• Info Sant Boi - Info: 📰Noticies i 📚Memòria - 🏪Comerç, 📢Anuncis, 📅Events i 📸Mitjans - 📚Exemples d'IAG🤖🌱

    «Cert o fake?» a Sant Boi de Llobregat: Eines i narratives contra la desinformació juvenil

    La proliferació de campanyes de desinformació organitzades, la sofisticació de les tècniques d’enginyeria social i la creixent dependència dels canals digitals com a fonts d’informació primàries constitueixen un dels principals reptes de l’era contemporània. En el marc de les celebracions del Dia d’Europa, que té lloc de manera anual el 9 de maig, es fa palesa la urgència d’enfortir els valors democràtics i promoure el pensament crític davant d’una polarització global creixent. La desinformació no actua de manera aïllada com un element de soroll informatiu, sinó com un vector desestabilitzador de les institucions democràtiques i de la cohesió social a escala europea i de proximitat.

    Davant d’aquest escenari, la jornada «Cert o fake? Protegim la democràcia de la desinformació», va quedar programada pel divendres, 22 de maig de 2026, al teatre Cal Ninyo de Sant Boi de Llobregat, una iniciativa de referència. Amb l’objectiu d’allunyar-se de les fórmules acadèmiques convencionals, aquest esdeveniment aconsegueix dinamitzar el pensament crític mitjançant l’humor, el diàleg horitzontal i la divulgació mediàtica, adreçant-se especialment a la franja jove d’entre 18 i 35 anys. Aquesta anàlisi analitza de manera exhaustiva el context de l’esdeveniment, avalua els perfils dels ponents participants i ofereix una prospectiva detallada de les dinàmiques i els debats previstos.

    Por qué los jóvenes no detectan bulos. PodCast IA en Casttellano

    El repte de la desinformació en la Generació Z: Dades i dinamització educativa

    L’elecció de la franja demogràfica de 18 a 35 anys com a destinatari principal de la jornada respon a una paradoxa sociològica en l’era de l’algoritme. Tot i que la literatura popular etiqueta sovint aquest col·lectiu com a «nadius digitals», la recerca acadèmica i els informes dels operadors de verificació demostren de manera reiterada que la capacitat d’ús instrumental dels dispositius no equival a una competència d’anàlisi crítica o capacitat de verificació mediàtica. Els informes elaborats per organitzacions com Save the Children constaten que, mentre el 60% dels adolescents utilitza de manera exclusiva les plataformes digitals com a via principal d’accés a la informació, més del 51% té serioses dificultats per destriar una notícia verídica d’un contingut falsejat o manipulat.

    En aquest ecosistema complex, plataformes de referència com Verificat —constituïda l’any 2019 com a entitat independent sense ànim de lucre i adherida a l’International Fact-Checking Network (IFCN) i al projecte de recerca de la UE Iberifier— han desenvolupat accions d’alfabetització mediàtica estructurades. Entre aquestes accions destaca el projecte Desfake, un laboratori d’educació mediàtica actiu des de 2020 en centres de secundària de Catalunya, que utilitza plataformes com TikTok per implicar l’alumnat en la deconstrucció de fakes, especialment en matèria de canvi climàtic i desinformació científica.

    Tanmateix, la implantació pràctica d’aquestes metodologies educatives a les aules s’enfronta sovint a dinàmiques socials i laborals externes; un exemple d’això és la recent cancel·lació de la tercera edició dels Premis Desfake de Verificat, prevista inicialment per al pròxim 3 de juny de 2026, arran de les mobilitzacions i vagues del professorat català. Aquest incident posa de manifest la dificultat dels centres escolars per assumir activitats extres sota escenaris de pressió laboral, fet que reforça encara més la importància d’organitzar espais formatius alternatius fora de l’aula, com ara la jornada de Cal Ninyo. De manera paral·lela, aliances entre Verificat i la Representació de la Comissió Europea a Barcelona, com ara la Lliga de Verificació, fan servir els canals d’Instagram per avaluar mitjançant enquestes l’esperit crític dels joves d’entre 15 i 25 anys sobre continguts com els discursos d’odi o la crisi climàtica, premiant els guanyadors amb un viatge institucional a Brussel·les.

    Disseny estratègic de la jornada: Els ponents com a vectors d’anàlisi

    L’èxit d’una proposta d’alfabetització en l’esfera pública rau en el disseny transversal de la taula de debat i en la complementarietat dels ponents escollits per a la sessió. L’esdeveniment estructurat a Sant Boi de Llobregat aplega diferents actors de l’ecosistema mediàtic, de l’acadèmia, de la ràdio local de proximitat i de l’activisme a les xarxes socials.

    Ponent / ParticipantPerfil Professional i TrajectòriaÀrea Temàtica PrincipalAportació de Valor a la Jornada
    Marc MartínezCòmic, monologuista i professor de biologia a Sant Boi de Llobregat.Sàtira, anàlisi del biaix científic i consum digital quotidià.Connectar l’audiència mitjançant la comèdia i trencar la resistència inicial davant la verificació.
    Jon GarcíaPresentador i director del magazín de Ràdio Sant Boi Gent de Carrer.Periodisme de proximitat, dinamització del carrer i narratives locals.Moderar i conduir el podcast en directe unint l’ecosistema municipal amb els reptes globals de la UE.
    Ruth Pérez CastroCap de Comunicació de Verificat; periodista i politòloga de formació.Metodologia del fact-checking i alfabetització mediàtica.Estructurar metodologies científiques de verificació de dades i deconstruir narracions de desinformació.
    Carla GaleoteCreadora de contingut, activista feminista i graduada en Dret (Lleida, 2000).Drets humans, violència masclista digital i biaix algorítmic.Exposar el cost personal, legal i polític de la desinformació dirigida a les dones a les xarxes.
    Lihem GiménezCreadora de contingut, activista antiracista i estudiant de l’EUM.Racisme estructural, dret a la pròpia imatge i discursos de l’odi en línia.Debatre els límits de l’humor digital i desvelar els biaixos d’odi en els corrents de contingut viral.
    Eva GaleoteInfluenciadora i creadora de contingut digital.Dinàmiques de viralització i participació en canals juvenils.Complementar el debat des del punt de vista de la generació de contingut a les xarxes.

