Fa cinquanta anys, una ciutat del Baix Llobregat va fer història desafiant la por i la resignació. El setembre de 1976, a penes deu mesos després de la mort del dictador Francisco Franco, la societat catalana necessitava sortir al carrer de manera inajornable per reclamar democràcia, amnistia i autogovern. El que havia de ser una concentració a Barcelona es va transformar, per força i per coratge, en la mítica Diada de Sant Boi de Llobregat. La relació de Sant Boi amb la lluita per les llibertats catalanes és profunda i s’estén al llarg dels segles. En ple cinquantenari (1976-2026), recuperem la crònica d’aquella jornada fundacional que va marcar el camí de la Transició catalana, analitzem la seva evolució fins a l’actualitat i et convidem a reviure-la a través d’una exposició històrica única i del nostre Memorial Digital Interactiu integrat com a plantilla de pàgina immersiva.
BotCast.Com_Sant_Boi_va_desbordar_la_dictadura
L’Hora del Coratge: Per què Sant Boi? (1976)
La Diada Nacional de Catalunya s’havia convertit des de la Renaixença en un símbol d’identitat i resistència. L’origen es remunta a la Guerra de Successió Espanyola de 1714, quan Rafael Casanova, conseller en cap de Barcelona, es va erigir en el símbol de la resistència catalana davant el setge de les troops borbòniques de Felip V, el monarca que acabaria desmantellant les institucions catalanes preexistents. Casanova, ferit en la batalla, va acabar passant els seus últims anys i sent enterrat precisament a Sant Boi de Llobregat. Durant els gairebé quaranta anys de dictadura franquista, qualsevol homenatge o celebració de l’Onze de Setembre va ser durament reprimida i relegada a la clandestinitat.
Tanmateix, la Diada de 1976 connectava també amb altres fites de sobirania del segle XX, com els fets del 6 d’octubre de 1934, quan el president Lluís Companys va proclamar l’Estat Català dins de la República Federal Espanyola en un moviment d’insurrecció contra la involució conservadora del règim republicà.
L’estiu de 1976, l’Assemblea de Catalunya (el gran motor de l’antifranquisme unitari que aglutinava les diverses forces democràtiques) va impulsar la celebració de la primera Diada tolerada. La intenció original de la Comissió Onze de Setembre era fer la concentració al Parc de la Ciutadella de Barcelona. No obstant això, el Governador Civil de Barcelona, Salvador Sánchez-Terán, i el ministre de la Governació, Rodolfo Martín Villa, van prohibir terminantment l’acte a la capital, tement perdre el control de l’ordre públic davant d’una mobilització massiva.
Davant d’aquest mur governamental, els organitzadors van haver de moure fitxa ràpidament i van pactar una alternativa estratègica: Sant Boi de Llobregat. Aquesta elecció es va recolzar en dues claus fonamentals:
La cobertura històrica legal: A l’església parroquial de Sant Baldiri de Sant Boi hi descansen les restes de Rafael Casanova. Presentar l’esdeveniment com un acte d’homenatge a la seva tomba va fer que el règim tingués serioses dificultats legals per denegar l’autorització.
La xarxa de resistència local: Sant Boi no era un escenari passiu, sinó un autèntic motor clandestí. Barris obrers com Marianao havien actuat durant dècades com a «punts muts» de subversió política. Aquest teixit associatiu i laboral local, amb un fort paper de forces com el PSUC (i la família Vallejo), va garantir la solidesa logística necessària per coordinar una mobilització humana sense precedents.
Crònica d’una Jornada Històrica: L’Onze de Setembre de 1976
La mobilització va començar la nit abans. A les 12 de la nit del 10 de setembre, militants clandestins van cobrir simbòlicament la façana del Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona amb una enorme senyera per anunciar el batec de la jornada. Des d’aquella mateixa nit i durant tot el matí de l’11 de setembre, milers de persones van iniciar marxes i trajectes cap al Baix Llobregat, superant el fort setge de la Policia Armada (els «grisos») i la Guàrdia Civil, que bloquejaven l’Avinguda de la Generalitat i els accessos a les estacions de Ferrocarrils.
La plaça de Catalunya de Sant Boi es va omplir a vessar. Tot i que algunes estimacions policials parlaven de xifres menors, la realitat de la plaça i els carrers adjacents col·lapsats va desbordar totes les previsions, xifrant-se la participació en més de 100.000 assistents. Aixo ho va immortalitzar l’històric Diari Avui en la seva portada de l’endemà, diumenge 12 de setembre, amb el cèlebre titular: «Tot Catalunya, present a Sant Boi».
L’acte polític va començar formalment a un quart de sis de la tarda (17:15h). Des de la tarima principal, l’actriu Maria Josep Arenós va actuar com a presentadora («speaker») de l’acte. Les seves primeres paraules van ser per demanar un emotiu minut de silenci per totes les persones que havien donat la vida lluitant per la llibertat, recordant especialment l’última víctima de la repressió, el jove J. M. Zabala.
A continuació, sota un mar de pancartes fetes a mà i senyeres que tornaven a veure la llum després de gairebé quaranta anys, es van iniciar els parlaments de tres oradors clau que representaven la unitat de l’antifranquisme:
Miquel Roca i Junyent: Va obrir el torn de discursos recordant que «Catalunya ha estat sempre al costat de la democràcia», remarcant el desig compartit d’un futur en llibertat.
Octavi Saltor: Va posar l’accent en el caràcter popular i aglutinador del moment afirmant: «Avui, ja tothom, ja tot, és només poble».
Jordi Carbonell: El seu discurs va passar directament a la història de la memòria democràtica. Va defensar clarament el dret a l’autogovern amb la proclama «Només demanem que ens tornin allò que ens van prendre el 1939» i va pronunciar el mantra immortal que exhortava el poble a no cedir a la por:
🗣️ «Que la prudència no ens faci traïdors!»
