1  Planta anual dioica de la família de les cannabàcies, de fulles palmatisectes, amb les flors masculines disposades en panícula i les femenines en glomèrul, originària d’Àsia central i cultivada extensament per obtenir-ne les fibres i les llavors (Cannabis sativa). 2  Fibra tèxtil treta del cànem que serveix especialment per a fer cordes, cordills, roba,… Read more »

1  Palmera monoica del gènere Raphia, de tronc gruixut, fulles pinnades i blanquinoses per sota, i fruit cobert d’esquames, font de la fibra del mateix nom. 2  Fibra extreta de les fulles de la ràfia, blana, sedosa i molt resistent, que serveix per a fer cabassos, cordills, barrets, calçat, etc.

Branca prima, llarga i flexible, de la vimetera o d’altres arbres, emprada per a fer recipients i alguns petits mobles. Els vímets serveixen per a fabricar objectes de cistelleria i certs mobles lleugers.

Planta herbàcia del gènere Typha, de la família de les tifàcies, d’inflorescència a manera de cilindre compacte de color bru, que es fa als aiguamolls i a les aigües de curs lent, les fulles de la qual, linears, molt llargues i coriàcies, poden ésser teixides per a fer-ne seients de cadira, estores, cistells, etc. També:… Read more »

Planta de la família de les gramínies, molt robusta, de fulles gruixudes i tenaces i d’inflorescència compacta amb llargues arestes, pròpia de les brolles i timonedes de les terres mediterrànies meridionals, emprada per a la manufactura de cordes, cabassos, calçat, catifes, pasta de paper, etc. (Stipa tenacissima o Macrochloa tenacissima). …pica espart i fes cordell

1  Natural d’Esparta; relatiu o pertanyent a Esparta o als seus habitants. 2  Dit d’una persona, un sistema, etc., caracteritzats per una certa austeritat i rigidesa. Un esperit espartà. Una educació espartana.

En el Nou Testament i en la literatura rabínica, lloc de càstig dels culpables després de la mort, equivalent a l’infern cristià.

1  Política exterior de neutralitat absoluta imposada per la Unió Soviètica a Finlàndia del 1947 al 1991. 2  Per extensió, política exterior de neutralitat absoluta imposada per una gran potència a un altre estat.

Pati interior d’una casa de pisos, destinat a donar claror a les habitacions que no tenen mirada a carrer. S’usa sobretot a Mallorca; en altres bandes en diem celobert o desllunat.

Lloc o situació on hi ha una confusió grandíssima. El mercat de Marràqueix era una babel de llengües i cultures on podies sentir amazic, àrab, hebreu, judeocastellà i francès.