🔄Rodamots.Cat

Anar-se’n la llum, quedar-se a les fosques. Amb les obres que fan aquí al costat sovint salten els ploms i ens quedem sense llum. També: fondre’s els ploms Abans teníem tan poca potència que, quan endollàvem dos o tres aparells elèctrics alhora, es fonien els ploms.

En sentit figurat, passar algú a parlar d’una altra cosa, canviar de conversa, sobretot quan és insistent i enutjosa. No vull que me’n parlis més, de tot això; canvia de disc.

Adolescent sexualment precoç, seductora. El Diccionari del català popular i d’argot de Joaquim Pomares (1997) hi incorpora un altre matís: ‘Joveneta a qui agraden els homes madurs’.

Persona que s’assembla molt a una altra, en relació amb aquesta.

Relatiu al Faust de Goethe i a l’actitud representada pel protagonista, caracteritzada per l’avidesa de viure, el terror del més enllà i per la preocupació per la presència del diable en la vida de l’home.

Dit d’una veu o d’un crit molt fort, que retruny. Va fer una rialla estentòria que va ressonar per tota la casa.

1  Persona que s’encanta amb qualsevol cosa, apàtica, lenta a obrar. 2  Ingenu, babau, sense malícia.

1  Dit de la persona que fa la feina malament, que no és de fiar. 2  Beneitot, ximplet, curt de gambals.

Persona sense cap mena d’escrúpol; brètol.

Ignorant, persona de poc trellat, de poca formalitat; carallot. A eixe no li ho encomanes, que és un moniato.