Sovint pensem que el trencadís de Gaudí va néixer de sobte al Passeig de Gràcia o que la geometria de la Sagrada Família va baixar del cel per inspiració divina. Però, i si us digués que la clau de tot plegat estava amagada en un mirador de Sant Boi de Llobregat?
En ple Any Gaudí, la recerca patrimonial ens està revelant que la Torre de la Miranda, al Parc de Marianao, no és només un mirador bonic: és l’esglaó perdut, la peça del trencadís que ens faltava per entendre com un arquitecte eclèctic es va convertir en el geni de les formes orgàniques.
Sant Boi, el laboratorio de Gaudí para configurar el Modernismo. PodCast IA (Cast.)
El “Triangle d’Or” del Baix Llobregat
Torre Miranda en 1940Torre Miranda en 2009 Sense BaranaTorre Miranda en 2020 Descuidada
Per entendre La Miranda, cal mirar el mapa de l’època. Imagineu-vos a Antoni Gaudí viatjant en tartana des de l’estació de Cornellà cap a la Colònia Güell. Pel camí, passava obligatòriament per davant de la finca de Marianao.
La connexió no era només geogràfica, sinó d’amistat i negocis: Eusebi Güell (el mecenes de Gaudí) i Salvador Samà (Marquès de Marianao) eren íntims. De fet, va ser Samà qui va vendre a Güell els terrenys on avui s’aixeca el Park Güell de Barcelona. En aquest entorn de confiança, era gairebé impossible que Samà no demanés “un cop d’ull” o un consell al mestre Gaudí per a la seva pròpia torre-mirador.
La signatura secreta: Arcs funiculars i rocalla
Si entrem a La Miranda, els ulls d’un arquitecte s’il·luminen. El projecte de rehabilitació de 1987 ja ho advertia: l’accés es fa per arcs assimilables als funiculars. Aquesta és la “signatura estructural” de Gaudí. En una època on tothom construïa amb línies rectes o arcs de mig punt, aquí trobem la mateixa lògica que la Cripta de la Colònia Güell o els viaductes del Park Güell.
I no només això. La torre simula una elevació natural de rocalla i l’interior amaga una cova circular amb una volta d’aresta naturalista.
Torre Miranda en 2009 Base Rocalla CovaTorre Miranda en 2009 Entrada Escala_Cargol Empedrat Que Simula FustaTorre Miranda en 2009 Mirador Hexagonal Amb Crist Dels Faura
És el mateix llenguatge del “Jardí Invisible” del Psiquiàtric de Sant Boi, aquell laboratori silenciós on la tesi de David Agulló (PDF UPC Commons) ha demostrat que Gaudí va assajar, deu anys abans, les voltes que després veuriem a la Sagrada Família.
La Miranda té vida pròpia gràcies a la gent que l’ha guardat. Sabíeu que el Crist que corona la torre no hi era al principi? Van ser els Faura, la nissaga de masovers de la finca de Marianao, qui el van pujar posteriorment. Aquest gest va acabar de sacralitzar un lloc que ja es deia que concentrava “forces tel·lúriques”.
I aquí apareix un altre personatge clau: Lluís Parés. Aquest constructor, santboià de soca-rel, era l’home de confiança de Gaudí. Va ser ell qui va materialitzar els somnis impossibles de l’arquitecte a Barcelona. Parés no només coneixia els secrets de la rocalla, sinó que va portar la mà d’obra local (els paletes de Sant Boi) a les grans obres del modernisme.
⏳ Cronologia: L’eix de La Miranda de Marianao
Aquesta és la cronologia detallada de l’eix Gaudí-Marianao, centrada en la gènesi de La Miranda com el punt d’inflexió que connecta el misticisme naturalista del segle XIX amb el creixement urbà de Sant Boi.
1. L’Escenari (Abans de La Miranda)
1852: Neix Antoni Gaudí a Reus o Riudoms.
1880:Salvador Samà i Torrents (II Marquès de Marianao) encarrega a Josep Fontserè i Mestre (mestre de Gaudí) la transformació de la finca de Marianao i el disseny d’un parc que evoqués la Cuba colonial.
1881: S’inaugura el Parc Samà a Cambrils, on Gaudí i Fontserè ja col·laboren en estructures de rocalla.
2. L’Ancora: La Creació de La Miranda
C. 1880 – 1890 (Darrer quart del segle XIX):Construcció de LA MIRANDA. L’obra s’atribueix a Ramon Fontserè (deixeble de Gaudí). S’erigeix com un mirador naturalista sobre un turó amb la seva característica planta hexagonal, rocalla i arcs funiculars a l’interior, marcant el punt d’unió entre la tècnica de Fontserè i les teories estructurals que Gaudí començava a desenvolupar.
1889: Salvador Samà ven a Eusebi Güell 15 hectàrees de terreny a Barcelona per construir el Park Güell, consolidant el vincle social entre els promotors de Gaudí i Marianao.
3. El Laboratori: Gaudí a Sant Boi
1898: Gaudí comença el projecte de l’església de la Colònia Güell (la Cripta), a escassa distància de Marianao.
1903 – 1912: Construcció del “Jardí Invisible” al Psiquiàtric de Sant Boi. Gaudí utilitza el centre com a banc de proves experimental per a la Sagrada Família.
1906: Es construeix la Cova-cascada del manicomi, amb una volta hiperbòlica que anticipa en deu anys els sostres de la Sagrada Família.
1912: Es culminen els bancs de trencadís del manicomi, un assaig previ al banc del Park Güell (acabat el 1914).
4. La Transformació: Dels Samà als Parés
Post-construcció original (s. XX): La família Faura, masovers de la finca, pugen l’escultura de Crist al quiosc hexagonal de La Miranda, dotant-la d’una dimensió religiosa que no formava part del pla purament naturalista original.
1948 – 1949:Abdón Bordoy, exadministrador dels Samà, compra la finca de Marianao en subhasta pública i inicia el procés d’urbanització.
1962:Josep Maria Ciurana dissenya el projecte de la Ciutat Cooperativa, un model d’urbanisme social autosuficient.
Anys 60: L’empresa Luis Parés, S.L. (descendents de Lluís Parés, el constructor santboià de confiança de Gaudí) aixeca la Ciutat Cooperativa als terrenys venuts per Bordoy, unint físicament Marianao amb la Colònia Güell.
5. El Reconeixement (L’Actualitat)
1974: El Palau de Marianao i el nucli del parc passen a ser de propietat municipal.
1987: L’Ajuntament de Sant Boi redacta el Projecte de Rehabilitació de La Miranda, on es documenten formalment els seus arcs funiculars i la seva importància arquitectònica.
2019: La tesi de David Agulló revela oficialment el pes de Gaudí a Sant Boi a través del Jardí Invisible.
2026: Celebració de l’Any Gaudí a Sant Boi per reivindicar La Miranda i el modernisme local com a peces clau del llegat del geni.
L’Enigma de La Miranda: La Petjada de Gaudí a Sant Boi?
Any Gaudí – Sant Boi de Llobregat
L’Enigma de La Miranda
Hi ha una obra no reconeguda d’Antoni Gaudí amagada al Parc de Marianao?
L’any 1987, un pla de rehabilitació descrivia La Miranda com un mirador eclèctic amb elements naturalistes sorprenents. Recentment, la tesi sobre el “Jardí Invisible” del Psiquiàtric ha posat sobre la taula l’autoria de Gaudí en obres locals. És l’hora d’unir els punts: la geografia, les relacions socials i l’ADN arquitectònic apunten a una possible intervenció del mestre a Marianao.
📍 El Triangle d’Or Geogràfic
La Miranda no es troba en un lloc qualsevol. S’erigeix estratègicament a mig camí exacte entre dos punts neuràlgics de l’època: el Psiquiàtric (amb el seu Jardí Invisible) i la Colònia Güell, on Gaudí experimentava amb la seva famosa Cripta.
🏥Jardí Invisible (Psiquiàtric)
🏛️La Miranda (Marianao)
⛪Cripta (Colònia Güell)
Distància de desplaçament natural entre els dos grans projectes de l’època.
🔍 L’ADN Arquitectònic
El projecte de rehabilitació de 1987 va documentar característiques a La Miranda que són signatures inequívoques de l’estil gaudinià en la seva fase naturalista:
Arcs FunicularsL’interior s’hi accedeix per arcs “assimilables als funiculars”, l’obsessió estructural de Gaudí a la Cripta.
Rocalla i Cova NaturalistaSimulació d’una elevació natural i espai lliure a la manera d’una cova amb volta d’aresta, idèntic al tractament de les grutes del Psiquiàtric.
Materials SimulatsTant la barana com l’estructura del quiosc hexagonal simulen fusta utilitzant materials petris.
Similitud de Trets Estilístics
Comparativa basada en la documentació de la Tesi del Jardí Invisible i el Pla de 1987.
🤝 La Xarxa de Connexions
🎩
Eusebi Güell
Mecenes absolut d’Antoni Gaudí i promotor de la Colònia Güell (a pocs minuts de Marianao).
📐
Antoni Gaudí
Treballant simultàniament a la Cripta Güell i, segons la recent tesi, al Jardí Invisible del Psiquiàtric.
↔
↔
🌴
Salvador Samà
Promotor del Parc Marianao i de La Miranda. Conegut amic personal i cercle íntim d’Eusebi Güell.
“Era pràcticament impossible que Gaudí, treballant al costat i avalat per Güell, no fos consultat pel gran amic d’aquest, el Marquès de Marianao.”
⏳ Cronologia d’un Misteri
Finals S. XIX
Construcció original de La Miranda al Parc Marianao com a mirador naturalista de planta hexagonal.
Espai
Anys d’activitat de Gaudí
Construcció de la Cripta i el Jardí Invisible. Transmissions orals parlen de “forces tel·lúriques” al lloc de La Miranda, concepte afí al misticisme gaudinià.
Espai
Anys posteriors
La família Faura (massovers de la finca) pugen posteriorment el Crist que corona la torre, alterant el significat original purament naturalista de l’obra.
Espai
Actualitat
El pla de 1987 i la tesi doctoral recent evidencien la necessitat urgent de reavaluar el patrimoni. Actualment la zona està abandonada i no és visitable.
Espai
El Veredicte de les Dades
Analitzant la documentació existent (plànols de 1987, testimonis en vídeo, i la tesi de David Agulló), el pes de l’evidència circumstancial justifica plenament obrir una investigació oficial.
Evidència ArquitectònicaMolt Alta
Correlació GeogràficaMolt Alta
Vincles Socials (Güell-Samà)Alta
Documentació Directa FírmadaPendent de trobar
Demanem una Investigació Oficial
La Miranda no pot seguir sent una ruïna abandonada. Durant aquest Any Gaudí, fem una crida a l’Ajuntament de Sant Boi i a les autoritats de patrimoni per crear un comitè d’experts que analitzi en profunditat aquestes dades.
La Miranda Regenerada per AI
Conclusió: Sant Boi, la ciutat que Gaudí va escollir per provar-ho tot
La Miranda de Marianao no és una curiositat local; és el manifest d’una arquitectura que volia ser natura. És el laboratori on la pedra va començar a corbar-se seguint les lleis de la gravetat. Avui, redescobrir La Miranda és fer un viatge directe a la ment de Gaudí abans que el món sencer el conegués.
El parc revelat: estils i història a través de la mirada fotogràfica, a càrrec d’Eli Pedrosa – Any Gaudí
Activitat fotogràfica familiar i dinàmica al Parc de Marianao de Sant Boi, amb joc de pistes per descobrir bancs, fonts i estructures dissenyades per
Sant Boi reclama el seu lloc en la història: som la ciutat on el Modernisme va aprendre a ser immortal.
Annex: De la Miranda a la Ciutat Cooperativa, La Bòbila, Tancant el cercle
El llegat de Gaudí a Sant Boi no es va aturar amb la seva mort. Durant el desarrollismo, la història va fer un salt fascinant. Abdón Bordoy, l’exadministrador dels Samà que va comprar la finca Marianao, va ser qui va vendre els terrenys del Molí Nou.