    L’anàlisi de cada perfil professional revela la intencionalitat en l’elecció de l’elenc de ponents de l’esdeveniment. Marc Martínez representa un perfil singular que combina la tasca docent com a biòleg amb la disciplina de l’stand-up comedy, sent cofundador el 2022 de la iniciativa d’humor local Baix for Laughs per apropar la comèdia de l’escena alternativa barcelonina al Baix Llobregat. Aquesta combinació de ciència i humor li permet estructurar un monòleg capaç de desmuntar falses veritats d’una forma propera i empàtica.

    Per la seva banda, Jon García és la veu de referència de la ràdio de proximitat a la localitat gràcies al programa de les tardes Gent de Carrer de Ràdio Sant Boi. En el primer trimestre del 2026, l’emissora ha experimentat un increment significatiu de la seva presència digital, aconseguint més de 1,7 milions de visualitzacions a Instagram i mig milió a TikTok. Aquesta capacitat d’arribar al públic jove de la ciutat garanteix que la moderació del debat del podcast, que s’emetrà en directe per l’emissora local, s’ajusti a un llenguatge àgil, directe i connectat amb els interessos de la joventut.

    Des de l’àmbit professional del periodisme de verificació, Ruth Pérez Castro aporta una experiència sòlida en comunicació institucional i anàlisi de dades. Llicenciada en Periodisme amb menció en Ciències Polítiques per la Universitat Pompeu Fabra i amb un Màster en Comunicació Política i Institucional per la UPF-BSM, ha treballat com a redactora de política al Diari Ara i com a cap de premsa de la UPF Barcelona School of Management abans de liderar la comunicació de Verificat. Pérez Castro ha estat una ferma defensora de centrar l’estratègia del fact-checking no només en el desmentiment posterior, sinó en la construcció d’una comunitat activa de lectors que formi part de la solució crítica contra la desinformació.

    La dimensió de la incidència política de la desinformació s’analitzarà mitjançant les contribucions de Carla Galeote i Lihem Giménez. Galeote, autora de l’assaig d’anàlisi social Hablemos de feminismos, ha col·laborat de manera assídua en mitjans de comunicació d’àmbit estatal com Buenismo Bien, Gen Playz o La Base de Público, on condueix la secció El Machistòmetre. Graduada en Dret per la Universitat de Lleida i especialitzada en la violència masclista a l’entorn virtual, Galeote ha estat víctima directa de greus campanyes de violència digital que han inclòs suplantació d’identitat, creació de pàgines web de caràcter pornogràfic falses amb el seu nom i amenaces d’agressió sexual. La seva ponència és clau per desgranar com funciona la violència digital organitzada contra les dones i de quina manera els operadors de l’extrema dreta utilitzen els fakes amb la intenció de ridiculitzar i anul·lar la presència femenina en el debat públic digital.

    Finalment, Lihem Giménez, activista afro-feminista d’origen etíop i estudiant de l’Escola Universitària Mediterrani (EUM), compta amb una comunitat de més de 120.000 seguidors a xarxes socials sota els pseudònims de @misslihem i @missafrogirl. Giménez es va donar a conèixer quan només tenia 15 anys arran d’un controvertit debat a les xarxes sobre racisme amb el creador de contingut Dalas Review, una experiència primerenca que la va forçar a aprendre a conviure amb les dinàmiques de polarització i exposició digital. La seva participació aportarà una valuosa perspectiva interseccional al voltant de la construcció dels discursos d’odi en línia, els límits de l’humor en la creació de contingut digital i el paper dels biaixos racistes i masclistes en la distribució dels algoritmes.

    Prospectiva de l’esdeveniment: Previsió de l’agenda i debats a Cal Ninyo

    D’acord amb la informació obtinguda de les fonts organitzatives de l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat, l’esdeveniment es durà a terme demà divendres, 22 de maig de 2026, entre les 18:00 h i les 20:30 h al Teatre Cal Ninyo. Amb un aforament de prop de 150 localitats disponibles mitjançant reserves gratuïtes a la plataforma Entrapolis, es preveu un ple absolut per la idoneïtat de la data, vinculada estretament a la celebració institucional del Dia d’Europa del passat 9 de maig.

    La jornada s’estructurarà sota una seqüència dinàmica dissenyada específicament per mantenir el ritme i l’interès de la joventut. L’agenda previsible de demà es pot definir de la manera següent:

    • Obertura i Monòleg d’Arrencada (18:00 h – 18:25 h): Marc Martínez iniciarà la jornada amb un monòleg satíric que desmuntarà les dificultats que experimenten diàriament els ciutadans per identificar notícies falses durant les seves interaccions a internet. A través d’anècdotes quotidianes, el còmic utilitzarà la comèdia com a eina de conscienciació, trencant la rigidesa tradicional dels actes institucionals.
    • Projecció Testimonial i Vincle Europeu (18:25 h – 18:40 h): Es projectarà un vídeo elaborat amb testimonis de veïns i veïnes de Sant Boi. L’objectiu d’aquesta peça és fer visible l’impacte real que tenen les directives i el finançament de la Unió Europea a escala municipal, combatent directament la narrativa euroescèptica basada en fakes sobre el distanciament de les institucions de Brussel·les.
    • Podcast en Viu: «Influencers de la veritat» (18:40 h – 19:25 h): L’espai central es destinarà a la gravació en viu d’un podcast que s’emetrà per les ones de Ràdio Sant Boi. El debat, conduit per Jon García de Gent de Carrer i representants de la Comissió Europea, asseurà a la taula a Ruth Pérez Castro, Carla Galeote i Lihem Giménez. En aquesta conversa s’espera una anàlisi profunda de les estratègies algorítmiques que utilitzen les plataformes per prioritzar la reacció emocional i la difusió d’enganys de caràcter polític o de gènere.
    • Micròfon Obert a la Ciutadania (19:25 h – 19:45 h): El públic assistent tindrà l’oportunitat d’interpel·lar directament les expertes i compartir les seves pròpies experiències o dubtes sobre assetjament digital o fakes climatològics i racistes, obrint un canal de discussió lliure.
    • Cloenda Institucional (19:45 h – 20:00 h): L’acte es tancarà de manera formal amb les intervencions de l’alcaldessa de Sant Boi de Llobregat i presidenta de la Diputació de Barcelona, Lluïsa Moret, juntament amb Sergi Barrera, director de l’Oficina del Parlament Europeu a Barcelona, i representants de la Comissió Europea a Barcelona. La presència institucional d’alt nivell reafirma el compromís de la ciutat i de les institucions europees en la construcció de ciutadanies crítiques davant del perill de la desinformació.
    • Networking i Afterparty (20:00 h en endavant): Per finalitzar la jornada d’una manera propera, s’habilitarà un espai informal d’intercanvi d’opinions al bar de Cal Ninyo. Els assistents podran dialogar directament amb els ponents en un ambient més relaxat, acompanyats d’un refrigerio i de la instal·lació d’un photocall temàtic de la jornada.

