Fa cinquanta anys, una ciutat del Baix Llobregat va fer història desafiant la por i la resignació. El setembre de 1976, a penes deu mesos després de la mort del dictador Francisco Franco, la societat catalana necessitava sortir al carrer de manera inajornable per reclamar democràcia, amnistia i autogovern. El que havia de ser una concentració a Barcelona es va transformar, per força i per coratge, en la mítica Diada de Sant Boi de Llobregat. La relació de Sant Boi amb la lluita per les llibertats catalanes és profunda i s’estén al llarg dels segles. En ple cinquantenari (1976-2026), recuperem la crònica d’aquella jornada fundacional que va marcar el camí de la Transició catalana, analitzem la seva evolució fins a l’actualitat i et convidem a reviure-la a través d’una exposició històrica única i del nostre Memorial Digital Interactiu integrat com a plantilla de pàgina immersiva.
BotCast.Com_Sant_Boi_va_desbordar_la_dictadura
L’Hora del Coratge: Per què Sant Boi? (1976)
La Diada Nacional de Catalunya s’havia convertit des de la Renaixença en un símbol d’identitat i resistència. L’origen es remunta a la Guerra de Successió Espanyola de 1714, quan Rafael Casanova, conseller en cap de Barcelona, es va erigir en el símbol de la resistència catalana davant el setge de les troops borbòniques de Felip V, el monarca que acabaria desmantellant les institucions catalanes preexistents. Casanova, ferit en la batalla, va acabar passant els seus últims anys i sent enterrat precisament a Sant Boi de Llobregat. Durant els gairebé quaranta anys de dictadura franquista, qualsevol homenatge o celebració de l’Onze de Setembre va ser durament reprimida i relegada a la clandestinitat.
Tanmateix, la Diada de 1976 connectava també amb altres fites de sobirania del segle XX, com els fets del 6 d’octubre de 1934, quan el president Lluís Companys va proclamar l’Estat Català dins de la República Federal Espanyola en un moviment d’insurrecció contra la involució conservadora del règim republicà.
L’estiu de 1976, l’Assemblea de Catalunya (el gran motor de l’antifranquisme unitari que aglutinava les diverses forces democràtiques) va impulsar la celebració de la primera Diada tolerada. La intenció original de la Comissió Onze de Setembre era fer la concentració al Parc de la Ciutadella de Barcelona. No obstant això, el Governador Civil de Barcelona, Salvador Sánchez-Terán, i el ministre de la Governació, Rodolfo Martín Villa, van prohibir terminantment l’acte a la capital, tement perdre el control de l’ordre públic davant d’una mobilització massiva.
Davant d’aquest mur governamental, els organitzadors van haver de moure fitxa ràpidament i van pactar una alternativa estratègica: Sant Boi de Llobregat. Aquesta elecció es va recolzar en dues claus fonamentals:
La cobertura històrica legal: A l’església parroquial de Sant Baldiri de Sant Boi hi descansen les restes de Rafael Casanova. Presentar l’esdeveniment com un acte d’homenatge a la seva tomba va fer que el règim tingués serioses dificultats legals per denegar l’autorització.
La xarxa de resistència local: Sant Boi no era un escenari passiu, sinó un autèntic motor clandestí. Barris obrers com Marianao havien actuat durant dècades com a «punts muts» de subversió política. Aquest teixit associatiu i laboral local, amb un fort paper de forces com el PSUC (i la família Vallejo), va garantir la solidesa logística necessària per coordinar una mobilització humana sense precedents.
Crònica d’una Jornada Històrica: L’Onze de Setembre de 1976
La mobilització va començar la nit abans. A les 12 de la nit del 10 de setembre, militants clandestins van cobrir simbòlicament la façana del Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona amb una enorme senyera per anunciar el batec de la jornada. Des d’aquella mateixa nit i durant tot el matí de l’11 de setembre, milers de persones van iniciar marxes i trajectes cap al Baix Llobregat, superant el fort setge de la Policia Armada (els «grisos») i la Guàrdia Civil, que bloquejaven l’Avinguda de la Generalitat i els accessos a les estacions de Ferrocarrils.
La plaça de Catalunya de Sant Boi es va omplir a vessar. Tot i que algunes estimacions policials parlaven de xifres menors, la realitat de la plaça i els carrers adjacents col·lapsats va desbordar totes les previsions, xifrant-se la participació en més de 100.000 assistents. Aixo ho va immortalitzar l’històric Diari Avui en la seva portada de l’endemà, diumenge 12 de setembre, amb el cèlebre titular: «Tot Catalunya, present a Sant Boi».
L’acte polític va començar formalment a un quart de sis de la tarda (17:15h). Des de la tarima principal, l’actriu Maria Josep Arenós va actuar com a presentadora («speaker») de l’acte. Les seves primeres paraules van ser per demanar un emotiu minut de silenci per totes les persones que havien donat la vida lluitant per la llibertat, recordant especialment l’última víctima de la repressió, el jove J. M. Zabala.
A continuació, sota un mar de pancartes fetes a mà i senyeres que tornaven a veure la llum després de gairebé quaranta anys, es van iniciar els parlaments de tres oradors clau que representaven la unitat de l’antifranquisme:
Miquel Roca i Junyent: Va obrir el torn de discursos recordant que «Catalunya ha estat sempre al costat de la democràcia», remarcant el desig compartit d’un futur en llibertat.
Octavi Saltor: Va posar l’accent en el caràcter popular i aglutinador del moment afirmant: «Avui, ja tothom, ja tot, és només poble».
Jordi Carbonell: El seu discurs va passar directament a la història de la memòria democràtica. Va defensar clarament el dret a l’autogovern amb la proclama «Només demanem que ens tornin allò que ens van prendre el 1939» i va pronunciar el mantra immortal que exhortava el poble a no cedir a la por:
🗣️ «Que la prudència no ens faci traïdors!»
L’acte es va tancar amb un dels moments més emotius de la història de Catalunya: el cant col·lectiu d’«Els Segadors», l’himne nacional, dirigit des de la tarima pel mestre Oriol Martorell davant d’una multitud que plorava i cantava amb els punys alçats. L’impacte polític va ser tan gran que va forçar la redacció d’un informe confidencial de la policia franquista dirigit al governador civil per avaluar l’abast d’una plataforma democràtica que ja era imparable.
L’Evolució de la Diada: Línia del Temps (1714 – 2026)
L’esdeveniment de Sant Boi de Llobregat va ser la clau de volta de la Transició a Catalunya, iniciant un camí de recuperació de les institucions que ha evolucionat al llarg de cinquanta anys:
Any
Seu Principal
Context Polític i Social Clau
1714
Barcelona
Guerra de Successió: Setge de les tropes borbòniques de Felip V. Rafael Casanova es converteix en símbol de la resistència.
1934
Barcelona
Fets d’Octubre: El president Lluís Companys proclama l’Estat Català de la República Federal Espanyola en resposta a la involució conservadora.
1976
Sant Boi de Llobregat
L’Epicentre Reivindicatiu: Primera celebració tolerada de la Diada de la Transició. L’Assemblea de Catalunya aglutina les demandes populars.
1977
Barcelona
El Milió: La major manifestació de la història fins a la data. Accelera la restitució de la Generalitat provisional i el retorn de Josep Tarradellas.
1980
Barcelona
Institucionalització: Sota la presidència de Jordi Pujol, es promulga la Llei 1/1980, que declara oficialment l’11 de setembre com a Festa Nacional.
2012
Barcelona
El Gir Sobiranista: Sota lema «Catalunya, nou estat d’Europa», més d’un milió de persones protagonitzen un històric gir demanant la independència.
2013-16
Tot el Territori
Les Grans Coreografies: Anys de mobilitzacions històriques i coordinades (Via Catalana, la V, la Via Lliure) reclamant el dret a decidir.
2017
Barcelona / Cat
La Ruptura del Procés: Moment àlgid de l’independentisme amb el referèndum de l’1 d’octubre i la declaració unilateral d’independència.
2024
Barc / Sant Boi
Canvi d’Etapa: S’elegeix un president no independentista arran dels acords d’Amnistia. S’inicia negociació amb un nou acord fiscal parcialment liderat localment.
2026
Sant Boi de Llobregat
El 50è Aniversari: El Govern i l’Ajuntament uneixen esforços en una commemoració de la Diada del 76, reivindicant l’esperit d’unitat.
Tradició Viva: Els Actes Anuals a Sant Boi
Més enllà de les grans efemèrides, la Diada de Catalunya manté a Sant Boi un pols tradicional molt viu que es repeteix fidelment any rere any. La ciutat s’ha convertit en un lloc de pelegrinatge institucional indiscutible cada Onze de Setembre, caracteritzat per una sèrie de rituals solemnes i festius que involucren tota la comunitat:
Ofrena Floral a Rafael Casanova: L’acte central de la jornada consisteix en l’ofrena de flors davant la tomba del patriota a l’interior de la venerable església de Sant Baldiri. Aquest acte reuneix els màxims representants de la Generalitat de Catalunya, els partits polítics de tot l’espectre parlamentari i nombroses entitats ciutadanes.
El Ball de l’Àliga i Símbols Nacionals: La solemnitat de l’ofrena s’acompanya de l’hissada oficial de la senyera i la interpretació del «Cant de la Senyera». Un dels moments més bells i tradicionals és la solemne dansa del ball de l’Àliga a l’interior del recinte sagrat, un honor reservat a les grans solemnitats del país.
Festa Popular i Cultura: L’homenatge tanca amb un marcat caràcter festiu i cívic als carrers de la ciutat. La jornada conclou tradicionalment amb una gran ballada de gegants i ballades de sardanes, on la ciutadania comparteix de forma festiva i familiar l’esperit de la Diada.
50 Anys de Memòria Viva: L’Exposició de Can Barraquer (2026)
Per commemorar aquest mig segle d’història, el Museu de Sant Boi de Llobregat acull una magnífica exposició temporal titulada 11 de setembre de 1976 – Tàctiques de llibertat. La mostra es pot visitar a la històrica seu de Can Barraquer des del setembre de 2026 fins al maig de 2027.
La comissària de l’exposició, la investigadora Dra. Antonella Medici, ha articulat una proposta que s’allunya dels relats purament oficials per centrar-se en els gestos quotidians, les formes de participació ciutadana i les petites accions de les associacions de veïns que van fer possible aquella jornada de coratge col·lectiu.
