La semana anterior preguntaba si valía la pena ir a votar. Mi respuesta hoy sería que sí, de forma contundente. En el Estado español la derecha se ha hecho con el poder de todas las autonomías en juego, y en Catalunya un partido xenófobo, que agita el odio al inmigrante, sigue subiendo. Todo ello en paralelo a una abstención de más del 50% y con el Movimiento 15M en marcha. Son síntomas claros de una democracia en descomposición. Unas elecciones generales anticipadas con una indignación cada vez mayor pueden ser las catapultas para recuperar el espíritu de transformación.
-
En general: la abstención supera el 50%.Posibles causas: las municipales, la crisis,la desafección a la política yla falta de movilización de los partidosLas elecciones municipales normalmente son de baja participación. Éste año han sido especialmente llamativas por el entorno de crisis y de agitación pacífica que se vive. Es curioso observar la noche de las elecciones cómo ningún líder político se ha acordado de ninguno de éstos fenómenos.Realizado un primer análisis se puede observar por qué parece que los partidos conservadores y muy conservadores han arrasado. Por un lado el PSOE ha perdido una suma de votos ingentes. Por otro los resultados del espectro centro-derecha (PP y Ciu) han sido resultado de tener un electorado fiel más que de su incremento moderado en el voto.En el Estado español:el PP arrasa con un 2% más de votospor el hundimiento del PSOEy pese a los casos corrupciónEn éstas elecciones municipales, comparadas a las anteriores del 2007, el PSOE ha perdido más de 1,5 millones de votos. La gestión de la crisis con reformas (recortes) les ha pasado duramente factura. Seguramente los 200 mil votos ganados por Izquierda Unida vienen en parte por los perdidos por el PSOE.El Partido Popular se ve crecido con menos de medio millón más de votos, y prácticamente tiene un poder absoluto en autonomías no históricas y municipios fuera de éstas. La historia nos dice que la concentración de tanto de poder no positiva para la gestión democrática y más con los casos de corrupción aún pendientes de juicio.Hay que recordar que las Elecciones Generales tiene por lo menos un 20% más de participación. Ésta diferencia hace que las municipales puedan marcar una tendencia pero no ser del todo extrapolables.En Catalunya: CiU se imponey el PP se estabiliza como tercera fuerzacon tópicos duros sobre la immigraciónEn Catalunya el castigo al PSC no ha sido menor. Cuánto más capitalidad tiene una ciudad más se ve afectada por la política general. Con 200 mil votos menos pierden sus feudos históricos de Girona y Barcelona. Mantienen Lleida y Tarragona.En cierta forma hay una réplica a nivel del PP con CiU con su auge municipal, porque quien govierna la Generalitat con “les retallades” o con casos comunicantes de corrupción no han sido castigados. En los Consells Comarcals, Diputacions Provincials, y Municipis CiU será hegemónica con tan solo unos 50.000 votos más en toda Catalunya.El discurso del “inmigrante tiene la culpa de todo y más aún de la crisis” ha hecho mella para atraer un electorado marginal y de perfil cultural bajo. Con él el Partit Popular se ha hecho con Badalona y se ha estabilizado como tercera fuerza. Dará alas a CiU dónde haga falta. Otra fuerza xenófoba arraigada en Vic sigue creciendo con tal discurto en muchos municipios. Paradogicamente ha empleado a subsaharianos y pakistanies para poner su propaganda electoral.En Sant Boi de Llobregat:con 1.000 votos se obtiene un concejal,con un 47% de participación,el independentismo sale por no unir su voto,y la xenofobia entra con fuerzaLos resultados de Sant Boi de Llobregat hablan por sí sólos: nadie esperaba que ahora tuviera una nueva marca distintiva en el mapa. Entran tres nuevos concejales con tintes racistas con 3.000 mil votos alimentados en los barrios con más inmigración.El PSOE mantiene 10 concejales pero necesita otra vez de “la Governança”, posiblemente con los 4 de Iniciativa – Verds y/o los 3 de Convergència i Unió, para seguir governando. El PP con planfletos reduccionistas, y por la conyuntura estatal, se han visto catapultados a la segunda fuerza con 5.000 votos y 5 concejales. ERC queda fuera debido a la dispersión del voto independentista. Todo unido hubiera conseguido representación.Hace unas semanas picaron al timbre de mi escalera una persona joven y adulta, rapada, que al preguntarle