🔄Rodamots.Cat

Insecte odonat, d’ales llargues, estretes i negroses, que es troba abundosament pels marges dels rius i de les séquies; espiadimonis.

Gastar més del que les possibilitats d’un permeten; excedir-se, extralimitar-se. Aquests mesos que treballes només a mitja jornada mira de no estirar més els peus que el llençol. També: allargar (o estirar) més els peus que la flassada, allargar més el peu que la sabata, estirar més el braç que la màniga… «Qui s’allarga més… Read more »

En sentit figurat, portar massa enllà les coses. Si estireu tant la corda en les negociacions, al final no aconseguireu res. També: tibar la corda

Accionar el mecanisme de descàrrega d’aigua del vàter. Va costar que s’acostumés a estirar la cadena cada vegada que anava al vàter.

Treure l’auricular del telèfon del seu suport per trucar, respondre o impedir que soni. Va despenjar el telèfon i va trucar a casa. En sonar el telèfon, la secretària el despenjà.

Anar-se’n la llum, quedar-se a les fosques. Amb les obres que fan aquí al costat sovint salten els ploms i ens quedem sense llum. També: fondre’s els ploms Abans teníem tan poca potència que, quan endollàvem dos o tres aparells elèctrics alhora, es fonien els ploms.

En sentit figurat, passar algú a parlar d’una altra cosa, canviar de conversa, sobretot quan és insistent i enutjosa. No vull que me’n parlis més, de tot això; canvia de disc.

Adolescent sexualment precoç, seductora. El Diccionari del català popular i d’argot de Joaquim Pomares (1997) hi incorpora un altre matís: ‘Joveneta a qui agraden els homes madurs’.

Persona que s’assembla molt a una altra, en relació amb aquesta.

Relatiu al Faust de Goethe i a l’actitud representada pel protagonista, caracteritzada per l’avidesa de viure, el terror del més enllà i per la preocupació per la presència del diable en la vida de l’home.