Entre els materials de gran valor històric conservats en diversos arxius catalans que podràs trobar a l’exposició, destaquen:
El patrimoni fotogràfic original: Instantànies inestimables d’icones de la fotografia com Pilar Aymerich (cronista gràfica essencial de les lluites de la Transició), Josep Brangulí, Jaume i Anton Muns, o Fèlix Tomàs Guix.
El cinema inèdit retrobat: La projecció de la gravació en 8mm d’aquell 11 de setembre de 1976 realitzada per Julián Inglada, restaurada i conservada per la Filmoteca de Catalunya.
Art i compromís: L’obra original «Onze de setembre 1976» cedida pel pintor Antoni Tàpies, custodidada al Fons Municipal d’Art de Sant Boi, acompanyada dels seus esbossos i dibuixos preparatoris i fotografies de Martí Gasull.
Contingut exclusiu actual: El documental històric «Mirades d’una Diada històrica», dirigit per Xavier Sánchez específicament per a aquesta exposició, i el curtmetratge audiovisual de SantBoi.tv sobre les subversions del barri de Marianao.
DebatBot. Com_Sant_Boi_va_desbordar_la_dictadura
Reviu la Història en Primera Persona (Memorial Digital)
L'»esperit de Sant Boi» de 1976 ens recorda que la recuperació de l’expression pública es va aconseguir gràcies al consens, la resistència dels barris obrers i el coratge col·lectiu d’un poble sencer.
Per tal d’apropar aquest llegat d’una forma completament visual, dinàmica i lliure, t’obrim les portes al nostre Memorial Digital de la Diada. Hi podràs veure els cartells originals, talls de veu dels discursos històrics de Jordi Carbonell i una galeria històrica immersiva interactiva.
Sovint pensem que el trencadís de Gaudí va néixer de sobte al Passeig de Gràcia o que la geometria de la Sagrada Família va baixar del cel per inspiració divina. Però, i si us digués que la clau de tot plegat estava amagada en un mirador de Sant Boi de Llobregat?
En ple Any Gaudí, la recerca patrimonial ens està revelant que la Torre de la Miranda, al Parc de Marianao, no és només un mirador bonic: és l’esglaó perdut, la peça del trencadís que ens faltava per entendre com un arquitecte eclèctic es va convertir en el geni de les formes orgàniques.
Sant Boi, el laboratorio de Gaudí para configurar el Modernismo. PodCast IA (Cast.)
El «Triangle d’Or» del Baix Llobregat
Torre Miranda en 1940Torre Miranda en 2009 Sense BaranaTorre Miranda en 2020 Descuidada
Per entendre La Miranda, cal mirar el mapa de l’època. Imagineu-vos a Antoni Gaudí viatjant en tartana des de l’estació de Cornellà cap a la Colònia Güell. Pel camí, passava obligatòriament per davant de la finca de Marianao.
La connexió no era només geogràfica, sinó d’amistat i negocis: Eusebi Güell (el mecenes de Gaudí) i Salvador Samà (Marquès de Marianao) eren íntims. De fet, va ser Samà qui va vendre a Güell els terrenys on avui s’aixeca el Park Güell de Barcelona. En aquest entorn de confiança, era gairebé impossible que Samà no demanés «un cop d’ull» o un consell al mestre Gaudí per a la seva pròpia torre-mirador.
La signatura secreta: Arcs funiculars i rocalla
Si entrem a La Miranda, els ulls d’un arquitecte s’il·luminen. El projecte de rehabilitació de 1987 ja ho advertia: l’accés es fa per arcs assimilables als funiculars. Aquesta és la «signatura estructural» de Gaudí. En una època on tothom construïa amb línies rectes o arcs de mig punt, aquí trobem la mateixa lògica que la Cripta de la Colònia Güell o els viaductes del Park Güell.
I no només això. La torre simula una elevació natural de rocalla i l’interior amaga una cova circular amb una volta d’aresta naturalista.
Torre Miranda en 2009 Base Rocalla CovaTorre Miranda en 2009 Entrada Escala_Cargol Empedrat Que Simula FustaTorre Miranda en 2009 Mirador Hexagonal Amb Crist Dels Faura
És el mateix llenguatge del «Jardí Invisible» del Psiquiàtric de Sant Boi, aquell laboratori silenciós on la tesi de David Agulló (PDF UPC Commons) ha demostrat que Gaudí va assajar, deu anys abans, les voltes que després veuriem a la Sagrada Família.
La Miranda té vida pròpia gràcies a la gent que l’ha guardat. Sabíeu que el Crist que corona la torre no hi era al principi? Van ser els Faura, la nissaga de masovers de la finca de Marianao, qui el van pujar posteriorment. Aquest gest va acabar de sacralitzar un lloc que ja es deia que concentrava «forces tel·lúriques».
I aquí apareix un altre personatge clau: Lluís Parés. Aquest constructor, santboià de soca-rel, era l’home de confiança de Gaudí. Va ser ell qui va materialitzar els somnis impossibles de l’arquitecte a Barcelona. Parés no només coneixia els secrets de la rocalla, sinó que va portar la mà d’obra local (els paletes de Sant Boi) a les grans obres del modernisme.
⏳ Cronologia: L’eix de La Miranda de Marianao
Aquesta és la cronologia detallada de l’eix Gaudí-Marianao, centrada en la gènesi de La Miranda com el punt d’inflexió que connecta el misticisme naturalista del segle XIX amb el creixement urbà de Sant Boi.
1. L’Escenari (Abans de La Miranda)
1852: Neix Antoni Gaudí a Reus o Riudoms.
1880:Salvador Samà i Torrents (II Marquès de Marianao) encarrega a Josep Fontserè i Mestre (mestre de Gaudí) la transformació de la finca de Marianao i el disseny d’un parc que evoqués la Cuba colonial.
1881: S’inaugura el Parc Samà a Cambrils, on Gaudí i Fontserè ja col·laboren en estructures de rocalla.
2. L’Ancora: La Creació de La Miranda
C. 1880 – 1890 (Darrer quart del segle XIX):Construcció de LA MIRANDA. L’obra s’atribueix a Ramon Fontserè (deixeble de Gaudí). S’erigeix com un mirador naturalista sobre un turó amb la seva característica planta hexagonal, rocalla i arcs funiculars a l’interior, marcant el punt d’unió entre la tècnica de Fontserè i les teories estructurals que Gaudí començava a desenvolupar.
1889: Salvador Samà ven a Eusebi Güell 15 hectàrees de terreny a Barcelona per construir el Park Güell, consolidant el vincle social entre els promotors de Gaudí i Marianao.
3. El Laboratori: Gaudí a Sant Boi
1898: Gaudí comença el projecte de l’església de la Colònia Güell (la Cripta), a escassa distància de Marianao.
1903 – 1912: Construcció del «Jardí Invisible» al Psiquiàtric de Sant Boi. Gaudí utilitza el centre com a banc de proves experimental per a la Sagrada Família.
1906: Es construeix la Cova-cascada del manicomi, amb una volta hiperbòlica que anticipa en deu anys els sostres de la Sagrada Família.
1912: Es culminen els bancs de trencadís del manicomi, un assaig previ al banc del Park Güell (acabat el 1914).
4. La Transformació: Dels Samà als Parés
Post-construcció original (s. XX): La família Faura, masovers de la finca, pugen l’escultura de Crist al quiosc hexagonal de La Miranda, dotant-la d’una dimensió religiosa que no formava part del pla purament naturalista original.
1948 – 1949:Abdón Bordoy, exadministrador dels Samà, compra la finca de Marianao en subhasta pública i inicia el procés d’urbanització.
1962:Josep Maria Ciurana dissenya el projecte de la Ciutat Cooperativa, un model d’urbanisme social autosuficient.
Anys 60: L’empresa Luis Parés, S.L. (descendents de Lluís Parés, el constructor santboià de confiança de Gaudí) aixeca la Ciutat Cooperativa als terrenys venuts per Bordoy, unint físicament Marianao amb la Colònia Güell.
5. El Reconeixement (L’Actualitat)
1974: El Palau de Marianao i el nucli del parc passen a ser de propietat municipal.
1987: L’Ajuntament de Sant Boi redacta el Projecte de Rehabilitació de La Miranda, on es documenten formalment els seus arcs funiculars i la seva importància arquitectònica.
2019: La tesi de David Agulló revela oficialment el pes de Gaudí a Sant Boi a través del Jardí Invisible.
2026: Celebració de l’Any Gaudí a Sant Boi per reivindicar La Miranda i el modernisme local com a peces clau del llegat del geni.
L’Enigma de La Miranda: La Petjada de Gaudí a Sant Boi?
Any Gaudí – Sant Boi de Llobregat
L’Enigma de La Miranda
Hi ha una obra no reconeguda d’Antoni Gaudí amagada al Parc de Marianao?
L’any 1987, un pla de rehabilitació descrivia La Miranda com un mirador eclèctic amb elements naturalistes sorprenents. Recentment, la tesi sobre el «Jardí Invisible» del Psiquiàtric ha posat sobre la taula l’autoria de Gaudí en obres locals. És l’hora d’unir els punts: la geografia, les relacions socials i l’ADN arquitectònic apunten a una possible intervenció del mestre a Marianao.
📍 El Triangle d’Or Geogràfic
La Miranda no es troba en un lloc qualsevol. S’erigeix estratègicament a mig camí exacte entre dos punts neuràlgics de l’època: el Psiquiàtric (amb el seu Jardí Invisible) i la Colònia Güell, on Gaudí experimentava amb la seva famosa Cripta.
🏥Jardí Invisible (Psiquiàtric)
🏛️La Miranda (Marianao)
⛪Cripta (Colònia Güell)
Distància de desplaçament natural entre els dos grans projectes de l’època.
🔍 L’ADN Arquitectònic
El projecte de rehabilitació de 1987 va documentar característiques a La Miranda que són signatures inequívoques de l’estil gaudinià en la seva fase naturalista:
Arcs FunicularsL’interior s’hi accedeix per arcs «assimilables als funiculars», l’obsessió estructural de Gaudí a la Cripta.