    BoixLink de Sant Boi TV: Una solució pràctica de ciberseguretat basada en Gemini IA

    Més enllà dels debats conceptuals i la sensibilització teòrica proposats a la jornada de Cal Ninyo, la lluita diària dels ciutadans contra les estafes digitals i les fake news requereix solucions tecnològiques immediates. Responent a aquesta demanda real de servei públic, el mitjà local de comunicació Sant Boi TV disposa de l’eina preventiva BoixLink. Aquest recurs actua com un consultor actiu de fake news i frau digital dissenyat per protegir els usuaris de manera immediata i dinàmica davant de continguts que generin qualsevol tipus de dubte o sospita.

    L’eina BoixLink es troba disponible en obert a través de l’enllaç https://santboi.tv/consultor-de-fakes-news-i-frau-online/ i utilitza l’arquitectura d’intel·ligència artificial avanzada de Google (Gemini IA) per analitzar missatges de text, enllaços sospitosos o números de telèfon dubtosos.

    Mecanisme de funcionament interactiu de l’eina

    L’aplicació mòbil i web de BoixLink s’ha dissenyat sota una metodologia pedagògica de gamificació que fomenta el propi judici analític dels ciutadans abans d’oferir el diagnòstic final de l’eina :

    1. Avaluació de l’usuari: Quan es rep un text, enllaç o número de telèfon sospitós, el consultor BoixLink insta l’usuari a formular una primera valoració seleccionant si el contingut li genera dubtes o sospita («🚩 NO és segur») o si creu que el missatge està net de malware i enganys («👍 És SEGUR»).
    2. Contrast de seguretat amb Gemini IA: Posteriorment, l’usuari pot verificar si el seu judici previ era encertat prement l’opció «Comprovar a Google IA», la qual fa una crida a l’algorisme de Gemini IA per a l’anàlisi automatitzada del contingut proposat.
    3. Àmbit de cobertura i prevenció de ciberestafes: Gràcies a la potència d’anàlisi de Gemini IA, BoixLink ofereix una protecció intel·ligent contra les principals amenaces d’enginyeria social que afecten els ciutadans en el seu dia a dia :
      • Phishing i Smishing: SMS falsos que suplanten grans corporacions de missatgeria com Correus o DHL, comunicacions de l’Agència Tributària, o els coneguts intents de segrest de comptes de WhatsApp mitjançant l’engany d’aconseguir vots falsos per a un concurs escolar.
      • Estafes de comerç electrònic: Botigues en línia de caràcter efímer que fan publicitat a xarxes amb preus excessivament baixos o falses ofertes de treball en remot que prometen grans comissions.
      • Estafes de veu (Vishing) i enganys sentimentals: Clonació de veu mitjançant IA per suplantar familiars en situació de perill, perfils falsos en xarxes de cites i continguts clickbait sensacionalistes que difonen rumors falsos.

    D’aquesta manera, el municipi de Sant Boi de Llobregat no només es posiciona com un altaveu de debat a través d’iniciatives presencials com la de demà, sinó que ofereix de manera constant una eina tecnològica pràctica, robusta i gratuïta a tota la seva ciutadania.

    Conclusions: Recomanacions de futur per a la resiliència democràtica local

    De l’estudi exhaustiu dels perfils de la jornada, de la recerca de Verificat i del desplegament de recursos preventius com BoixLink de Sant Boi TV, se’n deriven un seguit de recomanacions estratègiques per enfortir l’ecosistema informatiu local :

    • Superar la visió clàssica dels nadius digitals: Resulta imprescindible que els programes d’alfabetització mediàtica i informacional (AMI) deixin de conceptualitzar els joves com a consumidors completament dotats per al judici crític a la xarxa. Cal implementar projectes que eduquin de manera activa en les rutes que segueixen els algoritmes per manipular el comportament emocional de l’audiència.
    • Desenvolupar dinàmiques de formació alternatives: La cancel·lació dels Premis Desfake a causa de les mobilitzacions del col·lectiu docent demostra que les institucions no poden delegar l’educació digital de manera única en els centres educatius i el professorat en actiu. Cal que ajuntaments i operadors socials obrin noves plataformes informals de debat on s’uneixi l’aprenentatge amb activitats de tipus lúdic o cultural.
    • Abordar la dimensió social de la mentida digital: Com evidencien els debats proposats amb Carla Galeote i Lihem Giménez, la desinformació no només s’utilitza com a eina electoral, sinó que es dirigeix de forma explícita com una arma de violència contra les dones i contra les minories ètniques. Cal, doncs, tractar la verificació no només des del rigor numèric de les dades, sinó des de l’ètica dels drets humans i la prevenció del ciberassetjament i el discurs de l’odi en línia.
    • Integrar la intel·ligència artificial com a recurs actiu: La integració de Gemini IA a l’eina BoixLink de Sant Boi TV exemplifica una reeixida transformació en el paradigma de l’alfabetització mediàtica. En comptes d’assumir una posició de desconfiança absoluta envers les tecnologies d’IA generativa, l’ús proactiu d’algorismes de detecció d’amenaces en obert permet als mitjans locals i a la ciutadania construir de manera cooperativa un escut eficaç contra els delictes cibernètics i la manipulació de la veritat.
  • Info Sant Boi - Info: 📰Noticies i 📚Memòria - 📚Exemples d'IAG🤖🌱

    eIA: Guia Electrònica per a Prevenir la Violència Digital

    0. Prefaci: La Resposta Integral a la Violència Digital

    La ubiquitat de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) ha transformat la interacció social i, lamentablement, ha proporcionat noves plataformes i eines per a l’abús i la coacció. La violència digital (VD) ja no es considera un risc aïllat, sinó un vector persistent de violència interpersonal, sovint amplificat per tàctiques emergents com l’ús d’Intel·ligència Artificial Generativa (IAG). Aquesta guia ofereix un recurs d’autoritat que fusiona la conscienciació (detecció de signes d’alerta) amb la resposta pràctica, establint els protocols d’acció i els canals de denúncia legal i tècnica disponibles dins del marc institucional i legal espanyol.

