Fa cinquanta anys, una ciutat del Baix Llobregat va fer història desafiant la por i la resignació. El setembre de 1976, a penes deu mesos després de la mort del dictador Francisco Franco, la societat catalana necessitava sortir al carrer de manera inajornable per reclamar democràcia, amnistia i autogovern. El que havia de ser una concentració a Barcelona es va transformar, per força i per coratge, en la mítica Diada de Sant Boi de Llobregat. La relació de Sant Boi amb la lluita per les llibertats catalanes és profunda i s’estén al llarg dels segles. En ple cinquantenari (1976-2026), recuperem la crònica d’aquella jornada fundacional que va marcar el camí de la Transició catalana, analitzem la seva evolució fins a l’actualitat i et convidem a reviure-la a través d’una exposició històrica única i del nostre Memorial Digital Interactiu integrat com a plantilla de pàgina immersiva.
BotCast.Com_Sant_Boi_va_desbordar_la_dictadura
L’Hora del Coratge: Per què Sant Boi? (1976)
La Diada Nacional de Catalunya s’havia convertit des de la Renaixença en un símbol d’identitat i resistència. L’origen es remunta a la Guerra de Successió Espanyola de 1714, quan Rafael Casanova, conseller en cap de Barcelona, es va erigir en el símbol de la resistència catalana davant el setge de les troops borbòniques de Felip V, el monarca que acabaria desmantellant les institucions catalanes preexistents. Casanova, ferit en la batalla, va acabar passant els seus últims anys i sent enterrat precisament a Sant Boi de Llobregat. Durant els gairebé quaranta anys de dictadura franquista, qualsevol homenatge o celebració de l’Onze de Setembre va ser durament reprimida i relegada a la clandestinitat.
Tanmateix, la Diada de 1976 connectava també amb altres fites de sobirania del segle XX, com els fets del 6 d’octubre de 1934, quan el president Lluís Companys va proclamar l’Estat Català dins de la República Federal Espanyola en un moviment d’insurrecció contra la involució conservadora del règim republicà.
L’estiu de 1976, l’Assemblea de Catalunya (el gran motor de l’antifranquisme unitari que aglutinava les diverses forces democràtiques) va impulsar la celebració de la primera Diada tolerada. La intenció original de la Comissió Onze de Setembre era fer la concentració al Parc de la Ciutadella de Barcelona. No obstant això, el Governador Civil de Barcelona, Salvador Sánchez-Terán, i el ministre de la Governació, Rodolfo Martín Villa, van prohibir terminantment l’acte a la capital, tement perdre el control de l’ordre públic davant d’una mobilització massiva.
Davant d’aquest mur governamental, els organitzadors van haver de moure fitxa ràpidament i van pactar una alternativa estratègica: Sant Boi de Llobregat. Aquesta elecció es va recolzar en dues claus fonamentals:
La cobertura històrica legal: A l’església parroquial de Sant Baldiri de Sant Boi hi descansen les restes de Rafael Casanova. Presentar l’esdeveniment com un acte d’homenatge a la seva tomba va fer que el règim tingués serioses dificultats legals per denegar l’autorització.
La xarxa de resistència local: Sant Boi no era un escenari passiu, sinó un autèntic motor clandestí. Barris obrers com Marianao havien actuat durant dècades com a «punts muts» de subversió política. Aquest teixit associatiu i laboral local, amb un fort paper de forces com el PSUC (i la família Vallejo), va garantir la solidesa logística necessària per coordinar una mobilització humana sense precedents.
Crònica d’una Jornada Històrica: L’Onze de Setembre de 1976
La mobilització va començar la nit abans. A les 12 de la nit del 10 de setembre, militants clandestins van cobrir simbòlicament la façana del Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona amb una enorme senyera per anunciar el batec de la jornada. Des d’aquella mateixa nit i durant tot el matí de l’11 de setembre, milers de persones van iniciar marxes i trajectes cap al Baix Llobregat, superant el fort setge de la Policia Armada (els «grisos») i la Guàrdia Civil, que bloquejaven l’Avinguda de la Generalitat i els accessos a les estacions de Ferrocarrils.
La plaça de Catalunya de Sant Boi es va omplir a vessar. Tot i que algunes estimacions policials parlaven de xifres menors, la realitat de la plaça i els carrers adjacents col·lapsats va desbordar totes les previsions, xifrant-se la participació en més de 100.000 assistents. Aixo ho va immortalitzar l’històric Diari Avui en la seva portada de l’endemà, diumenge 12 de setembre, amb el cèlebre titular: «Tot Catalunya, present a Sant Boi».