Rocalla i Cova NaturalistaSimulació d’una elevació natural i espai lliure a la manera d’una cova amb volta d’aresta, idèntic al tractament de les grutes del Psiquiàtric.
Materials SimulatsTant la barana com l’estructura del quiosc hexagonal simulen fusta utilitzant materials petris.
Similitud de Trets Estilístics
Comparativa basada en la documentació de la Tesi del Jardí Invisible i el Pla de 1987.
🤝 La Xarxa de Connexions
🎩
Eusebi Güell
Mecenes absolut d’Antoni Gaudí i promotor de la Colònia Güell (a pocs minuts de Marianao).
📐
Antoni Gaudí
Treballant simultàniament a la Cripta Güell i, segons la recent tesi, al Jardí Invisible del Psiquiàtric.
↔
↔
🌴
Salvador Samà
Promotor del Parc Marianao i de La Miranda. Conegut amic personal i cercle íntim d’Eusebi Güell.
«Era pràcticament impossible que Gaudí, treballant al costat i avalat per Güell, no fos consultat pel gran amic d’aquest, el Marquès de Marianao.»
⏳ Cronologia d’un Misteri
Finals S. XIX
Construcció original de La Miranda al Parc Marianao com a mirador naturalista de planta hexagonal.
Espai
Anys d’activitat de Gaudí
Construcció de la Cripta i el Jardí Invisible. Transmissions orals parlen de «forces tel·lúriques» al lloc de La Miranda, concepte afí al misticisme gaudinià.
Espai
Anys posteriors
La família Faura (massovers de la finca) pugen posteriorment el Crist que corona la torre, alterant el significat original purament naturalista de l’obra.
Espai
Actualitat
El pla de 1987 i la tesi doctoral recent evidencien la necessitat urgent de reavaluar el patrimoni. Actualment la zona està abandonada i no és visitable.
Espai
El Veredicte de les Dades
Analitzant la documentació existent (plànols de 1987, testimonis en vídeo, i la tesi de David Agulló), el pes de l’evidència circumstancial justifica plenament obrir una investigació oficial.
Evidència ArquitectònicaMolt Alta
Correlació GeogràficaMolt Alta
Vincles Socials (Güell-Samà)Alta
Documentació Directa FírmadaPendent de trobar
Demanem una Investigació Oficial
La Miranda no pot seguir sent una ruïna abandonada. Durant aquest Any Gaudí, fem una crida a l’Ajuntament de Sant Boi i a les autoritats de patrimoni per crear un comitè d’experts que analitzi en profunditat aquestes dades.
La Miranda Regenerada per AI
Conclusió: Sant Boi, la ciutat que Gaudí va escollir per provar-ho tot
La Miranda de Marianao no és una curiositat local; és el manifest d’una arquitectura que volia ser natura. És el laboratori on la pedra va començar a corbar-se seguint les lleis de la gravetat. Avui, redescobrir La Miranda és fer un viatge directe a la ment de Gaudí abans que el món sencer el conegués.
El parc revelat: estils i història a través de la mirada fotogràfica, a càrrec d’Eli Pedrosa – Any Gaudí
Activitat fotogràfica familiar i dinàmica al Parc de Marianao de Sant Boi, amb joc de pistes per descobrir bancs, fonts i estructures dissenyades per
Sant Boi reclama el seu lloc en la història: som la ciutat on el Modernisme va aprendre a ser immortal.
Annex: De la Miranda a la Ciutat Cooperativa, Tancant el cercle
El llegat de Gaudí a Sant Boi no es va aturar amb la seva mort. Durant el desarrollismo, la història va fer un salt fascinant. Abdón Bordoy, l’exadministrador dels Samà que va comprar la finca Marianao, va ser qui va vendre els terrenys del Molí Nou.
La Coope construida per Luís Parés SL als anys 60
I qui va construir el barri de la Ciutat Cooperativa? Exacte: la família Parés (Luis Parés, S.L.), els descendents d’aquell mestre d’obres de Gaudí. Sota la visió de l’ideòleg Josep Maria Ciurana, el barri es va aixecar precisament en l’espai que uneix Marianao amb la Colònia Güell. És com si la història hagués volgut que la mateixa estirp de constructors que va ajudar Gaudí a innovar, acabés unint físicament els seus dos grans laboratoris a través d’un projecte d’urbanisme social pioner.
Ciudad Cooperativa – Sant Boi de Llobregat – Luis Pares
Marianao, un barri residencial de Sant Boi de Llobregat, és molt més que l’antiga finca d’un marquès indiano. La seva història encapsula perfectament la Transició Espanyola: la conquesta de l’espai públic a l’oligarquia, la resistència antifranquista protagonitzada per figures claus de la memòria democràtica, i una transformació que va convertir el Palau Marianao, d’una luxosa residència privada, en la seu de la primera ràdio democràtica municipal i, més recentment, en el Clúster de Salut Mental de Catalunya. Aquesta és la crònica d’un barri que va passar de la repressió a ser un símbol de la llibertat i la solidaritat internacional.Tot un nucli urbanitzat al voltant d’un Parc i que va donar nom a tot un barri que ampliava les infraestructures socioculturals.
Sumari
Infografia Transició A Marianao
Marianao de Sant Boi de la dictadura a la radio. PodCast IA Esp.
TRANSFORMACIÓ: PARC I BARRI DE MARIANAO, PROPIETAT MUNICIPAL I TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA
Cronologia de la Transició Urbanística de Marianao (1953–1980)
Any
Fita Clau / Document
Impacte
1953
Pla Comarcal de Barcelona
Defineix zonificacions, però no aporta millores ni solucions a les mancances.
C. 1970s
Creixement de les Associacions de Veïns
Pressió creixent sobre l’Ajuntament franquista per la manca de serveis bàsics.
1974
Venda del Palau i Llac de Marianao
Adquisició de patrimoni clau (per 24M Ptes) per l’Ajuntament; final del control Bordoy. Base material per a la democràcia.
1979
Primeres Eleccions Democràtiques
Inici del govern municipal democràtic, amb control sobre l’antiga finca de Marianao.
1980 (Maig)
Inauguració Ràdio Sant Boi al Palau
Repropòsit simbòlic del Palau com a centre de comunicació pública.
L’evolució del Parc i Barri de Marianao va estar marcada pel deteriorament progressiu durant el tardofranquisme i un dèficit crònic d’infraestructures. La manca d’ambulatoris, d’equipaments escolars i culturals va generar una tensió constant amb l’administració local, que tractava d’evadir la seva responsabilitat al·legant que la finca continuava sent responsabilitat dels seus propietaris privats, la família Bordoy.
Aquesta pressió veïnal va ser un catalitzador clau que va forçar la família Bordoy a liquidar l’actiu. La família, que havia obtingut la propietat mitjançant una «maniobra política i especulativa» [1], ja havia extret el seu benefici i no tenia cap interès ni capacitat econòmica per fer les inversions urbanístiques necessàries, buscant així «treure’s de sobre el mort».
La venda de l’àrea de protecció del Palau i el Llac de Marianao a l’Ajuntament es va formalitzar l’any 1974 per 24 milions de pessetes.Tot i que aquesta adquisició es va fer encara sota el règim autoritari com a mesura reactiva a la crisi urbanística, va resultar ser un fet involuntàriament democràtic. La nova corporació municipal sorgida el 1979 va heretar un espai central i prestigiós, la qual cosa va permetre la seva ràpida transformació simbòlica i funcional a ús públic.
ELS MOVIMENTS SOCIALS I POLÍTICS ANTIFRANQUISTES
El llegat de ‘El Cerezo’ de la família Vallejo, Memòria i Síndic
La família Vallejo Calderón, resident a Marianao, personifica el triple llegat de la repressió, la memòria democràtica i la defensa dels drets cívics. La seva casa a Marianao, adquirida gràcies a l’escriptor José Mallorquí (creador d’El Coyote), era un centre de trobades clandestines, sovint disfressades de paelles i tertúlies familiars. En aquestes reunions, els Vallejo, que escoltaven d’amagat la Ràdio Pirenaica, exercien tasques de socors i s’amagaven persones fitxades per la dictadura.
Carles Vallejo Calderón va ser un líder sindical clau de CCOO a la SEAT, sent detingut, brutalment torturat a Via Laietana i forçat a l’exili. Avui, és una figura central en la recuperació de la memòria històrica, exercint com a President de l’Associació Catalana de Persones Ex-Preses Polítiques del Franquisme i del Consell de Participació del Memorial Democràtic. També presideix el Memorial dels Treballadors de Seat.
La seva germana, Dolors Vallejo Calderón, mestra i fundadora de l’Associació per la Memòria Històrica del Baix Llobregat, ha continuat el compromís cívic des de la institucionalitat. Actualment, és la Síndica Municipal de Greuges de Sant Boi de Llobregat. Aquesta trajectòria familiar demostra com l’aïllament del barri de Marianao va facilitar un activisme que va acabar influint profundament en l’etapa democràtica.
Un modest tribut a la Família Vallejo. Amb suport d’IA.
La Col·laboració de la Comunitat
El moviment antifranquista a Sant Boi es va caracteritzar per ser «força tardà» i «molt moderat» en comparació amb ciutats veïnes com Cornellà o l’Hospitalet, a causa de la menor presència del sector industrial i, per tant, de la lluita sindical clàssica.
No obstant això, aquesta moderació va desplaçar el focus de l’oposició cap a l’organització civil de base, com les associacions de veïns, els pares d’alumnes i grups vinculats a l’Església.
Aquesta concentració en el teixit comunitari i la lluita per les mancances urbanístiques va ser crucial. Va dotar els futurs quadres democràtics d’una sòlida experiència en la mobilització veïnal i la gestió de conflictes locals, la qual cosa va permetre la ràpida i eficaç institucionalització de la democràcia a Sant Boi a partir de 1979.
ORÍGEN DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE L’URBANITZACIÓ DEL PARC DE MARIANAO I LES PRIMERES DEMANDES
Conflictes Urbanístics i la Propietat Pública
L’Associació de Veïns de l’Urbanització del Parc de Marianao va néixer com a resposta directa al deteriorament del barri i a la manca total de serveis essencials com ambulatoris i escoles. La reivindicació veïnal es va intensificar a mesura que es negociava el Pla General Metropolità, ja que els antics propietaris continuaven reivindicant intervencions que mai es materialitzaven.