L’acte es va tancar amb un dels moments més emotius de la història de Catalunya: el cant col·lectiu d’«Els Segadors», l’himne nacional, dirigit des de la tarima pel mestre Oriol Martorell davant d’una multitud que plorava i cantava amb els punys alçats. L’impacte polític va ser tan gran que va forçar la redacció d’un informe confidencial de la policia franquista dirigit al governador civil per avaluar l’abast d’una plataforma democràtica que ja era imparable.
L’Evolució de la Diada: Línia del Temps (1714 – 2026)
L’esdeveniment de Sant Boi de Llobregat va ser la clau de volta de la Transició a Catalunya, iniciant un camí de recuperació de les institucions que ha evolucionat al llarg de cinquanta anys:
Any
Seu Principal
Context Polític i Social Clau
1714
Barcelona
Guerra de Successió: Setge de les tropes borbòniques de Felip V. Rafael Casanova es converteix en símbol de la resistència.
1934
Barcelona
Fets d’Octubre: El president Lluís Companys proclama l’Estat Català de la República Federal Espanyola en resposta a la involució conservadora.
1976
Sant Boi de Llobregat
L’Epicentre Reivindicatiu: Primera celebració tolerada de la Diada de la Transició. L’Assemblea de Catalunya aglutina les demandes populars.
1977
Barcelona
El Milió: La major manifestació de la història fins a la data. Accelera la restitució de la Generalitat provisional i el retorn de Josep Tarradellas.
1980
Barcelona
Institucionalització: Sota la presidència de Jordi Pujol, es promulga la Llei 1/1980, que declara oficialment l’11 de setembre com a Festa Nacional.
2012
Barcelona
El Gir Sobiranista: Sota lema «Catalunya, nou estat d’Europa», més d’un milió de persones protagonitzen un històric gir demanant la independència.
2013-16
Tot el Territori
Les Grans Coreografies: Anys de mobilitzacions històriques i coordinades (Via Catalana, la V, la Via Lliure) reclamant el dret a decidir.
2017
Barcelona / Cat
La Ruptura del Procés: Moment àlgid de l’independentisme amb el referèndum de l’1 d’octubre i la declaració unilateral d’independència.
2024
Barc / Sant Boi
Canvi d’Etapa: S’elegeix un president no independentista arran dels acords d’Amnistia. S’inicia negociació amb un nou acord fiscal parcialment liderat localment.
2026
Sant Boi de Llobregat
El 50è Aniversari: El Govern i l’Ajuntament uneixen esforços en una commemoració de la Diada del 76, reivindicant l’esperit d’unitat.
Tradició Viva: Els Actes Anuals a Sant Boi
Més enllà de les grans efemèrides, la Diada de Catalunya manté a Sant Boi un pols tradicional molt viu que es repeteix fidelment any rere any. La ciutat s’ha convertit en un lloc de pelegrinatge institucional indiscutible cada Onze de Setembre, caracteritzat per una sèrie de rituals solemnes i festius que involucren tota la comunitat:
Ofrena Floral a Rafael Casanova: L’acte central de la jornada consisteix en l’ofrena de flors davant la tomba del patriota a l’interior de la venerable església de Sant Baldiri. Aquest acte reuneix els màxims representants de la Generalitat de Catalunya, els partits polítics de tot l’espectre parlamentari i nombroses entitats ciutadanes.
El Ball de l’Àliga i Símbols Nacionals: La solemnitat de l’ofrena s’acompanya de l’hissada oficial de la senyera i la interpretació del «Cant de la Senyera». Un dels moments més bells i tradicionals és la solemne dansa del ball de l’Àliga a l’interior del recinte sagrat, un honor reservat a les grans solemnitats del país.
Festa Popular i Cultura: L’homenatge tanca amb un marcat caràcter festiu i cívic als carrers de la ciutat. La jornada conclou tradicionalment amb una gran ballada de gegants i ballades de sardanes, on la ciutadania comparteix de forma festiva i familiar l’esperit de la Diada.
50 Anys de Memòria Viva: L’Exposició de Can Barraquer (2026)
Per commemorar aquest mig segle d’història, el Museu de Sant Boi de Llobregat acull una magnífica exposició temporal titulada 11 de setembre de 1976 – Tàctiques de llibertat. La mostra es pot visitar a la històrica seu de Can Barraquer des del setembre de 2026 fins al maig de 2027.
La comissària de l’exposició, la investigadora Dra. Antonella Medici, ha articulat una proposta que s’allunya dels relats purament oficials per centrar-se en els gestos quotidians, les formes de participació ciutadana i les petites accions de les associacions de veïns que van fer possible aquella jornada de coratge col·lectiu.
Entre els materials de gran valor històric conservats en diversos arxius catalans que podràs trobar a l’exposició, destaquen:
El patrimoni fotogràfic original: Instantànies inestimables d’icones de la fotografia com Pilar Aymerich (cronista gràfica essencial de les lluites de la Transició), Josep Brangulí, Jaume i Anton Muns, o Fèlix Tomàs Guix.
El cinema inèdit retrobat: La projecció de la gravació en 8mm d’aquell 11 de setembre de 1976 realitzada per Julián Inglada, restaurada i conservada per la Filmoteca de Catalunya.
Art i compromís: L’obra original «Onze de setembre 1976» cedida pel pintor Antoni Tàpies, custodidada al Fons Municipal d’Art de Sant Boi, acompanyada dels seus esbossos i dibuixos preparatoris i fotografies de Martí Gasull.
