• 🏰Marianao's: 📍Punt mut de 🔀 subversions al 📜 Segle XX - 📜Memòria i 🙏Homenatges - 🎬Realitzacions

    MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya – 1. Marianao’s: del 🌴somni colonial a➡️ l’epicentre modernista🏛️ i polític🗳️ (1866-1929)

    El període comprès entre 1917 i 1923 a Catalunya va ser una època de convulsió social i política extrema, coneguda com el Pistolerisme. Aquesta “guerra social” va enfrontar obrers anarcosindicalistes i forces patronals i estatals, culminant en el cop d’estat de Primo de Rivera el setembre de 1923. En aquest escenari de tensió, figures de Sant Boi de Llobregat van jugar papers fonamentals i antagònics, des de la resistència obrera (Balbina Pi i Sanllehy)  fins a la cúpula de la repressió. Aquest post explora el paper crucial de la família Samà, especialment el Marquès de Marianao, i la seva connexió amb la repressió de l’anarcosindicalisme i la gestació de la dictadura.

    1.1. QUI ERA EL MARQUÉS DE MARIANAO? Els Marianao esclavistes i Rafaela Torrents i Higuero (Segle XIX)
    1.2. ELS PALAUS I ELS PARCS DELS INDIANOS SAMÀ (Cambrils més modernista i Marianao mès medieval i gòtic)
    1.3. MENYSPREU DELS SAMÀ A SANT BOI (incita la independència de Cuba i indiferència dels sacrificis dels santboians del 98)

    Vïdeo PodCast VOSC “INFLUÈNCIES DELS SAMÀ (repressió a l’anarcosindicalisme creixent i seu de Primo de Rivera)1

    El Pistolerisme a Catalunya va ser una manifestació violenta de la profunda crisi del règim de la Restauració, exacerbada per les desigualtats econòmiques derivades de la Primera Guerra Mundial. Barcelona es va convertir en l’epicentre d’aquesta lluita, amb centenars de morts i ferits.1 El moviment obrer, liderat per la CNT i la UGT, buscava la millora de les condicions laborals i socials, mentre que la patronal, recolzada pels Sindicats Lliures i les forces de l’Estat, va respondre amb una repressió brutal.1

    En aquest context, Sant Boi de Llobregat va veure emergir figures clau que representaven els dos pols del conflicte. D’una banda, Balbina Pi i Sanllehy (1896-1973), obrera tèxtil i destacada dirigent anarcosindicalista i feminista nascuda a Sant Boi.1 La seva militància activa a la CNT, la seva capacitat oratòria i la seva participació en campanyes contra la repressió, com la solidaritat amb els deportats a la Mola, la van convertir en un símbol de la resistència obrera.1 Els seus articles en premsa llibertària, sovint sota pseudònims, denuncien la violència patronal i estatal, oferint una perspectiva vital des de la base social.1

    Fons Documentals i Publicacions de Balbina Pi i Sanllehy i Salvador Samà i Torrents

    Nom de la FiguraTipus de “Papers” o ContribucionsLloc/Institució on es trobenRellevància per a l’Estudi del Pistolerisme
    Balbina Pi i SanllehyArticles de premsa (llibertària), discursos, biografies.Solidaridad Obrera, Nuestra Voz, La Colmena. Llibre “Balbina Pi i Sanllehy: una dona lliure” (Generalitat de Catalunya, Institut Català de les Dones). 1Proporciona la perspectiva del moviment obrer anarcosindicalista i feminista, i la denúncia de la repressió.
    Salvador Samà i Torrents (II Marquès de Samà)Documents polítics (actes de diputat, senador, alcalde), patrimonials, referències en premsa de l’època, bibliografies.Arxiu Històric Municipal de Sant Boi (Can Torrents, per connexió familiar). Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Parlament de Catalunya. Parc Samà (Cambrils). Real Academia de la Historia (biografia). 1Il·lustra la participació de l’elit catalana en el règim de la Restauració i en la repressió del moviment obrer (lideratge del Somatén).

    D’altra banda, Salvador Samà i Torrents (1861-1933), Marquès de Marianao i de Vilanova i la Geltrú, va representar el braç repressiu de l’elit.1 Aquest influent polític liberal i terratinent, amb una fortuna heretada de negocis colonials (inclòs el tràfic d’esclaus), va ser dues vegades alcalde de Barcelona i senador vitalici.1 La seva connexió amb Sant Boi es deu a la seva mare, de la família Can Torrents, que avui acull l’Arxiu Històric Municipal.1 El paper més destacat de Samà en la repressió va ser el seu lideratge del Somatén Barceloní sota el Governador Civil Severiano Martínez Anido.1 El Somatén, una milícia paramilitar, va actuar com a força de xoc contra el moviment obrer, alineant directament Samà amb la política de “crueltat” i l’aplicació de la infame “Ley de Fugas” de Martínez Anido, que va provocar centenars de morts extrajudicials.1 Aquesta participació activa de l’elit catalana en la repressió no era només una qüestió d’ordre públic, sinó una defensa dels seus propis interessos econòmics i socials davant l’amenaça de la mobilització obrera.1

    Tipus de MesuraDescripcióPeríode d’AplicacióConseqüències / Impacte
    Suport als Sindicats LliuresRespalda i legitima organitzacions patronals armades que actuaven com a trencavagues. 1Novembre 1920 – Octubre 1922Augment de la violència contra sindicalistes, desestabilització del moviment obrer. 1
    Aplicació de la “Ley de Fugas”Execucions extrajudicials on es simulava un intent de fuga del presoner per assassinar-lo. 11921-1922 (contundentment a Barcelona)Represaliades prop de 1.000 persones; 267 morts, 583 ferits (segons dades oficials). Creació d’un clima de terror. 1
    Repressió GeneralitzadaActuació caracteritzada per la “crueltat” i el suport a la repressió violenta del moviment obrer. 1Novembre 1920 – Octubre 1922Desarticulació de la conflictivitat laboral, però no la seva eliminació total. 1
    CensuraImposició de censura a la premsa, especialment llibertària. 1Durant el seu mandat i posteriorment amb la dictaduraLimita la difusió d’idees anarcosindicalistes i la capacitat d’organització. 1
    DeportacionsDeportació d’activistes i líders sindicals, com Salvador Seguí i Lluís Companys, a llocs com el castell de la Mola a Maó. 11920-1923Debilitament del lideratge obrer, però també campanyes de solidaritat. 1
    Patrona del Somaten. Verge de Montserrat: Misa de campanya
    Durant l’etapa en què Salvador Samà va dirigir el Somatén de Barcelona, aquest va funcionar com el braç armat de les elits econòmiques i conservadores, dedicat a la repressió violenta del moviment obrer i a apuntalament d’un ordre social que es veia amenaçat, sent un actor clau en l’espiral de violència que va justificar i va portar al cop d’Estat de 1923.Entre el 1910 i el 1923 es va centrar en:
    Defensa dels Interessos de les Elits
    Força de Xoc contra el Moviment Obrer
    Eina de Repressió: per exemple la seva implicació en la detenció de figures com Ferrer i Guàrdia.
    Suport a la Dreta i Pèrdua de Prestigi: donava suport obertament a grups ultradretans. 
    Preparació per a la Dictadura: com la defensa dels interessos dels cacics locals. 

    El cop d’estat de Miguel Primo de Rivera, el 13 de setembre de 1923, va posar fi a la inestabilitat del Pistolerisme i al règim de la Restauració.1 Primo de Rivera es va presentar com el “cirurgià de ferro” necessari per “salvar Espanya del caos social”.1 Si bé el manifest públic del cop es va emetre des de Barcelona 1, la historiografia local i l’anàlisi recent subratllen un paper fonamental del Palau de Marianao, propietat de la família Samà a Sant Boi de Llobregat, en la gestació i formalització del cop.1

    Proclamació ofiicial de Primo de Rivera

    Esdeveniments clau del cop d’estat de Primo de Rivera (setembre de 1923)

    DataUbicacióActor clau (paper)Acció clauResultat immediat
    13 de setembre de 1923BarcelonaGeneral Miguel Primo de Rivera (Capità General de Catalunya)Es va fer un cop d’estat reeixit; va publicar un manifest culpant el sistema parlamentari i anunciant un govern temporal. 1Iniciació del cop d’estat; declaració de la llei marcial a Catalunya. 1
    14 de setembre de 1923MadridRei Alfons XIIISuport declarat al cop d’estat; govern civil destituït (Manuel García Prieto); Suspensió de la constitució espanyola de 1876. 1Aval reial; col·lapse del règim de la Restauració. 1
    15 de setembre de 1923MadridRei Alfons XIIIVa nomenar Primo de Rivera com a cap de govern i president del Directori Militar. 1Constitució formal de la Dictadura de Primo de Rivera. 1
    Aspecte del Palau de Marianao de principis del Segle XX

    Contràriament a algunes narratives simplificades, el Palau de Marianao no va ser només una residència de l’elit, sinó que va servir com a “cuina” de la insurrecció.1 Diversos historiadors i la memòria local de Sant Boi assenyalen que les reunions prèvies i la signatura de les ordres clau que van formalitzar el cop d’estat per part del General Miguel Primo de Rivera es van dur a terme al Palau de Marianao.1 La seva ubicació discreta als afores de Barcelona va oferir a Primo de Rivera un quarter general segur i allunyat de les mirades indiscretes, ideal per coordinar els moviments militars i polítics necessaris per al derrocament del govern constitucional.1 Aquest fet revela una aliança estratègica entre sectors del militarisme i una part de la burgesia catalana, representada per la influent família Samà, que compartien el desig de restablir l’ordre social i la seguretat econòmica per sobre de les llibertats polítiques i culturals.1 La família Samà, amb la seva posició conservadora i proteccionista, va ser un facilitador instrumental d’aquest canvi de règim.1

    Motivacions de suport a la burgesia catalana i polítiques de dictadura

    CategoriaDescripció
    Motivacions de la burgesia catalana per donar suport al cop d’estat
    Por a la revolució socialPor profunda a la revolució obrera i al terrorisme anarquista (“guerra social”, “Pistolerisme”). 1
    Desig d’ordre i estabilitatNecessitat urgent de restaurar l’ordre social i protegir els interessos econòmics. 1
    Desil·lusió amb el règimPercepció del sistema parlamentari liberal com a feble, corrupte i ineficaç. 1
    Esperança de descentralitzacióCreença inicial que Primo de Rivera podria mantenir o ampliar la descentralització administrativa (basada en pronunciaments primerencs). 1
    Polítiques de Primo de Rivera que afecten Catalunya
    Restabliment de l’ordre públicS’aconsegueix mitjançant la militarització i la repressió de la dissidència. 1
    Dissolució de la comunitatAbolició de la institució clau d’autogovern de Catalunya el 1925. 1
    Supressió de la Cultura CatalanaProhibició de l’ensenyament de la llengua catalana, himne nacional i exhibició de banderes. 1
    Règim centralitzadorImplantació d’un “camí castellà” cap a l’autoritarisme, que condueixi a una “croada anticatalana”. 1
    Conseqüències per a la burgesia i el nacionalisme catalans
    Ordre inicial assolitÈxit a curt termini per sufocar el malestar social. 1
    Desil·lusióPèrdua de la codeterminació política i traïció de les esperances regionalistes. 1
    Renaixement del catalanismeParadoxal enfortiment i activisme polític renovat del nacionalisme català en oposició al règim. 1
    A Sant Boi de Llobregat (Catalunya), el Pistolerisme va ser un període de greu violència social a Catalunya, especialment a Barcelona, que va tenir lloc aproximadament entre 1917 i 1923. Va ser el resultat d’una complexa confluència de factors, incloent-hi la crisi del règim de la Restauració, una profunda crisi econòmica i social, l’auge de l’anarcosindicalisme (especialment la CNT) i la resposta repressiva de la patronal i l’Estat. Aquest conflicte es va manifestar en assassinats selectius de líders obrers i empresaris, vagues generals, lock-outs i una escalada de la tensió que finalment va contribuir al cop d’estat de Primo de Rivera el setembre de 1923.
    En aquest context de confrontació, destaquen dues figures amb orígens a Sant Boi de Llobregat, però amb papers antagònics i fonamentals per comprendre aquests processos històrics més amplis: 
    Mentre Balbina Pi i Sanllehy va encarnar la veu dels oprimits, la resistència anarcosindicalista i el feminisme de classe des de la base social de Sant Boi, Salvador
    Samà i Torrents va representar el braç repressiu i l’establishment, buscant mantenir l’ordre social des de la seva posició de poder i influència, també lligat a Sant Boi per la seva història familiar i patrimoni.
    Les seves trajectòries reflecteixen clarament els dos pols oposats del conflicte del Pistolerisme. La naturalesa diversa i la disponibilitat desigual dels seus fons documentals també subratllen les complexitats de la recerca històrica i les diferents maneres en què les figures de l’època van deixar la seva empremta documental.

    La Dictadura de Primo de Rivera, tot i que va aconseguir suprimir temporalment el Pistolerisme i restablir un cert ordre, va trair les expectatives de molts sectors catalans que l’havien recolzat. Les seves polítiques centralitzadores i obertament anticatalanistes, com la dissolució de la Mancomunitat i la prohibició de la llengua i els símbols catalans, van generar un profund desencís i, paradoxalment, van alimentar el nacionalisme català que pretenia eradicar.1

    Autoritats de la Dictadura que varen elimiinar la Mancomunitat de Catalunya

    La caiguda de Primo de Rivera el gener de 1930 va obrir el camí a la proclamació de la Segona República el 1931. Per a figures com Salvador Samà i Torrents, la fi de la dictadura i l’arribada de la República van significar el declivi del seu paper polític institucional, lligat a la monarquia de la Restauració i a un model autoritari.1 Va morir el 1933, sense exercir un paper destacat en la política republicana.1

    “2 de abril de 1930 – 01-253-01. EL DICTADOR ESPAÑOL TRIUNFA EN SU MUERTE La nación se une en homenaje a Primo de Rivera—Madrid rinde los más altos honores militares”. (ARXIUS DIGITALITZATS de la “Hearst Metrotone News” per la UCLA (Universitat de Califormia).

    L’impacte més dràstic per a la família Samà i Torrents es va produir anys més tard, arran de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) i la dictadura franquista. El seu fill, Salvador Samà i Sarriera (Marquès de Marianao), va ser condemnat pel franquisme per la seva condició de francmaçó, cosa que va comportar la confiscació i posterior pèrdua del Palau de Marianao.1 Aquesta joia del patrimoni familiar va ser finalment adquirida per l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat, tancant un cicle històric que va veure el palau passar de ser un centre de poder i conspiració a un símbol de les convulsions polítiques i socials del segle XX a Catalunya. La família Samà, com moltes altres elits de l’antic règim, va patir pèrdues de patrimoni i canvis profunds en el seu estatus durant aquests anys conflictius, tot i que van conservar gran part de la seva fortuna.1

    Quadre Comparatiu i Cronològic: Balbina Pi i Sanllehy vs. Salvador Samà i Torrents (Pistolerisme a Catalunya)

    AspecteBalbina Pi i SanllehySalvador Samà i Torrents
    OrigenSant Boi de Llobregat (Barcelona)Vilanova i la Geltrú (Barcelona), amb vinculació i propietats a Sant Boi (Can Torrents)
    IdeologiaAnarcosindicalista, feministaPolític liberal conservador, monàrquic, representant de l’elit terratinent i industrial
    AdscripcióConfederació Nacional del Treball (CNT)Elits econòmiques i polítiques, Somatén Barceloní
    Context General (1917-1923)Augment de la conflictivitat social, repressió patronal i estatal, auge de l’anarcosindicalisme, violència de Pistolerisme.Crisi del sistema de la Restauració, temor a la revolució social, necessitat de “restaurar l’ordre”, suport a mesures repressives.
    Accions Clau / Cronologia
    Abans del PistolerismeNascuda el 1891 a Sant Boi. Des de jove, activa en el moviment obrer.Nascut el 1861. Polític consolidat: diputat a Corts, senador. Promotor d’exposicions universals. Publicà “Cuestiones nacionales e internacionales” (1900).
    Inici del Pistolerisme (c. 1917)Intensifica la seva activitat sindicalista. Esdevé una figura reconeguda per la seva oratòria i capacitat organitzativa.Les tensions socials s’intensifiquen, amb la patronal i el govern buscant formes de contenció del moviment obrer.
    1919Publica articles en premsa llibertària com “La Colmena Obrera” (p.ex., “Despierta Mujer!”). Denuncia la repressió i defensa els drets de les dones.El Somatén, institució d’ordre públic de caràcter civil-militar, guanya rellevància com a força de xoc contra el moviment obrer i el “desordre” social.
    1920-1922Contribueix regularment a Solidaridad Obrera i Nuestra Voz (sovint sota pseudònims com “Libertaria” o “Claror”) amb articles que expressen el seu pensament anarquista i feminista, denunciant la violència patronal i estatal. Pateix presons i persecucions.Salvador Samà i Torrents es posiciona o és nomenat cap del Somatén Barceloní sota el mandat del governador civil Severiano Martínez Anido (novembre 1920 – octubre 1922). Des d’aquesta posició, lidera una força paramilitar que col·labora amb la política repressiva contra l’anarcosindicalisme.
    Política repressiva del Governador Civil (Severiano Martínez Anido)Les seves accions i els escrits de Balbina Pi són una resposta a la dura repressió del governador Martínez Anido, qui aplica la Llei de Fugues amb gran contundència (especialment entre 1921-1922), causant nombroses morts extrajudicials de sindicalistes. El seu pensament i acció es formen en la lluita contra aquesta violència institucionalitzada.Donen suport actiu o passiu a la política repressiva de Martínez Anido, que legitima l’ús de la violència per “restaurar l’ordre”. El Somatén actua com a braç paramilitar en el context de la “guerra social”, recolzant els Sindicats Lliures i la patronal.
    Març de 1923Enmig de la tensió social extrema, Balbina Pi i altres anarcosindicalistes continuen la seva activitat, tot i el perill.L’ambient de violència i inseguretat s’agreuja.
    10 de març de 1923La mort de Salvador Seguí, “el Noi del Sucre”, un dels líders més carismàtics de la CNT, assassinat a Barcelona, representa un cop dur per al moviment anarcosindicalista i una escalada més de la violència.La mort de Seguí és un episodi culminant del Pistolerisme, fruit de la política de confrontació. Les forces d’ordre, inclòs el Somatén, actuen per contenir les reaccions i la indignació obrera.
    Setembre de 1923El clima de violència i inestabilitat social és insostenible. Balbina Pi i molts altres activistes han patit la repressió i la clandestinitat.El cop d’estat de Primo de Rivera es presenta com la solució a la inestabilitat política i la “guerra social”. Salvador Samà i altres figures conservadores veuen amb bons ulls el cop com a mesura per restablir l’ordre i acabar amb la conflictivitat obrera.
    Després del Cop d’EstatAmb la Dictadura de Primo de Rivera, l’activitat anarcosindicalista passa a la clandestinitat. Balbina Pi continua la seva lluita, adaptant-se als nous temps, però sense poder exercir lliurement la seva activitat pública fins la Segona República.La Dictadura suposa el final del Pistolerisme i la supressió de les llibertats, inclosa l’associació sindical. Els elements d’ordre, com el Somatén, veuen les seves accions legítimes sota el nou règim.
    “Papers” i Llegat (vinculació amb Sant Boi)Els seus “papers” són principalment els seus articles publicats en premsa llibertària (com els de Solidaridad Obrera, Nuestra Voz i La Colmena Obrera), que són objecte d’estudi en publicacions recents com “Balbina Pi i Sanllehy: una dona lliure” (Isabel Segura Soriano, 2024). Representen la veu de la resistència obrera i feminista davant la repressió, amb el seu origen a Sant Boi com a part de la seva identitat i base social.Més enllà d’un pamflet polític anterior (1900), no hi ha constància pública d’extensos “papers” personals seus que detallin directament la seva actuació específica en el Somatén durant el Pistolerisme. La seva influència rau en la seva posició de lideratge dins d’una força repressiva. La seva família tenia propietats a Sant Boi (Can Torrents, que avui acull l’Arxiu Històric Municipal), un símbol de la seva arrelament al territori.
    Infografia: Samà, Repressió i Dictadura (1917-1923)

    Samà, Repressió i Dictadura

    La Connexió de Sant Boi en la Crisi de 1917-1923

    El Teler de la Violència

    Entre 1917 i 1923, Catalunya va viure una “guerra social” coneguda com el Pistolerisme. La crisi del sistema de la Restauració i les tensions de classe van esclatar en una espiral de violència que va enfrontar el moviment obrer amb la patronal i l’Estat, deixant un rastre de sang i preparant el terreny per a la dictadura.