    L’objectiu principal d’aquest document és servir com a full de ruta operatiu, orientant les víctimes i els professionals sobre com identificar, documentar i denunciar eficaçment els actes de violència digital. L’estructura d’actuació es fonamenta en la coordinació entre els centres d’ajuda tècnica (com INCIBE), els cossos de seguretat de l’Estat (FCSE: Policia Nacional i Guàrdia Civil) per a la persecució penal, i l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) per a l’exercici dels drets de privacitat i l’oblít.

    IA Acelera Violencia Digital Protocolo Denuncia España (PodCast IA esp.)

    1. Introducció: Què s’entén per Violència Digital (VD)

    1.1. Definició Multifacètica de la Violència Digital

    La violència digital (VD) es defineix operativament com qualsevol acte de dany, abús, assetjament o coacció que es facilita o es duu a terme totalment o parcialment a través de l’ús de les TIC, incloent-hi internet, xarxes socials, dispositius mòbils i plataformes de missatgeria.

    Els marcs reguladors i institucionals a Espanya destaquen que la violència digital constitueix principalment «un altre medi més de control i d’assetjament» sobre les víctimes.1 Aquesta conceptualització és crucial perquè subratlla que la VD és la continuació de la violència interpersonal i el control coercitiu, simplement mitjançant eines digitals.

    1.2. Delictes Clau Coberts per la Guia

    La VD engloba una sèrie d’il·lícits penals i conductes d’abús:

    • Assetjament Online (Ciberassetjament / Cyberbullying): Comprèn la persecució, intimidació, o la recepció repetida de missatges amenaçadors o vexatoris en línia. En el cas dels menors, la manca d’habilitats per utilitzar la tecnologia de manera segura augmenta la seva exposició al risc.2
    • Difamació Online (Inclòs Doxing): Implica la publicació de dades personals (Doxing), falsedats o informació sensible amb l’objectiu de danyar la reputació, la dignitat o el benestar de la víctima.
    • Extorsió Online (Sextorsió): Es produeix quan un agressor amenaça amb publicar material íntim o sensible (com fotos o vídeos) si la víctima no compleix amb una exigència, que sovint implica diners o més contingut sexual. Els casos de coerció i extorsió sexual a través d’Internet, on els criminals enganyen les víctimes en xarxes socials o sales de xat, són exemples clars d’aquesta pràctica.2

    2. Categories i Tipus Específics de Violència Digital

    2.1. Abús Contra Menors i Grooming

    Les campanyes d’educació digital per a nens i adolescents es consideren fonamentals per prevenir que es converteixin en objectius vulnerables en línia.2

    El Grooming es produeix quan un abusador estableix contacte en línia per guanyar la confiança d’un menor amb l’objectiu d’obtenir material sexual. Aquesta pràctica es realitza sovint a través de xarxes socials o sales de xat, on els agressors utilitzen perfils atractius o fins i tot pretenen ser de la mateixa edat de la víctima per aconseguir detalls personals i fotos íntimes.2 A més del grooming, existeix l’ús inapropiat de la imatge de menors, com la publicació de fotos íntimes després del sexting, o la col·locació d’imatges quotidianes en contextos sexualitzats.2 L’acció de resposta davant d’aquesta vulnerabilitat requereix, a més de la denúncia penal, el suport d’entitats especialitzades en seguretat per a menors.

    2.2. Violència de Gènere Digital i Abús de Control

    La VD és un vehicle habitual per a la violència de gènere (VdG), perpetuant el control i l’assetjament en el domini digital. La Delegació del Govern contra la Violència de Gènere ha identificat conductes de control digital que són indicatives d’abús en la parella.3 El reconeixement d’aquests indicadors és vital, ja que l’abús digital és sovint un signe d’un patró de violència més ampli.

    Els indicis de control digital inclouen:

    • Espiar o controlar la parella mitjançant el mòbil.3
    • Exigir a la parella que mostri converses privades (chats) amb altres persones.3
    • Obligar a la parella a facilitar les claus personals o a enviar imatges íntimes.3
    • Censurar fotos publicades a xarxes socials o controlar l’activitat en línia de la parella.3
    • Exigir una demostració de la ubicació mitjançant la geolocalització.3

    Quan la violència es manifesta com a control digital constant, es confirma que la VD és una eina que permet a l’agressor mantenir un assetjament gairebé inescapable, superant les barreres físiques.

    3. Indicadors Clau de Detecció de la Violència Digital

    La detecció primerenca de la VD depèn de la capacitat de la víctima i del seu entorn de reconèixer indicis conductuals i tècnics en diversos canals de comunicació.

    3.1. Detecció en Canals de Comunicació (Email i Missatgeria)

    Els indicadors en missatgeria i correu electrònic es basen principalment en l’anàlisi de la freqüència i el contingut dels missatges rebuts:

    • Insistència i Agressivitat: El fet de rebre missatges constants, anònims o d’un perfil que es mostra enfadat per la manca de resposta immediata en línia, pot ser un signe d’assetjament.3
    • Intents de Phishing o Grooming: Rebre missatges d’algú que intenta guanyar la confiança sota un pretext fals, fins i tot pretendent ser un amic o algú de la mateixa edat, per obtenir informació o material sensible.2
    • Coacció Implícita: Missatges que insinuen la possessió de dades o imatges sensibles i que demanen alguna cosa a canvi per evitar la seva publicació.

