Benvinguts a la crònica d’un Sant Boi on el ciment avança més ràpid que les solucions socials. Aquest juny de 2026 ens deixa un còctel metropolità imbatible: lloguers pels núvols amb el Districte Z bloquejat i llistes d’espera d’habitatge que pugen un 22%, cues quilomètriques a la nova B-25 mentre Rodalies pateix una inversió nul·la, i una sanitat que es mou entre certificats d’or i vagues per esgotament del personal al Parc Sanitari. Tot això amanit amb la necessària dignificació històrica de les 3.160 víctimes del psiquiàtric, una plaga de senglars i pesta porcina que asfixia la pagesia local, i l’escàndol de submissió química a la gran pantalla de Can Castellet. Una radiografia mordaç i rigorosa del nostre dia a dia.

Plec de conflictes latents de la població a solventar

L’anàlisi de la realitat municipal de Sant Boi de Llobregat durant el mes de juny de 2026 permet identificar un conjunt de conflictes estructurals que l’Ajuntament i les administracions supramunicipals estan obligades a resoldre de manera urgent per evitar el col·lapse del benestar col·lectiu:

La tragicomèdia de l’habitatge social, precarietat laboral i subvencions pal·liatives

Mentre la política oficial es vesteix de gala amb la visita del president Salvador Illa i l’alcaldessa Lluïsa Moret per lliurar, amb tota la pompa, 40 claus de pisos assequibles al carrer Baldiri Net i Figueres, el drama de fons no s’atura: les sol·licituds d’HPO s’han disparat un 22% en un sol any i els lloguers lliures s’han convertit en un luxe prohibitiu que s’enfila per sobre dels 800 euros mensuals.

L’habitatge és, de moment, un desert d’expectatives. El tan anunciat «Districte Z», que prometia 1.600 habitatges assequibles sobre la vella caserna militar, roman segrestat en un bucle d’inèrcia administrativa que sembla no tenir final. Per als joves que no tenen la fortuna de guanyar el sorteig dels pocs pisos disponibles —aquells que oscil·len entre els 462 i els 578 euros—, l’alternativa és el mercat de l’especulació pura.

I si l’habitatge és un malson, el mercat laboral no convida a dormir gaire millor. Mentre el Fòrum Econòmic parla grandiloqüentment d’atraure talent, la realitat local s’entesta a oferir feines de manicura o vendes per 1.000 euros mensuals. L’Ajuntament intenta posar una tirita amb el programa FUTUR (subvencions de 2.000 euros) i ajudes a la contractació, però aquestes són mesures pal·liatives que no eviten el tancament de comerços històrics com El Xamfrà DSTIL, que ha abaixat la persiana després de 35 anys de servei. És el trist peatge d’intentar lluitar contra un huracà immobiliari amb ventalls de paper.

Habitatge a Sant Boi: Respostes Urgents

Estratègia d’Acupuntura Urbana i Gestió d’Emergència Habitacional

La Capitalitat del Temps davant el purgatori de la mobilitat d’asfalt

1. El miracle de la «Capitalitat del Temps» o el dret a perdre’l fent cua. Sant Boi s’ha coronat de manera molt pomposa com a Capital Mundial de les Polítiques del Temps 2026. L’Ajuntament s’ha dedicat a organitzar fòrums internacionals amb delegacions de setze països a l’Auditori del Parc Sanitari de Sant Joan de Déu per teoritzar sobre «la ciutat dels 15 minuts» i el dret al descans. Però, ai, amics! Aquesta bonica entelèquia administrativa s’evapora tan bon punt intentes sortir de la vila. Mentre els experts feien discursos teòrics, els infeliços mortals santboians experimentaven una noció molt diferent de la gestió del temps: el purgatori de retencions matinals cròniques de 4 a 5 quilòmetres a la C-32 i a la B-20 cap a Barcelona. Perquè no hi ha res que defineixi millor la riquesa temporal que passar-se mitja vida atrapats en una cua infinita de trànsit.