    424

    Morts per assassinat (1918-1923)

    Dada que evidencia la brutalitat del conflicte entre obrers, patrons, advocats i mercenaris.

    Els Actors del Conflicte: Una Societat Polaritzada

    MOVIMENT OBRER

    CNT i UGT

    Organitzacions sindicals en lluita pels drets socials i la transformació revolucionària.

    Balbina Pi i Sanllehy

    Activista anarcosindicalista i feminista de Sant Boi.

    Salvador Seguí

    “El Noi del Sucre”, carismàtic líder de la CNT.

    VS

    FRONT CONTRAREVOLUCIONARI

    Patronal i Sindicats Lliures

    Grups armats finançats per empresaris per reprimir el sindicalisme.

    Salvador Samà i Torrents

    Marquès de Marianao i cap del Somatén a Barcelona.

    Estat i Exèrcit

    Forces de l’ordre que aplicaven la repressió, com la “Ley de Fugas”.

    La Repressió Institucionalitzada

    La “Ley de Fugas” de Martínez Anido

    Sota el mandat del Governador Civil Severiano Martínez Anido, la repressió estatal va assolir nivells de crueltat sense precedents. La seva tàctica més infame va ser la “Ley de Fugas”, un mètode d’execució extrajudicial que consistia a assassinar detinguts simulant un intent de fugida.

    Les dades oficials, proporcionades pel propi Anido, revelen la magnitud de la matança entre 1921 i 1922, dirigida a desarticular el moviment obrer a través del terror.

    Dues Vides, Un Conflicte: Sant Boi al Cor de la Tempesta

    Balbina Pi i Sanllehy

    (Sant Boi, 1896 – Perpinyà, 1973)

    “La Veu de la Resistència”

    • Obrera tèxtil i dirigent anarcosindicalista de la CNT.
    • Destacada oradora i activista feminista.
    • Va promoure la implicació de les dones en la lluita sindical.
    • Perseguida i empresonada per les seves idees i la seva activitat contra la repressió.

    Salvador Samà i Torrents

    (Barcelona, 1861 – 1933)

    “El Braç de la Repressió”

    • II Marquès de Marianao i Gran d’Espanya.
    • Polític influent i un dels homes més rics del país.
    • Cap del Somatén Barceloní, milícia paramilitar al servei de la patronal.
    • Aliat clau del governador Martínez Anido en la repressió de l’anarcosindicalisme.

    L’Espiral Cap a la Dictadura: Cronologia Clau

    1917-1919

    Inici del Pistolerisme amb la Vaga General i el locaut patronal a Barcelona, que intensifica la lluita de classes.

    Març 1921

    Assassinat del President del Govern, Eduardo Dato, en un context de violència política creixent.

    1921-1922

    Martínez Anido aplica massivament la “Ley de Fugas”, creant un clima de terror entre els sindicalistes.

    Març 1923

    Assassinat de Salvador Seguí, “El Noi del Sucre”. La pèrdua del líder més moderat de la CNT radicalitza el conflicte.

    Setembre 1923

    Cop d’Estat de Primo de Rivera. Amb el suport de la burgesia, l’exèrcit i el rei, s’imposa la dictadura com a “solució” al caos social.

    El Palau de Marianao: Bressol del Cop

    La historiografia recent i la memòria local de Sant Boi revaluen el paper del Palau de Marianao, propietat dels Samà. Més enllà de Barcelona, aquest palau es considera avui la “cuina” de la insurrecció.

    Fou en aquest espai discret on Primo de Rivera, amb el suport de l’alta burgesia com els Samà, va planificar i signar les ordres clau que van formalitzar el cop d’estat. Aquest fet demostra l’estreta aliança entre el poder militar i l’elit econòmica per acabar amb el sistema parlamentari.

    Infografia creada a partir de l’informe “Samà, represió de l’Anarcosindicalisme, i salt a la Dictadura. Connexió amb Sant Boi”.

    Aquesta és una visualització de dades històriques sense ús de SVG ni Mermaid JS. Paleta de colors: “Conflict & Power”.


    Referéncies:

    1. Anarcosindicalisme, Samà i Primo Rivera. Connexió amb Sant Boi. (20 obres citades)
    2. Entrevista Carles Vallejo (SantBoi[.Tv]) a Carles Serret (AHMSB)
    3. La filla de Balbina Pí i Sanllehy, la cantant Teresa Rebull. Se li va dedicar un programa de la sèrie de radio “MEMÒRIA I PATRIMONI” amb una entrevista al responsable de l’Arxiu Històric de Sant Boi de Llobregat Carles Serret.
  • 🏰Marianao's: 📍Punt mut de 🔀 subversions al 📜 Segle XX - 📜Memòria i 🙏Homenatges - 🎬Realitzacions

    MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya – 1. Marianao’s: del 🌴somni colonial a➡️ l’epicentre modernista🏛️ i polític🗳️ (1866-1929)

    El llegat dels “Indianos”, aquells catalans que van fer fortuna a Amèrica i van retornar amb el desig de plasmar la seva riquesa i influència en la seva terra natal, és un capítol fascinant de la nostra història, però també un que requereix una anàlisi crítica de les seves arrels. Entre ells, la família Samà destaca no només per la seva prosperitat, sinó per la visió arquitectònica i paisatgística que va importar des de les terres cubanes, una fortuna construïda, en part, sobre el tràfic d’esclaus i l’explotació laboral a les seves plantacions de sucre. Aquest post explora com la vibració de Marianao a l’Habana va inspirar dues joies arquitectòniques a Catalunya: el Parc Samà de Cambrils, amb una inclinació modernista, i el Parc Marianao de Sant Boi, amb un caràcter més medieval i gòtic, sense oblidar l’enginy de la gestió de les seves aigües, tot plegat emmarcat en el complex context de la seva prosperitat colonial.

    Els Indians i els Samà i Torrents (Tate Cabré, 2009. Obra: ‘Cuba a Catalunya. El llegat dels indians’)1

    1.1. QUI ERA EL MARQUÉS DE MARIANAO? Els Marianao esclavistes i Rafaela Torrents i Higuero (Segle XIX)1

    1.3. MENYSPREU DELS SAMÀ A SANT BOI (sacrificis gaire bé invisibles de Sant Boi del 98 que va incitar la independència de cuba)
    1.4. INFLUÈNCIES DELS SAMÀ (repressió a l’anarcosindicalisme creixent i seu de Primo de Rivera)
    1.5. LA PÈRDUA DE LA FINCA DE MARIANAO (la condemna per masó)

    Els Palaus i Els Parcs dels Indianos Samà des del seu Origen a La Habana’Vídeo amb suport d’IA.
    PodCast amb el Suport de Gemini Deep Search AI (Castellà)

    Marianao, avui un municipi de l’Habana, va ser al segle XIX i principis del XX un suburbi residencial d’elit que va créixer amb la prosperitat econòmica de Cuba. No era un parc en el sentit estricte, sinó una vasta extensió de finques, palaus i vil·les sumptuoses que contrastaven amb l’urbanisme colonial més dens del centre de la capital. L’arquitectura de Marianao reflectia la riquesa i el gust cosmopolita dels seus habitants. S’hi van adoptar estils europeus i influències americanes, donant lloc a una amalgama d’estils que incloïen el neoclàssic, l’eclèctic i, posteriorment, l’Art Decó, amb algunes expressions modernistes en barris més nous com Miramar.

    Aquest districte es va convertir en un símbol de modernitat i opulència, amb clubs de camp, hipòdroms i residències que feien gala de grans jardins i dissenys innovadors. Per a Salvador Samà, el Marquès de Marianao, aquest entorn no només representava el lloc on va forjar la seva fortuna, sinó també una font d’inspiració estètica. És crucial assenyalar, però, que aquesta fortuna i la capacitat d’invertir en projectes tan ambiciosos com el de Marianao a l’Habana i, posteriorment, a Catalunya, van tenir les seves arrels en el tràfic d’esclaus i l’explotació de la mà d’obra esclava a les plantacions de sucre cubanes. La família Samà, com moltes altres fortunes “indianes”, va participar activament en la darrera onada del tràfic transatlàntic d’esclaus, un sistema que va generar una immensa riquesa a costa d’una inhumanitat abismal. Així, el seu somni de recrear aquesta grandesa i exuberància tropical a Catalunya, transportant una part de l’Habana a la seva terra natal, ha de ser entès des d’aquesta perspectiva, un llegat construït sobre la base del colonialisme i l’esclavitud. L’extensió i la diversitat arquitectònica de Marianao van ser el punt de partida per als seus projectes més ambiciosos a la península.

    L’antic Palau de Salvador Samà a Marianao de La Habana3 habitada entre el 1864 i el 1934, encara era propietat de la família
    El Palau de Salvador Samá, també conegut com la Quinta Hidalgo en les seves últimes etapes, va ser una destacada mansió neoclàssica situada a Marianao, originalment una quinta d’estiueig de Doña Rafaela Santibáñez de Oleazar. Llogada el 1844 i adquirida el 1849 per Salvador Samá y Martí, I Marquès de Marianao, aquest la va transformar en un luxós palau amb una façana imponent, un gran portal amb columnes toscanes i terres de marbre, incloent-hi una capella familiar. Després de la mort del Marquès el 1866, va passar per diverses mans, inclosa la del banquer Julio Hidalgo, que hi va invertir considerablement i el va convertir en un punt de trobada per a l’alta societat. Aquest palau va ser testimoni d’esdeveniments històrics clau, com la reunió entre Máximo Gómez i les viudes de Carlos Manuel de Céspedes i José Martí, i va servir com a seu de les legacions nord-americanes, allotjant fins i tot el Secretari d’Estat William Taft. Amb el canvi de segle i el desplaçament dels centres d’estiueig, l’immoble va perdre la seva funció original, convertint-se primer en el Sanatorio Malberty i, a la dècada de 1950, en la fàbrica d’havans i cigarrets José L. Piedra. Actualment, l’edificació es manté dempeus i en bon estat, tot i que molt modificada, sent la fàbrica de tabacs Héroes del Moncada, i conservant només alguns detalls del seu antic esplendor. Avui en la zona habitable viu una decoradora de La Habana (2023).
    Infografia: El Llegat dels Samà – Un Viatge Arquitectònic de Cuba a Catalunya

    El Llegat de Marianao

    Un Viatge Arquitectònic de Cuba a Catalunya

    “Aquestes estructures no són simples edificis; són manifestacions tangibles d’un viatge transatlàntic i un desig arrelat de deixar un llegat.”

    L’informe analitza el fenomen “Indiano” a través de la família Samà, que, enriquida a Cuba, va voler recrear l’atmosfera de l’illa a Catalunya. Aquesta infografia visualitza les dades d’aquest llegat, comparant el districte inspirador de Marianao a La Habana amb les seves seves manifestacions catalanes: el Parc Samà a Cambrils i el Parc Marianao a Sant Boi de Llobregat.

    La Inspiració: Marianao, La Habana

    El districte de Marianao a La Habana va ser el far de modernitat i opulència que va inspirar la família Samà. No era un sol parc, sinó un suburbi pròsper amb zones residencials exclusives, clubs de camp i una arquitectura eclèctica que trencava amb l’urbanisme colonial tradicional.

    Distribució d’estils arquitectònics prominents a la Cuba del segle XX.

    Evolució Clau de Marianao (Cuba)

    1900-1920

    Transformació en el principal suburbi residencial de La Habana, amb un boom de la construcció.

    1925

    Construcció del monumental “Colegio de Belén”, conegut com “El Palau de l’Educació”, símbol de la prosperitat del districte.

    1959

    Després de la Revolució Cubana, les propietats privades són expropiades per a ús públic, transformant radicalment el caràcter del districte.

    Dues Visions, Una Arrel

    Tot i que tant el Parc Samà com el Parc Marianao van néixer de la mateixa visió “Indiana” i van ser dissenyats per Josep Fontserè, les seves expressions arquitectòniques i evolucions van divergir, reflectint diferents facetes del desig de legitimar la fortuna i el llegat familiar.

    Parc Samà (Cambrils)

    Un Jardí Romàntic i Modernista

    Un retir privat dissenyat per evocar directament la Cuba colonial, amb una rica ornamentació, un llac elaborat i la crucial col·laboració d’un jove Antoni Gaudí, que va plantar la llavor del modernisme.

    🌳 🦜 🏛️

    Parc Marianao (Sant Boi)

    Un Castell Neogòtic Urbà

    Una finca que va esdevenir parc públic, amb un palau d’inspiració neomedieval que buscava associar la riquesa indiana amb l’estètica aristocràtica europea, integrat en un teixit urbà en expansió.

    🏰 🏙️ 🌴

    Anàlisi comparativa d’atributs clau entre els dos parcs catalans.

    Trajectòries de Conservació Divergents

    Parc Samà: De Retir Privat a Patrimoni Cultural

    El Parc Samà ha mantingut en gran mesura la seva integritat com a jardí històric. La seva evolució reflecteix la transició d’una mostra exclusiva de riquesa a un bé públic enfocat a la conservació i l’educació, adaptant-se a canvis socials com la Guerra Civil.

    Distribució d’usos històrics i actuals del Parc Samà.

    Parc Marianao: D’Oasi a Parc Urbà

    El Parc Marianao de Sant Boi va enfrontar majors pressions urbanístiques, amb la conversió de parts de la finca original en un barri residencial. La seva integritat original es va fragmentar, resultant en un parc públic més integrat però disminuït dins la ciutat.

    Distribució d’usos històrics i actuals de la finca de Marianao.

    El Misteri de les Aigües de Sant Boi

    Una de les característiques més fascinants del Parc Marianao de Sant Boi és el seu complex circuit d’aigua subterrània, una proesa d’enginyeria del segle XIX. Aquest sistema no només abastia el palau i el llac, sinó que possiblement formava part d’una xarxa més àmplia que connectava diverses finques de la zona.

    💧

    Masia de Santa Bàrbara / Conca del Llor

    🏰

    Finca i Llac del Palau Marianao

    🏭

    Colònia Güell (Possible connexió)

    Flux simplificat del sistema de canalització d’aigua subterrània a Sant Boi.

    Infografia generada a partir de l’anàlisi de “El Legado de Marianao”.

    Visualitzacions creades amb Chart.js sobre Canvas. No s’ha utilitzat SVG ni Mermaid JS.

    La visió de Salvador Samà va prendre forma en dos grans projectes a Catalunya, ambdós dissenyats inicialment per Josep Fontserè i Mestres, però amb evolucions arquitectòniques i estilístiques pròpies que reflecteixen diferents sensibilitats de l’època.

    CaracterísticaParc Samà (Cambrils)Parc Marianao (Sant Boi)
    Inici de la construcció1881~1880 (Palau 1885-1890)
    ArquitecteJosep Fontserè (Mentor de Antoni Gaudí)
    EstilRomàntic, modernistaMedieval eclèctic
    Característiques clauRica ornamentació, llacs, potencial influència de GaudíLlacs, estructures semblants, palau d’inspiració medieval
    PromotorSalvador Samà i Torrents
    Inspiració colonialCuba

    El Parc Samà (Cambrils): L’Elegància Modernista i Romàntica

    Situat a Cambrils, el Parc Samà és la materialització més evident del desig de recrear un “bosc tropical” o una “colònia cubana” a Catalunya. El seu disseny respon a una estètica romàntica amb elements que ràpidament s’obririen al modernisme. El palauet central, tot i tenir una base clàssica, incorpora elements ornamentals que ja presagien la nova corrent. La figura clau en la seva definició modernista va ser un jove Antoni Gaudí, qui, sent aprenent de Fontserè, va treballar en el projecte. Se li atribueixen la cascada, el pont i elements del llac, que ja mostren la seva llibertat formal i el seu ús de la pedra natural d’una manera orgànica i innovadora, molt diferent del que seria el palau del Parc Marianao. La riquesa botànica, els elements aquàtics com el llac i la cova, i l’abundant presència d’aus exòtiques, subratllen el caràcter d’homenatge a l’esperit d’ultramar.

