Sovint pensem que el trencadís de Gaudí va néixer de sobte al Passeig de Gràcia o que la geometria de la Sagrada Família va baixar del cel per inspiració divina. Però, i si us digués que la clau de tot plegat estava amagada en un mirador de Sant Boi de Llobregat?
En ple Any Gaudí, la recerca patrimonial ens està revelant que la Torre de la Miranda, al Parc de Marianao, no és només un mirador bonic: és l’esglaó perdut, la peça del trencadís que ens faltava per entendre com un arquitecte eclèctic es va convertir en el geni de les formes orgàniques.
Sant Boi, el laboratorio de Gaudí para configurar el Modernismo. PodCast IA (Cast.)
El “Triangle d’Or” del Baix Llobregat
Torre Miranda en 1940Torre Miranda en 2009 Sense BaranaTorre Miranda en 2020 Descuidada
Per entendre La Miranda, cal mirar el mapa de l’època. Imagineu-vos a Antoni Gaudí viatjant en tartana des de l’estació de Cornellà cap a la Colònia Güell. Pel camí, passava obligatòriament per davant de la finca de Marianao.
La connexió no era només geogràfica, sinó d’amistat i negocis: Eusebi Güell (el mecenes de Gaudí) i Salvador Samà (Marquès de Marianao) eren íntims. De fet, va ser Samà qui va vendre a Güell els terrenys on avui s’aixeca el Park Güell de Barcelona. En aquest entorn de confiança, era gairebé impossible que Samà no demanés “un cop d’ull” o un consell al mestre Gaudí per a la seva pròpia torre-mirador.
La signatura secreta: Arcs funiculars i rocalla
Si entrem a La Miranda, els ulls d’un arquitecte s’il·luminen. El projecte de rehabilitació de 1987 ja ho advertia: l’accés es fa per arcs assimilables als funiculars. Aquesta és la “signatura estructural” de Gaudí. En una època on tothom construïa amb línies rectes o arcs de mig punt, aquí trobem la mateixa lògica que la Cripta de la Colònia Güell o els viaductes del Park Güell.
I no només això. La torre simula una elevació natural de rocalla i l’interior amaga una cova circular amb una volta d’aresta naturalista.
Torre Miranda en 2009 Base Rocalla CovaTorre Miranda en 2009 Entrada Escala_Cargol Empedrat Que Simula FustaTorre Miranda en 2009 Mirador Hexagonal Amb Crist Dels Faura
És el mateix llenguatge del “Jardí Invisible” del Psiquiàtric de Sant Boi, aquell laboratori silenciós on la tesi de David Agulló (PDF UPC Commons) ha demostrat que Gaudí va assajar, deu anys abans, les voltes que després veuriem a la Sagrada Família.
La Miranda té vida pròpia gràcies a la gent que l’ha guardat. Sabíeu que el Crist que corona la torre no hi era al principi? Van ser els Faura, la nissaga de masovers de la finca de Marianao, qui el van pujar posteriorment. Aquest gest va acabar de sacralitzar un lloc que ja es deia que concentrava “forces tel·lúriques”.
I aquí apareix un altre personatge clau: Lluís Parés. Aquest constructor, santboià de soca-rel, era l’home de confiança de Gaudí. Va ser ell qui va materialitzar els somnis impossibles de l’arquitecte a Barcelona. Parés no només coneixia els secrets de la rocalla, sinó que va portar la mà d’obra local (els paletes de Sant Boi) a les grans obres del modernisme.
⏳ Cronologia: L’eix de La Miranda de Marianao
Aquesta és la cronologia detallada de l’eix Gaudí-Marianao, centrada en la gènesi de La Miranda com el punt d’inflexió que connecta el misticisme naturalista del segle XIX amb el creixement urbà de Sant Boi.
1. L’Escenari (Abans de La Miranda)
1852: Neix Antoni Gaudí a Reus o Riudoms.
1880:Salvador Samà i Torrents (II Marquès de Marianao) encarrega a Josep Fontserè i Mestre (mestre de Gaudí) la transformació de la finca de Marianao i el disseny d’un parc que evoqués la Cuba colonial.
1881: S’inaugura el Parc Samà a Cambrils, on Gaudí i Fontserè ja col·laboren en estructures de rocalla.
2. L’Ancora: La Creació de La Miranda
C. 1880 – 1890 (Darrer quart del segle XIX):Construcció de LA MIRANDA. L’obra s’atribueix a Ramon Fontserè (deixeble de Gaudí). S’erigeix com un mirador naturalista sobre un turó amb la seva característica planta hexagonal, rocalla i arcs funiculars a l’interior, marcant el punt d’unió entre la tècnica de Fontserè i les teories estructurals que Gaudí començava a desenvolupar.
1889: Salvador Samà ven a Eusebi Güell 15 hectàrees de terreny a Barcelona per construir el Park Güell, consolidant el vincle social entre els promotors de Gaudí i Marianao.
3. El Laboratori: Gaudí a Sant Boi
1898: Gaudí comença el projecte de l’església de la Colònia Güell (la Cripta), a escassa distància de Marianao.
1903 – 1912: Construcció del “Jardí Invisible” al Psiquiàtric de Sant Boi. Gaudí utilitza el centre com a banc de proves experimental per a la Sagrada Família.
1906: Es construeix la Cova-cascada del manicomi, amb una volta hiperbòlica que anticipa en deu anys els sostres de la Sagrada Família.
1912: Es culminen els bancs de trencadís del manicomi, un assaig previ al banc del Park Güell (acabat el 1914).
4. La Transformació: Dels Samà als Parés
Post-construcció original (s. XX): La família Faura, masovers de la finca, pugen l’escultura de Crist al quiosc hexagonal de La Miranda, dotant-la d’una dimensió religiosa que no formava part del pla purament naturalista original.
1948 – 1949:Abdón Bordoy, exadministrador dels Samà, compra la finca de Marianao en subhasta pública i inicia el procés d’urbanització.
1962:Josep Maria Ciurana dissenya el projecte de la Ciutat Cooperativa, un model d’urbanisme social autosuficient.
Anys 60: L’empresa Luis Parés, S.L. (descendents de Lluís Parés, el constructor santboià de confiança de Gaudí) aixeca la Ciutat Cooperativa als terrenys venuts per Bordoy, unint físicament Marianao amb la Colònia Güell.
5. El Reconeixement (L’Actualitat)
1974: El Palau de Marianao i el nucli del parc passen a ser de propietat municipal.
1987: L’Ajuntament de Sant Boi redacta el Projecte de Rehabilitació de La Miranda, on es documenten formalment els seus arcs funiculars i la seva importància arquitectònica.
2019: La tesi de David Agulló revela oficialment el pes de Gaudí a Sant Boi a través del Jardí Invisible.
2026: Celebració de l’Any Gaudí a Sant Boi per reivindicar La Miranda i el modernisme local com a peces clau del llegat del geni.
L’Enigma de La Miranda: La Petjada de Gaudí a Sant Boi?
Any Gaudí – Sant Boi de Llobregat
L’Enigma de La Miranda
Hi ha una obra no reconeguda d’Antoni Gaudí amagada al Parc de Marianao?
L’any 1987, un pla de rehabilitació descrivia La Miranda com un mirador eclèctic amb elements naturalistes sorprenents. Recentment, la tesi sobre el “Jardí Invisible” del Psiquiàtric ha posat sobre la taula l’autoria de Gaudí en obres locals. És l’hora d’unir els punts: la geografia, les relacions socials i l’ADN arquitectònic apunten a una possible intervenció del mestre a Marianao.
📍 El Triangle d’Or Geogràfic
La Miranda no es troba en un lloc qualsevol. S’erigeix estratègicament a mig camí exacte entre dos punts neuràlgics de l’època: el Psiquiàtric (amb el seu Jardí Invisible) i la Colònia Güell, on Gaudí experimentava amb la seva famosa Cripta.
🏥Jardí Invisible (Psiquiàtric)
🏛️La Miranda (Marianao)
⛪Cripta (Colònia Güell)
Distància de desplaçament natural entre els dos grans projectes de l’època.
🔍 L’ADN Arquitectònic
El projecte de rehabilitació de 1987 va documentar característiques a La Miranda que són signatures inequívoques de l’estil gaudinià en la seva fase naturalista:
Arcs FunicularsL’interior s’hi accedeix per arcs “assimilables als funiculars”, l’obsessió estructural de Gaudí a la Cripta.
Rocalla i Cova NaturalistaSimulació d’una elevació natural i espai lliure a la manera d’una cova amb volta d’aresta, idèntic al tractament de les grutes del Psiquiàtric.
Materials SimulatsTant la barana com l’estructura del quiosc hexagonal simulen fusta utilitzant materials petris.
Similitud de Trets Estilístics
Comparativa basada en la documentació de la Tesi del Jardí Invisible i el Pla de 1987.
🤝 La Xarxa de Connexions
🎩
Eusebi Güell
Mecenes absolut d’Antoni Gaudí i promotor de la Colònia Güell (a pocs minuts de Marianao).
📐
Antoni Gaudí
Treballant simultàniament a la Cripta Güell i, segons la recent tesi, al Jardí Invisible del Psiquiàtric.
↔
↔
🌴
Salvador Samà
Promotor del Parc Marianao i de La Miranda. Conegut amic personal i cercle íntim d’Eusebi Güell.
“Era pràcticament impossible que Gaudí, treballant al costat i avalat per Güell, no fos consultat pel gran amic d’aquest, el Marquès de Marianao.”
⏳ Cronologia d’un Misteri
Finals S. XIX
Construcció original de La Miranda al Parc Marianao com a mirador naturalista de planta hexagonal.
Espai
Anys d’activitat de Gaudí
Construcció de la Cripta i el Jardí Invisible. Transmissions orals parlen de “forces tel·lúriques” al lloc de La Miranda, concepte afí al misticisme gaudinià.
Espai
Anys posteriors
La família Faura (massovers de la finca) pugen posteriorment el Crist que corona la torre, alterant el significat original purament naturalista de l’obra.
Espai
Actualitat
El pla de 1987 i la tesi doctoral recent evidencien la necessitat urgent de reavaluar el patrimoni. Actualment la zona està abandonada i no és visitable.
Espai
El Veredicte de les Dades
Analitzant la documentació existent (plànols de 1987, testimonis en vídeo, i la tesi de David Agulló), el pes de l’evidència circumstancial justifica plenament obrir una investigació oficial.
Evidència ArquitectònicaMolt Alta
Correlació GeogràficaMolt Alta
Vincles Socials (Güell-Samà)Alta
Documentació Directa FírmadaPendent de trobar
Demanem una Investigació Oficial
La Miranda no pot seguir sent una ruïna abandonada. Durant aquest Any Gaudí, fem una crida a l’Ajuntament de Sant Boi i a les autoritats de patrimoni per crear un comitè d’experts que analitzi en profunditat aquestes dades.
La Miranda Regenerada per AI
Conclusió: Sant Boi, la ciutat que Gaudí va escollir per provar-ho tot
La Miranda de Marianao no és una curiositat local; és el manifest d’una arquitectura que volia ser natura. És el laboratori on la pedra va començar a corbar-se seguint les lleis de la gravetat. Avui, redescobrir La Miranda és fer un viatge directe a la ment de Gaudí abans que el món sencer el conegués.
El parc revelat: estils i història a través de la mirada fotogràfica, a càrrec d’Eli Pedrosa – Any Gaudí
Activitat fotogràfica familiar i dinàmica al Parc de Marianao de Sant Boi, amb joc de pistes per descobrir bancs, fonts i estructures dissenyades per
Sant Boi reclama el seu lloc en la història: som la ciutat on el Modernisme va aprendre a ser immortal.
Annex: De la Miranda a la Ciutat Cooperativa, Tancant el cercle
El llegat de Gaudí a Sant Boi no es va aturar amb la seva mort. Durant el desarrollismo, la història va fer un salt fascinant. Abdón Bordoy, l’exadministrador dels Samà que va comprar la finca Marianao, va ser qui va vendre els terrenys del Molí Nou.
La Coope construida per Luís Parés SL als anys 60
I qui va construir el barri de la Ciutat Cooperativa? Exacte: la família Parés (Luis Parés, S.L.), els descendents d’aquell mestre d’obres de Gaudí. Sota la visió de l’ideòleg Josep Maria Ciurana, el barri es va aixecar precisament en l’espai que uneix Marianao amb la Colònia Güell. És com si la història hagués volgut que la mateixa estirp de constructors que va ajudar Gaudí a innovar, acabés unint físicament els seus dos grans laboratoris a través d’un projecte d’urbanisme social pioner.
Ciudad Cooperativa – Sant Boi de Llobregat – Luis Pares
Oblidada durant 16 anys, la memòria d’una urbanització de Sant Boi es revela com el cor ocult de la història d’Espanya. El Parc de Marianao, construït amb fortuna esclavista i seu de la repressió contra els obrers, va ser més tard víctima de l’espoli franquista i, finalment, el bressol de la ràdio democràtica i l’activisme. Prepareu-vos per un viatge de 135 anys que connecta l’explotació colonial, el gran “pelotazo” urbanístic del Franquisme, i la sobirania ciutadana. Us presentem la recopilació històrica més completa sobre Marianao, des del luxe dels Indianos (1880) fins al Clúster de Salut Mental (2015), amb nou material d’arxiu de Carles Serret i els testimonis inèdits de la resistència. Feu clic per descobrir els set capítols (i dotze publicacions amb fonts multimèdia i IA) que trenquen el silenci de la història!
L’origen i el desenvolupament del projecte
El 3 de març del 2009 es va presentar un projecte als ‘VII Premi (municipal) Carles Martí i Vilà’ amb el títol: “MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya“. Es definia així: “Projecte de recuperació de la memòria històrica dels residents, estiuejants i masovers de la urbanització Parc de Marianao de Sant Boi de Llobregat, des del seu context originari fins el seu desenvolupament en el període franquista i de la transició espanyola. Aquest nucli ha estat protagonista mut de les subversions conservadores i progressistes més rellevants a tota Espanya del segle XX i que han marcat el nostre present”. Es publicaría en format bloc (web SantBoi.Tv) i vídeo (YouTube). Després de fer els enregistraments i rebre el suport de l’Arxiu Històric Municipal de Sant Boi de Llobregat, en la figura del seu Director Carles Serret, amb una completa entrevista per Carles Vallejo com a resident i activista per a la recuperació de la memoria històrica, es va perdre el material grabat i diluir el projecte. Van pasar 16 anys, el 2025, on es va rescatar tot el material d’una copia que es fa ver en un vell disc dur. I ens varem proposar rescatar la producció del projecte:
Amb la intenció de compartir amb els veins de Sant Boi de Llobregat, recollint les noves aportacions del Carles Serret en tots aquests anys que ha realitzat i publicat des de Blogger, Radio Sant Boi, Facebook i Youtube; i altres de noves aportacions d’investigació, varem actualitzar el contingut ampliant la història de Marianao i comparant-la amb l’estat en cada moment amb la vila de Sant Boi.
‘MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya’ (CAPÍTOLS)
Capítol
Títol Complet del Capítol
Període Temporal
Sinopsi i Temes Clau
0
PRESENTACIÓ
S. XIX – Actualitat
Resum de l’evolució del Parc de Marianao, de finca senyorial a espai cívic.
1
Del somni colonial a l’epicentre modernista i polític
1866-1929
Salvador Samà (Marquès) com a esclavista; la construcció dels Parcs (Marianao/Cambrils); influència en el Pistolerisme i el Cop de Primo de Rivera.
2
Un escenari de convulsions i silenci durant la República i la Guerra Civil
1931-1950
La repressió, la història de la Família Vallejo (activisme i resistència), i el destí de la propietat dels Samà sota la dictadura.
3
Del marquesat a la parcel·lació: un negoci amb ombres franquistes
c. 1940-1974
L’espoli: la condemna per Maçoneria; la venda forçada a Abdón Bordoy (finançat per Joan March); el model del pelotazo urbanístic.
4
Un microcosmos de classes i ideologies
1940-1975
L’evolució social: del destí d’estiueig burgès prebèl·lic a la barreja social postguerra; la integració tardana amb la vila de Sant Boi.
5
Un plató imaginari i cultura popular, amb un tràgic epíleg
1880-1980
La transformació socioeconòmica i la revalorització cultural, des de l’exclusivitat aristocràtica a la resistència de base.
6
De la clandestinitat franquista a l’epicentre del catalanisme i la salut mental
1963-2015
L’Agermanament antifranquista; l’adquisició municipal (1974); el Palau com a seu de Ràdio Sant Boi (1980) i el Clúster de Salut Mental (2015).
Annex
Marianao’s: Un Viatge per 150 Anys de Sindicalisme, Poder i Contrast Social
150 Anys
Recorregut conceptual: contrast entre el poder econòmic (Samà, March) i la lluita obrera local (Balbina Pi, Carles Vallejo); ús col·lectiu del Palau (refugi de guerra, centre de salut mental).
MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya – 0. 📜PRESENTACIÓ – SantBoi[.Tv]ai
El Parc de Marianao, i espai residencial, situat a Sant Boi de Llobregat, és un lloc amb una història rica i complexa que abasta des del segle XIX fins a l’actualitat. Aquest article ofereix un resum complet de la seva evolució, destacant els esdeveniments i personatges clau que han marcat la seva trajectòria.
Marianao: la microhistoria que explica España. PodCast Gemini IA (Esp.)
1. Marianao’s: del 🌴somni colonial a➡️ l’epicentre modernista🏛️ i polític🗳️ (1866-1929)
👇 1.1. QUI ERA EL MARQUÉS DE MARIANAO? Els Marianao esclavistes i Rafaela Torrents i Higuero (Segle XIX)
MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya – 1. Marianao’s: del 🌴somni colonial a➡️ l’epicentre modernista🏛️ i polític🗳️ (1866-1929) – SantBoi[.Tv]ai
L’entrevista sobre Salvador Samà i Torrents, a través de les perspectives de Carles Vallejo i Carles Serret, explora la vida i influència de Salvador Samà i Torrents, el Marquès de Marianao, en el context de les subversions del segle XX a Espanya. Es desglossen els orígens, la pèrdua de les colònies espanyoles, la influència en la restauració borbònica, la seva participació en la repressió del moviment obrer, i la seva implicació en el cop d’estat de Primo de Rivera després de fer-se responsable del Somaten.
👇 1.2. ELS PALAUS I ELS PARCS DELS INDIANOS SAMÀ (Cambrils més modernista i Marianao mès medieval i gòtic)
MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya – 1. Marianao’s: del 🌴somni colonial a➡️ l’epicentre modernista🏛️ i polític🗳️ (1866-1929) – SantBoi[.Tv]ai
El llegat dels “Indianos”, aquells catalans que van fer fortuna a Amèrica i van retornar amb el desig de plasmar la seva riquesa i influència en la seva terra natal, és un capítol fascinant de la nostra història, però també un que requereix una anàlisi crítica de les seves arrels. Entre ells, la família Samà destaca no només per la seva prosperitat, sinó per la visió arquitectònica i paisatgística que va importar des de les terres cubanes, una fortuna construïda, en part, sobre el tràfic d’esclaus i l’explotació laboral a les seves plantacions de sucre. Aquest post explora com la vibració de Marianao a l’Habana va inspirar dues joies arquitectòniques a Catalunya: el Parc Samà de Cambrils, amb una inclinació modernista, i el Parc Marianao de Sant Boi, amb un caràcter més medieval i gòtic, sense oblidar l’enginy de la gestió de les seves aigües, tot plegat emmarcat en el complex context de la seva prosperitat colonial.
👇 1.3. MENYSPREU DELS SAMÀ A SANT BOI (incita la independència de Cuba i indiferència dels sacrificis dels santboians del 98)
MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya – 1. Marianao’s: del 🌴somni colonial a➡️ l’epicentre modernista🏛️ i polític🗳️ (1866-1929) – SantBoi[.Tv]ai
La pèrdua de les colònies espanyoles el 1898 va evidenciar el contrast entre les elits amb interessos colonials, com la poderosa família Samà, i els sacrificis gairebé invisibles dels soldats locals. Mentre Salvador Samà i Torrents, Marquès de Marianao, amb grans fortunes a Cuba i Filipines 💰, suggeria abandonar l’illa caribenya per defensar altres territoris, a Sant Boi, molts joves de famílies humils morien o quedaven afectats a la guerra, tornant sovint amb problemes de salut mental i sense reconeixement. Aquesta investigació, basada en documents de l’Arxiu Municipal Històric de Sant Boi, posa de manifest la manca d’inversions en obres de beneficència per part de la família Samà i Torrents en la seva localitat d’evasió, subratllant una indiferència de l’elit davant del patiment dels seus conciutadans més vulnerables. Un exemple colpidor? Els 26 “últims de Cuba” 💔 que, el 1901, van acabar ingressats al psiquiàtric de Sant Boi, sense honors ni cap mena de reconeixement.
👇 1.4. INFLUÈNCIES DELS SAMÀ (repressió a l’anarcosindicalisme creixent i seu de Primo de Rivera)
MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya – 1. Marianao’s: del 🌴somni colonial a➡️ l’epicentre modernista🏛️ i polític🗳️ (1866-1929) – SantBoi[.Tv]ai
El període comprès entre 1917 i 1923 a Catalunya va ser una època de convulsió social i política extrema, coneguda com el Pistolerisme. Aquesta “guerra social” va enfrontar obrers anarcosindicalistes i forces patronals i estatals, culminant en el cop d’estat de Primo de Rivera el setembre de 1923. En aquest escenari de tensió, figures de Sant Boi de Llobregat van jugar papers fonamentals i antagònics, des de la resistència obrera (Balbina Pi i Sanllehy) fins a la cúpula de la repressió. Aquest post explora el paper crucial de la família Samà, especialment el Marquès de Marianao, i la seva connexió amb la repressió de l’anarcosindicalisme i la gestació de la dictadura.
👇 1.5. LA FI DELS SAMÀ A SANT BOI (la II República i la LRMC – Llei de Repressió de la Maçoneria i el Comunisme)
MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya – 1. Marianao’s: del 🌴somni colonial a➡️ l’epicentre modernista🏛️ i polític🗳️ (1866-1929) – SantBoi[.Tv]ai
La història de la família Samà a Sant Boi de Llobregat, coneguts com a “Indianos” que van construir els majestuosos Parcs de Samà i el de Marianao, és un fascinant mirall de les convulsions del primer terç del segle XX a Espanya. Des d’una posició de poder i influència, arrelada en el seu origen colonial i la seva fortuna, els Marquesos de Marianao van veure com la Segona República, la devastadora Guerra Civil i la repressió de la dictadura franquista van erosionar dràsticament el seu llegat. En aquest article, explorarem el destí del II Marquès, Salvador Samà i Torrents, i el III Marquès, Salvador Samà i Sarriera, la vida del qual es va veure truncada per una inesperada condemna per maçoneria. Prepara’t per descobrir com la història d’una família il·lustre amb presència i llegat a Sant Boi visualitza les profundes divisions d’una època.