L’AAVV va jugar un paper clau en canalitzar la pressió comunitària per forçar la dotació de serveis i resoldre la propietat de les parcel·les, ja que l’organització es va convertir en l’únic mitjà pragmàtic per obtenir millores bàsiques en el context d’una administració local poc resolutiva.
Butlletins 1,2,3 AAVV Parc Marianao
La Venda del Parc de Marianao
La pressió exercida pels propietaris i la manca d’interès d’inversió dels Bordoy van culminar amb la venda del Palau i el Llac a l’Ajuntament el 1974. Aquesta operació, per un preu de 24M de pessetes que va ser considerat «molt ajustat» donada la magnitud de la finca, va ser un triomf inicial de l’activisme.
L’adquisició per part del municipi va ser fonamental, ja que va treure el patrimoni més important de Marianao de mans privades. Un cop el Palau va ser propietat municipal, la lluita de l’AAVV va poder enfocar-se a garantir que l’espai es transformés en equipaments i centres d’ús comunitari, resolent així les mancances cròniques del barri.
LA TRANSICIÓ POLÍTICA I MARIANAO COM A EPICENTRE
L’11 de setembre del 1976, lluny de Barcelona, suport del PSUC (i els Vallejo)
L’any 1976, Sant Boi de Llobregat va adquirir una rellevància política nacional en acollir la primera Diada Nacional de Catalunya multitudinària i legal després de la dictadura. Aquest esdeveniment es va convertir en un «epicentre de les reivindicacions populars pels drets i la identitat catalana».
L’acte va ser crucial per aglutinar l’Assemblea de Catalunya i comptar amb el suport de forces d’esquerra com el PSUC, que es va consolidar com una força organitzativa de la Transició.
La Diada de Sant Boi de 1976 va ser tan significativa que va generar un informe policial confidencial dirigit al governador civil de Barcelona, Salvador Sánchez Terán, detallant les protestes i els oradors. Aquest fet subratlla la importància de Sant Boi com a plataforma de l’emergent règim democràtic.
El Pacte de Progrès a Sant Boi (primer govern municipal democràtic)
Les eleccions municipals de 1979 van inaugurar l’etapa democràtica amb la formació del «Pacte de Progrès», una coalició entre el PSC i el PSUC.
Tot i el seu caràcter fundacional, aquest pacte va patir una «gran crisi política local» que va culminar amb el seu trencament l’estiu de 1980.
Aquesta ruptura local reflectia les fortes tensions internes que afectaven el PSUC a nivell nacional durant el període 1977-1982.
Naixement de Ràdio Sant Boi: La Rebel·lió per les ones
La democràcia va convertir el Palau de Marianao, l’antiga propietat d’elit, en un punt de llançament de la comunicació pública. Ràdio Sant Boi es va fundar formalment el maig de 1980 i es va convertir en la tercera emissora municipal de Catalunya i la primera al Baix Llobregat.
Denúncia Tancament Ràrdio St Boi 980
El seu naixement va ser una autèntica «Rebel·lió per les ones» i un desafiament a l’antic règim. L’alcalde Xavier Vila va haver d’interposar-se personalment davant una inspecció estatal (amb un censor encara de la vella guàrdia franquista) que va intentar tancar l’emissora «pistola en mà». L’acció de l’alcalde va garantir la continuïtat de l’emissora.
El Palau va acollir la primera seu de la ràdio, projectant-se com un epicentre comunicatiu. Després del trasllat de la ràdio, l’edifici va continuar la seva reconversió cap a usos públics, allotjant successivament serveis com els Jutjats de Sant Boi fins al 2007 i, durant un temps, l’oficina d’expedició del DNI de la Policia Nacional.
Un programa sobre el patrimoni i la història de Sant Boi ha estat La República SantBoiana.
Carles Serret i Bernús. ARXIU HISTÒRIC MUNICIPAL DE SANT BOI DE LLOBREGAT. 25 de juliol de 2024
Del Casal ‘(ocupat’) a la Fundació de Marianao
Imatge de l’entitat
La Fundació Marianao es remunta a l’Associació Casal Infantil i Juvenil de Marianao, que va néixer el 1985 amb l’ocupació i rehabilitació d’un edifici abandonat.
Aquesta iniciativa juvenil i veïnal va ser la base per a una evolució professionalitzada de la intervenció social. L’Associació es va transformar en la Fundació Marianao l’any 1998, amb l’objectiu de donar suport a la infància i la joventut, promoure la formació de col·lectius en risc i col·laborar en la construcció d’una societat més justa.
Noves instal·lacions municipals: Casal de ‘El Casino’ i LOlivera
La identificació d’un altre centre cultural municipal, conegut com ‘El Casino’, reforçà el patró de reconversió democràtica dels espais d’oci de l’antiga èlit. El seu origen és el Club Estiueanc de Sant Jordi, un centre recreatiu d’inicis del segle XX freqüentat per la petita burgesia barcelonina, del qual la gent de la vila mai en va formar part. L’any 1987, l’Ajuntament va reconvertir aquest espai en un Casal de Barri de Marianao d’accés lliure, tancant el cercle de la reversió dels espais de distinció social a la ciutadania.
En la tasca de saldar el dèficit històric d’infraestructures socials al barri, Marianao va ser dotat de l’equipament L’Olivera. Aquest centre és actualment un servei social consolidat de titularitat pública. Es dedica a la provisió d’un Poliesportiu i Serveis Socials Bàsics.
Fundació de Marianao – fundat el 1985 -, Casal de Barri ‘El Casino’ i Poliesportiu i Serveis L’Olivera
Cronologia dels Usos del Palau de Marianao en l’Època Democràtica
Any
Ús / Funció del Palau de Marianao
Fita Clau
1974
Adquisició Patrimonial (Encara sota Franquisme)
L’Ajuntament adquireix el Palau i l’àrea del Llac, assegurant el patrimoni per a ús públic futur.
1980 (Maig)
Primera Seu de Ràdio Sant Boi
Inauguració de Ràdio Sant Boi. L’alcalde Xavier Vila s’enfronta a l’inspector que volia tancar l’emissora.
1983 (Abril)
Institut de Formació Professional (FP)
Neix la secció de Marianao de l’Institut de FP, utilitzant espais del Palau per impartir Electicitat i Delineació.
C. 1980 – 2007
Jutjats de Sant Boi / Policia Nacional
El Palau allotja els jutjats (fins 2007) i, posteriorment, l’oficina d’expedició del DNI de la Policia Nacional.
1987
Casal de Marianao ‘El Casino’
L’Ajuntament reconverteix l’antic Club Estiueanc de Sant Jordi en un Casal de Barri.
2015 (Març)
Clúster de Salut Mental de Catalunya
L’Ajuntament cedeix temporalment el Palau com a seu física del Clúster de Salut Mental de Catalunya, una fita que reorienta l’ús del patrimoni cap a la innovació i la salut.
AGERMANAMENT AMB MARIANAO DE CUBA
Cronologia i Anàlisi de la Dualitat Històrica de l’Agermanament Sant Boi de Llobregat – Marianao (La Habana): De la Solidaritat Informal (1963) a la Cooperació Institucional (1989)
L’agermanament entre Sant Boi i Marianao (La Habana) és un model de cooperació dual: el seu vincle es remunta aproximadament a l’any 1963, quan va néixer l’Agermanament Solidari, una relació promoguda per entitats de la societat civil i grups d’oposició antifranquista, com a acte de solidaritat ideològica en plena dictadura.
Base Logística: Les associacions obreres clandestines , especialment en el nucli industrial de Sant Boi, van ser el mecanisme de mobilització i finançament, proporcionant la capacitat de mantenir l’operació al llarg del temps.
Cobertura Ideològica i Local: El focus a Marianao (Sant Boi) i l’adopció del discurs d’intercanvi entre pobles (prenent de referència el moviment Agermanament de 1963) van oferir la cobertura conceptual necessària per a una acció de naturalesa obertament política.
Evolució del Marc de Solidaritat a Catalunya (1963–1986)
Període
Focalització Principal
Exemple Institucional/Moviment Clau
Significat Polític
Relació amb Agermanament Clandestí
1963-C. 1970 (Pre-polític)
Transició Missionerisme a Intercanvi
Moviment Agermanament(1963), Intermón, Mans Unides (context)
Sensibilització social; Inici de l’acció no governamental.
Proporciona el model conceptual de «intercanvi entre pobles».
C. 1970-1976 (Clandestinitat Pura)
Solidaritat Política i Antiestructural
Comitès de Solidaritat (Vietnam, Cuba, etc.)
Suport ideològic directe als moviments d’alliberament; Antifranquisme.
El cas Sant Boi-Marianao s’insereix directament aquí.
Institucionalització de l’acció solidària; Política exterior municipal.
L’experiència clandestina esdevé el prototip del nou model municipal. 1
L’any 1989 marca la segona fita, amb la Formalització Institucional per resolució plenària de l’Ajuntament de Sant Boi. Aquest acord va transformar la solidaritat en política pública de cooperació al desenvolupament (CD) amb recursos econòmics. La discrepància entre ambdues dates es resol mitjançant la Tesi de la Continuïtat Històrica: el 1989 va ser la legitimació institucional d’una relació que la base social havia mantingut viva des del 1963.
La voluntat política es va disparar a partir de 1998, amb el compromís de l’Ajuntament de destinar el 0,7% dels seus recursos a la cooperació. No obstant això, la crisi global posterior a 2008 va qüestionar el model de cooperació descentralitzada, i l’Ajuntament va optar el 2012 per delegar la col·laboració directa a entitats especialitzades com Ensenyament Solidari. Aquesta decisió va demostrar la resiliència del vincle, ja que la societat civil (CACCSB) va assumir la iniciativa.
Teatre a Marinano (La Habana)Ensenyament Solidari a Marianao (La Habana)
L’Associació Casal d’Amistat Català Cubà de Sant Boi (CACCSB): la Cooperació Descentralitzada, i la recerca històrica troncada dels Samà
El CACCSB, hereu de l’esperit solidari de 1963, va ser clau en projectes d’alt impacte social i educatiu a Marianao. Un èxit significatiu va ser l’arranjament de la cuina escolar de Cicle I, capaç de servir fins a 8.000 àpats diaris.