    Llista de punts enumerats del Parc Samà i ruta a peu suggerida:
    Aquesta ruta està pensada per recórrer el parc de forma circular, començant pels voltants de l’entrada, explorant la zona central del llac i boscos, passant pels aviaries i zones de jocs, per acabar visitant el Palau i els museus que es troben més propers a l’entrada/sortida.
    Començarem per l’entrada i farem un recorregut que ens porti per les principals atraccions, acabant en els espais de restauració i museus.
    Entrada + Taquilla + Botiga (1): Punt d’inici i accés al parc.
    Antiga faisanera (2): Molt a prop de l’entrada.
    Projecte de conservació de la tortuga Mediterrània (3): Un dels projectes de conservació, proper a l’entrada.
    Projecte de conservació del faisà daurat (4): Un altre projecte de conservació proper.
    Projecte de conservació de l’Eriçó (5): El tercer projecte de conservació.
    Cavallerisses / Refugi de rucs (26): A prop dels projectes de conservació i en la mateixa zona.
    Parterre d’àloe vera (25): Situat a la part central del parc, a prop de les cavallerisses.
    Camp de lavanda (24): Al costat del parterre d’àloe vera.
    Llac (6): El cor del parc, amb els ponts penjants i les illes.
    Gruta del taxòdium (7): Accés reduït, passada la zona del llac.
    Bosc de daines (15): Després de la gruta del taxòdium, una àrea més boscosa.
    Mirador del Bosc (14): Gruta fosca que fa de mirador, a la zona nord-oest.
    Canal i cascada (13): Font d’aigua per al llac, amb una gruta artificial.
    Torre mirador (12): La Torre Angulo, de 24 metres, una mica més allunyada.
    Hivernacle Fontcuberta (11): L’hivernacle amb palmàcies i arbres tropicals.
    Aviari Marianao (18): Aviari amb ocells exòtics, recreant una selva tropical.
    Antiga moneria (19): Espai de petites psitàcides.
    Adormidors anàtides (22): Instal·lació per a ànecs, un dels últims punts de fauna.
    Zona de jocs i pícnic (21): Ideal per un descans, especialment si es va amb nens.
    Casa Palau (8): La residència del Marquesat, no accessible a l’interior, però d’interès arquitectònic.
    Font sortidor (9): Darrere del palau.
    Gerro de Vichy (20): Gerro ceràmic prop de la Casa Palau.
    Font de les cloïsses (23): Font decorativa amb cloïsses naturals.
    Pavelló dels lloros. Mirador d’Hèracles (17): Amb l’escultura d’Hèracles.
    P. Citrus (10): Un punt sense descripció detallada al text original, però que es pot visitar a prop.
    Bar Samà / Museu del Vermut Yzaguirre (28): Per una pausa i degustació, situat a prop de l’entrada/sortida.
    Museu de l’Oli Mas del Miu (29): L’antic molí, també a prop de l’entrada/sortida.
    Saló del Marquesat (27): Sense descripció específica, però es pot visitar a la sortida.

    El Parc Marianao (Sant Boi de Llobregat): El Caràcter Medieval i Gòtic

    Per contra, el Parc Marianao de Sant Boi de Llobregat va prendre una direcció arquitectònica marcadament diferent, orientada cap a una estètica més europea i historicista. La peça central és un imponent palau d’estil neogòtic-medieval, amb torres emmerletades, finestrals ogivals i una aparença de castell fortificat. Aquesta elecció estilística no era casual; buscava legitimar la riquesa adquirida a Cuba associant-la amb la noblesa i l’antiguitat del vell continent. Era una manera d’arrelar la figura de l’Indiano a la tradició aristocràtica catalana, a través d’una arquitectura que evocava la història i la fortalesa.

    Mentre el Parc Samà volia transportar un fragment de Cuba a Catalunya, el Parc Marianao de Sant Boi es presentava com una afirmació de la riquesa indiana dins un marc de tradició i poder europeu, evidenciant la dualitat d’identitats que molts indianos experimentaven.

    A la finca de Marianao també hi havia la Torre de la Miranda4, una torre d’estil eclèctic que es creu que es va construir al voltant de la mateixa època. Cal destacar que l’estil arquitectònic de la Torre de la Miranda reflecteix les tendències modernistes de l’època i contrastava amb l’estil neomedieval del Palau de Marianao. N’hi ha testimonis que veuen la mà d’Antoni Gaudí en aquesta obra. Josep Faura, masover dels Samà, explica l’anècdota de com varen pujar el Crist del mirador i que no hi era en la construcció origial.

    Una xarxa de galeries subterrànies proveïen d’aigua a gran part de la comarca. Més enllà de la seva arquitectura palatina, el Parc Marianao de Sant Boi amaga un dels seus secrets més fascinants i una mostra d’enginyeria hidràulica del segle XIX: el seu complex sistema de captació i distribució d’aigües subterrànies. Aquest aspecte, menys visible que les façanes del palau, és crucial per entendre la funcionalitat i la riquesa de la finca original.

    El Marquès de Marianao no només va construir un parc amb llacs artificials, sinó que va assegurar el seu abastament a través d’una intricada xarxa de canals i galeries subterrànies que recollien aigua de punts com la Masia de Santa Bàrbara, situada en la conca del Llor. Aquest sistema de recollida i conducció no només garantia l’aigua per als llacs i les necessitats de la finca, sinó que se sospita que podia tenir connexions o influir en la xarxa hidràulica d’altres propietats properes, com la Colònia Güell.

    La complexitat d’aquesta infraestructura subterrània posa de manifest no només la inversió econòmica, sinó també el coneixement tècnic i la visió a llarg termini de la família Samà. Era un element fonamental per mantenir l’exuberància del paisatge, la frescor dels jardins i el funcionament de les fonts i elements aquàtics, convertint el parc en un veritable oasi enmig d’un entorn que, amb el temps, esdevindria més urbanitzat. Aquest control de l’aigua era una expressió més del poder i la capacitat transformadora dels indianos.

    “Un escenari rodó seria la galeria que hi ha al parc de Marianao, construïda amb maons i que permetia l’abastament d’aigües al palau neogòtic del Marqués Samà i de Marianao i al seu llac artificial; les aigües venien des de la conca de la vall del Llor.(…)
    Fa algunes dècades, els nens de la Ciutat Cooperativa es ficaven i jugaven a dins d’una d’aquestes galeries que venia des de l’entorn de la masia de can Ros del Llor i anava a parar a la de can Soler a la Colònia Güell.(…)”7

    Mines i Canalitzacions d’Aigua a Sant Boi de Llobregat amb l’enginyeria del Segle XIX

    Zona/Ubicació(Canals subterranis històrics)Tipus d’Estructura: Mines, boques i galeries (clau abans dels sistemes moderns)Descripció/Detalls (Per a agricultura, llars i indústria)
    Ermites de Sant Ramon 8 i Santa BàrbaraMinaFonts d’aigua en terrenys elevats.
    ArxiusRegistres històrics de fonts d’aigua.
    Mapes anticsUbicació i direcció de les Mines d’Aigua.
    Boques de MinaEntrades antigues.
    GaleriesGaleries tapiades.
    Finca i Parc MarianaoSistema internPous, manantials, cisternes, dipòsits.
    CanalsConnexió a fonts externes (Santa Bàrbara, Llor).
    Boques de MinaSenyals arquitectòniques a la finca.
    GaleriaAbastament del palau i llac.
    Zona del Montbaig, el Bori i la vall de Can Carreres9Mines d’aiguaMines de Garzulla, Guinovart, Benviure. Arquitectura: “Mina Blanca”, “Mina Bancada”, voltes, “pitxolins”.
    Pous de pasPous de construcció i manteniment.
    Casa Gran del BoriGaleriaCondueix aigua a la bassa del Benviure.
    Vall de can Carreres, riera GuinovartGaleriaEntrades a galeries.
    BenviureGaleriaEntrada en barraca de 1912.
    Can CastelletMina d’aiguaEntrada tapiada, antiga font.
    Colònia Güell (Can Soler i  Masia Can Julià)Recursos hídricsPous, manantials, drets de reg.
    Mina d’aiguaMina d’aigua pròpia.
    TestimonisRecords de punts d’aigua.
    Sistema sofisticatSistema d’aigua per a la fàbrica i el poble.
    FontsPous propis, bombeig del riu, connexió a Can Julià.
    Ciutat CooperativaCanals subterranisConnexió entre Llor (possible amb Marianao en l’altre sentit) i Can Soler (Colònia Güell).
    Boques de minesEntrades segellades.

    Conclusió:

    Els parcs dels Indianos Samà, tant el de Cambrils com el de Sant Boi, romanen com a testimonis vivents d’un passat esplendorós i d’una època de grans transformacions socials i econòmiques. No obstant això, és indispensable abordar aquest llegat de manera integral, reconeixent la procedència de la riquesa que va permetre la seva creació, fruit del colonialisme i la tràgica realitat de l’esclavisme. Avui, la seva actualitat passa per ser espais de memòria, cultura i esbarjo, accessibles al públic i gestionats amb l’objectiu de conservar el seu valor històric i paisatgístic, alhora que serveixen com a punts de reflexió sobre la complexitat del nostre passat i les conseqüències ètiques de certes fortunes. El Parc Samà, amb la seva clara vocació de jardí històric, es manté com un referent de l’art dels jardins romàntics i modernistes. El Parc Marianao de Sant Boi, integrat en el teixit urbà, s’ha adaptat a les necessitats de la comunitat, tot i que conserva elements arquitectònics singulars i el seu secret subterrani hidràulic. El futur d’ambdós passa per continuar la seva rehabilitació, investigació i difusió, garantint que el llegat dels indianos Samà perduri com a font d’aprenentatge i gaudi per a les generacions futures, però sempre amb una mirada conscient i crítica sobre totes les seves dimensions històriques.


    Referències:

    1. MARINAO’s: Els Indians i els Samà i Torrents (Tate Cabré, 2009)
    2. Entrevista Carles Vallejo (SantBoi[.Tv]) a Carles Serret (AHMSB)
    3. El Llegat de Marianao: Un Estudi Comparatiu Històric i Arquitectònic de Parcs a Cuba i Catalunya. Anàlisi indicat per SantBoi.Tv a Gemini Deep Search, 5-6-2025
    4. Palacio de Salvador Samá (La Habana neoclásica). fotosdlahabana. (Jul 23, 2023)
    5. MARIANAO’S – La Miranda I Gaudí, No Dades, Sí Testimonis – HD
    6. MARIANAO’s – Les aigües de la Finca Lllacs, mines i pous
    7. Passarel·les subterrànies a Sant Boi (genèric): Sant Boi Misteríós (2007, del Llor a Marianao i a Can Soler – Colònia Güell)
    8. Visita el 2014 d’una mina d’aigua antiga a la falda de Sant Ramon
    9. Les Mines d’aigua al Bori i a la vall can Carreres Sant Boi de Llobregat. Josep Mª Cervelló
  • 🏰Marianao's: 📍Punt mut de 🔀 subversions al 📜 Segle XX - 📜Memòria i 🙏Homenatges - 🎬Realitzacions

    MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya – 1. Marianao’s: del 🌴somni colonial a➡️ l’epicentre modernista🏛️ i polític🗳️ (1866-1929)

    L’entrevista sobre Salvador Samà i Torrents, a través de les perspectives de Carles Vallejo i Carles Serret, explora la vida i influència de Salvador Samà i Torrents, el Marquès de Marianao, en el context de les subversions del segle XX a Espanya. Es desglossen els orígens, la pèrdua de les colònies espanyoles, la influència en la restauració borbònica, la seva participació en la repressió del moviment obrer, i la seva implicació en el cop d’estat de Primo de Rivera després de fer-se responsable del Somaten.

    1.2. ELS PALAUS I ELS PARCS DELS INDIANOS SAMÀ (Cambrils més modernista i Marianao mès medieval i gòtic)
    1.3. MENYSPREU DELS SAMÀ A SANT BOI (sacrificis gaire bé invisibles de Sant Boi del 98 que va incitar la independència de cuba)
    1.4. INFLUÈNCIES DELS SAMÀ (repressió a l’anarcosindicalisme creixent i seu de Primo de Rivera)
    1.5. LA PÈRDUA DE LA FINCA DE MARIANAO (la condemna per masó)

    L’Origen del Marquesat de Marianao: de La Habana a Sant Boi. Vídeo amb suport d’IA.
    PodCast amb el Suport de Gemini Deep Search AI (Castellà)

    La família Samà, originària de Vilanova i la Geltrú, representa un cas paradigmàtic d’indians que van amassar una considerable fortuna a la Cuba del segle XIX. La seva prosperitat va estar intrínsecament lligada al comerç d’esclaus, una activitat central als seus negocis des de l’arribada de pioners com Pau Samà i Parès a principis de segle. Membres clau com el mateix Pau, juntament amb Joan, Josep i, de manera molt destacada, Salvador Samà i Martí (posteriorment I Marquès de Marianao), van consolidar i expandir aquest lucratiu negoci. Van operar a través d’empreses familiars com “Samà Germans” i “Samà, Nebot i Cia”, participant activament en el trànsit: des de capitanejar vaixells negrers com el Non Plus Ultra, subministrar esclaus als enginys sucrers, fins a continuar clandestinament amb el trànsit després de la seva il·legalització formal. Aquesta activitat els va permetre acumular una ingent riquesa i assolir un notable estatus social i polític tant a Cuba com a Espanya. Les fortunes obtingudes, l’origen de les quals estava tacat per l’explotació, van ser reinvertides significativament a Catalunya, especialment a Vilanova i la Geltrú i Barcelona, ​​finançant el desenvolupament urbà, industrial i diverses obres filantròpiques, un llegat que avui és objecte d’una revisió crítica necessària en el debat sobre la memòria històrica de l’esclavatge.

    El primer Samà que va obtenir un títol nobiliari, el marquesat de Marianao, va ser Salvador Samà i Martí. En ser solter, va testar el 1866, deixant tots els seus béns a favor del seu nebot, també indià, Josep Samà.

    Escut-del-Marques-de-Marianao-I-quadre-de-Salvador-Sama-i-Marti

    Els Indianos Samà a Cuba

    Una mirada a la seva implicació en l’economia esclavista del segle XIX

    1. Context: Cuba al Segle XIX

    Durant el segle XIX, Cuba va ser un motor econòmic clau per a Espanya, atraient migrants, especialment catalans. La seva economia de plantació (sucre, cafè) depenia massivament del treball forçat de persones esclavitzades. En aquest escenari sorgeix l'”indiano”, espanyol que buscava fortuna a Amèrica. La família Samà, de Vilanova i la Geltrú, és un exemple paradigmàtic, acumulant riquesa a Cuba, part d’ella a través del tràfic d’esclaus.

    Cuba va ser l’últim territori americà a abolir l’esclavitud:

    1886

    Aquest informe analitza la participació dels Samà en el negoci esclavista: els seus orígens, desenvolupament, operacions a Cuba i el seu final, així com l’impacte de les seves fortunes.

    2. Orígens i Establiment a Cuba

    A principis del segle XIX, Pau Samà i Parès arriba a Cuba, fundant una casa de comerç. Va identificar ràpidament el lucratiu negoci del comerç d’esclaus. Salvador Samà i Martí va arribar el 1817.

    Van fundar Samà Hermanos (Pau Samà i Parès i Josep Samà i Domènech). L’empresa de Pau Samà va arribar a generar beneficis extraordinaris:

    Benefici en 2 anys de la companyia de Pau Samà:

    255%

    (Font: Document d’investigació)

    Fites Primerenques Clau:

    1814

    Pau Samà i Joan Samà i Vilardell reclamen indemnització per un vaixell negrer capturat.

    1820

    Pau Samà i Joan Samà i Vilardell catalogats entre els principals negrers de Cuba.

    El comerç d’esclaus va ser central i altament rendible per als Samà des dels seus inicis, impulsant la seva acumulació de capital.

    3. Expansió del Negoci Esclavista

    La implicació dels Samà va créixer al llarg del segle XIX, amb diversos membres i estructures empresarials adaptant-se, fins i tot a la il·legalitat del tràfic.

    Figures Centrals i Rols:

    Membre Període Principal Evidència Clau en Negoci Esclavista
    Pau Samà i Parès Principis s. XIX – 1832 Primers negrers, benefici 255%, vaixell capturat (1814).
    Joan Samà i Martí c. 1824 – 1835 Capità del vaixell negrer Non Plus Ultra (1816).
    Josep Samà i Martí Actiu des de c. 1816 Receptor d’esclaus (Non Plus Ultra, Noticioso), va operar clandestinament.
    Salvador Samà i Martí 1811 – 1866 Navilier (tràfic), proveïa ingenis, venia “tasajo”, propietari d’ingenis (1857).
    Antoni Samà i Urgellès Actiu c. 1866 Administrador de Samà i Cia, “relació directa amb la trata” (1866).

    Evolució Empresarial:

    Samà Hermanos

    (Principis s. XIX)

    Samà, Hermanos y Sobrinos

    (1826)

    Samá, Sobrino y Cía

    (Posteriorment)

    Van participar també en companyies mixtes com Samà, Raventós y Cía, col·laborant amb altres indianos.

    Les operacions incloïen capitanejar vaixells negrers (ex. Non Plus Ultra, Noticioso), proveir esclaus a ingenis i operar clandestinament després de la prohibició. Salvador Samà i Martí va exemplificar una integració vertical i horitzontal en l’economia esclavista.

    4. Presència i Influència a la Cuba Colonial

    Salvador Samà i Martí va assolir gran prominència social i política. La seva influència va facilitar els seus negocis, incloent el tràfic d’esclaus.

    Salvador Samà i Martí: Càrrecs i Títols Destacats

    • Coronel de Milícies de l’Havana
    • Cònsol i prior del Reial Tribunal del Consolat
    • Consiliari de la Reial Junta de Foment
    • Conseller d’Hisenda
    • Senador vitalici del Regne d’Espanya
    • Marquès de Marianao (concedit el 1860)

    Antoni Samà i Urgellès va ser Marquès de Samà. Aquestes distincions reflecteixen l’estatus assolit.

    Propietats i Inversions: Salvador Samà i Martí posseïa cases a l’Havana, una finca a Bacuranao i, des de 1857, ingenis sucrers (tot i que els noms específics no estan detallats en les fonts primàries de l’informe). Es va dedicar a la importació (vins, carbó) i va ser prestador.

    Es van integrar en l’elit cubana, amb aliances com la de Salvador Samà amb Julián Zulueta. La riquesa derivada de l’esclavitud no va impedir el seu ascens social.

    5. Fi del Tràfic i Abolició de l’Esclavitud

    El segle XIX va veure canvis radicals en la legalitat de l’esclavitud.

    Fites Legals Clau:

    1820

    Espanya declara il·legal el tràfic transatlàntic d’esclaus. La prohibició va ser incomplida sistemàticament durant dècades. Els Samà (ex. Josep Samà i Martí) van operar en la clandestinitat.

    1866

    L’empresa “Samà i Cia” (Antoni Samà i Urgellès) encara mantenia “relació directa amb la trata”.

    1886

    Abolició definitiva de l’esclavitud a Cuba.

    Adaptació: Després de l’abolició, les fortunes Samà, ja diversificades, es van reorientar a altres sectors: comerç lícit, finances, propietats, indústria a Catalunya.