Contingut exclusiu actual: El documental històric «Mirades d’una Diada històrica», dirigit per Xavier Sánchez específicament per a aquesta exposició, i el curtmetratge audiovisual de SantBoi.tv sobre les subversions del barri de Marianao.
DebatBot. Com_Sant_Boi_va_desbordar_la_dictadura
Reviu la Història en Primera Persona (Memorial Digital)
L'»esperit de Sant Boi» de 1976 ens recorda que la recuperació de l’expression pública es va aconseguir gràcies al consens, la resistència dels barris obrers i el coratge col·lectiu d’un poble sencer.
Per tal d’apropar aquest llegat d’una forma completament visual, dinàmica i lliure, t’obrim les portes al nostre Memorial Digital de la Diada. Hi podràs veure els cartells originals, talls de veu dels discursos històrics de Jordi Carbonell i una galeria històrica immersiva interactiva.
El Parc de Marianao, avui una urbanització plenament integrada en el teixit de Sant Boi de Llobregat, és molt més que una antiga finca senyorial; és un palimpsest històric que encapsula la convulsa transformació socioeconòmica de Catalunya des de mitjans del segle XIX.1 Aquest espai ha transitat per tres grans etapes: l’esplendor colonial i l’exclusivitat aristocràtica del Marquesat, la instrumentalització urbanística sota el franquisme (la «Ciudad Soñada»), i la seva posterior reconquesta per a l’ús cívic i la resistència política de base.
La història cultural de Marianao s’expressa en tensions constants: entre l’aïllament elitista i la solidaritat obrera, entre la ficció de masses creada per un escriptor cèlebre i la clandestinitat antifranquista, i entre el mite cinematogràfic persistent i la realitat dels rodatges documentats. Aquest post es capbussa en aquesta doble vida, desglossant la cronologia que va portar Marianao d’un tros de Cuba a un nucli de resistència, analitzant l’empremta de figures com José Mallorquí, desmentint mites cinematogràfics crucials i, finalment, recordant el luctuós epíleg veneçolà que va segellar el destí de l’antic Palau.
La cronologia sociocultural: Del Palau a l’Espai Comunitari
El caràcter singular de Marianao, des de la seva fundació fins a la seva conversió en espai públic, es traça a través dels esdeveniments clau que defineixen el seu llegat.
De la Cuba Colonial a la Resistencia Clandestina_ El Palimpsesto Secreto del Parc de Marianao(1880 – 1980). PodCast IA Esp.
Del Marquesat a l’Urbanització de Marianao i els barcelonins com a fiambreres a Sant Boi
La història de Marianao és, en essència, la crònica d’un aïllament social i geogràfic, on els estrats socials es definien pels seus costums diaris. Els testimonis de l’època recorden que la vida dels estiuejants i la dels santboians eren «absolutament separades», una distància que s’entenia millor a través dels sobrenoms: els homes de negoci que s’enduien el dinar a la ciutat eren «les fiambreres», mentre que els més adinerats eren «els senyors dels quatre viatges», capaços de pagar el tren per dinar a la seva torre i tornar a la capital a la tarda. El punt neuràlgic d’aquesta elit era el Centre Estiuenc Sant Jordi, conegut popularment com el «Casino dels Rics», tot i que la documentació oral el descriu com una estructura sorprenentment humil: una «barraca» amb un escenari a l’aire lliure per a les festes estiuenques.
L’origen de la finca es troba en l’herència colonial: el nom Marianao prové d’un municipi de l’Havana (Cuba) on havia nascut el Marquès Samà, motiu pel qual es va recrear una estètica tropical amb vegetació exòtica i cinc llacs artificials. Aquesta sofisticació es basava en un complex sistema hidràulic amb un pou principal de 48 metres i un canal subterrani. Irònicament, la qualitat d’aquesta aigua era tan bona que la gent del poble s’hi acostava a buscar-ne amb càntirs, en un dels pocs punts d’interacció pràctica entre l’exclusivitat i la comunitat local.
Aquesta opulència es va trencar amb la mort del II Marquès, Salvador Samà i Torrents, l’any 1933, just abans que esclatés la Guerra Civil (iniciada el juliol de 1936). El Palau, ja en mans del seu fill, el III Marquès Salvador Samà i Sarriera, va ser requisat com a Hospital Militar (durant el conflicte), i una zona adjacent al llac es va utilitzar com a «dipòsit de morts». Amb la victòria franquista, el III Marquès va caure en desgràcia, perseguit per la seva condició de maçó i convertit en enemic del règim que perseguia maçons, comunistes i ateus.2 Aquesta situació política, i el fet que el Marquès «no va donar la cara de doblegar-se» i «no va volguer doplegar-se» al nou règim, va forçar una «malvenda» de la finca a Abdón Bordoy, un empresari connectat a les noves elits financeres franquistes, possiblement actuant com a testaferro de figures com Joan March.
La Doble Campanya de Màrqueting: Del Luxe Fracassat a la Venda Massiva
El canvi de mans va comportar un canvi radical en l’estratègia de venda. El nou propietari, Abdón Bordoy, va provar dues campanyes molt diferents. Inicialment, la Campanya Elitista de 1943 va fracassar en intentar vendre parcel·les «enormes» i de baixa densitat, ja que no hi havia mercat de luxe en la immediata postguerra.