    3.2. Detecció en Xarxes Socials i Smartphones

    En l’àmbit del mòbil i les xarxes socials, els indicis sovint se centren en el control d’accés i la privacitat:

    • Violació de Credencials: El fet de ser forçat a compartir contrasenyes o a mostrar xats privats.3
    • Control Físic del Dispositiu: Un patró d’espionatge del mòbil de la parella o d’instal·lació de programari desconegut. Algunes aplicacions, com el stalkerware, es camuflen com a utilitats inofensives, però permeten la geolocalització o la intervenció del dispositiu sense consentiment.3
    • Dany Reputacional Actiu: Descobriment de publicacions difamatòries, perfils falsos o grups secrets que comparteixen contingut personal sense consentiment.

    3.3. Indicadors Conductuals de la Víctima (Per a l’Entorn)

    L’entorn de la víctima (família, amics, educadors) ha d’estar alerta als canvis de comportament que poden indicar VD:

    • La víctima es mostra excessivament ansiosa en rebre notificacions o utilitzar el seu dispositiu.
    • Hi ha una retirada sobtada de l’activitat en xarxes socials, o un comportament obsessiu en la revisió constant dels perfils en línia.
    • La víctima manifesta por a estar geolocalitzada o a ser obligada a enviar evidència de la seva ubicació.3

    4. La Intel·ligència Artificial com a Vector de Violència (IAG)

    4.1. L’Increment del Risc: Ús d’IA Generativa en les Violències Digitals

    L’evolució ràpida de la Intel·ligència Artificial Generativa (IAG) ha afegit una dimensió d’escalada al risc de la violència digital, permetent la creació massiva de contingut fals i modificat. Els depredadors en línia utilitzen IAG per crear material d’abús sexual infantil (MASI) fals, sovint com a part de tàctiques de suborn dirigides a menors.4 A més, aquesta tecnologia és emprada per nens i adolescents per atacar els seus companys.4

    La facilitat d’ús de les aplicacions deepfake ha eliminat les barreres tècniques, normalitzant la creació de contingut nociu. La recerca mostra que les aplicacions deepfake s’utilitzen de manera desproporcionada per crear contingut sexualitzat de dones, amb un 89.5% de les eines analitzades representant un perill potencial per a elles.5 Aquesta normalització d’aplicacions que perpetuen la cosificació evidencia la urgència de qüestionar la suposada neutralitat de la tecnologia i la necessitat d’una legislació més estricta.5 Molts joves fins i tot poden no adonar-se que «simplement jugar» amb eines d’IA per generar despulles falses dels seus companys pot tenir greus conseqüències legals.4

    4.2. Indicadors d’Ús d’IA Generativa en les Violències Digitals (Detecció de Deepfakes)

    Per a usuaris no tècnics, la detecció de deepfakes es basa en la recerca d’inconsistències físiques i contextuals que els algorismes encara no repliquen amb perfecció forense. Aquesta anàlisi multimodal és crucial per combatre la creixent sofisticació de l’engany digital.6

    Taula 4.1. Indicadors d’Alerta per a Continguts Deepfake (Per a Usuaris No Tècnics)

    Indicador ClauDescripció No TècnicaRaó Tècnica (Base Forense)
    Anomalies AnatòmiquesMoviments o aspecte erràtic a mans, orelles, dents, o cabells; canvis ràpids en l’aparença.L’IA té dificultats persistents amb els detalls complexos del cos humà i les extremitats.
    Inconsistència ContextualOmbres, il·luminació o reflexos que no s’ajusten a les lleis físiques de l’escena.Els algorismes de fusió sovint fallen en la representació coherent de l’entorn circumdant.
    Artefactes DigitalsVora del rostre excessivament suau (efecte «airbrush»); soroll, parpelleig irregular o qualitat de píxels inconsistent entre el subjecte i el fons.Restes de la manipulació algorítmica; la IA se centra en el subjecte, descuidant els detalls contextuals.
    Incoherència d’ÀudioDesincronització entre el moviment dels llavis i l’àudio, o un to de veu robòtic o pla.Els deepfakes amb àudio són els més difícils, però la multianàlisi pot trobar discrepàncies.

    L’augment de la facilitat per crear aquest contingut nociu imposa l’obligació d’implementar tècniques educatives i de conscienciació que ensenyin els ciutadans a mantenir un escepticisme saludable davant els mitjans digitals.

    5. Canals de Denúncia de Primera Instància

    Quan es detecta un cas de violència digital, l’actuació immediata ha de ser organitzada per maximitzar la retirada del contingut i obtenir ajuda. El patró d’actuació recomanat implica primer la preservació de proves, seguit de la cerca d’orientació i, finalment, la denúncia legal.

    5.1. Canals d’Ajuda i Retirada de Contingut a Espanya (INCIBE)

    El Centre de Ciberseguretat d’Espanya (INCIBE) ofereix serveis essencials per a la navegació segura i la resposta a incidents:

    • INCIBE – Línia 017: Aquesta línia d’ajuda gratuïta actua com un centre de referència per a consultes de ciberseguretat, proporcionant suport a ciutadans, pares, menors i educadors.8 L’any 2021 va gestionar 69.211 consultes a través del 017 i altres canals, incloent WhatsApp i Telegram.8 Aquesta línia és el punt de triage digital essencial per orientar la víctima cap a la jurisdicció correcta (penal, civil o administrativa).
    • CSAM Reporting Channel: INCIBE facilita un formulari de denúncia específic per a Contingut d’Abús Sexual Infantil (CSAM) per accelerar la seva eliminació, en cooperació amb les autoritats competents i la xarxa internacional INHOPE.8

    5.2. Denúncia a Eines d’IA Generativa i Plataformes

    Els proveïdors de serveis d’IAG i grans plataformes digitals tenen mecanismes de denúncia, tot i que se centren principalment en la violació dels seus termes de servei.

