/uploads/2024/09/LogoStBoi.TvAi_.png)