    Salvador Samà i Torrents (II Marquès de Marianao) va tenir carrera política i va advocar per la independència de Cuba. La influència econòmica va persistir gràcies al capital acumulat i “rentat” a través d’inversions legítimes.

    6. Llegat Econòmic i Memòria Històrica

    Les fortunes dels Samà, originades en gran part en l’economia esclavista cubana, es van reinvertir massivament a Catalunya, deixant un llegat visible i generant un debat actual sobre la memòria històrica.

    Reversió de Fortunes a Catalunya (Vilanova i la Geltrú, Barcelona):

    🏠 Immobiliari

    Propietats urbanes i rústiques (ex. “Sínia del Indiano”).

    🏭 Industrial

    Empreses tèxtils (Sogas Batllori y Cía, Miquel Puig y Cía).

    🏦 Financer

    Participació en el Banc de Vilanova (Antoni Samà i Urgellès).

    🏛️ Filantropia i Obres Públiques

    Finançament d’esglésies, Hospital de Vilanova, Biblioteca Museu Víctor Balaguer, Parc Samà (Cambrils).

    “Van arribar a ser els homes més rics i poderosos de Vilanova i la Geltrú… Van construir grans mansions, fàbriques, escoles, monuments, teatres, museus, edificis públics, carrers, places i fins i tot van portar el ferrocarril a la ciutat.” (Font: vilanova.blog)

    Debat Actual: Avui existeix una revisió crítica de l’origen esclavista d’aquestes fortunes. Publicacions i estudis (ex. “Negreros y esclavos”) exposen la implicació de famílies com els Samà. La placa a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, amb noms com Antoni Samà i Urgellès i el Marquès de Comillas (ambdós vinculats a l’esclavisme), és un punt de reflexió. Aquest llegat és ambigu: progrés material vs. costos humans.

    7. Conclusió

    La família Samà va tenir una profunda implicació en l’economia esclavista de Cuba al s. XIX. Figures com Pau, Joan, Josep i Salvador Samà i Martí van liderar negocis que incloïen el tràfic de persones, generant enormes fortunes.

    Després de l’abolició (1886), el capital acumulat, ja diversificat, es va reinvertir a Catalunya, deixant un llegat econòmic i patrimonial durador.

    La història dels Samà il·lustra la interconnexió entre capitalisme, colonialisme i esclavitud. El seu estudi exigeix una reconsideració crítica de les narratives històriques, reconeixent tant les contribucions materials com els immensos costos humans.

    Infografia basada en l’informe d’investigació sobre la família Samà i l’esclavitud a Cuba. Creada amb finalitats educatives i informatives.

    Les visualitzacions de dades quantitatives específiques (gràfics) es van ometre a causa de la manca de dades numèriques precises per a aquests gràfics en l’informe font.

    Casa dels Marquesos de Marianao2

    Angel Gutierrez Fernandez: “Construïda el segle XIX, van ser propietaris en diferents èpoques tres dels Marquesos de Marianao:
    el 1864, Salvador Sama Martí;
    el 1887, Salvador Samà i Torrents; i
    el 1934 – Guerra Civil -, Salvador Samà i de Sarriera,
    segons dades de la antiquíssim Registre de Propietat Colonial del Sud, presos al municipi de la Lisa.
    Cristina Rodriguez. Arquitecta, l’Havana: “Ubicada a l’avinguda 57 abans anomenada Sama, directament la primera paral·lela a 51, baixant la lona de Marianao cap al lloc de la Lisa, al barri Pocito. La imatge que presenta ara és molt diferent de l’original, ocupava de 57 l’entrada fins a 51 el fons. Després va ser del banquer Hidalgo pare de Lili la propietària de la mansió del Vedado on avui hi ha el Centre Fidel Castro. La casa de Sama després va ser ocupada per una tabaqueria i va començar la seva modificació i decadència”.
    Jorge Barcelo Sanchez de Verona: “El 2023 era propietat de la restauradora i decoradora Marta Escobar que a més va ser l’artífex que va salvar aquesta propietat de la destrucció total, és la senyora que es veu a la foto parada a la porta, mereix sens dubte premi per la seva obra”.

    Josep Samà, indià, des del 1858 marit amb 36 anys de Rafaela Torrents amb 21, i que va tenir el 1852 una filla no reconeguda d’una relació a Cuba, va morir soprenentment dos mesos abans que el seu oncle, Salvador Samà i Martí, el maig de 1866 a l’edat de 43 anys. D’aquesta manera l’herència i el títol de marquès de Marianao van passar a un nen de cinc anys amb una mare jove de 26 anys intel·ligent i ambiciosa.

    Va ser una dona de negocis que va gestionar una fortuna, va adquirir el Mas Samà a Cambrils el 1872 segons una primera referència, que li va proporcionar una posició econòmica molt destacada i amés va poder obrir o tancar camins al camp de la política i aconseguir poderosos “amics” com Victor Balaguer que va llançar la carrera política del seu fill com a diputat.

    L’ennobliment complet dels Samà-Torrents va ser pel de Marquesa de Villanueva i la Geltrú que va aconseguir Rafaela un any després celebració de l’Exposició del 1888.

    Rafaela Torrents i Higuero va amassar la fortuna I influència què va rebre Salvador Samà i Torrents
    – Dona de Josep Samà Mota (pare de mort temprana de Salvador Samà i Torrents).

    Va atorgar el títol de marquès de Villanueva i Geltrú, cinquena ciutat de rellevància a Catalunya al seu moment, títol originari de la família Samà.
     – Administrà la fortuna en enviudar. Va obtenir els títols, fortuna i influències polítiques de Salvador Samà i Torrents durant la Restauració Borbònica.
    – Valors de “pau i l’ordre aristocràtics” (va renyar a una nena estudiant de 10 anys que més tard seria a la futura líder anarcosindicalista Teresa Claramunt).

    La vinculació concreta amb Sant Boi es troba en el cognom de la mare de Salvador Samà i Torrents. Rafaela Torrents i Higuero era filla de la casa de Can Torrents a Sant Boi de Llobregat. Salvador Samà va heretar diverses possessions, incloent la finca on va fer construir el Parc de Marianao. El seu títol complet abastava no només el segon marquesat de Marianao sinó també el marquesat de Vilanova i la Geltrú i la prestigiosa designació de Gran d’Espanya, cosa que significava el seu estatus elevat dins la noblesa espanyola. 

    Can Torrents, dipòsit d’història i artefactes locals, és on actualment es troba la seu del museu i de l’arxiu històric de Sant Boi de Llobregat. Aquesta casa ancestral és un edifici significatiu, amb els seus orígens al segle XVI. Era propietat de la família Martí abans de passar a la família Torrents per herència materna. Una altra referència de les propietats dels Torrents a Sant Boi la trobem a l’inventari de l’Arxiu documental de Can Papiol (5.2.2.3.3. Pacte de masoveria fet entre Joan Torrents i Papiol i Francesc Farrés del mas de les Rafoles de Sant Boi de Llobregat. 1850-1852).

    Salvador Samà i Torrents, amb 18 anys, Marquès de Marianao i Villanueva i la Geltrú, i Gran d’Espanya  va passar a ser el segon contribuent al fisc a Barcelona, ​​només superat per l’indià Josep Xifré.

    Salvador de Samà i Torrents va néixer a Barcelona el 17 d’abril de 1861, i va morir a la mateixa ciutat el 28 de juny de 1933. Va heretar la fortuna del seu oncle-avi, Salvador Samà i Martí, La seva mare li va gestionar el seu futur: negocis, propietats, títols (Marquès de Marianao i de Vilanova i la Geltrú, i Grande de Espanya pels Borbons), i influència política de la mà de Víctor Balaguer.

    Cronologia dels marquesos de Marianao

    MarquèsDatesMatrimonisFets Vitals i Context
    Salvador Samà i Martí1797-1866Solter, sense descendentsVa fer fortuna a Cuba i va ser nomenat Marquès de Marianao (avui districte de La Habana)
    Salvador Samà i Torrens1861-1933Maria dels Dolors Sarriera i MilansRafaela Torrents, mare, li va donar una vida de gran influència política a la Restauració Borbònica i va tenir una aproximació al catalanisme autonòmic. Enterrat al Cementiri del Poblenou.
    Salvador Samà i Sarriera1935-1948Maria de les Mercedes Colly CastellCondemnat pel franquisme per Maçó, es va traslladar a Cuba durant la Guerra Civil i va perdre la Finca de Marianao.
    Salvador Samà i Coll1955-1976Solter, sense descendentsLi va tocar viure el franquisme i la transició democràtica.
    Jaume Samà i Coll1978-1979Solter, sense descendentsLi va tocar viure a transició democràtica.
    Maria Victòria Samà i Coll (hermana)1981-1992José de Fontcuberta y CasanovaPrimera Marquesa que va transmetre el marquesat als Fontcuberta.
    Alfons de Fontcuberta i de Samà1938- 2001María Isabel Juncadella i García-BlascoRealitzà el segon gran canvi del parc: el reestructurà, invertí en maquinària, plantà nous arbres (ametllers i presseguers), i comercialitzà productes a l’engròs. El convertí en un Parc d’Oci turístic.
    Mariana de Fontcuberta y JuncadellaActualitat (2025)Actual marquesa des de l’any 2002, conserva la casa del Parc Samà de Cambrils.

    Referències:

    1. Entrevista Carles Vallejo (SantBoi[.Tv]) a Carles Serret (AHMSB)
    2. Font: Informe detallat amb Gemini Deep Search
    3. Font: Angel Gutierrez Fernandez (Expert d’un grup de microhistòries cubanes a Cuba)
    4. La historiadora Laura Vicente transcendeix la seva figura i la seva capacitat sobreposar-se com a dona a les estretors del Segle XIX:
      https://pensarenelmargen.blogspot.com/2014/01/los-poderes-de-una-dona-de-classe.html
      https://pensarenelmargen.blogspot.com/2014/02/los-poderes-de-una-dona-de-classe.html
      https://pensarenelmargen.blogspot.com/2014/02/los-poderes-de-una-dona-de-classe_8.html
  • Info Sant Boi - Info: 📰Noticies i 📚Memòria - 🏪Comerç, 📢Anuncis, 📅Events i 📸Mitjans

    AGENDA INFORMATIVA DE SANT BOI DE LLOBREGAT DEL 17 AL 31 DE MAIG DEL 2025

    Sant Boi II Quincena Mayo 2025. PodCast IA Gemini (Castellano)

    El Nostre ‘Reality Show’ Particular

    Benvolguts/des santboians/es, prepareu-vos! La segona quinzena de maig de 2025 ha estat com un capítol de “Gran Hermano” a la nostra estimada ciutat: plena d’activitat, algun drama, i la sensació constant que les càmeres (i les obres) no paren de gravar. Des de l’eufòria de la Festa Major fins a l’eterna paciència amb l’asfalt de la B-25 i el misteri de l’amiant, Sant Boi ha demostrat que la seva vida és, com a mínim, entretinguda.

    Hem tingut de tot: concerts inoblidables i la visita del gegant Pau Gasol. Mentre som nomenats amb orgull “Ciutat pel Comerç Just”, la burocràcia ens recorda la seva lentitud amb el cas de l’amiant en edificis municipals. La policia ha estat activa a la comarca i la ciutat ha demostrat la seva gran solidaritat. En l’àmbit cultural, hem passat del descontrol festiu a la presentació de llibres i les xarxes socials mostren que, més enllà dels missatges oficials, el que realment ens fa virals és el bon menjar.

    Destacats: La Glòria Efímera i l’Asfalt Etern

    • 17-20 de maig de 2025: La Festa Major: Quan la Ciutat Es Transforma en un ‘Molt Més Que un Club’. Sant Boi va tirar la casa per la finestra amb una Festa Major de més de 50 activitats. Figa Flawas i Macaco fent duets amb veïns (sí, amb veïns, ho heu llegit bé!), correfocs que feien pensar en un desnonament, castells que desafiaven la gravetat i un toro que semblava el nou ‘influencer’ del Ball de l’Àliga. Fins i tot hi havia Punts Lila i zones sense música, perquè els que no volen festa també tinguin el seu raconet de pau (i per la conciliació amb el veí que dorm a la tarda).
    • 29 de maig de 2025: Pau Gasol al Fòrum Econòmic: El Nostre Fitxatge Estrella… Per al Teatre!. La llegenda de l’NBA, Pau Gasol, va trepitjar el Fòrum Econòmic Sant Boi per parlar de valors. Sí, de valors. I d’esforç i lideratge en els negocis. També va ratificar el seu ‘amor’ per la ciutat a través de la Gasol Foundation. És fantàstic tenir un campió entre nosaltres, encara que hagi vingut a recordar-nos que hem de treballar dur (esperem que el seu consell ens ajudi a pagar els nostres propis préstecs, no només a mantenir la il·lusió.).
    Ple municipal 29 de maig del 2025
    El Ple Municipal de l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat, celebrat el 29 de maig de 2025, va abordar diversos punts significatius. La sessió es va iniciar amb la Junta General de les empreses municipals Claus, Coresa i Igualsom. En cadascuna d’elles es van aprovar els comptes anuals de l’exercici 2024, amb l’abstenció del grup d’Esquerra Republicana en els casos de Claus i Coressa, i també en Igualsom. També es va formalitzar el cessament del senyor César Tobar Pérez com a conseller per les seves noves responsabilitats al Govern de la Generalitat, aprovat per unanimitat, i es va nomenar com a nova consellera la senyora Encarnación Cazalla Sitch, també per unanimitat en totes les empreses.
    Durant el ple ordinari, es va llegir un manifest commemoratiu del Dia Mundial de la Diversitat Cultural per al Diàleg i el Desenvolupament (21 de maig), destacant la importància del diàleg intercultural per la pau i el desenvolupament sostenible, i el paper econòmic del sector cultural. Posteriorment, es va recordar les víctimes de violència masclista, amb la condemna de tres assassinats des de l’últim ple. Es va debatre i aprovar per unanimitat la incorporació urgent d’una declaració institucional del Fons Català de Cooperació i Desenvolupament per la fi immediata de la guerra a Gaza, amb vots en contra de Vox i diverses explicacions de vot sobre el llenguatge i l’abast municipal. Altres punts destacats van ser la modificació de la plantilla i relació de llocs de treball, amb l’aprovació de nous llocs i ajustos organitzatius, i l’aprovació per unanimitat de les dues festes locals de Sant Boi per al 2026 (20 de maig, Festa Major, i 7 de desembre). Finalment, es va presentar una moció per la commemoració del Dia Internacional contra l’Homofòbia, Bifòbia i Transfòbia, reafirmant el compromís municipal amb els drets del col·lectiu LGTBIQ+ i el rebuig a qualsevol discriminació o violència.
    En un apartat especial es va donar suport a la Marea de Pensionistes sobre les “despeses impròpies”, que s’han desviat de les cotitzacions socials per finançar altres partides durant dècades.
    Valoració: Després d’aprovar amb la precisió d’un rellotge suís els comptes anuals de les empreses municipals (amb alguna abstenció republicana que posava la nota de color), la sessió va donar un gir cap a les grans qüestions globals, incorporant per urgència una declaració sobre la guerra a Gaza, amb l’oposició negacionista de sempre fent de corrent crític i suggerint que l’Ajuntament podria rebatejar-se com a “Nacions Unides de Sant Boi”. Però no tot van ser debats internacionals; també es van aprovar les festes locals per al 2026, assegurant la gresca futura, i es va donar un ferm suport a la Marea Pensionista, denunciant les “despeses impròpies” que han escurat les arques de les pensions durant dècades.
    > transcripció amb App.Gladia.Io
    • 30 de maig de 2025: Obres de la B-25: La Telenovel·la Sense Final (i amb Molts Episodis de Trànsit). La saga de la B-25 continua, ara amb nous carrils provisionals que són com un joc de ‘troba la sortida’. El 30 de maig es va reobrir la sortida del carrer Feixars, una alegria tan breu com la bateria del nostre mòbil al final del dia. Els treballs de pavimentació (o ‘aparcament de cotxes en ple asfalta’) seguiran. La paciència santboiana ja es cotitza a l’alça a la borsa de Wall Street. En comptes d’obres, hauríem de fer rutes turístiques per veure els desviaments.

    Economia i Comerç: Entre el ‘Fair Play’ i el ‘Trànsit Caòtic’

    • 16 de maig de 2025: Sant Boi, ‘Ciutat pel Comerç Just’ des del 9 de Maig, la segona de Catalunya: Som Els Més ‘Boís’ (de la Classe). És un títol que ens omple d’orgull i que demostra que, aquí, ens importa d’on venen les coses. Durant el mes, es van fer activitats per sensibilitzar. Perquè comprar amb consciència és el nou ‘hipster’, i nosaltres som molt de tendències!. També podrien aplicar el ‘comerç just’ als preus de la gasolina que gastem en els desviaments de la B-25.
    • 26 de maig de 2025: ‘Sant Boi Alimenta la Salut’: Menjar Sa (i Guanyar el Sopar). Durant la primera quinzena de maig es va promoure el consum sostenible i saludable, fins i tot oferint la possibilitat de guanyar cistelles de productes. Una idea fantàstica per cuidar-se i, de pas, estalviar una mica. Perquè menjar bròquil és més fàcil si ve amb premi!. Entre el trànsit i l’amiant, necessitem una dieta equilibrada enmig d’un embús o en teràpies.

    Societat: L’Amiant, els Mossos i la Solidaritat (a la nostra manera)

    • 29 de maig de 2025: Amiant a Edificis Municipals: L’Espera Eterna (i Tòxica). CCOO va denunciar un presumpte retard en la retirada d’amiant d’un edifici municipal. Segons ells, el problema és conegut des de fa gairebé deu anys. L’Ajuntament, amb un optimisme admirable, diu que treballa ‘dins dels terminis legals’ (o sigui, fins al 2028). Qui té pressa, oi?. Aquest ‘termini legal’ sona més a ‘fins que passi el temporal’ que a un pla d’acció. ‘Sant Boi Respira + Verd’, sí, però potser una mica d’amiant.
    • 21 de maig de 2025: Seguretat Ciutadana al Baix Llobregat: La Feina que No Surts a les Xarxes (Però Existeix). Els Mossos d’Esquadra van realitzar patrullatges i controls pel Baix Llobregat, resultant en 22 detencions i més de 1.000 identificacions. Això sí, la majoria a L’Hospitalet. A Sant Boi, sembla que la delinqüència és més ‘discreta’, o directament, està atrapada a la B-25.