L’associació també va impulsar una recerca històrica ambiciosa: documentar la connexió profunda entre els dos Marianao, ja que la fortuna del Marquès de Marianao, Salvador Samá Martí, es va generar a Cuba (a través de negocis colonials) abans de construir el Palau de Sant Boi. L’objectiu era connectar el «Samà cubà» amb el «Samà polític a Catalunya».
Aquesta recerca es va veure tristament truncada per la mort prematura del tècnic cubà, Ramón Pérez, deixant un buit en la documentació del rerefons colonial i oligàrquic del patrimoni local. Tot i el canvi de model operatiu municipal (post-2012), el CACCSB va mantenir la seva activitat cert temps, col·laborant en la dinamització local (com la participació en el 2013 i al 2016 en festes i esdeveniments locals solidaris).
Anàlisi de la Dualitat Històrica de l’Agermanament Sant Boi – Marianao (Cuba)
Període
Data Clau
Naturalesa del Vincle
Actor Promotor Principal
Funció Política/Solidària
Origen Patrimonial
Segle XIX
Víncle Samà amb Cuba
Família Samà / Salvador Samá Martí (Marquès)
Origen de la fortuna indiana i del títol nobiliari.
Solidaritat Informal
C. 1963
Agermanament (no oficial/solidari)
Entitats cíviques i grups d’oposició al franquisme
Declaració ideològica i acte de resistència.
Cooperació Institucional
1989
Acord Municipal Oficial (Cooperació al Desenvolupament)
Ajuntament de Sant Boi de Llobregat (Plenari)
Legitimació institucional i inici de la política de CD.
Crisi Municipal de Cooperació
Post-2008 / 2012
Qüestionament de la Cooperació Descentralitzada; Canvi de Model Operatiu.
Societat Civil (CACCSB, Ensenyament Solidari)
Manteniment de l’acció solidària malgrat la crisi institucional i la Llei de Racionalització.
Conclusions: Marianao, promotor silenciós de recuperació de sobiranies ciutadanes
El cas de Marianao a Sant Boi de Llobregat és paradigmàtic per entendre la Transició catalana en l’àmbit local, ja que combina la transformació urbanística, l’activisme polític i la projecció internacional.
La capacitat de Marianao per transformar-se d’una propietat oligàrquica abandonada a un centre institucional democràtic es basa en la resolució d’una crisi urbanística pre-democràtica (la venda del Palau el 1974) i en la força de la seva organització civil. La necessitat de serveis va ser el motor de l’Associació de Veïns, i aquesta lluita es va fusionar amb la plataforma política de l’esquerra, que va utilitzar l’antiga propietat per institucionalitzar-se ràpidament (Ràdio Sant Boi, 1980). L’èxit en la reconversió d’espais d’elit, com el Palau, en centres públics és la prova més visible del triomf de la democràcia municipal sobre l’obsolescència oligàrquica.
L’agermanament amb Marianao (Cuba) transcendeix la simple cooperació. Representa la legitimació de la resistència clandestina de 1963 per part de les administracions democràtiques de 1989. Aquesta relació dual, mantinguda gràcies al compromís ètic de la societat civil (CACCSB), és un cas on l’acció de cooperació al desenvolupament també funciona com un acte de revisió històrica interna. En invertir recursos a Marianao (Cuba), l’Ajuntament de Sant Boi aborda la història del seu propi patrimoni, construït amb la riquesa indiana cubana dels Samà.
La recerca truncada sobre la influència política dels Samà a Catalunya deixa una tasca pendent a l’Arxiu Històric i les entitats de cooperació. La història de Marianao, des dels seus orígens colonials fins a la seva conversió en epicentre democràtic, només es podrà comprendre plenament un cop es tanqui la bretxa documental sobre el paper d’aquesta nissaga en el poder local. Per tant, el llegat de Marianao rau tant en els serveis que ofereix avui com en la memòria històrica que encara s’està reconstruint.
La història de la família Samà a Sant Boi de Llobregat, coneguts com a «Indianos»que van construir els majestuosos Parcs de Samà i el de Marianao, és un fascinant mirall de les convulsions del primer terç del segle XX a Espanya. Des d’una posició de poder i influència, arrelada en el seu origen colonial i la seva fortuna, els Marquesos de Marianao van veure com la Segona República, la devastadora Guerra Civili la repressió de la dictadura franquista van erosionar dràsticament el seu llegat. En aquest article, explorarem el destí del II Marquès, Salvador Samà i Torrents, i el III Marquès, Salvador Samà i Sarriera, la vida del qual es va veure truncada per una inesperada condemna per maçoneria. Prepara’t per descobrir com la història d’una família il·lustre amb presència i llegat a Sant Boi visualitza les profundes divisions d’una època.
1.1. QUI ERA EL MARQUÉS DE MARIANAO? Els Marianao esclavistes i Rafaela Torrents i Higuero (Segle XIX) 1.2. ELS PALAUS I ELS PARCS DELS INDIANOS SAMÀ (Cambrils més modernista i Marianao mès medieval i gòtic) 1.3. MENYSPREU DELS SAMÀ A SANT BOI (incita la independència de Cuba i indiferència dels sacrificis dels santboians del 98) 1.4. INFLUÈNCIES DELS SAMÀ (repressió a l’anarcosindicalisme creixent i seu de Primo de Rivera)
1.5. LA FI DELS SAMÀ A SANT BOI (la II República i la LRMC – Llei de Repressió de la Maçoneria i el Comunisme)
Vïdeo PodCast VOSC «SAMÀ, THE END» (LA FI DELS SAMÀ A SANT BOI (la II República i la LRMC – Llei de Repressió de la Maçoneria i el Comunisme)
Dades Biogràfiques i Familiars Clau dels Marquesos de Marianao (II i III)
Criteri
Salvador Samà i Torrents (II Marquès de Marianao)
Salvador Samà i Sarriera (III Marquès de Marianao)
Naixement/Mort
17 d’abril de 1861 – 28 de juny de 1933
11 de desembre de 1884 – 21 de desembre de 1948
Títols
II Marquès de Marianao (Grande d’Espanya), I Marquès de Vilanova i la Geltrú
III Marquès de Marianao (Grande d’Espanya), II Marquès de Vilanova i la Geltrú
Rols Polítics
Diputat per Vilanova i la Geltrú (1886, 1889), Gandesa (1891-1896, 1896); Senador (1898-1923); Alcalde de Barcelona (1905-06, 1910-11); Membre del Partit Liberal
Diputat per Tortosa/Vendrell (1910, 1916, 1918); Senador per la Lliga Regionalista (1919); Monàrquic, de Dretes, Primorriverista
Estat Maçònic
No s’esmenta
Ex-Mestre Masó
Condemna Franquista
No aplicable (mort abans)
Condemnat el 1941 a 20 anys i 1 dia de presó per Maçoneria
Esposa
María de los Dolores Mercedes Magdalena de Sarriera de Miláns 3
María de las Mercedes Coll i Castell
Fills
Salvador Samà i Sarriera, María Josefa Samà i Sarriera
Salvador Samà i Coll, Jaime Samà i Coll, María Victoria Samà i Coll
SALVADOR SAMA-I-TORRENTS- II MARQUÈS-DE-MARIANAOSALVADOR SAMÀ I SARRIERA – III MARQUÈS DE MARIANAO
Salvador Samà i Torrents i la II República
Salvador Samà i Torrents, el II Marquès de Marianao, va ser una figura central durant el període de la Restauració borbònica a Espanya. Nascut el 1861, va heretar el títol el 1866 i va obtenir la Grandesa d’Espanya el 1893. Fill de Josep Samà Mota i Rafaela Torrents Higuero (primera marquesa de Vilanova i la Geltrú) es va casar amb Maria Dolors Sarriera, i van tenir dos fills, Salvador i Joaquim. A més, els registres històrics indiquen que va tenir dos fills més, Pere (1901) i Maria (1905), amb la minyona del Parc Samà, la senyoreta Borràs. Aquest aspecte de la seva vida personal proporciona una visió més matisada de l’individu més enllà dels seus rols públics.
La seva extensa carrera política inclou ser Diputat a Corts, Senador del Regne i, notablement, Alcalde de Barcelona en dues ocasions. Com a promotor del Parc Samà el 1881, va crear un espai que evocava la Cuba colonial i servia de lloc per a reunions polítiques i visites reials.
Malgrat ser descrit com a «conservador en política» i un pilar de l’antic règim que la República pretenia desmantellar, Samà i Torrents també era vist com a «avançat al seu temps» i «cosmopolita». Aquesta dualitat el va situar en una posició complexa davant l’arribada de la Segona República Espanyola el 14 d’abril de 1931.
«La República, proclamada el 1931, va representar una ruptura radical amb el sistema monàrquic, amb l’objectiu de dur a terme reformes liberals, atorgar autonomia regional i separar l’Església de l’Estat.»
La República va impulsar reformes ràpides i profundes, especialment les que afectaven l’Església i la propietat de la terra, la qual cosa va generar una polarització significativa i un descontentament creixent entre les faccions conservadores. Salvador Samà i Torrents va morir el juny de 1933, durant aquest període de tensions creixents, però abans de l’esclat de la Guerra Civil. La seva mort el va estalviar de la violència directa i la persecució que patiria la seva generació i el seu fill.
Salvador Samà i Sarriera i la LRMCfranquista
El destí de Salvador Samà i Sarriera, el III Marquès de Marianao, va ser marcat pels esdeveniments més tràgics del segle XX espanyol. Nascut el 1884, va heretar els títols el 1909. Políticament, era un «monàrquic i de dretes» i fins i tot «primorriverista», mostrant el seu suport a la dictadura de Primo de Rivera.
Les propietats de la família a Sant Boi també van patir. El Parc Samà va ser «confiscat pel Comitè Antifeixista de Cambrils» el 1936 i utilitzat per a fins militars, convertint-se en un «Hospital de Sang». A més, Salvador Samà i Sarriera «es va desfer de les propietats santboianes» durant la Guerra Civil, una acció que suggereix una alienació estratègica o forçada davant la inestabilitat. Va marxar el 1934 a la seva casa de Marianao de La Habana (Cuba) on probablement va malvendre les seves propietats.