2. Marianao’s: Un escenari de convulsions ⚔️ i silenci 🕯️ durant la República i la Guerra Civil (1931-1950)
MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya – 2. Un escenari de convulsions ⚔️ i silenci 🕯️ durant la República i la Guerra Civil (1931-1950) – SantBoi[.Tv]ai
La història de Sant Boi de Llobregat, i en concret la del Parc de Marianao, és un mirall de les convulsions polítiques i socials que van sacsejar Espanya al segle XX. Les vides de la família Vallejo, entre l’activisme, la repressió i la resistència, esdevenen el fil conductor perfecte per a reconstruir un període que va transformar la ciutat, de la il·lusió republicana a la foscor de la dictadura. Seguint la seva trajectòria, des dels fronts de guerra fins a la intimitat de la seva llar, podem comprendre com el passat encara ressona avui en la nostra memòria col·lectiva.
3. Marianao’s: Del marquesat 👑 a la parcel·lació 🏠, un negoci amb ombres 👻 franquistes
MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya – 3. Del marquesat 👑 a la parcel·lació 🏠: un negoci amb ombres 👻 franquistes – SantBoi[.Tv]ai
La història de la Finca de Marianao (Sant Boi de Llobregat) és una lliçó magistral de com es van consolidar les noves elits del règim franquista. Després de la Guerra Civil, el Tercer Marquès de Marianao, amb les seves connexions monàrquiques, es va convertir en l’objectiu perfecte del nou aparell repressiu. El règim va utilitzar una multa fiscal com a pretext per forçar una venda que va beneficiar Abdón Bordoy, un empresari connectat al magnat Joan March. Aquest “tripijoc” polític no només va desposseir l’aristocràcia; va inventar el model del ‘pelotazo’ urbanístic, caracteritzat per l’especulació, la rapidesa i la manca d’inversió en infraestructures, un llegat arrelat en l’urbanisme espanyol fins avui dia.
4. Marianao’s: 🧩 Un microcosmos de 🏛️ classes i 🧠 ideologies (1940 – 1975)
MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya – 4. 🧩 Un microcosmos de 🏛️ classes i 🧠 ideologies (1940 – 1975) – SantBoi[.Tv]ai
L’estudi del Parc Residencial de Marianao a Sant Boi de Llobregat (1950-1970) ofereix una visió de les tensions socioeconòmiques i ideològiques de la postguerra catalana. Sant Boi, admirada com un entorn natural idíl·lic més enllà del riu Llobregat, ja havia estat un important destí d’estiueig per a les famílies barcelonines des de mitjans del segle XIX fins a l’esclat de la Guerra Civil (aproximadament 1850-1936), establint un nexe entre l’entorn rural, el nucli urbà i el nou desenvolupament residencial. Aquesta transició va passar d’un perfil d’estiuejants principalment barcelonins de la petita burgesia prebèl·lica, a una composició social notablement barrejada en classes i origen ideològic al Parc Residencial de Marianao entre el 1950 i el 1970. Malgrat l’aïllament social inicial, la connexió real entre els santboians i el nou enclavament es va concretar a la dècada de 1970, impulsada per l’expansió urbana de la vila i la crucial adquisició municipal del Palau, el llac i el nucli central del Parc.
5. Marianao’s:🎬Un plató imaginari i 🎪 cultura popular, amb un 💔 tràgic epíleg (1880 – 1980)
MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya – 5. 🎬Un plató imaginari i 🎪 cultura popular, amb un 💔 tràgic epíleg (1880 – 1980) – SantBoi[.Tv]ai
El Parc de Marianao, avui una urbanització plenament integrada en el teixit de Sant Boi de Llobregat, és molt més que una antiga finca senyorial; és un palimpsest històric que encapsula la convulsa transformació socioeconòmica de Catalunya des de mitjans del segle XIX.1 Aquest espai ha transitat per tres grans etapes: l’esplendor colonial i l’exclusivitat aristocràtica del Marquesat, la instrumentalització urbanística sota el franquisme (la “Ciudad Soñada”), i la seva posterior reconquesta per a l’ús cívic i la resistència política de base.
6. Marianao’s: De la clandestinitat franquista 🚪🔗 a l’epicentre del catalanisme 🎗️ i la salut mental 🧠 (1963-2015)
MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya – 6. De la clandestinitat franquista 🚪🔗 a l’epicentre del catalanisme 🎗️ i la salut mental 🧠 (1963-2015) – SantBoi[.Tv]ai
Marianao, un barri residencial de Sant Boi de Llobregat, és molt més que l’antiga finca d’un marquès indiano. La seva història encapsula perfectament la Transició Espanyola: la conquesta de l’espai públic a l’oligarquia, la resistència antifranquista protagonitzada per figures claus de la memòria democràtica, i una transformació que va convertir el Palau Marianao, d’una luxosa residència privada, en la seu de la primera ràdio democràtica municipal i, més recentment, en el Clúster de Salut Mental de Catalunya. Aquesta és la crònica d’un barri que va passar de la repressió a ser un símbol de la llibertat i la solidaritat internacional. Tot un nucli urbanitzat al voltant d’un Parc i que va donar nom a tot un barri que ampliava les infraestructures socioculturals.
Marianao’s:🧭 Un Viatge per 150 Anys de ✊ Sindicalisme, 💪 Poder i ⚖️ Contrast Social
MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya: 🧭 Un Viatge per 150 Anys de ✊ Sindicalisme, 💪 Poder i ⚖️ Contrast Social – SantBoi[.Tv]ai
Sant Boi de Llobregat, avui una ciutat en creixement continu a l’àrea metropolitana de Barcelona, atresora una rica i complexa història social marcada per la transformació, la lluita obrera i la presència de figures influents que van deixar la seva empremta al paisatge ia la memòria col·lectiva. Acompanyeu-nos en un recorregut pels últims 150 anys per entendre com el sindicalisme va arrelar en aquesta terra, en constant diàleg –i sovint en tensió– amb el poder econòmic i els models socials del seu temps.
Play-lists de Marianao’s
Produïts i Realitzats el 2009amb multicàmeres professionals HD
Produïts i Realitzats el 2025 amb IA de lliure ús
Cronologia de la Història de Marianao’s: Des de l’estatus colonial a la sobirania ciutadana
La següent cronologia estableix, per primera vegada de manera unificada, les fites clau de la història de la Urbanització Marianao, traçant la seva evolució des de l’estatus colonial a la sobirania ciutadana.
Any
Àmbit
Esdeveniment Clau a Marianao / Sant Boi
c. 1866
Fundació / Colonial
Naixement de Salvador Samà i Torrents (II Marquès). La fortuna familiar és consolidada en el tràfic d’esclaus.
c. 1880
Patrimonial
Inici de les obres de la finca i el parc Marianao, amb disseny de Josep Fontseré i Mestre. Establiment com a destí d’estiueig de la petita burgesia.
c. 1896
Social / Obrer
Naixement de Balbina Pi i Sanllehy, anarcosindicalista i feminista de la CNT, figura clau de la lluita obrera local.
c. 1898
Social / Colonial
Guerra de Cuba. El Marquès suggereix abandonar l’illa. Profunda indiferència de l’elit Samà davant el sacrifici de soldats santboians.
1901
Social / Conseqüència
26 veterans de la Guerra de Cuba, els “últims de Cuba,” acaben ingressats al psiquiàtric de Sant Boi, sense reconeixement de l’elit.
1917-1923
Polític / Repressiu
El Marquès de Marianao utilitza el seu poder en la repressió de l’anarcosindicalisme (Pistolerisme) i esdevé responsable del Somatén.
1923 (Set.)
Polític
Cop d’estat de Primo de Rivera. Marianao es converteix en un centre de gestació de la dictadura.
1938
Militar
El Palau Samà és utilitzat com a hospital de campanya durant la Guerra Civil.
1941
Repressiu / Patrimonial
Salvador Samà i Sarriera (III Marquès) condemnat a 20 anys i 1 dia per Maçoneria, propiciant el seu espoli.
c. 1944
Urbanístic / Especulació
Venda forçada (mitjançant multa fiscal) a Abdón Bordoy (finançat per Joan March) per 1.000.000 de Ptes. Inici de la parcel·lació especulativa.
1950-1970
Social
El Parc Residencial de Marianao es desenvolupa amb una composició social marcadament barrejada en classes i origen ideològic.
c. 1963
Activisme Clandestí
Inici de l’Agermanament Solidari (informal) Sant Boi-Marianao (L’Habana) promogut per l’oposició antifranquista.
1973 (Jul.)
Social / Obituari
Mort de Balbina Pi i Sanllehy, referent de l’anarcosindicalisme i feminisme català.
1974
Patrimonial / Cívic
Adquisició patrimonial del Palau i el nucli central del Parc pel Municipi de Sant Boi, revertint l’espai a domini públic.
1980 (Maig)
Democràtic
El Palau Marianao esdevé la Primera Seu de Ràdio Sant Boi, símbol de la llibertat d’expressió municipal.
2015 (Març)
Transformació Cívica
El Palau Marianao es converteix en la seu del Clúster de Salut Mental de Catalunya.
MARIANAO’s
El Punt Mut de les Subversions (1880-2015)
De la riquesa colonial i el tràfic d’esclaus a la lluita per les llibertats. Una història de poder, resistència i conquesta ciutadana a Sant Boi de Llobregat.
⚓1880 – 1929
L’Ombra de la Riquesa Colonial
El Parc de Marianao neix de la fortuna acumulada per la família Samà a Cuba, fonamentada en el tràfic d’esclaus. Mentre el Marquès construïa un paradís modernista, els joves de Sant Boi morien a les guerres colonials defensant interessos aliens.
La Dada Colpidora (1901)
26 Veterans
ingressats al Psiquiàtric de Sant Boi, oblidats per l’elit que s’enriquia a l’illa.
Prioritats de l’Elit (1898-1901)
Comparativa conceptual entre la inversió en luxe privat i el suport social als veterans.
1940 – 1974
El Franquisme: Repressió i Especulació
La dictadura franquista va reprimir la Família Samà, forçant la venda del patrimoni. Inversors especuladors van adquirir el sòl amb l’únic objectiu de la construcció massiva, que va multiplicar el valor inicial per 78, creant un nou focus de poder immobiliari.
⚖️
L’Eina: La Repressió
Salvador Samà condemnat a 20 anys per Maçoneria (1941). La multa fiscal força la venda ràpida del Palau.
💰
El Benefici: x78
El valor del sòl va passar d’1 milió de pessetes (preu de compra forçada) a un valor especulatiu massiu.
🕊️
La Resposta: La Lluita Civil
La Família Vallejo i altres ciutadans actius inicien l’oposició al règim des de Marianao, defensant els valors democràtics.
Metamorfosi Social: Tres Èpoques
Marianao ha viscut tres vides diferents. Aquest gràfic analitza com han canviat les dinàmiques de poder, accés públic i llibertat política al llarg de 135 anys.
Època Colonial (1880-1930)
Dominada per Samà i la repressió a la classe obrera. Actiu: Balbina Pi.
Franquisme (1939-1975)
Especulació massiva i lluita per la llibertat. Actiu: Família Vallejo.
Democràcia (1980-2015)
Recuperació cívica i socialització del Palau. Actiu: Carles Serret i Moviment Ciutadà.
Cronologia de la Resistència
1917-1923
Balbina Pi i la Lluita Obrera
Mentre Samà exercia el poder colonial, Balbina Pi (CNT) esdevenia un símbol local de la Resistència Obrera contra les elits.
Inici de la parcel·lació i especulació forçada a mans d’inversors privats. Neix la “Ciudad Soñada” sense cap visió cívica.
1944
El ‘Pelotazo’ Urbanístic
Anys 50-70
Els Vallejo i l’Antifranquisme
La Família Vallejo és un nucli de lluita per les llibertats, esdevenint clau en el moviment antifranquista local i la Transició.
Impuls per recuperar la memòria històrica de Marianao. Les seves investigacions són clau per socialitzar l’ús del Palau i entendre’n el passat.
Anys 80 – 2015
Carles Serret i la Memòria Cívica
Protagonistes Clau: L’Evolució del Poder
👑
Salvador Samà
Poder Colonial (1880-1939)
Luxe finançat per l’esclavitud. Elit terratinent.
✊
Balbina Pi
Resistència Obrera (1910-1936)
Símbol de l’oposició anarcosindicalista a les elits colonials.
📈
Inversors Franquistes
Especulació Massiva (1944-1975)
Compradors del sòl, enfocats en el guany immobiliari ràpid.
🕊️
Família Vallejo
Lluita per la Democràcia (1950-1980)
Nucli antifranquista clau per a l’avenç de les llibertats cíviques.
📚
Carles Serret
Recuperació Cívica (1980-2015)
Historiador clau per destapar el passat colonial i l’especulació del parc.
Conclusions i Recomanacions
L'anàlisi del projecte "MARIANAO’s" confirma la seva rellevància no només com a exercici de recuperació de la memòria local, sinó com a eina metodològica per entendre la història d'Espanya a través de la microhistòria. La urbanització Parc de Marianao és, efectivament, un microcosmos on es manifesten totes les grans fractures ideològiques, econòmiques i socials del segle XX.
El valor de la recopilació resideix en la seva capacitat per traçar una narrativa de continuïtat que abasta temes complexos. La història de la família Samà és presentada com un cicle que va del somni colonial basat en l'esclavisme i la repressió obrera, a ser víctima de la seva pròpia lògica repressiva sota el franquisme (condemna per Maçoneria i expoli), que al seu torn va inaugurar el model urbanístic especulatiu. Aquest estudi demostra que el franquisme va utilitzar la repressió ideològica com a mecanisme d'extracció de riquesa, desposseint les velles èlits per beneficiar les noves.
La culminació cívica d'aquesta història, amb l'adquisició municipal del Palau el 1974 i la seva posterior transformació en la seu de la ràdio democràtica i, finalment, en el Clúster de Salut Mental el 2015, tanca el cercle narratiu. L'espai, fundat sobre el patiment i l'extracció, s'ha reconvertit en un centre de sanació i servei públic, simbolitzant la victòria de la sobirania ciutadana sobre l’oligarquia i la repressió.
👥CRÈDITS: 🎬Equip de trerball i 🎙️Historiadors i Testimonis de l'obra
El projecte documental 'Marianao's' (2009-2025) no hauria estat possible sense la confluència de l'expertesa tècnica, el rigor històric i el testimoni viu dels seus participants. Aquesta sèrie, culminada a SantBoi.Tv, teixeix la història de la finca i la urbanització de Marianao des de la influència cubana fins a l'activisme antifranquista.
🎬 L'Equip del Projecte
El projecte ha estat impulsat per un equip multidisciplinari que ha garantit tant la profunditat del contingut com la seva qualitat audiovisual:
Carles Vallejo Calderón: Aporta la memòria política i social del barri. Activista antifranquista i sindicalista de CCOO, la residència de tota la família a la Torre 'El Cerezo' de Marianao va ser un centre de reunions clandestines durant el franquisme. La seva perspectiva de resident i lluitador és crucial per entendre la història de la resistència local.
Ibán Arévalo Bernabé: La columna vertebral tècnica del projecte. Professor de Filosofia, realitzador i editor audiovisual, i fundador de SantBoi.Tv. Ha dirigit la tasca documental i d'edició des dels primers enregistraments de 2009, assegurant la divulgació del patrimoni immaterial local.
Val.Machío: Periodista i professor en Mitjans. Ha estat l'encarregat de la culminació multimèdia-web del projecte, donant forma definitiva a 'Marianao's' amb el tancament de la sèrie en capítols a SantBoi.Tv el 2025.
🎙️ Els Testimonis i Historiadors Fonamentals
La base documental del projecte resideix en les veus d'experts i testimonis que connecten directament amb el passat de la finca:
Carles Serret i Bernús: Director de l'Arxiu Històric Municipal de Sant Boi (AHMSB). La seva figura és el garant documental del projecte, proporcionant la base fundada sobre els Samà, la urbanització i el context local, a través de la seva expertesa i els seus nombrosos registres de divulgació (Ràdio Sant Boi, blogs).
Tate Cabré: Periodista cultural i professora de Comunicació. Enregistrada el 2009, la seva expertesa en Gaudí i el llegat dels 'indians' (a partir de la seva obra Cuba a Catalunya...) és vital per enquadrar el Palau de Marianao i la fortuna dels Samà amb la seva connexió colonial i cubana.
Mateu Campomar: Un testimoni únic, ja que va ser primer Administrador dels Samà i després Gestor de la Urbanització per a Abdón Bordoy. Aporta el coneixement clau sobre la transició de propietat i la gestió de la finca en les seves dues grans etapes històriques.
Sr. Bota: Cunyat de Mateu Campomar, va ser barquer del llac del Palau. El seu record de la canalització d'aigües i de la vida quotidiana ofereix detalls íntims i inèdits sobre el funcionament de l'antiga possessió dels marquesos.
Josep Faura i Bergès: L'últim massover de la família Faura que va treballar per als Samà. El seu testimoni representa la memòria de la pagesia local, amb records potents sobre la vida rural a la finca i la repressió social i lingüística durant el Franquisme.
Després de recórrer aquests 135 anys d’història, la memòria de Marianao ja no pot ser un "punt mut". Ara que les subversions, l'expoli i la resiliència han estat documentades, és el nostre deure projectar aquest coneixement al futur. Comparteix aquesta crònica inèdita, visita els espais de memòria històrica (el Palau, la Miranda, l'entorno del Parc... ) amb una nova mirada crítica i participa activament en la protecció d’aquest llegat. Que la història de la fortuna esclavista i la lluita obrera serveixi per a construir una memòria democràtica forta. La recuperació de la memòria continua, i tu en formes part.
La història de Sant Boi de Llobregat, i en concret la del Parc de Marianao, és un mirall de les convulsions polítiques i socials que van sacsejar Espanya al segle XX. Les vides de la família Vallejo, entre l’activisme, la repressió i la resistència, esdevenen el fil conductor perfecte per a reconstruir un període que va transformar la ciutat, de la il·lusió republicana a la foscor de la dictadura. Seguint la seva trajectòria, des dels fronts de guerra fins a la intimitat de la seva llar, podem comprendre com el passat encara ressona avui en la nostra memòria col·lectiva.
Marianao y los Vallejo_ Un Microcosmos de la España en Guerra y Resistencia (1931-1950). PodCast IA Esp.
La II República a Sant Boi i Marianao
L’any 1931, el nou context polític de la Segona República va arribar a Sant Boi de Llobregat amb un missatge clar de canvi. La caiguda de la dictadura de Primo de Rivera el 1930 va obrir un període de reflexió política i van sorgir tres faccions principals a la ciutat: la Lliga Regionalista (de dreta catalanista), Acció Catalana (catalanista republicana) i el Casal d’Esquerres (d’inspiració republicana). A les eleccions municipals de l’abril de 1931, a diferència d’altres llocs, les forces d’esquerra no van formar una coalició, la qual cosa va resultar en una victòria per a la Lliga Regionalista. No obstant això, la proclamació de la República a Barcelona va portar a la formació d’un nou govern municipal encapçalat per forces catalanistes i republicanes pocs dies després. Aquest nou panorama contrastava directament amb l’antic ordre, representat pel Marquès de Marianao, Salvador Samà i Torrents.
El Palau de Marianao, construït a finals del segle XIX, era un símbol de l’opulència i el poder de les elits, una fortuna forjada amb negocis colonials a Cuba, incloent-hi el comerç de persones esclavitzades. La finca de Marianao no era una simple residència, sinó un centre de poder per a l’elit conservadora, fins al punt que el dictador Miguel Primo de Rivera hi va celebrar reunions abans del seu cop d’estat de 1923. L’any 1933, la mort del marquès va suposar la transició del títol al seu fill, Salvador Samà i Sarriera, just a les portes del conflicte que canviaria per sempre el destí de la propietat.
Juan Jose Vallejo Gonzalez (IA Color)
En paral·lel a aquests esdeveniments, la biografia de Juan José Vallejo González, nascut a Toledo el 1912, exemplifica l’agitació d’aquella època. Venedor de sabates i activista a Madrid, va ser cofundador de les Joventuts Socialistes Unificades (JSU) l’abril de 1936. El seu activisme es va estendre a l’esport, on va ser líder de la Federación Cultural Deportiva Obrera (FCDO), que promovia l’esport com a eina de mobilització social i consciència antifeixista. La seva implicació en l’Olimpíada Popular de Barcelona, concebuda com una resposta als Jocs de Berlín, va ser un contra-esdeveniment antifeixista tràgicament interromput pel cop d’estat del 18 de juliol.
La Guerra Civil i el Parc de Marianao
L’Arxiu Històric Municipal de Sant Boi de Llobregat està treballant des del 2017 en el Memorial 1939-1945 què dirigeix Carles Serret. És un projecte de recerca en curs per documentar totes les víctimes locals en aquest període. Es detallen les categories de víctimes:
Categoria de Mort
Nombre de Santboians
Període
Repressió “incontrolada” al bàndol republicà
15
1936-1939
Desaparicions i morts en combat
154
1936-1939
Repressió “institucional” del règim franquista
7
1939-1945
Morts en camps de concentració, a l’exili
5
1939-1945
Morts en combat a la II Guerra Mundial
1
1939-1945
Altres víctimes civils
4
1936-1939
Els “Vilaboians” que varen anar a la guerra: “més de 1.400 persones que van anar a lluitar per unes idees, des les quals unes 150 van desaparèixer o no van tornar.”
Morts i desapareguts en guerra (1936-1939) | Ajuntament de Sant Boi de Llobregat
ALBALAT SALVADÓ, Modest Naixement: Serra d’En Galceran (Plana Alta, Castelló), el 6 de desembre de 1905.
Estat civil: Casat amb dos fills.
Domicili: C/ Miquel Esplugues
Ofici: Terrissaire.
Lleva: 1926.
Enquadrat: Artiller a la 72 BM de l’EPR.
Mort: En combat, a la Serra de Pàndols (Terra Alta), l′11 de novembre de 1938, a les acaballes de la Batalla de l’Ebre. Informació: AHMSBL (Orfes. Caixa 105, expedient 1), (EM, Caixa 163)
Amb l’esclat de la Guerra Civil, la vida de Juan José Vallejo va canviar radicalment, i també el Palau de Marianao. El palau i la seva finca van ser requisats per les autoritats republicanes i el seu propòsit va ser subvertit, passant de ser un espai d’oci aristocràtic a un recurs per a la col·lectivitat. El parc es va convertir en un centre logístic de la rereguarda republicana, servint com a clínica militar i “hospital de sang”. A més, va acollir un contingent d’uns 1.200 refugiats que fugien del conflicte a la península, la qual cosa va representar un augment considerable de la població de Sant Boi, que s’estima que era d’uns 8.000 habitants el 1920.
Els relats dels testimonis locals ens permeten endinsar-nos en aquesta realitat. Josep Faura Borgés, fill del masover, va recordar que el palau es va convertir en hospital militar, mentre que el Sr. Bota, cunyat futur del senyor Mateu (responsable de mateniment de Mariano), va donar un testimoni colpidor: una estructura oberta que avui ocupa l’antic bar de la finca es va fer servir com a “dipòsit de morts” durant la guerra. Aquests relats, juntament amb la presència d’armes i municions, subratllen la brutalitat i la disrupció de la vida quotidiana que la guerra va imposar.
