La història de la famĂlia SamĂ a Sant Boi de Llobregat, coneguts com a ÂŤIndianosÂť que van construir els majestuosos Parcs de SamĂ i el de Marianao, ĂŠs un fascinant mirall de les convulsions del primer terç del segle XX a Espanya. Des d’una posiciĂł de poder i influència, arrelada en el seu origen colonial i la seva fortuna, els Marquesos de Marianao van veure com la Segona RepĂşblica, la devastadora Guerra Civil i la repressiĂł de la dictadura franquista van erosionar drĂ sticament el seu llegat. En aquest article, explorarem el destĂ del II Marquès, Salvador SamĂ i Torrents, i el III Marquès, Salvador SamĂ i Sarriera, la vida del qual es va veure truncada per una inesperada condemna per maçoneria. Prepara’t per descobrir com la història d’una famĂlia il¡lustre amb presència i llegat a Sant Boi visualitza les profundes divisions d’una època.
1.1. QUI ERA EL MARQUĂS DE MARIANAO? Els Marianao esclavistes i Rafaela Torrents i Higuero (Segle XIX)
1.2. ELS PALAUS I ELS PARCS DELS INDIANOS SAMà (Cambrils mÊs modernista i Marianao mès medieval i gòtic)
1.3. MENYSPREU DELS SAMà A SANT BOI (incita la independència de Cuba i indiferència dels sacrificis dels santboians del 98)
1.4. INFLUĂNCIES DELS SAMĂ (repressiĂł a lâanarcosindicalisme creixent i seu de Primo de Rivera)
1.5. LA FI DELS SAMĂ A SANT BOI (la II RepĂşblica i la LRMC – Llei de RepressiĂł de la Maçoneria i el Comunisme)
VĂŻdeo PodCast VOSC ÂŤSAMĂ, THE ENDÂť (LA FI DELS SAMĂ A SANT BOI (la II RepĂşblica i la LRMC – Llei de RepressiĂł de la Maçoneria i el Comunisme)
Dades BiogrĂ fiques i Familiars Clau dels Marquesos de Marianao (II i III)
| Criteri | Salvador Samà i Torrents (II Marquès de Marianao) | Salvador Samà i Sarriera (III Marquès de Marianao) |
|---|---|---|
| Naixement/Mort | 17 d’abril de 1861 â 28 de juny de 1933 | 11 de desembre de 1884 â 21 de desembre de 1948 |
| TĂtols | II Marquès de Marianao (Grande d’Espanya), I Marquès de Vilanova i la GeltrĂş | III Marquès de Marianao (Grande d’Espanya), II Marquès de Vilanova i la GeltrĂş |
| Rols PolĂtics | Diputat per Vilanova i la GeltrĂş (1886, 1889), Gandesa (1891-1896, 1896); Senador (1898-1923); Alcalde de Barcelona (1905-06, 1910-11); Membre del Partit Liberal | Diputat per Tortosa/Vendrell (1910, 1916, 1918); Senador per la Lliga Regionalista (1919); MonĂ rquic, de Dretes, Primorriverista |
| Estat Maçònic | No s’esmenta | Ex-Mestre MasĂł |
| Condemna Franquista | No aplicable (mort abans) | Condemnat el 1941 a 20 anys i 1 dia de presó per Maçoneria |
| Esposa | MarĂa de los Dolores Mercedes Magdalena de Sarriera de MilĂĄns 3 | MarĂa de las Mercedes Coll i Castell |
| Fills | Salvador SamĂ i Sarriera, MarĂa Josefa SamĂ i Sarriera | Salvador SamĂ i Coll, Jaime SamĂ i Coll, MarĂa Victoria SamĂ i Coll |


Salvador SamĂ i Torrents i la II RepĂşblica
Salvador SamĂ i Torrents, el II Marquès de Marianao, va ser una figura central durant el perĂode de la RestauraciĂł borbònica a Espanya. Nascut el 1861, va heretar el tĂtol el 1866 i va obtenir la Grandesa d’Espanya el 1893. Fill de Josep SamĂ Mota i Rafaela Torrents Higuero (primera marquesa de Vilanova i la GeltrĂş) es va casar amb Maria Dolors Sarriera, i van tenir dos fills, Salvador i Joaquim. A mĂŠs, els registres històrics indiquen que va tenir dos fills mĂŠs, Pere (1901) i Maria (1905), amb la minyona del Parc SamĂ , la senyoreta BorrĂ s. Aquest aspecte de la seva vida personal proporciona una visiĂł mĂŠs matisada de l’individu mĂŠs enllĂ dels seus rols pĂşblics.