2. La trampa de la B-25: Més asfalt per als cotxes, zero per als trens. Dins d’aquesta disbauxa cimentera, el Ministeri de Transports ens ha obert les portes de la nova autovia B-25 amb una obertura d’onze quilòmetres i mig de vials i una inversió que s’ha enfilat fins als 65,8 milions d’euros. Tot s’ha venut amb trompetes oficials com l’alleujament definitiu de la mobilitat. Però, tal com assenyala encertadament la crítica de l’urbanista Lluís Carrasco, destinar milions a afavorir el vehicle privat (creant l’inevitable efecte de «demanda induïda») mentre es manté un pressupost de zero euros per a Rodalies és un parany colossal. Per acabar-ho d’adobar, l’allargament de les línies de metro L1 i L5 continua excloent sistemàticament els ciutadans de Sant Boi. Això sí, la nova connexió ens deixa directament a les portes de la gran superfície comercial. Prioritats asfàltiques de primer nivell.

Lluís Carrasco: llançar milions d’euros al vehicle privat mentre es manté un pressupost zero per al transport públic és un parany d’enginyeria que perpetua el col·lapse circulatori.

3. El caos de la Parellada i el desterrament dels nostres autobusos. La traca final d’aquest juny tan «sostenible» ha estat l’inici de la pavimentació nocturna a la nova rotonda de la Parellada i la carretera de Castelldefels. Els talls i desviaments d’obres han convertit el nostre nucli urbà en un autèntic laberint de trinxeres. Quina ha estat la solució temporal d’asfalt? Exiliar i desviar cinc línies clau d’autobús urbà i metropolità (SB1, L74, L77, SB3 i X79) cap a carrers secundaris com Cristòfor Colom i Bonaventura Calopa. Tot això mentre els partits com ERC es dediquen a marcar «línies vermelles» de despatx i els veïns denuncien que aquesta remodelació urbanística s’està planificant d’esquena a la mobilitat activa. Un autèntic dret al temps… especialment el temps que perds buscant on caram han traslladat la teva parada de bus habitual.

Necrodignitat històrica, fum celestial i la rebel·lió de les bates blanques

Vuit dècades de silenci administratiu donen per a molt, concretament per enterrar en l’oblit 3.160 persones que van morir privades de dignitat a l’antic complex psiquiàtric de Sant Boi durant la Guerra Civil. Víctimes d’una combinació letal de sobrepoblació severa, desnutrició i manca de medicines bàsiques, aquestes ànimes van acabar amuntegades en fosses comunes i nínxols sense identificació. Ara, al juny de 2026, la maquinària institucional ha decidit inaugurar una solemne placa commemorativa al cementiri municipal, un acte on l’aparell polític ha vist l’oportunitat d’or per capitalitzar com a gran èxit de reconciliació humanitària una tragèdia que han trigat gairebé vuitanta anys a reconèixer.

Però si la memòria històrica local demana justícia, el present de la sanitat santboiana frega l’humor negre. D’una banda, l’Hospital de Sant Boi treu pit a Suècia revalidant amb orgull el certificat d’or mundial d’«hospital sense fum». D’altra banda, darrere d’aquesta façana de salut immaculada, el personal mèdic i els anestesistes del Parc Sanitari Sant Joan de Déu estan en vaga per denunciar l’exhauriment de la plantilla, les inassumibles guàrdies de 24 hores i unes urgències col·lapsades amb esperes de fins a 12 hores. Pel que sembla, l’administració ha aconseguit erradicar el fum dels passadissos, però manté el personal sanitari completament cremat per la sobrecàrrega de treball i les hores extraordinàries.