I qui va construir el barri de la Ciutat Cooperativa? Exacte: la família Parés (Luis Parés, S.L.), els descendents d’aquell mestre d’obres de Gaudí. Sota la visió de l’ideòleg Josep Maria Ciurana, el barri es va aixecar precisament en l’espai que uneix Marianao amb la Colònia Güell. És com si la història hagués volgut que la mateixa estirp de constructors que va ajudar Gaudí a innovar, acabés unint físicament els seus dos grans laboratoris a través d’un projecte d’urbanisme social pioner.
Ciudad Cooperativa – Sant Boi de Llobregat – Luis Pares
La Bòbila de Sant Boi, situada originalment en terrenys de la finca de Marianao, va ser l’element logístic que va fer possible l’eclosió del modernisme orgànic a la comarca. La seva ubicació estratègica permetia que el transport en carro fins a la Colònia Güell, el Manicomi o el mateix Parc de Marianao fos ràpid i eficient, una necessitat imperativa donada la lentitud del transport a cavall de segle. Sota la direcció o influència de la família Parés, especialment del mestre d’obres Lluís Parés (constructor de confiança d’Antoni Gaudí), la bòbila no només fabricava materials estàndard, sinó que es va convertir en un centre d’experimentació tècnica.
Ladrillos de Sant Boi para Gaudí. PodCast IA (Cast.)Simulació AI de la zona 0 de La Bòbila entre Marinao i la Colònia Güell
Un dels grans llegats d’aquesta producció va ser l’ús dels “maons recuits” —peces que per una cocció excessiva quedaven deformades i fosques— que Gaudí va rescatar del rebuig industrial per conferir a la Cripta de la Colònia Güell les seves textures naturals i rugoses. Així mateix, la bòbila subministrava les rajoles fines o “rasilles” necessàries per a la tècnica de la volta de maó de pla (volta catalana), que forma l’esquelet invisible de les coves i cascades del Jardí Invisible i del Parc de Marianao. Aquest cicle industrial va tancar-se de forma poètica: als anys 60 i 70, l’empresa Luis Parés S.L. va aixecar el barri de la Ciutat Cooperativa sobre el mateix terreny on abans s’extreia el fang, transformant definitivament la “pedrera” del modernisme en un nou nucli urbà per a milers de persones.
La història de la família Samà a Sant Boi de Llobregat, coneguts com a “Indianos”que van construir els majestuosos Parcs de Samà i el de Marianao, és un fascinant mirall de les convulsions del primer terç del segle XX a Espanya. Des d’una posició de poder i influència, arrelada en el seu origen colonial i la seva fortuna, els Marquesos de Marianao van veure com la Segona República, la devastadora Guerra Civili la repressió de la dictadura franquista van erosionar dràsticament el seu llegat. En aquest article, explorarem el destí del II Marquès, Salvador Samà i Torrents, i el III Marquès, Salvador Samà i Sarriera, la vida del qual es va veure truncada per una inesperada condemna per maçoneria. Prepara’t per descobrir com la història d’una família il·lustre amb presència i llegat a Sant Boi visualitza les profundes divisions d’una època.
1.1. QUI ERA EL MARQUÉS DE MARIANAO? Els Marianao esclavistes i Rafaela Torrents i Higuero (Segle XIX) 1.2. ELS PALAUS I ELS PARCS DELS INDIANOS SAMÀ (Cambrils més modernista i Marianao mès medieval i gòtic) 1.3. MENYSPREU DELS SAMÀ A SANT BOI (incita la independència de Cuba i indiferència dels sacrificis dels santboians del 98) 1.4. INFLUÈNCIES DELS SAMÀ (repressió a l’anarcosindicalisme creixent i seu de Primo de Rivera)
1.5. LA FI DELS SAMÀ A SANT BOI (la II República i la LRMC – Llei de Repressió de la Maçoneria i el Comunisme)
Vïdeo PodCast VOSC “SAMÀ, THE END” (LA FI DELS SAMÀ A SANT BOI (la II República i la LRMC – Llei de Repressió de la Maçoneria i el Comunisme)
Dades Biogràfiques i Familiars Clau dels Marquesos de Marianao (II i III)
Criteri
Salvador Samà i Torrents (II Marquès de Marianao)
Salvador Samà i Sarriera (III Marquès de Marianao)
Naixement/Mort
17 d’abril de 1861 – 28 de juny de 1933
11 de desembre de 1884 – 21 de desembre de 1948
Títols
II Marquès de Marianao (Grande d’Espanya), I Marquès de Vilanova i la Geltrú
III Marquès de Marianao (Grande d’Espanya), II Marquès de Vilanova i la Geltrú
Rols Polítics
Diputat per Vilanova i la Geltrú (1886, 1889), Gandesa (1891-1896, 1896); Senador (1898-1923); Alcalde de Barcelona (1905-06, 1910-11); Membre del Partit Liberal
Diputat per Tortosa/Vendrell (1910, 1916, 1918); Senador per la Lliga Regionalista (1919); Monàrquic, de Dretes, Primorriverista
Estat Maçònic
No s’esmenta
Ex-Mestre Masó
Condemna Franquista
No aplicable (mort abans)
Condemnat el 1941 a 20 anys i 1 dia de presó per Maçoneria
Esposa
María de los Dolores Mercedes Magdalena de Sarriera de Miláns 3
María de las Mercedes Coll i Castell
Fills
Salvador Samà i Sarriera, María Josefa Samà i Sarriera
Salvador Samà i Coll, Jaime Samà i Coll, María Victoria Samà i Coll
SALVADOR SAMA-I-TORRENTS- II MARQUÈS-DE-MARIANAOSALVADOR SAMÀ I SARRIERA – III MARQUÈS DE MARIANAO
Salvador Samà i Torrents i la II República
Salvador Samà i Torrents, el II Marquès de Marianao, va ser una figura central durant el període de la Restauració borbònica a Espanya. Nascut el 1861, va heretar el títol el 1866 i va obtenir la Grandesa d’Espanya el 1893. Fill de Josep Samà Mota i Rafaela Torrents Higuero (primera marquesa de Vilanova i la Geltrú) es va casar amb Maria Dolors Sarriera, i van tenir dos fills, Salvador i Joaquim. A més, els registres històrics indiquen que va tenir dos fills més, Pere (1901) i Maria (1905), amb la minyona del Parc Samà, la senyoreta Borràs. Aquest aspecte de la seva vida personal proporciona una visió més matisada de l’individu més enllà dels seus rols públics.
La seva extensa carrera política inclou ser Diputat a Corts, Senador del Regne i, notablement, Alcalde de Barcelona en dues ocasions. Com a promotor del Parc Samà el 1881, va crear un espai que evocava la Cuba colonial i servia de lloc per a reunions polítiques i visites reials.
Malgrat ser descrit com a “conservador en política” i un pilar de l’antic règim que la República pretenia desmantellar, Samà i Torrents també era vist com a “avançat al seu temps” i “cosmopolita”. Aquesta dualitat el va situar en una posició complexa davant l’arribada de la Segona República Espanyola el 14 d’abril de 1931.
“La República, proclamada el 1931, va representar una ruptura radical amb el sistema monàrquic, amb l’objectiu de dur a terme reformes liberals, atorgar autonomia regional i separar l’Església de l’Estat.”
La República va impulsar reformes ràpides i profundes, especialment les que afectaven l’Església i la propietat de la terra, la qual cosa va generar una polarització significativa i un descontentament creixent entre les faccions conservadores. Salvador Samà i Torrents va morir el juny de 1933, durant aquest període de tensions creixents, però abans de l’esclat de la Guerra Civil. La seva mort el va estalviar de la violència directa i la persecució que patiria la seva generació i el seu fill.
Salvador Samà i Sarriera i la LRMCfranquista
El destí de Salvador Samà i Sarriera, el III Marquès de Marianao, va ser marcat pels esdeveniments més tràgics del segle XX espanyol. Nascut el 1884, va heretar els títols el 1909. Políticament, era un “monàrquic i de dretes” i fins i tot “primorriverista”, mostrant el seu suport a la dictadura de Primo de Rivera.
Les propietats de la família a Sant Boi també van patir. El Parc Samà va ser “confiscat pel Comitè Antifeixista de Cambrils” el 1936 i utilitzat per a fins militars, convertint-se en un “Hospital de Sang”. A més, Salvador Samà i Sarriera “es va desfer de les propietats santboianes” durant la Guerra Civil, una acció que suggereix una alienació estratègica o forçada davant la inestabilitat. Va marxar el 1934 a la seva casa de Marianao de La Habana (Cuba) on probablement va malvendre les seves propietats.
“Malgrat ser un ‘monàrquic i de dretes’, haver estat ‘perseguit pel Front Popular’ i ‘col·laborador del Bando Nacional’, va ser ‘condemnat per les autoritats franquistes a 20 anys i un dia de presó per delicte de maçoneria’ el 1941.”
L’any 2009 no teníem només que sospites per totes les relacions que havien al voltant dels Samà. Anys més tard un estudi del 2020 reforça la idea sobre la relació amb la maçoneria i que va servir com a argument per perdre la titularitat de la Finca de Marianao a favor del seu administrador el senyor Bordoy amb el supot de les estructures polític-financeres del franquisme.
1.5. CARLES SERRET: (Actualització 2021):
“El mes de gener de 2020 es va formular, en una sessió plenària de la nostra Corporació Municipal (Sant Boi de Llobregat), una pregunta sobre la presència maçònica a la nostra vila durant el període de la Segona República (1931-1939). Traspassada aquesta demanda a l’Arxiu Històric Municipal, ens vàrem haver d’activar per rescatar aquelles petites petjades que ja coneixíem i fer un estat de la qüestió sobre un tema pràcticament desconegut. La investigació ha donat els seus fruits, interessants però potser no tant saborosos com ens hauria agradat i, ara, amb noves informacions, ja estem en disposició de parlar de personatges locals i de dos de forans –estretament vinculats amb Sant Boi–, d’un “triangle” (cèl·lula maçònica) a la vila i, fins i tot, d’un objecte: un artístic penjoll, recuperat en una intervenció arqueològica al jaciment del Benviure.” … “Salvador Samá de Sarriera (Vinyols i el Arcs, 1885 – Barcelona, 1948), III marquès de Marianao, II marquès de Vilanova i la Geltrú, comte de Solterra i Gran d’Espanya, fou un famós aristócrata vinculat al liberalisme moderat. Tot i haver donat suport al cop d’estat de Primo de Rivera (1923) i haver-se adherit a l’Alzamiento (1936) i al qual serví –com a espia– des de París, no va poder mantenir-se al marge de la repressió i va ser encausat i condemnat (a 20 anys de presó) pel delicte de maçoneria, el 1941.” 3
Ingrés a la maçoneria Salvador Samà i Sarriera va ser iniciat a la maçoneria a l’abril de 1932, a la lògia “La Unión” nº 88 de Madrid, dependent de la Gran Lògia Espanyola, amb el nom simbòlic de “Byron”.Posteriorment, va ser exaltat al grau de mestre maçó al novembre-desembre de 1933. 1
Condemna durant el franquisme Després de la promulgació de la Llei per a la Repressió de la Maçoneria i el Comunisme de 1 de març de 1940, va ser condemnat per delicte de maçoneria el 1941. 2 Tot i haver enviat una declaració-retractació des de Suïssa, on residia, confessant el seu ingrés a la lògia i el seu posterior abandonament, va ser finalment recluit a la seva casa espanyola on va morir el 1948.
El que el va fer un objectiu inesperat va ser la seva condició d'”ex-maestro masón”. El General Franco sentia una “obsessió malaltissa” per la maçoneria, a la qual vinculava amb una “conspiració judeo-maçònica” i el “bolxevisme”. Després de consolidar el seu poder el 1939, Franco va prohibir la maçoneria i va crear el “Tribunal Especial per a la Repressió de la Maçoneria i el Comunisme” el 1940.
Salvador Samà i Sarriera, III Marqués de Marianao:: Mirall de les Convulsions del Segle XX a Catalunya tras la Guerra Civil
Aquesta condemna, el 1941, va ser un testimoni de la naturalesa extrema i sovint irracional de la repressió franquista, que va prioritzar la “puresa ideològica” sobre les aliances polítiques tradicionals.