quien era me respondió “Ayuntamiento”. Cual fue mi sorpresa que al bajar y mirar el buzón me encontré un panfleto llamado “Info SantBoi”. Lo ví, lo leí… no me lo creía… Era de todo menos “Info”. En su editorial cargaba duramente sobre las personas inmigrantes con tópicos que pensaba superados y que siembran el odio entre nuestros vecinos.Estoy seguro que la mayoría de santboyanos somos tolerantes y apostamos por la convivencia y tenemos claro que los Derechos Humanos son para todos y que nadie es ilegal por que nos ampara tal Derecho Universal. No exiten “unos seres humanos más que otros”.Entonces se empezó a mover por SMS el aviso de ir a participar en las redes sociales para impedir que consiguieran participación. Haciendo autocrítica parece que nada se ha conseguido y que muchos vecinos de Sant Boi de Llobregat que tenemos las ideas claras al respecto no hemos hecho suficiente para evitarlo.El voto es la primera posibilidad de participar y seguramente hay ocasiones que se impone utilizarlo. En éstas elecciones, en las que cerca del 53% de los samboyanos no ha ido, seguramente hubiera ayudado más que nunca a que ésta fuerza política no obtuviera los resultados que ni ellos mismos se esperaban. Hay que recordar que les da más recursos económicos y les permite seguir alimentando su charlatanería incendiaria. Además hay que hacer un llamamiento a que las personas de otros países, que estén censadas en el municipio y tengan derecho al voto, lo ejerzan.En positivo: que sumemos con el Movimiento 15M,y que cuando se anticipen las Generales, las aprovechemosEn conclusión, los tiempos que nos tocan vivir nos recuerdan muchas crisis históricas que han alimentado conflictos diversos y graves cómo el racismo. Tenemos una generación muy bien preparada que nos está dando una lección de organización y participación y que nos pide su apoyo. Seguramente la presión política en el Estado propiciará también que se adelante las elecciones generales. Sumado todo tenemos un caldero a corto plazo muy incierto. Lo único que podemos estar en la certeza es que recuperar la suma más que la resta es lo que nos hará más fuertes ante quienes alimentan desigualdades e injusticias sin razón. Hagámoslo.
-
El 22 de maig d’enguany estem convocats per anar a donar el nostre vot, o no, a qui ens representaran políticament més properament.
Pot ser per aquesta circumstància és el vot més important, amb la paradoxa que en aquestes eleccions gaire bé més de la mitat de la població s’absté d’anar a votar.
Un marc social, polític i econòmic decadent
Les causes d’aquesta distància cada cop més gran amb els polítics són clares: ens trobem en un marc social de depressió econòmica i social difícilment de recordar i no s’ha progressat gaire en apronfundir sobre les normes de participació democràtica.
Possiblement aquest temps es sembla molt als anys de la transició on teníem més d’un 25% d’atur. A diferència d’aquell temps certament avui podríem dir que tenim “un coixí del benestar” més ample.
A Sant Boi alguns estudis (El llobregat, 13-01-11) situen la participació sobre el 42%. Aquest mateix estudi dona al PSC per sota del llindar de la majoria absoluta, una pujada de CiU, i un descens notori d’IC i d’ERC, que es veu afectada per l’irrumpció de la força independentista CUP. El PP pràcticament manté el seu vot, encara que hi ha qui pronostica que serà la segona força local (Josep Maria Comas, finestretesdesantboi.blogspot.com).
Uns resultats de la participació local pobre
En l’última legislatura el cap polític del PSC, Jaume Bosch, es va proposar incidir en la “governança” com a forma de govern. Al consistori municipal governen tots els partits menys el PP i Ciutadans. Des del punt de vista de l’eficàcia ha sigut modesta: tenim la desfeta de projectes com la desaparició de la Caserna i la central elèctrica o el tancament del projecte del Parc Lluís Companys. En positiu tenim un hospital comarcal ampliat i el rescat de l’Ateneu Santboià.
En quant a la participació, l’entramat de sis consells de barri, nous consells sectorials, un Consell de Ciutat, una Junta local de Seguretat participativa… sembla ser que no desperta l’interés ciutadà. En totes les reunions sempre es veuen les mateixes cares.
Alternatives i propostes per a reaccionar
Inside Job, Indignaos, Reacciona... són films i assajos que ens obren els ulls. Ens mostren per què no ens de quedar de braços plegats.