    • Mecanismes de Feedback: Plataformes com Google Gemini permeten als usuaris enviar comentaris i informar de problemes relacionats amb el seu ús.9 Aquests mecanismes de retroalimentació tècnica són la primera via per alertar sobre contingut nociu o ús inadequat.
    • Denúncia Legal: És crucial utilitzar els formularis específics de denúncia legal que les grans corporacions digitals proporcionen per a casos de contingut que vulnera la llei o els drets d’autor.10

    5.3. Rol de les Operadores de Telecomunicacions a Espanya

    En el context de l’assetjament digital, el paper de les operadores de telecomunicacions (com Movistar, Vodafone, Orange) és limitat pel que fa a la persecució penal. Les seves accions se centren principalment en qüestions contractuals i tarifàries, com es desprèn de les denúncies presentades per FACUA davant la CNMC per la coordinació en les pujades de preus o la vulneració de reglaments de roaming.11

    En casos d’assetjament telefònic persistent, la víctima pot sol·licitar a l’operadora el bloqueig de números o detalls de trucades, però la identificació legal de l’agressor requereix un requeriment formal previ de les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat (FCSE) o una ordre judicial.

    6. Denúncia Formal de Delictes Electrònics a la Policia a Espanya

    La denúncia formal davant les FCSE és l’única via per iniciar la persecució penal del delicte.

    6.1. Preparació: Preservació de Proves i Evidència Digital

    El pas més important abans de qualsevol denúncia o sol·licitud d’eliminació és la preservació de proves. La víctima ha de recollir i guardar tota l’evidència digital amb valor forense, que inclou:

    • Captures de pantalla de l’assetjament o del contingut nociu (amb la URL o el nom d’usuari visibles).
    • Capçaleres completes de correus electrònics (que contenen les metadades d’origen).
    • Llistat detallat dels objectes afectats (si és robatori o dany) incloent número de sèrie, model, marca, o el codi IMEI en el cas de telèfons mòbils.13
    • Qualsevol altra documentació d’identificació personal (DNI, Passaport, NIE).13

    L’eficiència dels processos de denúncia ràpida en línia depèn directament de la qualitat i la integritat de l’evidència digital aportada per la víctima.

    6.2. Denúncia Telemàtica a la Guàrdia Civil (GC)

    La Guàrdia Civil ofereix un sistema de denúncia telemàtica accessible 24 hores al dia, 7 dies a la setmana, a través de la seva Seu Electrònica.14 Aquest procediment, per a determinats tipus de fets, és «completament online i no necessita ratificació posterior en les dependències oficials».14 Això agilitza considerablement el procés de denúncia per a l’usuari.

    6.3. Denúncia Telemàtica als Mossos d’Esquadra (ME)

    La Policia de la Generalitat de Catalunya (Mossos d’Esquadra) permet la denúncia en línia a través del seu Sistema de Denúncies per Internet (GENCAT-Mossos d’Esquadra). Aquest sistema agilitza la denúncia per a fets com furts o danys menors. No obstant això, per tenir eficàcia jurídica, la denúncia en línia ha de ser signada i ratificada presencialment a la comissaria escollida dins de les 72 hores posteriors a la seva tramesa. Els Mossos també disposen d’un canal d’orientació confidencial per a delictes d’odi i discriminació.

    6.4. Denúncia a la Policia Nacional (PN)

    La Policia Nacional facilita la denúncia mitjançant tres vies: en línia, presencial i telefònica.13

    • Denúncia Online: Es pot accedir al sistema de Denúncia Online, que normalment genera una pre-denúncia que ha de ser ratificada posteriorment de forma presencial a qualsevol comissaria oberta 24 hores.13
    • Denúncia Presencial: La denúncia presencial és recomanada per a delictes complexos o aquells que requereixen una investigació immediata, assegurant que els agents policials puguin iniciar la cadena de custòdia de la prova i prendre declaració formal.

    Taula 6.1. Procediments de Denúncia Telemàtica Davant les FCSE

    AspecteGuàrdia Civil (GC)Policia Nacional (PN)Mossos d’Esquadra (ME) (Catalunya)
    Mètode d’AccésSeu Electrònica (Online 24/7) 14Sistema de Denúncia Online (Pre-denúncia) 13Sistema de Denúncies per Internet (GENCAT)
    Ratificació PresencialNo necessària per a determinats tipus d’il·lícits, finalitzant el procés online.14Generalment requerida posteriorment a la pre-denúncia.13Requerida dins de les 72 hores posteriors a l’enviament online.
    Documentació ClauEvidència digital (captures, URLs), DNI, IMEI (si escau).13Evidència digital (captures, URLs), DNI, IMEI (si escau).13Evidència digital (captures, URLs), DNI (o equivalent).13

    7. El Dret a l’Oblít Digital i com sol·licitar-ho als buscadors

    7.1. Definició Legal i Limitacions (Dret de Supressió)

    El Dret a l’Oblít Digital es reconeix legalment a Espanya com el Dret de Supressió, emparat pel Reglament General de Protecció de Dades (RGPD) i tutelat per l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD).16 Aquest dret permet que les dades personals de l’afectat no apareguin als resultats de cerques realitzades amb el seu nom als motors de cerca d’Internet.17

    És fonamental entendre que el Dret de Supressió té una limitació inherent: si s’estima la petició, els enllaços a les dades personals no seran visibles en els resultats de cerca, però la informació en si «seguir [à] publicada a la font original».18 El procés és, per tant, una desindexació, no una eliminació de la font.

    Quan la VD implica contingut extremadament nociu (com la Pornografia No Consensual), es recomana encaridament la presentació simultània d’una denúncia penal (Secció 6), ja que només una ordre judicial derivada de la denúncia penal pot obligar l’hoster o la plataforma original a suprimir la informació de la font.

    7.2. Procediment Pas a Pas per Exercir el Dret a l’Oblít

    El procediment requereix seguir una seqüència específica, adreçant-se primer al responsable del tractament (el motor de cerca) abans d’escalar a l’AEPD.19

    Taula 7.2. Etapes del Procés de Sol·licitud del Dret d’Oblít (AEPD)

    EtapaAcció ClauResponsableProva Crítica (Per a Reclamació AEPD)
    1. Sol·licitud DirectaEnviar el formulari de supressió directament al motor de cerca (Google, Bing, etc.).Afectat
    2. Denegació o Manca de RespostaSi el cercador denega la petició o no respon en el termini legalment establert.Responsable del TractamentCòpia de la sol·licitud inicial segellada pel responsable o resguard de l’enviament certificat.19
    3. Reclamació Formal AEPDPresentació del formulari de tutela de drets davant l’AEPD, adjuntant la prova de la denegació o la manca de resposta.AfectatAportació de la documentació de l’Etapa 2.
    4. Avaluació Final AEPDL’AEPD valora cas per cas, buscant un equilibri entre el dret a la protecció de dades i els altres drets (per exemple, el dret a la informació).18AEPD

    8. Conclussions: 10 Punts Bàsics per Gestionar la teva Vida Digital

    La gestió efectiva de la vida digital en l’actualitat requereix l’adopció de principis de ciberhigiene que s’assemblen a les mesures de resiliència aplicades en l’àmbit empresarial.20 Aquests 10 punts serveixen com a decàleg per construir un entorn digital segur i ètic.