Davant el fiasco, Bordoy va canviar radicalment l’enfocament: la Campanya Especulativa de 1947 va abraçar la venda massiva amb lots «molt més petits». El senyor Mateu Campomar, antic gestor de Bordoy, recorda amb detall l’ús de la propaganda massiva per a la venda de les parcel·les, una tècnica pionera aleshores. Campomar testimonia que la campanya va utilitzar el Noticiario y Documentales (NODO), el noticiari obligatori als cinemes, dedicant un suplement sencer sobre Marianao que mostrava imatges idíl·liques: «sortia el lago, sortien els patos, sortia la font». Aquesta promoció es va realitzar amb insistència a Ràdio Barcelona sota l’eslògan «Marianao, la Ciudad Soñada». L’estratègia atreia nombrosos visitants que arribaven amb el Carrilet i pujaven a peu al parc. La venda es feia a terminis, amb una petita entrada de «20 duros», tot i que la documentació mostra que aquesta campanya de màrqueting venia un producte sense la infraestructura bàsica (carreteres, voreres), provocant descontentament i nombrosos litigis legals.
Aquesta nova administració també va buscar establir un control social mitjançant festivitats amb un aire paternalista, tal com recorden els testimonis. Josep Faura, fill del masover, relata que Bordoy organitzava grans celebracions, incloent els Jocs Florals i les Caramelles, a més de festes d’aniversari a la Sala Gran del Palau. Faura recorda especialment el costum curiós que reflectia el poder econòmic del nou propietari: Bordoy tenia l’hàbit de llançar monedes a terra perquè la gent, inclosos els infants, les recollís, un acte de paternalisme social molt visible. Pel que fa a la vida religiosa, el Palau tenia una capella on Mateu Campomar recorda que el rector de Sant Boi pujava cada diumenge a peu per oficiar missa. Aquesta pràctica es va mantenir fins a la dècada de 1970, tot i que, amb el canvi de propietat del Marquès a Bordoy, la capella ja havia perdut elements originals com armadures i heràldiques, simbolitzant el traspàs del luxe aristocràtic al capital financer.
Missa Diumenges Migdia. Probablement el senyor que observa la cerimònia sigui A.Brdoy
La cultura torna a la comunitat: esdeveniments en la transició, del Sant Boi Cultural a la Radio local
Paradoxalment, el mateix aïllament de la urbanització va generar una oportunitat per a la resistència política. La Torre El Cerezo de la família Vallejo, d’arrels republicanes, va funcionar com una «petita república independent,» on els adults feien llargues tertúlies per parlar lliurement de la Guerra Civil. Aquest esperit de clandestinitat va ser heretat per la generació jove, que hi celebrava reunions de Comissions Obreres (CCOO) i del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC). Aquesta divisió ideològica era tan palpable que els fills de les famílies oposades, com els Vallejo i els Lacalle (falangistes), jugaven a «rojos i nacionales» en lloc d’indis i cowboys.
Aquesta cultura va tenir un breu renaixement públic quan l’Ajuntament de Sant Boi va adquirir el Palau i els jardins l’any 1974. Aquesta etapa es va concentrar en festivals d’estiu sota l’etiqueta Sant Boi Cultural. S’hi van celebrar esdeveniments de gran impacte, com desfilades de moda, la representació de la Setmana Tràgica i, notablement, actuacions de la reconeguda companyia teatral Dagoll Dagom.
Però aquest somni cultural es va frustrar: a partir de 1977, l’edifici es va destinar a usos institucionals, allotjant successivament la Formació Professional (FP), la Policia Nacional i els jutjats. Malgrat el tancament, Marianao va esdevenir pioner en la comunicació democràtica: el 1980, el Palau va acollir la primera seu de Ràdio Sant Boi, la tercera emissora municipal creada a Catalunya. Irònicament, la modernització també va comportar la pèrdua de la memòria física: la construcció de la Ronda de Sant Ramon va obligar a l’enderrocament d’edificis simbòlics com la Masia dels masovers Faura (l’antic accés històric) i la Torre El Cerezo (símbol de la resistència clandestina).
Avui, la història del Parc demostra una resiliència sorprenent. En el context de la sequera de 2024, l’Ajuntament ha reactivat l’antic pou de 48 metres del Marquès per a ús municipal (neteja viària). Això tanca un cicle on la infraestructura del luxe colonial serveix ara per afrontar reptes de sostenibilitat de la societat democràtica.
Eixos Temàtics i Contribucions Testimonials
Testimoni
Relació amb Mallorquí / El Coyote
«Los Últims de Filipines» / Cinema
Context Social/Polític Clau
Carles Vallejo
Amic personal; José Carlos Mallorquí era el seu padrí; testimoni de la compra de Torre El Cerezo.
Testimoni de la creença popular i la investigació sobre Marianao com a plató.
Coexistència de famílies de signe polític oposat; la Torre ‘El Cerezo’ com a centre de reunions clandestines i debat.
Mateu Campomar
Identifica Mallorquí com un comprador notable i primer resident (c. 1950).
Afirma amb rotunditat el rodatge de Filipines per l’ambient tropical.
Gestor de l’urbanitzador Bordoy; testimoni de l’especulació i urbanització pionera.
Josep Faura
Recorda la celebració de «performances» per a Mallorquí.
Confirma rumors de Filipines; narra l’anècdota del deute de 100 pessetes de Jaime de Mora.
Masover; testimoni dels usos del Palau durant la Guerra Civil (hospital militar).
Sr. Bota
Posseïa l’escopeta de Mallorquí; coneixença amb la seva família.
Barquer del llac; anècdota sobre la dinamita i la caça.
Representant de la vida d’oci i informalitat a la finca.
Carles Serret
–
Recull el rumor popular sobre filmacions i el situa en context històric.
Director AHMSB; detalla el tràgic epíleg de la Coral de Caracas (1976).
Josep Mallorquí: autor prolific de Duke a El Coyote, i ‘hub’ de Marianao
L’autor de la saga d’El Coyote, José Mallorquí i Figuerola (1913-1972), va ser un element fonamental en la consolidació social de la nova urbanització. Mallorquí es va instal·lar a Marianao cap al 1949 i els testimonis el recorden com un dels primers residents i un hub social clau. Carles Vallejo, resident de la Torre El Cerezo, relata que Mallorquí, amic seu, els va «animar» a comprar la seva torre. Aquesta influència va culminar amb el seu fill, José Carlos Mallorquí, esdevenint padrí de Carles Vallejo, creant un pont social per a famílies d’arrel republicana a un espai que, sota Bordoy, estava lligat a l’especulació franquista.
