La proliferació de campanyes de desinformació organitzades, la sofisticació de les tècniques d’enginyeria social i la creixent dependència dels canals digitals com a fonts d’informació primàries constitueixen un dels principals reptes de l’era contemporània. En el marc de les celebracions del Dia d’Europa, que té lloc de manera anual el 9 de maig, es fa palesa la urgència d’enfortir els valors democràtics i promoure el pensament crític davant d’una polarització global creixent. La desinformació no actua de manera aïllada com un element de soroll informatiu, sinó com un vector desestabilitzador de les institucions democràtiques i de la cohesió social a escala europea i de proximitat.
Davant d’aquest escenari, la jornada «Cert o fake? Protegim la democràcia de la desinformació», va quedar programada pel divendres, 22 de maig de 2026, al teatre Cal Ninyo de Sant Boi de Llobregat, una iniciativa de referència. Amb l’objectiu d’allunyar-se de les fórmules acadèmiques convencionals, aquest esdeveniment aconsegueix dinamitzar el pensament crític mitjançant l’humor, el diàleg horitzontal i la divulgació mediàtica, adreçant-se especialment a la franja jove d’entre 18 i 35 anys. Aquesta anàlisi analitza de manera exhaustiva el context de l’esdeveniment, avalua els perfils dels ponents participants i ofereix una prospectiva detallada de les dinàmiques i els debats previstos.
El repte de la desinformació en la Generació Z: Dades i dinamització educativa
L’elecció de la franja demogràfica de 18 a 35 anys com a destinatari principal de la jornada respon a una paradoxa sociològica en l’era de l’algoritme. Tot i que la literatura popular etiqueta sovint aquest col·lectiu com a «nadius digitals», la recerca acadèmica i els informes dels operadors de verificació demostren de manera reiterada que la capacitat d’ús instrumental dels dispositius no equival a una competència d’anàlisi crítica o capacitat de verificació mediàtica. Els informes elaborats per organitzacions com Save the Children constaten que, mentre el 60% dels adolescents utilitza de manera exclusiva les plataformes digitals com a via principal d’accés a la informació, més del 51% té serioses dificultats per destriar una notícia verídica d’un contingut falsejat o manipulat.
En aquest ecosistema complex, plataformes de referència com Verificat —constituïda l’any 2019 com a entitat independent sense ànim de lucre i adherida a l’International Fact-Checking Network (IFCN) i al projecte de recerca de la UE Iberifier— han desenvolupat accions d’alfabetització mediàtica estructurades. Entre aquestes accions destaca el projecte Desfake, un laboratori d’educació mediàtica actiu des de 2020 en centres de secundària de Catalunya, que utilitza plataformes com TikTok per implicar l’alumnat en la deconstrucció de fakes, especialment en matèria de canvi climàtic i desinformació científica.
Tanmateix, la implantació pràctica d’aquestes metodologies educatives a les aules s’enfronta sovint a dinàmiques socials i laborals externes; un exemple d’això és la recent cancel·lació de la tercera edició dels Premis Desfake de Verificat, prevista inicialment per al pròxim 3 de juny de 2026, arran de les mobilitzacions i vagues del professorat català. Aquest incident posa de manifest la dificultat dels centres escolars per assumir activitats extres sota escenaris de pressió laboral, fet que reforça encara més la importància d’organitzar espais formatius alternatius fora de l’aula, com ara la jornada de Cal Ninyo. De manera paral·lela, aliances entre Verificat i la Representació de la Comissió Europea a Barcelona, com ara la Lliga de Verificació, fan servir els canals d’Instagram per avaluar mitjançant enquestes l’esperit crític dels joves d’entre 15 i 25 anys sobre continguts com els discursos d’odi o la crisi climàtica, premiant els guanyadors amb un viatge institucional a Brussel·les.
Disseny estratègic de la jornada: Els ponents com a vectors d’anàlisi
L’èxit d’una proposta d’alfabetització en l’esfera pública rau en el disseny transversal de la taula de debat i en la complementarietat dels ponents escollits per a la sessió. L’esdeveniment estructurat a Sant Boi de Llobregat aplega diferents actors de l’ecosistema mediàtic, de l’acadèmia, de la ràdio local de proximitat i de l’activisme a les xarxes socials.