La cirereta de tota aquesta gestió navega entre la insalubritat i el pur aparadorisme estètic. Mentre els professionals i usuaris del CAP Montclar han de conviure amb repetides plagues de rosegadors en un centre saturat, la gran solució promesa és esperar a l’obertura del nou CAP de Marianao a mitjans del 2028. Entremig, com a maniobra distractiva brillant, l’hospital ha incorporat petits cotxes elèctrics perquè els infants entrin conduint a quiròfan. És la metàfora perfecta del nostre ecosistema de salut pública: el sistema es dedica a posar joguines de colors a les mans dels usuaris mentre els seus professionals sanitaris demanen oxigen a crits.

No estaria de més fer una consulta municipal vinculada al Pressupost Participatiu local per decidir, amb el vot directe de la gent, una partida econòmica destinada a la recuperació de l’Ateneu Santboià. És l’hora de rescatar de les ruïnes el nostre patrimoni cultural en lloc d’alimentar concessions opaques.

El control de la dissidència juvenil, la fe diaconal i les trinxeres ideològiques

A Sant Boi, el futur de les noves generacions es divideix en dues vies clarament contrastades: l’exili científic o la domesticació institucional de l’oci. D’una banda, tenim la fuga de cervells il·lustrada per una estudiant santboiana de només 17 anys que aquest estiu farà el salt a l’elit internacional per treballar en un laboratori d’investigació contra el càncer a Massachusetts abans de retornar a Catalunya. Per als qui tenen la gosadia de quedar-se, l’Ajuntament ha dissenyat una xarxa de contenció infal·lible: propostes com «The DJ’s Factory» a Cal Ninyo, que crea una borsa de discjòqueis per a un oci nocturn estrictament «saludable», o la celebració dels deu anys del programa «Tu pots» a Can Massallera, que presumeix d’haver guiat més de 3.800 joves cap a l’èxit educatiu sota directrius oficials. Per rematar la jugada i intentar domar la dissidència digital, la vigilància es completa amb el taller «Cert o fake? Contra la desinformació juvenil», ideal per ensenyar-los a conviure amb els algorismes i les xarxes socials.

Davant d’aquesta duresa metropolitana i per a aquells a qui l’èxit educatiu els queda lluny, les vies d’escapatòria passen per la litúrgia o per l’activisme de trinxera. El súmmum de la fe el protagonitza Juan Antonio Rodríguez, un veí de 59 anys, pare de cinc fills i avi de cinc nets, que ha decidit trobar refugi del soroll terrenal preparant-se per a la seva ordenació diaconal al Bisbat de Sant Feliu de Llobregat. Paral·lelament, la dosi de consciència social s’injecta mitjançant xerrades crítiques com «Negoci a les fronteres. Militarització dels espais migratoris». I per no perdre el costum de la diplomàcia estètica, el ple de l’Ajuntament va saber trobar un forat a la seva agenda per dedicar un minut de silenci institucional i mostrar solidaritat amb les víctimes del terratrèmol de Veneçuela, demostrant que la caritat municipal sempre té un caràcter ben internacional.

Finalment, als despatxos de poder on es talla el bacallà, les tensions ideològiques ofereixen el seu propi espectacle de retrets creuats. L’alcaldessa Lluïsa Moret ha assumit el paper de guia moral, exigint públicament a les files de Junts una reflexió profunda sobre el seu alarmant apropament de vot al Partit Popular (PP). Aquest toc d’atenció no és pas gratuït, ja que coincideix plenament amb un notable creixement del protagonisme polític de la dreta espanyola a Sant Boi. Una revifada conservadora que s’ha fet encara més evident després del darrer congrés del PPC a Barcelona, on la figura d’Alejandro Fernández va quedar oficialment consolidada, amenaçant de posar una mica de tensió dretana a la comoditat de l’hegemonia institucional local.

