ecología – SantBoi[.Tv]ai

“Auntlanties: barriendo el suelo oceánico” creado con IA por @Niceaunties

Este proyecto nace inspirado en Platón sobre la gran mancha de basura del Pacífico y los pobres pájaros con la barriga llena de plásticos.

Una pieza visual surrealista con la que concienciar sobre una problemática muy real: el plástico está venciendo a los océanos.

Más de un millón de aves y 100.000 mamíferos marinos mueren al año por culpa de ésto.

Un resultado bestial cuando la creatividad se utiliza con estos fines. Magnético e impactante resultado a la vez.

Camino rural - campo - ecología - Info Sant Boi - Info: 📰Noticies i 📚Memòria - memoria - Memoria Historica - paseo - recuperación - ruta forestal - senderismo - sendero

El Escarabajo Verde – Camino público: prohibido el paso

abril 9, 2014 - Per Marc Santboià

En España hay un millón de kilómetros de caminos públicos, pero muchos de ellos se están privatizando. Grupos ecologistas luchan para impedir que estos senderos de toda la vida desaparezcan. Antes los caminos permitían el transporte entre municipios, ahora sirven para pasear y hacer deporte.

Rodamots.cat

Cada dia un mot

lluent com una espasa
Molt lluent, llampant, brillant, resplendent. Han deixat el perol lluent com una espasa. Contemplàvem el cel lluent com una espasa, sense cap núvol a l’horitzó. També: lluent com una escata de peix, lluent com un espill, més lluent que un ambre
espasa de Dàmocles
Perill que amenaça algú d’una manera constant. Els refugiats que han fugit del seu país tenen l’espasa de Dàmocles penjada a sobre.
espasa
Persona que destaca molt en una activitat determinada. En això de contar faules és un espasa, el teu oncle! També s’usa la frase feta ser un primer (o primera) espasa. Aquesta expressió prové del món de la tauromàquia.
passar (algú) a fil d’espasa
Passar matant amb l’espasa. Més de la meitat dels presoners varen passar a fil d’espasa. Per extensió, causar una estossinada o gran mortaldat amb una guerra o un atac.
escabetxar
En sentit figurat, matar, fer estrall. Des de dalt de la muralla van escabetxar bona part dels atacants fins que aquests es van retirar. També en sentit figurat i col·loquial s’usa com a equivalent de ‘suspendre (un estudiant que s’examina)’. El professor ha escabetxat molts alumnes.
pelar
Matar. El van atrapar en un carreró i allí el van pelar.
esfreixurar
1 Treure la freixura o les entranyes (especialment els pulmons) d’un animal. 2 Per extensió, matar. Si m’enganyes, t’esfreixuro. Esfreixurar-se també pot voler dir ‘fatigar-se en extrem en algun treball, treure el fetge per la boca’: Ara s’esfreixura en aquesta feinada, però després diu que podrà descansar.
donar la bola
Fer menjar (normalment a un gos) una boleta composta d’una barreja de metzines, vidre mòlt, etc., amb bocins de carn, pa o altres menges, amb la finalitat de matar-lo. En aquella època a la comarca hi havia molts gossos malalts i vagabunds i de vegades optaven per donar-los la bola perquè eren un perill.
matar la gana
Menjar una miqueta per fer-se passar la gana. A mig matí sempre mato la gana amb uns quants fruits secs. També: matar (o trencar) el cuc
qui té gana, somia pa
Refrany que expressa que tenir necessitat d’una cosa és prou motiu per pensar-hi contínuament, fins i tot en somnis. També: qui té fam, somia truites (o coques o rotllos o cassoles); vegeu-ne més variants a la Paremiologia catalana comparada digital