| Ponent / Participant | Perfil Professional i Trajectòria | Àrea Temàtica Principal | Aportació de Valor a la Jornada |
| Marc Martínez | Còmic, monologuista i professor de biologia a Sant Boi de Llobregat. | Sàtira, anàlisi del biaix científic i consum digital quotidià. | Connectar l’audiència mitjançant la comèdia i trencar la resistència inicial davant la verificació. |
| Jon García | Presentador i director del magazín de Ràdio Sant Boi Gent de Carrer. | Periodisme de proximitat, dinamització del carrer i narratives locals. | Moderar i conduir el podcast en directe unint l’ecosistema municipal amb els reptes globals de la UE. |
| Ruth Pérez Castro | Cap de Comunicació de Verificat; periodista i politòloga de formació. | Metodologia del fact-checking i alfabetització mediàtica. | Estructurar metodologies científiques de verificació de dades i deconstruir narracions de desinformació. |
| Carla Galeote | Creadora de contingut, activista feminista i graduada en Dret (Lleida, 2000). | Drets humans, violència masclista digital i biaix algorítmic. | Exposar el cost personal, legal i polític de la desinformació dirigida a les dones a les xarxes. |
| Lihem Giménez | Creadora de contingut, activista antiracista i estudiant de l’EUM. | Racisme estructural, dret a la pròpia imatge i discursos de l’odi en línia. | Debatre els límits de l’humor digital i desvelar els biaixos d’odi en els corrents de contingut viral. |
| Eva Galeote | Influenciadora i creadora de contingut digital. | Dinàmiques de viralització i participació en canals juvenils. | Complementar el debat des del punt de vista de la generació de contingut a les xarxes. |
L’anàlisi de cada perfil professional revela la intencionalitat en l’elecció de l’elenc de ponents de l’esdeveniment. Marc Martínez representa un perfil singular que combina la tasca docent com a biòleg amb la disciplina de l’stand-up comedy, sent cofundador el 2022 de la iniciativa d’humor local Baix for Laughs per apropar la comèdia de l’escena alternativa barcelonina al Baix Llobregat. Aquesta combinació de ciència i humor li permet estructurar un monòleg capaç de desmuntar falses veritats d’una forma propera i empàtica.
Per la seva banda, Jon García és la veu de referència de la ràdio de proximitat a la localitat gràcies al programa de les tardes Gent de Carrer de Ràdio Sant Boi. En el primer trimestre del 2026, l’emissora ha experimentat un increment significatiu de la seva presència digital, aconseguint més de 1,7 milions de visualitzacions a Instagram i mig milió a TikTok. Aquesta capacitat d’arribar al públic jove de la ciutat garanteix que la moderació del debat del podcast, que s’emetrà en directe per l’emissora local, s’ajusti a un llenguatge àgil, directe i connectat amb els interessos de la joventut.
Des de l’àmbit professional del periodisme de verificació, Ruth Pérez Castro aporta una experiència sòlida en comunicació institucional i anàlisi de dades. Llicenciada en Periodisme amb menció en Ciències Polítiques per la Universitat Pompeu Fabra i amb un Màster en Comunicació Política i Institucional per la UPF-BSM, ha treballat com a redactora de política al Diari Ara i com a cap de premsa de la UPF Barcelona School of Management abans de liderar la comunicació de Verificat. Pérez Castro ha estat una ferma defensora de centrar l’estratègia del fact-checking no només en el desmentiment posterior, sinó en la construcció d’una comunitat activa de lectors que formi part de la solució crítica contra la desinformació.
La dimensió de la incidència política de la desinformació s’analitzarà mitjançant les contribucions de Carla Galeote i Lihem Giménez. Galeote, autora de l’assaig d’anàlisi social Hablemos de feminismos, ha col·laborat de manera assídua en mitjans de comunicació d’àmbit estatal com Buenismo Bien, Gen Playz o La Base de Público, on condueix la secció El Machistòmetre. Graduada en Dret per la Universitat de Lleida i especialitzada en la violència masclista a l’entorn virtual, Galeote ha estat víctima directa de greus campanyes de violència digital que han inclòs suplantació d’identitat, creació de pàgines web de caràcter pornogràfic falses amb el seu nom i amenaces d’agressió sexual. La seva ponència és clau per desgranar com funciona la violència digital organitzada contra les dones i de quina manera els operadors de l’extrema dreta utilitzen els fakes amb la intenció de ridiculitzar i anul·lar la presència femenina en el debat públic digital.