«Malgrat ser un ‘monàrquic i de dretes’, haver estat ‘perseguit pel Front Popular’ i ‘col·laborador del Bando Nacional’, va ser ‘condemnat per les autoritats franquistes a 20 anys i un dia de presó per delicte de maçoneria’ el 1941.»
L’any 2009 no teníem només que sospites per totes les relacions que havien al voltant dels Samà. Anys més tard un estudi del 2020 reforça la idea sobre la relació amb la maçoneria i que va servir com a argument per perdre la titularitat de la Finca de Marianao a favor del seu administrador el senyor Bordoy amb el supot de les estructures polític-financeres del franquisme.
1.5. CARLES SERRET: (Actualització 2021):
“El mes de gener de 2020 es va formular, en una sessió plenària de la nostra Corporació Municipal (Sant Boi de Llobregat), una pregunta sobre la presència maçònica a la nostra vila durant el període de la Segona República (1931-1939). Traspassada aquesta demanda a l’Arxiu Històric Municipal, ens vàrem haver d’activar per rescatar aquelles petites petjades que ja coneixíem i fer un estat de la qüestió sobre un tema pràcticament desconegut. La investigació ha donat els seus fruits, interessants però potser no tant saborosos com ens hauria agradat i, ara, amb noves informacions, ja estem en disposició de parlar de personatges locals i de dos de forans –estretament vinculats amb Sant Boi–, d’un “triangle” (cèl·lula maçònica) a la vila i, fins i tot, d’un objecte: un artístic penjoll, recuperat en una intervenció arqueològica al jaciment del Benviure.” … “Salvador Samá de Sarriera (Vinyols i el Arcs, 1885 – Barcelona, 1948), III marquès de Marianao, II marquès de Vilanova i la Geltrú, comte de Solterra i Gran d’Espanya, fou un famós aristócrata vinculat al liberalisme moderat. Tot i haver donat suport al cop d’estat de Primo de Rivera (1923) i haver-se adherit a l’Alzamiento (1936) i al qual serví –com a espia– des de París, no va poder mantenir-se al marge de la repressió i va ser encausat i condemnat (a 20 anys de presó) pel delicte de maçoneria, el 1941.” 3
Ingrés a la maçoneria Salvador Samà i Sarriera va ser iniciat a la maçoneria a l’abril de 1932, a la lògia «La Unión» nº 88 de Madrid, dependent de la Gran Lògia Espanyola, amb el nom simbòlic de «Byron».Posteriorment, va ser exaltat al grau de mestre maçó al novembre-desembre de 1933. 1
Condemna durant el franquisme Després de la promulgació de la Llei per a la Repressió de la Maçoneria i el Comunisme de 1 de març de 1940, va ser condemnat per delicte de maçoneria el 1941. 2 Tot i haver enviat una declaració-retractació des de Suïssa, on residia, confessant el seu ingrés a la lògia i el seu posterior abandonament, va ser finalment recluit a la seva casa espanyola on va morir el 1948.
El que el va fer un objectiu inesperat va ser la seva condició d'»ex-maestro masón”. El General Franco sentia una «obsessió malaltissa» per la maçoneria, a la qual vinculava amb una «conspiració judeo-maçònica» i el «bolxevisme». Després de consolidar el seu poder el 1939, Franco va prohibir la maçoneria i va crear el «Tribunal Especial per a la Repressió de la Maçoneria i el Comunisme» el 1940.
Salvador Samà i Sarriera, III Marqués de Marianao:: Mirall de les Convulsions del Segle XX a Catalunya tras la Guerra Civil
Aquesta condemna, el 1941, va ser un testimoni de la naturalesa extrema i sovint irracional de la repressió franquista, que va prioritzar la «puresa ideològica» sobre les aliances polítiques tradicionals.
Salvador Samà i Sarriera va morir el desembre de 1948, havent patit la pèrdua de patrimoni i influència. La combinació de la confiscació republicana i la repressió franquista va portar a una erosió sistemàtica de la riquesa i la presència física dels Samà a Sant Boi. La línia masculina directa dels Marquesos de Marianao va finalitzar amb els seus fills, Salvador i Jaime Samà i Coll, que van morir solters i sense descendència, passant el títol a una branca femenina i marcant el final d’una era.
El Final dels Samà a Marianao (Sant Boi)
República, Maçoneria, Franco i Mort: La Caiguda d’una Dinastia Local
Els Samà: Propietaris i Poder a Marianao
La família Samà, amb el seu origen «Indiano» i la seva vasta fortuna, va establir una presència significativa a Marianao, Sant Boi de Llobregat. Les seves propietats i la seva influència van marcar el paisatge i la vida social de la zona durant la Restauració, convertint-los en una de les famílies més destacades de la burgesia catalana.
El II Marquès, Salvador Samà i Torrents, va ser una figura clau en l’establiment d’aquest poder local, que es veuria desafiat amb l’arribada de la Segona República.
Presència dels Samà a Sant Boi
Gran
Extensió de propietats i influència social.
1931
Any de la proclamació de la II República, inici del canvi.
Cronologia de la Despossessió a Marianao
1931: La República i l’Erosió del Poder Local
Amb la proclamació de la II República, les reformes agràries i la nova política municipal van començar a minar l’hegemonia de les grans famílies propietàries a llocs com Marianao.
1933: Mort de Salvador Samà i Torrents
El II Marquès mor, deixant al seu fill un llegat immens però en un context polític i social cada vegada més inestable a Espanya i, per extensió, a Marianao.
1936: Ús i Confiscació de Propietats a Sant Boi
Amb l’esclat de la Guerra Civil, les autoritats republicanes van fer servir les propietats dels Samà a Marianao com a hospital de salut mental i tanatori improvisat. El Parc Samà, per la seva banda, va ser confiscat. Salvador Samà i Sarriera s’exilia.
1941: Condemna Franquista del III Marquès
Malgrat la seva ideologia conservadora, Salvador Samà i Sarriera és condemnat per la maçoneria, un cop més a la reputació i al futur de la família, incloent les seves aspiracions de recuperar el control a Marianao.
1948: Mort de Salvador Samà i Sarriera
El III Marquès mor, havent perdut gran part del seu patrimoni i influència a Marianao, Sant Boi, i sense haver pogut restaurar completament l’ordre previ a la guerra.
1979: Final de la Línia Directa a Marianao
Amb la mort de Jaime Samà i Coll, V Marquès, sense descendència, la línia masculina directa dels Samà s’extingeix. El cognom Samà deixa de ser el titular principal del marquesat, marcant el final d’una era per a la família i la seva connexió directa amb Marianao.
Salvador Samà i Sarriera: El Maçó Condemnat per Franco
La història de Salvador Samà i Sarriera és un testimoni de la complexitat de la Guerra Civil i la postguerra. Malgrat ser un monàrquic i de dretes, la seva pertinença a la maçoneria el va convertir en objectiu de la repressió franquista, afectant directament la seva capacitat per recuperar el seu estatus i propietats a Marianao.
Perfil Polític
Monàrquic
De Dretes
Primorriverista
Col·laborador del Bàndol Nacional
+
L'»Enemic» Interior
🏛️
Ex-Maestro Masón
⬇️
Conseqüència: Condemna i Pèrdua
20 anys i 1 dia
de presó per delicte de Maçoneria, amb impacte directe en els seus béns a Marianao.
Les Esposes i Famílies: Un Llegat Fragmentat
La continuïtat de la família Samà a Marianao depenia de la successió. Les esposes de Salvador Samà i Torrents i Salvador Samà i Sarriera van jugar un paper en la preservació del patrimoni familiar, tot i que les circumstàncies històriques van dificultar-ho enormement.
2
Marqueses de Marianao (II i III)
amb les seves respectives esposes, que van viure el declivi familiar.
El Final de la Línia Directa a Marianao
La manca de descendència masculina directa va significar que el títol nobiliari i, per extensió, la influència directa del cognom Samà a Marianao, passaria a una branca femenina, els Fontcuberta, diluint la presència original dels Samà.
Conclusions del capítol «MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya – 1. Marianao’s: del 🌴somni colonial a➡️ l’epicentre modernista🏛️ i polític🗳️ (1866-1929)»
Aquest article sobre «El Final dels Samà a Sant Boi» serveix com a culminació dels temes explorats en els posts anteriors del capítol «MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya – 1. Marianao’s: del 🌴somni colonial a➡️ l’epicentre modernista🏛️ i polític🗳️ (1866-1929)«. La història de la despossessió i el declivi dels Samà és la prova tangible de com les profundes transformacions del segle XX a Espanya van impactar directament en l’antic ordre i les seves elits.
1.1. QUI ERA EL MARQUÉS DE MARIANAO? Els Samà, amb el seu origen d'»Indianos» i la creació del títol de Marquès de Marianao vinculat a Cuba, van representar la forta connexió amb el somni colonial. Aquesta fortuna va cimentar el seu poder i la seva posició de burgesia terratinent i conservadora a Sant Boi. 1.2. ELS PALAUS I ELS PARCS DELS INDIANOS SAMÀ El Parc Samà, símbol del seu poder i visió (fins i tot «avançat al seu temps»), es va convertir en un escenari de la seva pèrdua. La seva confiscació i ús militar durant la Guerra Civil simbolitza la fi del seu control directe sobre aquestes propietats, que eren tant el seu epicentre modernista com el reflex de la seva fortuna.
1.3. MENYSPREU DELS SAMÀ A SANT BOI L’erosió de la influència dels Samà a Sant Boi, culminada amb la venda forçada o l’alienació de les seves propietats, mostra com la seva posició privilegiada no els va protegir de la inestabilitat. La seva història il·lustra la pèrdua de control que va afectar les grans famílies davant els esdeveniments polítics, obligant-los a desprendre’s de la seva base territorial.
1.4. INFLUÈNCIES DELS SAMÀ La seva arrelada posició conservadora i la implicació en governs pre-republicans, amb figures com Salvador Samà i Torrents sent Alcalde de Barcelona i Salvador Samà i Sarriera sent «primorriverista, subratllen la seva vinculació amb l’ordre establert i, implícitament, les polítiques de control social davant el creixement de moviments com l’anarcosindicalisme.
1.5. LA FI DELS SAMÀ A SANT BOI Aquest article ha detallat exhaustivament com la II República (amb la seva polarització i reformes) i, de manera més dramàtica, la Llei de Repressió de la Maçoneria i el Comunisme (LRMC) del franquisme, van ser els factors determinants en el final dels Samà com a força dominant a Sant Boi, culminant amb la condemna del III Marquès i la dissolució de la línia directa masculina.