    Oci: De La Festa Desenfrenada al Flamenc ‘Profund’

    • 17-20 de maig de 2025: La Festa Major: L’Excusa Perfecta per al Descontrol (Controlat)
    • 25 de maig de 2025: V Marxa Nòrdica per l’Esclerodèrmia: Caminar per una Causa (i per No Perdre el Nord). Al Parc de la Muntanyeta en un esdeveniment esportiu i solidari. Bona iniciativa per treure’ns del sofà.
    • 25 de maig de 2025: Concert de Manuel Gerena: Flamenc per a ‘Reflexius’ (i No per ‘Gamberros’). El Casal Casablanca va acollir un concert de cante flamenco, una oportunitat per la nostra memòria i la llibertat de Manuel Gerena.
    • 30 de maig de 2025: Óscar Giménez: El Nostre ‘Bestseller’ a Barcelona (amb 50 Discos que No Són de Festa Major). Va presentar el seu llibre ‘50 discos que cambiarán tu vida‘ a la Sala Apolo de Barcelona. Demostra que el talent santboià no té límits (geogràfics, almenys). Un motiu d’orgull!. A veure si el seu llibre inclou una banda sonora per als embussos de la B-25.
    @oscarggc ¡VOY A SACAR MI PRIMER LIBRO! 🤠 50 Discos que cambiarán tu vida ❤️‍🔥 esta la preventa disponible en mi perfil y el libro sale oficialmente el 26 de Mayo! pronto os daré mas sorpresas ❤️‍🔥 #musicaentiktok #libros #parati #fyp #musica ♬ sonido original – oscarggc
    • 31 de maig de 2025: Taller de Manualitats a Abacus l’Epicentre: La Calma desprès de la Tempesta (i la Factura de la Llum). Per als que han promès als seus fills que ‘farien alguna cosa divertida’ i ja no saben què inventar.
    • 31 de maig de 2025: Esdeveniments a la Regió: Si Vols Festa, Agata el Cotxe (i Resa per la B-25). Festivals de música com el ‘Cadireta Rock’ a Castellví, fires com la ‘Fira de la Primavera’ a Sant Andreu, i esdeveniments esportius a Sant Feliu.

    Xarxes Socials: El ‘Postureo’ Oficial i les Joies Amagades

    • 26 de maig de 2025: L’Ajuntament a Twitter: La Veu Oficial (i la Poca ‘Gràcia’). @AjSantBoi va estar actiu, publicant sobre activitats d’estiu, visites polítiques i campanyes de donació. Informació útil, sí, però tan ‘viral’ com un catàleg de peces de recanvi. @AjSantBoi fa la seva feina, però la veritat, més sentit de l’humor no els faria cap mal. Potser uns quants memes sobre les obres de la B-25, eh?
    • 24 de gener de 2025 (data del TikTok): La Gamberra a TikTok: El Restaurant que Feia ‘Boom’ (Però el TikTok era de Fa Segles). @topfoodbcn va destacar al gener ‘La Gamberra’, un ‘NOU i espectacular restaurant’ a Sant Boi. Va acumular milers de ‘m’agrades’. Sembla que a Sant Boi, el que realment ens fa virals és el menjar. La bona cuina no caduca.
    @topfoodbcn NUEVO y espectacular restaurante con platazos muy ricos: La Gamberra📍 en Sant Boi de Llobregat, Barcelona 😍👇🏻 🐟 Comenzamos con esa buenísima anchoa en mantequilla rojiza de tomate y regañá negra crujientita (3,90€/ud). 🍳 Los huevos rotos para mí son imprescindibles. Sé que es un plato típico, pero aquí los hacen distintos. Son huevos de pota Blava a baja temperatura con patatas muy pochaditas con cebolla, aceite de trufa y jamón ibérico (14,90€). Ya me diréis. ⭐️ Sorprendentemente, una de las estrellas de la casa es esta berenjena asada a la leña con burrata, pipas de girasol, pesto rojo, endívia y miel (15,90€). Un platazo. Grande, nada aburrido como normalmente puede ser y sabrosísimo. 😋 Algo que teníamos claro que iba a caer sí i sí: ese canelón de carrillera ibérica con salsa de shiitake (18,50€). Ideal y bien relleno de verdad. Un gustazo. ⭐️ Otra de las megasorpresas de la noche: los calamares rellenos de butifarra del perol, piñones y panceta ibérica (18,70€). A priori quizás no llama mucho pero es que cuando lo cortas, ves el interior con sus piñoncitos y lo degustas… 🍖 Finalizamos con un costillar de cerrdo ibérico a baja temperatura con salsa demi-glace (500gr.) que se deshacía en la boca. Sale a 23,50€ y puede ser para compartir si pedís otras cositas. 🍰 Si te entra algo más, pide el postre especial de la casa. Una tarta chajá aue no había comido antes. Es típico de Uruguay y va con melocotón, nata, merengue italiano y dulce de leche (7€). Para acabar a tope. Por si te llega a interesar: 🪑 Tienen un par de terracitas que dan a la parte de atrás, tocando a un parque 📍 Av. Maria Girona, 38, Sant Boi de Llobregat ⏰ Abren de miércoles a domingo 📞 Reservan a través de telf. 💰 Ticket medio: 30€ pp. 👏🏻 👏🏻 #restaurantesBarcelona #bcn #barcelona #santboi #santboidellobregat #baixllobregat #lagamberra #canelón ♬ Confidence (sped up version) – Ocean Alley
    • 25 de maig de 2025: Marc Gabernet, creador de contingut de la vila. El Periodista Santboià que Parla de Coses (i de Ter Stegen). Va ser mencionat en un article que abordava el seu treball i una ‘polèmica’ amb Ter Stegen. Demostra que Sant Boi té veu en els debats nacionals, fins i tot si són sobre futbol i ‘secrets’.

    En Record: Necrològiques (17-31 Maig 2025)

    Un record per a les veïnes i veïns que ens van deixar durant aquesta quinzena. El nostre condol a les seves famílies i amics.

    Informació basada en registres de tanatoris i El Punt Avui.

    Sant Boi: Crònica Interactiva de Maig 2025

    🎉 Benvinguts a la Crònica Irònica de Sant Boi!

    Atenció, santboians! La segona quinzena de maig de 2025 ha estat un autèntic *tour de force* per a la nostra estimada ciutat. Entre el 17 i el 30 de maig, hem passat de l’eufòria col·lectiva de la Festa Major a l’eterna paciència de les obres, sense oblidar algun que altre misteri burocràtic que faria pal·lidir a Scully i Mulder.

    Prepareu-vos per a un viatge interactiu pels alts i baixos de la vida local, on la tradició es barreja amb l’asfalt i la sostenibilitat amb l’amiant. Sant Boi, sempre en moviment, sempre sorprenent… o almenys, intentant-ho. Navegueu per les seccions per descobrir els detalls més sucosos i les reflexions més (im)pertinents.

    🥳 Festa Major 2025: El Festival del “Aquí No S’Avorreix Ningú”

    La Festa Major de Sant Boi (16-20 maig) va ser l'”esclat de vida col·lectiva” que tots necessitàvem. Del 17 al 20 de maig, la ciutat es va transformar en un circ de més de 50 activitats, demostrant que aquí l’agenda cultural és més densa que un embús a la B-25.

    🎭 Moments Estel·lars

    Data Esdeveniment Principal Artistes/Notes

    📊 Desglossament d’Activitats (Estimació)

    Una representació visual de la diversitat de la festa.

    Inclusió a la Festa: Es va comptar amb dos Punts Lila i la Fira del Joc va tenir franges sense música per a nens amb alta sensibilitat sonora. Fins i tot a la gresca es pensa!

    El Colofó: El 20 de maig, el piromusical al parc de la Muntanyeta ens va fer oblidar, per un moment, que l’endemà tocava rutina.

    🏗️ Urbanisme i Projectes: Gegants, Obres i Aigua

    Sant Boi no para: entre visites il·lustres que ens recorden valors empresarials i obres que posen a prova la nostra paciència Zen, la ciutat es (re)construeix. I compte, que fins i tot l’aigua del subsòl s’aprofitarà!

    🏀 Pau Gasol: El Gegant que va Venir a Parlar de Negocis (i Valors)

    El 29 de maig, Sant Boi es va vestir de gala per rebre Pau Gasol al Fòrum Econòmic. El nostre gegant del bàsquet va venir a recordar-nos que l’esforç i el lideratge serveixen tant per encertar cistelles com per a l'”àmbit empresarial”. A més, va reafirmar el seu compromís amb la ciutat a través de la Gasol Foundation. Gairebé res!

    🚧 Obres que Mai Acaben (Però Avancen): La B-25 i l’Aigua Freàtica

    L’Autovia B-25: Aquest monument a la paciència santboiana, va seguir el seu curs amb nous carrils provisionals i desviaments. El 30 de maig, es va reobrir la sortida del carrer Feixars, una fita celebrada amb eufòria. Se suposa que aquestes obres “s’acosten a la seva fase final”, cosa que en llenguatge d’obres significa “potser per a la pròxima dècada”.

    Aigua Freàtica Sostenible: Sempre a l’avantguarda, Sant Boi segueix construint la seva primera xarxa d’aigua freàtica. Promet estalviar “fins a 60 milions de litres d’aigua anualment”. En temps de sequera, més val prevenir que lamentar (i pagar factures desorbitades).

    💼 Economia Local: Entre el Comerç Just i el Trànsit Injust

    La vida econòmica de Sant Boi en aquesta quinzena ha estat un equilibri entre els grans reconeixements i els petits (però constants) mals de cap viaris.

    🏅 Sant Boi: La Ciutat del Comerç Just (i la Paciència Injusta)

    El 8 de maig, Sant Boi va ser oficialment nomenada “Ciutat pel Comerç Just”, la segona a Catalunya. Un èxit que ens omple d’orgull. Durant tot el mes, hi va haver exposicions i tallers per “sensibilitzar la ciutadania”. Perquè el comerç just és com el bon vi: cal educar el paladar.

    🚗 La B-25: El Peatge de la Modernitat (per al Comerç)

    Les obres de la B-25 van continuar generant “nous desviaments i restriccions de trànsit”. La paciència dels conductors santboians “es va posar a prova”. Sembla que per arribar a la modernitat, primer cal passar pel purgatori dels cons taronges.

    💡 Inversions i Altres Negocis

    El centre d’oci “Sant Boi Xperience” segueix sent un referent (26M€ d’inversió, 250 llocs de feina). La xarxa d’aigua freàtica és una inversió intel·ligent. La iniciativa “Sant Boi Alimenta la Salut” ens va animar a menjar sa. I els Greenwalk Awards van demostrar que la moda pot ser sostenible.

    🌍 Societat i Benestar: Amiant, Solidaritat i Seguretat!

    La vida social de Sant Boi en aquesta quinzena ha estat un còctel de preocupacions serioses, gestos de bona voluntat i la sempre present sensació que la policia, almenys a la regió, no descansa.

    ☢️ L’Amiant: El Fantasma a l’Edifici Municipal (que no marxa!)

    Aquí ve la part menys divertida! El sindicat CCOO ha posat el crit al cel pel “presumpte retard en la retirada d’amiant” d’un edifici municipal a Serconsa. Deu anys, senyors! Deu anys amb l’amiant allà.

    L’Ajuntament, amb una calma que frega la ironia, assegura que estan “dins dels terminis legals” per presentar un pla el… 2028! Sembla que la burocràcia té el seu propi calendari. Mentrestant, la seguretat laboral i la salut pública, bé, gràcies?

    📣 Protestes i Sindicats: El Soroll que Ve de Fora

    Encara que no hi va haver grans manifestacions *a* Sant Boi, la regió sí que va tenir la seva dosi d’activisme. El 29 de maig, vaga general convocada per INTERSINDICAL-CNT-CGT-COS. CGT Barcelona també activa. Si no hi va haver soroll aquí, almenys n’hi va haver al veïnat.

    🛡️ Seguretat Ciutadana: La Policia, Sempre a l’Aguait (Regional)

    Al Baix Llobregat, la policia no es va adormir: 22 detencions i més de 1.000 identificacions fins al 21 de maig. Sembla que els amics de l’aliè no es prenen vacances. A Sant Boi, afortunadament, sense tragèdies vials majors.

    🤝 Iniciatives de Benestar: El Costat Amable

    Per compensar: La visita de Pau Gasol va reforçar el compromís de la seva fundació. La Fundació Marianao, un far d’inclusió. El projecte “Un altre ritme” amb Macaco. Participació ciutadana en propostes de salut i clima. I campanya de donació de sang i plasma. Perquè si no et transformes amb la música, almenys pots salvar una vida!

    🎭 Oci i Cultura: La Festa Continua (Més Tranquil·la)

    Després de la ressaca de la Festa Major, Sant Boi no es va quedar de braços plegats. L’oferta d’oci va seguir sent variada, encara que potser una mica més… serena.

    Llegat de la Festa Major: Concerts, cultura popular i participació. La inclusió va ser l’estrella.

    Esports: El 25 de maig, la 5a Marxa Nòrdica per l’Esclerodèrmia. Esport i solidaritat!

    Cultura Variada: Concert de flamenc de Manuel Gerena el 25 de maig. Exposicions “Estiueig burgès 1850-1950” i “Metamorfosi”. I Óscar Giménez, talent local, va presentar el seu llibre ’50 discos que cambiarán tu vida’ a Barcelona. No tot ha de ser reggaeton!

    📱 Sant Boi en Xarxes: Entre l’Oficial i el Viral (Gastronòmic)

    En el món digital, Sant Boi es mou entre les tendències globals i la realitat local, amb més informació oficial que *posts* virals trencadors, excepte quan es tracta de menjar.

    🌐 Tendències Globals que ens Arriben (o no)

    Maig 2025: IA creant “amics virtuals”, “vibe culture” emocional, “microviralitat” de nínxol, marques buscant “humor i autenticitat”, i debats sobre limitar xarxes a menors. Que moderns (o preocupats) som!

    📣 Sant Boi a la Xarxa: Tweets Oficials i un Restaurant que Triomfa

    L’Oficial: El compte @AjSantBoi a Twitter: activitats d’estiu, visites institucionals, millora de la sequera, esdeveniments culturals. Útil, però sense memes de l’alcalde.

    El Viral (Local): Un TikTok de @topfoodbcn sobre “La Gamberra”, restaurant a Sant Boi, va acumular 3250 “m’agrada”! Sembla que el menjar és el camí al *feed* dels santboians.

    Talent Local en el Focus: Marc Gabernet, periodista local, esmentat per una “polèmica amb Ter Stegen”. Els nostres talents es codegen amb les estrelles!

    Curiosament, no es va detectar cap publicació “viral” *originada a Sant Boi* que hagi trencat internet. Potser estem massa ocupats vivint la vida real.

    🗓️ Agenda 31 Maig: La Calma Després de la Tempesta (Festiva)

    Després de la voràgine de la Festa Major, el 31 de maig es presenta com un dia de transició. Sant Boi respira, però la regió segueix en marxa.

    Hora Esdeveniment Ubicació Notes

    Sembla que el 31 de maig, per a la gran gresca, cal agafar el cotxe (o el transport públic, que és més sostenible)!

    🤔 Conclusions i Valoracions Crítiques: Sant Boi, Cap a On Anem?

    El període del 17 al 30 de maig de 2025 ens ha deixat una imatge de Sant Boi de Llobregat que és, si més no, peculiar. Una ciutat que, com un adolescent en plena ebullició, busca la seva identitat entre la tradició i la modernitat, amb algun que altre gra al camí.

    🎢 La Muntanya Russa Santboiana: Síntesi

    Festa Major d’èxit gairebé sospitós. Infraestructures avançant a pas de tortuga en hora punta. Títol de “Ciutat del Comerç Just” que sona bé. Però socialment, l’amiant segueix sent l’elefant a l’habitació. En xarxes, més d’informar que de viralitzar. Y el 31 de maig, calma local o emoció fora.

    💡 Llums, Ombres i Algún “Mare Meua!”

    Llums: Gestió de la Festa Major per treure’s el barret. Fins i tot Macaco es va sentir com a casa!

    Ombres (o sots): La B-25, el “culebrón” vial. La comunicació, de vegades, un joc d’endevinalles.

    Mare Meua!: L’amiant! Deu anys amb el problema i la resposta és “estem dins dels terminis legals per al 2028″. Això no és gestió, és una comèdia d’embolics amb tints dramàtics. Salut pública amb el seu propi concepte d'”urgència”?

    🚀 Àrees de Millora i Oportunitats

    • Amiant JA: Pla de desamiantat exprés i comunicació transparent, si us plau!
    • Digital Power: Apostar per contingut creatiu local. Un bot que ens digui quan acabaran les obres de la B-25?
    • Oci Post-Festa: Més activitats locals per a la “ressaca festiva”, per no haver d’emigrar.

    💖 Reflexió Final: Sant Boi, la Ciutat que Ens Desconcerta (i Ens Encanta)

    Sant Boi és una ciutat de contrastos. Capaç d’organitzar una Festa Major de deu, però amb una lentitud exasperant per resoldre problemes bàsics. Projecta modernitat, però s’encalla en el trànsit i la burocràcia. Ens desconcerta, ens fa riure (de vegades de nervis) i, malgrat tot, ens encanta. La seva cohesió social és el seu major tresor. El futur dependrà d’equilibrar el seu esperit festiu amb una gestió més àgil i humana. Perquè la vida no és només una festa, però tampoc hauria de ser una obra interminable.

    © 2025 Crònica Interactiva de Sant Boi. Basat en l’informe “Sant Boi: Maig 2025 – La Crònica Irònica”.

    Una exploració humorística i crítica de la vida local.


    *En aquesta agenda informativa de la segona quinzena de maig del 2025 ens hem donat suport de Gemini amb Deep SearchMicrosoft Copilot i DeepSeek.

  • Info Sant Boi - Info: 📰Noticies i 📚Memòria - 🏪Comerç, 📢Anuncis, 📅Events i 📸Mitjans

    AGENDA INFORMATIVA DE SANT BOI DE LLOBREGAT DE L’1 AL 16 DE MAIG DE 2025

    Entre Festes, Gols, Obres i Alguna Curiosa Sorpresa!

    POST AI Sant Boi in Focus May 1.16-25 > TRNSCRIPCIÓ EN CATALÀ

    Arriba la segona quinzena de maig i, com cada any, Sant Boi de Llobregat es vesteix de festa i s’omple d’activitat. Des de la Festa Major amb els seus concerts i tradicions, fins a les interminables obres de la B-25 que ens tindran entretinguts fins que arribi la jubilació, passant pels gols de La Coope, les iniciatives locals que sonen molt bé i, mobilitzaciones i algun succés que ens recorda la realitat. A Sant Boi la cosa no para, i ens recorden ni més ni menys “14 projectes transformadors per un Sant Boi que mira al futur” del seu programa d’aquesta legislatura. Els ciutadans actuals de Sant Boi podrem veure realment tots aquests fruits abans que se’ns passi l’edat de conduir, o de caminar sense bastó?.