Finalment, Lihem Giménez, activista afro-feminista d’origen etíop i estudiant de l’Escola Universitària Mediterrani (EUM), compta amb una comunitat de més de 120.000 seguidors a xarxes socials sota els pseudònims de @misslihem i @missafrogirl. Giménez es va donar a conèixer quan només tenia 15 anys arran d’un controvertit debat a les xarxes sobre racisme amb el creador de contingut Dalas Review, una experiència primerenca que la va forçar a aprendre a conviure amb les dinàmiques de polarització i exposició digital. La seva participació aportarà una valuosa perspectiva interseccional al voltant de la construcció dels discursos d’odi en línia, els límits de l’humor en la creació de contingut digital i el paper dels biaixos racistes i masclistes en la distribució dels algoritmes.
Prospectiva de l’esdeveniment: Previsió de l’agenda i debats a Cal Ninyo
D’acord amb la informació obtinguda de les fonts organitzatives de l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat, l’esdeveniment es durà a terme demà divendres, 22 de maig de 2026, entre les 18:00 h i les 20:30 h al Teatre Cal Ninyo. Amb un aforament de prop de 150 localitats disponibles mitjançant reserves gratuïtes a la plataforma Entrapolis, es preveu un ple absolut per la idoneïtat de la data, vinculada estretament a la celebració institucional del Dia d’Europa del passat 9 de maig.
La jornada s’estructurarà sota una seqüència dinàmica dissenyada específicament per mantenir el ritme i l’interès de la joventut. L’agenda previsible de demà es pot definir de la manera següent:
- Obertura i Monòleg d’Arrencada (18:00 h – 18:25 h): Marc Martínez iniciarà la jornada amb un monòleg satíric que desmuntarà les dificultats que experimenten diàriament els ciutadans per identificar notícies falses durant les seves interaccions a internet. A través d’anècdotes quotidianes, el còmic utilitzarà la comèdia com a eina de conscienciació, trencant la rigidesa tradicional dels actes institucionals.
- Projecció Testimonial i Vincle Europeu (18:25 h – 18:40 h): Es projectarà un vídeo elaborat amb testimonis de veïns i veïnes de Sant Boi. L’objectiu d’aquesta peça és fer visible l’impacte real que tenen les directives i el finançament de la Unió Europea a escala municipal, combatent directament la narrativa euroescèptica basada en fakes sobre el distanciament de les institucions de Brussel·les.
- Podcast en Viu: «Influencers de la veritat» (18:40 h – 19:25 h): L’espai central es destinarà a la gravació en viu d’un podcast que s’emetrà per les ones de Ràdio Sant Boi. El debat, conduit per Jon García de Gent de Carrer i representants de la Comissió Europea, asseurà a la taula a Ruth Pérez Castro, Carla Galeote i Lihem Giménez. En aquesta conversa s’espera una anàlisi profunda de les estratègies algorítmiques que utilitzen les plataformes per prioritzar la reacció emocional i la difusió d’enganys de caràcter polític o de gènere.
- Micròfon Obert a la Ciutadania (19:25 h – 19:45 h): El públic assistent tindrà l’oportunitat d’interpel·lar directament les expertes i compartir les seves pròpies experiències o dubtes sobre assetjament digital o fakes climatològics i racistes, obrint un canal de discussió lliure.
- Cloenda Institucional (19:45 h – 20:00 h): L’acte es tancarà de manera formal amb les intervencions de l’alcaldessa de Sant Boi de Llobregat i presidenta de la Diputació de Barcelona, Lluïsa Moret, juntament amb Sergi Barrera, director de l’Oficina del Parlament Europeu a Barcelona, i representants de la Comissió Europea a Barcelona. La presència institucional d’alt nivell reafirma el compromís de la ciutat i de les institucions europees en la construcció de ciutadanies crítiques davant del perill de la desinformació.
- Networking i Afterparty (20:00 h en endavant): Per finalitzar la jornada d’una manera propera, s’habilitarà un espai informal d’intercanvi d’opinions al bar de Cal Ninyo. Els assistents podran dialogar directament amb els ponents en un ambient més relaxat, acompanyats d’un refrigerio i de la instal·lació d’un photocall temàtic de la jornada.
BoixLink de Sant Boi TV: Una solució pràctica de ciberseguretat basada en Gemini IA
Més enllà dels debats conceptuals i la sensibilització teòrica proposats a la jornada de Cal Ninyo, la lluita diària dels ciutadans contra les estafes digitals i les fake news requereix solucions tecnològiques immediates. Responent a aquesta demanda real de servei públic, el mitjà local de comunicació Sant Boi TV disposa de l’eina preventiva BoixLink. Aquest recurs actua com un consultor actiu de fake news i frau digital dissenyat per protegir els usuaris de manera immediata i dinàmica davant de continguts que generin qualsevol tipus de dubte o sospita.