Cronologia d’Esdeveniments de la Família Samà i Fites Històriques Espanyoles (1860-1979)
Any
Esdeveniment Família Samà
Fita Històrica Espanyola
1860
Creació del Marquesat de Marianao per Salvador Samà Martí (I Marquès)
Inici del període de la Restauració borbònica (contextual)
1861
Naixement de Salvador Samà i Torrents (II Marquès)
1866
Salvador Samà i Torrents hereta el títol de Marianao
1881
Construcció del Parc Samà per Salvador Samà i Torrents
1884
Naixement de Salvador Samà i Sarriera (III Marquès)
1893
Concessió de la Grandesa d’Espanya a Salvador Samà i Torrents
1909
Salvador Samà i Sarriera es casa amb María de las Mercedes Coll y Castell; hereta els títols
1910-1911
Salvador Samà i Torrents exerceix com a Alcalde de Barcelona (segon mandat)
1931 (Abril 14)
Proclamació de la Segona República Espanyola
1933 (Juny 28)
Mort de Salvador Samà i Torrents (II Marquès)
1936
Parc Samà confiscat pel Comitè Antifeixista de Cambrils, utilitzat per a fins militars 1; Salvador Samà i Sarriera «es desfà» de propietats a Sant Boi
Inici de la Guerra Civil Espanyola
1938
Parc Samà esdevé un hospital de campanya
1939
Victòria de Franco, fi de la Guerra Civil; Franco prohibeix la Maçoneria
1940
Creació del Tribunal per a la Repressió de la Maçoneria i el Comunisme
1941
Salvador Samà i Sarriera condemnat a 20 anys i 1 dia per Maçoneria
1948 (Desembre 21)
Mort de Salvador Samà i Sarriera (III Marquès)
1976
Mort de Salvador Samà i Coll (IV Marquès), solter, sense descendència
1979
Mort de Jaime Samà i Coll (V Marquès), solter, sense descendència
La prohibició de la Maçoneria es declara inconstitucional
La pèrdua de les colònies espanyoles el 1898 va evidenciar el contrast entre les elits amb interessos colonials, com la poderosa família Samà, i els sacrificis gairebé invisibles dels soldats locals. Mentre Salvador Samà i Torrents, Marquès de Marianao, amb grans fortunes a Cuba i Filipines 💰, suggeria abandonar l’illa caribenya per defensar altres territoris, a Sant Boi, molts joves de famílies humils morien o quedaven afectats a la guerra, tornant sovint amb problemes de salut mental i sense reconeixement. Aquesta investigació, basada en documents de l’Arxiu Municipal Històric de Sant Boi, posa de manifest la manca d’inversions en obres de beneficència per part de la família Samà i Torrents en la seva localitat d’evasió, subratllant una indiferència de l’elit davant del patiment dels seus conciutadans més vulnerables. Un exemple colpidor? Els 26 «últims de Cuba» 💔 que, el 1901, van acabar ingressats al psiquiàtric de Sant Boi, sense honors ni cap mena de reconeixement.
Tate Cabré va ser l’autora del llibre «Cuba a Catalunya. L’obra dels indians». A l’informatiu «La nit al dia» es va emetre l’11/03/2008 el reportatge d’Olga Miró, Joan Palau i Jordi Canades presentant la seva obra i centrat en Salvador Samà i Torrents
1.1. QUI ERA EL MARQUÉS DE MARIANAO? Els Marianao esclavistes i Rafaela Torrents i Higuero (Segle XIX) 1.2. ELS PALAUS I ELS PARCS DELS INDIANOS SAMÀ (Cambrils més modernista i Marianao mès medieval i gòtic)
1.3. MENYSPREU DELS SAMÀ A SANT BOI (incita la independència de Cuba i indiferència dels sacrificis dels santboians del 98)
1.4. INFLUÈNCIES DELS SAMÀ (repressió a l’anarcosindicalisme creixent i seu de Primo de Rivera) 1.5. LA FI DELS SAMÀ A SANT BOI (la II República i la LRMC – Llei de Repressió de la Maçoneria i el Comunisme)
Vïdeo PodCast VOSC «MENYSPREU DELS SAMÀ ALS SACRIFICIS INVISIBLES DE SANT BOI DEL 98»1
Infografia: El Doble Llegat dels Samà
El Doble Llegat dels Samà
Fortuna Colonial vs. Realitat Local a la Crisi de 1898
26
Soldats Oblidats
Mentre l’elit colonial debatia el futur de l’imperi, el 1901 arribaven a Sant Boi els «Últims de Cuba»: 26 soldats repatriats amb greus problemes de salut mental, destinats al psiquiàtric local sense honors ni reconeixement. La seva història oblidada revela el cost humà real de la desfeta del 98.
L’Ascens d’un Imperi Econòmic
La fortuna dels Samà no va néixer a Catalunya. Es va forjar a les colònies, principalment a Cuba, a través de negocis que incloïen el comerç de persones esclavitzades, ferrocarrils i plantacions. Aquesta riquesa va ser la base del seu immens poder polític i social a la metròpoli.
El Camí Cap al Poder
La riquesa colonial va ser directament transformada en influència política. Aquest flux de capital va permetre a Salvador Samà i Torrents consolidar una posició dominant en l’escena catalana i espanyola.
💰
Fortuna Colonial (Cuba)
Explotació i tràfic d’esclaus
↓
🏛️
Poder Polític a Espanya
Diputat, Senador, Alcalde de BCN
↓
🏗️
Influència i Mecenatge
Impulsor de les Exposicions Universals
La Visió de Progrés de Salvador Samà
Com a figura clau de l’elit barcelonina, Salvador Samà va ser un dels principals promotors de la modernització de la ciutat, utilitzant la seva influència per impulsar projectes de gran envergadura que van definir la Barcelona de finals del segle XIX i principis del XX.
1888
Exposició Universal
Membre clau de la junta organitzadora, projectant Barcelona al món.
1905
Alcalde de Barcelona
Primer dels seus dos mandats com a màxima autoritat de la ciutat.
1929
Exposició Internacional
Torna a ser una figura central en el segon gran esdeveniment mundial de la ciutat.
Sant Boi 1898: Un Poble en Crisi
Mentre a Barcelona es parlava de progrés, Sant Boi afrontava un any terrible. La desfeta colonial se sumava a desastres naturals i a una economia fràgil, creant un context de patiment i precarietat per a la majoria de la població.
💧
Inundació
L’Aiguat de Sant Antoni destrueix infraestructures clau.
🎖️
Guerra Colonial
Lleves forçoses i retorn de soldats ferits.
🧑⚕️
Crisi Sanitària
El psiquiàtric acull les víctimes mentals de la guerra.
Economia Local Santboiana
A finals del segle XIX, Sant Boi era un poble eminentment agrícola, però ja començaven a sorgir les primeres indústries que transformarien la seva economia en les dècades següents.
El Viatge Tràgic dels Santboians
Per a molts joves de Sant Boi, la guerra de Cuba no va ser una qüestió de política imperial, sinó un camí sense retorn que va començar a casa i va acabar, en el millor dels casos, en l’oblit d’una institució psiquiàtrica.
🏡
Llar a Sant Boi
Joves de famílies humils
→
🚢
Lleves Forçoses
Enviats a la Guerra de Cuba
→
💔
Retorn sense Glòria
Ferits, morts o amb salut mental afectada
→
🏥
Destí Final: El Psiquiàtric
Ingressats sense honors ni reconeixement
Inversions i Indiferència: Un Balanç Desigual
Mentre Salvador Samà invertia grans sumes en projectes que augmentaven el seu prestigi i el de les seves «ciutats d’acollida», no hi ha constància d’obres de beneficència significatives a Sant Boi, la seva «localitat d’evasió». Aquest gràfic compara el seu mecenatge en diferents llocs.
Evolució del Patrimoni Samà (1898 vs. 1998)
La pèrdua de les colònies i la Guerra Civil van transformar el patrimoni familiar. Els actius es van reconcentrar a Catalunya, però algunes propietats clau, com les de Sant Boi, es van perdre, mentre que altres, com el Parc Samà, es van adaptar per sobreviure.
Propietat/Actiu
Ubicació
Estat en 1898
Estat en 1998
Fortunes Colonials
Cuba, Filipines
Propietat
Perdut
Parc Samà
Cambrils
Propietat Privada
Propietat (Obert al públic)
Palau de Marianao
Sant Boi
Propietat
Venut
Can Torrents & Torrefigueres
Sant Boi
Propietat
Venut
Palau Samà
Barcelona
Propietat
Venut (substituït per edifici bancari)
ELS SAMÀ I TORRENTS DAVANT DE LA DESFETA DEL 98: INDEPENDÈNCIA DE CUBA I ADÉU A FILIPINES
Jove II Marqués de Marianao Salvador Samà I Torret. AI Color
Salvador Samà i Torrents no era un qualsevol. Nascut a Barcelona el 1861, va heretar amb només cinc anys el marquesat de Marianao i una xarxa d’interessos econòmics que s’estenien per Cuba i les Filipines. La seva família era l’arquetip de l’“indià” 🚢, aquells que van fer fortuna a Amèrica, sovint amb negocis com el tràfic de persones esclavitzades, ferrocarrils i béns arrels. El 1893, va rebre el títol de Grande de España, i la seva carrera política va ser meteòrica: diputat, senador vitalici i fins i tot alcalde de Barcelona en dues ocasions! 🏛️
Amb la tempesta de la pèrdua colonial a l’horitzó, Salvador Samà i Torrents, amb la seva bona formació i consciència de la situació, va tenir una postura pragmàtica. Va suggerir abandonar una Cuba independent per centrar-se en les Filipines i Puerto Rico, que considerava més fàcils de defensar. Fins i tot va publicar articles i un opuscle, Cuestiones nacionales e internacionales (1900), on analitzava la transició de Cuba de colònia a república i l’impacte de la intervenció nord-americana. La seva mirada estava posada en la gran política i els grans negocis, una visió que, com veurem, contrastava amb les necessitats més properes.
«guarde a Vd. muchos años. Madrid Diez y nueve de Octubre de mil ocho-cientos noventa y siete. El Marqués de Marianao».