Usos del Parc i Palau de Marianao durant la Guerra Civil (1936-1939)
Tipus d’Ús
Descripció/Funció
Testimonis/Fonts
Implicacions
Hospital Militar
Atenció a ferits de guerra, possiblement connectat amb Santa Bàrbara per transport
Josep Faura Borgés, Sr. Bota
Transformació d’un espai aristocràtic en centre sanitari de rereguarda, subvertint el seu significat original 7
Clínica de Sang
Provisió de sang i atenció mèdica d’emergència
Carles Serret
Part de la infraestructura sanitària republicana, amb un paper vital en la supervivència dels combatents
Acollida de Refugiats
Allotjament per a aproximadament 1.200 refugiats de la península
Carles Serret
Impacte demogràfic i social considerable per a Sant Boi; el parc esdevé símbol de solidaritat i patiment humanitari
Dipòsit de Morts
Estructura oberta (antic bar) utilitzada per conservar cadàvers
Sr. Bota
Revela la cruesa de la guerra i la necessitat d’improvisar davant l’alta mortalitat; contrast amb l’ús previ d’oci
Magatzem
Emmagatzematge de subministraments o material divers
Ajuntament de Sant Boi
Ús logístic per a l’esforç de guerra, maximitzant la utilitat de l’espai requisat
Presència d’Armament
Troballa d’armes, munició i explosius a la zona 1
Josep Faura Borgés, Sr. Bota
Indica una activitat militar més complexa o residus bèl·lics, amb perills persistents per a la població civil
Clínica Psiquiàtrica
Intent de posada en marxa cap al final de la guerra, amb molt poca vigència 1
Carles Serret
Reflecteix les necessitats sanitàries en temps de guerra, tot i les dificultats per establir serveis especialitzats
En aquest context de patiment, també hi va haver una “catàstrofe silenciosa“. Entre 1936 i 1939, es van registrar 2.682 morts als hospitals psiquiàtrics de Sant Boi, el 82,8% de les quals van ser per malalties gàstriques i desnutrició. Aquestes dades revelen la vulnerabilitat extrema dels més indefensos en un context de col·lapse social i de recursos. El col·lectiu “Besnéts en cerca” lluita avui per donar dignitat a aquestes víctimes i recuperar una memòria sovint oblidada.
Entrada del Parc el Juliol del 1939 ocupat per la Falalnge. aiColor
Finalment, la pèrdua de la guerra per part de la República va marcar una transició simbòlica i violenta. Al juliol de 1939, el Parc de Marianao es va convertir en l’Academia de Mandos José Antonio del Frente de Juventudes, la secció infantil i juvenil de la Falange.
La repressió franquista i l’arribada dels Vallejo
La victòria del franquisme el 1939 va portar una repressió sistemàtica a Sant Boi. El règim va utilitzar la “Ley de responsabilidades políticas” per a les purgues i la confiscació de béns dels que s’havien oposat al “Movimiento Nacional”.
El Parc de Marianao també va viure una nova transformació. Després de la guerra, el palau va ser adquirit en subhasta pública per Abdón Bordoy, qui havia estat administrador de la família Samà. Aquesta maniobra, amb el suport de figures clau del règim com Joan March, el “pirata del Mediterrani” i “patrocinador del cop d’estat de Franco”, va ser una operació per retornar la propietat a l’antiga elit. El 1944, Bordoy va iniciar un projecte d’urbanització per construir xalets, convertint l’antic jardí del marquès en una zona residencial d’alt nivell. Aquesta privatització va suposar la pèrdua de l’espai per a l’ús comunitari.
Juan José Vallejo_ El President del Madrid CF esborrat per l’història i la Resistència Clandestina.. ai PodCast Exp.
No obstant això, la història de resistència de la família Vallejo va continuar. Juan José Vallejo va ser empresonat, internat en camps de concentració i condemnat a mort, però va aconseguir escapar. Un cop a Barcelona, va continuar la seva militància al PSUC de manera clandestina. L’any 1945 es va casar amb Lola Calderón Ramón, i junts van prendre una decisió fonamental: van matricular els seus fills a l’Escola Italiana de Barcelona per protegir-los de l'”adoctrinament dels ensenyaments franquistes”. Aquest acte, aparentment personal, va ser una forma de resistència subtil i poderosa per a preservar la llibertat de pensament de la següent generació.
El 1949, la família va comprar la “Torre del Cerezo“, a la nova urbanització del Parc de Marianao, i s’hi va traslladar el 1950. Juan José considerava la casa “la casa del poble”, un espai de trobada per a familiars i amics on podien parlar obertament de les seves experiències de guerra, en una “petita república independent”. Per al seu fill Carles Vallejo Calderón, la casa es va convertir en un centre de resistència clandestina, on organitzava reunions de Comissions Obreres (CCOO) i del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) sense que els seus pares ho sabessin. Aquesta casa, en el context d’un parc que havia estat confiscat per la Falange i després urbanitzat per l’elit franquista, es va convertir en un espai de resistència i un símbol de la transmissió intergeneracional de la memòria.
La Família Vallejo: Un Llegat de Resistència i Memòria
Membre de la Família/Aspecte
Contribucions/Experiències Clau
Enllaç Intergeneracional/Significat
Juan José Vallejo González (Pare)
Membre fundador de la JSU; líder en l’esport obrer (FCDO); President del Madrid FC durant la incautació; Comandant republicà (Cinquè Regiment, 43a Brigada Mixta); pres polític, condemnat a mort, va escapar; militant clandestí del PSUC; coordinador de solidaritat per a les famílies de presos polítics.
Va establir el compromís fundacional de la família amb els ideals comunistes i la lluita antifeixista; va patir una repressió severa, establint un precedent de resiliència.
Lola Calderón Ramón (Mare)
Esposa de Juan José; companya en la navegació de la vida i la criança d’una família sota la dictadura franquista; crucial en la decisió d’enviar els fills a l’Escola Italiana per evitar l’adoctrinament.
Va proporcionar estabilitat i suport dins de la unitat familiar; va participar activament en la configuració de la visió del món antifranquista dels fills, demostrant una forma de resistència subtil però ferma.
Carles Vallejo Calderón (Fill)
Nascut sota el franquisme; educat a l’Escola Italiana (evitant l’adoctrinament franquista); implicat en moviments juvenils comunistes clandestins; destacat líder sindical (SEAT, CCOO); pres polític (detingut, torturat, empresonat); President de l’Associació d’Ex-Presos Polítics de Catalunya; figura destacada en el moviment de memòria històrica (primer querellante per tortura a Via Laietana).
Va heretar directament i va continuar activament el llegat de resistència dels seus pares; les seves pròpies experiències de repressió van alimentar la seva dedicació als drets humans i la justícia històrica; encarna la continuïtat de la lluita per les llibertats democràtiques i la memòria en l’era postfranquista.
La Unitat Familiar Vallejo
Presa de decisions col·lectiva (per exemple, educació); compromís compartit amb els ideals antifeixistes/comunistes; resiliència davant la repressió estatal; establiment d’una llar forta i ideològicament unificada. Adquisició de la “Torre del Cerezo” a Sant Boi (1949) com a “casa del poble” i espai de trobada familiar i reunions clandestines antifranquistes.
Demostra com la unitat familiar va servir com un lloc crucial per preservar valors alternatius i fomentar futures generacions d’activistes, assegurant la transmissió intergeneracional del compromís polític i la memòria. La Torre del Cerezo es va convertir en un símbol de resistència i llibertat en un context de repressió.
Sant Boi de Llobregat
Lloc de descans final de Juan José; focus de la investigació històrica local de “La Rutlla – Centre d’Estudis Santboians”, que promou activament la seva història i el patrimoni local. Ubicació de la “Torre del Cerezo”, un espai clau en la vida familiar i la lluita antifranquista.
Connecta la narrativa històrica més àmplia de la família amb una comunitat local específica; destaca el paper vital de les iniciatives locals en la recuperació i difusió de les històries marginades, fent el testimoni de la família tangible i accessible.
La història de la família Samà a Sant Boi de Llobregat, coneguts com a “Indianos”que van construir els majestuosos Parcs de Samà i el de Marianao, és un fascinant mirall de les convulsions del primer terç del segle XX a Espanya. Des d’una posició de poder i influència, arrelada en el seu origen colonial i la seva fortuna, els Marquesos de Marianao van veure com la Segona República, la devastadora Guerra Civili la repressió de la dictadura franquista van erosionar dràsticament el seu llegat. En aquest article, explorarem el destí del II Marquès, Salvador Samà i Torrents, i el III Marquès, Salvador Samà i Sarriera, la vida del qual es va veure truncada per una inesperada condemna per maçoneria. Prepara’t per descobrir com la història d’una família il·lustre amb presència i llegat a Sant Boi visualitza les profundes divisions d’una època.
1.1. QUI ERA EL MARQUÉS DE MARIANAO? Els Marianao esclavistes i Rafaela Torrents i Higuero (Segle XIX) 1.2. ELS PALAUS I ELS PARCS DELS INDIANOS SAMÀ (Cambrils més modernista i Marianao mès medieval i gòtic) 1.3. MENYSPREU DELS SAMÀ A SANT BOI (incita la independència de Cuba i indiferència dels sacrificis dels santboians del 98) 1.4. INFLUÈNCIES DELS SAMÀ (repressió a l’anarcosindicalisme creixent i seu de Primo de Rivera)
1.5. LA FI DELS SAMÀ A SANT BOI (la II República i la LRMC – Llei de Repressió de la Maçoneria i el Comunisme)
Vïdeo PodCast VOSC “SAMÀ, THE END” (LA FI DELS SAMÀ A SANT BOI (la II República i la LRMC – Llei de Repressió de la Maçoneria i el Comunisme)
Dades Biogràfiques i Familiars Clau dels Marquesos de Marianao (II i III)
Criteri
Salvador Samà i Torrents (II Marquès de Marianao)
Salvador Samà i Sarriera (III Marquès de Marianao)
Naixement/Mort
17 d’abril de 1861 – 28 de juny de 1933
11 de desembre de 1884 – 21 de desembre de 1948
Títols
II Marquès de Marianao (Grande d’Espanya), I Marquès de Vilanova i la Geltrú
III Marquès de Marianao (Grande d’Espanya), II Marquès de Vilanova i la Geltrú
Rols Polítics
Diputat per Vilanova i la Geltrú (1886, 1889), Gandesa (1891-1896, 1896); Senador (1898-1923); Alcalde de Barcelona (1905-06, 1910-11); Membre del Partit Liberal
Diputat per Tortosa/Vendrell (1910, 1916, 1918); Senador per la Lliga Regionalista (1919); Monàrquic, de Dretes, Primorriverista
Estat Maçònic
No s’esmenta
Ex-Mestre Masó
Condemna Franquista
No aplicable (mort abans)
Condemnat el 1941 a 20 anys i 1 dia de presó per Maçoneria
Esposa
María de los Dolores Mercedes Magdalena de Sarriera de Miláns 3
María de las Mercedes Coll i Castell
Fills
Salvador Samà i Sarriera, María Josefa Samà i Sarriera
Salvador Samà i Coll, Jaime Samà i Coll, María Victoria Samà i Coll
SALVADOR SAMA-I-TORRENTS- II MARQUÈS-DE-MARIANAOSALVADOR SAMÀ I SARRIERA – III MARQUÈS DE MARIANAO
Salvador Samà i Torrents i la II República
Salvador Samà i Torrents, el II Marquès de Marianao, va ser una figura central durant el període de la Restauració borbònica a Espanya. Nascut el 1861, va heretar el títol el 1866 i va obtenir la Grandesa d’Espanya el 1893. Fill de Josep Samà Mota i Rafaela Torrents Higuero (primera marquesa de Vilanova i la Geltrú) es va casar amb Maria Dolors Sarriera, i van tenir dos fills, Salvador i Joaquim. A més, els registres històrics indiquen que va tenir dos fills més, Pere (1901) i Maria (1905), amb la minyona del Parc Samà, la senyoreta Borràs. Aquest aspecte de la seva vida personal proporciona una visió més matisada de l’individu més enllà dels seus rols públics.
La seva extensa carrera política inclou ser Diputat a Corts, Senador del Regne i, notablement, Alcalde de Barcelona en dues ocasions. Com a promotor del Parc Samà el 1881, va crear un espai que evocava la Cuba colonial i servia de lloc per a reunions polítiques i visites reials.
Malgrat ser descrit com a “conservador en política” i un pilar de l’antic règim que la República pretenia desmantellar, Samà i Torrents també era vist com a “avançat al seu temps” i “cosmopolita”. Aquesta dualitat el va situar en una posició complexa davant l’arribada de la Segona República Espanyola el 14 d’abril de 1931.
“La República, proclamada el 1931, va representar una ruptura radical amb el sistema monàrquic, amb l’objectiu de dur a terme reformes liberals, atorgar autonomia regional i separar l’Església de l’Estat.”
La República va impulsar reformes ràpides i profundes, especialment les que afectaven l’Església i la propietat de la terra, la qual cosa va generar una polarització significativa i un descontentament creixent entre les faccions conservadores. Salvador Samà i Torrents va morir el juny de 1933, durant aquest període de tensions creixents, però abans de l’esclat de la Guerra Civil. La seva mort el va estalviar de la violència directa i la persecució que patiria la seva generació i el seu fill.
Salvador Samà i Sarriera i la LRMCfranquista
El destí de Salvador Samà i Sarriera, el III Marquès de Marianao, va ser marcat pels esdeveniments més tràgics del segle XX espanyol. Nascut el 1884, va heretar els títols el 1909. Políticament, era un “monàrquic i de dretes” i fins i tot “primorriverista”, mostrant el seu suport a la dictadura de Primo de Rivera.
Les propietats de la família a Sant Boi també van patir. El Parc Samà va ser “confiscat pel Comitè Antifeixista de Cambrils” el 1936 i utilitzat per a fins militars, convertint-se en un “Hospital de Sang”. A més, Salvador Samà i Sarriera “es va desfer de les propietats santboianes” durant la Guerra Civil, una acció que suggereix una alienació estratègica o forçada davant la inestabilitat. Va marxar el 1934 a la seva casa de Marianao de La Habana (Cuba) on probablement va malvendre les seves propietats.
“Malgrat ser un ‘monàrquic i de dretes’, haver estat ‘perseguit pel Front Popular’ i ‘col·laborador del Bando Nacional’, va ser ‘condemnat per les autoritats franquistes a 20 anys i un dia de presó per delicte de maçoneria’ el 1941.”
L’any 2009 no teníem només que sospites per totes les relacions que havien al voltant dels Samà. Anys més tard un estudi del 2020 reforça la idea sobre la relació amb la maçoneria i que va servir com a argument per perdre la titularitat de la Finca de Marianao a favor del seu administrador el senyor Bordoy amb el supot de les estructures polític-financeres del franquisme.
1.5. CARLES SERRET: (Actualització 2021):
“El mes de gener de 2020 es va formular, en una sessió plenària de la nostra Corporació Municipal (Sant Boi de Llobregat), una pregunta sobre la presència maçònica a la nostra vila durant el període de la Segona República (1931-1939). Traspassada aquesta demanda a l’Arxiu Històric Municipal, ens vàrem haver d’activar per rescatar aquelles petites petjades que ja coneixíem i fer un estat de la qüestió sobre un tema pràcticament desconegut. La investigació ha donat els seus fruits, interessants però potser no tant saborosos com ens hauria agradat i, ara, amb noves informacions, ja estem en disposició de parlar de personatges locals i de dos de forans –estretament vinculats amb Sant Boi–, d’un “triangle” (cèl·lula maçònica) a la vila i, fins i tot, d’un objecte: un artístic penjoll, recuperat en una intervenció arqueològica al jaciment del Benviure.” … “Salvador Samá de Sarriera (Vinyols i el Arcs, 1885 – Barcelona, 1948), III marquès de Marianao, II marquès de Vilanova i la Geltrú, comte de Solterra i Gran d’Espanya, fou un famós aristócrata vinculat al liberalisme moderat. Tot i haver donat suport al cop d’estat de Primo de Rivera (1923) i haver-se adherit a l’Alzamiento (1936) i al qual serví –com a espia– des de París, no va poder mantenir-se al marge de la repressió i va ser encausat i condemnat (a 20 anys de presó) pel delicte de maçoneria, el 1941.” 3
Ingrés a la maçoneria Salvador Samà i Sarriera va ser iniciat a la maçoneria a l’abril de 1932, a la lògia “La Unión” nº 88 de Madrid, dependent de la Gran Lògia Espanyola, amb el nom simbòlic de “Byron”.Posteriorment, va ser exaltat al grau de mestre maçó al novembre-desembre de 1933. 1
Condemna durant el franquisme Després de la promulgació de la Llei per a la Repressió de la Maçoneria i el Comunisme de 1 de març de 1940, va ser condemnat per delicte de maçoneria el 1941. 2 Tot i haver enviat una declaració-retractació des de Suïssa, on residia, confessant el seu ingrés a la lògia i el seu posterior abandonament, va ser finalment recluit a la seva casa espanyola on va morir el 1948.
El que el va fer un objectiu inesperat va ser la seva condició d'”ex-maestro masón”. El General Franco sentia una “obsessió malaltissa” per la maçoneria, a la qual vinculava amb una “conspiració judeo-maçònica” i el “bolxevisme”. Després de consolidar el seu poder el 1939, Franco va prohibir la maçoneria i va crear el “Tribunal Especial per a la Repressió de la Maçoneria i el Comunisme” el 1940.
Salvador Samà i Sarriera, III Marqués de Marianao:: Mirall de les Convulsions del Segle XX a Catalunya tras la Guerra Civil
Aquesta condemna, el 1941, va ser un testimoni de la naturalesa extrema i sovint irracional de la repressió franquista, que va prioritzar la “puresa ideològica” sobre les aliances polítiques tradicionals.
Salvador Samà i Sarriera va morir el desembre de 1948, havent patit la pèrdua de patrimoni i influència. La combinació de la confiscació republicana i la repressió franquista va portar a una erosió sistemàtica de la riquesa i la presència física dels Samà a Sant Boi. La línia masculina directa dels Marquesos de Marianao va finalitzar amb els seus fills, Salvador i Jaime Samà i Coll, que van morir solters i sense descendència, passant el títol a una branca femenina i marcant el final d’una era.
El Final dels Samà a Marianao (Sant Boi)
República, Maçoneria, Franco i Mort: La Caiguda d’una Dinastia Local
Els Samà: Propietaris i Poder a Marianao
La família Samà, amb el seu origen “Indiano” i la seva vasta fortuna, va establir una presència significativa a Marianao, Sant Boi de Llobregat. Les seves propietats i la seva influència van marcar el paisatge i la vida social de la zona durant la Restauració, convertint-los en una de les famílies més destacades de la burgesia catalana.
El II Marquès, Salvador Samà i Torrents, va ser una figura clau en l’establiment d’aquest poder local, que es veuria desafiat amb l’arribada de la Segona República.
Presència dels Samà a Sant Boi
Gran
Extensió de propietats i influència social.
1931
Any de la proclamació de la II República, inici del canvi.
Cronologia de la Despossessió a Marianao
1931: La República i l’Erosió del Poder Local
Amb la proclamació de la II República, les reformes agràries i la nova política municipal van començar a minar l’hegemonia de les grans famílies propietàries a llocs com Marianao.
1933: Mort de Salvador Samà i Torrents
El II Marquès mor, deixant al seu fill un llegat immens però en un context polític i social cada vegada més inestable a Espanya i, per extensió, a Marianao.
1936: Ús i Confiscació de Propietats a Sant Boi
Amb l’esclat de la Guerra Civil, les autoritats republicanes van fer servir les propietats dels Samà a Marianao com a hospital de salut mental i tanatori improvisat. El Parc Samà, per la seva banda, va ser confiscat. Salvador Samà i Sarriera s’exilia.
1941: Condemna Franquista del III Marquès
Malgrat la seva ideologia conservadora, Salvador Samà i Sarriera és condemnat per la maçoneria, un cop més a la reputació i al futur de la família, incloent les seves aspiracions de recuperar el control a Marianao.
1948: Mort de Salvador Samà i Sarriera
El III Marquès mor, havent perdut gran part del seu patrimoni i influència a Marianao, Sant Boi, i sense haver pogut restaurar completament l’ordre previ a la guerra.
1979: Final de la Línia Directa a Marianao
Amb la mort de Jaime Samà i Coll, V Marquès, sense descendència, la línia masculina directa dels Samà s’extingeix. El cognom Samà deixa de ser el titular principal del marquesat, marcant el final d’una era per a la família i la seva connexió directa amb Marianao.
Salvador Samà i Sarriera: El Maçó Condemnat per Franco
La història de Salvador Samà i Sarriera és un testimoni de la complexitat de la Guerra Civil i la postguerra. Malgrat ser un monàrquic i de dretes, la seva pertinença a la maçoneria el va convertir en objectiu de la repressió franquista, afectant directament la seva capacitat per recuperar el seu estatus i propietats a Marianao.
Perfil Polític
Monàrquic
De Dretes
Primorriverista
Col·laborador del Bàndol Nacional
+
L'”Enemic” Interior
🏛️
Ex-Maestro Masón
⬇️
Conseqüència: Condemna i Pèrdua
20 anys i 1 dia
de presó per delicte de Maçoneria, amb impacte directe en els seus béns a Marianao.
Les Esposes i Famílies: Un Llegat Fragmentat
La continuïtat de la família Samà a Marianao depenia de la successió. Les esposes de Salvador Samà i Torrents i Salvador Samà i Sarriera van jugar un paper en la preservació del patrimoni familiar, tot i que les circumstàncies històriques van dificultar-ho enormement.
2
Marqueses de Marianao (II i III)
amb les seves respectives esposes, que van viure el declivi familiar.
El Final de la Línia Directa a Marianao
La manca de descendència masculina directa va significar que el títol nobiliari i, per extensió, la influència directa del cognom Samà a Marianao, passaria a una branca femenina, els Fontcuberta, diluint la presència original dels Samà.
Conclusions del capítol “MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya – 1. Marianao’s: del 🌴somni colonial a➡️ l’epicentre modernista🏛️ i polític🗳️ (1866-1929)”
Aquest article sobre “El Final dels Samà a Sant Boi” serveix com a culminació dels temes explorats en els posts anteriors del capítol “MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya – 1. Marianao’s: del 🌴somni colonial a➡️ l’epicentre modernista🏛️ i polític🗳️ (1866-1929)“. La història de la despossessió i el declivi dels Samà és la prova tangible de com les profundes transformacions del segle XX a Espanya van impactar directament en l’antic ordre i les seves elits.
1.1. QUI ERA EL MARQUÉS DE MARIANAO? Els Samà, amb el seu origen d'”Indianos” i la creació del títol de Marquès de Marianao vinculat a Cuba, van representar la forta connexió amb el somni colonial. Aquesta fortuna va cimentar el seu poder i la seva posició de burgesia terratinent i conservadora a Sant Boi. 1.2. ELS PALAUS I ELS PARCS DELS INDIANOS SAMÀ El Parc Samà, símbol del seu poder i visió (fins i tot “avançat al seu temps”), es va convertir en un escenari de la seva pèrdua. La seva confiscació i ús militar durant la Guerra Civil simbolitza la fi del seu control directe sobre aquestes propietats, que eren tant el seu epicentre modernista com el reflex de la seva fortuna.
1.3. MENYSPREU DELS SAMÀ A SANT BOI L’erosió de la influència dels Samà a Sant Boi, culminada amb la venda forçada o l’alienació de les seves propietats, mostra com la seva posició privilegiada no els va protegir de la inestabilitat. La seva història il·lustra la pèrdua de control que va afectar les grans famílies davant els esdeveniments polítics, obligant-los a desprendre’s de la seva base territorial.