L’acte polític va començar formalment a un quart de sis de la tarda (17:15h). Des de la tarima principal, l’actriu Maria Josep Arenós va actuar com a presentadora («speaker») de l’acte. Les seves primeres paraules van ser per demanar un emotiu minut de silenci per totes les persones que havien donat la vida lluitant per la llibertat, recordant especialment l’última víctima de la repressió, el jove J. M. Zabala.
A continuació, sota un mar de pancartes fetes a mà i senyeres que tornaven a veure la llum després de gairebé quaranta anys, es van iniciar els parlaments de tres oradors clau que representaven la unitat de l’antifranquisme:
Miquel Roca i Junyent: Va obrir el torn de discursos recordant que «Catalunya ha estat sempre al costat de la democràcia», remarcant el desig compartit d’un futur en llibertat.
Octavi Saltor: Va posar l’accent en el caràcter popular i aglutinador del moment afirmant: «Avui, ja tothom, ja tot, és només poble».
Jordi Carbonell: El seu discurs va passar directament a la història de la memòria democràtica. Va defensar clarament el dret a l’autogovern amb la proclama «Només demanem que ens tornin allò que ens van prendre el 1939» i va pronunciar el mantra immortal que exhortava el poble a no cedir a la por:
🗣️ «Que la prudència no ens faci traïdors!»
L’acte es va tancar amb un dels moments més emotius de la història de Catalunya: el cant col·lectiu d’«Els Segadors», l’himne nacional, dirigit des de la tarima pel mestre Oriol Martorell davant d’una multitud que plorava i cantava amb els punys alçats. L’impacte polític va ser tan gran que va forçar la redacció d’un informe confidencial de la policia franquista dirigit al governador civil per avaluar l’abast d’una plataforma democràtica que ja era imparable.
L’Evolució de la Diada: Línia del Temps (1714 – 2026)
L’esdeveniment de Sant Boi de Llobregat va ser la clau de volta de la Transició a Catalunya, iniciant un camí de recuperació de les institucions que ha evolucionat al llarg de cinquanta anys:
Any
Seu Principal
Context Polític i Social Clau
1714
Barcelona
Guerra de Successió: Setge de les tropes borbòniques de Felip V. Rafael Casanova es converteix en símbol de la resistència.
1934
Barcelona
Fets d’Octubre: El president Lluís Companys proclama l’Estat Català de la República Federal Espanyola en resposta a la involució conservadora.
1976
Sant Boi de Llobregat
L’Epicentre Reivindicatiu: Primera celebració tolerada de la Diada de la Transició. L’Assemblea de Catalunya aglutina les demandes populars.
1977
Barcelona
El Milió: La major manifestació de la història fins a la data. Accelera la restitució de la Generalitat provisional i el retorn de Josep Tarradellas.
1980
Barcelona
Institucionalització: Sota la presidència de Jordi Pujol, es promulga la Llei 1/1980, que declara oficialment l’11 de setembre com a Festa Nacional.
2012
Barcelona
El Gir Sobiranista: Sota lema «Catalunya, nou estat d’Europa», més d’un milió de persones protagonitzen un històric gir demanant la independència.
2013-16
Tot el Territori
Les Grans Coreografies: Anys de mobilitzacions històriques i coordinades (Via Catalana, la V, la Via Lliure) reclamant el dret a decidir.
2017
Barcelona / Cat
La Ruptura del Procés: Moment àlgid de l’independentisme amb el referèndum de l’1 d’octubre i la declaració unilateral d’independència.
2024
Barc / Sant Boi
Canvi d’Etapa: S’elegeix un president no independentista arran dels acords d’Amnistia. S’inicia negociació amb un nou acord fiscal parcialment liderat localment.
2026
Sant Boi de Llobregat
El 50è Aniversari: El Govern i l’Ajuntament uneixen esforços en una commemoració de la Diada del 76, reivindicant l’esperit d’unitat.