Salvador Samà i Sarriera va morir el desembre de 1948, havent patit la pèrdua de patrimoni i influència. La combinació de la confiscació republicana i la repressió franquista va portar a una erosió sistemàtica de la riquesa i la presència física dels Samà a Sant Boi. La línia masculina directa dels Marquesos de Marianao va finalitzar amb els seus fills, Salvador i Jaime Samà i Coll, que van morir solters i sense descendència, passant el títol a una branca femenina i marcant el final d’una era.
El Final dels Samà a Marianao (Sant Boi)
República, Maçoneria, Franco i Mort: La Caiguda d’una Dinastia Local
Els Samà: Propietaris i Poder a Marianao
La família Samà, amb el seu origen “Indiano” i la seva vasta fortuna, va establir una presència significativa a Marianao, Sant Boi de Llobregat. Les seves propietats i la seva influència van marcar el paisatge i la vida social de la zona durant la Restauració, convertint-los en una de les famílies més destacades de la burgesia catalana.
El II Marquès, Salvador Samà i Torrents, va ser una figura clau en l’establiment d’aquest poder local, que es veuria desafiat amb l’arribada de la Segona República.
Presència dels Samà a Sant Boi
Gran
Extensió de propietats i influència social.
1931
Any de la proclamació de la II República, inici del canvi.
Cronologia de la Despossessió a Marianao
1931: La República i l’Erosió del Poder Local
Amb la proclamació de la II República, les reformes agràries i la nova política municipal van començar a minar l’hegemonia de les grans famílies propietàries a llocs com Marianao.
1933: Mort de Salvador Samà i Torrents
El II Marquès mor, deixant al seu fill un llegat immens però en un context polític i social cada vegada més inestable a Espanya i, per extensió, a Marianao.
1936: Ús i Confiscació de Propietats a Sant Boi
Amb l’esclat de la Guerra Civil, les autoritats republicanes van fer servir les propietats dels Samà a Marianao com a hospital de salut mental i tanatori improvisat. El Parc Samà, per la seva banda, va ser confiscat. Salvador Samà i Sarriera s’exilia.
1941: Condemna Franquista del III Marquès
Malgrat la seva ideologia conservadora, Salvador Samà i Sarriera és condemnat per la maçoneria, un cop més a la reputació i al futur de la família, incloent les seves aspiracions de recuperar el control a Marianao.
1948: Mort de Salvador Samà i Sarriera
El III Marquès mor, havent perdut gran part del seu patrimoni i influència a Marianao, Sant Boi, i sense haver pogut restaurar completament l’ordre previ a la guerra.
1979: Final de la Línia Directa a Marianao
Amb la mort de Jaime Samà i Coll, V Marquès, sense descendència, la línia masculina directa dels Samà s’extingeix. El cognom Samà deixa de ser el titular principal del marquesat, marcant el final d’una era per a la família i la seva connexió directa amb Marianao.
Salvador Samà i Sarriera: El Maçó Condemnat per Franco
La història de Salvador Samà i Sarriera és un testimoni de la complexitat de la Guerra Civil i la postguerra. Malgrat ser un monàrquic i de dretes, la seva pertinença a la maçoneria el va convertir en objectiu de la repressió franquista, afectant directament la seva capacitat per recuperar el seu estatus i propietats a Marianao.
Perfil Polític
Monàrquic
De Dretes
Primorriverista
Col·laborador del Bàndol Nacional
+
L'”Enemic” Interior
🏛️
Ex-Maestro Masón
⬇️
Conseqüència: Condemna i Pèrdua
20 anys i 1 dia
de presó per delicte de Maçoneria, amb impacte directe en els seus béns a Marianao.
Les Esposes i Famílies: Un Llegat Fragmentat
La continuïtat de la família Samà a Marianao depenia de la successió. Les esposes de Salvador Samà i Torrents i Salvador Samà i Sarriera van jugar un paper en la preservació del patrimoni familiar, tot i que les circumstàncies històriques van dificultar-ho enormement.
2
Marqueses de Marianao (II i III)
amb les seves respectives esposes, que van viure el declivi familiar.
El Final de la Línia Directa a Marianao
La manca de descendència masculina directa va significar que el títol nobiliari i, per extensió, la influència directa del cognom Samà a Marianao, passaria a una branca femenina, els Fontcuberta, diluint la presència original dels Samà.
Conclusions del capítol “MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya – 1. Marianao’s: del 🌴somni colonial a➡️ l’epicentre modernista🏛️ i polític🗳️ (1866-1929)”
Aquest article sobre “El Final dels Samà a Sant Boi” serveix com a culminació dels temes explorats en els posts anteriors del capítol “MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya – 1. Marianao’s: del 🌴somni colonial a➡️ l’epicentre modernista🏛️ i polític🗳️ (1866-1929)“. La història de la despossessió i el declivi dels Samà és la prova tangible de com les profundes transformacions del segle XX a Espanya van impactar directament en l’antic ordre i les seves elits.
1.1. QUI ERA EL MARQUÉS DE MARIANAO? Els Samà, amb el seu origen d'”Indianos” i la creació del títol de Marquès de Marianao vinculat a Cuba, van representar la forta connexió amb el somni colonial. Aquesta fortuna va cimentar el seu poder i la seva posició de burgesia terratinent i conservadora a Sant Boi. 1.2. ELS PALAUS I ELS PARCS DELS INDIANOS SAMÀ El Parc Samà, símbol del seu poder i visió (fins i tot “avançat al seu temps”), es va convertir en un escenari de la seva pèrdua. La seva confiscació i ús militar durant la Guerra Civil simbolitza la fi del seu control directe sobre aquestes propietats, que eren tant el seu epicentre modernista com el reflex de la seva fortuna.
1.3. MENYSPREU DELS SAMÀ A SANT BOI L’erosió de la influència dels Samà a Sant Boi, culminada amb la venda forçada o l’alienació de les seves propietats, mostra com la seva posició privilegiada no els va protegir de la inestabilitat. La seva història il·lustra la pèrdua de control que va afectar les grans famílies davant els esdeveniments polítics, obligant-los a desprendre’s de la seva base territorial.
1.4. INFLUÈNCIES DELS SAMÀ La seva arrelada posició conservadora i la implicació en governs pre-republicans, amb figures com Salvador Samà i Torrents sent Alcalde de Barcelona i Salvador Samà i Sarriera sent “primorriverista, subratllen la seva vinculació amb l’ordre establert i, implícitament, les polítiques de control social davant el creixement de moviments com l’anarcosindicalisme.
1.5. LA FI DELS SAMÀ A SANT BOI Aquest article ha detallat exhaustivament com la II República (amb la seva polarització i reformes) i, de manera més dramàtica, la Llei de Repressió de la Maçoneria i el Comunisme (LRMC) del franquisme, van ser els factors determinants en el final dels Samà com a força dominant a Sant Boi, culminant amb la condemna del III Marquès i la dissolució de la línia directa masculina.
Cronologia d’Esdeveniments de la Família Samà i Fites Històriques Espanyoles (1860-1979)
Any
Esdeveniment Família Samà
Fita Històrica Espanyola
1860
Creació del Marquesat de Marianao per Salvador Samà Martí (I Marquès)
Inici del període de la Restauració borbònica (contextual)
1861
Naixement de Salvador Samà i Torrents (II Marquès)
1866
Salvador Samà i Torrents hereta el títol de Marianao
1881
Construcció del Parc Samà per Salvador Samà i Torrents
1884
Naixement de Salvador Samà i Sarriera (III Marquès)
1893
Concessió de la Grandesa d’Espanya a Salvador Samà i Torrents
1909
Salvador Samà i Sarriera es casa amb María de las Mercedes Coll y Castell; hereta els títols
1910-1911
Salvador Samà i Torrents exerceix com a Alcalde de Barcelona (segon mandat)
1931 (Abril 14)
Proclamació de la Segona República Espanyola
1933 (Juny 28)
Mort de Salvador Samà i Torrents (II Marquès)
1936
Parc Samà confiscat pel Comitè Antifeixista de Cambrils, utilitzat per a fins militars 1; Salvador Samà i Sarriera “es desfà” de propietats a Sant Boi
Inici de la Guerra Civil Espanyola
1938
Parc Samà esdevé un hospital de campanya
1939
Victòria de Franco, fi de la Guerra Civil; Franco prohibeix la Maçoneria
1940
Creació del Tribunal per a la Repressió de la Maçoneria i el Comunisme
1941
Salvador Samà i Sarriera condemnat a 20 anys i 1 dia per Maçoneria
1948 (Desembre 21)
Mort de Salvador Samà i Sarriera (III Marquès)
1976
Mort de Salvador Samà i Coll (IV Marquès), solter, sense descendència
1979
Mort de Jaime Samà i Coll (V Marquès), solter, sense descendència
La prohibició de la Maçoneria es declara inconstitucional
La pèrdua de les colònies espanyoles el 1898 va evidenciar el contrast entre les elits amb interessos colonials, com la poderosa família Samà, i els sacrificis gairebé invisibles dels soldats locals. Mentre Salvador Samà i Torrents, Marquès de Marianao, amb grans fortunes a Cuba i Filipines 💰, suggeria abandonar l’illa caribenya per defensar altres territoris, a Sant Boi, molts joves de famílies humils morien o quedaven afectats a la guerra, tornant sovint amb problemes de salut mental i sense reconeixement. Aquesta investigació, basada en documents de l’Arxiu Municipal Històric de Sant Boi, posa de manifest la manca d’inversions en obres de beneficència per part de la família Samà i Torrents en la seva localitat d’evasió, subratllant una indiferència de l’elit davant del patiment dels seus conciutadans més vulnerables. Un exemple colpidor? Els 26 “últims de Cuba” 💔 que, el 1901, van acabar ingressats al psiquiàtric de Sant Boi, sense honors ni cap mena de reconeixement.
Tate Cabré va ser l’autora del llibre “Cuba a Catalunya. L’obra dels indians”. A l’informatiu “La nit al dia” es va emetre l’11/03/2008 el reportatge d’Olga Miró, Joan Palau i Jordi Canades presentant la seva obra i centrat en Salvador Samà i Torrents
1.1. QUI ERA EL MARQUÉS DE MARIANAO? Els Marianao esclavistes i Rafaela Torrents i Higuero (Segle XIX) 1.2. ELS PALAUS I ELS PARCS DELS INDIANOS SAMÀ (Cambrils més modernista i Marianao mès medieval i gòtic)
1.3. MENYSPREU DELS SAMÀ A SANT BOI (incita la independència de Cuba i indiferència dels sacrificis dels santboians del 98)
1.4. INFLUÈNCIES DELS SAMÀ (repressió a l’anarcosindicalisme creixent i seu de Primo de Rivera) 1.5. LA FI DELS SAMÀ A SANT BOI (la II República i la LRMC – Llei de Repressió de la Maçoneria i el Comunisme)
Vïdeo PodCast VOSC “MENYSPREU DELS SAMÀ ALS SACRIFICIS INVISIBLES DE SANT BOI DEL 98”1
Infografia: El Doble Llegat dels Samà
El Doble Llegat dels Samà
Fortuna Colonial vs. Realitat Local a la Crisi de 1898
26
Soldats Oblidats
Mentre l’elit colonial debatia el futur de l’imperi, el 1901 arribaven a Sant Boi els “Últims de Cuba”: 26 soldats repatriats amb greus problemes de salut mental, destinats al psiquiàtric local sense honors ni reconeixement. La seva història oblidada revela el cost humà real de la desfeta del 98.
L’Ascens d’un Imperi Econòmic
La fortuna dels Samà no va néixer a Catalunya. Es va forjar a les colònies, principalment a Cuba, a través de negocis que incloïen el comerç de persones esclavitzades, ferrocarrils i plantacions. Aquesta riquesa va ser la base del seu immens poder polític i social a la metròpoli.
El Camí Cap al Poder
La riquesa colonial va ser directament transformada en influència política. Aquest flux de capital va permetre a Salvador Samà i Torrents consolidar una posició dominant en l’escena catalana i espanyola.
