🔄Rodamots.Cat

Magre, prim, dit especialment de la cara. xuclat de galtes  De galtes enclotades.

1  De poques carns. Estar flac. «El qui està gras i voldria estar flac tendeix a engreixar els altres.» (Josep Pla) 2  Sense força, sense vigor per a resistir, feble. Flac de cames. Flac de cap. Flac de memòria. L’home era flac, i tot seguit caigué en la temptació. Aquest puntal és flac: no aguantarà…. Read more »

1  Que té poc greix o teixit adipós. El meu cunyat Ramon és ben magre. Una dona magra. Carn magra. 2  De poca substància, no gras, no ric. Una vegetació magra. Un terreny magre. Calç magra. Hem tingut un dinar molt magre. 3  Mesquí, insuficient. Un guany magre. La renda és ben magra. passar-la (o… Read more »

Es diu de coses o persones molt primes. Va tornar d’Amèrica sense un cèntim i prim com un tel de ceba; gairebé no el vam conèixer.

Revelar-se l’engany. Es fa passar per demòcrata, però ensenya la ceba quan parla defensant posicions totalitàries.

1  Trampa que es fa arranjant d’amagat les cartes perquè, en jugar, resulti perjudicat l’adversari. Com podia guanyar sempre, sense patotes? 2  fer la patota  Fer trampes en el joc, per obtenir un benefici, per no sortir perjudicat; no jugar net. Si no fes la patota, els impostos se’m menjarien tots els guanys.

Engany, acció fraudulenta. Estic fart de mantàfules. A vore si per fi reballen al carrer al deshonrat eixe i podem alenar tranquils. També: mantàfola, matàfula, matràfola, mantàfora… D’aquestes variants, l’única que figura al DIEC és matràfola (podria ser un tuti al Paraulògic).

Engany, allò que diu, fa, etc., el qui tracta d’enganyar, especialment no donant allò que hom n’esperava, causant decepció.

Voler fer veure coses increïbles; enganyar, fer veure coses que no són de veres. No te’l creguis que et vol fer veure la lluna en un cove. —L’intenten enredar i ell no se n’adona. —Exacte. Li volen fer veure la lluna en un cove. També: voler fer veure la lluna al mig del dia

Expressió que refuta una negació a vegades implícita. Naturalment que vindré demà amb vosaltres; ves si no! Tant que m’agrada la muntanya! Ves (o veges) és la la segona persona del singular de l’imperatiu de veure i s’usa com a mot expressiu solt (ves) o bé en locucions com ara ves per on o la… Read more »