Una primera aproximació local seria establir d’una vegada per totes llistes obertes en la votació dels nostres representants. Amés no és cert que no n’hi hagin alternatives en el sistema actual: hi han formes de participació directa en marxa, com el “municipalisme“, i es poden recórrer als canals tan extraordinaris com suposen els d’Internet (observem les revoltes als païssos àrabs). Els vells models associatiu-estatutaris amb un registre judicial obligat queden desfasats davant de la immediatesa de congregació que permeten les xarxes digitals socials i mòbils.
¿Fins a quant començarem a reaccionar i els nostres polítics permetran canalitzar la participació directa?
La resposta pot esclatar en qualsevol moment. -
Ara fa una mica més de 7 anys, l’abril del 2002, va començar a rutllar “SantBoi.Tv”: un projecte de comunicació social, local i global que pretén aportar propostes innovadores i professionals als seus participants, i que reverteixi de forma directa i constructiva en la comunitat.
Els seus mateixos fundadors van ser els primers en realitzar formació des del 1997 a centenars de persones sobre multimèdia i Internet, a Sant Boi de Llobregat, Cornellà, Castelldefels, Barcelona i Catalunya (ASETAC, PRECSA, Best, ESSERP, UAB, ICTA), abans que al nostre municipi arribessin el punt Òmia (Fundació Marianao, que al principi es va negar a fer activitats informàtiques) i les aules municipals TIC com l’Olivera. Tot allò que s’ha produït ens ha reafirmat com a impulsors i orientadors dels mitjans i projectes que vindrien més tard.
En aquelles dates naixia “e-xpecta”, associació d’expressió i comunicació, però per divergències en les línies de treball, es van dissociar en portals diferents: una mena “d’agenda informativa local” que va ser “ensantboi.com”, i un portal de producció i comunicació audiovisual i online, “santboi.tv”.
En SantBoi.Tv vam tenir clar el respecte a la nostra autosuficiència i autonomia, tant econòmica com material, i el desenvolupament de les nostres produccions i activitats.
Vam començar a realitzar informació local, obres audiovisuals relacionades amb l’entorn (Homo Vitalis, Camps Blancs, Ciutat Cooperativa), i vam ser testimonis directes d’altres moviments socials amb documentals, reportatges i entrevistes (Todoslosmundos, In-Out – més aprop-, Assemblea del Barri del Raval-Xino, Marcos Ana…). Per què també la nostra acció és directa en cinema digital hem sigut els primers impulsors de la ficció audiovisual local en HD: curt-metratges i llarg-metratges. També hem realitzat i donat suport a tallers i homenatges.
Últimament continuem fent formació de qualitat d’audiovisuals i de mitjans online (Biblioteca Maria Eulàlia Capmanny, TV3 – Interactiva, Gabinet de Comunicació de l’Ajuntament de l’Hospitalet, Círculo de lectores, CCOO del Barcelonés…), de forma directa o través d’entitats con CREA o Idees al Forn (de l’Hospitalet). Com a producció local pròpia realitzem un documental sobre Marianao i donem suport en la comunicació social a l’associació del Memorial democràtic de SEAT i CCOO del Barcelonès.
En la vessant online, SantBoi.Tv vam expressar la idea d’una “xarxa civil santboiana” dels canals existents a Internet (com es podia observar en la nostra tercera versió de web). Avui una proposta semblant és Bloc a Bloc, un recull interessant sobre tots els “blocaires” de la vila i que és premiada per la seva gran funció de relació social o local que abasta. A SantBoi.Tv amés vam fer pinya amb la promoció de les TIC, en les seves jornades respectives, amb projectes d’interés com Cal-Tux o Wif-Fi Santboi.
Contemporanis a nosaltres, sobre el 2000-2004, vam veure el naixement (Fractal), mort i resurrecció de la franquícia de Vilaweb.cat a Sant Boi, el primer mitjà de informació local en línia. Aprofitant la tecnologia simple del bloc, s’han creat algunds altres canals informatius i de cultura de la mà d’ensantboi.com, (Sant Boi Cultura, i Sant Boi Noticies) amb una actualització interessant.
També l’espectre audivosual, després de ser en SantBoi.Tv els primers des del 2000-2003 en “penjar” audiovisuals propis, i en fer servir el directe “live streem”, s’ha ampliat l’oferta santboiana actual. Durant aquest any i mig passat, amb el cognom “sant boi tv”, van aparèixer nous continguts a nivell cultural i informatiu, interessant per la informació i actualitat que disposen, i amb una producció voluntarista:
- Imatges de Sant Boi Tv: reportatges locals sobre cultura i societat,
- SantBoi Noticies santboitv: canal informatiu en Youtube, també de la mà d’ensantboi.com, i
- Finestretes de Sant Boi.tv: entrevistes de figures rellevants de la comunitat local.