1.4. INFLUÈNCIES DELS SAMÀ La seva arrelada posició conservadora i la implicació en governs pre-republicans, amb figures com Salvador Samà i Torrents sent Alcalde de Barcelona i Salvador Samà i Sarriera sent “primorriverista, subratllen la seva vinculació amb l’ordre establert i, implícitament, les polítiques de control social davant el creixement de moviments com l’anarcosindicalisme.
1.5. LA FI DELS SAMÀ A SANT BOI Aquest article ha detallat exhaustivament com la II República (amb la seva polarització i reformes) i, de manera més dramàtica, la Llei de Repressió de la Maçoneria i el Comunisme (LRMC) del franquisme, van ser els factors determinants en el final dels Samà com a força dominant a Sant Boi, culminant amb la condemna del III Marquès i la dissolució de la línia directa masculina.
Cronologia d’Esdeveniments de la Família Samà i Fites Històriques Espanyoles (1860-1979)
Any
Esdeveniment Família Samà
Fita Històrica Espanyola
1860
Creació del Marquesat de Marianao per Salvador Samà Martí (I Marquès)
Inici del període de la Restauració borbònica (contextual)
1861
Naixement de Salvador Samà i Torrents (II Marquès)
1866
Salvador Samà i Torrents hereta el títol de Marianao
1881
Construcció del Parc Samà per Salvador Samà i Torrents
1884
Naixement de Salvador Samà i Sarriera (III Marquès)
1893
Concessió de la Grandesa d’Espanya a Salvador Samà i Torrents
1909
Salvador Samà i Sarriera es casa amb María de las Mercedes Coll y Castell; hereta els títols
1910-1911
Salvador Samà i Torrents exerceix com a Alcalde de Barcelona (segon mandat)
1931 (Abril 14)
Proclamació de la Segona República Espanyola
1933 (Juny 28)
Mort de Salvador Samà i Torrents (II Marquès)
1936
Parc Samà confiscat pel Comitè Antifeixista de Cambrils, utilitzat per a fins militars 1; Salvador Samà i Sarriera “es desfà” de propietats a Sant Boi
Inici de la Guerra Civil Espanyola
1938
Parc Samà esdevé un hospital de campanya
1939
Victòria de Franco, fi de la Guerra Civil; Franco prohibeix la Maçoneria
1940
Creació del Tribunal per a la Repressió de la Maçoneria i el Comunisme
1941
Salvador Samà i Sarriera condemnat a 20 anys i 1 dia per Maçoneria
1948 (Desembre 21)
Mort de Salvador Samà i Sarriera (III Marquès)
1976
Mort de Salvador Samà i Coll (IV Marquès), solter, sense descendència
1979
Mort de Jaime Samà i Coll (V Marquès), solter, sense descendència
La prohibició de la Maçoneria es declara inconstitucional
El període comprès entre 1917 i 1923 a Catalunya va ser una època de convulsió social i política extrema, coneguda com el Pistolerisme. Aquesta “guerra social” va enfrontar obrers anarcosindicalistes i forces patronals i estatals, culminant en el cop d’estat de Primo de Rivera el setembre de 1923. En aquest escenari de tensió, figures de Sant Boi de Llobregat van jugar papers fonamentals i antagònics, des de la resistència obrera (Balbina Pi i Sanllehy) fins a la cúpula de la repressió. Aquest post explora el paper crucial de la família Samà, especialment el Marquès de Marianao, i la seva connexió amb la repressió de l’anarcosindicalisme i la gestació de la dictadura.
1.1. QUI ERA EL MARQUÉS DE MARIANAO? Els Marianao esclavistes i Rafaela Torrents i Higuero (Segle XIX) 1.2. ELS PALAUS I ELS PARCS DELS INDIANOS SAMÀ (Cambrils més modernista i Marianao mès medieval i gòtic) 1.3. MENYSPREU DELS SAMÀ A SANT BOI (incita la independència de Cuba i indiferència dels sacrificis dels santboians del 98)
1.4. INFLUÈNCIES DELS SAMÀ (repressió a l’anarcosindicalisme creixent i seu de Primo de Rivera)
1.5. LA FI DELS SAMÀ A SANT BOI (la II República i la LRMC – Llei de Repressió de la Maçoneria i el Comunisme)
Vïdeo PodCast VOSC “INFLUÈNCIES DELS SAMÀ (repressió a l’anarcosindicalisme creixent i seu de Primo de Rivera)1
L’ANARCOSINDICALISME A SANT BOI I LA REPRESSIÓ DELS SAMÀ
El Pistolerisme a Catalunya va ser una manifestació violenta de la profunda crisi del règim de la Restauració, exacerbada per les desigualtats econòmiques derivades de la Primera Guerra Mundial. Barcelona es va convertir en l’epicentre d’aquesta lluita, amb centenars de morts i ferits.1 El moviment obrer, liderat per la CNT i la UGT, buscava la millora de les condicions laborals i socials, mentre que la patronal, recolzada pels Sindicats Lliures i les forces de l’Estat, va respondre amb una repressió brutal.1
En aquest context, Sant Boi de Llobregat va veure emergir figures clau que representaven els dos pols del conflicte. D’una banda, Balbina Pi i Sanllehy (1896-1973), obrera tèxtil i destacada dirigent anarcosindicalista i feminista nascuda a Sant Boi.1 La seva militància activa a la CNT, la seva capacitat oratòria i la seva participació en campanyes contra la repressió, com la solidaritat amb els deportats a la Mola, la van convertir en un símbol de la resistència obrera.1 Els seus articles en premsa llibertària, sovint sota pseudònims, denuncien la violència patronal i estatal, oferint una perspectiva vital des de la base social.1
BALBINA I SANLLEHY ANARCOSINDICALISTA (CNT) I FEMINISTASAMA I TORRENTS, SALVADOR II MARQUES-DE-MARIANAO
Fons Documentals i Publicacions de Balbina Pi i Sanllehy i Salvador Samà i Torrents
Nom de la Figura
Tipus de “Papers” o Contribucions
Lloc/Institució on es troben
Rellevància per a l’Estudi del Pistolerisme
Balbina Pi i Sanllehy
Articles de premsa (llibertària), discursos, biografies.
Solidaridad Obrera, Nuestra Voz, La Colmena. Llibre “Balbina Pi i Sanllehy: una dona lliure” (Generalitat de Catalunya, Institut Català de les Dones). 1
Proporciona la perspectiva del moviment obrer anarcosindicalista i feminista, i la denúncia de la repressió.
Salvador Samà i Torrents (II Marquès de Samà)
Documents polítics (actes de diputat, senador, alcalde), patrimonials, referències en premsa de l’època, bibliografies.
Arxiu Històric Municipal de Sant Boi (Can Torrents, per connexió familiar). Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Parlament de Catalunya. Parc Samà (Cambrils). Real Academia de la Historia (biografia). 1
Il·lustra la participació de l’elit catalana en el règim de la Restauració i en la repressió del moviment obrer (lideratge del Somatén).
D’altra banda, Salvador Samà i Torrents (1861-1933), Marquès de Marianao i de Vilanova i la Geltrú, va representar el braç repressiu de l’elit.1 Aquest influent polític liberal i terratinent, amb una fortuna heretada de negocis colonials (inclòs el tràfic d’esclaus), va ser dues vegades alcalde de Barcelona i senador vitalici.1 La seva connexió amb Sant Boi es deu a la seva mare, de la família Can Torrents, que avui acull l’Arxiu Històric Municipal.1 El paper més destacat de Samà en la repressió va ser el seu lideratge del Somatén Barceloní sota el Governador Civil Severiano Martínez Anido.1 El Somatén, una milícia paramilitar, va actuar com a força de xoc contra el moviment obrer, alineant directament Samà amb la política de “crueltat” i l’aplicació de la infame “Ley de Fugas” de Martínez Anido, que va provocar centenars de morts extrajudicials.1 Aquesta participació activa de l’elit catalana en la repressió no era només una qüestió d’ordre públic, sinó una defensa dels seus propis interessos econòmics i socials davant l’amenaça de la mobilització obrera.1
Tipus de Mesura
Descripció
Període d’Aplicació
Conseqüències / Impacte
Suport als Sindicats Lliures
Respalda i legitima organitzacions patronals armades que actuaven com a trencavagues. 1
Novembre 1920 – Octubre 1922
Augment de la violència contra sindicalistes, desestabilització del moviment obrer. 1
Aplicació de la “Ley de Fugas”
Execucions extrajudicials on es simulava un intent de fuga del presoner per assassinar-lo. 1
1921-1922 (contundentment a Barcelona)
Represaliades prop de 1.000 persones; 267 morts, 583 ferits (segons dades oficials). Creació d’un clima de terror. 1
Repressió Generalitzada
Actuació caracteritzada per la “crueltat” i el suport a la repressió violenta del moviment obrer. 1
Novembre 1920 – Octubre 1922
Desarticulació de la conflictivitat laboral, però no la seva eliminació total. 1
Censura
Imposició de censura a la premsa, especialment llibertària. 1
Durant el seu mandat i posteriorment amb la dictadura
Limita la difusió d’idees anarcosindicalistes i la capacitat d’organització. 1
Deportacions
Deportació d’activistes i líders sindicals, com Salvador Seguí i Lluís Companys, a llocs com el castell de la Mola a Maó. 1
1920-1923
Debilitament del lideratge obrer, però també campanyes de solidaritat. 1
Patrona del Somaten. Verge de Montserrat: Misa de campanya
Durant l’etapa en què Salvador Samà va dirigir el Somatén de Barcelona, aquest va funcionar com el braç armat de les elits econòmiques i conservadores, dedicat a la repressió violenta del moviment obrer i a apuntalament d’un ordre social que es veia amenaçat, sent un actor clau en l’espiral de violència que va justificar i va portar al cop d’Estat de 1923.Entre el 1910 i el 1923 es va centrar en: – Defensa dels Interessos de les Elits – Força de Xoc contra el Moviment Obrer – Eina de Repressió: per exemple la seva implicació en la detenció de figures com Ferrer i Guàrdia. – Suport a la Dreta i Pèrdua de Prestigi: donava suport obertament a grups ultradretans. – Preparació per a la Dictadura: com la defensa dels interessos dels cacics locals.
MARIANAO: EL LIDERATGE INTEL·LECTUAL DEL COP D’ESTAT DEL 1923
El cop d’estat de Miguel Primo de Rivera, el 13 de setembre de 1923, va posar fi a la inestabilitat del Pistolerisme i al règim de la Restauració.1 Primo de Rivera es va presentar com el “cirurgià de ferro” necessari per “salvar Espanya del caos social”.1 Si bé el manifest públic del cop es va emetre des de Barcelona 1, la historiografia local i l’anàlisi recent subratllen un paper fonamental del Palau de Marianao, propietat de la família Samà a Sant Boi de Llobregat, en la gestació i formalització del cop.1
Proclamació ofiicial de Primo de Rivera
Esdeveniments clau del cop d’estat de Primo de Rivera (setembre de 1923)
Data
Ubicació
Actor clau (paper)
Acció clau
Resultat immediat
13 de setembre de 1923
Barcelona
General Miguel Primo de Rivera (Capità General de Catalunya)
Es va fer un cop d’estat reeixit; va publicar un manifest culpant el sistema parlamentari i anunciant un govern temporal. 1
Iniciació del cop d’estat; declaració de la llei marcial a Catalunya. 1
14 de setembre de 1923
Madrid
Rei Alfons XIII
Suport declarat al cop d’estat; govern civil destituït (Manuel García Prieto); Suspensió de la constitució espanyola de 1876. 1
Aval reial; col·lapse del règim de la Restauració. 1
15 de setembre de 1923
Madrid
Rei Alfons XIII
Va nomenar Primo de Rivera com a cap de govern i president del Directori Militar. 1
Constitució formal de la Dictadura de Primo de Rivera. 1
Aspecte del Palau de Marianao de principis del Segle XX
Contràriament a algunes narratives simplificades, el Palau de Marianao no va ser només una residència de l’elit, sinó que va servir com a “cuina” de la insurrecció.1 Diversos historiadors i la memòria local de Sant Boi assenyalen que les reunions prèvies i la signatura de les ordres clau que van formalitzar el cop d’estat per part del General Miguel Primo de Rivera es van dur a terme al Palau de Marianao.1 La seva ubicació discreta als afores de Barcelona va oferir a Primo de Rivera un quarter general segur i allunyat de les mirades indiscretes, ideal per coordinar els moviments militars i polítics necessaris per al derrocament del govern constitucional.1 Aquest fet revela una aliança estratègica entre sectors del militarisme i una part de la burgesia catalana, representada per la influent família Samà, que compartien el desig de restablir l’ordre social i la seguretat econòmica per sobre de les llibertats polítiques i culturals.1 La família Samà, amb la seva posició conservadora i proteccionista, va ser un facilitador instrumental d’aquest canvi de règim.1
Motivacions de suport a la burgesia catalana i polítiques de dictadura
Categoria
Descripció
Motivacions de la burgesia catalana per donar suport al cop d’estat
Por a la revolució social
Por profunda a la revolució obrera i al terrorisme anarquista (“guerra social”, “Pistolerisme”). 1
Desig d’ordre i estabilitat
Necessitat urgent de restaurar l’ordre social i protegir els interessos econòmics. 1
Desil·lusió amb el règim
Percepció del sistema parlamentari liberal com a feble, corrupte i ineficaç. 1
Esperança de descentralització
Creença inicial que Primo de Rivera podria mantenir o ampliar la descentralització administrativa (basada en pronunciaments primerencs). 1
Polítiques de Primo de Rivera que afecten Catalunya
Restabliment de l’ordre públic
S’aconsegueix mitjançant la militarització i la repressió de la dissidència. 1
Dissolució de la comunitat
Abolició de la institució clau d’autogovern de Catalunya el 1925. 1
Supressió de la Cultura Catalana
Prohibició de l’ensenyament de la llengua catalana, himne nacional i exhibició de banderes. 1
Règim centralitzador
Implantació d’un “camí castellà” cap a l’autoritarisme, que condueixi a una “croada anticatalana”. 1
Conseqüències per a la burgesia i el nacionalisme catalans
Ordre inicial assolit
Èxit a curt termini per sufocar el malestar social. 1
Desil·lusió
Pèrdua de la codeterminació política i traïció de les esperances regionalistes. 1
Renaixement del catalanisme
Paradoxal enfortiment i activisme polític renovat del nacionalisme català en oposició al règim. 1
Conclusions Finals: La Segona República i la Situació del Marquès de Marianao i Família
A Sant Boi de Llobregat (Catalunya), el Pistolerisme va ser un període de greu violència social a Catalunya, especialment a Barcelona, que va tenir lloc aproximadament entre 1917 i 1923. Va ser el resultat d’una complexa confluència de factors, incloent-hi la crisi del règim de la Restauració, una profunda crisi econòmica i social, l’auge de l’anarcosindicalisme (especialment la CNT) i la resposta repressiva de la patronal i l’Estat. Aquest conflicte es va manifestar en assassinats selectius de líders obrers i empresaris, vagues generals, lock-outs i una escalada de la tensió que finalment va contribuir al cop d’estat de Primo de Rivera el setembre de 1923. En aquest context de confrontació, destaquen dues figures amb orígens a Sant Boi de Llobregat, però amb papers antagònics i fonamentals per comprendre aquests processos històrics més amplis: – Mentre Balbina Pi i Sanllehy va encarnar la veu dels oprimits, la resistència anarcosindicalista i el feminisme de classe des de la base social de Sant Boi, Salvador –Samà i Torrents va representar el braç repressiu i l’establishment, buscant mantenir l’ordre social des de la seva posició de poder i influència, també lligat a Sant Boi per la seva història familiar i patrimoni. Les seves trajectòries reflecteixen clarament els dos pols oposats del conflicte del Pistolerisme.La naturalesa diversa i la disponibilitat desigual dels seus fons documentals també subratllen les complexitats de la recerca històrica i les diferents maneres en què les figures de l’època van deixar la seva empremta documental.
La Dictadura de Primo de Rivera, tot i que va aconseguir suprimir temporalment el Pistolerisme i restablir un cert ordre, va trair les expectatives de molts sectors catalans que l’havien recolzat. Les seves polítiques centralitzadores i obertament anticatalanistes, com la dissolució de la Mancomunitat i la prohibició de la llengua i els símbols catalans, van generar un profund desencís i, paradoxalment, van alimentar el nacionalisme català que pretenia eradicar.1
Autoritats de la Dictadura que varen elimiinar la Mancomunitat de Catalunya
La caiguda de Primo de Rivera el gener de 1930 va obrir el camí a la proclamació de la Segona República el 1931. Per a figures com Salvador Samà i Torrents, la fi de la dictadura i l’arribada de la República van significar el declivi del seu paper polític institucional, lligat a la monarquia de la Restauració i a un model autoritari.1 Va morir el 1933, sense exercir un paper destacat en la política republicana.1
“2 de abril de 1930 – 01-253-01. EL DICTADOR ESPAÑOL TRIUNFA EN SU MUERTE La nación se une en homenaje a Primo de Rivera—Madrid rinde los más altos honores militares”. (ARXIUS DIGITALITZATS de la “Hearst Metrotone News” per la UCLA (Universitat de Califormia).
L’impacte més dràstic per a la família Samà i Torrents es va produir anys més tard, arran de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) i la dictadura franquista. El seu fill, Salvador Samà i Sarriera (Marquès de Marianao), va ser condemnat pel franquisme per la seva condició de francmaçó, cosa que va comportar la confiscació i posterior pèrdua del Palau de Marianao.1 Aquesta joia del patrimoni familiar va ser finalment adquirida per l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat, tancant un cicle històric que va veure el palau passar de ser un centre de poder i conspiració a un símbol de les convulsions polítiques i socials del segle XX a Catalunya. La família Samà, com moltes altres elits de l’antic règim, va patir pèrdues de patrimoni i canvis profunds en el seu estatus durant aquests anys conflictius, tot i que van conservar gran part de la seva fortuna.1
Annexos: Paral·lelismes entre Shanlley i Samà, i Infografia Resum
Quadre Comparatiu i Cronològic: Balbina Pi i Sanllehy vs. Salvador Samà i Torrents (Pistolerisme a Catalunya)
Aspecte
Balbina Pi i Sanllehy
Salvador Samà i Torrents
Origen
Sant Boi de Llobregat (Barcelona)
Vilanova i la Geltrú (Barcelona), amb vinculació i propietats a Sant Boi (Can Torrents)
Ideologia
Anarcosindicalista, feminista
Polític liberal conservador, monàrquic, representant de l’elit terratinent i industrial
Adscripció
Confederació Nacional del Treball (CNT)
Elits econòmiques i polítiques, Somatén Barceloní
Context General (1917-1923)
Augment de la conflictivitat social, repressió patronal i estatal, auge de l’anarcosindicalisme, violència de Pistolerisme.
Crisi del sistema de la Restauració, temor a la revolució social, necessitat de “restaurar l’ordre”, suport a mesures repressives.
Accions Clau / Cronologia
Abans del Pistolerisme
Nascuda el 1891 a Sant Boi. Des de jove, activa en el moviment obrer.
Nascut el 1861. Polític consolidat: diputat a Corts, senador. Promotor d’exposicions universals. Publicà “Cuestiones nacionales e internacionales” (1900).
Inici del Pistolerisme (c. 1917)
Intensifica la seva activitat sindicalista. Esdevé una figura reconeguda per la seva oratòria i capacitat organitzativa.
Les tensions socials s’intensifiquen, amb la patronal i el govern buscant formes de contenció del moviment obrer.
1919
Publica articles en premsa llibertària com “La Colmena Obrera” (p.ex., “Despierta Mujer!”). Denuncia la repressió i defensa els drets de les dones.
El Somatén, institució d’ordre públic de caràcter civil-militar, guanya rellevància com a força de xoc contra el moviment obrer i el “desordre” social.
1920-1922
Contribueix regularment a Solidaridad Obrera i Nuestra Voz (sovint sota pseudònims com “Libertaria” o “Claror”) amb articles que expressen el seu pensament anarquista i feminista, denunciant la violència patronal i estatal. Pateix presons i persecucions.
Salvador Samà i Torrents es posiciona o és nomenat cap del Somatén Barceloní sota el mandat del governador civil Severiano Martínez Anido (novembre 1920 – octubre 1922). Des d’aquesta posició, lidera una força paramilitar que col·labora amb la política repressiva contra l’anarcosindicalisme.
Política repressiva del Governador Civil (Severiano Martínez Anido)
Les seves accions i els escrits de Balbina Pi són una resposta a la dura repressió del governador Martínez Anido, qui aplica la Llei de Fugues amb gran contundència (especialment entre 1921-1922), causant nombroses morts extrajudicials de sindicalistes. El seu pensament i acció es formen en la lluita contra aquesta violència institucionalitzada.
Donen suport actiu o passiu a la política repressiva de Martínez Anido, que legitima l’ús de la violència per “restaurar l’ordre”. El Somatén actua com a braç paramilitar en el context de la “guerra social”, recolzant els Sindicats Lliures i la patronal.
Març de 1923
Enmig de la tensió social extrema, Balbina Pi i altres anarcosindicalistes continuen la seva activitat, tot i el perill.
L’ambient de violència i inseguretat s’agreuja.
10 de març de 1923
La mort de Salvador Seguí, “el Noi del Sucre”, un dels líders més carismàtics de la CNT, assassinat a Barcelona, representa un cop dur per al moviment anarcosindicalista i una escalada més de la violència.
La mort de Seguí és un episodi culminant del Pistolerisme, fruit de la política de confrontació. Les forces d’ordre, inclòs el Somatén, actuen per contenir les reaccions i la indignació obrera.
Setembre de 1923
El clima de violència i inestabilitat social és insostenible. Balbina Pi i molts altres activistes han patit la repressió i la clandestinitat.
El cop d’estat de Primo de Rivera es presenta com la solució a la inestabilitat política i la “guerra social”. Salvador Samà i altres figures conservadores veuen amb bons ulls el cop com a mesura per restablir l’ordre i acabar amb la conflictivitat obrera.
Després del Cop d’Estat
Amb la Dictadura de Primo de Rivera, l’activitat anarcosindicalista passa a la clandestinitat. Balbina Pi continua la seva lluita, adaptant-se als nous temps, però sense poder exercir lliurement la seva activitat pública fins la Segona República.
La Dictadura suposa el final del Pistolerisme i la supressió de les llibertats, inclosa l’associació sindical. Els elements d’ordre, com el Somatén, veuen les seves accions legítimes sota el nou règim.
“Papers” i Llegat (vinculació amb Sant Boi)
Els seus “papers” són principalment els seus articles publicats en premsa llibertària (com els de Solidaridad Obrera, Nuestra Voz i La Colmena Obrera), que són objecte d’estudi en publicacions recents com “Balbina Pi i Sanllehy: una dona lliure” (Isabel Segura Soriano, 2024). Representen la veu de la resistència obrera i feminista davant la repressió, amb el seu origen a Sant Boi com a part de la seva identitat i base social.
Més enllà d’un pamflet polític anterior (1900), no hi ha constància pública d’extensos “papers” personals seus que detallin directament la seva actuació específica en el Somatén durant el Pistolerisme. La seva influència rau en la seva posició de lideratge dins d’una força repressiva. La seva família tenia propietats a Sant Boi (Can Torrents, que avui acull l’Arxiu Històric Municipal), un símbol de la seva arrelament al territori.