    Esports, Esdeveniments i Cultura

    3 de maig: La nostra ciutat va ser l’escenari de la segona etapa de La Vuelta Femenina 2025. La ciclista neerlandesa Marianne Vos, una figura de l’esport, va ser la guanyadora a Sant Boi, deixant una empremta ciclista a la nostra ciutat. Una gran oportunitat per veure esport d’elit de prop, sense haver de pedalar!

    5 de maig: Dia històric per al futbol santboià! El CF Ciudad Cooperativa de Sant Boi, afectuosament conegut com “La Coope”, va aconseguir l’ascens a la Lliga Elit i es va proclamar campió de lliga. Una fita que va omplir d’alegria el barri i tota la ciutat. Felicitats, campions! Aquesta sí que és una victòria que ens agrada veure.

    9-11 de maig: La Casa de Sevilla de Sant Boi va celebrar la seva 41a edició de la tradicional Cruz de Mayo a la Plaça Agricultura. Tres dies de ball, música andalusa, la tradicional missa rociera i, per descomptat, un “Potaje Popular” que segur va fer les delícies dels paladars més exigents. I sí, també hi va haver tapes andaluses, que no falti de res! La plaça va estar plena de ritme i color, demostrant que les arrels i la festa estan ben vives a Sant Boi.

    14 de maig: Es va anunciar el programa de la molt esperada Festa Major de Sant Boi 2025, que se celebrarà del 16 al 20 de maig. El pregó anirà a càrrec de “Veus de Poetes”. Entre els caps de cartell, tenim a Macaco amb un concert gratuït i la participació especial de veïns en el seu espectacle “Un altre ritme”, prometent una connexió única amb el públic local. També hi haurà tributs a grans de la música com Nino Bravo (amb Serafín Zubiri) i a Dire Straits (amb Sultans of Swing), espectacles de flamenc amb Cintia Merino, folk mediterrani amb La Müs, i la Nit K’naya per a bandes locals. I, per descomptat, no podran faltar els clàssics que fan vibrar la ciutat: correfocs, tabalades, grallades, castells, sardanes, gegants, la Diada Castellera, el tradicional Ball de l’Àliga i el Lleó, i fins i tot la figura del toro per acontentar tothom! Ah, i per la tranquil·litat de tots, hi haurà Punts Lila per garantir un espai segur i lliure d’agressions. El piromusical posarà el punt i final a la festa el 20 de maig. Sembla que aquest any, la festa promet ser… monumental!

    15 de maig: L’Hospital de Sant Boi, en una iniciativa commovedora, va col·laborar amb usuaris del servei de Salut Mental i professionals del Parc Sanitari Sant Joan de Déu per crear una peça de dansa inclusiva. Una unió fantàstica d’art i salut, demostrant que la creativitat no té barreres i que la cultura pot ser una eina terapèutica poderosa. El projecte “Cinc dies per ballar” també es va dur a terme al Parc Sanitari, omplint els jardins de moviment i inclusió.

    Comerç local, Infraestructures i Mobilitat

    4 i 8 de maig: Es van anunciar noves restriccions de trànsit a causa de les obres de l’autovia B-25. Sembla que el tema de la B-25 és el nostre particular “mai acabar”, amb canvis constants que posen a prova la paciència dels conductors santboians. Res com un bon tall de trànsit per animar el matí, oi?

    Una petita llum al final del túnel (o de l’obra): es va obrir un carril provisional de sortida a la C-245 des del centre de Sant Boi. Una mesura que, esperem, alleugi una mica els embussos de cada dia.

    6 de maig: El projecte “Sant Boi Alimenta la Salut” va llançar una campanya per promoure els productes frescos del Parc Agrari, incloent un sorteig de cistelles de productes locals. Qui no voldria una cistella d’aquestes plena de delícies directament del camp?

    8 de maig: Sant Boi va ser reconeguda oficialment com a “Ciutat pel Comerç Just”.

    12 de maig: Es van obrir nous carrils provisionals de la B-25 per al trànsit provinent de Cornellà. Més canvis, més carrils provisionals… Al final, la senyalització provisional serà la nova senyalització definitiva! Ens farem experts en rutes alternatives i en l’art de la improvisació al volant.

    15 de maig: Sant Boi va ser destacada com a referent en mobilitat sostenible a la Fira Automòbil, durant l’esdeveniment “Promovent la nova mobilitat”. La col·laboració entre l’Ajuntament i el Gremi del Motor busca impulsar els avenços en el transport sostenible. Esperem que aviat puguem veure els fruits d’aquests projectes circulant pels nostres carrers, i no només en presentacions i fires!

    15 de maig: Notícia que ens va fer salivar! El restaurant Rebo de Sant Boi va aconseguir el reconeixement del seu entrepà “Tortizo” com el segon millor de Catalunya. Un orgull per la nostra gastronomia local i una excusa perfecta per anar a tastar-lo. Felicitats al Rebo per posar Sant Boi al mapa dels bons “bocatas”!

    5-6 de juny: Un futur amb cert escepticisme. La 5a edició de techcities Sant Boi se celebrarà amb el tema “Resiliència urbana: com ens preparem per al proper repte?“. Aquest esdeveniment reunirà representants institucionals, professionals tècnics i experts en l’àmbit urbà per parlar de la capacitat d’adaptació de les ciutats davant els reptes futurs. Molt bé això de la resiliència, però veurem si la ciutat és resilient als retards de les obres, a les promeses electorals que queden en paper mullat i a la capacitat d’indignació dels ciutadans.

    Successos i Comunitat

    8 de maig: La situació de la sanitat pública al Barcelonès i al Baix Llobregat ens mobilitza!. Marxa a Sant Boi que posa de manifest la preocupació ciutadana per les llistes d’espera i la privatització.

     13 de maig: Més de 200 santboians es comencen a mobilitzar en contra de l’abus de la taxa de residus que s’inclou a la factura d’AGBAR i que empobreix encara més les famliies.

    15 de maig: Lamentablement, la nostra ciutat també va ser notícia per un fet menys alegre. Un dels ferits en l’atropellament múltiple que va ocórrer a Cornellà, previ al derbi Espanyol-Barça, va ser traslladat i atès a l’Hospital de Sant Boi. Això demostra la importància de la coordinació dels nostres serveis d’emergències i la capacitat del nostre hospital per respondre en situacions crítiques.

    15 de maig: Les companyes de Podem Sant Boi van organitzar una xerrada sobre l’amiant en col·laboració amb la FAV de Sant Boi, abordant-lo com una “pandèmia silenciosa”. Una iniciativa crucial per conscienciar sobre els perills d’aquest material tan present encara en moltes estructures i protegir la salut pública dels nostres veïns.

    En Record: Necrològiques (1-16 Maig 2025)

    Un record per a les veïnes i veïns que ens van deixar durant aquesta quinzena. El nostre condol a les seves famílies i amics.

    Nom del veí/naEdatCerimònia
    Toñi Doctor Marín6901/05/2025
    Catalina Palomares Valero6501/05/2025
    Antonia Montilla Santiago7803/05/2025
    María Dolores Liria Alonso7206/05/2025
    Agustina Ríos Ríos9106/05/2025
    Jose Pichardo Huelva7306/05/2025
    José María Lucena Gama8906/05/2025
    Enrique Castillo Zapata8306/05/2025
    Teresa Prat Subirana9507/05/2025
    Joaquin Ballester Recha8610/05/2025
    Ángeles Torres González8310/05/2025
    Carmen Gálvez González9611/05/2025
    Joaquim Yani Garrigós8413/05/2025
    Juan Caballero Ollero8715/05/2025
    Manuel Enriquez Granados7115/05/2025
    Antònia Medina Marín9416/05/2025

    (Informació basada en registres de tanatoris i El Punt Avui).

    Cloenda: futur de resiliència i bicicleta

    Com podeu veure, aquestes dues primeres setmanes de maig del 2025 la nostra ciutat no es pot queixar de tenir notícies, bones i no tant bones.

    Ara bé, el nostre Ajuntament, amb una visió de futur que ens fa somiar (o potser plorar de riure), ens ha recordat recentment ni més ni menys el que sembla la travessa dels “14 projectes transformadors per un Sant Boi que mira al futur”. Parlem de territoris de “ciutat de 15 minuts”, nous centres cívics i comercials, models de ciutat “formadora i transformadora”, projectes per una ciutat “sostenible, saludable, resilient i segura”, amb nous models energètics i una gestió de residus “circular”. I, per si fos poc, també apunten a una ciutat “cohesionada i transformadora” amb una nova biblioteca de Marianao i l’esport com a centre local, a més d’una “digitalització i governança” que promet “innovació i digitalització de serveis públics sense deixar ningú enrere” i una comunicació clara.

    Uau! Sona impressionant, oi? Tants projectes, tantes transformacions… La pregunta que molts santboians ens fem, amb una mica d’ironia i un toc de cinisme, és: tots aquests projectes “faraònics” s’acabaran mai a temps?.

    Desitgem de tot cor que sí, i que la “resiliència urbana” de la qual es parlarà a techcities Sant Boi inclogui la resiliència dels nostres nervis davant les retencions, els canvis de carril inesperats i les incerteses de les obres. Però de moment, gaudirem de la festa, dels bons entrepans, de les victòries esportives i de la il·lusió que, potser algun dia, tots els projectes es faran realitat sense cap ensurt ni endarreriment. Creuarem els dits… o agafarem la bicicleta, que amb tantes obres i tantes promeses a llarg termini, potser és l’única solució definitiva!.


    *En aquesta agenda informativa de la primera quinzena de maig del 2025 ens hem donat suport de Gemini amb Deep SearchMicrosoft Copilot i DeepSeek.

  • Info Sant Boi - Info: 📰Noticies i 📚Memòria - 🏪Comerç, 📢Anuncis, 📅Events i 📸Mitjans

    Del Barri a l’Elit: La Història d’Orgull i Superació del CF Ciutat Cooperativa

    El Club de Fútbol Ciutat Cooperativa, arrelat al cor del barri homònim de Sant Boi de Llobregat, ha escrit una de les pàgines més brillants de la seva història amb el seu recent ascens a la Lliga Elit, la màxima categoria del futbol regional català. Aquest èxit és la culminació d’una trajectòria marcada per l’esforç, la connexió amb la seva gent i el record inesborrable de figures llegendàries com Dani Jarque, que va donar les seves primeres puntades de peu a la pilota en aquest club.

    Orígens Humils i Arrelament al Barri

    Tot i que la data exacta de la seva fundació no és fàcil de concretar en els registres públics, el CF Ciutat Cooperativa neix com una expressió esportiva del barri obrer de la Ciutat Cooperativa. Des dels seus inicis, 1962.63, el club s’ha caracteritzat per ser una entitat propera, al qual es va afegir fa décades el club de futbol base Ases del Futuro que entrenaba al psiquiátric de Sant Boi, un punt de trobada per a veïns i un planter de joves talents locals. Amb el seu camp situat al carrer Lluís Companys, 21, actualment sota la presidència de Francisco Ramos Rodriguez, el club ha estat un referent esportiu i social a Sant Boi de Llobregat.

    Evolució Constant i Creixement Sostingut

    La trajectòria del primer equip del CF Ciutat Cooperativa per les diverses categories del futbol català reflecteix una evolució constant, amb moments de dificultat i etapes de grans èxits. Segons els registres disponibles a partir de la temporada 1990-91, el club ha transitat per categories com la Segona Regional (actual Quarta Catalana), Primera Territorial (actual Tercera Catalana) i Segona Catalana.

    En les darreres temporades, el club ha experimentat un creixement exponencial. Abans de març de 2025, en un període de només tres anys, el CF Ciutat Cooperativa va aconseguir duplicar el nombre dels seus equips fins arribar als 29, un indicador clar de l’augment de la seva massa social i de la confiança dipositada en el seu projecte esportiu. El Municipal Dani Jarque s’ha convertit en un fortí on l’afició ha portat enlaire l’equip setmana rere setmana.

    • Temporada 2022-23: Campions del grup 10 de Tercera Catalana, aconseguint l’ascens a Segona Catalana.
    • Temporada 2023-24: Campions del grup 3 de Segona Catalana amb 73 punts, assolint un nou ascens, aquest cop a Primera Catalana. Aquesta fita es va segellar amb una victòria per 1-2 contra el Vista Alegre de Castelldefels.

    Dani Jarque: L’Etern Capità que va Començar a la “Coope”

    Una de les figures més emblemàtiques i estimades que ha vestit la samarreta del CF Ciutat Cooperativa és, sens dubte, Dani Jarque. El malaurat central, que esdevindria capità i llegenda del RCD Espanyol, va iniciar la seva carrera futbolística al club del seu barri. Va ser a la Ciutat Cooperativa on va començar a forjar el seu caràcter i talent abans de fer el salt, als 12 anys, a les categories inferiors del club perico, debutant amb el primer equip espanyolista el 20 d’octubre de 2002.

    Com a homenatge perpetu a la seva figura i al seu llegat, el camp municipal de futbol del barri porta el seu nom: Camp Municipal de Futbol Dani Jarque. Aquest gest subratlla el profund vincle entre el jugador, el club i la ciutat de Sant Boi de Llobregat.

    L’Ascens Històric a la Lliga Elit: Tres Passos Cap a la Glòria

    Els darrers anys han estat particularment daurats per al CF Ciutat Cooperativa. L’equip ha encadenat una sèrie d’ascensos consecutius que l’han catapultat a l’elit del futbol català.

    • Temporada 2024-25: En una temporada memorable, el CF Ciutat Cooperativa, conegut afectuosament com “La Coope”, va guanyar la final de la Primera Catalana contra el rival ciutadà, el FC Santboià. Aquesta victòria històrica, aconseguida el 6 de maig de 2025, va significar el tercer ascens consecutiu del club, portant-lo per primera vegada a la Lliga Elit, la nova màxima categoria del futbol regional català.

    Aquest darrer triomf, celebrat amb fervor per jugadors i aficionats, no només representa un èxit esportiu sense precedents per al club, sinó que també posa de manifest els valors de l’esportivitat i l’orgull de Sant Boi, tal com va destacar l’alcaldessa de la ciutat en felicitar ambdós equips per l’exemplar comportament de les seves aficions durant el derbi decisiu.

    Expectatives de Futur: Consolidació i Somnis a la Lliga Elit

    Amb l’eufòria de l’històric ascens a la Lliga Elit encara present, el CF Ciutat Cooperativa es prepara per a una nova i exigent etapa. Les expectatives de futur del club se centren en diversos eixos clau:

    1. Consolidació a la Categoria: El principal objectiu a curt termini serà, sens dubte, assentar-se a la Lliga Elit. La competició serà més dura, amb rivals de gran nivell, i el repte serà demostrar que “La Coope” ha arribat per quedar-se. Això implicarà mantenir la competitivitat jornada rere jornada i lluitar per la permanència com a primer pas fonamental.
    2. Mantenir la Identitat i l’Arrelament: Malgrat el salt de categoria, el club segurament buscarà preservar la seva essència de club de barri, proper a la seva gent i amb un fort component de jugadors locals o identificats amb el projecte. Aquesta connexió amb la Ciutat Cooperativa ha estat un dels pilars del seu èxit recent.
    3. Reforçar l’Estructura Esportiva: Competir a l’elit del futbol català pot requerir una major professionalització en algunes àrees. El club podria explorar vies per enfortir el seu cos tècnic, millorar les infraestructures i assegurar la sostenibilitat econòmica del projecte a llarg termini.
    4. Potenciar el Futbol Base: Amb l’equip amateur com a màxim referent, una de les ambicions naturals serà continuar enfortint el planter. Formar joves talents que en el futur puguin nodrir el primer equip i seguir l’exemple de figures com Dani Jarque és un objectiu estratègic per a qualsevol club amb visió de futur. El creixement experimentat recentment en el nombre d’equips de base és un bon indicador d’aquesta voluntat.
    5. Continuar Il·lusionant l’Afició: L’ascens ha generat una gran il·lusió al barri. Mantenir viva aquesta flama, oferint un futbol atractiu i competitiu, i fent del Municipal Dani Jarque un camp on l’afició gaudeixi i se senti orgullosa del seu equip, serà clau per al creixement social de l’entitat.

    Tot i que el camí a la Lliga Elit presenta reptes importants, el CF Ciutat Cooperativa afronta el futur amb l’aval dels seus èxits recents, la força de la seva comunitat i l’ambició de seguir creixent sense perdre les seves arrels. El somni de “La Coope” tot just acaba de pujar un nou esglaó.

    El CF Ciutat Cooperativa afronta ara el repte de competir a la Lliga Elit, un horitzó ple d’il·lusió i amb la convicció de seguir escrivint pàgines brillants en la seva rica història, sempre amb el suport del seu barri i el record viu de figures com Dani Jarque.

  • 🏰Marianao's: 📍Punt mut de 🔀 subversions al 📜 Segle XX - 📜Memòria i 🙏Homenatges - 🎬Realitzacions

    MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya: Un Viatge per 150 Anys de Sindicalisme, Poder i Contrast Social

    Sant Boi de Llobregat, avui una ciutat en creixement continu a l’àrea metropolitana de Barcelona, ​​atresora una rica i complexa història social marcada per la transformació, la lluita obrera i la presència de figures influents que van deixar la seva empremta al paisatge ia la memòria col·lectiva. Acompanyeu-nos en un recorregut pels últims 150 anys per entendre com el sindicalisme va arrelar en aquesta terra, en constant diàleg –i sovint en tensió– amb el poder econòmic i els models socials del seu temps.

    L’Escenari Inicial: Un Sant Boi Agrícola i l’Ombra del Marquès

    Imatge generada amb IA

    A finals del segle XIX, Sant Boi era una vila eminentment agrícola, la producció d’hortalisses i fruites de la qual abastia en part la creixent Barcelona. En aquest context va irrompre Salvador Samà i Torrents, II Marquès de Marianao, hereu d’una vasta fortuna amb orígens als negocis colonials del seu oncle a Cuba. Cap al 1880, va adquirir l’antiga masia de Can Sans (també coneguda com a Torre Blanca) i la va transformar en l’imponent Palau Marianao, un palauet d’estil eclèctic amb aire de castell medieval, envoltat de magnífics jardins amb espècies exòtiques. Aquesta finca no era només una residència; es va erigir com un símbol potent del poder econòmic i polític de l’elit de la Restauració enmig d’un entorn rural. Samà, a més, va ser una figura política de pes (diputat, senador vitalici per dret propi, alcalde de Barcelona dues vegades) i arribaria a ser cap del Somatén barceloní durant la dura governació de Martínez Anido , una posició que l’alineava amb les forces repressores de l’emergent moviment obrer.