L’escriptor també va exercir un paper actiu en la cultura local, organitzant «performances» o «representacions teatrals» per a la petita comunitat. Mallorquí, autor de 192 llibres d’El Coyote, va morir tràgicament per suïcidi a Madrid el 1972. El seu llegat material il·lustra el canvi de mans del poder: la seva escopeta de calibre 22, utilitzada per caçar, havia pertangut originalment al Marquès de Marianao (Somatent en Cap) i va acabar en mans del Sr. Bota, el barquer del llac.
Marianao Plató: La doble vida entre el mite i la pantalla
El Parc de Marianao va ser constantment buscat per la indústria cinematogràfica pel seu ambient d’opulència i la seva capacitat única a Catalunya per recrear un paisatge tropical.
Los Últimos de Filipinas: només testimonis
La pel·lícula que més ressona en la memòria de Marianao és el drama bèl·lic Los Últimos de Filipinas (1945). Testimonis com Mateu Campomar, gestor de la finca, asseguraven categòricament que el rodatge havia tingut lloc als jardins. Aquesta convicció es basava en el fet que el Parc, amb la seva profusa vegetació exòtica i els seus llacs, era l’escenari ideal per evocar l’ambient colonial i tropical. Per tant, la història de Filipinas funciona com un «platò imaginari» que valida l’excepcionalitat estètica del parc.
‘Los Últioms de Filipinas’ (1945) es rodà a Màlaca. Pot ser alguna escena a Marianao (testimonial). Comparativa de fotogramesamb el Parc (centre).
No obstant això, l’anàlisi de fonts de producció i acadèmiques desmenteix la presència de l’equip de 1945 a Sant Boi, confirmant que la localització principal del rodatge va ser a Màlaga.
Equip de Producció i Realització de ‘Los Últomos de Filipinas’ del 1945. Canet-Cubel fou un famós decorador Valencià.
Localitzacions documentades de pel·lícules al parc de Marianao
Marianao va ser un plató real, utilitzat de manera recurrent des de la Segona República fins al franquisme. Els testimonis confirmen l’existència de «molts reportatges ben bons» i altres filmacions a Marianao, però també revelen el costat menys glamurós del cinema. Josep Faura, fill del masover Pepet Faura, relata que Jaime de Mora, una figura de la jet set amb vincles amb el cinema, va demanar un petit préstec de 100 pessetes al seu avi, el masover Pepet Faura, que mai va ser retornat. Aquest acte simbolitza l’explotació casual i la irresponsabilitat financera de l’elit itinerant del cinema cap al personal de servei local.
El Palau i els seus jardins van ser escenaris per a tres produccions confirmades:
Títol (Any)
Gènere / Direcció
Localització Específica a Marianao
Ressalt Històric / Sinopsi
Usted tiene ojos de mujer fatal(1936)
Comèdia / Drama (Jardiel Poncela)
Palau de Marianao i Entorn Rural
Mostra el Palau com a fastuosa residència senyorial just abans de la Guerra Civil.
La Millona(1937)
Comèdia / Romàntica (Antonio Momplet)
Palacet
Trama sobre un matrimoni de conveniència per legalitzar una fortuna. Rodada en plena Guerra Civil. Rescatada per la Cinemateca Real Belga el 1985.
Los Claveles (1960)
Comèdia d’Enrenou (Miguel Lluch / I. Iquino)
Parc de Marianao
Aprofita l’escenari exòtic del parc amb el popular trio còmic Zori, Santos i Codeso.
L’Orfeó Veneçolà: memòria d’estat i epíleg solemne
Marianao està unit per un vincle permanent a una tragèdia que és considerada memòria nacional a Veneçuela. Carles Serret, director de l’Arxiu Històric, recull el sentiment profund que va generar a Sant Boi la pèrdua d’aquesta «generació important de cantaires». El setembre de 1976, el Cor Universitari de Caracas (Orfeó de la Universitat Central de Veneçuela) es dirigia cap a Marianao per actuar al XII Dia Internacional del Cant Coral. L’avió militar Hèrcules C-130H veneçolà que els transportava es va estavellar prop de la Base Aèria de Lajes, a les Açores (Portugal), morint els 68 ocupants.
El dia que havien d’actuar al Palau de Marianao, es va celebrar un homenatge solemne i emotiu: es va fer sonar l’himne veneçolà en una gravació de la coral morta, es va desplegar una bandera i es van dipositar rams de flors. Serret assenyala que aquest acte solemne va ser «pràcticament l’últim acte» cultural lliure que es va celebrar al Parc abans que els usos institucionals (Formació Professional i Policia) ocupessin de forma permanent l’edifici a partir de 1977. La mort de la coral, que representava el pont cultural amb Amèrica (l’origen del Marquès), va frustrar el somni de consolidar Marianao com a centre cultural obert en la democràcia incipient.
Conclusions: Marianao, un llegat pioner guanyat per a la societat i la cultura
El Parc de Marianao és una crònica singular de la història de Catalunya, des de l’aristocràcia indiana fins a la democràcia. El seu recorregut de Palau privat a espai cívic il·lustra la tensió permanent entre l’exclusivitat i la col·lectivitat. El Parc va néixer d’un llinatge colonial, però la seva pèrdua va estar lligada a la persecució del seu fill i hereu, el III Marquès Salvador Samà i Sarriera per la seva afiliació maçònica durant el franquisme, cosa que va facilitar l’especulació immobiliària. Marianao va servir, paradoxalment, com a bressol de la resistència clandestina (la Torre El Cerezo com a nucli de CCOO i el PSUC) i d’una cultura popular efímera (Mallorquí, les comèdies de cinema).