    1. Implementació Obligatòria de l’Autenticació de Dos Factors (2FA/MFA): Proporciona una capa de seguretat addicional indispensable, dificultant significativament els ciberatacs fins i tot si es compromet la contrasenya.21
    2. Gestió Professional de Contrasenyes: Utilitzar contrasenyes complexes i úniques per a cada servei, idealment gestionades a través d’una eina de gestió de contrasenyes segura.
    3. Filosofia «Zero Trust»: Aplicar el principi que res és segur per defecte.20 Tota sol·licitud d’accés o comunicació, fins i tot des d’entitats conegudes, ha de ser verificada abans de la confiança (Verifiqueu sempre).
    4. Actualització Contínua de Sistemes (Patching): Mantenir el sistema operatiu, navegadors i aplicacions constantment actualitzats per tancar vulnerabilitats conegudes, un pilar de la seguretat tant empresarial com personal.20
    5. Protecció Avançada Antimalware (EDR/XDR): Utilitzar solucions modernes de Detecció i Resposta (EDR o XDR) que superen l’antivirus tradicional, essent capaços de detectar i neutralitzar programari espia avançat (Stalkerware).20
    6. Revisió Exhaustiva de la Privacitat: Auditar regularment els permisos atorgats a aplicacions de tercers en xarxes socials i dispositius, limitant l’accés a dades sensibles com la geolocalització, el micròfon i els contactes.
    7. Bloqueig Automàtic de Pantalla: Aplicar el bloqueig automàtic de la pantalla després de pocs minuts d’inactivitat (es recomana un màxim de deu minuts) en tots els dispositius, per prevenir l’espionatge físic o l’accés no autoritzat.22
    8. Xifrat de la Informació Sensible: Assegurar-se que els dispositius mòbils i els discs durs d’ordinadors (especialment portàtils) tinguin el xifrat activat per defecte. Això garanteix la confidencialitat de les dades en cas de pèrdua o robatori.20
    9. Formació en Conscienciació de Seguretat: Mantenir-se informat sobre les noves amenaces, tàctiques d’enginyeria social i l’ús maliciós d’IAG a través de recursos com INCIBE o CCN-CERT.20
    10. Foment de l’Ètica i l’Empatia Digital: Reconèixer que el benestar físic i emocional, tant individual com col·lectiu, passa pel respecte i la gestió de conflictes en l’entorn digital.23 L’ús responsable de la tecnologia és la primera línia de defensa contra la violència entre parells.4

    9. Programació Pràctica per a la Prevenció de la Violència Digital

    La prevenció de la violència digital requereix una acció coordinada i proactiva en tots els entorns de socialització i aprenentatge. Aquesta programació proposa objectius i activitats pràctiques per als àmbits familiar, escolar i empresarial (organitzacions), orientades a la implementació dels principis de ciberhigiene establerts.

    9.1. Àmbit Familiar: Foment de l’Acompanyament Digital

    Objectiu: Promoure un ús d’Internet segur i responsable mitjançant la participació activa i l’acompanyament digital mutu.

    Activitat PràcticaDescripcióTemes Clau
    Rutina Cibersegura en FamíliaCompartir les rutines a la Xarxa i els millors trucs de ciberseguretat. Això implica conèixer els riscos i aprendre a protegir els dispositius conjuntament.Risc digital, Protecció de dispositius, Acompanyament.
    Tallers de Ciberhigiene LúdicaRealitzar activitats d’entreteniment com mots encreuats o sopes de lletres temàtiques sobre ciberseguretat (perfils segurs, contrasenyes, antivirus, actualitzacions).Autoprotecció, Antivirus, Actualitzacions.
    Guia de Mediació ParentalUtilitzar fitxes didàctiques per incorporar pautes de prevenció i acompanyament digital senzilles a la dinàmica familiar.Prevenció de riscos, Pautes digitals.

    9.2. Àmbit Escolar: Integració Curricular i Resiliència

    Objectiu: Capacitar l’alumnat per a un ús segur, crític i responsable de la tecnologia, contribuint al seu benestar emocional i a la gestió de conflictes.23

    Activitat PràcticaDescripcióTemes Clau
    Projectes Col·laboratius Segurs (CD3)Participar en activitats o projectes escolars mitjançant plataformes virtuals restringides i supervisades, fomentant el treball col·laboratiu i l’ús responsable de dades i continguts.Ús responsable de TIC, Treball col·laboratiu, Entorns segurs.
    Auditoria de Comptes i DispositiusAuditar l’ús d’ordinadors del centre com a mínim un cop a l’inici de curs, restaurant els valors d’inici i revisant el programari instal·lat.Higiene digital, Antivirus, Programari fiable.
    Conscienciació sobre ContrasenyesRecalcar la importància d’utilitzar contrasenyes complexes que incloguin majúscules, minúscules, números i símbols, evitant dades personals o familiars fàcils d’endevinar.Gestió de credencials, Autoprotecció.

    9.3. Àmbit Organitzacional i Empresarial: Formació i Resiliència Corporativa

    Objectiu: Elaborar i implementar plans de prevenció i conscienciació en ciberseguretat, millorant la resiliència empresarial davant les ciberamenaces (inclòs l’assetjament digital intern).

    Programa Formatiu ClauContingut PràcticResultat Esperat
    Conscienciació i Prevenció de CiberdelictesRecreació de situacions de ciberdelictes habituals (enginyeria social, phishing), aplicant continguts teòrico-pràctics sobre amenaces i mesures.20Capacitació d’usuaris i directius en l’enteniment i valoració dels riscos.20
    Ciberseguretat IntegralFormació en àrees com anàlisi forense, hacking ètic, gestió de pegats (patching) i normativa (RGPD).Experts formats en securització de sistemes i disseny de plans de seguretat corporativa.
    Gestió d’Actius DigitalsDesenvolupament de bones pràctiques per a actius digitals, adaptades als requeriments legals i normatius.Implementació de solucions digitals segures i conformes a la legislació vigent.