💰
Fortuna Colonial (Cuba)
Explotació i tràfic d’esclaus
↓
🏛️
Poder Polític a Espanya
Diputat, Senador, Alcalde de BCN
↓
🏗️
Influència i Mecenatge
Impulsor de les Exposicions Universals
La Visió de Progrés de Salvador Samà
Com a figura clau de l’elit barcelonina, Salvador Samà va ser un dels principals promotors de la modernització de la ciutat, utilitzant la seva influència per impulsar projectes de gran envergadura que van definir la Barcelona de finals del segle XIX i principis del XX.
1888
Exposició Universal
Membre clau de la junta organitzadora, projectant Barcelona al món.
1905
Alcalde de Barcelona
Primer dels seus dos mandats com a màxima autoritat de la ciutat.
1929
Exposició Internacional
Torna a ser una figura central en el segon gran esdeveniment mundial de la ciutat.
Sant Boi 1898: Un Poble en Crisi
Mentre a Barcelona es parlava de progrés, Sant Boi afrontava un any terrible. La desfeta colonial se sumava a desastres naturals i a una economia fràgil, creant un context de patiment i precarietat per a la majoria de la població.
💧
Inundació
L’Aiguat de Sant Antoni destrueix infraestructures clau.
🎖️
Guerra Colonial
Lleves forçoses i retorn de soldats ferits.
🧑⚕️
Crisi Sanitària
El psiquiàtric acull les víctimes mentals de la guerra.
Economia Local Santboiana
A finals del segle XIX, Sant Boi era un poble eminentment agrícola, però ja començaven a sorgir les primeres indústries que transformarien la seva economia en les dècades següents.
El Viatge Tràgic dels Santboians
Per a molts joves de Sant Boi, la guerra de Cuba no va ser una qüestió de política imperial, sinó un camí sense retorn que va començar a casa i va acabar, en el millor dels casos, en l’oblit d’una institució psiquiàtrica.
🏡
Llar a Sant Boi
Joves de famílies humils
→
🚢
Lleves Forçoses
Enviats a la Guerra de Cuba
→
💔
Retorn sense Glòria
Ferits, morts o amb salut mental afectada
→
🏥
Destí Final: El Psiquiàtric
Ingressats sense honors ni reconeixement
Inversions i Indiferència: Un Balanç Desigual
Mentre Salvador Samà invertia grans sumes en projectes que augmentaven el seu prestigi i el de les seves “ciutats d’acollida”, no hi ha constància d’obres de beneficència significatives a Sant Boi, la seva “localitat d’evasió”. Aquest gràfic compara el seu mecenatge en diferents llocs.
Evolució del Patrimoni Samà (1898 vs. 1998)
La pèrdua de les colònies i la Guerra Civil van transformar el patrimoni familiar. Els actius es van reconcentrar a Catalunya, però algunes propietats clau, com les de Sant Boi, es van perdre, mentre que altres, com el Parc Samà, es van adaptar per sobreviure.
Propietat/Actiu
Ubicació
Estat en 1898
Estat en 1998
Fortunes Colonials
Cuba, Filipines
Propietat
Perdut
Parc Samà
Cambrils
Propietat Privada
Propietat (Obert al públic)
Palau de Marianao
Sant Boi
Propietat
Venut
Can Torrents & Torrefigueres
Sant Boi
Propietat
Venut
Palau Samà
Barcelona
Propietat
Venut (substituït per edifici bancari)
ELS SAMÀ I TORRENTS DAVANT DE LA DESFETA DEL 98: INDEPENDÈNCIA DE CUBA I ADÉU A FILIPINES
Jove II Marqués de Marianao Salvador Samà I Torret. AI Color
Salvador Samà i Torrents no era un qualsevol. Nascut a Barcelona el 1861, va heretar amb només cinc anys el marquesat de Marianao i una xarxa d’interessos econòmics que s’estenien per Cuba i les Filipines. La seva família era l’arquetip de l’“indià” 🚢, aquells que van fer fortuna a Amèrica, sovint amb negocis com el tràfic de persones esclavitzades, ferrocarrils i béns arrels. El 1893, va rebre el títol de Grande de España, i la seva carrera política va ser meteòrica: diputat, senador vitalici i fins i tot alcalde de Barcelona en dues ocasions! 🏛️
Amb la tempesta de la pèrdua colonial a l’horitzó, Salvador Samà i Torrents, amb la seva bona formació i consciència de la situació, va tenir una postura pragmàtica. Va suggerir abandonar una Cuba independent per centrar-se en les Filipines i Puerto Rico, que considerava més fàcils de defensar. Fins i tot va publicar articles i un opuscle, Cuestiones nacionales e internacionales (1900), on analitzava la transició de Cuba de colònia a república i l’impacte de la intervenció nord-americana. La seva mirada estava posada en la gran política i els grans negocis, una visió que, com veurem, contrastava amb les necessitats més properes.
“guarde a Vd. muchos años. Madrid Diez y nueve de Octubre de mil ocho-cientos noventa y siete. El Marqués de Marianao”.
Podria ser relatiu a les gestió dels conflictes de les colònies.
Patrimoni de la Família Samà i Torrents (Propietats circa 1898)2
Nom de la Propietat / Actiu
Tipus de Patrimoni
Ubicació Original
Dels Samà (finals S.XIX)
Estat / Propietat en 1898
Notes / Observacions
Fortunes colonials
Econòmic / Comercial
Cuba, Filipines
Sí
Propietat familiar, però amb futur incert a causa de la desfeta colonial
Origen en el comerç d’esclaus i altres negocis colonials. Reconcentració de recursos a Espanya post-1898.1
Parc Samà
Immobiliari / Jardí Històric
Cambrils, Catalunya
Sí
Propietat privada de la família
Creat per Salvador Samà i Torrents (1881). Declarat Bé Cultural d’Interès Nacional. No obert al públic com a atracció turística en aquesta data.
Palau de Marianao
Residencial / Immobiliari
Sant Boi de Llobregat, Catalunya
Sí
Propietat familiar
Transformació d’antiga masia (1885-1890). Venut per Salvador Samà i Sarriera durant la Guerra Civil Espanyola (posteriorment a 1898).
Can Torrents
Residencial / Immobiliari
Sant Boi de Llobregat, Catalunya
Sí
Propietat familiar (a través de la branca Torrents)
Propietat històrica de la família Torrents, vinculada als Samà pel matrimoni. Ubicació actual de l’Arxiu Municipal Històric de Sant Boi.1
Torrefigueres
Residencial / Immobiliari
Sant Boi de Llobregat, Catalunya
Sí
Propietat familiar (a través de la branca Torrents)
Propietat històrica de la família Torrents, vinculada als Samà pel matrimoni.1
Palau Samà (Casa Salvador Samà)
Residencial / Immobiliari
Barcelona, Catalunya
Sí
Propietat familiar
Una de les primeres edificacions de mitjan segle XIX a la Gran Via-Passeig de Gràcia, núm. 11.
Casa Lluís de Papiol (Casa Torrents)
Residencial / Immobiliari
Barcelona, Catalunya (Raval)
Sí
Propietat familiar (a través de la branca Torrents i de Papiol)
Situada al carrer del Carme, 31. Catalogada com a bé cultural d’interès local. 2
Altres propietats (Torrents i Samà)
Immobiliari / Terres
Vilanova i la Geltrú, Cubelles, Calafell, Sant Pere de Ribes, Sitges, Jafre, El Prat de Llobregat, Barcelona (i altres a Catalunya)
Sí
Propietat familiar (a través de les branques Samà i Torrents)
Salvador Samà i Torrents també Marquès de Vilanova i la Geltrú. La família Torrents era propietària d’unes 25 hectàrees a Vilanova (prop de la Masia d’en Cabanyes) i altres terres prop de Cubelles. L’extens patrimoni de Can Papiol (Torrents i de Papiol) incloïa nombroses propietats rústiques i urbanes en diverses poblacions catalanes, incloent Sant Boi de Llobregat.
Parc Samâ3 (Cambrils)Can Torrents, 1913. Font: Arxiu Fotogràfic Barcelona. AI ColorEntrada Palau de MarianaoPalau Samà (Pg.Gràcia, Barcelona.1860’s-1936)4. Construït al seu lloc el Banco Vitalicio. AI Color
ELS SAMÀ I TORRENTS DAVANT LES LLEVES DEL 98 I VIDES SANTBOIANES: INDIFERÈNCIA5
Mentre Salvador Samà i Torrents debatia estratègies imperials des de Madrid, a Sant Boi de Llobregat la realitat era molt diferent. La guerra de Cuba va ser un drama humà: molts joves de famílies humils van ser obligats a anar a la guerra per les lleves, i un bon nombre d’ells van morir o van tornar amb greus problemes de salut mental, sense cap reconeixement. 😔
La comunitat de Sant Boi va mostrar una gran solidaritat, amb l’Ajuntament impulsant subscripcions populars per ajudar les famílies afectades. Però, què feien les grans fortunes com els Samà? El text inicial assenyala una “indiferència” notable. A diferència d’altres famílies riques, els Samà no van realitzar obres públiques significatives a Sant Boi: ni escoles, ni hospitals, ni grans obres de beneficència. Això contrasta amb el seu paper de mecenes en altres “ciutats d’acollida” com Cambrils, on van crear l’espectacular Parc Samà 🌳, o Vilanova i la Geltrú, on també tenien propietats i títols.
Per als Samà, Sant Boi semblava ser més una “localitat d’evasió” o de retir, mentre que els seus grans projectes i inversions filantròpiques es concentraven on tenien els seus principals interessos econòmics i polítics. Aquesta distància es va fer més evident en un 1898 especialment dur per a Sant Boi, no només per la guerra, sinó també per una greu inundació al gener que va destruir infraestructures clau. En aquest context de doble crisi, la manca d’implicació de l’elit va accentuar la sensació de desigualtat. La imatge dels “Últims de Cuba”3 arribant al psiquiàtric de Sant Boi sense honors és un testimoni silenciós d’aquesta bretxa.
IN MEMORIAM ALS SOLDATS ESPANYOLS DEL 1898A CUBAREPRATIATS EL 1901 AL PSIQUIÀTRIC DE SANT BOI
ANDALUSIA: Juan Ramos Noda, Félix Herrera Cortés, José Custo Vargas, Antonio Anclares Rodés, Maximino Martínez Pérez. ARAGÓ: Luis Hernández Campillo. CANTRABRIA: Pedro Zalada Maestre. CASTELLA-LLEÓ: Julián Vega García, Agustín Baquería Herrera. VALLADOLID: León Marcos Vicente. CATALANS: Miquel Cornet Llagües, Anastasio Massallés Bullit, Jacinto Jove Molino. EUSKADI: Prudencio Mendia Unzueta. EXTREMADURA: Juan Carballo Pulido. GALICIA: Manuel Casals Campo, Manuel Rodríguez Casanova. ORENSE: Juan Rodríguez Ferro. MADRID: Dionisio Royo Manso, Juan Burget Hidalgo, Immanuel López Gallo. MURCIA: Salvador García Minuesa. PAÍS VALENCIÀ: Juan Hernández Carbonell, Pedro Rodríguez Martín. CUBÀ: Emilio González. PUERTO RICO: Juan Serrate Rosario. Felipe Juan Mengual: Soldat que havia de tornar amb l’expedició però va restar a l’Havana per la seva gravetat.