    Ecos de la Indústria i la Lluita: El Naixement del Sindicalisme

    Mentre la Finca Marianao representava el poder establert, les idees d’organització obrera començaven a germinar a Sant Boi, a la calor de la industrialització incipient i la proximitat a Barcelona. Tot i que els detalls precisos sobre les primeres societats obreres locals requereixen consulta d’arxius, és segur que sindicats com l’anarcosindicalista CNT i la socialista UGT es van implantar a la zona i van articular les demandes dels treballadors agrícoles i industrials.

    Figures com Balbina Pi i Sanllehy (nascuda a Sant Boi el 1896) van emergir com a veus destacades. Afiliada a la CNT des de jove mentre treballava com a filadora, es va convertir en una reconeguda oradora que va recórrer Catalunya animant altres dones a unir-se a la lluita sindical. El seu activisme no va estar exempt de riscos; en una ocasió, el líder cenetista Ángel Pestaña es va autoinculpar per un article escrit per ella per protegir-la de la repressió policial. La figura del Marquès i la seva finca, símbols de la riquesa i el poder, esdevingueren el contrapunt natural d’aquestes lluites

    La Segona República (1931-1936) va intensificar la mobilització obrera. A Sant Boi, a més del sindicalisme industrial, va tenir força l’associacionisme agrari, amb la fundació del Sindicat Agrícola (1909 o 1911) i la presència de la Unió de Rabassaires, que defensava els viticultors no propietaris i va comptar amb militants locals com Cristòfor Rebull Capdevila.40 Durant la Guerra Civil (1936-1939), el Palau Marianao va ser reconvertit per a usos col·lectius (magatzem, clínica militar, refugi), subvertint temporalment el seu significat original.

    La Colònia Güell: Un Món a part a la Porta de Casa

    Gairebé simultàniament a la consolidació de Marianao, el 1890, l’industrial i mecenes Eusebi Güell i Bacigalupi va fundar la Colònia Güell a la veïna Santa Coloma de Cervelló. Motivat per la necessitat escapar de la conflictivitat laboral de Barcelona i per una visió paternalista, Güell va crear un microcosmos industrial a la seva finca Can Soler de la Torre. Oferia als seus obrers (que van arribar a ser més de 1.200) habitatges considerats dignes, dissenyats en part per arquitectes modernistes, i una completa gamma de serveis: escola (amb formació tècnica per als fills dels obrers), atenció mèdica, cooperativa de consum, teatre i ateneu. A canvi, esperava lleialtat i submissió, buscant aïllar els treballadors de les influències sindicals i revolucionàries urbanes. Aquest model contrastava radicalment amb la realitat més oberta i potencialment conflictiva de Sant Boi. Tot i que la Colònia es va ubicar a Santa Coloma de Cervelló (la finca Can Soler de la Torre ja pertanyia a aquest terme el 1890), la seva proximitat la va convertir en un referent ineludible i un factor clau a l’entorn socioeconòmic de Sant Boi.

    Vides Paral·leles, Xarxes de Poder i la Petjada de Gaudí

    Güell i Samà, tots dos membres de l’elit catalana amb fortunes d’origen indià, es movien als mateixos cercles. La prova més tangible és la venda per part de Samà a Güell dels terrenys on s’alçaria el Park Güell. Aquesta xarxa de relacions també incloïa els arquitectes. Josep Fontserè i Mestres va dissenyar el Parc Samà a Cambrils (1881) i va transformar el Palau Marianao (c. 1885-1890). És probable que un jove Antoni Gaudí col·laborés amb el seu mestre Fontserè al Parc Samà. La seva participació en elements del jardí de Marianao (Torre de la Miranda, pont del llac) és plausible, encara que menys documentada, sustentada per la connexió Samà-Güell i la seva feina demostrada al proper jardí de l’hospital psiquiàtric de Sant Boi. Gaudí, per descomptat, va ser el geni darrere de la Cripta de la Colònia Güell [Múltiples fonts].

    La Realitat del Treball: Explotació i Resistència

    L’època va estar marcada per condicions laborals molt dures: jornades extenuants d’11-13 hores, salaris baixos que gairebé no cobrien les necessitats bàsiques, treball infantil (fins i tot a la Colònia Güell treballaven menors d’11 anys) i escassa seguretat. La construcció de grans projectes com l’Exposició Universal del 1888 (on es va fundar la UGT) o els parcs de Samà i Marianao probablement es va realitzar sota aquestes condicions generals. La Colònia Güell, amb el seu model paternalista, oferia una alternativa de més seguretat i millors serveis, però a costa de l’autonomia obrera. La idea de “mà d’obra compartida” entre projectes tan distants com el Parc Samà (Cambrils) i els del Baix Llobregat és inviable per al gruix dels treballadors, encara que sí que va poder existir mobilitat d’artesans especialitzats a través de les xarxes d’elit.

    El Segle XX: Repressió, Ressorgiment i Transformació

    La dictadura franquista (1939-1975) va suposar una brutal repressió del sindicalisme de classe (CNT, UGT). Tot i això, en la clandestinitat, especialment a partir dels anys 60, va ressorgir la lluita obrera amb la formació de Comissions Obreres (CCOO), que van tenir una forta implantació en el teixit industrial de Sant Boi. Durant aquest temps, la Finca Marianao va ser adquirida per l’antic administrador, Abdó Bordoy , i va començar a urbanitzar-se part dels seus terrenys, naixent el barri residencial Parc Marianao.

    És en aquest nou barri residencial on, als anys 50, va fixar la seva residència la família de Juan José Vallejo González, qui va ser breument president interí del Madrid Foot-Ball Club el 1936.

    El seu fill, Carlos Vallejo Calderón, es convertiria en una figura rellevant de la lluita obrera a Sant Boi. Vinculat a CCOO i al PSUC des de la clandestinitat, va patir detencions i presó durant el franquisme pel seu activisme sindical, especialment a SEAT. Resident a la casa familiar de Marianao coneguda com “El Cerezo”,

    Carlos Vallejo ha continuat el seu compromís en democràcia, destacant per la seva tasca en la recuperació de la Memòria Històrica i la defensa dels drets de les víctimes de la dictadura. La seva història personal connecta l’evolució del barri de Marianao amb la persistència de la lluita antifranquista i la memòria obrera a Sant Boi.

    La Transició democràtica va portar la legalització dels sindicats. CCOO i UGT es van consolidar a Sant Boi, protagonitzant importants lluites per la millora de condicions (com les grans vagues del Baix Llobregat als 70) i enfrontant les dures reconversions industrials.

    Una fita simbòlica va ser l’adquisició municipal del Palau i part del Parc Marianao el 1974 i va convertir l’antic emblema del poder privat en espai públic.

    Avui, el sindicalisme a Sant Boi afronta els reptes de la desindustrialització i la precarietat laboral, mentre el Parc Marianao s’ha consolidat com a espai verd ciutadà i el Palau acull un centre de referència en salut mental.

    Llegats Entrellaçats

    Vagues de Bus

    La història del sindicalisme a Sant Boi és inseparable de l’evolució de la ciutat i dels símbols que la van marcar. La Finca Marianao, d’emblema aristocràtic a parc públic, i la Colònia Güell, d’experiment paternalista a patrimoni històric, són testimonis de les tensions i les transformacions socials. Comprendre aquestes històries entrellaçades, amb els seus contrastos i connexions –incloent-hi les vides de figures com Balbina Pi o Carlos Vallejo, que van habitar i lluitar en aquests espais–, és essencial per entendre la identitat obrera i social del Baix Llobregat.

  • 📚Exemples d'IAG🤖🌱 - 📜Memòria i 🙏Homenatges - 🎬Realitzacions

    Sant Boi 🗓️, 14 d’Abril de 1925: Temps 🕰️ de Camp🌾, Fàbrica🏭 i Dictadura⚔️ (abans de la República)

    En el día que es celebra la II República Espanyola, pot estar bé recordar com es vivia a Sant Boi de Llobregat els anys anteriors on estava una Dictadura amb el beneplàcit de l’aristrocracia (com el Marqués de Marianao), monarquia i exèrcit…

    ¿Com descriu la IA a Sant Boi fa 100 anys? Gemini ens ho descriu així:

    Imagina’t una escena panoràmica de Sant Boi sota la llum del migdia d’abril. En primer pla, veiem els camps fèrtils del delta del Llobregat, amb agricultors treballant la terra, potser recol·lectant les primeres hortalisses de la temporada, simbolitzant la base agrària tradicional de la vila.

    El poble s’estén més enllà. L´imponent campanar barroc de l´església de Sant Baldiri domina el perfil del nucli antic, representant la fe i la història arrelada. A prop, s’endevinen els carrers estrets del casc vell, com el carrer Major, amb gent movent-se a les seves feines diàries, però potser amb una atmosfera continguda, sense la garriga d’una festa.

    Cap a un costat, es distingeix la silueta del grandiós Palau Marianao, envoltat dels seus jardins, un símbol del poder de l’elit i de les connexions amb la política nacional, tot recordant la seva suposada vinculació amb el cop de Primo de Rivera.

    Imatge generada per Copilot

    A l’horitzó, amb prou feines visibles, s’eleven les xemeneies d’una de les fàbriques tèxtils, indicant la incipient industrialització i la presència de la classe obrera, les organitzacions de la qual (com la CNT) operaven en la clandestinitat sota la repressió.

    De lluny, al cim d’un turó (Montbaig), es perfila l’Ermita de Sant Ramon, un referent popular i paisatgístic.

    Subtilment, en algun edifici oficial amb prou feines esbossat (potser l’Ajuntament), onejaria la bandera espanyola, imposada per la dictadura, en lloc de la Senyera prohibida, un recordatori visual del control centralista i la supressió de la identitat catalana.

    El conjunt transmetria una sensació de contrast: la vida tradicional i rural al costat de la modernització industrial i la connexió amb Barcelona (suggerida per l’activitat econòmica orientada a la ciutat), tot sota un cel blau mediterrani però amb una ombra implícita d’autoritat i tensió política, reflectint la “calma superficial” imposada per la dictadura en un Sant Boi en cruïlla històrica.

  • Info Sant Boi - Info: 📰Noticies i 📚Memòria - 🏪Comerç, 📢Anuncis, 📅Events i 📸Mitjans

    AGENDA INFORMATIVA DE SANT BOI DE LLOBREGAT DEL 18 AL 31 DE MARÇ DE 2025

    Sant Boi de Llobregat ha ballat entre les carxofes i l’asfalt. Va viure contrastos a finals de març del 2025. La “Carxofada” omplia els carrers de vida i aroma però les obres a la B-25 i en vies públiques complicaven la mobilitat. D’altra banda algun innocent queia en una estafa en línia, demostrant que els estafadors, com les carxofes, són un clàssic que mai passa de moda. Enmig d’aquest còctel la cultura amb festivals com “Cap Butaca Buida”, Sant Boi Negre i “Sant Boi Balla” va intentar fer-se un forat. S’obren crítiques a la gestió i la comunicació. I un anàlisis bàsic de la presència digital de Sant Boi sembla que, en ple segle XXI, encara ha de descobrir el poder d’un bon “like”, per si tot l’anterior no fos poc.

    Sant Boi: entre carxofes i asfalt, l’oasis cultural i poc ressó ditital

    Sant Boi de Llobregat, ciutat que oscil·la entre la tradició rural i la modernitat urbana, va viure unes intenses jornades a finals de març del 2025. Mentre la ‘Carxofada’ celebrava el producte estrella de la seva horta, atraient multituds i dinamitzant l’economia local, les obres de la B-25 seguien generant desviaments i embussos. L’Ajuntament, sempre optimista, venia les bondats de la renovació de l’espai públic, mentre algun innocent queia a les xarxes d’una estafa en línia, recordant-nos que ni la tecnologia ens allibera dels estafadors de tota la vida.

    Enmig de l’asfalt i les carxofes, Sant Boi intentava mantenir viva la seva flama cultural “Cap Butaca Buida”, el festival Sant Boi Negre i “Sant Boi Balla” van oferir un respir als veïns, àvids de lleure i entreteniment. amenaçaven d’entelar l’ambient festiu, exigint una gestió impecable i una comunicació transparent per part de les autoritats.

    L’activitat a xarxes socials com X, YouTube i Facebook mostra que Sant Boi també existeix al món virtual. Tot i que cap vídeo o publicació es va fer viral. En un món interconnectat, Sant Boi ha de millorar el seu lloc al ciberespai.

    Destacats: 23ª ‘Carxofada’, afectacions contínues per obres i ple municipal

    Gastronomia com a identitat local: La Carxofada va consolidar el seu paper com a esdeveniment emblemàtic, tot fusionant tradició i innovació.

    • El 20 de març, es va intensificar la promoció de la 23a edició de la ‘Carxofada’, la festa gastronòmica anual en honor a la carxofa, programada per el 30 de març. Aquest esdeveniment tradicional, que celebra un producte agrícola local emblemàtic, inclouria un menú tast especial ofert per restaurants de la zona, la venda directa de carxofes fresques per part dels agricultors locals, demostracions de cuina en viu i el lliurament del Premi Carxofa d’Or a Valentina, guanyadora de MasterChef Junior. Altres activitats reconegudes són Carxokids i Carxosound.
    • El 29 i 30 de març, l’atenció es va centrar en la celebración de la 23ª ‘Carxofada’. S’esperava una assistència de més de 6.000 persones.ç
    • El 24 de març, la jornada també va estar marcada per informes sobre importants alteracions en el trànsit a causa de les obres de construcció de l’autovia B-25. El tancament parcial de l’Avinguda Maria Girona i les contínues modificacions a les rutes d’autobús, derivades dels treballs de soterrament del cablejat elèctric per part d’Endesa, van generar una notable congestió vehicular, especialment a la B-23 i la C-32.
    • El 27 de març, múltiples fonts van informar sobre les afectacions al trànsit previstes per als dies 27 i 28 a causa de treballs de pavimentada en diverses carrers, especialment al barri de Marianao
    • El 26 de març, transmissió en directe d’una sessió plenària de l’Ajuntament a través de YouTube, cosa que fomenta la transparència i l’accés a la informació sobre la gestió municipal.

    * Ple Municipal directe el dia 27 de març 2025:

    Acords i intervencions destacades del Ple Municipal del Març del 2025
    Pla de Mobilitat Urbana: Aprovació definitiva del Pla de Mobilitat Urbana horitzó 2030, amb l’objectiu de fomentar la mobilitat sostenible i millorar la qualitat de vida a la ciutat. Hi va haver debat sobre l’impacte en la mobilitat i l’economia local.
    Servei de Bicicleta Pública: Aprovació de l’addenda per ampliar el servei de bicicleta pública amb noves estacions i bicicletes elèctriques.
    Moció Amics de la Bressola: Rebuig de la moció per l’adhesió a l’Associació d’Amics de la Bressola, que buscava donar suport a les escoles catalanes a la Catalunya del Nord. Hi va haver debat sobre la prioritat de les necessitats locals i el finançament de projectes fora del municipi.
    Declaració 8 de Març: Aprovació de la declaració institucional del 8 de març, Dia Internacional de les Dones, per reivindicar la lluita feminista i la igualtat de gènere. Hi va haver debat sobre les polítiques de gènere i el feminisme actual.
    Intervencions ciutadanes: Es van atendre les intervencions de dos ciutadans sobre temes com la situació del SEPE, la seguretat ciutadana i el manteniment dels carrils bici.
    Precs i preguntes: Els grups municipals van presentar precs sobre la millora de la comunicació, el manteniment de la ciutat i altres temes d’interès local.
    * Transcripció amb app.gladia.io i resum amb Gemini 2.0 Flash

    Economia i comerç: modernització vs. mobilitat

    Inversió pública amb visió estratègica: Els projectes d’infraestructura reflecteixen un compromís amb la modernització, encara que les obres van generar molèsties temporals a la mobilitat.

    • El 19 de març, notícia d’una estafa en línia que va afectar la botiga Electrodomèstics Lozano
    • El 20 de març, es va fer públic un important pla de inversió per millorar l’espai públic a Sant Boi, amb una assignació de 6.4 milions d’euros. 
    • Un altre aspecte destacat del 20 de març va ser la presentació detallada del projecte “Respira més Verd”, una iniciativa ambiciosa destinada a la renaturalització del nucli urbà de Sant Boi. Aquest projecte contempla la creació o renovació de 65.000 metres quadrats d’espais verds durant l’any 2025, amb una inversió global de 4 milions d’euros
    • El 21 de març, es va anunciar la incorporació de 55 persones a l’Ajuntament de Sant Boi. La majoria dels nous empleats són joves amb titulació universitària, contractats a través del programa ‘Treball als Barris’, financiado por el Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC). El 24 de març, es va confirmar la contractació.

    Societat : radiologia a l’Hospital… sense esperes? i a dibuixar en verd

    • El 25 de març, es va comunicar una millora als serveis de salut locals: a partir de l’1 d’abril, els residents de Sant Boi ja no necessitarien desplaçar-se fora del municipi per realitzar-se proves de radiologia, ja que aquests serveis estarien disponibles en el Hospital de Sant Boi
    • El 29 de març, hi va haver Jornada participativa al Palau de Marianao per dissenyar espais verds urbans.
    • El 31 de març, surt una nova publicació d’un bloc degà de Sant Boi, Tempus fugit – De tot i res, amb elements reflexius.

    Oci, Cultura i Esports

    Cultura participativa: La jornada sobre espais verds i la exposicióDones amb història’ evidencien una ciutadania activa, encara que amb baixa difusió mediàtica.

    Esdeveniments esportius: Es va anunciar el ral·li Sitges-Barcelon que que pasarà per Sant Boi.

    Art urbà: Projectes d’intervenció artística en espais públics van ser destacats com a part de la revitalització cultural

    • El 19 de març es va destacar la participació de Sant Boi de Llobregat en la iniciativa “Cap Butaca Buida“. El programa d’arts escèniques local,‘A Escena’, es va sumar a aquest esdeveniment d’abast català, que tenia per objectiu omplir totes les butaques dels teatres per un dia. 
    • Un esdeveniment de gran rellevància esportiva per a Sant Boi va ser anunciat el mateix 19 de març: la ciutat acolliria l’arribada de la segona etapa de La Vuelta Femenina. És un esdeveniment esportiu de caràcter Internacional.
    • El 26 de març, es va anunciar l’arribada de la exposición “Estiueig de proximitat” al Museo de Sant Boi. Aquesta nova oferta cultural proporcionaria una opció de lleure i d’enriquiment per als visitants del museu. 
    • El 27 de març, dia va donar inicio el festival Sant Boi Negre, dedicat a la novel·la negra i d’espionatge, que s’estendria fins al 30 de març a diferents ubicacions de la ciutat. 
    • El 28 de març es va esmentar el espectacle de dansa comunitària “Sant Boi Balla”, una activitat de lleure participativa.
    • El 30 de març  es va dur a terme la representació de l’obra de teatre “Lluna Plena” a Can Massallera, oferint una alternativa d’oci cultural per a la jornada.
    • El 30 de març de 2025: “Museu de la Transició. Interseccions entre Art i Història” de  Cursos i Activitats UNED. Activitat cultural de 1.5 hores a Sant Boi, explorant la relació entre art i història a través de projectes museístics transitoris.
    • El 31 de març de 2025: Sant Ramon surt com una de les deu postals més instagramejables del Baix.
    • El 31 de març de 2025: Liga Nacional de Beisbol ofrece la crónica entre el Sant Boi vs Miralbueno.