Infografia: Samà, Repressió i Dictadura (1917-1923)
Samà, Repressió i Dictadura
La Connexió de Sant Boi en la Crisi de 1917-1923
El Teler de la Violència
Entre 1917 i 1923, Catalunya va viure una “guerra social” coneguda com el Pistolerisme. La crisi del sistema de la Restauració i les tensions de classe van esclatar en una espiral de violència que va enfrontar el moviment obrer amb la patronal i l’Estat, deixant un rastre de sang i preparant el terreny per a la dictadura.
424
Morts per assassinat (1918-1923)
Dada que evidencia la brutalitat del conflicte entre obrers, patrons, advocats i mercenaris.
Els Actors del Conflicte: Una Societat Polaritzada
MOVIMENT OBRER
CNT i UGT
Organitzacions sindicals en lluita pels drets socials i la transformació revolucionària.
Balbina Pi i Sanllehy
Activista anarcosindicalista i feminista de Sant Boi.
Salvador Seguí
“El Noi del Sucre”, carismàtic líder de la CNT.
VS
FRONT CONTRAREVOLUCIONARI
Patronal i Sindicats Lliures
Grups armats finançats per empresaris per reprimir el sindicalisme.
Salvador Samà i Torrents
Marquès de Marianao i cap del Somatén a Barcelona.
Estat i Exèrcit
Forces de l’ordre que aplicaven la repressió, com la “Ley de Fugas”.
La Repressió Institucionalitzada
La “Ley de Fugas” de Martínez Anido
Sota el mandat del Governador Civil Severiano Martínez Anido, la repressió estatal va assolir nivells de crueltat sense precedents. La seva tàctica més infame va ser la “Ley de Fugas”, un mètode d’execució extrajudicial que consistia a assassinar detinguts simulant un intent de fugida.
Les dades oficials, proporcionades pel propi Anido, revelen la magnitud de la matança entre 1921 i 1922, dirigida a desarticular el moviment obrer a través del terror.
Dues Vides, Un Conflicte: Sant Boi al Cor de la Tempesta
Balbina Pi i Sanllehy
(Sant Boi, 1896 – Perpinyà, 1973)
“La Veu de la Resistència”
Obrera tèxtil i dirigent anarcosindicalista de la CNT.
Destacada oradora i activista feminista.
Va promoure la implicació de les dones en la lluita sindical.
Perseguida i empresonada per les seves idees i la seva activitat contra la repressió.
Salvador Samà i Torrents
(Barcelona, 1861 – 1933)
“El Braç de la Repressió”
II Marquès de Marianao i Gran d’Espanya.
Polític influent i un dels homes més rics del país.
Cap del Somatén Barceloní, milícia paramilitar al servei de la patronal.
Aliat clau del governador Martínez Anido en la repressió de l’anarcosindicalisme.
L’Espiral Cap a la Dictadura: Cronologia Clau
1917-1919
Inici del Pistolerisme amb la Vaga General i el locaut patronal a Barcelona, que intensifica la lluita de classes.
Març 1921
Assassinat del President del Govern, Eduardo Dato, en un context de violència política creixent.
1921-1922
Martínez Anido aplica massivament la “Ley de Fugas”, creant un clima de terror entre els sindicalistes.
Març 1923
Assassinat de Salvador Seguí, “El Noi del Sucre”. La pèrdua del líder més moderat de la CNT radicalitza el conflicte.
Setembre 1923
Cop d’Estat de Primo de Rivera. Amb el suport de la burgesia, l’exèrcit i el rei, s’imposa la dictadura com a “solució” al caos social.
El Palau de Marianao: Bressol del Cop
La historiografia recent i la memòria local de Sant Boi revaluen el paper del Palau de Marianao, propietat dels Samà. Més enllà de Barcelona, aquest palau es considera avui la “cuina” de la insurrecció.
Fou en aquest espai discret on Primo de Rivera, amb el suport de l’alta burgesia com els Samà, va planificar i signar les ordres clau que van formalitzar el cop d’estat. Aquest fet demostra l’estreta aliança entre el poder militar i l’elit econòmica per acabar amb el sistema parlamentari.
La pèrdua de les colònies espanyoles el 1898 va evidenciar el contrast entre les elits amb interessos colonials, com la poderosa família Samà, i els sacrificis gairebé invisibles dels soldats locals. Mentre Salvador Samà i Torrents, Marquès de Marianao, amb grans fortunes a Cuba i Filipines 💰, suggeria abandonar l’illa caribenya per defensar altres territoris, a Sant Boi, molts joves de famílies humils morien o quedaven afectats a la guerra, tornant sovint amb problemes de salut mental i sense reconeixement. Aquesta investigació, basada en documents de l’Arxiu Municipal Històric de Sant Boi, posa de manifest la manca d’inversions en obres de beneficència per part de la família Samà i Torrents en la seva localitat d’evasió, subratllant una indiferència de l’elit davant del patiment dels seus conciutadans més vulnerables. Un exemple colpidor? Els 26 “últims de Cuba” 💔 que, el 1901, van acabar ingressats al psiquiàtric de Sant Boi, sense honors ni cap mena de reconeixement.
Tate Cabré va ser l’autora del llibre “Cuba a Catalunya. L’obra dels indians”. A l’informatiu “La nit al dia” es va emetre l’11/03/2008 el reportatge d’Olga Miró, Joan Palau i Jordi Canades presentant la seva obra i centrat en Salvador Samà i Torrents
1.1. QUI ERA EL MARQUÉS DE MARIANAO? Els Marianao esclavistes i Rafaela Torrents i Higuero (Segle XIX) 1.2. ELS PALAUS I ELS PARCS DELS INDIANOS SAMÀ (Cambrils més modernista i Marianao mès medieval i gòtic)
1.3. MENYSPREU DELS SAMÀ A SANT BOI (incita la independència de Cuba i indiferència dels sacrificis dels santboians del 98)
1.4. INFLUÈNCIES DELS SAMÀ (repressió a l’anarcosindicalisme creixent i seu de Primo de Rivera) 1.5. LA FI DELS SAMÀ A SANT BOI (la II República i la LRMC – Llei de Repressió de la Maçoneria i el Comunisme)
Vïdeo PodCast VOSC “MENYSPREU DELS SAMÀ ALS SACRIFICIS INVISIBLES DE SANT BOI DEL 98”1
Infografia: El Doble Llegat dels Samà
El Doble Llegat dels Samà
Fortuna Colonial vs. Realitat Local a la Crisi de 1898
26
Soldats Oblidats
Mentre l’elit colonial debatia el futur de l’imperi, el 1901 arribaven a Sant Boi els “Últims de Cuba”: 26 soldats repatriats amb greus problemes de salut mental, destinats al psiquiàtric local sense honors ni reconeixement. La seva història oblidada revela el cost humà real de la desfeta del 98.
L’Ascens d’un Imperi Econòmic
La fortuna dels Samà no va néixer a Catalunya. Es va forjar a les colònies, principalment a Cuba, a través de negocis que incloïen el comerç de persones esclavitzades, ferrocarrils i plantacions. Aquesta riquesa va ser la base del seu immens poder polític i social a la metròpoli.
El Camí Cap al Poder
La riquesa colonial va ser directament transformada en influència política. Aquest flux de capital va permetre a Salvador Samà i Torrents consolidar una posició dominant en l’escena catalana i espanyola.
💰
Fortuna Colonial (Cuba)
Explotació i tràfic d’esclaus
↓
🏛️
Poder Polític a Espanya
Diputat, Senador, Alcalde de BCN
↓
🏗️
Influència i Mecenatge
Impulsor de les Exposicions Universals
La Visió de Progrés de Salvador Samà
Com a figura clau de l’elit barcelonina, Salvador Samà va ser un dels principals promotors de la modernització de la ciutat, utilitzant la seva influència per impulsar projectes de gran envergadura que van definir la Barcelona de finals del segle XIX i principis del XX.
1888
Exposició Universal
Membre clau de la junta organitzadora, projectant Barcelona al món.
1905
Alcalde de Barcelona
Primer dels seus dos mandats com a màxima autoritat de la ciutat.
1929
Exposició Internacional
Torna a ser una figura central en el segon gran esdeveniment mundial de la ciutat.
Sant Boi 1898: Un Poble en Crisi
Mentre a Barcelona es parlava de progrés, Sant Boi afrontava un any terrible. La desfeta colonial se sumava a desastres naturals i a una economia fràgil, creant un context de patiment i precarietat per a la majoria de la població.
💧
Inundació
L’Aiguat de Sant Antoni destrueix infraestructures clau.
🎖️
Guerra Colonial
Lleves forçoses i retorn de soldats ferits.
🧑⚕️
Crisi Sanitària
El psiquiàtric acull les víctimes mentals de la guerra.
Economia Local Santboiana
A finals del segle XIX, Sant Boi era un poble eminentment agrícola, però ja començaven a sorgir les primeres indústries que transformarien la seva economia en les dècades següents.
El Viatge Tràgic dels Santboians
Per a molts joves de Sant Boi, la guerra de Cuba no va ser una qüestió de política imperial, sinó un camí sense retorn que va començar a casa i va acabar, en el millor dels casos, en l’oblit d’una institució psiquiàtrica.
🏡
Llar a Sant Boi
Joves de famílies humils
→
🚢
Lleves Forçoses
Enviats a la Guerra de Cuba
→
💔
Retorn sense Glòria
Ferits, morts o amb salut mental afectada
→
🏥
Destí Final: El Psiquiàtric
Ingressats sense honors ni reconeixement
Inversions i Indiferència: Un Balanç Desigual
Mentre Salvador Samà invertia grans sumes en projectes que augmentaven el seu prestigi i el de les seves “ciutats d’acollida”, no hi ha constància d’obres de beneficència significatives a Sant Boi, la seva “localitat d’evasió”. Aquest gràfic compara el seu mecenatge en diferents llocs.
Evolució del Patrimoni Samà (1898 vs. 1998)
La pèrdua de les colònies i la Guerra Civil van transformar el patrimoni familiar. Els actius es van reconcentrar a Catalunya, però algunes propietats clau, com les de Sant Boi, es van perdre, mentre que altres, com el Parc Samà, es van adaptar per sobreviure.
Propietat/Actiu
Ubicació
Estat en 1898
Estat en 1998
Fortunes Colonials
Cuba, Filipines
Propietat
Perdut
Parc Samà
Cambrils
Propietat Privada
Propietat (Obert al públic)
Palau de Marianao
Sant Boi
Propietat
Venut
Can Torrents & Torrefigueres
Sant Boi
Propietat
Venut
Palau Samà
Barcelona
Propietat
Venut (substituït per edifici bancari)
ELS SAMÀ I TORRENTS DAVANT DE LA DESFETA DEL 98: INDEPENDÈNCIA DE CUBA I ADÉU A FILIPINES
Jove II Marqués de Marianao Salvador Samà I Torret. AI Color
Salvador Samà i Torrents no era un qualsevol. Nascut a Barcelona el 1861, va heretar amb només cinc anys el marquesat de Marianao i una xarxa d’interessos econòmics que s’estenien per Cuba i les Filipines. La seva família era l’arquetip de l’“indià” 🚢, aquells que van fer fortuna a Amèrica, sovint amb negocis com el tràfic de persones esclavitzades, ferrocarrils i béns arrels. El 1893, va rebre el títol de Grande de España, i la seva carrera política va ser meteòrica: diputat, senador vitalici i fins i tot alcalde de Barcelona en dues ocasions! 🏛️
Amb la tempesta de la pèrdua colonial a l’horitzó, Salvador Samà i Torrents, amb la seva bona formació i consciència de la situació, va tenir una postura pragmàtica. Va suggerir abandonar una Cuba independent per centrar-se en les Filipines i Puerto Rico, que considerava més fàcils de defensar. Fins i tot va publicar articles i un opuscle, Cuestiones nacionales e internacionales (1900), on analitzava la transició de Cuba de colònia a república i l’impacte de la intervenció nord-americana. La seva mirada estava posada en la gran política i els grans negocis, una visió que, com veurem, contrastava amb les necessitats més properes.
“guarde a Vd. muchos años. Madrid Diez y nueve de Octubre de mil ocho-cientos noventa y siete. El Marqués de Marianao”.
Podria ser relatiu a les gestió dels conflictes de les colònies.
Patrimoni de la Família Samà i Torrents (Propietats circa 1898)2
Nom de la Propietat / Actiu
Tipus de Patrimoni
Ubicació Original
Dels Samà (finals S.XIX)
Estat / Propietat en 1898
Notes / Observacions
Fortunes colonials
Econòmic / Comercial
Cuba, Filipines
Sí
Propietat familiar, però amb futur incert a causa de la desfeta colonial
Origen en el comerç d’esclaus i altres negocis colonials. Reconcentració de recursos a Espanya post-1898.1
Parc Samà
Immobiliari / Jardí Històric
Cambrils, Catalunya
Sí
Propietat privada de la família
Creat per Salvador Samà i Torrents (1881). Declarat Bé Cultural d’Interès Nacional. No obert al públic com a atracció turística en aquesta data.
Palau de Marianao
Residencial / Immobiliari
Sant Boi de Llobregat, Catalunya
Sí
Propietat familiar
Transformació d’antiga masia (1885-1890). Venut per Salvador Samà i Sarriera durant la Guerra Civil Espanyola (posteriorment a 1898).
Can Torrents
Residencial / Immobiliari
Sant Boi de Llobregat, Catalunya
Sí
Propietat familiar (a través de la branca Torrents)
Propietat històrica de la família Torrents, vinculada als Samà pel matrimoni. Ubicació actual de l’Arxiu Municipal Històric de Sant Boi.1
Torrefigueres
Residencial / Immobiliari
Sant Boi de Llobregat, Catalunya
Sí
Propietat familiar (a través de la branca Torrents)
Propietat històrica de la família Torrents, vinculada als Samà pel matrimoni.1
Palau Samà (Casa Salvador Samà)
Residencial / Immobiliari
Barcelona, Catalunya
Sí
Propietat familiar
Una de les primeres edificacions de mitjan segle XIX a la Gran Via-Passeig de Gràcia, núm. 11.
Casa Lluís de Papiol (Casa Torrents)
Residencial / Immobiliari
Barcelona, Catalunya (Raval)
Sí
Propietat familiar (a través de la branca Torrents i de Papiol)
Situada al carrer del Carme, 31. Catalogada com a bé cultural d’interès local. 2
Altres propietats (Torrents i Samà)
Immobiliari / Terres
Vilanova i la Geltrú, Cubelles, Calafell, Sant Pere de Ribes, Sitges, Jafre, El Prat de Llobregat, Barcelona (i altres a Catalunya)
Sí
Propietat familiar (a través de les branques Samà i Torrents)
Salvador Samà i Torrents també Marquès de Vilanova i la Geltrú. La família Torrents era propietària d’unes 25 hectàrees a Vilanova (prop de la Masia d’en Cabanyes) i altres terres prop de Cubelles. L’extens patrimoni de Can Papiol (Torrents i de Papiol) incloïa nombroses propietats rústiques i urbanes en diverses poblacions catalanes, incloent Sant Boi de Llobregat.
Parc Samâ3 (Cambrils)Can Torrents, 1913. Font: Arxiu Fotogràfic Barcelona. AI ColorEntrada Palau de MarianaoPalau Samà (Pg.Gràcia, Barcelona.1860’s-1936)4. Construït al seu lloc el Banco Vitalicio. AI Color
ELS SAMÀ I TORRENTS DAVANT LES LLEVES DEL 98 I VIDES SANTBOIANES: INDIFERÈNCIA5
Mentre Salvador Samà i Torrents debatia estratègies imperials des de Madrid, a Sant Boi de Llobregat la realitat era molt diferent. La guerra de Cuba va ser un drama humà: molts joves de famílies humils van ser obligats a anar a la guerra per les lleves, i un bon nombre d’ells van morir o van tornar amb greus problemes de salut mental, sense cap reconeixement. 😔
La comunitat de Sant Boi va mostrar una gran solidaritat, amb l’Ajuntament impulsant subscripcions populars per ajudar les famílies afectades. Però, què feien les grans fortunes com els Samà? El text inicial assenyala una “indiferència” notable. A diferència d’altres famílies riques, els Samà no van realitzar obres públiques significatives a Sant Boi: ni escoles, ni hospitals, ni grans obres de beneficència. Això contrasta amb el seu paper de mecenes en altres “ciutats d’acollida” com Cambrils, on van crear l’espectacular Parc Samà 🌳, o Vilanova i la Geltrú, on també tenien propietats i títols.
Per als Samà, Sant Boi semblava ser més una “localitat d’evasió” o de retir, mentre que els seus grans projectes i inversions filantròpiques es concentraven on tenien els seus principals interessos econòmics i polítics. Aquesta distància es va fer més evident en un 1898 especialment dur per a Sant Boi, no només per la guerra, sinó també per una greu inundació al gener que va destruir infraestructures clau. En aquest context de doble crisi, la manca d’implicació de l’elit va accentuar la sensació de desigualtat. La imatge dels “Últims de Cuba”3 arribant al psiquiàtric de Sant Boi sense honors és un testimoni silenciós d’aquesta bretxa.
IN MEMORIAM ALS SOLDATS ESPANYOLS DEL 1898A CUBAREPRATIATS EL 1901 AL PSIQUIÀTRIC DE SANT BOI
ANDALUSIA: Juan Ramos Noda, Félix Herrera Cortés, José Custo Vargas, Antonio Anclares Rodés, Maximino Martínez Pérez. ARAGÓ: Luis Hernández Campillo. CANTRABRIA: Pedro Zalada Maestre. CASTELLA-LLEÓ: Julián Vega García, Agustín Baquería Herrera. VALLADOLID: León Marcos Vicente. CATALANS: Miquel Cornet Llagües, Anastasio Massallés Bullit, Jacinto Jove Molino. EUSKADI: Prudencio Mendia Unzueta. EXTREMADURA: Juan Carballo Pulido. GALICIA: Manuel Casals Campo, Manuel Rodríguez Casanova. ORENSE: Juan Rodríguez Ferro. MADRID: Dionisio Royo Manso, Juan Burget Hidalgo, Immanuel López Gallo. MURCIA: Salvador García Minuesa. PAÍS VALENCIÀ: Juan Hernández Carbonell, Pedro Rodríguez Martín. CUBÀ: Emilio González. PUERTO RICO: Juan Serrate Rosario. Felipe Juan Mengual: Soldat que havia de tornar amb l’expedició però va restar a l’Havana per la seva gravetat.
‘Manicomio De San Boy de Llobregat’ Ilustración.1907. AI ColorHospital Militar de l’Havana., 1898. Font: Dialnet, Universitat de La Rioja.. AI Color
Indicadors Socio-Econòmics de Sant Boi de Llobregat (1890-1920)2
Any
Població
Economia Principal
Esdeveniments Clau
Institucions Destacades
1890
~5.000 (estimat)
Principalment Agrícola
Psiquiàtric Sant Joan de Déu (des de 1854) 6
1898
5.311 17
Agrícola, Inicis Indústria 17
Desfeta colonial de 1898 (Guerra de Cuba), Aiguat de Sant Antoni (gener)
Psiquiàtric Sant Joan de Déu (gestió Orde Hospitalari des de 1895) 6
1901
Agrícola, Inicis Indústria
Arribada dels “Últims de Cuba” al psiquiàtric de Sant Boi
Psiquiàtric Sant Joan de Déu
1909
Agrícola, Inicis Indústria
Setmana Tràgica
Psiquiàtric Sant Joan de Déu
1918
Agrícola, Inicis Indústria
Pandèmia de grip
Psiquiàtric Sant Joan de Déu
1920
~8.000 (estimat)
Agrícola, Indústria en creixement
Psiquiàtric Sant Joan de Déu
Vida quotidiana i agricultura a Sant Boi de Llobregat a finals del Segle XIX. Font: AHMSB. AI ColorFábrica textil de Can Dubler de Sant Boi. Fundada el 1917.6 Font: Ajuntament de Sant Boi de Llobregat. AI Color
CONCLUSIONS: Un Llegat Complex i una Crida a la Memòria 📚
La història dels Samà i Torrents és un mirall de la complexitat del segle XIX. Una fortuna colossal, forjada en part amb el tràfic d’esclaus, va permetre a Salvador Samà i Torrents ser una figura clau en la modernització de Barcelona i un actor influent en la política espanyola. Però aquesta grandesa va conviure amb una notable distància respecte al patiment de la gent comuna a llocs com Sant Boi, on les conseqüències més dures de la desfeta colonial van ser viscudes en silenci.
El llegat dels Samà és, per tant, un llegat de contrastos: de riquesa i oblit, de progrés i sacrifici. És una història que ens recorda la importància de mirar més enllà dels grans noms i esdeveniments per descobrir les realitats humanes que sovint queden a l’ombra.
Què podem aprendre d’això? 🤔 Que la història no és només de grans herois, sinó també de les vides anònimes i els sacrificis oblidats. Us animem a explorar els arxius locals, a escoltar les històries que no sempre surten als llibres de text i a reflexionar sobre com el passat, amb les seves llums i ombres, continua modelant el nostre present. La memòria és la millor eina per construir un futur més just i equitatiu. 💡
Referències:
VÍDEO PODCAST “MENYSPREU DELS SAMÀ ALS SACRIFICIS INVISIBLES DE SANT BOI DEL 98” – la locució s’ha generat amb Google Flash Deepsearch, les imatges i el muntatge de vídeo s’han realitzat amb Microsoft Designer i Clipchamp AI, i l’animació d’imatges amb IA.
El llegat dels “Indianos”, aquells catalans que van fer fortuna a Amèrica i van retornar amb el desig de plasmar la seva riquesa i influència en la seva terra natal, és un capítol fascinant de la nostra història, però també un que requereix una anàlisi crítica de les seves arrels. Entre ells, la família Samà destaca no només per la seva prosperitat, sinó per la visió arquitectònica i paisatgística que va importar des de les terres cubanes, una fortuna construïda, en part, sobre el tràfic d’esclaus i l’explotació laboral a les seves plantacions de sucre. Aquest post explora com la vibració de Marianao a l’Habana va inspirar dues joies arquitectòniques a Catalunya: el Parc Samà de Cambrils, amb una inclinació modernista, i el Parc Marianao de Sant Boi, amb un caràcter més medieval i gòtic, sense oblidar l’enginy de la gestió de les seves aigües, tot plegat emmarcat en el complex context de la seva prosperitat colonial.
Els Indians i els Samà i Torrents (Tate Cabré, 2009. Obra: ‘Cuba a Catalunya. El llegat dels indians’)1
1.1. QUI ERA EL MARQUÉS DE MARIANAO? Els Marianao esclavistes i Rafaela Torrents i Higuero (Segle XIX)1
1.2. ELS PALAUS I ELS PARCS DELS INDIANOS SAMÀ (Cambrils més modernista i Marianao mès medieval i gòtic)2
1.3. MENYSPREU DELS SAMÀ A SANT BOI (sacrificis gaire bé invisibles de Sant Boi del 98 que va incitar la independència de cuba) 1.4. INFLUÈNCIES DELS SAMÀ (repressió a l’anarcosindicalisme creixent i seu de Primo de Rivera) 1.5. LA FI DELS SAMÀ A SANT BOI (la II República i la LRMC – Llei de Repressió de la Maçoneria i el Comunisme)
Els Palaus i Els Parcs dels Indianos Samà des del seu Origen a La Habana’. Vídeo amb suport d’IA.PodCast amb el Suport de Gemini Deep Search AI (Castellà)
L’arquitectura del Marianao de l’Habana i les arrels de la fortuna Samà
Marianao, avui un municipi de l’Habana, va ser al segle XIX i principis del XX un suburbi residencial d’elit que va créixer amb la prosperitat econòmica de Cuba. No era un parc en el sentit estricte, sinó una vasta extensió de finques, palaus i vil·les sumptuoses que contrastaven amb l’urbanisme colonial més dens del centre de la capital. L’arquitectura de Marianao reflectia la riquesa i el gust cosmopolita dels seus habitants. S’hi van adoptar estils europeus i influències americanes, donant lloc a una amalgama d’estils que incloïen el neoclàssic, l’eclèctic i, posteriorment, l’Art Decó, amb algunes expressions modernistes en barris més nous com Miramar.