Tradició Viva: Els Actes Anuals a Sant Boi
Més enllà de les grans efemèrides, la Diada de Catalunya manté a Sant Boi un pols tradicional molt viu que es repeteix fidelment any rere any. La ciutat s’ha convertit en un lloc de pelegrinatge institucional indiscutible cada Onze de Setembre, caracteritzat per una sèrie de rituals solemnes i festius que involucren tota la comunitat:
Ofrena Floral a Rafael Casanova: L’acte central de la jornada consisteix en l’ofrena de flors davant la tomba del patriota a l’interior de la venerable església de Sant Baldiri. Aquest acte reuneix els màxims representants de la Generalitat de Catalunya, els partits polítics de tot l’espectre parlamentari i nombroses entitats ciutadanes.
El Ball de l’Àliga i Símbols Nacionals: La solemnitat de l’ofrena s’acompanya de l’hissada oficial de la senyera i la interpretació del «Cant de la Senyera». Un dels moments més bells i tradicionals és la solemne dansa del ball de l’Àliga a l’interior del recinte sagrat, un honor reservat a les grans solemnitats del país.
Festa Popular i Cultura: L’homenatge tanca amb un marcat caràcter festiu i cívic als carrers de la ciutat. La jornada conclou tradicionalment amb una gran ballada de gegants i ballades de sardanes, on la ciutadania comparteix de forma festiva i familiar l’esperit de la Diada.
50 Anys de Memòria Viva: L’Exposició de Can Barraquer (2026)
Per commemorar aquest mig segle d’història, el Museu de Sant Boi de Llobregat acull una magnífica exposició temporal titulada 11 de setembre de 1976 – Tàctiques de llibertat. La mostra es pot visitar a la històrica seu de Can Barraquer des del setembre de 2026 fins al maig de 2027.
La comissària de l’exposició, la investigadora Dra. Antonella Medici, ha articulat una proposta que s’allunya dels relats purament oficials per centrar-se en els gestos quotidians, les formes de participació ciutadana i les petites accions de les associacions de veïns que van fer possible aquella jornada de coratge col·lectiu.
Entre els materials de gran valor històric conservats en diversos arxius catalans que podràs trobar a l’exposició, destaquen:
El patrimoni fotogràfic original: Instantànies inestimables d’icones de la fotografia com Pilar Aymerich (cronista gràfica essencial de les lluites de la Transició), Josep Brangulí, Jaume i Anton Muns, o Fèlix Tomàs Guix.
El cinema inèdit retrobat: La projecció de la gravació en 8mm d’aquell 11 de setembre de 1976 realitzada per Julián Inglada, restaurada i conservada per la Filmoteca de Catalunya.
Art i compromís: L’obra original «Onze de setembre 1976» cedida pel pintor Antoni Tàpies, custodidada al Fons Municipal d’Art de Sant Boi, acompanyada dels seus esbossos i dibuixos preparatoris i fotografies de Martí Gasull.
Contingut exclusiu actual: El documental històric «Mirades d’una Diada històrica», dirigit per Xavier Sánchez específicament per a aquesta exposició, i el curtmetratge audiovisual de SantBoi.tv sobre les subversions del barri de Marianao.
DebatBot. Com_Sant_Boi_va_desbordar_la_dictadura
Reviu la Història en Primera Persona (Memorial Digital)
L'»esperit de Sant Boi» de 1976 ens recorda que la recuperació de l’expression pública es va aconseguir gràcies al consens, la resistència dels barris obrers i el coratge col·lectiu d’un poble sencer.
Per tal d’apropar aquest llegat d’una forma completament visual, dinàmica i lliure, t’obrim les portes al nostre Memorial Digital de la Diada. Hi podràs veure els cartells originals, talls de veu dels discursos històrics de Jordi Carbonell i una galeria històrica immersiva interactiva.
La proliferació de campanyes de desinformació organitzades, la sofisticació de les tècniques d’enginyeria social i la creixent dependència dels canals digitals com a fonts d’informació primàries constitueixen un dels principals reptes de l’era contemporània. En el marc de les celebracions del Dia d’Europa, que té lloc de manera anual el 9 de maig, es fa palesa la urgència d’enfortir els valors democràtics i promoure el pensament crític davant d’una polarització global creixent. La desinformació no actua de manera aïllada com un element de soroll informatiu, sinó com un vector desestabilitzador de les institucions democràtiques i de la cohesió social a escala europea i de proximitat.