La força de l’imaginari col·lectiu, visible en la persistència del mite de Los Últimos de Filipinas per la seva estètica tropical, demostra la profunda identitat visual que el lloc va projectar. Però la realitat de la finca revela les dures dinàmiques socials, com l’anècdota de l’impagament de Jaime de Mora al masover, que humanitza el glamour i exposa la jerarquia de l’època.
Marianao es consolida com un llegat PIONER d’abast estatal en la recuperació d’un espai de rellevància social
Pioner en la Recuperació de Patrimoni: L’adquisició del Palau i els jardins per part de l’Ajuntament de Sant Boi el 1974 representa un dels primers grans esforços en la Transició per revertir un patrimoni històric, anteriorment lligat a l’especulació i el capital franquista (el pelotazo de Bordoy), cap a la titularitat pública. Aquesta acció va permetre salvar la finca per a la comunitat.
Bressol de la Comunicació Democràtica: La instal·lació de Ràdio Sant Boi (1980) al Palau en els seus inicis va situar Marianao com a punt d’arrencada de la ràdio municipal, un fenomen clau en la democratització de la comunicació a Catalunya.
Victòria de l’Ús Cívic i la Memòria: Tot i que l’intent inicial de crear un gran centre cultural (el Sant Boi Cultural) va ser truncat pels posteriors usos institucionals (FP, Policia, Jutjats), la persistència de l’espai per a serveis públics va segellar la victòria de la ciutadania, allunyant-lo definitivament del luxe privat. L’ús de la seva infraestructura hídrica històrica (el pou del Marquès) per afrontar la sequera de 2024 simbolitza la integració definitiva de l’herència indiana en la sostenibilitat cívica.
La història de Marianao és la d’un espai que ha vist morir la seva funció cultural (segellada per la tràgica pèrdua del Cor de Caracas) per ressorgir transformat. Marianao ha reescrit el seu destí, convertint-se en un cas d’estudi fonamental per a la història de la reconversió del patrimoni indià i franquista guanyat per a l’ús cívic.
El municipi de Sant Boi de Llobregat arrenca el mes de setembre amb una agenda cultural, esportiva i social molt activa. Des de la caminada tradicional a l’ermita de Sant Ramon, les celebracions de la Diada de Catalunya fins al reconegut Festival Altaveu. A més, s’informa sobre l’avenç de les obres de la B-25 i es donen a conèixer les darreres novetats a l’àmbit esportiu, com els resultats en competicions internacionals, i esdeveniments socials.
Noticies
– 1/9: Aplec de Sant Ramon a Sant Boi de Llobregat: és una caminada tradicional fins a l’ermita de Sant Ramon, que marca el final de la temporada d’estiu. Va incloure diverses activitats com el ball de bastons i el ball de Cireraires. Font: femturisme.cat/ca/agenda/aplec-de-sant-ramon-a-sant-boi-de-llobregat
– 9/9: Nous programes educatius: ha començat el nou curs 2024/25 i hi ha nous programes i activitats disponibles als recursos educatius locals. Font: santboi.cat/inicidecurs
– 13-15/9: 35èFestival Alteveu 2024, amb les categoríes de Familia i Frontera, realitza els actes amb la següent agenda: .Víctor Partido (Director Artístic) «El festival Altaveu de Sant Boi es un rastreador de talento musical» (Vídeo de VilaPress)
.13/9: Diverses activitats al Teatre de Cal Ninyo i la Plaça de l’Ajuntament, incloent actuacions a les 19 h, 20.20 h, 21 h, 22.30 h, 23.45 h i 00.45 h. .14/9: Activitats al Teatre Cal Ninyo, la Plaça de l’Ajuntament i Can Massallera, començant des de les 11.30 h fins a les 02.00 h. .15/9: Projeccions de pel·lícules als Cinemes Can Castellet a les 18.45 hi 20.15 h, i activitats a la Rambla Rafael Casanova a les 12.45 h. Font: santboi.cat/ciutadania/cultura/festivalaltaveu/programacio2024 .Recordant Altaveu 2023:
– 2/9: Detingut a Cornellà una persona de Sant Boi i de 33 anys per estafes i falsificació de documentació per a comprar productes en establiments comercials. – 4/9: Esteller deixa de ser director de l’institut de Recerca contra la Leucèmia. El santboià es dedicarà exclusivament a “la recerca científica dins de la mateixa institució com a Cap de Grup en Epigenètica del Càncer”. – 4/9: Robatori amb força en un bar de Camp Blancs de la caixa i màquines escurabutxaques. – 7/9: Cuina Justa serveix els menús dels treballadors de la Copa Amèrica de vela. L’empresa, ubicada a Sant Boi de Llobregat, ha dissenyat una proposta gastronòmica diària basada en la dieta mediterrània, equilibrada i amb productes de temporada de km0. – 10/9: Nou robatori amb força dels diners de dues màuqines escurabutxaques en un bar sense alarma de Molí Nou.
– Els equips santboians de futbol inicien la temporada 2024/2025 – Espanya repeteix la cinquena posició a l’Europeu de softbol amb diverses jugadores del Sant Boi – Héctor Robas completa l’Ultra Trail del Mont Blanc / Pau Capell es retira. – Sergi Garrote aconsegueix l’argent a la prova de ruta H2. El viladecanenc, del CC Sant Boi, ha sumat la segona medalla en els Jocs Paralímpics.