Aquest districte es va convertir en un símbol de modernitat i opulència, amb clubs de camp, hipòdroms i residències que feien gala de grans jardins i dissenys innovadors. Per a Salvador Samà, el Marquès de Marianao, aquest entorn no només representava el lloc on va forjar la seva fortuna, sinó també una font d’inspiració estètica. És crucial assenyalar, però, que aquesta fortuna i la capacitat d’invertir en projectes tan ambiciosos com el de Marianao a l’Habana i, posteriorment, a Catalunya, van tenir les seves arrels en el tràfic d’esclaus i l’explotació de la mà d’obra esclava a les plantacions de sucre cubanes. La família Samà, com moltes altres fortunes “indianes”, va participar activament en la darrera onada del tràfic transatlàntic d’esclaus, un sistema que va generar una immensa riquesa a costa d’una inhumanitat abismal. Així, el seu somni de recrear aquesta grandesa i exuberància tropical a Catalunya, transportant una part de l’Habana a la seva terra natal, ha de ser entès des d’aquesta perspectiva, un llegat construït sobre la base del colonialisme i l’esclavitud. L’extensió i la diversitat arquitectònica de Marianao van ser el punt de partida per als seus projectes més ambiciosos a la península.
L’antic Palau de Salvador Samà a Marianao de La Habana3 habitada entre el 1864 i el 1934, encara era propietat de la família
El Palau de Salvador Samá, també conegut com la Quinta Hidalgo en les seves últimes etapes, va ser una destacada mansió neoclàssica situada a Marianao, originalment una quinta d’estiueig de Doña Rafaela Santibáñez de Oleazar. Llogada el 1844 i adquirida el 1849 per Salvador Samá y Martí, I Marquès de Marianao, aquest la va transformar en un luxós palau amb una façana imponent, un gran portal amb columnes toscanes i terres de marbre, incloent-hi una capella familiar. Després de la mort del Marquès el 1866, va passar per diverses mans, inclosa la del banquer Julio Hidalgo, que hi va invertir considerablement i el va convertir en un punt de trobada per a l’alta societat. Aquest palau va ser testimoni d’esdeveniments històrics clau, com la reunió entre Máximo Gómez i les viudes de Carlos Manuel de Céspedes i José Martí, i va servir com a seu de les legacions nord-americanes, allotjant fins i tot el Secretari d’Estat William Taft. Amb el canvi de segle i el desplaçament dels centres d’estiueig, l’immoble va perdre la seva funció original, convertint-se primer en el Sanatorio Malberty i, a la dècada de 1950, en la fàbrica d’havans i cigarrets José L. Piedra. Actualment, l’edificació es manté dempeus i en bon estat, tot i que molt modificada, sent la fàbrica de tabacs Héroes del Moncada, i conservant només alguns detalls del seu antic esplendor.Avui en la zona habitable viu una decoradora de La Habana (2023).
Infografia: El Llegat dels Samà – Un Viatge Arquitectònic de Cuba a Catalunya
El Llegat de Marianao
Un Viatge Arquitectònic de Cuba a Catalunya
“Aquestes estructures no són simples edificis; són manifestacions tangibles d’un viatge transatlàntic i un desig arrelat de deixar un llegat.”
L’informe analitza el fenomen “Indiano” a través de la família Samà, que, enriquida a Cuba, va voler recrear l’atmosfera de l’illa a Catalunya. Aquesta infografia visualitza les dades d’aquest llegat, comparant el districte inspirador de Marianao a La Habana amb les seves seves manifestacions catalanes: el Parc Samà a Cambrils i el Parc Marianao a Sant Boi de Llobregat.
La Inspiració: Marianao, La Habana
El districte de Marianao a La Habana va ser el far de modernitat i opulència que va inspirar la família Samà. No era un sol parc, sinó un suburbi pròsper amb zones residencials exclusives, clubs de camp i una arquitectura eclèctica que trencava amb l’urbanisme colonial tradicional.
Distribució d’estils arquitectònics prominents a la Cuba del segle XX.
Evolució Clau de Marianao (Cuba)
1900-1920
Transformació en el principal suburbi residencial de La Habana, amb un boom de la construcció.
1925
Construcció del monumental “Colegio de Belén”, conegut com “El Palau de l’Educació”, símbol de la prosperitat del districte.
1959
Després de la Revolució Cubana, les propietats privades són expropiades per a ús públic, transformant radicalment el caràcter del districte.
Dues Visions, Una Arrel
Tot i que tant el Parc Samà com el Parc Marianao van néixer de la mateixa visió “Indiana” i van ser dissenyats per Josep Fontserè, les seves expressions arquitectòniques i evolucions van divergir, reflectint diferents facetes del desig de legitimar la fortuna i el llegat familiar.
Parc Samà (Cambrils)
Un Jardí Romàntic i Modernista
Un retir privat dissenyat per evocar directament la Cuba colonial, amb una rica ornamentació, un llac elaborat i la crucial col·laboració d’un jove Antoni Gaudí, que va plantar la llavor del modernisme.
🌳🦜🏛️
Parc Marianao (Sant Boi)
Un Castell Neogòtic Urbà
Una finca que va esdevenir parc públic, amb un palau d’inspiració neomedieval que buscava associar la riquesa indiana amb l’estètica aristocràtica europea, integrat en un teixit urbà en expansió.
🏰🏙️🌴
Anàlisi comparativa d’atributs clau entre els dos parcs catalans.
Trajectòries de Conservació Divergents
Parc Samà: De Retir Privat a Patrimoni Cultural
El Parc Samà ha mantingut en gran mesura la seva integritat com a jardí històric. La seva evolució reflecteix la transició d’una mostra exclusiva de riquesa a un bé públic enfocat a la conservació i l’educació, adaptant-se a canvis socials com la Guerra Civil.
Distribució d’usos històrics i actuals del Parc Samà.
Parc Marianao: D’Oasi a Parc Urbà
El Parc Marianao de Sant Boi va enfrontar majors pressions urbanístiques, amb la conversió de parts de la finca original en un barri residencial. La seva integritat original es va fragmentar, resultant en un parc públic més integrat però disminuït dins la ciutat.
Distribució d’usos històrics i actuals de la finca de Marianao.
El Misteri de les Aigües de Sant Boi
Una de les característiques més fascinants del Parc Marianao de Sant Boi és el seu complex circuit d’aigua subterrània, una proesa d’enginyeria del segle XIX. Aquest sistema no només abastia el palau i el llac, sinó que possiblement formava part d’una xarxa més àmplia que connectava diverses finques de la zona.
💧
Masia de Santa Bàrbara / Conca del Llor
⟶
🏰
Finca i Llac del Palau Marianao
⟶
🏭
Colònia Güell (Possible connexió)
Flux simplificat del sistema de canalització d’aigua subterrània a Sant Boi.
Les Arquitectures dels Parcs dels Samà i Marianao
La visió de Salvador Samà va prendre forma en dos grans projectes a Catalunya, ambdós dissenyats inicialment per Josep Fontserè i Mestres, però amb evolucions arquitectòniques i estilístiques pròpies que reflecteixen diferents sensibilitats de l’època.
El Parc Samà (Cambrils): L’Elegància Modernista i Romàntica
Situat a Cambrils, el Parc Samà és la materialització més evident del desig de recrear un “bosc tropical” o una “colònia cubana” a Catalunya. El seu disseny respon a una estètica romàntica amb elements que ràpidament s’obririen al modernisme. El palauet central, tot i tenir una base clàssica, incorpora elements ornamentals que ja presagien la nova corrent. La figura clau en la seva definició modernista va ser un jove Antoni Gaudí, qui, sent aprenent de Fontserè, va treballar en el projecte. Se li atribueixen la cascada, el pont i elements del llac, que ja mostren la seva llibertat formal i el seu ús de la pedra natural d’una manera orgànica i innovadora, molt diferent del que seria el palau del Parc Marianao. La riquesa botànica, els elements aquàtics com el llac i la cova, i l’abundant presència d’aus exòtiques, subratllen el caràcter d’homenatge a l’esperit d’ultramar.
Llista de punts enumerats del Parc Samà i ruta a peu suggerida: – Aquesta ruta està pensada per recórrer el parc de forma circular, començant pels voltants de l’entrada, explorant la zona central del llac i boscos, passant pels aviaries i zones de jocs, per acabar visitant el Palau i els museus que es troben més propers a l’entrada/sortida. Començarem per l’entrada i farem un recorregut que ens porti per les principals atraccions, acabant en els espais de restauració i museus. Entrada + Taquilla + Botiga (1): Punt d’inici i accés al parc. Antiga faisanera (2): Molt a prop de l’entrada. Projecte de conservació de la tortuga Mediterrània (3): Un dels projectes de conservació, proper a l’entrada. Projecte de conservació del faisà daurat (4): Un altre projecte de conservació proper. Projecte de conservació de l’Eriçó (5): El tercer projecte de conservació. Cavallerisses / Refugi de rucs (26): A prop dels projectes de conservació i en la mateixa zona. Parterre d’àloe vera (25): Situat a la part central del parc, a prop de les cavallerisses. Camp de lavanda (24): Al costat del parterre d’àloe vera. Llac (6): El cor del parc, amb els ponts penjants i les illes. Gruta del taxòdium (7): Accés reduït, passada la zona del llac. Bosc de daines (15): Després de la gruta del taxòdium, una àrea més boscosa. Mirador del Bosc (14): Gruta fosca que fa de mirador, a la zona nord-oest. Canal i cascada (13): Font d’aigua per al llac, amb una gruta artificial. Torre mirador (12): La Torre Angulo, de 24 metres, una mica més allunyada. Hivernacle Fontcuberta (11): L’hivernacle amb palmàcies i arbres tropicals. Aviari Marianao (18): Aviari amb ocells exòtics, recreant una selva tropical. Antiga moneria (19): Espai de petites psitàcides. Adormidors anàtides (22): Instal·lació per a ànecs, un dels últims punts de fauna. Zona de jocs i pícnic (21): Ideal per un descans, especialment si es va amb nens. Casa Palau (8): La residència del Marquesat, no accessible a l’interior, però d’interès arquitectònic. Font sortidor (9): Darrere del palau. Gerro de Vichy (20): Gerro ceràmic prop de la Casa Palau. Font de les cloïsses (23): Font decorativa amb cloïsses naturals. Pavelló dels lloros. Mirador d’Hèracles (17): Amb l’escultura d’Hèracles. P. Citrus (10): Un punt sense descripció detallada al text original, però que es pot visitar a prop. Bar Samà / Museu del Vermut Yzaguirre (28): Per una pausa i degustació, situat a prop de l’entrada/sortida. Museu de l’Oli Mas del Miu (29): L’antic molí, també a prop de l’entrada/sortida. Saló del Marquesat (27): Sense descripció específica, però es pot visitar a la sortida.
El Parc Marianao (Sant Boi de Llobregat): El Caràcter Medieval i Gòtic
Per contra, el Parc Marianao de Sant Boi de Llobregat va prendre una direcció arquitectònica marcadament diferent, orientada cap a una estètica més europea i historicista. La peça central és un imponent palau d’estil neogòtic-medieval, amb torres emmerletades, finestrals ogivals i una aparença de castell fortificat. Aquesta elecció estilística no era casual; buscava legitimar la riquesa adquirida a Cuba associant-la amb la noblesa i l’antiguitat del vell continent. Era una manera d’arrelar la figura de l’Indiano a la tradició aristocràtica catalana, a través d’una arquitectura que evocava la història i la fortalesa.
Mentre el Parc Samà volia transportar un fragment de Cuba a Catalunya, el Parc Marianao de Sant Boi es presentava com una afirmació de la riquesa indiana dins un marc de tradició i poder europeu, evidenciant la dualitat d’identitats que molts indianos experimentaven.
A la finca de Marianao també hi havia la Torre de la Miranda4, una torre d’estil eclèctic que es creu que es va construir al voltant de la mateixa època. Cal destacar que l’estil arquitectònic de la Torre de la Miranda reflecteix les tendències modernistes de l’època i contrastava amb l’estil neomedieval del Palau de Marianao. N’hi ha testimonis que veuen la mà d’Antoni Gaudí en aquesta obra. Josep Faura, masover dels Samà, explica l’anècdota de com varen pujar el Crist del miradori que no hi era en la construcció origial.
Les Aigües del Parc de Marianao de Sant Boi6
Una xarxa de galeries subterrànies proveïen d’aigua a gran part de la comarca. Més enllà de la seva arquitectura palatina, el Parc Marianao de Sant Boi amaga un dels seus secrets més fascinants i una mostra d’enginyeria hidràulica del segle XIX: el seu complex sistema de captació i distribució d’aigües subterrànies. Aquest aspecte, menys visible que les façanes del palau, és crucial per entendre la funcionalitat i la riquesa de la finca original.
El Marquès de Marianao no només va construir un parc amb llacs artificials, sinó que va assegurar el seu abastament a través d’una intricada xarxa de canals i galeries subterrànies que recollien aigua de punts com la Masia de Santa Bàrbara, situada en la conca del Llor. Aquest sistema de recollida i conducció no només garantia l’aigua per als llacs i les necessitats de la finca, sinó que se sospita que podia tenir connexions o influir en la xarxa hidràulica d’altres propietats properes, com la Colònia Güell.
La complexitat d’aquesta infraestructura subterrània posa de manifest no només la inversió econòmica, sinó també el coneixement tècnic i la visió a llarg termini de la família Samà. Era un element fonamental per mantenir l’exuberància del paisatge, la frescor dels jardins i el funcionament de les fonts i elements aquàtics, convertint el parc en un veritable oasi enmig d’un entorn que, amb el temps, esdevindria més urbanitzat. Aquest control de l’aigua era una expressió més del poder i la capacitat transformadora dels indianos.
“Un escenari rodó seria la galeria que hi ha al parc de Marianao, construïda amb maons i que permetia l’abastament d’aigües al palau neogòtic del Marqués Samà i de Marianao i al seu llac artificial; les aigües venien des de la conca de la vall del Llor.(…) Fa algunes dècades, els nens de la Ciutat Cooperativa es ficaven i jugaven a dins d’una d’aquestes galeries que venia des de l’entorn de la masia de can Ros del Llor i anava a parar a la de can Soler a la Colònia Güell.(…)”7
Mines i Canalitzacions d’Aigua a Sant Boi de Llobregat amb l’enginyeria del Segle XIX
Zona/Ubicació(Canals subterranis històrics)
Tipus d’Estructura: Mines, boques i galeries (clau abans dels sistemes moderns)
Descripció/Detalls (Per a agricultura, llars i indústria)
Ermites de Sant Ramon 8 i Santa Bàrbara
Mina
Fonts d’aigua en terrenys elevats.
Arxius
Registres històrics de fonts d’aigua.
Mapes antics
Ubicació i direcció de les Mines d’Aigua.
Boques de Mina
Entrades antigues.
Galeries
Galeries tapiades.
Finca i Parc Marianao
Sistema intern
Pous, manantials, cisternes, dipòsits.
Canals
Connexió a fonts externes (Santa Bàrbara, Llor).
Boques de Mina
Senyals arquitectòniques a la finca.
Galeria
Abastament del palau i llac.
Zona del Montbaig, el Bori i la vall de Can Carreres9
Pous propis, bombeig del riu, connexió a Can Julià.
Ciutat Cooperativa
Canals subterranis
Connexió entre Llor (possible amb Marianao en l’altre sentit) i Can Soler (Colònia Güell).
Boques de mines
Entrades segellades.
Conclusió:
Els parcs dels Indianos Samà, tant el de Cambrils com el de Sant Boi, romanen com a testimonis vivents d’un passat esplendorós i d’una època de grans transformacions socials i econòmiques. No obstant això, és indispensable abordar aquest llegat de manera integral, reconeixent la procedència de la riquesa que va permetre la seva creació, fruit del colonialisme i la tràgica realitat de l’esclavisme. Avui, la seva actualitat passa per ser espais de memòria, cultura i esbarjo, accessibles al públic i gestionats amb l’objectiu de conservar el seu valor històric i paisatgístic, alhora que serveixen com a punts de reflexió sobre la complexitat del nostre passat i les conseqüències ètiques de certes fortunes. El Parc Samà, amb la seva clara vocació de jardí històric, es manté com un referent de l’art dels jardins romàntics i modernistes. El Parc Marianao de Sant Boi, integrat en el teixit urbà, s’ha adaptat a les necessitats de la comunitat, tot i que conserva elements arquitectònics singulars i el seu secret subterrani hidràulic. El futur d’ambdós passa per continuar la seva rehabilitació, investigació i difusió, garantint que el llegat dels indianos Samà perduri com a font d’aprenentatge i gaudi per a les generacions futures, però sempre amb una mirada conscient i crítica sobre totes les seves dimensions històriques.
L’entrevista sobre Salvador Samà i Torrents, a través de les perspectives de Carles Vallejo i Carles Serret, explora la vida i influència de Salvador Samà i Torrents, el Marquès de Marianao, en el context de les subversions del segle XX a Espanya. Es desglossen els orígens, la pèrdua de les colònies espanyoles, la influència en la restauració borbònica, la seva participació en la repressió del moviment obrer, i la seva implicació en el cop d’estat de Primo de Rivera després de fer-se responsable del Somaten.
1.1. QUI ERA EL MARQUÉS DE MARIANAO? Els Marianao esclavistes i Rafaela Torrents i Higuero (Segle XIX)
1.2. ELS PALAUS I ELS PARCS DELS INDIANOS SAMÀ (Cambrils més modernista i Marianao mès medieval i gòtic) 1.3. MENYSPREU DELS SAMÀ A SANT BOI (sacrificis gaire bé invisibles de Sant Boi del 98 que va incitar la independència de cuba) 1.4. INFLUÈNCIES DELS SAMÀ (repressió a l’anarcosindicalisme creixent i seu de Primo de Rivera) 1.5. LA FI DELS SAMÀ A SANT BOI (la II República i la LRMC – Llei de Repressió de la Maçoneria i el Comunisme)
L’Origen del Marquesat de Marianao: de La Habana a Sant Boi. Vídeo amb suport d’IA.
ELS MARIANAO ESCLAVISTES1
PodCast amb el Suport de Gemini Deep Search AI (Castellà)
La família Samà, originària de Vilanova i la Geltrú, representa un cas paradigmàtic d’indians que van amassar una considerable fortuna a la Cuba del segle XIX. La seva prosperitat va estar intrínsecament lligada al comerç d’esclaus, una activitat central als seus negocis des de l’arribada de pioners com Pau Samà i Parès a principis de segle. Membres clau com el mateix Pau, juntament amb Joan, Josep i, de manera molt destacada, Salvador Samà i Martí (posteriorment I Marquès de Marianao), van consolidar i expandir aquest lucratiu negoci. Van operar a través d’empreses familiars com “Samà Germans” i “Samà, Nebot i Cia”, participant activament en el trànsit: des de capitanejar vaixells negrers com el Non Plus Ultra, subministrar esclaus als enginys sucrers, fins a continuar clandestinament amb el trànsit després de la seva il·legalització formal. Aquesta activitat els va permetre acumular una ingent riquesa i assolir un notable estatus social i polític tant a Cuba com a Espanya. Les fortunes obtingudes, l’origen de les quals estava tacat per l’explotació, van ser reinvertides significativament a Catalunya, especialment a Vilanova i la Geltrú i Barcelona, finançant el desenvolupament urbà, industrial i diverses obres filantròpiques, un llegat que avui és objecte d’una revisió crítica necessària en el debat sobre la memòria històrica de l’esclavatge.
El primer Samà que va obtenir un títol nobiliari, el marquesat de Marianao, va ser Salvador Samà i Martí. En ser solter, va testar el 1866, deixant tots els seus béns a favor del seu nebot, també indià, Josep Samà.
Els Indianos Samà a Cuba
Una mirada a la seva implicació en l’economia esclavista del segle XIX
1. Context: Cuba al Segle XIX
Durant el segle XIX, Cuba va ser un motor econòmic clau per a Espanya, atraient migrants, especialment catalans. La seva economia de plantació (sucre, cafè) depenia massivament del treball forçat de persones esclavitzades. En aquest escenari sorgeix l'”indiano”, espanyol que buscava fortuna a Amèrica. La família Samà, de Vilanova i la Geltrú, és un exemple paradigmàtic, acumulant riquesa a Cuba, part d’ella a través del tràfic d’esclaus.
Cuba va ser l’últim territori americà a abolir l’esclavitud:
1886
Aquest informe analitza la participació dels Samà en el negoci esclavista: els seus orígens, desenvolupament, operacions a Cuba i el seu final, així com l’impacte de les seves fortunes.
2. Orígens i Establiment a Cuba
A principis del segle XIX, Pau Samà i Parès arriba a Cuba, fundant una casa de comerç. Va identificar ràpidament el lucratiu negoci del comerç d’esclaus. Salvador Samà i Martí va arribar el 1817.
Van fundar Samà Hermanos (Pau Samà i Parès i Josep Samà i Domènech). L’empresa de Pau Samà va arribar a generar beneficis extraordinaris:
Benefici en 2 anys de la companyia de Pau Samà:
255%
(Font: Document d’investigació)
Fites Primerenques Clau:
1814
Pau Samà i Joan Samà i Vilardell reclamen indemnització per un vaixell negrer capturat.
1820
Pau Samà i Joan Samà i Vilardell catalogats entre els principals negrers de Cuba.
El comerç d’esclaus va ser central i altament rendible per als Samà des dels seus inicis, impulsant la seva acumulació de capital.
3. Expansió del Negoci Esclavista
La implicació dels Samà va créixer al llarg del segle XIX, amb diversos membres i estructures empresarials adaptant-se, fins i tot a la il·legalitat del tràfic.
Administrador de Samà i Cia, “relació directa amb la trata” (1866).
Evolució Empresarial:
Samà Hermanos
(Principis s. XIX)
➔
Samà, Hermanos y Sobrinos
(1826)
➔
Samá, Sobrino y Cía
(Posteriorment)
Van participar també en companyies mixtes com Samà, Raventós y Cía, col·laborant amb altres indianos.
Les operacions incloïen capitanejar vaixells negrers (ex. Non Plus Ultra, Noticioso), proveir esclaus a ingenis i operar clandestinament després de la prohibició. Salvador Samà i Martí va exemplificar una integració vertical i horitzontal en l’economia esclavista.
4. Presència i Influència a la Cuba Colonial
Salvador Samà i Martí va assolir gran prominència social i política. La seva influència va facilitar els seus negocis, incloent el tràfic d’esclaus.