Davant d’aquest escenari, la jornada «Cert o fake? Protegim la democràcia de la desinformació», va quedar programada pel divendres, 22 de maig de 2026, al teatre Cal Ninyo de Sant Boi de Llobregat, una iniciativa de referència. Amb l’objectiu d’allunyar-se de les fórmules acadèmiques convencionals, aquest esdeveniment aconsegueix dinamitzar el pensament crític mitjançant l’humor, el diàleg horitzontal i la divulgació mediàtica, adreçant-se especialment a la franja jove d’entre 18 i 35 anys. Aquesta anàlisi analitza de manera exhaustiva el context de l’esdeveniment, avalua els perfils dels ponents participants i ofereix una prospectiva detallada de les dinàmiques i els debats previstos.
Por qué los jóvenes no detectan bulos. PodCast IA en Casttellano
El repte de la desinformació en la Generació Z: Dades i dinamització educativa
L’elecció de la franja demogràfica de 18 a 35 anys com a destinatari principal de la jornada respon a una paradoxa sociològica en l’era de l’algoritme. Tot i que la literatura popular etiqueta sovint aquest col·lectiu com a «nadius digitals», la recerca acadèmica i els informes dels operadors de verificació demostren de manera reiterada que la capacitat d’ús instrumental dels dispositius no equival a una competència d’anàlisi crítica o capacitat de verificació mediàtica. Els informes elaborats per organitzacions com Save the Children constaten que, mentre el 60% dels adolescents utilitza de manera exclusiva les plataformes digitals com a via principal d’accés a la informació, més del 51% té serioses dificultats per destriar una notícia verídica d’un contingut falsejat o manipulat.
En aquest ecosistema complex, plataformes de referència com Verificat —constituïda l’any 2019 com a entitat independent sense ànim de lucre i adherida a l’International Fact-Checking Network (IFCN) i al projecte de recerca de la UE Iberifier— han desenvolupat accions d’alfabetització mediàtica estructurades. Entre aquestes accions destaca el projecte Desfake, un laboratori d’educació mediàtica actiu des de 2020 en centres de secundària de Catalunya, que utilitza plataformes com TikTok per implicar l’alumnat en la deconstrucció de fakes, especialment en matèria de canvi climàtic i desinformació científica.
Tanmateix, la implantació pràctica d’aquestes metodologies educatives a les aules s’enfronta sovint a dinàmiques socials i laborals externes; un exemple d’això és la recent cancel·lació de la tercera edició dels Premis Desfake de Verificat, prevista inicialment per al pròxim 3 de juny de 2026, arran de les mobilitzacions i vagues del professorat català. Aquest incident posa de manifest la dificultat dels centres escolars per assumir activitats extres sota escenaris de pressió laboral, fet que reforça encara més la importància d’organitzar espais formatius alternatius fora de l’aula, com ara la jornada de Cal Ninyo. De manera paral·lela, aliances entre Verificat i la Representació de la Comissió Europea a Barcelona, com ara la Lliga de Verificació, fan servir els canals d’Instagram per avaluar mitjançant enquestes l’esperit crític dels joves d’entre 15 i 25 anys sobre continguts com els discursos d’odi o la crisi climàtica, premiant els guanyadors amb un viatge institucional a Brussel·les.
Disseny estratègic de la jornada: Els ponents com a vectors d’anàlisi
L’èxit d’una proposta d’alfabetització en l’esfera pública rau en el disseny transversal de la taula de debat i en la complementarietat dels ponents escollits per a la sessió. L’esdeveniment estructurat a Sant Boi de Llobregat aplega diferents actors de l’ecosistema mediàtic, de l’acadèmia, de la ràdio local de proximitat i de l’activisme a les xarxes socials.
Ponent / Participant
Perfil Professional i Trajectòria
Àrea Temàtica Principal
Aportació de Valor a la Jornada
Marc Martínez
Còmic, monologuista i professor de biologia a Sant Boi de Llobregat.
Sàtira, anàlisi del biaix científic i consum digital quotidià.
Connectar l’audiència mitjançant la comèdia i trencar la resistència inicial davant la verificació.
Jon García
Presentador i director del magazín de Ràdio Sant Boi Gent de Carrer.
Periodisme de proximitat, dinamització del carrer i narratives locals.
Moderar i conduir el podcast en directe unint l’ecosistema municipal amb els reptes globals de la UE.
Ruth Pérez Castro
Cap de Comunicació de Verificat; periodista i politòloga de formació.
Metodologia del fact-checking i alfabetització mediàtica.
Estructurar metodologies científiques de verificació de dades i deconstruir narracions de desinformació.
Carla Galeote
Creadora de contingut, activista feminista i graduada en Dret (Lleida, 2000).