#Cas pràctic de millora de #continguts en la gestió de #informació #multimèdia amb #AI #bàsica i #gratuïta per a :
> Preparar materials amb #AI , #textos #imatges i #videos , sobre els #autòmats (primers robots) dels Segles XV i XVI, per a una #automatitzar una #expo final per #videoconferencia .
Aquests són els #passos a seguir:
1. Textos a partir del prompt:
«Redacta un resum sobre l’Automa Cavaliere de Leonardo Da Vinci i sobre l’Autòmat que imita el miracle de Frai Diego d’Alcalí de Juanelo Turriano. Comenta les seves similituds i diferències.»
( #BingAI #GoogleBard )
2. #Portada de #Art amb #ai
Prompt: «Híbrid de l’Automa Cavaliere de Leonardo Da Vinci i l’Autòmat que imita el miracler Fra Diego d’Alcalí de Juanelo Turriano, amb contrastos de les similituds i diferències»
Amb: #dreamlikeArt
2. Fotografia a vídeo: Donar moviment a la imatge de l’Automa Cavaliere (Da Vinci)
#nunwaymlCOM
3. Escalat de qualitat de vídeo sobre Autòmat miracler de Fra Diego d’Alcalí (Turriano)
2. Realitzar la #transcripció del #vídeo per a traduccions: #KapWingCOM
#Transcripció de la peça referent al #futbol #femení en temps del #NODO – tota una declaració del rol de la dona a la societat espanyola del franquisme -:
“A Àustria es desenvolupen els campionats de futbol femení.
Veiem aquí les nodrides seleccions nacionals i les d’Alemanya disposades a actuar amb un ardor impropi dels quilos abundants.
Una mica supersticioses creuen que una mascota pot fer molt en una porteria.
Un conseller donat a temps pot valer el que és seu i aquesta senyora es despatxa al seu gust.
La teoria va d’una banda i la pràctica de l’altra, però potser el més important és que perdin una mica de pes.
L’estirada ha causat el seu efecte i la pilota va fora. Una jugadora s?ha fet pupa. De seguida trucaran a Arraza.
L’única nota optimista és que quan es casin, si es casen, canviaran aquest joc per una bateria de cuina.»
3. #Colorear #Vídeo a Phyton amb #DeOldfy (cal URL del vídeo) a https://colab.research.google.com/github/jantic/DeOldify/blob/master/VideoColorizerColab.ipynb
4. #Distribució : Preparar #vídeo per a #missatgeria (pej. #whatsapp ) a #splitvideoCOM ( opció #splitpromedio )
*Informació complementària: evolució del futbol femení a Espanya:
1914: les Spanish Girl’s Club va disputar el primer partit;
II República: va començar a obrir-se pas una altra vegada;
1970: al camp de Boetticher amb 8000 espectadors, a Villaverde, Madrid, es va jugar el Sizam – Mercacredit; a
1971: va jugar la selecció espanyola a Múrcia.
A PARTIR DE L’AGOST US CONVIDEM A SEGUIR VISITANT LA WEB SANTBOI.TV PER VEURE:
– Les notícies d’ultima hora: https://santboi.tv/info-sant-boi/real-time/
– Informació sobre Comerç, Anuncis i Agenda: https://santboi.tv/info-sant-boi/informacio-temps/noticies-de-sant-boi-de-llobregat/
TENIM PREVIST FER CANVIS PER RENOVAR-NOS PROPERAMENT.
📺📢 SantBoi[.TvAi] – Comerç, Anuncis i Agenda del 31-7-2024 recollits en les últimes hores a https://santboi.tv/info-sant-boi/informacio-temps/noticies-de-sant-boi-de-lobregat/
– Reconeixement a la Innovació: Un total de 24 municipis, entre els quals hi ha Sant Boi de Llobregat i Viladecans, han renovat la seva distinció com a ‘Ciutats de la Ciència i la Innovació’.
– Curs d’auxiliar de mercat polivalent: La Diputació de Barcelona ha engegat un nou curs de formació ocupacional d’auxiliar de mercat polivalent a Sant Boi de Llobregat. Aquest curs sorgeix a causa de l’alta demanda de perfils professionals per treballar als mercats.
– Notícies Corporatives: Grifols ha iniciat la due diligence per a una possible presa de possessió per part de la família i Brookfield.
– Solidària: Mercadona ha donat 1.642 tones de productes de primera necessitat a Catalunya fins al juny.
– Ressenyes: Leroy Merlin de Sant Boi ha rebut crítiques.
– La nova promoció de Yoigo està pressionant competidors com Movistar i Vodafone.
– A Sant Boi de Llobregat hi ha serveis d’Ayurveda, inclosos hospitals, complexos turístics, clíniques, centres de benestar i cases tradicionals.
– Ford Mustang GT 2018 a Autogespot.com. Aquest cotxe va ser vist a Sant Boi de Llobregat, Espanya, el 30 de juliol del 2024 a les 20:30 per un observador anomenat Guillem Zagato.
– Es ven un xalet a Marianao, Sant Boi de Llobregat. Té 2 habitacions, 1 bany i 145 m de superfície. A més, disposa de terrassa i garatge.
– Actualment hi ha 21 pisos assequibles a la venda a Sant Boi de Llobregat.
– Hi ha una parcel·la agrícola al Paratge Pla del Convent amb hivernacle a Viladecans. També hi ha un pis per reformar en un emplaçament a Marianao, Sant Boi de Llobregat.
– S’ha signat un nou habitatge, Coco, a Sant Boi.
– Hi ha una oferta de treball d’infermera escolar a un centre educatiu de Sant Boi de Llobregat.
– Llistes de feina: S’ofereixen diferents oportunitats de treball a Sant Boi, incloent llocs a Acciona SA i Pizzeries Carlos.
