🔄Rodamots.Cat

Ésser escrupolós en executar, en judicar, alguna cosa. Aquesta feina és molt delicada i s’ha de mirar prim a fer-la bé. També tenim la frase feta contrària, no mirar prim ‘no tenir escrúpols, miraments’. Quan parla no mira prim i diu coses que ofenen la gent.

Anar prim, seguit de de i un nom, vol dir anar escàs d’aquesta cosa: anar prim de butxaca (o de calés), anar prim de roba ‘dur-ne poca’ (o, jocosament, estar despullat), anar prim de ventre (o de panxa) ‘patir o passar gana’… Treballa molt; però, tot i així, va prim de butxaca perquè té moltes… Read more »

Amb molta detenció i detallisme. Reflexionant-hi de prim compte, va arribar a la conclusió que valia més deixar aquella feina.

Fer distincions, observacions, etc., subtils o excessivament subtils; ser molt remirat, considerar molt els detalls. La Maria filava molt prim a l’hora de triar els xicots amb qui sortia. No cal que fileu tan prim: la qüestió és més simple del que sembla. No t’acceptarà el treball si no és perfecte; és un home que… Read more »

Magre, prim, dit especialment de la cara. xuclat de galtes  De galtes enclotades.

1  De poques carns. Estar flac. «El qui està gras i voldria estar flac tendeix a engreixar els altres.» (Josep Pla) 2  Sense força, sense vigor per a resistir, feble. Flac de cames. Flac de cap. Flac de memòria. L’home era flac, i tot seguit caigué en la temptació. Aquest puntal és flac: no aguantarà…. Read more »

1  Que té poc greix o teixit adipós. El meu cunyat Ramon és ben magre. Una dona magra. Carn magra. 2  De poca substància, no gras, no ric. Una vegetació magra. Un terreny magre. Calç magra. Hem tingut un dinar molt magre. 3  Mesquí, insuficient. Un guany magre. La renda és ben magra. passar-la (o… Read more »

Es diu de coses o persones molt primes. Va tornar d’Amèrica sense un cèntim i prim com un tel de ceba; gairebé no el vam conèixer.

Revelar-se l’engany. Es fa passar per demòcrata, però ensenya la ceba quan parla defensant posicions totalitàries.

1  Trampa que es fa arranjant d’amagat les cartes perquè, en jugar, resulti perjudicat l’adversari. Com podia guanyar sempre, sense patotes? 2  fer la patota  Fer trampes en el joc, per obtenir un benefici, per no sortir perjudicat; no jugar net. Si no fes la patota, els impostos se’m menjarien tots els guanys.