Salvador Samà i Martí: Càrrecs i Títols Destacats
Coronel de Milícies de l’Havana
Cònsol i prior del Reial Tribunal del Consolat
Consiliari de la Reial Junta de Foment
Conseller d’Hisenda
Senador vitalici del Regne d’Espanya
Marquès de Marianao (concedit el 1860)
Antoni Samà i Urgellès va ser Marquès de Samà. Aquestes distincions reflecteixen l’estatus assolit.
Propietats i Inversions: Salvador Samà i Martí posseïa cases a l’Havana, una finca a Bacuranao i, des de 1857, ingenis sucrers (tot i que els noms específics no estan detallats en les fonts primàries de l’informe). Es va dedicar a la importació (vins, carbó) i va ser prestador.
Es van integrar en l’elit cubana, amb aliances com la de Salvador Samà amb Julián Zulueta. La riquesa derivada de l’esclavitud no va impedir el seu ascens social.
5. Fi del Tràfic i Abolició de l’Esclavitud
El segle XIX va veure canvis radicals en la legalitat de l’esclavitud.
Fites Legals Clau:
1820
Espanya declara il·legal el tràfic transatlàntic d’esclaus. La prohibició va ser incomplida sistemàticament durant dècades. Els Samà (ex. Josep Samà i Martí) van operar en la clandestinitat.
1866
L’empresa “Samà i Cia” (Antoni Samà i Urgellès) encara mantenia “relació directa amb la trata”.
1886
Abolició definitiva de l’esclavitud a Cuba.
Adaptació: Després de l’abolició, les fortunes Samà, ja diversificades, es van reorientar a altres sectors: comerç lícit, finances, propietats, indústria a Catalunya.
Salvador Samà i Torrents (II Marquès de Marianao) va tenir carrera política i va advocar per la independència de Cuba. La influència econòmica va persistir gràcies al capital acumulat i “rentat” a través d’inversions legítimes.
6. Llegat Econòmic i Memòria Històrica
Les fortunes dels Samà, originades en gran part en l’economia esclavista cubana, es van reinvertir massivament a Catalunya, deixant un llegat visible i generant un debat actual sobre la memòria històrica.
Reversió de Fortunes a Catalunya (Vilanova i la Geltrú, Barcelona):
🏠 Immobiliari
Propietats urbanes i rústiques (ex. “Sínia del Indiano”).
🏭 Industrial
Empreses tèxtils (Sogas Batllori y Cía, Miquel Puig y Cía).
🏦 Financer
Participació en el Banc de Vilanova (Antoni Samà i Urgellès).
“Van arribar a ser els homes més rics i poderosos de Vilanova i la Geltrú… Van construir grans mansions, fàbriques, escoles, monuments, teatres, museus, edificis públics, carrers, places i fins i tot van portar el ferrocarril a la ciutat.” (Font: vilanova.blog)
Debat Actual: Avui existeix una revisió crítica de l’origen esclavista d’aquestes fortunes. Publicacions i estudis (ex. “Negreros y esclavos”) exposen la implicació de famílies com els Samà. La placa a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, amb noms com Antoni Samà i Urgellès i el Marquès de Comillas (ambdós vinculats a l’esclavisme), és un punt de reflexió. Aquest llegat és ambigu: progrés material vs. costos humans.
7. Conclusió
La família Samà va tenir una profunda implicació en l’economia esclavista de Cuba al s. XIX. Figures com Pau, Joan, Josep i Salvador Samà i Martí van liderar negocis que incloïen el tràfic de persones, generant enormes fortunes.
Després de l’abolició (1886), el capital acumulat, ja diversificat, es va reinvertir a Catalunya, deixant un llegat econòmic i patrimonial durador.
La història dels Samà il·lustra la interconnexió entre capitalisme, colonialisme i esclavitud. El seu estudi exigeix una reconsideració crítica de les narratives històriques, reconeixent tant les contribucions materials com els immensos costos humans.
Casa dels Marquesos de Marianao2
Angel Gutierrez Fernandez: “Construïda el segle XIX, van ser propietaris en diferents èpoques tres dels Marquesos de Marianao: – el 1864, Salvador Sama Martí; – el 1887, Salvador Samà i Torrents; i – el 1934 – Guerra Civil -, Salvador Samà i de Sarriera, segons dades de la antiquíssim Registre de Propietat Colonial del Sud, presos al municipi de la Lisa.“ Cristina Rodriguez. Arquitecta, l’Havana: “Ubicada a l’avinguda 57 abans anomenada Sama, directament la primera paral·lela a 51, baixant la lona de Marianao cap al lloc de la Lisa, al barri Pocito. La imatge que presenta ara és molt diferent de l’original, ocupava de 57 l’entrada fins a 51 el fons. Després va ser del banquer Hidalgo pare de Lili la propietària de la mansió del Vedado on avui hi ha el Centre Fidel Castro. La casa de Sama després va ser ocupada per una tabaqueria i va començar la seva modificació i decadència”. Jorge Barcelo Sanchez de Verona: “El 2023 era propietat de la restauradora i decoradora Marta Escobar que a més va ser l’artífex que va salvar aquesta propietat de la destrucció total, és la senyora que es veu a la foto parada a la porta, mereix sens dubte premi per la seva obra”.
RAFAELA TORRENTS I HIGUERO3
Josep Samà, indià, des del 1858 marit amb 36 anys de Rafaela Torrents amb 21, i que va tenir el 1852 una filla no reconeguda d’una relació a Cuba, va morir soprenentment dos mesos abans que el seu oncle, Salvador Samà i Martí, el maig de 1866 a l’edat de 43 anys. D’aquesta manera l’herència i el títol de marquès de Marianao van passar a un nen de cinc anys amb una mare jove de 26 anys intel·ligent i ambiciosa.
Va ser una dona de negocis que va gestionar una fortuna, va adquirir el Mas Samà a Cambrils el 1872 segons una primera referència, que li va proporcionar una posició econòmica molt destacada i amés va poder obrir o tancar camins al camp de la política i aconseguir poderosos “amics” com Victor Balaguer que va llançar la carrera política del seu fill com a diputat.
L’ennobliment complet dels Samà-Torrents va ser pel de Marquesa de Villanueva i la Geltrú que va aconseguir Rafaela un any després celebració de l’Exposició del 1888.
Rafaela Torrents i Higuero va amassar la fortuna I influència què va rebre Salvador Samà i Torrents – Dona de Josep Samà Mota (pare de mort temprana de Salvador Samà i Torrents). – Va atorgar el títol de marquès de Villanueva i Geltrú, cinquena ciutat de rellevància a Catalunya al seu moment, títol originari de la família Samà. – Administrà la fortuna en enviudar.Va obtenir els títols, fortuna i influències polítiques de Salvador Samà i Torrents durant la Restauració Borbònica. – Valors de “pau i l’ordre aristocràtics” (va renyar a una nena estudiant de 10 anys que més tard seria a la futura líder anarcosindicalista Teresa Claramunt).
La vinculació concreta amb Sant Boi es troba en el cognom de la mare de Salvador Samà i Torrents. Rafaela Torrents i Higuero era filla de la casa de Can Torrents a Sant Boi de Llobregat. Salvador Samà va heretar diverses possessions, incloent la finca on va fer construir el Parc de Marianao. El seu títol complet abastava no només el segon marquesat de Marianao sinó també el marquesat de Vilanova i la Geltrú i la prestigiosa designació de Gran d’Espanya, cosa que significava el seu estatus elevat dins la noblesa espanyola.
Can Torrents, dipòsit d’història i artefactes locals, és on actualment es troba la seu del museu i de l’arxiu històric de Sant Boi de Llobregat. Aquesta casa ancestral és un edifici significatiu, amb els seus orígens al segle XVI. Era propietat de la família Martí abans de passar a la família Torrents per herència materna. Una altra referència de les propietats dels Torrents a Sant Boi la trobem a l’inventari de l’Arxiu documental de Can Papiol (5.2.2.3.3. Pacte de masoveria fet entre Joan Torrents i Papiol i Francesc Farrés del mas de les Rafoles de Sant Boi de Llobregat. 1850-1852).
Salvador Samà i Torrents, amb 18 anys, Marquès de Marianao i Villanueva i la Geltrú, i Gran d’Espanya va passar a ser el segon contribuent al fisc a Barcelona, només superat per l’indià Josep Xifré.
Salvador de Samà i Torrents va néixer a Barcelona el 17 d’abril de 1861, i va morir a la mateixa ciutat el 28 de juny de 1933. Va heretar la fortuna del seu oncle-avi, Salvador Samà i Martí, La seva mare li va gestionar el seu futur: negocis, propietats, títols (Marquès de Marianao i de Vilanova i la Geltrú, i Grande de Espanya pels Borbons), i influència política de la mà de Víctor Balaguer.
Cronologia dels marquesos de Marianao
Marquès
Dates
Matrimonis
Fets Vitals i Context
Salvador Samà i Martí
1797-1866
Solter, sense descendents
Va fer fortuna a Cuba i va ser nomenat Marquès de Marianao (avui districte de La Habana)
Salvador Samà i Torrens
1861-1933
Maria dels Dolors Sarriera i Milans
Rafaela Torrents, mare, li va donar una vida de gran influència política a la Restauració Borbònica i va tenir una aproximació al catalanisme autonòmic. Enterrat al Cementiri del Poblenou.
Salvador Samà i Sarriera
1935-1948
Maria de les Mercedes Colly Castell
Condemnat pel franquisme per Maçó, es va traslladar a Cuba durant la Guerra Civil i va perdre la Finca de Marianao.
Salvador Samà i Coll
1955-1976
Solter, sense descendents
Li va tocar viure el franquisme i la transició democràtica.
Jaume Samà i Coll
1978-1979
Solter, sense descendents
Li va tocar viure a transició democràtica.
Maria Victòria Samà i Coll (hermana)
1981-1992
José de Fontcuberta y Casanova
Primera Marquesa que va transmetre el marquesat als Fontcuberta.
Alfons de Fontcuberta i de Samà
1938- 2001
María Isabel Juncadella i García-Blasco
Realitzà el segon gran canvi del parc: el reestructurà, invertí en maquinària, plantà nous arbres (ametllers i presseguers), i comercialitzà productes a l’engròs. El convertí en un Parc d’Oci turístic.
Mariana de Fontcuberta y Juncadella
Actualitat (2025)
Actual marquesa des de l’any 2002, conserva la casa del Parc Samà de Cambrils.
Referències:
Entrevista Carles Vallejo (SantBoi[.Tv]) a Carles Serret (AHMSB)
Sant Boi de Llobregat, avui una ciutat en creixement continu a l’àrea metropolitana de Barcelona, atresora una rica i complexa història social marcada per la transformació, la lluita obrera i la presència de figures influents que van deixar la seva empremta al paisatge ia la memòria col·lectiva. Acompanyeu-nos en un recorregut pels últims 150 anys per entendre com el sindicalisme va arrelar en aquesta terra, en constant diàleg –i sovint en tensió– amb el poder econòmic i els models socials del seu temps.
L’Escenari Inicial: Un Sant Boi Agrícola i l’Ombra del Marquès
Imatge generada amb IA
A finals del segle XIX, Sant Boi era una vila eminentment agrícola, la producció d’hortalisses i fruites de la qual abastia en part la creixent Barcelona. En aquest context va irrompre Salvador Samà i Torrents, II Marquès de Marianao, hereu d’una vasta fortuna amb orígens als negocis colonials del seu oncle a Cuba. Cap al 1880, va adquirir l’antiga masia de Can Sans (també coneguda com a Torre Blanca) i la va transformar en l’imponent Palau Marianao, un palauet d’estil eclèctic amb aire de castell medieval, envoltat de magnífics jardins amb espècies exòtiques. Aquesta finca no era només una residència; es va erigir com un símbol potent del poder econòmic i polític de l’elit de la Restauració enmig d’un entorn rural. Samà, a més, va ser una figura política de pes (diputat, senador vitalici per dret propi, alcalde de Barcelona dues vegades) i arribaria a ser cap del Somatén barceloní durant la dura governació de Martínez Anido , una posició que l’alineava amb les forces repressores de l’emergent moviment obrer.
Ecos de la Indústria i la Lluita: El Naixement del Sindicalisme
Mentre la Finca Marianao representava el poder establert, les idees d’organització obrera començaven a germinar a Sant Boi, a la calor de la industrialització incipient i la proximitat a Barcelona. Tot i que els detalls precisos sobre les primeres societats obreres locals requereixen consulta d’arxius, és segur que sindicats com l’anarcosindicalista CNT i la socialista UGT es van implantar a la zona i van articular les demandes dels treballadors agrícoles i industrials.
Figures com Balbina Pi i Sanllehy (nascuda a Sant Boi el 1896) van emergir com a veus destacades. Afiliada a la CNT des de jove mentre treballava com a filadora, es va convertir en una reconeguda oradora que va recórrer Catalunya animant altres dones a unir-se a la lluita sindical. El seu activisme no va estar exempt de riscos; en una ocasió, el líder cenetista Ángel Pestaña es va autoinculpar per un article escrit per ella per protegir-la de la repressió policial. La figura del Marquès i la seva finca, símbols de la riquesa i el poder, esdevingueren el contrapunt natural d’aquestes lluites
BALBINA PI I SANLLEHY I EL SEU LLEGAT, L’ANARCOSINDICALISTA SANTBOIANA QUE S’EXPOSA EN LA PURÍSSIMA DEL 2024… – SantBoi[.Tv]ai
L’Ateneo Libertario recull una exposició sobre ‘Balbina Pí i Sanllehy’, una dona avançada al seu temps de lluites i reivindacions socials on no n’hi havia ni sistema de salut ni educació pública i sí plena explotació a un poble molt empobrit.Aquesta exposició s’origina a l’Institut Català de la Dona coincidint al 2023 amb el 50è aniversari de la seva mort. l’Institut Català de la Dona va dedicar una exposició a la seva memòria, que es portarà a Sant Boi durant la Fira de desembre a l’Ateneo Libertario de Sant Boi de Llobregat. En aquesta primera mostra de la sanboiana anarquista es van realitzar activitats i el seu reconeixement: xerrades, exposicions i la creació d’una alfombra floral en honor a Balbina, a més de promoure la denominació d’un carrer o plaça amb el seu nom.
La Segona República (1931-1936) va intensificar la mobilització obrera. A Sant Boi, a més del sindicalisme industrial, va tenir força l’associacionisme agrari, amb la fundació del Sindicat Agrícola (1909 o 1911) i la presència de la Unió de Rabassaires, que defensava els viticultors no propietaris i va comptar amb militants locals com Cristòfor Rebull Capdevila.40 Durant la Guerra Civil (1936-1939), el Palau Marianao va ser reconvertit per a usos col·lectius (magatzem, clínica militar, refugi), subvertint temporalment el seu significat original.
La Colònia Güell: Un Món a part a la Porta de Casa
Gairebé simultàniament a la consolidació de Marianao, el 1890, l’industrial i mecenes Eusebi Güell i Bacigalupi va fundar la Colònia Güell a la veïna Santa Coloma de Cervelló. Motivat per la necessitat escapar de la conflictivitat laboral de Barcelona i per una visió paternalista, Güell va crear un microcosmos industrial a la seva finca Can Soler de la Torre. Oferia als seus obrers (que van arribar a ser més de 1.200) habitatges considerats dignes, dissenyats en part per arquitectes modernistes, i una completa gamma de serveis: escola (amb formació tècnica per als fills dels obrers), atenció mèdica, cooperativa de consum, teatre i ateneu. A canvi, esperava lleialtat i submissió, buscant aïllar els treballadors de les influències sindicals i revolucionàries urbanes. Aquest model contrastava radicalment amb la realitat més oberta i potencialment conflictiva de Sant Boi. Tot i que la Colònia es va ubicar a Santa Coloma de Cervelló (la finca Can Soler de la Torre ja pertanyia a aquest terme el 1890), la seva proximitat la va convertir en un referent ineludible i un factor clau a l’entorn socioeconòmic de Sant Boi.
Vides Paral·leles, Xarxes de Poder i la Petjada de Gaudí
Güell i Samà, tots dos membres de l’elit catalana amb fortunes d’origen indià, es movien als mateixos cercles. La prova més tangible és la venda per part de Samà a Güell dels terrenys on s’alçaria el Park Güell. Aquesta xarxa de relacions també incloïa els arquitectes. Josep Fontserè i Mestres va dissenyar el Parc Samà a Cambrils (1881) i va transformar el Palau Marianao (c. 1885-1890). És probable que un jove Antoni Gaudí col·laborés amb el seu mestre Fontserè al Parc Samà. La seva participació en elements del jardí de Marianao (Torre de la Miranda, pont del llac) és plausible, encara que menys documentada, sustentada per la connexió Samà-Güell i la seva feina demostrada al proper jardí de l’hospital psiquiàtric de Sant Boi. Gaudí, per descomptat, va ser el geni darrere de la Cripta de la Colònia Güell [Múltiples fonts].
La Realitat del Treball: Explotació i Resistència
L’època va estar marcada per condicions laborals molt dures: jornades extenuants d’11-13 hores, salaris baixos que gairebé no cobrien les necessitats bàsiques, treball infantil (fins i tot a la Colònia Güell treballaven menors d’11 anys) i escassa seguretat. La construcció de grans projectes com l’Exposició Universal del 1888 (on es va fundar la UGT) o els parcs de Samà i Marianao probablement es va realitzar sota aquestes condicions generals. La Colònia Güell, amb el seu model paternalista, oferia una alternativa de més seguretat i millors serveis, però a costa de l’autonomia obrera. La idea de “mà d’obra compartida” entre projectes tan distants com el Parc Samà (Cambrils) i els del Baix Llobregat és inviable per al gruix dels treballadors, encara que sí que va poder existir mobilitat d’artesans especialitzats a través de les xarxes d’elit.
El Segle XX: Repressió, Ressorgiment i Transformació
La dictadura franquista (1939-1975) va suposar una brutal repressió del sindicalisme de classe (CNT, UGT). Tot i això, en la clandestinitat, especialment a partir dels anys 60, va ressorgir la lluita obrera amb la formació de Comissions Obreres (CCOO), que van tenir una forta implantació en el teixit industrial de Sant Boi. Durant aquest temps, la Finca Marianao va ser adquirida per l’antic administrador, Abdó Bordoy , i va començar a urbanitzar-se part dels seus terrenys, naixent el barri residencial Parc Marianao.
És en aquest nou barri residencial on, als anys 50, va fixar la seva residència la família de Juan José Vallejo González, qui va ser breument president interí del Madrid Foot-Ball Club el 1936.
El presidente del Real Madrid más ignorado y desconocido: Juan José Vallejo González (1912-1978). | Cuadernos de Fútbol
De Juan Francisco Nieva Expósito
El seu fill, Carlos Vallejo Calderón, es convertiria en una figura rellevant de la lluita obrera a Sant Boi. Vinculat a CCOO i al PSUC des de la clandestinitat, va patir detencions i presó durant el franquisme pel seu activisme sindical, especialment a SEAT. Resident a la casa familiar de Marianao coneguda com “El Cerezo”,
Carlos Vallejo ha continuat el seu compromís en democràcia, destacant per la seva tasca en la recuperació de la Memòria Històrica i la defensa dels drets de les víctimes de la dictadura. La seva història personal connecta l’evolució del barri de Marianao amb la persistència de la lluita antifranquista i la memòria obrera a Sant Boi.
La Transició democràtica va portar la legalització dels sindicats. CCOO i UGT es van consolidar a Sant Boi, protagonitzant importants lluites per la millora de condicions (com les grans vagues del Baix Llobregat als 70) i enfrontant les dures reconversions industrials.
Una fita simbòlica va ser l’adquisició municipal del Palau i part del Parc Marianao el 1974 i va convertir l’antic emblema del poder privat en espai públic.
Avui, el sindicalisme a Sant Boi afronta els reptes de la desindustrialització i la precarietat laboral, mentre el Parc Marianao s’ha consolidat com a espai verd ciutadà i el Palau acull un centre de referència en salut mental.
Llegats Entrellaçats
Vagues de Bus
La història del sindicalisme a Sant Boi és inseparable de l’evolució de la ciutat i dels símbols que la van marcar. La Finca Marianao, d’emblema aristocràtic a parc públic, i la Colònia Güell, d’experiment paternalista a patrimoni històric, són testimonis de les tensions i les transformacions socials. Comprendre aquestes històries entrellaçades, amb els seus contrastos i connexions –incloent-hi les vides de figures com Balbina Pi o Carlos Vallejo, que van habitar i lluitar en aquests espais–, és essencial per entendre la identitat obrera i social del Baix Llobregat.
El Parc de Marianao, i espai residencial, situat a Sant Boi de Llobregat, és un lloc amb una història rica i complexa que abasta des del segle XIX fins a l’actualitat. Aquest article ofereix un resum complet de la seva evolució, destacant els esdeveniments i personatges clau que han marcat la seva trajectòria.
Marianao’s: un segle XIX colonialista i esclavista perdut, un XX de cops d’estat i resistència, i un XXI de salut mental
Transformació de la Finca de Marianao des del 1945
El Parc de Marianao, a Sant Boi de Llobregat, és un palimpsest històric que abasta des de l’esclavitud a Cuba fins a la psiquiatria moderna. Salvador Samà i Martí, indià i marquès de Marianao, va iniciar la saga al segle XIX, mentre que el seu nebot, Salvador Samà i Torrents, alcalde de Barcelona i membre de la Lliga Regionalista, va traslladar el llegat a Catalunya. La desfeta de 1898 va arrabassar les seves possessions a Cuba i Filipines, però les connexions amb Bennet (‘manicomi’), Güell, Gaudí, Joan de Borbó i Primo de Rivera van mantenir la finca al centre del poder. El cop d’estat de Primo de Rivera va tenir el seu epicentre al palau. La Guerra Civil va transformar el parc en la “Clínica Militar 2M”, un centre de salut mental què junt amb el Psiquiàtric sumaven morts sense identificar, i va acollir breument una escola de comandament del “Frente de Juventudes”. Joan March, patrocinador de Franco, va facilitar l’adquisició de la finca per Abdón Bordoy per un milió de pessetes, iniciant la seva parcel·lació. La postguerra va veure la coexistència de nacionals espanyolistes de la Falange, una reduïda colònia alemanya-suïssa, la clandestinitat antifranquista i l’embrionari catalanisme, origen de la Diada del 1976. La decadència urbanística va conviure amb el barraquisme fins que l’Ajuntament democràtic va adquirir el nucli de la finca (palau, La Miranda, jardins i llac) per 24 milions de pessetes. Sant Boi es va agermanar amb el Marianao de l’Havana i amb Cambrils. Avui, el Palau de Marianao és un clúster de salut mental d’envergadura internacional, després de passar per ser la seu de l’emissora de Ràdio, d’un centre de formació professional, de la Policia Nacional i del Jutjats. En aquest període d’uns 140 anys, els Marianao’s ( la finca, després urbanització i finalment el Parc) tanca un cicle que va de l’esclavitud, al poder, les resistències, la democràcia i a la sanació.