La seva extensa carrera polĂtica inclou ser Diputat a Corts, Senador del Regne i, notablement, Alcalde de Barcelona en dues ocasions. Com a promotor del Parc SamĂ el 1881, va crear un espai que evocava la Cuba colonial i servia de lloc per a reunions polĂtiques i visites reials.
Malgrat ser descrit com a ÂŤconservador en polĂticaÂť i un pilar de l’antic règim que la RepĂşblica pretenia desmantellar, SamĂ i Torrents tambĂŠ era vist com a ÂŤavançat al seu tempsÂť i ÂŤcosmopolitaÂť. Aquesta dualitat el va situar en una posiciĂł complexa davant l’arribada de la Segona RepĂşblica Espanyola el 14 d’abril de 1931.
ÂŤLa RepĂşblica, proclamada el 1931, va representar una ruptura radical amb el sistema monĂ rquic, amb l’objectiu de dur a terme reformes liberals, atorgar autonomia regional i separar l’EsglĂŠsia de l’Estat.Âť
La RepĂşblica va impulsar reformes rĂ pides i profundes, especialment les que afectaven l’EsglĂŠsia i la propietat de la terra, la qual cosa va generar una polaritzaciĂł significativa i un descontentament creixent entre les faccions conservadores. Salvador SamĂ i Torrents va morir el juny de 1933, durant aquest perĂode de tensions creixents, però abans de l’esclat de la Guerra Civil. La seva mort el va estalviar de la violència directa i la persecuciĂł que patiria la seva generaciĂł i el seu fill.
Salvador SamĂ i Sarriera i la LRMC franquista
El destĂ de Salvador SamĂ i Sarriera, el III Marquès de Marianao, va ser marcat pels esdeveniments mĂŠs trĂ gics del segle XX espanyol. Nascut el 1884, va heretar els tĂtols el 1909. PolĂticament, era un ÂŤmonĂ rquic i de dretesÂť i fins i tot ÂŤprimorriveristaÂť, mostrant el seu suport a la dictadura de Primo de Rivera.
Les propietats de la famĂlia a Sant Boi tambĂŠ van patir. El Parc SamĂ va ser ÂŤconfiscat pel Comitè Antifeixista de CambrilsÂť el 1936 i utilitzat per a fins militars, convertint-se en un ÂŤHospital de SangÂť. A mĂŠs, Salvador SamĂ i Sarriera ÂŤes va desfer de les propietats santboianesÂť durant la Guerra Civil, una acciĂł que suggereix una alienaciĂł estratègica o forçada davant la inestabilitat. Va marxar el 1934 a la seva casa de Marianao de La Habana (Cuba) on probablement va malvendre les seves propietats.
ÂŤMalgrat ser un ‘monĂ rquic i de dretes’, haver estat ‘perseguit pel Front Popular’ i ‘col¡laborador del Bando Nacional’, va ser ‘condemnat per les autoritats franquistes a 20 anys i un dia de presĂł per delicte de maçoneria’ el 1941.Âť
| L’any 2009 no tenĂem nomĂŠs que sospites per totes les relacions que havien al voltant dels SamĂ . Anys mĂŠs tard un estudi del 2020 reforça la idea sobre la relaciĂł amb la maçoneria i que va servir com a argument per perdre la titularitat de la Finca de Marianao a favor del seu administrador el senyor Bordoy amb el supot de les estructures polĂtic-financeres del franquisme. 1.5. CARLES SERRET: (ActualitzaciĂł 2021): âEl mes de gener de 2020 es va formular, en una sessiĂł plenĂ ria de la nostra CorporaciĂł Municipal (Sant Boi de Llobregat), una pregunta sobre la presència maçònica a la nostra vila durant el perĂode de la Segona RepĂşblica (1931-1939). Traspassada aquesta demanda a lâArxiu Històric Municipal, ens vĂ rem haver dâactivar per rescatar aquelles petites petjades que ja coneixĂem i fer un estat de la qĂźestiĂł sobre un tema prĂ cticament desconegut. La investigaciĂł ha donat els seus fruits, interessants però potser no tant saborosos com ens hauria agradat i, ara, amb noves informacions, ja estem en disposiciĂł de parlar de personatges locals i de dos de forans âestretament vinculats amb Sant Boiâ, dâun âtriangleâ (cèl¡lula maçònica) a la vila i, fins i tot, dâun objecte: un artĂstic penjoll, recuperat en una intervenciĂł arqueològica al jaciment del Benviure.