    #ViolènciaDigital #Ciberseguretat #PrevencióVD #GuiaPràctica #Deepfakes #AcosoDigital #Sextorsió #DretALOblít #INCIBE #Mossos

    #Ciberassetjament #ViolènciaDeGènereDigital #ZeroTrust #SeguretatDigital #TecnologiaÈtica #TIC #Catalunya



    Referències / References / Referencias

    1. VIOLENCIA CONTRA MUJERES, NIÑAS, NIÑOS Y …, fecha de acceso: noviembre 25, 2025, https://www.juventudeinfancia.gob.es/sites/default/files/infancia/violencia/documentacion-de-interes/Violencia_mujeres-ninas-ninos-y-adolescentes_ambito-digital.pdf
    2. Identifying the signs of online child sexual abuse | Menores – INCIBE, fecha de acceso: noviembre 25, 2025, https://www.incibe.es/en/menores/blog/identifying-signs-online-child-sexual-abuse
    3. Violencia de Género digital, fecha de acceso: noviembre 25, 2025, https://violenciagenero.igualdad.gob.es/informacion-3/comodetectarla/vg-digital/
    4. K2P Consejos para protegerse contra la ia y los ultra falsos (deepfakes), fecha de acceso: noviembre 25, 2025, https://www.dhs.gov/sites/default/files/2025-09/25_0909_k2p_p2p-t2p-ai-deepfakes_spanish.pdf
    5. Análisis del abuso de aplicaciones deepfake y su impacto en la violencia digital de género en América Latina y el – Revistas UC, fecha de acceso: noviembre 25, 2025, https://ojs.uc.cl/index.php/veritas/article/download/91826/72154/307254
    6. Digital Forensics Techniques to Detect Deepfakes – Cyber – University of Hawaii-West Oahu, fecha de acceso: noviembre 25, 2025, https://westoahu.hawaii.edu/cyber/forensics-weekly-executive-summmaries/digital-forensics-techniques-to-detect-deepfakes/
    7. Detect DeepFakes: How to counteract misinformation created by AI – MIT Media Lab, fecha de acceso: noviembre 25, 2025, https://www.media.mit.edu/projects/detect-fakes/overview/
    8. Results – INCIBE, fecha de acceso: noviembre 25, 2025, https://www.incibe.es/en/incibe/corporate-information/who-we-work-with/european-projects/sic-spain2/results
    9. Cómo enviar comentarios o denunciar un problema relacionado con las Apps con Gemini, fecha de acceso: noviembre 25, 2025, https://support.google.com/gemini/answer/13275746?hl=es-419&co=GENIE.Platform%3DAndroid
    10. Denuncia abusos en Gemini en las apps de Workspace – Ayuda de Google Meet, fecha de acceso: noviembre 25, 2025, https://support.google.com/meet/answer/16115590?hl=es-BO&ref_topic=14074547
    11. Facua denuncia Movistar, Vodafone i Orange per vulnerar el Roaming – Jornal.cat, fecha de acceso: noviembre 25, 2025, https://www.jornal.cat/noticia/2086/facua-denuncia-movistar-vodafone-i-orange-per-vulnerar-el-roaming
    12. FACUA denuncia a Movistar, Vodafone i Orange davant Competència per les pujades a l’uníson dels seus paquets, fecha de acceso: noviembre 25, 2025, https://facua.org/ca/noticias/facua-denuncia-a-movistar-vodafone-i-orange-davant-competencia-per-les-pujades-a-lunison-dels-seus-paquets/
    13. Denunciar. Portal Web de la Policia Nacional, fecha de acceso: noviembre 25, 2025, https://www.policia.es/_ca-valencia/denuncias.php
    14. De forma telemática – Guardia Civil, fecha de acceso: noviembre 25, 2025, https://web.guardiacivil.es/es/tramites/denuncias/denuncia-electronica/
    15. Denunciar. Portal web de la Policía Nacional España, fecha de acceso: noviembre 25, 2025, https://www.policia.es/_es/denuncias.php
    16. Derecho de supresión («al olvido») | AEPD, fecha de acceso: noviembre 25, 2025, https://www.aepd.es/derechos-y-deberes/conoce-tus-derechos/derecho-de-supresion-al-olvido
    17. Derecho de supresión («al olvido»): buscadores de internet | AEPD, fecha de acceso: noviembre 25, 2025, https://www.aepd.es/areas-de-actuacion/internet-y-redes-sociales/derecho-al-olvido
    18. ¿Qué es el derecho al olvido y cómo puedo ejercerlo? | AEPD, fecha de acceso: noviembre 25, 2025, https://www.aepd.es/preguntas-frecuentes/17-internet-y-redes-sociales/FAQ-1706-ejercicio-del-derecho-al-olvido
    19. Formulario derecho de supresión – Agencia Española de Protección de Datos, fecha de acceso: noviembre 25, 2025, https://www.aepd.es/documento/formulario-derecho-de-supresion.pdf
    20. Reforç de la seguretat informàtica empresarial: 10 punts clau per a una autoavaluació de les mesures de seguretat a aplicar | FUEIB, fecha de acceso: noviembre 25, 2025, https://fueib.org/ca/cybercamp/674/eventos/136/reforc-de-la-seguretat-informatica-empresarial-10-punts-clau-per-a-una-autoavaluacio-de-les-mesures-
    21. 10 consells + 1 sobre ciberseguretat – Blog/Cultura Digital, fecha de acceso: noviembre 25, 2025, https://culturadigital.blog.gencat.cat/consells-ciberseguretat/
    22. Guia ràpida per teletreballar amb seguretat – Consorci AOC, fecha de acceso: noviembre 25, 2025, https://www.aoc.cat/guia-rapida-per-teletreballar-amb-seguretat/
    23. Competència digital CD – Xtec, fecha de acceso: noviembre 25, 2025, https://projectes.xtec.cat/nou-curriculum/wp-content/uploads/usu2072/2024/02/CD.pdf