Tots aquests mitjans els trobareu accessibles en RSS des del nostre web en la pestanya: Feeds – Info Local. Us el podeu descarregar per tenir-ho al vostre escriptori de l’ordinador.
Saludem amb molt de carinyo totes les iniciatives que hi hagin, per què això és Internet, la democratització més gran que hi hagut mai de l’accéss a la producció de continguts i a la informació. Aviam quan tot aquest moviment emprenedor i civil es veu reforçat amb l’esperada TV local-comarcal, ara per ara aturada. Aprofitem per felicitar l’existència dels 22 anys de Nas de Barraca, com a degà de informació local.
Resumint, ningú ens pot negar que hem sigut el motor i els pioners de molt del que s’està fent avui dia al web a nivell local, i que continuarem donant el nostre suport, impulsant produccions pròpies de qualitat i professionals, i participant també més enllà de les fronteres municipals, i amb plena independència. Sabem què pot ser és un acte d’autoafirmació… però real. -
Dani Jarque és un veí santboià que ha passat a la història com el primer capità de l’Espanyol del seu nou estadi de futbol. El seu palmarès professional és faraònic.
Cal remarcar els seus inicis fins els 12 anys en el C.F.Ciutat Cooperativa-Ases, on tants de nosaltres ens vam iniciar en el món de futbol infantil.
Més enllà de la seva història esportiva remarcar també el seu tarannà personal: practicava el submarinisme, jugava al futbolí, sentia el flamenc, i li agradava el “pocho”. És a dir, tot allò que encara el feia més proper i humà.
La seva pèrdua ha estat gaire bé una tragèdia novel·lada pels propis mitjans.
Cal destacar l’escassa rellevància que ha tingut entre els mitjans locals.
Des d’aquí volem donar-li, amb les nostres modestes possibilitats, un homenatge sentit, profund, més enllà del Jarque futbolista, al Jarque persona i al Jarque veí.
Volem transmetre tot el nostre suport a la família i mostrar tot el nostre respecte i admiració per com ha portat el condol.
Aquí deixem una sèrie de recursos seleccionats a la fi que podeu tenir la millor impressió d’aquest gran veí que ens ha deixat, però que com pocs ha sigut model de veí santboià.
JARQUE – IN MEMORIAMRecursos biogràfics i futbolístics:
http://es.wikipedia.org/wiki/Daniel_Jarque
http://www.fuerzaperica.com/dani-fotos_del_rcd_espanyol-igfpo-8020.htmRecursos audiovisuals:
– Historia fubolística:
http://www.youtube.com/watch?v=N9jorm2ztf0&feature=player_embedded
http://www.youtube.com/watch?v=_rlKwPF9VOE&feature=related– Palabras de Jarque a la familia de Puerta:
http://www.youtube.com/watch?v=RlY0be9PvRY&feature=related– Gol de Jarque al Madrid:
http://www.youtube.com/watch?v=GZKVZYBJ4rk&feature=related– Rodes de premsa de Dani Jarque:
http://www.youtube.com/watch?v=ziaa1Wb0hK8&feature=related
http://www.youtube.com/watch?v=xWZppZ7dCoY&feature=related
http://www.youtube.com/watch?v=rwvKaDliZP8&feature=related– Homenatges dels aficionats:
http://www.youtube.com/watch?v=pG8Ap8pcAJo&NR=1
http://www.youtube.com/watch?v=m1rfBs_JJlQ&feature=related
http://www.youtube.com/watch?v=3ksyceGkG2E&feature=response_watchCondols oficials:
– Ajuntament de Sant Boi de Llobregat: http://www.santboi.cat:8080/NPremsaW.nsf/ca-WebNPremsa-BASE/C12570A40043BB01C125760E00264BB5?OpenDocument&Clau=tnoticies&Idioma=ca– Generalitat de Catalunya:
http://www20.gencat.cat/portal/site/Departament-de-la-Vicepresidencia/menuitem.231745376b0b41e13a81e810b0c0e1a0/?vgnextoid=2c26e3a4ada71110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=2c26e3a4ada71110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall&contentid=4e89d6e36aef2210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD -
Sant Boi té un lloc al món. No és per què Pau Gasol sigui un esportista d’élite. És per què a la nostra vila del Baix residien indians, aquells catalans que van fer negocis en les amériques. La ciutat està agermanada amb el Districte de Marianao de La Habana des dels anys 90 per aquest motiu. És previst que en uns dies comencin unes exposicions sobre els Indians en Can Torrents i en el Centre d’Art.