L’eina BoixLink es troba disponible en obert a través de l’enllaç https://santboi.tv/consultor-de-fakes-news-i-frau-online/ i utilitza l’arquitectura d’intel·ligència artificial avanzada de Google (Gemini IA) per analitzar missatges de text, enllaços sospitosos o números de telèfon dubtosos.
Mecanisme de funcionament interactiu de l’eina
🛑 BOIXLINK I FAKES
L’aplicació mòbil i web de BoixLink s’ha dissenyat sota una metodologia pedagògica de gamificació que fomenta el propi judici analític dels ciutadans abans d’oferir el diagnòstic final de l’eina :
- Avaluació de l’usuari: Quan es rep un text, enllaç o número de telèfon sospitós, el consultor BoixLink insta l’usuari a formular una primera valoració seleccionant si el contingut li genera dubtes o sospita (“🚩 NO és segur”) o si creu que el missatge està net de malware i enganys (“👍 És SEGUR”).
- Contrast de seguretat amb Gemini IA: Posteriorment, l’usuari pot verificar si el seu judici previ era encertat prement l’opció “Comprovar a Google IA”, la qual fa una crida a l’algorisme de Gemini IA per a l’anàlisi automatitzada del contingut proposat.
- Àmbit de cobertura i prevenció de ciberestafes: Gràcies a la potència d’anàlisi de Gemini IA, BoixLink ofereix una protecció intel·ligent contra les principals amenaces d’enginyeria social que afecten els ciutadans en el seu dia a dia :
- Phishing i Smishing: SMS falsos que suplanten grans corporacions de missatgeria com Correus o DHL, comunicacions de l’Agència Tributària, o els coneguts intents de segrest de comptes de WhatsApp mitjançant l’engany d’aconseguir vots falsos per a un concurs escolar.
- Estafes de comerç electrònic: Botigues en línia de caràcter efímer que fan publicitat a xarxes amb preus excessivament baixos o falses ofertes de treball en remot que prometen grans comissions.
- Estafes de veu (Vishing) i enganys sentimentals: Clonació de veu mitjançant IA per suplantar familiars en situació de perill, perfils falsos en xarxes de cites i continguts clickbait sensacionalistes que difonen rumors falsos.
D’aquesta manera, el municipi de Sant Boi de Llobregat no només es posiciona com un altaveu de debat a través d’iniciatives presencials com la de demà, sinó que ofereix de manera constant una eina tecnològica pràctica, robusta i gratuïta a tota la seva ciutadania.
Conclusions: Recomanacions de futur per a la resiliència democràtica local
De l’estudi exhaustiu dels perfils de la jornada, de la recerca de Verificat i del desplegament de recursos preventius com BoixLink de Sant Boi TV, se’n deriven un seguit de recomanacions estratègiques per enfortir l’ecosistema informatiu local :
- Superar la visió clàssica dels nadius digitals: Resulta imprescindible que els programes d’alfabetització mediàtica i informacional (AMI) deixin de conceptualitzar els joves com a consumidors completament dotats per al judici crític a la xarxa. Cal implementar projectes que eduquin de manera activa en les rutes que segueixen els algoritmes per manipular el comportament emocional de l’audiència.
- Desenvolupar dinàmiques de formació alternatives: La cancel·lació dels Premis Desfake a causa de les mobilitzacions del col·lectiu docent demostra que les institucions no poden delegar l’educació digital de manera única en els centres educatius i el professorat en actiu. Cal que ajuntaments i operadors socials obrin noves plataformes informals de debat on s’uneixi l’aprenentatge amb activitats de tipus lúdic o cultural.
- Abordar la dimensió social de la mentida digital: Com evidencien els debats proposats amb Carla Galeote i Lihem Giménez, la desinformació no només s’utilitza com a eina electoral, sinó que es dirigeix de forma explícita com una arma de violència contra les dones i contra les minories ètniques. Cal, doncs, tractar la verificació no només des del rigor numèric de les dades, sinó des de l’ètica dels drets humans i la prevenció del ciberassetjament i el discurs de l’odi en línia.
- Integrar la intel·ligència artificial com a recurs actiu: La integració de Gemini IA a l’eina BoixLink de Sant Boi TV exemplifica una reeixida transformació en el paradigma de l’alfabetització mediàtica. En comptes d’assumir una posició de desconfiança absoluta envers les tecnologies d’IA generativa, l’ús proactiu d’algorismes de detecció d’amenaces en obert permet als mitjans locals i a la ciutadania construir de manera cooperativa un escut eficaç contra els delictes cibernètics i la manipulació de la veritat.