Marianao’s: del somni colonial a l’epicentre modernista i polític (1866-1929)
Transformació del Palau (al fons) vist des del camí principal
Marianao, més que un nom, és un llegat que travessa l’Atlàntic, des de les plantacions cubanes fins a les terres catalanes. La saga dels Samà, iniciada per l’indià esclavista Salvador Samà i Martí (1797-1866), primer marquès de Marianao, és un paradigma de l’èxit colonial. Enriquit pel comerç d’esclaus i diversificant els seus negocis (ferrocarrils, navilieres, béns arrels), Samà i Martí va ascendir a l’elit cubana, arribant a alcalde de l’Havana i senador del Regne. El seu títol nobiliari, concedit el 1860, testimonia la seva influència.
Els dos primers marquesos de Samà i Fontseré girant cua
El seu nebot, Salvador Samà i Torrents (1861-1933), segon marquès de Marianao i de Vilanova i la Geltrú, va heretar amb cinc anys una fortuna que el va catapultar a la primera línia política catalana i espanyola. Diputat a Corts, senador i alcalde de Barcelona, Samà i Torrents va estendre el seu poder a través de nombroses propietats, incloent-hi el Parc de Marianao a Sant Boi.
La connexió amb els Torrents, família de la baixa burgesia catalana arrelada a Sant Boi des del segle XVII, va ser crucial per a la consolidació del seu poder. Els Torrents, titulars de Can Torrents i Torrefigueres, van enllaçar amb els Samà, permetent-los arrelar a Catalunya.
Inspirat en el Parc Samà de Cambrils (1881-1887), un jardí tropical que encara avui es pot admirar, Samà i Torrents va adquirir una antiga masia a Sant Boi (Roca Gasull/Bertran/Casa Sans/TorreBlanca Samà) i la va transformar en un palau senyorial, obra de Josep Fontseré i Mestres. La Finca del Marquesat de Marianao, amb més de 100.000 m², es va convertir en un centre de poder, on es reunien personalitats influents de l’època.
El Palau de Marianao (1885-1890), inspirat en els castells medievals i amb elements gòtics, era el cor de la finca, envoltada d’un jardí amb espècies exòtiques. Les cycas, bútia, roure, washingtonies, palmeres, margallons, teixos, eucaliptus i xiprers, catalogats com a monumentals i d’interès local, testimoniaven la riquesa botànica del parc.
La influència d’Antoni Gaudí és innegable. Amic d’Eusebi Güell, amb qui Samà i Torrents tenia estretes relacions (li va vendre els terrenys del Parc Güell), Gaudí va deixar la seva empremta a la Torre de la Miranda i el pont del llac principal, i va crear el Jardí Esclatant a l’antic psiquiàtric de Sant Boi.
‘Jardí Esclatant’ de Gaudí situat al Psiquiàtric i d’estil molt semblant a La Miranda. Creat amb suport IA.
La pèrdua de les colònies de Cuba i Filipines el 1898 va impactar la societat catalana. Els indians, com els Samà, van perdre propietats i actius, contribuint a la crisi econòmica i social.
Malgrat la pèrdua colonial, Marianao va continuar sent un centre de poder. Primo de Rivera va signar l’ordre del cop d’estat de 1923 al palau, i Joan de Borbó, pare i avi dels reis Joan Carles I i Felip VI, era amic de la família Samà.
Així, Marianao es va convertir en un escenari clau de la història catalana i espanyola, on es va entrellaçar el llegat colonial, el modernisme i la política.
👇 1.1. QUI ERA EL MARQUÉS DE MARIANAO? Els Marianao esclavistes i Rafaela Torrents i Higuero (Segle XIX)
MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya – 1. Marianao’s: del 🌴somni colonial a➡️ l’epicentre modernista🏛️ i polític🗳️ (1866-1929) – SantBoi[.Tv]ai
L’entrevista sobre Salvador Samà i Torrents, a través de les perspectives de Carles Vallejo i Carles Serret, explora la vida i influència de Salvador Samà i Torrents, el Marquès de Marianao, en el context de les subversions del segle XX a Espanya. Es desglossen els orígens, la pèrdua de les colònies espanyoles, la influència en la restauració borbònica, la seva participació en la repressió del moviment obrer, i la seva implicació en el cop d’estat de Primo de Rivera després de fer-se responsable del Somaten.
👇 1.2. ELS PALAUS I ELS PARCS DELS INDIANOS SAMÀ (Cambrils més modernista i Marianao mès medieval i gòtic)
MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya – 1. Marianao’s: del 🌴somni colonial a➡️ l’epicentre modernista🏛️ i polític🗳️ (1866-1929) – SantBoi[.Tv]ai
El llegat dels “Indianos”, aquells catalans que van fer fortuna a Amèrica i van retornar amb el desig de plasmar la seva riquesa i influència en la seva terra natal, és un capítol fascinant de la nostra història, però també un que requereix una anàlisi crítica de les seves arrels. Entre ells, la família Samà destaca no només per la seva prosperitat, sinó per la visió arquitectònica i paisatgística que va importar des de les terres cubanes, una fortuna construïda, en part, sobre el tràfic d’esclaus i l’explotació laboral a les seves plantacions de sucre. Aquest post explora com la vibració de Marianao a l’Habana va inspirar dues joies arquitectòniques a Catalunya: el Parc Samà de Cambrils, amb una inclinació modernista, i el Parc Marianao de Sant Boi, amb un caràcter més medieval i gòtic, sense oblidar l’enginy de la gestió de les seves aigües, tot plegat emmarcat en el complex context de la seva prosperitat colonial.
👇 1.3. MENYSPREU DELS SAMÀ A SANT BOI (incita la independència de Cuba i indiferència dels sacrificis dels santboians del 98)
MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya – 1. Marianao’s: del 🌴somni colonial a➡️ l’epicentre modernista🏛️ i polític🗳️ (1866-1929) – SantBoi[.Tv]ai
La pèrdua de les colònies espanyoles el 1898 va evidenciar el contrast entre les elits amb interessos colonials, com la poderosa família Samà, i els sacrificis gairebé invisibles dels soldats locals. Mentre Salvador Samà i Torrents, Marquès de Marianao, amb grans fortunes a Cuba i Filipines 💰, suggeria abandonar l’illa caribenya per defensar altres territoris, a Sant Boi, molts joves de famílies humils morien o quedaven afectats a la guerra, tornant sovint amb problemes de salut mental i sense reconeixement. Aquesta investigació, basada en documents de l’Arxiu Municipal Històric de Sant Boi, posa de manifest la manca d’inversions en obres de beneficència per part de la família Samà i Torrents en la seva localitat d’evasió, subratllant una indiferència de l’elit davant del patiment dels seus conciutadans més vulnerables. Un exemple colpidor? Els 26 “últims de Cuba” 💔 que, el 1901, van acabar ingressats al psiquiàtric de Sant Boi, sense honors ni cap mena de reconeixement.
👇 1.4. INFLUÈNCIES DELS SAMÀ (repressió a l’anarcosindicalisme creixent i seu de Primo de Rivera)
MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya – 1. Marianao’s: del 🌴somni colonial a➡️ l’epicentre modernista🏛️ i polític🗳️ (1866-1929) – SantBoi[.Tv]ai
El període comprès entre 1917 i 1923 a Catalunya va ser una època de convulsió social i política extrema, coneguda com el Pistolerisme. Aquesta “guerra social” va enfrontar obrers anarcosindicalistes i forces patronals i estatals, culminant en el cop d’estat de Primo de Rivera el setembre de 1923. En aquest escenari de tensió, figures de Sant Boi de Llobregat van jugar papers fonamentals i antagònics, des de la resistència obrera (Balbina Pi i Sanllehy) fins a la cúpula de la repressió. Aquest post explora el paper crucial de la família Samà, especialment el Marquès de Marianao, i la seva connexió amb la repressió de l’anarcosindicalisme i la gestació de la dictadura.
👇 1.5. LA FI DELS SAMÀ A SANT BOI (la II República i la LRMC – Llei de Repressió de la Maçoneria i el Comunisme)
MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya – 1. Marianao’s: del 🌴somni colonial a➡️ l’epicentre modernista🏛️ i polític🗳️ (1866-1929) – SantBoi[.Tv]ai
La història de la família Samà a Sant Boi de Llobregat, coneguts com a “Indianos” que van construir els majestuosos Parcs de Samà i el de Marianao, és un fascinant mirall de les convulsions del primer terç del segle XX a Espanya. Des d’una posició de poder i influència, arrelada en el seu origen colonial i la seva fortuna, els Marquesos de Marianao van veure com la Segona República, la devastadora Guerra Civil i la repressió de la dictadura franquista van erosionar dràsticament el seu llegat. En aquest article, explorarem el destí del II Marquès, Salvador Samà i Torrents, i el III Marquès, Salvador Samà i Sarriera, la vida del qual es va veure truncada per una inesperada condemna per maçoneria. Prepara’t per descobrir com la història d’una família il·lustre amb presència i llegat a Sant Boi visualitza les profundes divisions d’una època.
Marianao’s: un escenari de convulsions i silenci durant la República i la Guerra Civil
Els últims anys del Marquesat de Marianao, entre 1929 i 1945, van estar marcats per convulsions polítiques i socials que van deixar una empremta profunda al barri de Sant Boi de Llobregat. La Segona República va portar canvis significatius, però va ser la Guerra Civil Espanyola la que va transformar radicalment el paisatge i la vida dels seus habitants.
El fill i hereu de Salvador Samà i Torrents, Salvador Samà i Sarriera, es va desprendre de les propietats samboianes durant la guerra civil.
Marianao es va convertir en un refugi per a persones desplaçades de tot el país, fugint de la violència i la repressió. El palau del Marquesat va acollir la “Clínica Militar 2M”, un hospital de salut mental dirigit pel prestigiós doctor Emilio Mira López. No obstant això, la guerra també va portar la mort i el silenci. El manicomi de Sant Boi, amb qui els Samà tenien una relació històrica, es va convertir en un dipòsit de cadàvers, on centenars de persones van ser enterrades sense identificar.
Les xifres són esgarrifoses: nombrosos residents de Sant Boi van morir o desaparèixer durant la guerra, i molts dels morts portats al manicomi van ser enterrats en fosses comunes. L’Arxiu Històric Municipal de Sant Boi ha iniciat el 2024 una tasca crucial per identificar aquestes víctimes i recuperar la seva memòria.
La victòria franquista va consolidar la incautació del Marquesat, amb la instal·lació d’una escola de comandament del “Frente de Juventudes”. Marianao es va convertir en un espai de repressió i silenci, on la memòria de les víctimes va ser enterrada juntament amb els seus cossos.
Pas del temps de l’última columna que es va enderrocar a les columnes de l’entrada quan es va incautar la finca de Marianao. Creat amb suport IA.
La història de Marianao durant aquest període és un recordatori de la brutalitat de la guerra i la importància de la memòria històrica. La tasca de l’Arxiu Històric Municipal és un pas crucial per donar veu a aquells que van ser silenciats i per construir un futur basat en la veritat i la justícia.
MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya – 2. Un escenari de convulsions ⚔️ i silenci 🕯️ durant la República i la Guerra Civil (1931-1950) – SantBoi[.Tv]ai
La història de Sant Boi de Llobregat, i en concret la del Parc de Marianao, és un mirall de les convulsions polítiques i socials que van sacsejar Espanya al segle XX. Les vides de la família Vallejo, entre l’activisme, la repressió i la resistència, esdevenen el fil conductor perfecte per a reconstruir un període que va transformar la ciutat, de la il·lusió republicana a la foscor de la dictadura. Seguint la seva trajectòria, des dels fronts de guerra fins a la intimitat de la seva llar, podem comprendre com el passat encara ressona avui en la nostra memòria col·lectiva.
Marianao’s, del marquesat a la parcel·lació: un negoci amb ombres franquistes
L’any 1940, la finca de Marianao va canviar de mans en una transacció que porta les marques del règim franquista. Abdón Bordoy, un empresari mallorquí amb passat d’administrador dels Samà, va adquirir la propietat per la irrisòria suma d’un milió de pessetes. La compra, facilitada per una demanda d’adquisició, es va veure afavorida per la pérdúa anterior de Marianao pel III Marquès de Marianao, Salvador de Samà i de Sarriera, aristòcrata i exsenador, els antecedents i amistats francmaçones, i les relacions amb la família reial.
Darrere d’aquesta operació hi ha la figura de Joan March, el “pirata del Mediterrani”, magnat i patrocinador del cop d’estat de Franco. March, conegut per les seves activitats de contraban i la seva influència en la banca, va proporcionar el suport financer a Bordoy. La relació entre ambdós va ser crucial per a la transformació de Marianao en una urbanització residencial, amb la complicitat de les autoritats franquistes.
El Pla parcial Parc Marianao, aprovat el 1946, va marcar l’inici de la parcel·lació. El 1957, Bordoy va sol·licitar el replantejament definitiu, que va ser aprovat, donant pas a la venda de parcel·les com a segones residències. La primera fase, amb grans adquisicions com la dels Faura, va resultar un fracàs com a destinació turística, i el palau va quedar abandonat. Bordoy, amb experiència prèvia a Madrid, va impulsar la segona fase, anunciada com “Marianao la ciudad soñada, ciudad de vacaciones”. Aquesta etapa va generar un litigi judicial entre els grans propietaris, que es van sentir enganyats. La manca d’inversions en reurbanització va deixar Marianao en un estat de decadència, testimoni d’un negoci amb ombres franquistes.
Marianao: de Finca tropical a Parcel·les. Creat amb suport IA.
MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya – 3. Del marquesat 👑 a la parcel·lació 🏠: un negoci amb ombres 👻 franquistes – SantBoi[.Tv]ai
La història de la Finca de Marianao (Sant Boi de Llobregat) és una lliçó magistral de com es van consolidar les noves elits del règim franquista. Després de la Guerra Civil, el Tercer Marquès de Marianao, amb les seves connexions monàrquiques, es va convertir en l’objectiu perfecte del nou aparell repressiu. El règim va utilitzar una multa fiscal com a pretext per forçar una venda que va beneficiar Abdón Bordoy, un empresari connectat al magnat Joan March. Aquest “tripijoc” polític no només va desposseir l’aristocràcia; va inventar el model del ‘pelotazo’ urbanístic, caracteritzat per l’especulació, la rapidesa i la manca d’inversió en infraestructures, un llegat arrelat en l’urbanisme espanyol fins avui dia.
Marianao’s, un microcosmos de classes i ideologies
El Parc de Marianao no només va ser un escenari de poder i resistència, sinó també un microcosmos social complex i heterogeni. La masia de la família Faura, pionera a la finca, simbolitza l’arrelament d’una població local que va conviure amb els nous residents. El servei domèstic dels Bordoy, com els Campoamor, reflecteix la presència de famílies immigrades i locals que vivien i treballaven al parc, configurant un teixit social divers.
La urbanització va acollir una població dividida per ideologies, amb veïns com els Vallejo i els Lacalle, representants de les tensions entre “rojos contra nacionales”. El Cerezo dels Vallejo, primera parcel·la a l’entrada, i la residència del falangista Lacalle, primer president del Saló de l’Automòbil, exemplifiquen aquestes relacions complexes.
Residents il·lustres com José Mallorquin, creador del famós còmic “El Coyote”, i els Valdés, propietaris de Loteria Ramblas de Barcelona, van aportar un toc de distinció a la comunitat. Els estiuejants, coneguts com “los fiambrera”, van trobar a Marianao un lloc d’esbarjo i activitats socials.
La presència d’una reduïda colònia alemanya-suïssa, amb sospites de nazis procedents de l’empresa Dumpler, afegeix un element d’intriga a la història del parc. Malgrat ser un espai separat, Marianao va establir vincles amb Sant Boi, a través del camí del psiquiàtric, activitats esportives i el Casino Marianao.
L’oratori situat a la planta baixa del Palau, amb un sostre de fusta noble, va ser un centre de culte fins al 1977, on Mn. Joan Saborit oficiava missa cada diumenge. Les passejades en barca pel llac completaven l’oferta d’oci d’aquest espai singular.
Estiuejants al Parc de Marinao. Creat amb suport IA.
MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya – 4. 🧩 Un microcosmos de 🏛️ classes i 🧠 ideologies (1940 – 1975) – SantBoi[.Tv]ai
L’estudi del Parc Residencial de Marianao a Sant Boi de Llobregat (1950-1970) ofereix una visió de les tensions socioeconòmiques i ideològiques de la postguerra catalana. Sant Boi, admirada com un entorn natural idíl·lic més enllà del riu Llobregat, ja havia estat un important destí d’estiueig per a les famílies barcelonines des de mitjans del segle XIX fins a l’esclat de la Guerra Civil (aproximadament 1850-1936), establint un nexe entre l’entorn rural, el nucli urbà i el nou desenvolupament residencial. Aquesta transició va passar d’un perfil d’estiuejants principalment barcelonins de la petita burgesia prebèl·lica, a una composició social notablement barrejada en classes i origen ideològic al Parc Residencial de Marianao entre el 1950 i el 1970. Malgrat l’aïllament social inicial, la connexió real entre els santboians i el nou enclavament es va concretar a la dècada de 1970, impulsada per l’expansió urbana de la vila i la crucial adquisició municipal del Palau, el llac i el nucli central del Parc.
Marianao’s: un plató imaginari i cultura popular, amb un tràgic epíleg
El Parc de Marianao, més enllà de la seva història política i social, ha estat un escenari prolífic per al cinema i la cultura popular. La pel·lícula “Los últimos de Filipinas” (1945), que narra el setge de Baler, va trobar en els seus paratges un ambient tropical que evocava les antigues possessions colonials dels Samà, perdudes el 1898. Aquest rumor, alimentat per la necessitat d’ambient tropical per a la filmació, va consolidar la seva imatge com a escenari cinematogràfic.
“Los claveles”, “Arriba y abajo” i “El Coyote” són altres produccions que van coexistir en el parc, reflectint la seva importància en la cultura popular de l’època. Amb la democràcia, el Palau de Marianao va esdevenir un centre cultural vibrant. Des del 1974, quan l’Ajuntament va adquirir el palau i els jardins, es van celebrar actes del Sant Boi Cultural, amb desfilades de moda, actuacions de Dagoll-Dagom i la representació de la Setmana Tràgica. El palau també va ser la primera seu de Ràdio Sant Boi, consolidant el seu paper com a epicentre cultural.
No obstant això, Marianao també va ser testimoni d’una tragèdia. El setembre del 1976, el Cor Universitari de Caracas, amics del president veneçolà Hugo Chávez, va morir en un accident d’avió quan es dirigien a actuar al Palau de Marianao. Aquest tràgic incident va deixar una empremta profunda en la història del parc, recordant-nos la fragilitat de la vida i la força de la cultura com a pont entre pobles.
MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya – 5. 🎬Un plató imaginari i 🎪 cultura popular, amb un 💔 tràgic epíleg (1880 – 1980) – SantBoi[.Tv]ai
El Parc de Marianao, avui una urbanització plenament integrada en el teixit de Sant Boi de Llobregat, és molt més que una antiga finca senyorial; és un palimpsest històric que encapsula la convulsa transformació socioeconòmica de Catalunya des de mitjans del segle XIX.1 Aquest espai ha transitat per tres grans etapes: l’esplendor colonial i l’exclusivitat aristocràtica del Marquesat, la instrumentalització urbanística sota el franquisme (la “Ciudad Soñada”), i la seva posterior reconquesta per a l’ús cívic i la resistència política de base.
Marianao’s: de la clandestinitat franquista a l’epicentre del catalanisme i la salut mental
Durant la foscor del franquisme, Marianao es va convertir en un refugi clandestí per a organitzacions polítiques i sindicals. Les reunions secretes a residències com El Cerezo van forjar la resistència, amb figures com Enric Lacalle, Pilar Rahola, Anna Birulés i Pepe Saavedra participant en la transformació política d’Espanya. Tot i que els moviments polítics a Sant Boi estaven en segon pla respecte al Baix Llobregat, el catalanisme va arrelar a les esglésies i centres de joves, culminant en la Diada del 1976, amb Sant Boi com a epicentre de les aspiracions catalanistes.
Amb l’arribada de la democràcia, el Parc de Marianao va ser adquirit per l’Ajuntament per 24 milions de pessetes, però la seva trajectòria va ser erràtica. De Centre de Formació Professional a comissaria de la Policia Nacional i jutjats, el parc va acollir la primera seu de Ràdio Sant Boi i ara és la seu del Clúster de Salut Mental de Catalunya.
Les mancances urbanístiques heretades del franquisme van portar a la decadència del parc, simbolitzada per la Torre de la Miranda, i a la coexistència amb el barraquisme perifèric. Les millores van arribar amb les urbanitzacions del PGM.
Represantació de l’advertiment de la decadència de La Mirandai del Palau als anys 80 per l’associació de Veïns del Parc de Marianao. Creat amb suport IA.
Finalment, l’agermanament amb Cambrils i Marianao de l’Havana, a través de l’Ajuntament de Sant Boi i l’Associació Català-Cubana, reflecteix la importància històrica i cultural del barri.
MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya – 6. De la clandestinitat franquista 🚪🔗 a l’epicentre del catalanisme 🎗️ i la salut mental 🧠 (1963-2015) – SantBoi[.Tv]ai
Marianao, un barri residencial de Sant Boi de Llobregat, és molt més que l’antiga finca d’un marquès indiano. La seva història encapsula perfectament la Transició Espanyola: la conquesta de l’espai públic a l’oligarquia, la resistència antifranquista protagonitzada per figures claus de la memòria democràtica, i una transformació que va convertir el Palau Marianao, d’una luxosa residència privada, en la seu de la primera ràdio democràtica municipal i, més recentment, en el Clúster de Salut Mental de Catalunya. Aquesta és la crònica d’un barri que va passar de la repressió a ser un símbol de la llibertat i la solidaritat internacional. Tot un nucli urbanitzat al voltant d’un Parc i que va donar nom a tot un barri que ampliava les infraestructures socioculturals.
MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya: Un Viatge per 150 Anys de Sindicalisme, Poder i Contrast Social – SantBoi[.Tv]ai
Sant Boi de Llobregat, avui una ciutat en creixement continu a l’àrea metropolitana de Barcelona, atresora una rica i complexa història social marcada per la transformació, la lluita obrera i la presència de figures influents que van deixar la seva empremta al paisatge ia la memòria col·lectiva. Acompanyeu-nos en un recorregut pels últims 150 anys per entendre com el sindicalisme va arrelar en aquesta terra, en constant diàleg –i sovint en tensió– amb el poder econòmic i els models socials del seu temps.
Conclusió
El Parc de Marianao és un testimoni viu de la història de Sant Boi de Llobregat, Catalunya i d’Espanya. Des dels seus orígens com a finca dels Samà fins a la seva transformació en una urbanització residencial i, finalment, en un parc públic, Marianao ha estat un punt clau, testimoni mut, en els esdeveniments polítics i socials del segle XX. Aquest projecte de recuperació de la memòria històrica busca donar llum a aquesta història desconeguda i ressaltar la seva importància tant a nivell local com estatal.
*Aquest article parteix d’un projecte redactat al 2009 què per circumstàncies diverses es va haver de deixar aturat i que ara es reprèn per crear una serie basada en aquesta presentació. Agraïm de tot cor totes aquelles persones què en aquell temps van ser testimonis dels nostres registres i que avui intentem recuperar.També en demanem disculpes pel retard en el qual s’ha pogut rescatar tot el material des d’ençà.
![SantBoi[.Tv]ai](https://santboi.tv/wp-content/uploads/2024/09/LogoStBoi.TvAi_.png)
