Molt lluent, llampant, brillant, resplendent. Han deixat el perol lluent com una espasa. Contemplàvem el cel lluent com una espasa, sense cap núvol a l’horitzó. També: lluent com una escata de peix, lluent com un espill, més lluent que un ambre

Perill que amenaça algú d’una manera constant. Els refugiats que han fugit del seu país tenen l’espasa de Dàmocles penjada a sobre.

Persona que destaca molt en una activitat determinada. En això de contar faules és un espasa, el teu oncle! També s’usa la frase feta ser un primer (o primera) espasa. Aquesta expressió prové del món de la tauromàquia.

Passar matant amb l’espasa. Més de la meitat dels presoners varen passar a fil d’espasa. Per extensió, causar una estossinada o gran mortaldat amb una guerra o un atac.

En sentit figurat, matar, fer estrall. Des de dalt de la muralla van escabetxar bona part dels atacants fins que aquests es van retirar. També en sentit figurat i col·loquial s’usa com a equivalent de ‘suspendre (un estudiant que s’examina)’. El professor ha escabetxat molts alumnes.

Matar. El van atrapar en un carreró i allí el van pelar.

1  Treure la freixura o les entranyes (especialment els pulmons) d’un animal. 2 Per extensió, matar. Si m’enganyes, t’esfreixuro. Esfreixurar-se també pot voler dir ‘fatigar-se en extrem en algun treball, treure el fetge per la boca’: Ara s’esfreixura en aquesta feinada, però després diu que podrà descansar.

Fer menjar (normalment a un gos) una boleta composta d’una barreja de metzines, vidre mòlt, etc., amb bocins de carn, pa o altres menges, amb la finalitat de matar-lo. En aquella època a la comarca hi havia molts gossos malalts i vagabunds i de vegades optaven per donar-los la bola perquè eren un perill.

Menjar una miqueta per fer-se passar la gana. A mig matí sempre mato la gana amb uns quants fruits secs. També: matar (o trencar) el cuc

Refrany que expressa que tenir necessitat d’una cosa és prou motiu per pensar-hi contínuament, fins i tot en somnis. També: qui té fam, somia truites (o coques o rotllos o cassoles); vegeu-ne més variants a la Paremiologia catalana comparada digital