Drets humans, violència masclista digital i biaix algorítmic.
Exposar el cost personal, legal i polític de la desinformació dirigida a les dones a les xarxes.
Lihem Giménez
Creadora de contingut, activista antiracista i estudiant de l’EUM.
Racisme estructural, dret a la pròpia imatge i discursos de l’odi en línia.
Debatre els límits de l’humor digital i desvelar els biaixos d’odi en els corrents de contingut viral.
Eva Galeote
Influenciadora i creadora de contingut digital.
Dinàmiques de viralització i participació en canals juvenils.
Complementar el debat des del punt de vista de la generació de contingut a les xarxes.
L’anàlisi de cada perfil professional revela la intencionalitat en l’elecció de l’elenc de ponents de l’esdeveniment.Marc Martínez representa un perfil singular que combina la tasca docent com a biòleg amb la disciplina de l’stand-up comedy, sent cofundador el 2022 de la iniciativa d’humor local Baix for Laughs per apropar la comèdia de l’escena alternativa barcelonina al Baix Llobregat. Aquesta combinació de ciència i humor li permet estructurar un monòleg capaç de desmuntar falses veritats d’una forma propera i empàtica.
Per la seva banda, Jon García és la veu de referència de la ràdio de proximitat a la localitat gràcies al programa de les tardes Gent de Carrer de Ràdio Sant Boi. En el primer trimestre del 2026, l’emissora ha experimentat un increment significatiu de la seva presència digital, aconseguint més de 1,7 milions de visualitzacions a Instagram i mig milió a TikTok. Aquesta capacitat d’arribar al públic jove de la ciutat garanteix que la moderació del debat del podcast, que s’emetrà en directe per l’emissora local, s’ajusti a un llenguatge àgil, directe i connectat amb els interessos de la joventut.
Des de l’àmbit professional del periodisme de verificació, Ruth Pérez Castro aporta una experiència sòlida en comunicació institucional i anàlisi de dades. Llicenciada en Periodisme amb menció en Ciències Polítiques per la Universitat Pompeu Fabra i amb un Màster en Comunicació Política i Institucional per la UPF-BSM, ha treballat com a redactora de política al Diari Ara i com a cap de premsa de la UPF Barcelona School of Management abans de liderar la comunicació de Verificat. Pérez Castro ha estat una ferma defensora de centrar l’estratègia del fact-checking no només en el desmentiment posterior, sinó en la construcció d’una comunitat activa de lectors que formi part de la solució crítica contra la desinformació.
La dimensió de la incidència política de la desinformació s’analitzarà mitjançant les contribucions de Carla Galeote i Lihem Giménez. Galeote, autora de l’assaig d’anàlisi social Hablemos de feminismos, ha col·laborat de manera assídua en mitjans de comunicació d’àmbit estatal com Buenismo Bien, Gen Playz o La Base de Público, on condueix la secció El Machistòmetre. Graduada en Dret per la Universitat de Lleida i especialitzada en la violència masclista a l’entorn virtual, Galeote ha estat víctima directa de greus campanyes de violència digital que han inclòs suplantació d’identitat, creació de pàgines web de caràcter pornogràfic falses amb el seu nom i amenaces d’agressió sexual. La seva ponència és clau per desgranar com funciona la violència digital organitzada contra les dones i de quina manera els operadors de l’extrema dreta utilitzen els fakes amb la intenció de ridiculitzar i anul·lar la presència femenina en el debat públic digital.
Finalment, Lihem Giménez, activista afro-feminista d’origen etíop i estudiant de l’Escola Universitària Mediterrani (EUM), compta amb una comunitat de més de 120.000 seguidors a xarxes socials sota els pseudònims de @misslihem i @missafrogirl. Giménez es va donar a conèixer quan només tenia 15 anys arran d’un controvertit debat a les xarxes sobre racisme amb el creador de contingut Dalas Review, una experiència primerenca que la va forçar a aprendre a conviure amb les dinàmiques de polarització i exposició digital. La seva participació aportarà una valuosa perspectiva interseccional al voltant de la construcció dels discursos d’odi en línia, els límits de l’humor en la creació de contingut digital i el paper dels biaixos racistes i masclistes en la distribució dels algoritmes.