    Xarxes socials

    Exemples de contingut que podria guanyar popularitat a xarxes socials a la regió del Baix Llobregat s’observen en vídeos de TikTok que esmenten localitats properes com Vallirana i Barcelona. Aquests vídeos se centren en experiències locals, particularment en l’àmbit gastronòmic, cosa que suggereix que aquest tipus de contingut visual té potencial per generar interès i participació en plataformes com TikTok.

    La menció a les xarxes de la ‘Carxofada’ i el ‘Mes de la Carxofa’ indica que els esdeveniments locals importants són probablement promoguts a través dels canals de xarxes demostra l’ús d’aquesta plataforma per a la difusió d’esdeveniments culturals i la connexió amb la comunitat.

    A continuació, es presenta una taula que resumeix l’activitat identificada a les xarxes socials:

    DataPlataformaEllFont/CompteAbast/Interacció Potencial
    20 de marçFacebookIniciativa “Cap Butaca Buida”santboi.tv(Probablement disponible a la plataforma)
    29/30 de marçMúltiples‘Carxofada’ 2025santboi.tv, altres(Probablement significatiu atesa l’escala de l’esdeveniment)
    Durant el períodeYouTubeResums de notícies diàriesDiversos mitjans locals(Recomptes de visualitzacions disponibles a YouTube)
    Durant el períodeTikTokComida/Experiencias locales (Baix Llobregat)Diversos usuaris(Recomptes de ‘m’agrada’, comentaris i compartits disponibles)

    És important destacar que les referències a Sant Boi de Llobregat a plataformes acadèmiques com science.gov es relacionen amb contextos històrics i no amb tendències actuals a xarxes socials durant el període analitzat.

    *Aquest post s’ha produït completament per la redacció amb el suport d’eines d’IA.

  • 🏰Marianao's: 📍Punt mut de 🔀 subversions al 📜 Segle XX - 📜Memòria i 🙏Homenatges - 🎬Realitzacions

    MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya – 0. 📜PRESENTACIÓ

    El Parc de Marianao, i espai residencial, situat a Sant Boi de Llobregat, és un lloc amb una història rica i complexa que abasta des del segle XIX fins a l’actualitat. Aquest article ofereix un resum complet de la seva evolució, destacant els esdeveniments i personatges clau que han marcat la seva trajectòria.

    Comparador històric de l'Institut Cartogràfic de la Generalita de Catalunya

    Marianao’s: un segle XIX colonialista i esclavista perdut, un XX de cops d’estat i resistència, i un XXI de salut mental

    Evolució de del Parc de Marianao des del 1945 fins el 2024. Institut Cartogràfic de la Generalitat de Catalunya
    Transformació de la Finca de Marianao des del 1945

    El Parc de Marianao, a Sant Boi de Llobregat, és un palimpsest històric que abasta des de l’esclavitud a Cuba fins a la psiquiatria moderna. Salvador Samà i Martí, indià i marquès de Marianao, va iniciar la saga al segle XIX, mentre que el seu nebot, Salvador Samà i Torrents, alcalde de Barcelona i membre de la Lliga Regionalista, va traslladar el llegat a Catalunya. La desfeta de 1898 va arrabassar les seves possessions a Cuba i Filipines, però les connexions amb Bennet (‘manicomi’), Güell, Gaudí, Joan de Borbó i Primo de Rivera van mantenir la finca al centre del poder. El cop d’estat de Primo de Rivera va tenir el seu epicentre al palau. La Guerra Civil va transformar el parc en la “Clínica Militar 2M”, un centre de salut mental què junt amb el Psiquiàtric sumaven morts sense identificar, i va acollir breument una escola de comandament del “Frente de Juventudes”. Joan March, patrocinador de Franco, va facilitar l’adquisició de la finca per Abdón Bordoy per un milió de pessetes, iniciant la seva parcel·lació. La postguerra va veure la coexistència de nacionals espanyolistes de la Falange, una reduïda colònia alemanya-suïssa, la clandestinitat antifranquista i l’embrionari catalanisme, origen de la Diada del 1976. La decadència urbanística va conviure amb el barraquisme fins que l’Ajuntament democràtic va adquirir el nucli de la finca (palau, La Miranda, jardins i llac) per 24 milions de pessetes. Sant Boi es va agermanar amb el Marianao de l’Havana i amb Cambrils. Avui, el Palau de Marianao és un clúster de salut mental d’envergadura internacional, després de passar per ser la seu de l’emissora de Ràdio, d’un centre de formació professional, de la Policia Nacional i del Jutjats. En aquest període d’uns 140 anys, els Marianao’s ( la finca, després urbanització i finalment el Parc) tanca un cicle que va de l’esclavitud, al poder, les resistències, la democràcia i a la sanació.

    Marianao’s: del somni colonial a l’epicentre modernista i polític (1866-1929)

    Transformació del Palau (al fons) vist des del camí principal

    Marianao, més que un nom, és un llegat que travessa l’Atlàntic, des de les plantacions cubanes fins a les terres catalanes. La saga dels Samà, iniciada per l’indià esclavista Salvador Samà i Martí (1797-1866), primer marquès de Marianao, és un paradigma de l’èxit colonial. Enriquit pel comerç d’esclaus i diversificant els seus negocis (ferrocarrils, navilieres, béns arrels), Samà i Martí va ascendir a l’elit cubana, arribant a alcalde de l’Havana i senador del Regne. El seu títol nobiliari, concedit el 1860, testimonia la seva influència.

    Els dos primers marquesos de Samà i Fontseré girant cua

    El seu nebot, Salvador Samà i Torrents (1861-1933), segon marquès de Marianao i de Vilanova i la Geltrú, va heretar amb cinc anys una fortuna que el va catapultar a la primera línia política catalana i espanyola. Diputat a Corts, senador i alcalde de Barcelona, Samà i Torrents va estendre el seu poder a través de nombroses propietats, incloent-hi el Parc de Marianao a Sant Boi.

    La connexió amb els Torrents, família de la baixa burgesia catalana arrelada a Sant Boi des del segle XVII, va ser crucial per a la consolidació del seu poder. Els Torrents, titulars de Can Torrents i Torrefigueres, van enllaçar amb els Samà, permetent-los arrelar a Catalunya.

    Inspirat en el Parc Samà de Cambrils (1881-1887), un jardí tropical que encara avui es pot admirar, Samà i Torrents va adquirir una antiga masia a Sant Boi (Roca Gasull/Bertran/Casa Sans/TorreBlanca Samà) i la va transformar en un palau senyorial, obra de Josep Fontseré i Mestres. La Finca del Marquesat de Marianao, amb més de 100.000 m², es va convertir en un centre de poder, on es reunien personalitats influents de l’època.

    El Palau de Marianao (1885-1890), inspirat en els castells medievals i amb elements gòtics, era el cor de la finca, envoltada d’un jardí amb espècies exòtiques. Les cycas, bútia, roure, washingtonies, palmeres, margallons, teixos, eucaliptus i xiprers, catalogats com a monumentals i d’interès local, testimoniaven la riquesa botànica del parc.

    La influència d’Antoni Gaudí és innegable. Amic d’Eusebi Güell, amb qui Samà i Torrents tenia estretes relacions (li va vendre els terrenys del Parc Güell), Gaudí va deixar la seva empremta a la Torre de la Miranda i el pont del llac principal, i va crear el Jardí Esclatant a l’antic psiquiàtric de Sant Boi.

    ‘Jardí Esclatant’ de Gaudí situat al Psiquiàtric i d’estil molt semblant a La Miranda. Creat amb suport IA.

    La pèrdua de les colònies de Cuba i Filipines el 1898 va impactar la societat catalana. Els indians, com els Samà, van perdre propietats i actius, contribuint a la crisi econòmica i social.

    Malgrat la pèrdua colonial, Marianao va continuar sent un centre de poder. Primo de Rivera va signar l’ordre del cop d’estat de 1923 al palau, i Joan de Borbó, pare i avi dels reis Joan Carles I i Felip VI, era amic de la família Samà.

    Així, Marianao es va convertir en un escenari clau de la història catalana i espanyola, on es va entrellaçar el llegat colonial, el modernisme i la política.

    Marianao’s: un escenari de convulsions i silenci durant la República i la Guerra Civil

    Els últims anys del Marquesat de Marianao, entre 1929 i 1945, van estar marcats per convulsions polítiques i socials que van deixar una empremta profunda al barri de Sant Boi de Llobregat. La Segona República va portar canvis significatius, però va ser la Guerra Civil Espanyola la que va transformar radicalment el paisatge i la vida dels seus habitants.

    El fill i hereu de Salvador Samà i Torrents, Salvador Samà i Sarriera, es va desprendre de les propietats samboianes durant la guerra civil.

    Marianao es va convertir en un refugi per a persones desplaçades de tot el país, fugint de la violència i la repressió. El palau del Marquesat va acollir la “Clínica Militar 2M”, un hospital de salut mental dirigit pel prestigiós doctor Emilio Mira López. No obstant això, la guerra també va portar la mort i el silenci. El manicomi de Sant Boi, amb qui els Samà tenien una relació històrica, es va convertir en un dipòsit de cadàvers, on centenars de persones van ser enterrades sense identificar.

    Les xifres són esgarrifoses: nombrosos residents de Sant Boi van morir o desaparèixer durant la guerra, i molts dels morts portats al manicomi van ser enterrats en fosses comunes. L’Arxiu Històric Municipal de Sant Boi ha iniciat el 2024 una tasca crucial per identificar aquestes víctimes i recuperar la seva memòria.

    La victòria franquista va consolidar la incautació del Marquesat, amb la instal·lació d’una escola de comandament del “Frente de Juventudes”. Marianao es va convertir en un espai de repressió i silenci, on la memòria de les víctimes va ser enterrada juntament amb els seus cossos.

    Pas del temps de l’última columna que es va enderrocar a les columnes de l’entrada quan es va incautar la finca de Marianao. Creat amb suport IA.

    La història de Marianao durant aquest període és un recordatori de la brutalitat de la guerra i la importància de la memòria històrica. La tasca de l’Arxiu Històric Municipal és un pas crucial per donar veu a aquells que van ser silenciats i per construir un futur basat en la veritat i la justícia.

    Marianao’s, del marquesat a la parcel·lació: un negoci amb ombres franquistes

    L’any 1940, la finca de Marianao va canviar de mans en una transacció que porta les marques del règim franquista. Abdón Bordoy, un empresari mallorquí amb passat d’administrador dels Samà, va adquirir la propietat per la irrisòria suma d’un milió de pessetes. La compra, facilitada per una demanda d’adquisició, es va veure afavorida per la pérdúa anterior de Marianao pel III Marquès de Marianao, Salvador de Samà i de Sarriera, aristòcrata i exsenador, els antecedents i amistats francmaçones, i les relacions amb la família reial.

    Darrere d’aquesta operació hi ha la figura de Joan March, el “pirata del Mediterrani”, magnat i patrocinador del cop d’estat de Franco. March, conegut per les seves activitats de contraban i la seva influència en la banca, va proporcionar el suport financer a Bordoy. La relació entre ambdós va ser crucial per a la transformació de Marianao en una urbanització residencial, amb la complicitat de les autoritats franquistes.

    El Pla parcial Parc Marianao, aprovat el 1946, va marcar l’inici de la parcel·lació. El 1957, Bordoy va sol·licitar el replantejament definitiu, que va ser aprovat, donant pas a la venda de parcel·les com a segones residències. La primera fase, amb grans adquisicions com la dels Faura, va resultar un fracàs com a destinació turística, i el palau va quedar abandonat. Bordoy, amb experiència prèvia a Madrid, va impulsar la segona fase, anunciada com “Marianao la ciudad soñada, ciudad de vacaciones”. Aquesta etapa va generar un litigi judicial entre els grans propietaris, que es van sentir enganyats. La manca d’inversions en reurbanització va deixar Marianao en un estat de decadència, testimoni d’un negoci amb ombres franquistes.

    Marianao: de Finca tropical a Parcel·les. Creat amb suport IA.

    Marianao’s, un microcosmos de classes i ideologies

    El Parc de Marianao no només va ser un escenari de poder i resistència, sinó també un microcosmos social complex i heterogeni. La masia de la família Faura, pionera a la finca, simbolitza l’arrelament d’una població local que va conviure amb els nous residents. El servei domèstic dels Bordoy, com els Campoamor, reflecteix la presència de famílies immigrades i locals que vivien i treballaven al parc, configurant un teixit social divers.

    La urbanització va acollir una població dividida per ideologies, amb veïns com els Vallejo i els Lacalle, representants de les tensions entre “rojos contra nacionales”. El Cerezo dels Vallejo, primera parcel·la a l’entrada, i la residència del falangista Lacalle, primer president del Saló de l’Automòbil, exemplifiquen aquestes relacions complexes.

    Residents il·lustres com José Mallorquin, creador del famós còmic “El Coyote”, i els Valdés, propietaris de Loteria Ramblas de Barcelona, van aportar un toc de distinció a la comunitat. Els estiuejants, coneguts com “los fiambrera”, van trobar a Marianao un lloc d’esbarjo i activitats socials.

    La presència d’una reduïda colònia alemanya-suïssa, amb sospites de nazis procedents de l’empresa Dumpler, afegeix un element d’intriga a la història del parc. Malgrat ser un espai separat, Marianao va establir vincles amb Sant Boi, a través del camí del psiquiàtric, activitats esportives i el Casino Marianao.

    L’oratori situat a la planta baixa del Palau, amb un sostre de fusta noble, va ser un centre de culte fins al 1977, on Mn. Joan Saborit oficiava missa cada diumenge. Les passejades en barca pel llac completaven l’oferta d’oci d’aquest espai singular.

    Estiuejants al Parc de Marinao. Creat amb suport IA.

    Marianao’s: un plató imaginari i cultura popular, amb un tràgic epíleg

    El Parc de Marianao, més enllà de la seva història política i social, ha estat un escenari prolífic per al cinema i la cultura popular. La pel·lícula “Los últimos de Filipinas” (1945), que narra el setge de Baler, va trobar en els seus paratges un ambient tropical que evocava les antigues possessions colonials dels Samà, perdudes el 1898. Aquest rumor, alimentat per la necessitat d’ambient tropical per a la filmació, va consolidar la seva imatge com a escenari cinematogràfic.

    “Los claveles”, “Arriba y abajo” i “El Coyote” són altres produccions que van coexistir en el parc, reflectint la seva importància en la cultura popular de l’època. Amb la democràcia, el Palau de Marianao va esdevenir un centre cultural vibrant. Des del 1974, quan l’Ajuntament va adquirir el palau i els jardins, es van celebrar actes del Sant Boi Cultural, amb desfilades de moda, actuacions de Dagoll-Dagom i la representació de la Setmana Tràgica. El palau també va ser la primera seu de Ràdio Sant Boi, consolidant el seu paper com a epicentre cultural.

    No obstant això, Marianao també va ser testimoni d’una tragèdia. El setembre del 1976, el Cor Universitari de Caracas, amics del president veneçolà Hugo Chávez, va morir en un accident d’avió quan es dirigien a actuar al Palau de Marianao. Aquest tràgic incident va deixar una empremta profunda en la història del parc, recordant-nos la fragilitat de la vida i la força de la cultura com a pont entre pobles.

    Marianao’s: de la clandestinitat franquista a l’epicentre del catalanisme i la salut mental

    Durant la foscor del franquisme, Marianao es va convertir en un refugi clandestí per a organitzacions polítiques i sindicals. Les reunions secretes a residències com El Cerezo van forjar la resistència, amb figures com Enric Lacalle, Pilar Rahola, Anna Birulés i Pepe Saavedra participant en la transformació política d’Espanya. Tot i que els moviments polítics a Sant Boi estaven en segon pla respecte al Baix Llobregat, el catalanisme va arrelar a les esglésies i centres de joves, culminant en la Diada del 1976, amb Sant Boi com a epicentre de les aspiracions catalanistes.

    Amb l’arribada de la democràcia, el Parc de Marianao va ser adquirit per l’Ajuntament per 24 milions de pessetes, però la seva trajectòria va ser erràtica. De Centre de Formació Professional a comissaria de la Policia Nacional i jutjats, el parc va acollir la primera seu de Ràdio Sant Boi i ara és la seu del Clúster de Salut Mental de Catalunya.

    Les mancances urbanístiques heretades del franquisme van portar a la decadència del parc, simbolitzada per la Torre de la Miranda, i a la coexistència amb el barraquisme perifèric. Les millores van arribar amb les urbanitzacions del PGM.

    Represantació de l’advertiment de la decadència de La Mirandai del Palau als anys 80 per l’associació de Veïns del Parc de Marianao. Creat amb suport IA.

    Finalment, l’agermanament amb Cambrils i Marianao de l’Havana, a través de l’Ajuntament de Sant Boi i l’Associació Català-Cubana, reflecteix la importància històrica i cultural del barri.

    Conclusió

    El Parc de Marianao és un testimoni viu de la història de Sant Boi de Llobregat, Catalunya i d’Espanya. Des dels seus orígens com a finca dels Samà fins a la seva transformació en una urbanització residencial i, finalment, en un parc públic, Marianao ha estat un punt clau, testimoni mut, en els esdeveniments polítics i socials del segle XX. Aquest projecte de  recuperació de la memòria històrica busca donar llum a aquesta història desconeguda i ressaltar la seva importància tant a nivell local com estatal.


    Referències (actualització):


    *Aquest article parteix d’un projecte redactat al 2009 què per circumstàncies diverses es va haver de deixar aturat i que ara es reprèn per crear una serie basada en aquesta presentació. Agraïm de tot cor totes aquelles persones què en aquell temps van ser testimonis dels nostres registres i que avui intentem recuperar. També en demanem disculpes pel retard en el qual s’ha pogut rescatar tot el material des d’ençà.