‘Manicomio De San Boy de Llobregat’ Ilustración.1907. AI ColorHospital Militar de l’Havana., 1898. Font: Dialnet, Universitat de La Rioja.. AI Color
Indicadors Socio-Econòmics de Sant Boi de Llobregat (1890-1920)2
Any
Població
Economia Principal
Esdeveniments Clau
Institucions Destacades
1890
~5.000 (estimat)
Principalment Agrícola
Psiquiàtric Sant Joan de Déu (des de 1854) 6
1898
5.311 17
Agrícola, Inicis Indústria 17
Desfeta colonial de 1898 (Guerra de Cuba), Aiguat de Sant Antoni (gener)
Psiquiàtric Sant Joan de Déu (gestió Orde Hospitalari des de 1895) 6
1901
Agrícola, Inicis Indústria
Arribada dels “Últims de Cuba” al psiquiàtric de Sant Boi
Psiquiàtric Sant Joan de Déu
1909
Agrícola, Inicis Indústria
Setmana Tràgica
Psiquiàtric Sant Joan de Déu
1918
Agrícola, Inicis Indústria
Pandèmia de grip
Psiquiàtric Sant Joan de Déu
1920
~8.000 (estimat)
Agrícola, Indústria en creixement
Psiquiàtric Sant Joan de Déu
Vida quotidiana i agricultura a Sant Boi de Llobregat a finals del Segle XIX. Font: AHMSB. AI ColorFábrica textil de Can Dubler de Sant Boi. Fundada el 1917.6 Font: Ajuntament de Sant Boi de Llobregat. AI Color
CONCLUSIONS: Un Llegat Complex i una Crida a la Memòria 📚
La història dels Samà i Torrents és un mirall de la complexitat del segle XIX. Una fortuna colossal, forjada en part amb el tràfic d’esclaus, va permetre a Salvador Samà i Torrents ser una figura clau en la modernització de Barcelona i un actor influent en la política espanyola. Però aquesta grandesa va conviure amb una notable distància respecte al patiment de la gent comuna a llocs com Sant Boi, on les conseqüències més dures de la desfeta colonial van ser viscudes en silenci.
El llegat dels Samà és, per tant, un llegat de contrastos: de riquesa i oblit, de progrés i sacrifici. És una història que ens recorda la importància de mirar més enllà dels grans noms i esdeveniments per descobrir les realitats humanes que sovint queden a l’ombra.
Què podem aprendre d’això? 🤔 Que la història no és només de grans herois, sinó també de les vides anònimes i els sacrificis oblidats. Us animem a explorar els arxius locals, a escoltar les històries que no sempre surten als llibres de text i a reflexionar sobre com el passat, amb les seves llums i ombres, continua modelant el nostre present. La memòria és la millor eina per construir un futur més just i equitatiu. 💡
Referències:
VÍDEO PODCAST “MENYSPREU DELS SAMÀ ALS SACRIFICIS INVISIBLES DE SANT BOI DEL 98” – la locució s’ha generat amb Google Flash Deepsearch, les imatges i el muntatge de vídeo s’han realitzat amb Microsoft Designer i Clipchamp AI, i l’animació d’imatges amb IA.
El llegat dels “Indianos”, aquells catalans que van fer fortuna a Amèrica i van retornar amb el desig de plasmar la seva riquesa i influència en la seva terra natal, és un capítol fascinant de la nostra història, però també un que requereix una anàlisi crítica de les seves arrels. Entre ells, la família Samà destaca no només per la seva prosperitat, sinó per la visió arquitectònica i paisatgística que va importar des de les terres cubanes, una fortuna construïda, en part, sobre el tràfic d’esclaus i l’explotació laboral a les seves plantacions de sucre. Aquest post explora com la vibració de Marianao a l’Habana va inspirar dues joies arquitectòniques a Catalunya: el Parc Samà de Cambrils, amb una inclinació modernista, i el Parc Marianao de Sant Boi, amb un caràcter més medieval i gòtic, sense oblidar l’enginy de la gestió de les seves aigües, tot plegat emmarcat en el complex context de la seva prosperitat colonial.
Els Indians i els Samà i Torrents (Tate Cabré, 2009. Obra: ‘Cuba a Catalunya. El llegat dels indians’)1
1.1. QUI ERA EL MARQUÉS DE MARIANAO? Els Marianao esclavistes i Rafaela Torrents i Higuero (Segle XIX)1
1.2. ELS PALAUS I ELS PARCS DELS INDIANOS SAMÀ (Cambrils més modernista i Marianao mès medieval i gòtic)2
1.3. MENYSPREU DELS SAMÀ A SANT BOI (sacrificis gaire bé invisibles de Sant Boi del 98 que va incitar la independència de cuba) 1.4. INFLUÈNCIES DELS SAMÀ (repressió a l’anarcosindicalisme creixent i seu de Primo de Rivera) 1.5. LA FI DELS SAMÀ A SANT BOI (la II República i la LRMC – Llei de Repressió de la Maçoneria i el Comunisme)
Els Palaus i Els Parcs dels Indianos Samà des del seu Origen a La Habana’. Vídeo amb suport d’IA.PodCast amb el Suport de Gemini Deep Search AI (Castellà)
L’arquitectura del Marianao de l’Habana i les arrels de la fortuna Samà
Marianao, avui un municipi de l’Habana, va ser al segle XIX i principis del XX un suburbi residencial d’elit que va créixer amb la prosperitat econòmica de Cuba. No era un parc en el sentit estricte, sinó una vasta extensió de finques, palaus i vil·les sumptuoses que contrastaven amb l’urbanisme colonial més dens del centre de la capital. L’arquitectura de Marianao reflectia la riquesa i el gust cosmopolita dels seus habitants. S’hi van adoptar estils europeus i influències americanes, donant lloc a una amalgama d’estils que incloïen el neoclàssic, l’eclèctic i, posteriorment, l’Art Decó, amb algunes expressions modernistes en barris més nous com Miramar.
Aquest districte es va convertir en un símbol de modernitat i opulència, amb clubs de camp, hipòdroms i residències que feien gala de grans jardins i dissenys innovadors. Per a Salvador Samà, el Marquès de Marianao, aquest entorn no només representava el lloc on va forjar la seva fortuna, sinó també una font d’inspiració estètica. És crucial assenyalar, però, que aquesta fortuna i la capacitat d’invertir en projectes tan ambiciosos com el de Marianao a l’Habana i, posteriorment, a Catalunya, van tenir les seves arrels en el tràfic d’esclaus i l’explotació de la mà d’obra esclava a les plantacions de sucre cubanes. La família Samà, com moltes altres fortunes “indianes”, va participar activament en la darrera onada del tràfic transatlàntic d’esclaus, un sistema que va generar una immensa riquesa a costa d’una inhumanitat abismal. Així, el seu somni de recrear aquesta grandesa i exuberància tropical a Catalunya, transportant una part de l’Habana a la seva terra natal, ha de ser entès des d’aquesta perspectiva, un llegat construït sobre la base del colonialisme i l’esclavitud. L’extensió i la diversitat arquitectònica de Marianao van ser el punt de partida per als seus projectes més ambiciosos a la península.
L’antic Palau de Salvador Samà a Marianao de La Habana3 habitada entre el 1864 i el 1934, encara era propietat de la família
El Palau de Salvador Samá, també conegut com la Quinta Hidalgo en les seves últimes etapes, va ser una destacada mansió neoclàssica situada a Marianao, originalment una quinta d’estiueig de Doña Rafaela Santibáñez de Oleazar. Llogada el 1844 i adquirida el 1849 per Salvador Samá y Martí, I Marquès de Marianao, aquest la va transformar en un luxós palau amb una façana imponent, un gran portal amb columnes toscanes i terres de marbre, incloent-hi una capella familiar. Després de la mort del Marquès el 1866, va passar per diverses mans, inclosa la del banquer Julio Hidalgo, que hi va invertir considerablement i el va convertir en un punt de trobada per a l’alta societat. Aquest palau va ser testimoni d’esdeveniments històrics clau, com la reunió entre Máximo Gómez i les viudes de Carlos Manuel de Céspedes i José Martí, i va servir com a seu de les legacions nord-americanes, allotjant fins i tot el Secretari d’Estat William Taft. Amb el canvi de segle i el desplaçament dels centres d’estiueig, l’immoble va perdre la seva funció original, convertint-se primer en el Sanatorio Malberty i, a la dècada de 1950, en la fàbrica d’havans i cigarrets José L. Piedra. Actualment, l’edificació es manté dempeus i en bon estat, tot i que molt modificada, sent la fàbrica de tabacs Héroes del Moncada, i conservant només alguns detalls del seu antic esplendor.Avui en la zona habitable viu una decoradora de La Habana (2023).
Infografia: El Llegat dels Samà – Un Viatge Arquitectònic de Cuba a Catalunya
El Llegat de Marianao
Un Viatge Arquitectònic de Cuba a Catalunya
“Aquestes estructures no són simples edificis; són manifestacions tangibles d’un viatge transatlàntic i un desig arrelat de deixar un llegat.”
L’informe analitza el fenomen “Indiano” a través de la família Samà, que, enriquida a Cuba, va voler recrear l’atmosfera de l’illa a Catalunya. Aquesta infografia visualitza les dades d’aquest llegat, comparant el districte inspirador de Marianao a La Habana amb les seves seves manifestacions catalanes: el Parc Samà a Cambrils i el Parc Marianao a Sant Boi de Llobregat.
La Inspiració: Marianao, La Habana
El districte de Marianao a La Habana va ser el far de modernitat i opulència que va inspirar la família Samà. No era un sol parc, sinó un suburbi pròsper amb zones residencials exclusives, clubs de camp i una arquitectura eclèctica que trencava amb l’urbanisme colonial tradicional.
Distribució d’estils arquitectònics prominents a la Cuba del segle XX.
Evolució Clau de Marianao (Cuba)
1900-1920
Transformació en el principal suburbi residencial de La Habana, amb un boom de la construcció.
1925
Construcció del monumental “Colegio de Belén”, conegut com “El Palau de l’Educació”, símbol de la prosperitat del districte.
1959
Després de la Revolució Cubana, les propietats privades són expropiades per a ús públic, transformant radicalment el caràcter del districte.
Dues Visions, Una Arrel
Tot i que tant el Parc Samà com el Parc Marianao van néixer de la mateixa visió “Indiana” i van ser dissenyats per Josep Fontserè, les seves expressions arquitectòniques i evolucions van divergir, reflectint diferents facetes del desig de legitimar la fortuna i el llegat familiar.
Parc Samà (Cambrils)
Un Jardí Romàntic i Modernista
Un retir privat dissenyat per evocar directament la Cuba colonial, amb una rica ornamentació, un llac elaborat i la crucial col·laboració d’un jove Antoni Gaudí, que va plantar la llavor del modernisme.
🌳🦜🏛️
Parc Marianao (Sant Boi)
Un Castell Neogòtic Urbà
Una finca que va esdevenir parc públic, amb un palau d’inspiració neomedieval que buscava associar la riquesa indiana amb l’estètica aristocràtica europea, integrat en un teixit urbà en expansió.
🏰🏙️🌴
Anàlisi comparativa d’atributs clau entre els dos parcs catalans.
Trajectòries de Conservació Divergents
Parc Samà: De Retir Privat a Patrimoni Cultural
El Parc Samà ha mantingut en gran mesura la seva integritat com a jardí històric. La seva evolució reflecteix la transició d’una mostra exclusiva de riquesa a un bé públic enfocat a la conservació i l’educació, adaptant-se a canvis socials com la Guerra Civil.
Distribució d’usos històrics i actuals del Parc Samà.
Parc Marianao: D’Oasi a Parc Urbà
El Parc Marianao de Sant Boi va enfrontar majors pressions urbanístiques, amb la conversió de parts de la finca original en un barri residencial. La seva integritat original es va fragmentar, resultant en un parc públic més integrat però disminuït dins la ciutat.
Distribució d’usos històrics i actuals de la finca de Marianao.
El Misteri de les Aigües de Sant Boi
Una de les característiques més fascinants del Parc Marianao de Sant Boi és el seu complex circuit d’aigua subterrània, una proesa d’enginyeria del segle XIX. Aquest sistema no només abastia el palau i el llac, sinó que possiblement formava part d’una xarxa més àmplia que connectava diverses finques de la zona.
💧
Masia de Santa Bàrbara / Conca del Llor
⟶
🏰
Finca i Llac del Palau Marianao
⟶
🏭
Colònia Güell (Possible connexió)
Flux simplificat del sistema de canalització d’aigua subterrània a Sant Boi.
Les Arquitectures dels Parcs dels Samà i Marianao
La visió de Salvador Samà va prendre forma en dos grans projectes a Catalunya, ambdós dissenyats inicialment per Josep Fontserè i Mestres, però amb evolucions arquitectòniques i estilístiques pròpies que reflecteixen diferents sensibilitats de l’època.