– Administratiu Logístic: Es disposa d’una plaça per a una funció administrativa logística a Sant Boi de Llobregat.
– Entrevista a l’artista santboià Eduard Ruiz, artista visual i professor de l’Escola Massana d’Art i Disseny. És llicenciat en Belles Arts i Màster en producció.
– Patrimoni Cultural: La comarca del Baix Llobregat posa en valor el seu ric patrimoni per atreure visitants, com ara jaciments de Sant Boi, Viladecans, Sant Climent, Montserrat a Collbató i l’extens parc de Collserola.
– Festival de Música: L’Altaveu de Sant Boi celebrarà l’essència de la música del 13 al 15 de setembre, amb la participació de diversos artistes.
– Esports: el santboià Xavier Civit ha estat inclòs al Saló de la Fama de la Reial Federació Espanyola de Beisbol i Softbol (RFEBS).
– L’equip CBS Sant Boi ha aconseguit dos títols al Campionat de Catalunya. L’equip sub-16 ha aconseguit sis victòries i tres derrotes. El Sant Boi encara té opcions de guanyar un altre títol amb l’equip sub-18 de sòftbol.
📝 Resum de les últimes notícies de Sant Boi de Llobregat, 31-7-2024: https://santboi.tv/info-sant-boi/real-time/
– Atenció al còctel de Mercadona i Floretta:
.6 pesticides en amanides en borsa: Un estudi de Justícia Alimentària va trobar residus de pesticides, 5 fungicides (incloent-hi Metalaxyl, Metalaxil-M i Fludioxonil) i 1 insecticida, en amanides en borsa de les marques Florette i Hacendado. Les anàlisis es van encarregar als laboratoris científics Eurofins de Sant Boi.
.Efecte còctel: La combinació de diversos pesticides pot ser més tòxica a llarg termini, fins i tot si els nivells individuals estan dins dels límits legals.
.Recomanació: Rentar totes les verdures, fins i tot les que vénen en bosses i diuen estar llestes per consumir, per reduir la quantitat de pesticides.
– Onada de calor:
.La calor està provocant retards als trens de Ferrocarrils de la Generalitat (FGC).
.Alerta de risc d’incendis forestals a Baix Llobregat: les localitats de Gavà, Martorell, Prat, Sant Feliu i Sant Boi s’han reforçat amb 36 auxiliars d’ofici forestal fins a mitjans de setembre. Aquesta mesura es pren a causa de les altes temperatures i l’escassetat de precipitacions, que creen un escenari de perill d’incendis a l’àmbit forestal.
– Un sinistre va provocar un tall de llum que va afectar 4.700 veïns a diverses localitats de la comarca del Baix Llobregat, incloent Castelldefels, Sant Boi de Llobregat, Gavà, el Prat i Viladecans. La incidència va tenir lloc el 30 de juliol de 2024 i va ser resolta el mateix dia.
– Sant Climent:
.Acatarà la sentència del TSJC per les irregularitats detectades en el nomenament del Secretari Accidental després d’una denúncia presentada per Gent X SantCliment. El TSJC va anul·lar un decret de l’alcalde de Sant Climent, Isidre Serra per la qual nomenava com a secretari accidental del municipi un funcionari del consistori.
.S’ha donat llum verda a la urbanització del sector de la fàbrica VAP a Sant Climent.
📺📢 SantBoi[.TvAi] – Comerç, Anuncis i Agenda del 30-7-2024 recollits en les últimes hores a https://santboi.tv/info-sant-boi/informacio-temps/noticies-de-sant-boi-de-lobregat/
Serveis:
– Brayan, família d’acollida per a gossos a Sant Boi de Llobregat: Brayan, de 21 anys, ofereix el servei d’acollida per a gossos a Sant Boi de Llobregat (29 de juliol de 2024).
Ofertes de feina:
– Màrqueting per les plataformes socials ZZI-874 (30 de juliol de 2024).
– Conductor/a VTC (P-323) (30 de juliol de 2024).
Immobles en venda a Centre, Sant Boi de Llobregat:
– Pis de 3 habitacions, 1 bany i 75 m² amb terrassa (29 de juliol de 2024).
– Pis en venda a Vinyets – Molí Vell, Sant Boi de Llobregat de 3 habitacions, 1 bany i 80 m² amb aire condicionat i calefacció (29 de juliol de 2024).
– Pis de 2 habitacions, 1 bany i 68 m² amb balcó (29 de juliol de 2024).
– Pis en venda a Sant Boi de Llobregat que consta de 3 habitacions (2 dobles), saló-menjador amb balcó, cuina amb un petit pati (29 de juliol de 2024).
– Local al carrer Crta Sant Boi, Sant Vicenç dels Horts: Venda de local nou de 94 m² a Sant Vicenç dels Horts per 165.000 € (29 de juliol de 2024).
– Local en venda a la carretera Crta. Sant Boi, 104: Local de 94 m² en venda a Sant Vicenç Dels Horts (29 de juliol de 2024).
Venda d’objectes:
– Joc de gerros decoratius per 10 EUR. Gerros de vidre blau i groc (29 de juliol de 2024).
Oci i Cultura:
– 324.cat on X: L’autor dels jardins del psiquiàtric de Sant Boi de Llobregat, situat a prop de la colònia Güell, és Antoni Gaudí (29 de juliol de 2024).
– Esdeveniment musical “concert les Muses de Sant Boi” organitzat per Steve Bruce Roberts el 24 de febrer de 2024 (29 de juliol de 2024).
– Barcelona estrena el nou Port Olímpic, obert a tota la ciutadania (29 de juliol del 2024).
![SantBoi[.Tv]ai](https://santboi.tv/wp-content/uploads/2024/09/LogoStBoi.TvAi_.png)