En SantBoi.Tv estem produint un documental que pretén contar la història de la família que va donar-li nom aquest barri de la nostra vila. El Marianao del segle XX va ser testimoni mut, i d’origen, de les grans subversions de l’Espanya d’aquells temps.
Un altre país amb moltes complicitats històriques amb Catalunya és Xile. Allà van marxat dos amics nostres: Ibán i Angel. Un país que en tota la seva extensió ens recorda sobre tot la recent celebració de la mort de Salvador Allende en el cop d’estat sagnant protagonitzat per Pinochet.
En aquell temps, al nostre país, treballadors i treballadores lluitaven en la clandestinitat. Antonio Mayo, representant del Memorial Democràtic dels Treballadors de SEAT, i lluitador antifranquista, ha escrit les seves memòries, que són també les dels seus companys i companyes. Nosaltres hem pogut ser partícips. El seu testimoni és tan necessari com necessari es fa la memòria històrica col·lectiva.
I un altre barri on les demandes de la transició van ser ferotges per la millora del benestar veïnal, és el de Ciutat Cooperativa. Avui dia es troba en una transcendental situació: la de la transformació de la banda que el separa de la Colònia Güell. Un macro-projecte polèmic deixaria els seus habitants definitivament vorejats per espais urbans i d’asfalt de gran envergadura. En un referèndum consultiu, fet per l’Associació de Veïns, va donar com a resultat per majoria rebutjar la proposta.
No deixarem aquesta columna sense recordar la tasca que el nostre company Said està realitzant en el barri de Gràcia. Ens mostra uns dels seus autoretrates en la nostra portada, que acompanyen a imatges de Marianao, Xile o els deprimits terrenys al costat del Carrer Lluís Companys. -
És el primer cop que m’adreço obertament per aquest mitjà per escriure. És el primer cop que faig servir la paraula directa per expressar el meu descontentament. Sempre he fet servir l’acció directa i constructiva i la comunicació audiovisual per mostrar la nostra visió de compromís dels fets socials que ens envolta.Però ara toca parlar, potser més fort que mai. Vaig ser, ja fa un parell d’anys, a la sala de plens on s’anunciaven els estatuts del que suposaria la futura TDT d’algunes poblacions veïnes i nosaltres. Era una noticia positiva. Ara aquests representants polítics ajornen sine die l’obertura del que hauria de ser “Delta TV”.Amb l’excusa, ara, de la crisi, diuen que “destinen els diners de la inversió necessària a altres prioritats socials”.La política de comunicació municipal continua amb miopia, i ara encara més cega. Vivim unes circumstàncies que impliquen un canvi de model econòmic, on la inversió en les TIC són més necessàries que mai, i on la integració de les telecomunicacions i la indústria audiovisual, d’entreteniment i cinematogràfica van de la mà.¿I què fan els nostres polítics? Defugeixen aquesta línia estratègica tan necessària com elemental: crear serveis de comunicació, i local, permet a la comunitat tenir un servei directe per potenciar l’economia. Sigui el petit comerç, sigui el volum d’iniciatives de comunicació voluntarista com les que existeixen a Sant Boi, o sigui la possibilitat d’oferir oportunitats laborals serioses als nous i potencials professionals de la comunicació que a la nostra vila tenim. Tot són avantatges per no esperar més. Ja hem esperat prou.És més necessari que mai crear una Corporació Local de Mitjans, en la qual quedin integrades totes les eines comunicatives a l’abast, i que avui no haurien de representar un pressupost tan alt com el que actualment costa. Integrar la nostra ràdio, el Viure Sant Boi, i una plataforma audiovisual pròpia, aprofitant sobretot Internet, hauria de ser la manera de poder resoldre les mancances què històricament una vila com la nostra ha tingut a nivell del desenvolupament de la comunicació local. Coressa, com a corporació de serveis, es podria convertir en gestora de l’administració d’aquesta corporació, de manera que pugui garantir la seva viabilitat econòmica, aprofitant també la seva incidència en la formació ocupacional i continua en les TIC.Per cert, aprofitant l’avinentesa, recomano a Coressa que millori substancialment la usabilitat del seu web, per què realment fa pena.De moment el que ens queda és continuar donant les gràcies als projectes que de forma voluntarista porten altres mitjans.