El Parc Samà (Cambrils): L’Elegància Modernista i Romàntica
Situat a Cambrils, el Parc Samà és la materialització més evident del desig de recrear un “bosc tropical” o una “colònia cubana” a Catalunya. El seu disseny respon a una estètica romàntica amb elements que ràpidament s’obririen al modernisme. El palauet central, tot i tenir una base clàssica, incorpora elements ornamentals que ja presagien la nova corrent. La figura clau en la seva definició modernista va ser un jove Antoni Gaudí, qui, sent aprenent de Fontserè, va treballar en el projecte. Se li atribueixen la cascada, el pont i elements del llac, que ja mostren la seva llibertat formal i el seu ús de la pedra natural d’una manera orgànica i innovadora, molt diferent del que seria el palau del Parc Marianao. La riquesa botànica, els elements aquàtics com el llac i la cova, i l’abundant presència d’aus exòtiques, subratllen el caràcter d’homenatge a l’esperit d’ultramar.
Llista de punts enumerats del Parc Samà i ruta a peu suggerida: – Aquesta ruta està pensada per recórrer el parc de forma circular, començant pels voltants de l’entrada, explorant la zona central del llac i boscos, passant pels aviaries i zones de jocs, per acabar visitant el Palau i els museus que es troben més propers a l’entrada/sortida. Començarem per l’entrada i farem un recorregut que ens porti per les principals atraccions, acabant en els espais de restauració i museus. Entrada + Taquilla + Botiga (1): Punt d’inici i accés al parc. Antiga faisanera (2): Molt a prop de l’entrada. Projecte de conservació de la tortuga Mediterrània (3): Un dels projectes de conservació, proper a l’entrada. Projecte de conservació del faisà daurat (4): Un altre projecte de conservació proper. Projecte de conservació de l’Eriçó (5): El tercer projecte de conservació. Cavallerisses / Refugi de rucs (26): A prop dels projectes de conservació i en la mateixa zona. Parterre d’àloe vera (25): Situat a la part central del parc, a prop de les cavallerisses. Camp de lavanda (24): Al costat del parterre d’àloe vera. Llac (6): El cor del parc, amb els ponts penjants i les illes. Gruta del taxòdium (7): Accés reduït, passada la zona del llac. Bosc de daines (15): Després de la gruta del taxòdium, una àrea més boscosa. Mirador del Bosc (14): Gruta fosca que fa de mirador, a la zona nord-oest. Canal i cascada (13): Font d’aigua per al llac, amb una gruta artificial. Torre mirador (12): La Torre Angulo, de 24 metres, una mica més allunyada. Hivernacle Fontcuberta (11): L’hivernacle amb palmàcies i arbres tropicals. Aviari Marianao (18): Aviari amb ocells exòtics, recreant una selva tropical. Antiga moneria (19): Espai de petites psitàcides. Adormidors anàtides (22): Instal·lació per a ànecs, un dels últims punts de fauna. Zona de jocs i pícnic (21): Ideal per un descans, especialment si es va amb nens. Casa Palau (8): La residència del Marquesat, no accessible a l’interior, però d’interès arquitectònic. Font sortidor (9): Darrere del palau. Gerro de Vichy (20): Gerro ceràmic prop de la Casa Palau. Font de les cloïsses (23): Font decorativa amb cloïsses naturals. Pavelló dels lloros. Mirador d’Hèracles (17): Amb l’escultura d’Hèracles. P. Citrus (10): Un punt sense descripció detallada al text original, però que es pot visitar a prop. Bar Samà / Museu del Vermut Yzaguirre (28): Per una pausa i degustació, situat a prop de l’entrada/sortida. Museu de l’Oli Mas del Miu (29): L’antic molí, també a prop de l’entrada/sortida. Saló del Marquesat (27): Sense descripció específica, però es pot visitar a la sortida.
El Parc Marianao (Sant Boi de Llobregat): El Caràcter Medieval i Gòtic
Per contra, el Parc Marianao de Sant Boi de Llobregat va prendre una direcció arquitectònica marcadament diferent, orientada cap a una estètica més europea i historicista. La peça central és un imponent palau d’estil neogòtic-medieval, amb torres emmerletades, finestrals ogivals i una aparença de castell fortificat. Aquesta elecció estilística no era casual; buscava legitimar la riquesa adquirida a Cuba associant-la amb la noblesa i l’antiguitat del vell continent. Era una manera d’arrelar la figura de l’Indiano a la tradició aristocràtica catalana, a través d’una arquitectura que evocava la història i la fortalesa.
Mentre el Parc Samà volia transportar un fragment de Cuba a Catalunya, el Parc Marianao de Sant Boi es presentava com una afirmació de la riquesa indiana dins un marc de tradició i poder europeu, evidenciant la dualitat d’identitats que molts indianos experimentaven.
A la finca de Marianao també hi havia la Torre de la Miranda4, una torre d’estil eclèctic que es creu que es va construir al voltant de la mateixa època. Cal destacar que l’estil arquitectònic de la Torre de la Miranda reflecteix les tendències modernistes de l’època i contrastava amb l’estil neomedieval del Palau de Marianao. N’hi ha testimonis que veuen la mà d’Antoni Gaudí en aquesta obra. Josep Faura, masover dels Samà, explica l’anècdota de com varen pujar el Crist del miradori que no hi era en la construcció origial.
Les Aigües del Parc de Marianao de Sant Boi6
Una xarxa de galeries subterrànies proveïen d’aigua a gran part de la comarca. Més enllà de la seva arquitectura palatina, el Parc Marianao de Sant Boi amaga un dels seus secrets més fascinants i una mostra d’enginyeria hidràulica del segle XIX: el seu complex sistema de captació i distribució d’aigües subterrànies. Aquest aspecte, menys visible que les façanes del palau, és crucial per entendre la funcionalitat i la riquesa de la finca original.
El Marquès de Marianao no només va construir un parc amb llacs artificials, sinó que va assegurar el seu abastament a través d’una intricada xarxa de canals i galeries subterrànies que recollien aigua de punts com la Masia de Santa Bàrbara, situada en la conca del Llor. Aquest sistema de recollida i conducció no només garantia l’aigua per als llacs i les necessitats de la finca, sinó que se sospita que podia tenir connexions o influir en la xarxa hidràulica d’altres propietats properes, com la Colònia Güell.
La complexitat d’aquesta infraestructura subterrània posa de manifest no només la inversió econòmica, sinó també el coneixement tècnic i la visió a llarg termini de la família Samà. Era un element fonamental per mantenir l’exuberància del paisatge, la frescor dels jardins i el funcionament de les fonts i elements aquàtics, convertint el parc en un veritable oasi enmig d’un entorn que, amb el temps, esdevindria més urbanitzat. Aquest control de l’aigua era una expressió més del poder i la capacitat transformadora dels indianos.
“Un escenari rodó seria la galeria que hi ha al parc de Marianao, construïda amb maons i que permetia l’abastament d’aigües al palau neogòtic del Marqués Samà i de Marianao i al seu llac artificial; les aigües venien des de la conca de la vall del Llor.(…) Fa algunes dècades, els nens de la Ciutat Cooperativa es ficaven i jugaven a dins d’una d’aquestes galeries que venia des de l’entorn de la masia de can Ros del Llor i anava a parar a la de can Soler a la Colònia Güell.(…)”7
Mines i Canalitzacions d’Aigua a Sant Boi de Llobregat amb l’enginyeria del Segle XIX
Zona/Ubicació(Canals subterranis històrics)
Tipus d’Estructura: Mines, boques i galeries (clau abans dels sistemes moderns)
Descripció/Detalls (Per a agricultura, llars i indústria)
Ermites de Sant Ramon 8 i Santa Bàrbara
Mina
Fonts d’aigua en terrenys elevats.
Arxius
Registres històrics de fonts d’aigua.
Mapes antics
Ubicació i direcció de les Mines d’Aigua.
Boques de Mina
Entrades antigues.
Galeries
Galeries tapiades.
Finca i Parc Marianao
Sistema intern
Pous, manantials, cisternes, dipòsits.
Canals
Connexió a fonts externes (Santa Bàrbara, Llor).
Boques de Mina
Senyals arquitectòniques a la finca.
Galeria
Abastament del palau i llac.
Zona del Montbaig, el Bori i la vall de Can Carreres9
Pous propis, bombeig del riu, connexió a Can Julià.
Ciutat Cooperativa
Canals subterranis
Connexió entre Llor (possible amb Marianao en l’altre sentit) i Can Soler (Colònia Güell).
Boques de mines
Entrades segellades.
Conclusió:
Els parcs dels Indianos Samà, tant el de Cambrils com el de Sant Boi, romanen com a testimonis vivents d’un passat esplendorós i d’una època de grans transformacions socials i econòmiques. No obstant això, és indispensable abordar aquest llegat de manera integral, reconeixent la procedència de la riquesa que va permetre la seva creació, fruit del colonialisme i la tràgica realitat de l’esclavisme. Avui, la seva actualitat passa per ser espais de memòria, cultura i esbarjo, accessibles al públic i gestionats amb l’objectiu de conservar el seu valor històric i paisatgístic, alhora que serveixen com a punts de reflexió sobre la complexitat del nostre passat i les conseqüències ètiques de certes fortunes. El Parc Samà, amb la seva clara vocació de jardí històric, es manté com un referent de l’art dels jardins romàntics i modernistes. El Parc Marianao de Sant Boi, integrat en el teixit urbà, s’ha adaptat a les necessitats de la comunitat, tot i que conserva elements arquitectònics singulars i el seu secret subterrani hidràulic. El futur d’ambdós passa per continuar la seva rehabilitació, investigació i difusió, garantint que el llegat dels indianos Samà perduri com a font d’aprenentatge i gaudi per a les generacions futures, però sempre amb una mirada conscient i crítica sobre totes les seves dimensions històriques.
El Parc de Marianao, i espai residencial, situat a Sant Boi de Llobregat, és un lloc amb una història rica i complexa que abasta des del segle XIX fins a l’actualitat. Aquest article ofereix un resum complet de la seva evolució, destacant els esdeveniments i personatges clau que han marcat la seva trajectòria.
Marianao’s: un segle XIX colonialista i esclavista perdut, un XX de cops d’estat i resistència, i un XXI de salut mental
Transformació de la Finca de Marianao des del 1945
El Parc de Marianao, a Sant Boi de Llobregat, és un palimpsest històric que abasta des de l’esclavitud a Cuba fins a la psiquiatria moderna. Salvador Samà i Martí, indià i marquès de Marianao, va iniciar la saga al segle XIX, mentre que el seu nebot, Salvador Samà i Torrents, alcalde de Barcelona i membre de la Lliga Regionalista, va traslladar el llegat a Catalunya. La desfeta de 1898 va arrabassar les seves possessions a Cuba i Filipines, però les connexions amb Bennet (‘manicomi’), Güell, Gaudí, Joan de Borbó i Primo de Rivera van mantenir la finca al centre del poder. El cop d’estat de Primo de Rivera va tenir el seu epicentre al palau. La Guerra Civil va transformar el parc en la “Clínica Militar 2M”, un centre de salut mental què junt amb el Psiquiàtric sumaven morts sense identificar, i va acollir breument una escola de comandament del “Frente de Juventudes”. Joan March, patrocinador de Franco, va facilitar l’adquisició de la finca per Abdón Bordoy per un milió de pessetes, iniciant la seva parcel·lació. La postguerra va veure la coexistència de nacionals espanyolistes de la Falange, una reduïda colònia alemanya-suïssa, la clandestinitat antifranquista i l’embrionari catalanisme, origen de la Diada del 1976. La decadència urbanística va conviure amb el barraquisme fins que l’Ajuntament democràtic va adquirir el nucli de la finca (palau, La Miranda, jardins i llac) per 24 milions de pessetes. Sant Boi es va agermanar amb el Marianao de l’Havana i amb Cambrils. Avui, el Palau de Marianao és un clúster de salut mental d’envergadura internacional, després de passar per ser la seu de l’emissora de Ràdio, d’un centre de formació professional, de la Policia Nacional i del Jutjats. En aquest període d’uns 140 anys, els Marianao’s ( la finca, després urbanització i finalment el Parc) tanca un cicle que va de l’esclavitud, al poder, les resistències, la democràcia i a la sanació.