El virus que buida les butxaques de la pagesia i atura els senglars

Si ens pensàvem que el tancament dels accessos al Parc Natural de la Serra de Collserola a l’inici de l’any era només una mesura per donar un descans a la natura, estàvem molt equivocats: era el tràiler d’una autèntica pel·lícula de terror agrícola. Aquest mes de juny s’ha manifestat amb tota la seva cruesa la Peste Porcina Africana (PPA), un virus que ja treia el cap a finals de l’any passat a la província de Barcelona i que ara ha decidit empadronar-se oficialment a casa nostra. L’afectació directa s’ha estès a 91 termes municipals de l’àrea metropolitana de Barcelona, condemnant tota l’activitat rural de la comarca a un règim de restriccions severes que s’allargarà, com a mínim, fins que acabi el període estival. Entre les mesures més asfixiants, destaca la prohibició del transport lliure d’animals vius, deixant la pagesia tan atrapada logísticament com els propis animals.

I qui són els autèntics reis d’aquesta festa vírica? Els senglars. Segons el Laboratori Central de Veterinaria d’Algete, els exemplars infectats superen de llarg els 238 casos inicialment detectats, i l’alerta sanitària ja campa lliurement pels camps de cultiu i les àrees forestals de Sant Boi de Llobregat. Mentre l’Administració autonòmica demostra la seva incapacitat de control per reduir la sobrepoblació a menys d’un exemplar per quilòmetre quadrat, la realitat és que els boscos pateixen una densitat detectada d’entre 3 i 6 jabalís per quilòmetre quadrat. Aquesta incompetència manté enfurismats i amb un profund descontentament els alcaldes del Baix Llobregat, que observen impotents com la paràlisi de l’activitat forestal i les pèrdues del Parc Agrari de Sant Boi dibuixen un escenari de greu asfíxia per a l’economia local.

Per acabar-ho d’adobar, el govern català s’esforça a transmetre calma assegurant que els animals sans de les granges d’engreix s’estan sacrificant amb normalitat als escorxadors d’escala estatal; una «normalitat» meravellosa que ha empès el sector porcí a una situació de fallida tècnica. Resulta que els països tercers no accepten el sistema de regionalització fixat per la Unió Europea, la qual cosa ha provocat la pèrdua de l’accés a mercats clau com la Xina i l’enfonsament de les exportacions d’embotits i carn de porc. Aquest bloqueig ha forçat un descens d’un 33% respecte als preus del 2024, fent que el primer semestre del 2026 la carn de porc de classe E es vengui a només 1,285 €/kg (o 1,28 €/kg). Aquesta xifra obliga els ramaders a treballar de forma sostinguda a pèrdues, ja que els sindicats agraris de la Unió de Pagesos estimen necessaris 1,65 €/kg per garantir la viabilitat econòmica de les explotacions. Al final, la inacció institucional és l’única cosa que engreixa, repercutint de manera directa en l’economia de proximitat i en el preu de la cistella de la compra de les famílies santboianes.

La Cartellera de Sant Boi: Escàndols de Cinema, Fems en Flames i Trencadissos per Distreure el Personal

El panorama cultural de Sant Boi ha estrenat el pitjor dels guions amb la detenció de Xavier Atance, un home de 66 anys, gerent de Benecé Produccions SL i responsable de l’explotació dels cinemes municipals Can Castellet. El passat 10 de juny de 2026, la Unitat d’Investigació dels Mossos d’Esquadra de la comissaria de les Corts el va detenir sota greus acusacions d’agressió sexual i assetjament laboral a tres treballadores molt joves, sumant relats de violència psicològica i un presumpte cas de violació aprofitant escenaris de submissió química després d’una festa a la mítica sala «La Paloma» de Barcelona. Tot i que la jutgessa del Jutjat d’Instància número 6 de Violència sobre la Dona de Barcelona en va decretar llibertat provisional amb mesures cautelars, el mes s’ha tancat amb una quarta denúncia formalitzada pels investigadors policials. Aquest fangar no fa més que qüestionar un model d’externalització on l’Ajuntament sosté des de 2010 uns cinemes amb pèrdues de caixa contínues i dèficits estructurals, mentre condemna a l’oblit les ruïnes de propietat municipal de l’històric Ateneu Santboià.