Podria ser relatiu a les gestió dels conflictes de les colònies.
Patrimoni de la Família Samà i Torrents (Propietats circa 1898)2
Nom de la Propietat / Actiu
Tipus de Patrimoni
Ubicació Original
Dels Samà (finals S.XIX)
Estat / Propietat en 1898
Notes / Observacions
Fortunes colonials
Econòmic / Comercial
Cuba, Filipines
Sí
Propietat familiar, però amb futur incert a causa de la desfeta colonial
Origen en el comerç d’esclaus i altres negocis colonials. Reconcentració de recursos a Espanya post-1898.1
Parc Samà
Immobiliari / Jardí Històric
Cambrils, Catalunya
Sí
Propietat privada de la família
Creat per Salvador Samà i Torrents (1881). Declarat Bé Cultural d’Interès Nacional. No obert al públic com a atracció turística en aquesta data.
Palau de Marianao
Residencial / Immobiliari
Sant Boi de Llobregat, Catalunya
Sí
Propietat familiar
Transformació d’antiga masia (1885-1890). Venut per Salvador Samà i Sarriera durant la Guerra Civil Espanyola (posteriorment a 1898).
Can Torrents
Residencial / Immobiliari
Sant Boi de Llobregat, Catalunya
Sí
Propietat familiar (a través de la branca Torrents)
Propietat històrica de la família Torrents, vinculada als Samà pel matrimoni. Ubicació actual de l’Arxiu Municipal Històric de Sant Boi.1
Torrefigueres
Residencial / Immobiliari
Sant Boi de Llobregat, Catalunya
Sí
Propietat familiar (a través de la branca Torrents)
Propietat històrica de la família Torrents, vinculada als Samà pel matrimoni.1
Palau Samà (Casa Salvador Samà)
Residencial / Immobiliari
Barcelona, Catalunya
Sí
Propietat familiar
Una de les primeres edificacions de mitjan segle XIX a la Gran Via-Passeig de Gràcia, núm. 11.
Casa Lluís de Papiol (Casa Torrents)
Residencial / Immobiliari
Barcelona, Catalunya (Raval)
Sí
Propietat familiar (a través de la branca Torrents i de Papiol)
Situada al carrer del Carme, 31. Catalogada com a bé cultural d’interès local. 2
Altres propietats (Torrents i Samà)
Immobiliari / Terres
Vilanova i la Geltrú, Cubelles, Calafell, Sant Pere de Ribes, Sitges, Jafre, El Prat de Llobregat, Barcelona (i altres a Catalunya)
Sí
Propietat familiar (a través de les branques Samà i Torrents)
Salvador Samà i Torrents també Marquès de Vilanova i la Geltrú. La família Torrents era propietària d’unes 25 hectàrees a Vilanova (prop de la Masia d’en Cabanyes) i altres terres prop de Cubelles. L’extens patrimoni de Can Papiol (Torrents i de Papiol) incloïa nombroses propietats rústiques i urbanes en diverses poblacions catalanes, incloent Sant Boi de Llobregat.
Parc Samâ3 (Cambrils)Can Torrents, 1913. Font: Arxiu Fotogràfic Barcelona. AI ColorEntrada Palau de MarianaoPalau Samà (Pg.Gràcia, Barcelona.1860’s-1936)4. Construït al seu lloc el Banco Vitalicio. AI Color
ELS SAMÀ I TORRENTS DAVANT LES LLEVES DEL 98 I VIDES SANTBOIANES: INDIFERÈNCIA5
Mentre Salvador Samà i Torrents debatia estratègies imperials des de Madrid, a Sant Boi de Llobregat la realitat era molt diferent. La guerra de Cuba va ser un drama humà: molts joves de famílies humils van ser obligats a anar a la guerra per les lleves, i un bon nombre d’ells van morir o van tornar amb greus problemes de salut mental, sense cap reconeixement. 😔
La comunitat de Sant Boi va mostrar una gran solidaritat, amb l’Ajuntament impulsant subscripcions populars per ajudar les famílies afectades. Però, què feien les grans fortunes com els Samà? El text inicial assenyala una «indiferència» notable. A diferència d’altres famílies riques, els Samà no van realitzar obres públiques significatives a Sant Boi: ni escoles, ni hospitals, ni grans obres de beneficència. Això contrasta amb el seu paper de mecenes en altres «ciutats d’acollida» com Cambrils, on van crear l’espectacular Parc Samà 🌳, o Vilanova i la Geltrú, on també tenien propietats i títols.
Per als Samà, Sant Boi semblava ser més una «localitat d’evasió» o de retir, mentre que els seus grans projectes i inversions filantròpiques es concentraven on tenien els seus principals interessos econòmics i polítics. Aquesta distància es va fer més evident en un 1898 especialment dur per a Sant Boi, no només per la guerra, sinó també per una greu inundació al gener que va destruir infraestructures clau. En aquest context de doble crisi, la manca d’implicació de l’elit va accentuar la sensació de desigualtat. La imatge dels «Últims de Cuba»3 arribant al psiquiàtric de Sant Boi sense honors és un testimoni silenciós d’aquesta bretxa.
IN MEMORIAM ALS SOLDATS ESPANYOLS DEL 1898A CUBAREPRATIATS EL 1901 AL PSIQUIÀTRIC DE SANT BOI
ANDALUSIA: Juan Ramos Noda, Félix Herrera Cortés, José Custo Vargas, Antonio Anclares Rodés, Maximino Martínez Pérez. ARAGÓ: Luis Hernández Campillo. CANTRABRIA: Pedro Zalada Maestre. CASTELLA-LLEÓ: Julián Vega García, Agustín Baquería Herrera. VALLADOLID: León Marcos Vicente. CATALANS: Miquel Cornet Llagües, Anastasio Massallés Bullit, Jacinto Jove Molino. EUSKADI: Prudencio Mendia Unzueta. EXTREMADURA: Juan Carballo Pulido. GALICIA: Manuel Casals Campo, Manuel Rodríguez Casanova. ORENSE: Juan Rodríguez Ferro. MADRID: Dionisio Royo Manso, Juan Burget Hidalgo, Immanuel López Gallo. MURCIA: Salvador García Minuesa. PAÍS VALENCIÀ: Juan Hernández Carbonell, Pedro Rodríguez Martín. CUBÀ: Emilio González. PUERTO RICO: Juan Serrate Rosario. Felipe Juan Mengual: Soldat que havia de tornar amb l’expedició però va restar a l’Havana per la seva gravetat.
‘Manicomio De San Boy de Llobregat’ Ilustración.1907. AI ColorHospital Militar de l’Havana., 1898. Font: Dialnet, Universitat de La Rioja.. AI Color
Indicadors Socio-Econòmics de Sant Boi de Llobregat (1890-1920)2
Any
Població
Economia Principal
Esdeveniments Clau
Institucions Destacades
1890
~5.000 (estimat)
Principalment Agrícola
Psiquiàtric Sant Joan de Déu (des de 1854) 6
1898
5.311 17
Agrícola, Inicis Indústria 17
Desfeta colonial de 1898 (Guerra de Cuba), Aiguat de Sant Antoni (gener)
Psiquiàtric Sant Joan de Déu (gestió Orde Hospitalari des de 1895) 6
1901
Agrícola, Inicis Indústria
Arribada dels «Últims de Cuba» al psiquiàtric de Sant Boi
Psiquiàtric Sant Joan de Déu
1909
Agrícola, Inicis Indústria
Setmana Tràgica
Psiquiàtric Sant Joan de Déu
1918
Agrícola, Inicis Indústria
Pandèmia de grip
Psiquiàtric Sant Joan de Déu
1920
~8.000 (estimat)
Agrícola, Indústria en creixement
Psiquiàtric Sant Joan de Déu
Vida quotidiana i agricultura a Sant Boi de Llobregat a finals del Segle XIX. Font: AHMSB. AI ColorFábrica textil de Can Dubler de Sant Boi. Fundada el 1917.6 Font: Ajuntament de Sant Boi de Llobregat. AI Color
CONCLUSIONS: Un Llegat Complex i una Crida a la Memòria 📚
La història dels Samà i Torrents és un mirall de la complexitat del segle XIX. Una fortuna colossal, forjada en part amb el tràfic d’esclaus, va permetre a Salvador Samà i Torrents ser una figura clau en la modernització de Barcelona i un actor influent en la política espanyola. Però aquesta grandesa va conviure amb una notable distància respecte al patiment de la gent comuna a llocs com Sant Boi, on les conseqüències més dures de la desfeta colonial van ser viscudes en silenci.
El llegat dels Samà és, per tant, un llegat de contrastos: de riquesa i oblit, de progrés i sacrifici. És una història que ens recorda la importància de mirar més enllà dels grans noms i esdeveniments per descobrir les realitats humanes que sovint queden a l’ombra.
Què podem aprendre d’això? 🤔 Que la història no és només de grans herois, sinó també de les vides anònimes i els sacrificis oblidats. Us animem a explorar els arxius locals, a escoltar les històries que no sempre surten als llibres de text i a reflexionar sobre com el passat, amb les seves llums i ombres, continua modelant el nostre present. La memòria és la millor eina per construir un futur més just i equitatiu. 💡
Referències:
VÍDEO PODCAST «MENYSPREU DELS SAMÀ ALS SACRIFICIS INVISIBLES DE SANT BOI DEL 98» – la locució s’ha generat amb Google Flash Deepsearch, les imatges i el muntatge de vídeo s’han realitzat amb Microsoft Designer i Clipchamp AI, i l’animació d’imatges amb IA.
Aquesta col·lecció audiovisual, titulada «Memòria i homenatges» i emmarcada dins de l’espai Independent Media & Events de santboi.tv, aplega un conjunt de documentals, entrevistes i reportatges a càrrec de la seva producció. L’arxiu constitueix un valuós exercici de recuperació de la memòria històrica, social i cultural, retent homenatge a figures rellevants, testimonis de la lluita obrera i veïnal, i a esdeveniments significatius com l’exili republicà, la vida als barris de Barcelona o la guerra d’Iraq, a través d’una acurada realització documental.
![SantBoi[.Tv]ai](https://santboi.tv/wp-content/uploads/2024/09/LogoStBoi.TvAi_.png)