Marianao’s: del somni colonial a l’epicentre modernista i polític (1866-1929)
Transformació del Palau (al fons) vist des del camí principal
Marianao, més que un nom, és un llegat que travessa l’Atlàntic, des de les plantacions cubanes fins a les terres catalanes. La saga dels Samà, iniciada per l’indià esclavista Salvador Samà i Martí (1797-1866), primer marquès de Marianao, és un paradigma de l’èxit colonial. Enriquit pel comerç d’esclaus i diversificant els seus negocis (ferrocarrils, navilieres, béns arrels), Samà i Martí va ascendir a l’elit cubana, arribant a alcalde de l’Havana i senador del Regne. El seu títol nobiliari, concedit el 1860, testimonia la seva influència.
Els dos primers marquesos de Samà i Fontseré girant cua
El seu nebot, Salvador Samà i Torrents (1861-1933), segon marquès de Marianao i de Vilanova i la Geltrú, va heretar amb cinc anys una fortuna que el va catapultar a la primera línia política catalana i espanyola. Diputat a Corts, senador i alcalde de Barcelona, Samà i Torrents va estendre el seu poder a través de nombroses propietats, incloent-hi el Parc de Marianao a Sant Boi.
La connexió amb els Torrents, família de la baixa burgesia catalana arrelada a Sant Boi des del segle XVII, va ser crucial per a la consolidació del seu poder. Els Torrents, titulars de Can Torrents i Torrefigueres, van enllaçar amb els Samà, permetent-los arrelar a Catalunya.
Inspirat en el Parc Samà de Cambrils (1881-1887), un jardí tropical que encara avui es pot admirar, Samà i Torrents va adquirir una antiga masia a Sant Boi (Roca Gasull/Bertran/Casa Sans/TorreBlanca Samà) i la va transformar en un palau senyorial, obra de Josep Fontseré i Mestres. La Finca del Marquesat de Marianao, amb més de 100.000 m², es va convertir en un centre de poder, on es reunien personalitats influents de l’època.
El Palau de Marianao (1885-1890), inspirat en els castells medievals i amb elements gòtics, era el cor de la finca, envoltada d’un jardí amb espècies exòtiques. Les cycas, bútia, roure, washingtonies, palmeres, margallons, teixos, eucaliptus i xiprers, catalogats com a monumentals i d’interès local, testimoniaven la riquesa botànica del parc.
La influència d’Antoni Gaudí és innegable. Amic d’Eusebi Güell, amb qui Samà i Torrents tenia estretes relacions (li va vendre els terrenys del Parc Güell), Gaudí va deixar la seva empremta a la Torre de la Miranda i el pont del llac principal, i va crear el Jardí Esclatant a l’antic psiquiàtric de Sant Boi.
‘Jardí Esclatant’ de Gaudí situat al Psiquiàtric i d’estil molt semblant a La Miranda. Creat amb suport IA.
La pèrdua de les colònies de Cuba i Filipines el 1898 va impactar la societat catalana. Els indians, com els Samà, van perdre propietats i actius, contribuint a la crisi econòmica i social.
Malgrat la pèrdua colonial, Marianao va continuar sent un centre de poder. Primo de Rivera va signar l’ordre del cop d’estat de 1923 al palau, i Joan de Borbó, pare i avi dels reis Joan Carles I i Felip VI, era amic de la família Samà.
Així, Marianao es va convertir en un escenari clau de la història catalana i espanyola, on es va entrellaçar el llegat colonial, el modernisme i la política.
👇 1.1. QUI ERA EL MARQUÉS DE MARIANAO? Els Marianao esclavistes i Rafaela Torrents i Higuero (Segle XIX)
MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya – 1. Marianao’s: del 🌴somni colonial a➡️ l’epicentre modernista🏛️ i polític🗳️ (1866-1929) – SantBoi[.Tv]ai
L’entrevista sobre Salvador Samà i Torrents, a través de les perspectives de Carles Vallejo i Carles Serret, explora la vida i influència de Salvador Samà i Torrents, el Marquès de Marianao, en el context de les subversions del segle XX a Espanya. Es desglossen els orígens, la pèrdua de les colònies espanyoles, la influència en la restauració borbònica, la seva participació en la repressió del moviment obrer, i la seva implicació en el cop d’estat de Primo de Rivera després de fer-se responsable del Somaten.
👇 1.2. ELS PALAUS I ELS PARCS DELS INDIANOS SAMÀ (Cambrils més modernista i Marianao mès medieval i gòtic)
MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya – 1. Marianao’s: del 🌴somni colonial a➡️ l’epicentre modernista🏛️ i polític🗳️ (1866-1929) – SantBoi[.Tv]ai
El llegat dels “Indianos”, aquells catalans que van fer fortuna a Amèrica i van retornar amb el desig de plasmar la seva riquesa i influència en la seva terra natal, és un capítol fascinant de la nostra història, però també un que requereix una anàlisi crítica de les seves arrels. Entre ells, la família Samà destaca no només per la seva prosperitat, sinó per la visió arquitectònica i paisatgística que va importar des de les terres cubanes, una fortuna construïda, en part, sobre el tràfic d’esclaus i l’explotació laboral a les seves plantacions de sucre. Aquest post explora com la vibració de Marianao a l’Habana va inspirar dues joies arquitectòniques a Catalunya: el Parc Samà de Cambrils, amb una inclinació modernista, i el Parc Marianao de Sant Boi, amb un caràcter més medieval i gòtic, sense oblidar l’enginy de la gestió de les seves aigües, tot plegat emmarcat en el complex context de la seva prosperitat colonial.
👇 1.3. MENYSPREU DELS SAMÀ A SANT BOI (incita la independència de Cuba i indiferència dels sacrificis dels santboians del 98)
MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya – 1. Marianao’s: del 🌴somni colonial a➡️ l’epicentre modernista🏛️ i polític🗳️ (1866-1929) – SantBoi[.Tv]ai
La pèrdua de les colònies espanyoles el 1898 va evidenciar el contrast entre les elits amb interessos colonials, com la poderosa família Samà, i els sacrificis gairebé invisibles dels soldats locals. Mentre Salvador Samà i Torrents, Marquès de Marianao, amb grans fortunes a Cuba i Filipines 💰, suggeria abandonar l’illa caribenya per defensar altres territoris, a Sant Boi, molts joves de famílies humils morien o quedaven afectats a la guerra, tornant sovint amb problemes de salut mental i sense reconeixement. Aquesta investigació, basada en documents de l’Arxiu Municipal Històric de Sant Boi, posa de manifest la manca d’inversions en obres de beneficència per part de la família Samà i Torrents en la seva localitat d’evasió, subratllant una indiferència de l’elit davant del patiment dels seus conciutadans més vulnerables. Un exemple colpidor? Els 26 “últims de Cuba” 💔 que, el 1901, van acabar ingressats al psiquiàtric de Sant Boi, sense honors ni cap mena de reconeixement.
👇 1.4. INFLUÈNCIES DELS SAMÀ (repressió a l’anarcosindicalisme creixent i seu de Primo de Rivera)
MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya – 1. Marianao’s: del 🌴somni colonial a➡️ l’epicentre modernista🏛️ i polític🗳️ (1866-1929) – SantBoi[.Tv]ai
El període comprès entre 1917 i 1923 a Catalunya va ser una època de convulsió social i política extrema, coneguda com el Pistolerisme. Aquesta “guerra social” va enfrontar obrers anarcosindicalistes i forces patronals i estatals, culminant en el cop d’estat de Primo de Rivera el setembre de 1923. En aquest escenari de tensió, figures de Sant Boi de Llobregat van jugar papers fonamentals i antagònics, des de la resistència obrera (Balbina Pi i Sanllehy) fins a la cúpula de la repressió. Aquest post explora el paper crucial de la família Samà, especialment el Marquès de Marianao, i la seva connexió amb la repressió de l’anarcosindicalisme i la gestació de la dictadura.
👇 1.5. LA FI DELS SAMÀ A SANT BOI (la II República i la LRMC – Llei de Repressió de la Maçoneria i el Comunisme)
MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya – 1. Marianao’s: del 🌴somni colonial a➡️ l’epicentre modernista🏛️ i polític🗳️ (1866-1929) – SantBoi[.Tv]ai
La història de la família Samà a Sant Boi de Llobregat, coneguts com a “Indianos” que van construir els majestuosos Parcs de Samà i el de Marianao, és un fascinant mirall de les convulsions del primer terç del segle XX a Espanya. Des d’una posició de poder i influència, arrelada en el seu origen colonial i la seva fortuna, els Marquesos de Marianao van veure com la Segona República, la devastadora Guerra Civil i la repressió de la dictadura franquista van erosionar dràsticament el seu llegat. En aquest article, explorarem el destí del II Marquès, Salvador Samà i Torrents, i el III Marquès, Salvador Samà i Sarriera, la vida del qual es va veure truncada per una inesperada condemna per maçoneria. Prepara’t per descobrir com la història d’una família il·lustre amb presència i llegat a Sant Boi visualitza les profundes divisions d’una època.
Marianao’s: un escenari de convulsions i silenci durant la República i la Guerra Civil
Els últims anys del Marquesat de Marianao, entre 1929 i 1945, van estar marcats per convulsions polítiques i socials que van deixar una empremta profunda al barri de Sant Boi de Llobregat. La Segona República va portar canvis significatius, però va ser la Guerra Civil Espanyola la que va transformar radicalment el paisatge i la vida dels seus habitants.
El fill i hereu de Salvador Samà i Torrents, Salvador Samà i Sarriera, es va desprendre de les propietats samboianes durant la guerra civil.
Marianao es va convertir en un refugi per a persones desplaçades de tot el país, fugint de la violència i la repressió. El palau del Marquesat va acollir la “Clínica Militar 2M”, un hospital de salut mental dirigit pel prestigiós doctor Emilio Mira López. No obstant això, la guerra també va portar la mort i el silenci. El manicomi de Sant Boi, amb qui els Samà tenien una relació històrica, es va convertir en un dipòsit de cadàvers, on centenars de persones van ser enterrades sense identificar.
Les xifres són esgarrifoses: nombrosos residents de Sant Boi van morir o desaparèixer durant la guerra, i molts dels morts portats al manicomi van ser enterrats en fosses comunes. L’Arxiu Històric Municipal de Sant Boi ha iniciat el 2024 una tasca crucial per identificar aquestes víctimes i recuperar la seva memòria.
La victòria franquista va consolidar la incautació del Marquesat, amb la instal·lació d’una escola de comandament del “Frente de Juventudes”. Marianao es va convertir en un espai de repressió i silenci, on la memòria de les víctimes va ser enterrada juntament amb els seus cossos.
Pas del temps de l’última columna que es va enderrocar a les columnes de l’entrada quan es va incautar la finca de Marianao. Creat amb suport IA.
La història de Marianao durant aquest període és un recordatori de la brutalitat de la guerra i la importància de la memòria històrica. La tasca de l’Arxiu Històric Municipal és un pas crucial per donar veu a aquells que van ser silenciats i per construir un futur basat en la veritat i la justícia.
MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya – 2. Un escenari de convulsions ⚔️ i silenci 🕯️ durant la República i la Guerra Civil (1931-1950) – SantBoi[.Tv]ai
La història de Sant Boi de Llobregat, i en concret la del Parc de Marianao, és un mirall de les convulsions polítiques i socials que van sacsejar Espanya al segle XX. Les vides de la família Vallejo, entre l’activisme, la repressió i la resistència, esdevenen el fil conductor perfecte per a reconstruir un període que va transformar la ciutat, de la il·lusió republicana a la foscor de la dictadura. Seguint la seva trajectòria, des dels fronts de guerra fins a la intimitat de la seva llar, podem comprendre com el passat encara ressona avui en la nostra memòria col·lectiva.