Prospectiva de l’esdeveniment: Previsió de l’agenda i debats a Cal Ninyo
D’acord amb la informació obtinguda de les fonts organitzatives de l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat, l’esdeveniment es durà a terme demà divendres, 22 de maig de 2026, entre les 18:00 h i les 20:30 h al Teatre Cal Ninyo. Amb un aforament de prop de 150 localitats disponibles mitjançant reserves gratuïtes a la plataforma Entrapolis, es preveu un ple absolut per la idoneïtat de la data, vinculada estretament a la celebració institucional del Dia d’Europa del passat 9 de maig.
La jornada s’estructurarà sota una seqüència dinàmica dissenyada específicament per mantenir el ritme i l’interès de la joventut. L’agenda previsible de demà es pot definir de la manera següent:
Obertura i Monòleg d’Arrencada (18:00 h – 18:25 h): Marc Martínez iniciarà la jornada amb un monòleg satíric que desmuntarà les dificultats que experimenten diàriament els ciutadans per identificar notícies falses durant les seves interaccions a internet. A través d’anècdotes quotidianes, el còmic utilitzarà la comèdia com a eina de conscienciació, trencant la rigidesa tradicional dels actes institucionals.
Projecció Testimonial i Vincle Europeu (18:25 h – 18:40 h): Es projectarà un vídeo elaborat amb testimonis de veïns i veïnes de Sant Boi. L’objectiu d’aquesta peça és fer visible l’impacte real que tenen les directives i el finançament de la Unió Europea a escala municipal, combatent directament la narrativa euroescèptica basada en fakes sobre el distanciament de les institucions de Brussel·les.
Podcast en Viu: «Influencers de la veritat» (18:40 h – 19:25 h): L’espai central es destinarà a la gravació en viu d’un podcast que s’emetrà per les ones de Ràdio Sant Boi. El debat, conduit per Jon García de Gent de Carrer i representants de la Comissió Europea, asseurà a la taula a Ruth Pérez Castro, Carla Galeote i Lihem Giménez. En aquesta conversa s’espera una anàlisi profunda de les estratègies algorítmiques que utilitzen les plataformes per prioritzar la reacció emocional i la difusió d’enganys de caràcter polític o de gènere.
Micròfon Obert a la Ciutadania (19:25 h – 19:45 h): El públic assistent tindrà l’oportunitat d’interpel·lar directament les expertes i compartir les seves pròpies experiències o dubtes sobre assetjament digital o fakes climatològics i racistes, obrint un canal de discussió lliure.
Cloenda Institucional (19:45 h – 20:00 h): L’acte es tancarà de manera formal amb les intervencions de l’alcaldessa de Sant Boi de Llobregat i presidenta de la Diputació de Barcelona, Lluïsa Moret, juntament amb Sergi Barrera, director de l’Oficina del Parlament Europeu a Barcelona, i representants de la Comissió Europea a Barcelona. La presència institucional d’alt nivell reafirma el compromís de la ciutat i de les institucions europees en la construcció de ciutadanies crítiques davant del perill de la desinformació.
Networking i Afterparty (20:00 h en endavant): Per finalitzar la jornada d’una manera propera, s’habilitarà un espai informal d’intercanvi d’opinions al bar de Cal Ninyo. Els assistents podran dialogar directament amb els ponents en un ambient més relaxat, acompanyats d’un refrigerio i de la instal·lació d’un photocall temàtic de la jornada.
BoixLink de Sant Boi TV: Una solució pràctica de ciberseguretat basada en Gemini IA
Més enllà dels debats conceptuals i la sensibilització teòrica proposats a la jornada de Cal Ninyo, la lluita diària dels ciutadans contra les estafes digitals i les fake news requereix solucions tecnològiques immediates. Responent a aquesta demanda real de servei públic, el mitjà local de comunicació Sant Boi TV disposa de l’eina preventiva BoixLink. Aquest recurs actua com un consultor actiu de fake news i frau digital dissenyat per protegir els usuaris de manera immediata i dinàmica davant de continguts que generin qualsevol tipus de dubte o sospita.
L’eina BoixLink es troba disponible en obert a través de l’enllaç https://santboi.tv/consultor-de-fakes-news-i-frau-online/ i utilitza l’arquitectura d’intel·ligència artificial avanzada de Google (Gemini IA) per analitzar missatges de text, enllaços sospitosos o números de telèfon dubtosos.
Mecanisme de funcionament interactiu de l’eina
🛑 BOIXLINK I FAKES
IA EXPERTA
🛡️ BoixLink
Google IA
Això que has rebut és segur o és una estafa?
Què en penses tu?