â ⌠âSalvador SamĂĄ de Sarriera (Vinyols i el Arcs, 1885 – Barcelona, 1948), III marquès de Marianao, II marquès de Vilanova i la GeltrĂş, comte de Solterra i Gran dâEspanya, fou un famĂłs aristĂłcrata vinculat al liberalisme moderat. Tot i haver donat suport al cop dâestat de Primo de Rivera (1923) i haver-se adherit a lâAlzamiento (1936) i al qual servĂ âcom a espiaâ des de ParĂs, no va poder mantenir-se al marge de la repressiĂł i va ser encausat i condemnat (a 20 anys de presĂł) pel delicte de maçoneria, el 1941.â 3 IngrĂŠs a la maçoneria Salvador SamĂ i Sarriera va ser iniciat a la maçoneria a l’abril de 1932, a la lògia ÂŤLa UniĂłnÂť nÂş 88 de Madrid, dependent de la Gran Lògia Espanyola, amb el nom simbòlic de ÂŤByronÂť.Posteriorment, va ser exaltat al grau de mestre maçó al novembre-desembre de 1933. 1 Condemna durant el franquisme DesprĂŠs de la promulgaciĂł de la Llei per a la RepressiĂł de la Maçoneria i el Comunisme de 1 de març de 1940, va ser condemnat per delicte de maçoneria el 1941. 2 Tot i haver enviat una declaraciĂł-retractaciĂł des de SuĂŻssa, on residia, confessant el seu ingrĂŠs a la lògia i el seu posterior abandonament, va ser finalment recluit a la seva casa espanyola on va morir el 1948. |
El que el va fer un objectiu inesperat va ser la seva condiciĂł d'Âťex-maestro masĂłnâ. El General Franco sentia una ÂŤobsessiĂł malaltissaÂť per la maçoneria, a la qual vinculava amb una ÂŤconspiraciĂł judeo-maçònicaÂť i el ÂŤbolxevismeÂť. DesprĂŠs de consolidar el seu poder el 1939, Franco va prohibir la maçoneria i va crear el ÂŤTribunal Especial per a la RepressiĂł de la Maçoneria i el ComunismeÂť el 1940.

Aquesta condemna, el 1941, va ser un testimoni de la naturalesa extrema i sovint irracional de la repressiĂł franquista, que va prioritzar la ÂŤpuresa ideològicaÂť sobre les aliances polĂtiques tradicionals.
Salvador SamĂ i Sarriera va morir el desembre de 1948, havent patit la pèrdua de patrimoni i influència. La combinaciĂł de la confiscaciĂł republicana i la repressiĂł franquista va portar a una erosiĂł sistemĂ tica de la riquesa i la presència fĂsica dels SamĂ a Sant Boi. La lĂnia masculina directa dels Marquesos de Marianao va finalitzar amb els seus fills, Salvador i Jaime SamĂ i Coll, que van morir solters i sense descendència, passant el tĂtol a una branca femenina i marcant el final d’una era.
El Final dels SamĂ a Marianao (Sant Boi)
RepĂşblica, Maçoneria, Franco i Mort: La Caiguda d’una Dinastia Local
Els SamĂ : Propietaris i Poder a Marianao
La famĂlia SamĂ , amb el seu origen ÂŤIndianoÂť i la seva vasta fortuna, va establir una presència significativa a Marianao, Sant Boi de Llobregat. Les seves propietats i la seva influència van marcar el paisatge i la vida social de la zona durant la RestauraciĂł, convertint-los en una de les famĂlies mĂŠs destacades de la burgesia catalana.
El II Marquès, Salvador SamĂ i Torrents, va ser una figura clau en l’establiment d’aquest poder local, que es veuria desafiat amb l’arribada de la Segona RepĂşblica.
Presència dels Samà a Sant Boi
Gran
Extensió de propietats i influència social.
1931
Any de la proclamaciĂł de la II RepĂşblica, inici del canvi.
Cronologia de la DespossessiĂł a Marianao
1931: La RepĂşblica i l’ErosiĂł del Poder Local
Amb la proclamaciĂł de la II RepĂşblica, les reformes agrĂ ries i la nova polĂtica municipal van començar a minar l’hegemonia de les grans famĂlies propietĂ ries a llocs com Marianao.
1933: Mort de Salvador SamĂ i Torrents
El II Marquès mor, deixant al seu fill un llegat immens però en un context polĂtic i social cada vegada mĂŠs inestable a Espanya i, per extensiĂł, a Marianao.