Marianao’s, del marquesat a la parcel·lació: un negoci amb ombres franquistes
L’any 1940, la finca de Marianao va canviar de mans en una transacció que porta les marques del règim franquista. Abdón Bordoy, un empresari mallorquí amb passat d’administrador dels Samà, va adquirir la propietat per la irrisòria suma d’un milió de pessetes. La compra, facilitada per una demanda d’adquisició, es va veure afavorida per la pérdúa anterior de Marianao pel III Marquès de Marianao, Salvador de Samà i de Sarriera, aristòcrata i exsenador, els antecedents i amistats francmaçones, i les relacions amb la família reial.
Darrere d’aquesta operació hi ha la figura de Joan March, el “pirata del Mediterrani”, magnat i patrocinador del cop d’estat de Franco. March, conegut per les seves activitats de contraban i la seva influència en la banca, va proporcionar el suport financer a Bordoy. La relació entre ambdós va ser crucial per a la transformació de Marianao en una urbanització residencial, amb la complicitat de les autoritats franquistes.
El Pla parcial Parc Marianao, aprovat el 1946, va marcar l’inici de la parcel·lació. El 1957, Bordoy va sol·licitar el replantejament definitiu, que va ser aprovat, donant pas a la venda de parcel·les com a segones residències. La primera fase, amb grans adquisicions com la dels Faura, va resultar un fracàs com a destinació turística, i el palau va quedar abandonat. Bordoy, amb experiència prèvia a Madrid, va impulsar la segona fase, anunciada com “Marianao la ciudad soñada, ciudad de vacaciones”. Aquesta etapa va generar un litigi judicial entre els grans propietaris, que es van sentir enganyats. La manca d’inversions en reurbanització va deixar Marianao en un estat de decadència, testimoni d’un negoci amb ombres franquistes.
Marianao: de Finca tropical a Parcel·les. Creat amb suport IA.
MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya – 3. Del marquesat 👑 a la parcel·lació 🏠: un negoci amb ombres 👻 franquistes – SantBoi[.Tv]ai
La història de la Finca de Marianao (Sant Boi de Llobregat) és una lliçó magistral de com es van consolidar les noves elits del règim franquista. Després de la Guerra Civil, el Tercer Marquès de Marianao, amb les seves connexions monàrquiques, es va convertir en l’objectiu perfecte del nou aparell repressiu. El règim va utilitzar una multa fiscal com a pretext per forçar una venda que va beneficiar Abdón Bordoy, un empresari connectat al magnat Joan March. Aquest “tripijoc” polític no només va desposseir l’aristocràcia; va inventar el model del ‘pelotazo’ urbanístic, caracteritzat per l’especulació, la rapidesa i la manca d’inversió en infraestructures, un llegat arrelat en l’urbanisme espanyol fins avui dia.
Marianao’s, un microcosmos de classes i ideologies
El Parc de Marianao no només va ser un escenari de poder i resistència, sinó també un microcosmos social complex i heterogeni. La masia de la família Faura, pionera a la finca, simbolitza l’arrelament d’una població local que va conviure amb els nous residents. El servei domèstic dels Bordoy, com els Campoamor, reflecteix la presència de famílies immigrades i locals que vivien i treballaven al parc, configurant un teixit social divers.
La urbanització va acollir una població dividida per ideologies, amb veïns com els Vallejo i els Lacalle, representants de les tensions entre “rojos contra nacionales”. El Cerezo dels Vallejo, primera parcel·la a l’entrada, i la residència del falangista Lacalle, primer president del Saló de l’Automòbil, exemplifiquen aquestes relacions complexes.
Residents il·lustres com José Mallorquin, creador del famós còmic “El Coyote”, i els Valdés, propietaris de Loteria Ramblas de Barcelona, van aportar un toc de distinció a la comunitat. Els estiuejants, coneguts com “los fiambrera”, van trobar a Marianao un lloc d’esbarjo i activitats socials.
La presència d’una reduïda colònia alemanya-suïssa, amb sospites de nazis procedents de l’empresa Dumpler, afegeix un element d’intriga a la història del parc. Malgrat ser un espai separat, Marianao va establir vincles amb Sant Boi, a través del camí del psiquiàtric, activitats esportives i el Casino Marianao.
L’oratori situat a la planta baixa del Palau, amb un sostre de fusta noble, va ser un centre de culte fins al 1977, on Mn. Joan Saborit oficiava missa cada diumenge. Les passejades en barca pel llac completaven l’oferta d’oci d’aquest espai singular.
Estiuejants al Parc de Marinao. Creat amb suport IA.
MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya – 4. 🧩 Un microcosmos de 🏛️ classes i 🧠 ideologies (1940 – 1975) – SantBoi[.Tv]ai
L’estudi del Parc Residencial de Marianao a Sant Boi de Llobregat (1950-1970) ofereix una visió de les tensions socioeconòmiques i ideològiques de la postguerra catalana. Sant Boi, admirada com un entorn natural idíl·lic més enllà del riu Llobregat, ja havia estat un important destí d’estiueig per a les famílies barcelonines des de mitjans del segle XIX fins a l’esclat de la Guerra Civil (aproximadament 1850-1936), establint un nexe entre l’entorn rural, el nucli urbà i el nou desenvolupament residencial. Aquesta transició va passar d’un perfil d’estiuejants principalment barcelonins de la petita burgesia prebèl·lica, a una composició social notablement barrejada en classes i origen ideològic al Parc Residencial de Marianao entre el 1950 i el 1970. Malgrat l’aïllament social inicial, la connexió real entre els santboians i el nou enclavament es va concretar a la dècada de 1970, impulsada per l’expansió urbana de la vila i la crucial adquisició municipal del Palau, el llac i el nucli central del Parc.
Marianao’s: un plató imaginari i cultura popular, amb un tràgic epíleg
El Parc de Marianao, més enllà de la seva història política i social, ha estat un escenari prolífic per al cinema i la cultura popular. La pel·lícula “Los últimos de Filipinas” (1945), que narra el setge de Baler, va trobar en els seus paratges un ambient tropical que evocava les antigues possessions colonials dels Samà, perdudes el 1898. Aquest rumor, alimentat per la necessitat d’ambient tropical per a la filmació, va consolidar la seva imatge com a escenari cinematogràfic.
“Los claveles”, “Arriba y abajo” i “El Coyote” són altres produccions que van coexistir en el parc, reflectint la seva importància en la cultura popular de l’època. Amb la democràcia, el Palau de Marianao va esdevenir un centre cultural vibrant. Des del 1974, quan l’Ajuntament va adquirir el palau i els jardins, es van celebrar actes del Sant Boi Cultural, amb desfilades de moda, actuacions de Dagoll-Dagom i la representació de la Setmana Tràgica. El palau també va ser la primera seu de Ràdio Sant Boi, consolidant el seu paper com a epicentre cultural.
No obstant això, Marianao també va ser testimoni d’una tragèdia. El setembre del 1976, el Cor Universitari de Caracas, amics del president veneçolà Hugo Chávez, va morir en un accident d’avió quan es dirigien a actuar al Palau de Marianao. Aquest tràgic incident va deixar una empremta profunda en la història del parc, recordant-nos la fragilitat de la vida i la força de la cultura com a pont entre pobles.
MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya – 5. 🎬Un plató imaginari i 🎪 cultura popular, amb un 💔 tràgic epíleg (1880 – 1980) – SantBoi[.Tv]ai
El Parc de Marianao, avui una urbanització plenament integrada en el teixit de Sant Boi de Llobregat, és molt més que una antiga finca senyorial; és un palimpsest històric que encapsula la convulsa transformació socioeconòmica de Catalunya des de mitjans del segle XIX.1 Aquest espai ha transitat per tres grans etapes: l’esplendor colonial i l’exclusivitat aristocràtica del Marquesat, la instrumentalització urbanística sota el franquisme (la “Ciudad Soñada”), i la seva posterior reconquesta per a l’ús cívic i la resistència política de base.
Marianao’s: de la clandestinitat franquista a l’epicentre del catalanisme i la salut mental
Durant la foscor del franquisme, Marianao es va convertir en un refugi clandestí per a organitzacions polítiques i sindicals. Les reunions secretes a residències com El Cerezo van forjar la resistència, amb figures com Enric Lacalle, Pilar Rahola, Anna Birulés i Pepe Saavedra participant en la transformació política d’Espanya. Tot i que els moviments polítics a Sant Boi estaven en segon pla respecte al Baix Llobregat, el catalanisme va arrelar a les esglésies i centres de joves, culminant en la Diada del 1976, amb Sant Boi com a epicentre de les aspiracions catalanistes.
Amb l’arribada de la democràcia, el Parc de Marianao va ser adquirit per l’Ajuntament per 24 milions de pessetes, però la seva trajectòria va ser erràtica. De Centre de Formació Professional a comissaria de la Policia Nacional i jutjats, el parc va acollir la primera seu de Ràdio Sant Boi i ara és la seu del Clúster de Salut Mental de Catalunya.
Les mancances urbanístiques heretades del franquisme van portar a la decadència del parc, simbolitzada per la Torre de la Miranda, i a la coexistència amb el barraquisme perifèric. Les millores van arribar amb les urbanitzacions del PGM.
Represantació de l’advertiment de la decadència de La Mirandai del Palau als anys 80 per l’associació de Veïns del Parc de Marianao. Creat amb suport IA.
Finalment, l’agermanament amb Cambrils i Marianao de l’Havana, a través de l’Ajuntament de Sant Boi i l’Associació Català-Cubana, reflecteix la importància històrica i cultural del barri.
MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya – 6. De la clandestinitat franquista 🚪🔗 a l’epicentre del catalanisme 🎗️ i la salut mental 🧠 (1963-2015) – SantBoi[.Tv]ai
Marianao, un barri residencial de Sant Boi de Llobregat, és molt més que l’antiga finca d’un marquès indiano. La seva història encapsula perfectament la Transició Espanyola: la conquesta de l’espai públic a l’oligarquia, la resistència antifranquista protagonitzada per figures claus de la memòria democràtica, i una transformació que va convertir el Palau Marianao, d’una luxosa residència privada, en la seu de la primera ràdio democràtica municipal i, més recentment, en el Clúster de Salut Mental de Catalunya. Aquesta és la crònica d’un barri que va passar de la repressió a ser un símbol de la llibertat i la solidaritat internacional. Tot un nucli urbanitzat al voltant d’un Parc i que va donar nom a tot un barri que ampliava les infraestructures socioculturals.
MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya: Un Viatge per 150 Anys de Sindicalisme, Poder i Contrast Social – SantBoi[.Tv]ai
Sant Boi de Llobregat, avui una ciutat en creixement continu a l’àrea metropolitana de Barcelona, atresora una rica i complexa història social marcada per la transformació, la lluita obrera i la presència de figures influents que van deixar la seva empremta al paisatge ia la memòria col·lectiva. Acompanyeu-nos en un recorregut pels últims 150 anys per entendre com el sindicalisme va arrelar en aquesta terra, en constant diàleg –i sovint en tensió– amb el poder econòmic i els models socials del seu temps.
Conclusió
El Parc de Marianao és un testimoni viu de la història de Sant Boi de Llobregat, Catalunya i d’Espanya. Des dels seus orígens com a finca dels Samà fins a la seva transformació en una urbanització residencial i, finalment, en un parc públic, Marianao ha estat un punt clau, testimoni mut, en els esdeveniments polítics i socials del segle XX. Aquest projecte de recuperació de la memòria històrica busca donar llum a aquesta història desconeguda i ressaltar la seva importància tant a nivell local com estatal.
*Aquest article parteix d’un projecte redactat al 2009 què per circumstàncies diverses es va haver de deixar aturat i que ara es reprèn per crear una serie basada en aquesta presentació. Agraïm de tot cor totes aquelles persones què en aquell temps van ser testimonis dels nostres registres i que avui intentem recuperar.També en demanem disculpes pel retard en el qual s’ha pogut rescatar tot el material des d’ençà.
![SantBoi[.Tv]ai](https://santboi.tv/wp-content/uploads/2024/09/LogoStBoi.TvAi_.png)