Has indicat que la consulta
Ara comprova si tens raó preguntant a la IA de Google:
📌 Tauler d’Últimes Consultes Ciutadanes
L’aplicació mòbil i web de BoixLink s’ha dissenyat sota una metodologia pedagògica de gamificació que fomenta el propi judici analític dels ciutadans abans d’oferir el diagnòstic final de l’eina :
Avaluació de l’usuari: Quan es rep un text, enllaç o número de telèfon sospitós, el consultor BoixLink insta l’usuari a formular una primera valoració seleccionant si el contingut li genera dubtes o sospita («🚩 NO és segur») o si creu que el missatge està net de malware i enganys («👍 És SEGUR»).
Contrast de seguretat amb Gemini IA: Posteriorment, l’usuari pot verificar si el seu judici previ era encertat prement l’opció «Comprovar a Google IA», la qual fa una crida a l’algorisme de Gemini IA per a l’anàlisi automatitzada del contingut proposat.
Àmbit de cobertura i prevenció de ciberestafes: Gràcies a la potència d’anàlisi de Gemini IA, BoixLink ofereix una protecció intel·ligent contra les principals amenaces d’enginyeria social que afecten els ciutadans en el seu dia a dia :
Phishing i Smishing: SMS falsos que suplanten grans corporacions de missatgeria com Correus o DHL, comunicacions de l’Agència Tributària, o els coneguts intents de segrest de comptes de WhatsApp mitjançant l’engany d’aconseguir vots falsos per a un concurs escolar.
Estafes de comerç electrònic: Botigues en línia de caràcter efímer que fan publicitat a xarxes amb preus excessivament baixos o falses ofertes de treball en remot que prometen grans comissions.
Estafes de veu (Vishing) i enganys sentimentals: Clonació de veu mitjançant IA per suplantar familiars en situació de perill, perfils falsos en xarxes de cites i continguts clickbait sensacionalistes que difonen rumors falsos.
D’aquesta manera, el municipi de Sant Boi de Llobregat no només es posiciona com un altaveu de debat a través d’iniciatives presencials com la de demà, sinó que ofereix de manera constant una eina tecnològica pràctica, robusta i gratuïta a tota la seva ciutadania.
Conclusions: Recomanacions de futur per a la resiliència democràtica local
De l’estudi exhaustiu dels perfils de la jornada, de la recerca de Verificat i del desplegament de recursos preventius com BoixLink de Sant Boi TV, se’n deriven un seguit de recomanacions estratègiques per enfortir l’ecosistema informatiu local :
Superar la visió clàssica dels nadius digitals: Resulta imprescindible que els programes d’alfabetització mediàtica i informacional (AMI) deixin de conceptualitzar els joves com a consumidors completament dotats per al judici crític a la xarxa. Cal implementar projectes que eduquin de manera activa en les rutes que segueixen els algoritmes per manipular el comportament emocional de l’audiència.
Desenvolupar dinàmiques de formació alternatives: La cancel·lació dels Premis Desfake a causa de les mobilitzacions del col·lectiu docent demostra que les institucions no poden delegar l’educació digital de manera única en els centres educatius i el professorat en actiu. Cal que ajuntaments i operadors socials obrin noves plataformes informals de debat on s’uneixi l’aprenentatge amb activitats de tipus lúdic o cultural.
Abordar la dimensió social de la mentida digital: Com evidencien els debats proposats amb Carla Galeote i Lihem Giménez, la desinformació no només s’utilitza com a eina electoral, sinó que es dirigeix de forma explícita com una arma de violència contra les dones i contra les minories ètniques. Cal, doncs, tractar la verificació no només des del rigor numèric de les dades, sinó des de l’ètica dels drets humans i la prevenció del ciberassetjament i el discurs de l’odi en línia.
Integrar la intel·ligència artificial com a recurs actiu: La integració de Gemini IA a l’eina BoixLink de Sant Boi TV exemplifica una reeixida transformació en el paradigma de l’alfabetització mediàtica. En comptes d’assumir una posició de desconfiança absoluta envers les tecnologies d’IA generativa, l’ús proactiu d’algorismes de detecció d’amenaces en obert permet als mitjans locals i a la ciutadania construir de manera cooperativa un escut eficaç contra els delictes cibernètics i la manipulació de la veritat.
![SantBoi[.Tv]ai](https://santboi.tv/wp-content/uploads/2024/09/LogoStBoi.TvAi_.png)