1936: Ăs i ConfiscaciĂł de Propietats a Sant Boi
Amb l’esclat de la Guerra Civil, les autoritats republicanes van fer servir les propietats dels SamĂ a Marianao com a hospital de salut mental i tanatori improvisat. El Parc SamĂ , per la seva banda, va ser confiscat. Salvador SamĂ i Sarriera s’exilia.
1941: Condemna Franquista del III Marquès
Malgrat la seva ideologia conservadora, Salvador SamĂ i Sarriera ĂŠs condemnat per la maçoneria, un cop mĂŠs a la reputaciĂł i al futur de la famĂlia, incloent les seves aspiracions de recuperar el control a Marianao.
1948: Mort de Salvador SamĂ i Sarriera
El III Marquès mor, havent perdut gran part del seu patrimoni i influència a Marianao, Sant Boi, i sense haver pogut restaurar completament l’ordre previ a la guerra.
1979: Final de la LĂnia Directa a Marianao
Amb la mort de Jaime SamĂ i Coll, V Marquès, sense descendència, la lĂnia masculina directa dels SamĂ s’extingeix. El cognom SamĂ deixa de ser el titular principal del marquesat, marcant el final d’una era per a la famĂlia i la seva connexiĂł directa amb Marianao.
Salvador Samà i Sarriera: El Maçó Condemnat per Franco
La història de Salvador Samà i Sarriera Ês un testimoni de la complexitat de la Guerra Civil i la postguerra. Malgrat ser un monà rquic i de dretes, la seva pertinença a la maçoneria el va convertir en objectiu de la repressió franquista, afectant directament la seva capacitat per recuperar el seu estatus i propietats a Marianao.
Perfil PolĂtic
- MonĂ rquic
- De Dretes
- Primorriverista
- Col¡laborador del Bà ndol Nacional
L'ÂťEnemicÂť Interior
đď¸
Ex-Maestro MasĂłn
Conseqßència: Condemna i Pèrdua
20 anys i 1 dia
de presó per delicte de Maçoneria, amb impacte directe en els seus bÊns a Marianao.
Les Esposes i FamĂlies: Un Llegat Fragmentat
La continuĂŻtat de la famĂlia SamĂ a Marianao depenia de la successiĂł. Les esposes de Salvador SamĂ i Torrents i Salvador SamĂ i Sarriera van jugar un paper en la preservaciĂł del patrimoni familiar, tot i que les circumstĂ ncies històriques van dificultar-ho enormement.
2
Marqueses de Marianao (II i III)
amb les seves respectives esposes, que van viure el declivi familiar.
El Final de la LĂnia Directa a Marianao
La manca de descendència masculina directa va significar que el tĂtol nobiliari i, per extensiĂł, la influència directa del cognom SamĂ a Marianao, passaria a una branca femenina, els Fontcuberta, diluint la presència original dels SamĂ .
Referències:
1. Javier Alvarado Planas, Masones en la nobleza de EspaĂąa, Madrid, 2016, pp. 379-394. 130 (a la pĂ gina dialnet, es parla dâaquest text)
2.Article âUn monĂ rquic de dretes condemnat per maçó el 1941; el marquès de mariĂ i de vilanova i geltrĂş â Sala V: Història de la maçoneria a Espanyaâ de la UNED, proporciona informaciĂł detallada
3. El III MarquĂŠs de SamĂ (Salvador SamĂĄ de Sarriera) va ser condemnat per massĂł. youtu.be/46aRENRoAKo
4. MAĂONS I MAĂONERIA A SANT BOI DE LLOBREGAT. Carles Serret i Josefa Huertas. 16 de nov. 2020 (Llibre)
Conclusions del capĂtol ÂŤMARIANAOâs, đPunt mut de les subversions del segle XX a Espanya â 1. Marianaoâs: del đ´somni colonial aâĄď¸ lâepicentre modernistađď¸ i polĂticđłď¸ (1866-1929)Âť
Aquest article sobre ÂŤEl Final dels SamĂ a Sant BoiÂť serveix com a culminaciĂł dels temes explorats en els posts anteriors del capĂtol ÂŤMARIANAOâs, đPunt mut de les subversions del segle XX a Espanya â 1. Marianaoâs: del đ´somni colonial aâĄď¸ lâepicentre modernistađď¸ i polĂticđłď¸ (1866-1929)ÂŤ. La història de la despossessiĂł i el declivi dels SamĂ ĂŠs la prova tangible de com les profundes transformacions del segle XX a Espanya van impactar directament en l’antic ordre i les seves elits.