Per compensar aquesta mala premsa, la maquinària de l’anestèsia recreativa s’ha posat a treballar a ple rendiment. S’ha promocionat l’Any Gaudí a Sant Boi de Llobregat, dedicant aquest 2026 a l’arquitecte mitjançant el Parc Sanitari Sant Joan de Déu amb trencadissos i rutes guiades pel Parc de Marianao. L’imaginari festiu s’ha reforçat amb l’arribada i presentació oficial de la Mulassa de Sant Boi a la plaça de l’Ajuntament, flanquejada per bèsties convidades de Sabadell i l’Hospitalet de Llobregat. A les ones, el control de la narrativa s’assegura amb l’adhesió formal de Ràdio Sant Boi a La Xarxa de comunicació local, mentre el programa «Forever Joves» de Paco Sánchez manté viu l’esperit nostàlgic musical. L’ecologisme també ha tingut el seu moment d’aparador a la Setmana de la Natura, celebrada a la biblioteca Jordi Rubió i Balaguer, al parc Torre de la Vila i al Palau de Marianao; tanmateix, l’autèntic espectacle ambiental l’ha donat un espectacular incendi en una empresa de compostatge local, on han calgut cinc dotacions de Bombers de la Generalitat per extingir dues piles de residus cremant a l’aire lliure.

Finalment, si la cultura no basta, l’esport arriba al rescat com a vàlvula d’escapament per excel·lència. L’Ajuntament treu pit amb una Agenda Urbana d’Esports, pionera a l’Estat, que preveu la construcció del nou centre esportiu de la Parellada i injectarà un milió d’euros per a la reforma del pavelló municipal (aquell mateix recinte on Felip VI va coronar els premis de la Fundació Princesa de Girona enmig de fortes protestes republicanes). Mentre l’administració promet ciment, el talent local s’obre pas a força d’esforç físic: tenim atletes de CrossFit Sant Boi despuntant en competicions internacionals, la gimnasta Raquel Gil destacant al campionat de lliga de GAF, i els jugadors d’handbol de la Cooperativa assolint un triomf comarcal que els fa fer el salt a les categories estatals.

