• Info Sant Boi - Info: 📰Noticies i 📚Memòria - Memoria Historica - 📜Memòria i 🙏Homenatges - 🎬Realitzacions

    La Miranda de Marianao: La ‘Pedra de Rosetta’ que explica el geni de Gaudí

    Sovint pensem que el trencadís de Gaudí va néixer de sobte al Passeig de Gràcia o que la geometria de la Sagrada Família va baixar del cel per inspiració divina. Però, i si us digués que la clau de tot plegat estava amagada en un mirador de Sant Boi de Llobregat?

    En ple Any Gaudí, la recerca patrimonial ens està revelant que la Torre de la Miranda, al Parc de Marianao, no és només un mirador bonic: és l’esglaó perdut, la peça del trencadís que ens faltava per entendre com un arquitecte eclèctic es va convertir en el geni de les formes orgàniques.

    Sant Boi, el laboratorio de Gaudí para configurar el Modernismo. PodCast IA (Cast.)

    Per entendre La Miranda, cal mirar el mapa de l’època. Imagineu-vos a Antoni Gaudí viatjant en tartana des de l’estació de Cornellà cap a la Colònia Güell. Pel camí, passava obligatòriament per davant de la finca de Marianao.

    La connexió no era només geogràfica, sinó d’amistat i negocis: Eusebi Güell (el mecenes de Gaudí) i Salvador Samà (Marquès de Marianao) eren íntims. De fet, va ser Samà qui va vendre a Güell els terrenys on avui s’aixeca el Park Güell de Barcelona. En aquest entorn de confiança, era gairebé impossible que Samà no demanés “un cop d’ull” o un consell al mestre Gaudí per a la seva pròpia torre-mirador.

    Si entrem a La Miranda, els ulls d’un arquitecte s’il·luminen. El projecte de rehabilitació de 1987 ja ho advertia: l’accés es fa per arcs assimilables als funiculars. Aquesta és la “signatura estructural” de Gaudí. En una època on tothom construïa amb línies rectes o arcs de mig punt, aquí trobem la mateixa lògica que la Cripta de la Colònia Güell o els viaductes del Park Güell.

    I no només això. La torre simula una elevació natural de rocalla i l’interior amaga una cova circular amb una volta d’aresta naturalista.

    És el mateix llenguatge del “Jardí Invisible” del Psiquiàtric de Sant Boi, aquell laboratori silenciós on la tesi de David Agulló (PDF UPC Commons) ha demostrat que Gaudí va assajar, deu anys abans, les voltes que després veuriem a la Sagrada Família.

    La Miranda té vida pròpia gràcies a la gent que l’ha guardat. Sabíeu que el Crist que corona la torre no hi era al principi? Van ser els Faura, la nissaga de masovers de la finca de Marianao, qui el van pujar posteriorment. Aquest gest va acabar de sacralitzar un lloc que ja es deia que concentrava “forces tel·lúriques”.

    I aquí apareix un altre personatge clau: Lluís Parés. Aquest constructor, santboià de soca-rel, era l’home de confiança de Gaudí. Va ser ell qui va materialitzar els somnis impossibles de l’arquitecte a Barcelona. Parés no només coneixia els secrets de la rocalla, sinó que va portar la mà d’obra local (els paletes de Sant Boi) a les grans obres del modernisme.

    ⏳ Cronologia: L’eix de La Miranda de Marianao
    Aquesta és la cronologia detallada de l’eix Gaudí-Marianao, centrada en la gènesi de La Miranda com el punt d’inflexió que connecta el misticisme naturalista del segle XIX amb el creixement urbà de Sant Boi.
    1. L’Escenari (Abans de La Miranda)

    1852: Neix Antoni Gaudí a Reus o Riudoms.

    1880: Salvador Samà i Torrents (II Marquès de Marianao) encarrega a Josep Fontserè i Mestre (mestre de Gaudí) la transformació de la finca de Marianao i el disseny d’un parc que evoqués la Cuba colonial.

    1881: S’inaugura el Parc Samà a Cambrils, on Gaudí i Fontserè ja col·laboren en estructures de rocalla.

    2. L’Ancora: La Creació de La Miranda

    C. 1880 – 1890 (Darrer quart del segle XIX): Construcció de LA MIRANDA. L’obra s’atribueix a Ramon Fontserè (deixeble de Gaudí). S’erigeix com un mirador naturalista sobre un turó amb la seva característica planta hexagonal, rocalla i arcs funiculars a l’interior, marcant el punt d’unió entre la tècnica de Fontserè i les teories estructurals que Gaudí començava a desenvolupar.

    1889: Salvador Samà ven a Eusebi Güell 15 hectàrees de terreny a Barcelona per construir el Park Güell, consolidant el vincle social entre els promotors de Gaudí i Marianao.