1.1. QUI ERA EL MARQUĂS DE MARIANAO?
Els SamĂ , amb el seu origen d'ÂťIndianosÂť i la creaciĂł del tĂtol de Marquès de Marianao vinculat a Cuba, van representar la forta connexiĂł amb el somni colonial. Aquesta fortuna va cimentar el seu poder i la seva posiciĂł de burgesia terratinent i conservadora a Sant Boi.
1.2. ELS PALAUS I ELS PARCS DELS INDIANOS SAMĂ
El Parc SamĂ , sĂmbol del seu poder i visiĂł (fins i tot ÂŤavançat al seu tempsÂť), es va convertir en un escenari de la seva pèrdua. La seva confiscaciĂł i Ăşs militar durant la Guerra Civil simbolitza la fi del seu control directe sobre aquestes propietats, que eren tant el seu epicentre modernista com el reflex de la seva fortuna.
1.3. MENYSPREU DELS SAMĂ A SANT BOI
L’erosiĂł de la influència dels SamĂ a Sant Boi, culminada amb la venda forçada o l’alienaciĂł de les seves propietats, mostra com la seva posiciĂł privilegiada no els va protegir de la inestabilitat. La seva història il¡lustra la pèrdua de control que va afectar les grans famĂlies davant els esdeveniments polĂtics, obligant-los a desprendre’s de la seva base territorial.
1.4. INFLUĂNCIES DELS SAMĂ
La seva arrelada posiciĂł conservadora i la implicaciĂł en governs pre-republicans, amb figures com Salvador SamĂ i Torrents sent Alcalde de Barcelona i Salvador SamĂ i Sarriera sent ÂŤprimorriverista, subratllen la seva vinculaciĂł amb l’ordre establert i, implĂcitament, les polĂtiques de control social davant el creixement de moviments com l’anarcosindicalisme.
1.5. LA FI DELS SAMĂ A SANT BOI
Aquest article ha detallat exhaustivament com la II RepĂşblica (amb la seva polaritzaciĂł i reformes) i, de manera mĂŠs dramĂ tica, la Llei de RepressiĂł de la Maçoneria i el Comunisme (LRMC) del franquisme, van ser els factors determinants en el final dels SamĂ com a força dominant a Sant Boi, culminant amb la condemna del III Marquès i la dissoluciĂł de la lĂnia directa masculina.
Cronologia d’Esdeveniments de la FamĂlia SamĂ i Fites Històriques Espanyoles (1860-1979)
| Any | Esdeveniment FamĂlia SamĂ | Fita Històrica Espanyola |
|---|---|---|
| 1860 | CreaciĂł del Marquesat de Marianao per Salvador SamĂ MartĂ (I Marquès) | Inici del perĂode de la RestauraciĂł borbònica (contextual) |
| 1861 | Naixement de Salvador Samà i Torrents (II Marquès) | |
| 1866 | Salvador SamĂ i Torrents hereta el tĂtol de Marianao | |
| 1881 | ConstrucciĂł del Parc SamĂ per Salvador SamĂ i Torrents | |
| 1884 | Naixement de Salvador Samà i Sarriera (III Marquès) | |
| 1893 | ConcessiĂł de la Grandesa d’Espanya a Salvador SamĂ i Torrents | |
| 1909 | Salvador SamĂ i Sarriera es casa amb MarĂa de las Mercedes Coll y Castell; hereta els tĂtols | |
| 1910-1911 | Salvador SamĂ i Torrents exerceix com a Alcalde de Barcelona (segon mandat) | |
| 1931 (Abril 14) | ProclamaciĂł de la Segona RepĂşblica Espanyola | |
| 1933 (Juny 28) | Mort de Salvador Samà i Torrents (II Marquès) | |
| 1936 | Parc Samà confiscat pel Comitè Antifeixista de Cambrils, utilitzat per a fins militars 1; Salvador Samà i Sarriera es desfà  de propietats a Sant Boi | Inici de la Guerra Civil Espanyola |
| 1938 | Parc SamĂ esdevĂŠ un hospital de campanya | |
| 1939 | Victòria de Franco, fi de la Guerra Civil; Franco prohibeix la Maçoneria | |
| 1940 | Creació del Tribunal per a la Repressió de la Maçoneria i el Comunisme | |
| 1941 | Salvador Samà i Sarriera condemnat a 20 anys i 1 dia per Maçoneria | |
| 1948 (Desembre 21) | Mort de Salvador Samà i Sarriera (III Marquès) | |
| 1976 | Mort de Salvador Samà i Coll (IV Marquès), solter, sense descendència | |
| 1979 | Mort de Jaime Samà i Coll (V Marquès), solter, sense descendència | La prohibició de la Maçoneria es declara inconstitucional |