Timeline de fets de juny del 2026

• 1 de juny de 2026 – Darío Gimeno s’imposa de forma contundent i en solitari al carrer Pau Claris de Sant Boi de Llobregat per adjudicar-se la victòria en la 45a Cursa Ciclista del Llobregat ‘Navas-Sant Boi’, de caràcter júnior estatal.
  https://rfec.com/index.php/es/smartweb/seccion/clasificacionprueba/rfec/0/JUNIORS/32515-45A-CURSA-CICLISTA-DEL-LLOBREGAT-NAVAS-SANT-BOI
• 2 de juny de 2026 – Sergi Guerrero s’acomiada de forma oficial del deganat de la UE Santboiana després d’haver aconseguit dur a la vitrina del club de rugbi una Divisió d’Honor i la primera Supercopa de la història de l’entitat.
  https://gentdecarrer.com/2026/06/02/sergi-guerrero-entrenador-sant-boi-deixa-ue-santboiana/
• 3 de juny de 2026 – El sindicat de l’Assemblea Educativa de Sant Boi es reuneix d’urgència per debatre el posicionament de rebuig davant d’un preacord amb el Departament d’Educació que divideix profundament el col·lectiu docent local.
  https://gentdecarrer.com/2026/06/01/sant-boi-busca-consens-preacord/
• 4 de juny de 2026 – S’anuncia oficialment l’obertura de les instal·lacions de la piscina d’estiu del complex de la Muntanyeta de Sant Boi de Llobregat del 13 de juny al 9 de setembre de 2026, amb una aposta nocturna pels DJs i la fita del ‘Pool Party’.
  https://x.com/ElLlobregat/status/2062180127404900755
• 5 de juny de 2026 – La direcció comarcal de l’àrea del Baix Llobregat de Comuns llança una dura advertència alertant del perill que Sant Boi esdevingui una ciutat dormitori arran de la pèrdua continuada de comerç històric al carrer central.
  https://gentdecarrer.com/2026/06/05/comuns-sant-boi-alerta-perdua-comerc-local/
• 9 de juny de 2026 – S’inaugura oficialment el Fòrum de Municipis Mitjans pel Dret al Temps a l’Auditori del Parc Sanitari de Sant Joan de Déu, formalitzant el relleu d’actuació de govern procedent de Bogotà.
  https://govern.cat/salapremsa/agenda-govern/926596/forum-municipis-mitjans-pel-dret-al-temps
• 10 de juny de 2026 – Els agents de la Unitat d’Investigació dels Mossos d’Esquadra detenen el conegut productor de cinema Xavier Atance sota l’acusació de presumpta agressió sexual i violència laboral denunciada per tres de les seves treballadores.
  https://www.rac1.cat/societat/20260629/356379/quarta-denuncia-productor-cinema-xavier-atance-mossos-esperen-dones-denunciin-propers-dies.html
• 11 de juny de 2026 – La companyia de distribució d’aliments Caprabo posa en marxa un nou supermercat d’escala de proximitat i prop de 300 metres quadrats de sala comercial a la plaça de la Bòbila de Sant Boi.
  https://www.caprabo.com/es/conoce-caprabo/sala-de-prensa/notes-de-prensa/Caprabo_abre_un_supermercado_en_Sant_Boi_de_Llobregat/
• 13 de juny de 2026 – La Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament commemoren amb una ofrena floral al cementiri municipal les 3.160 persones que van perdre la vida sota condicions de desnutrició severa al complex psiquiàtric de Sant Boi de Llobregat.
  https://www.santboi.cat/homenatge-les-victimes-de-la-guerra-civil-als-psiquiatrics
• 15 de juny de 2026 – El portal informatiu de caràcter metropolità difon les dures crítiques de moviments ecologistes locals contra l’autovia B-25, acusada de destinar milions d’euros exclusivament a obres de facilitació del trànsit de cotxes.
  https://catalunyametropolitana.cat/milions-deuros-per-cotxes-zero-per-transport-public-la-paradoxa-de-la-nova-b-25-al-baix-llobregat/
• 17 de juny de 2026 – Sant Boi de Llobregat posa en marxa la 24a edició de la seva clàssica reunió anual del Fòrum Econòmic sota la premissa del debat sobre la gestió eficient del temps a l’empresa.
  https://www.radiosantboi.cat/news/el-forum-economic-dona-continuitat-al-lideratge-de-sant-boi-en-la-reflexio-sobre-com-gestionar-el-temps/
• 20 de juny de 2026 – Es formalitza el tret de sortida de les tasques d’obra i fonamentació per a la construcció del cinquè Centre d’Atenció Primària (CAP) de la ciutat de Sant Boi, emplaçat al barri alt de Marianao.
  https://elcontrapunt.cat/comencen-les-obres-del-cinque-cap-de-sant-boi/
• 23 de juny de 2026 – Diversos ajuntaments del territori comarcal fan públic el seu descontentament i exigeixen accions contundents de control per l’increment incontrolat de porcs senglars infectats amb la Pesta Porcina Africana (PPA).
  https://www.vilapress.cat/articulo/baix-llobregat/2026-06-13/5916612-crecen-casos-peste-porcina-vez-descontento-alcaldes-afectados
• 25 de juny de 2026 – El president de la Generalitat Salvador Illa i l’alcaldessa Lluïsa Moret formalitzen a Sant Boi el lliurament oficial de claus del nou complex d’habitatges públics «Baldiri 1» per a joves empadronats.
  https://gentdecarrer.com/2026/06/25/salvador-illa-sant-boi-pisos-lloguer-joves/
• 29 de juny de 2026 – El grup municipal socialista fa servir la seva majoria absoluta al ple de l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat per tombar de forma contundent una iniciativa de l’oposició per crear una comissió de control extern.
  https://x.com/ElLlobregat/status/2071559680715821553