    3. El Laboratori: Gaudí a Sant Boi

    1898: Gaudí comença el projecte de l’església de la Colònia Güell (la Cripta), a escassa distància de Marianao.

    1903 – 1912: Construcció del “Jardí Invisible” al Psiquiàtric de Sant Boi. Gaudí utilitza el centre com a banc de proves experimental per a la Sagrada Família.

    1906: Es construeix la Cova-cascada del manicomi, amb una volta hiperbòlica que anticipa en deu anys els sostres de la Sagrada Família.

    1912: Es culminen els bancs de trencadís del manicomi, un assaig previ al banc del Park Güell (acabat el 1914).

    4. La Transformació: Dels Samà als Parés

    Post-construcció original (s. XX): La família Faura, masovers de la finca, pugen l’escultura de Crist al quiosc hexagonal de La Miranda, dotant-la d’una dimensió religiosa que no formava part del pla purament naturalista original.

    1948 – 1949: Abdón Bordoy, exadministrador dels Samà, compra la finca de Marianao en subhasta pública i inicia el procés d’urbanització.

    1962: Josep Maria Ciurana dissenya el projecte de la Ciutat Cooperativa, un model d’urbanisme social autosuficient.

    Anys 60: L’empresa Luis Parés, S.L. (descendents de Lluís Parés, el constructor santboià de confiança de Gaudí) aixeca la Ciutat Cooperativa als terrenys venuts per Bordoy, unint físicament Marianao amb la Colònia Güell.

    5. El Reconeixement (L’Actualitat)

    1974: El Palau de Marianao i el nucli del parc passen a ser de propietat municipal.

    1987: L’Ajuntament de Sant Boi redacta el Projecte de Rehabilitació de La Miranda, on es documenten formalment els seus arcs funiculars i la seva importància arquitectònica.

    2019: La tesi de David Agulló revela oficialment el pes de Gaudí a Sant Boi a través del Jardí Invisible.

    2026: Celebració de l’Any Gaudí a Sant Boi per reivindicar La Miranda i el modernisme local com a peces clau del llegat del geni.
    L’Enigma de La Miranda: La Petjada de Gaudí a Sant Boi?
    Any Gaudí – Sant Boi de Llobregat

    L’Enigma de La Miranda

    Hi ha una obra no reconeguda d’Antoni Gaudí amagada al Parc de Marianao?

    Explora les Proves

    L’Ombra de l’Arquitecte

    L’any 1987, un pla de rehabilitació descrivia La Miranda com un mirador eclèctic amb elements naturalistes sorprenents. Recentment, la tesi sobre el “Jardí Invisible” del Psiquiàtric ha posat sobre la taula l’autoria de Gaudí en obres locals. És l’hora d’unir els punts: la geografia, les relacions socials i l’ADN arquitectònic apunten a una possible intervenció del mestre a Marianao.

    📍 El Triangle d’Or Geogràfic

    La Miranda no es troba en un lloc qualsevol. S’erigeix estratègicament a mig camí exacte entre dos punts neuràlgics de l’època: el Psiquiàtric (amb el seu Jardí Invisible) i la Colònia Güell, on Gaudí experimentava amb la seva famosa Cripta.

    🏥 Jardí Invisible
    (Psiquiàtric)
    🏛️ La Miranda
    (Marianao)
    Cripta
    (Colònia Güell)
    Distància de desplaçament natural entre els dos grans projectes de l’època.

    🔍 L’ADN Arquitectònic

    El projecte de rehabilitació de 1987 va documentar característiques a La Miranda que són signatures inequívoques de l’estil gaudinià en la seva fase naturalista:

    • Arcs Funiculars L’interior s’hi accedeix per arcs “assimilables als funiculars”, l’obsessió estructural de Gaudí a la Cripta.
    • Rocalla i Cova Naturalista Simulació d’una elevació natural i espai lliure a la manera d’una cova amb volta d’aresta, idèntic al tractament de les grutes del Psiquiàtric.
    • Materials Simulats Tant la barana com l’estructura del quiosc hexagonal simulen fusta utilitzant materials petris.

    Similitud de Trets Estilístics

    Comparativa basada en la documentació de la Tesi del Jardí Invisible i el Pla de 1987.

    🤝 La Xarxa de Connexions

    🎩

    Eusebi Güell

    Mecenes absolut d’Antoni Gaudí i promotor de la Colònia Güell (a pocs minuts de Marianao).

    📐

    Antoni Gaudí

    Treballant simultàniament a la Cripta Güell i, segons la recent tesi, al Jardí Invisible del Psiquiàtric.

    🌴

    Salvador Samà

    Promotor del Parc Marianao i de La Miranda. Conegut amic personal i cercle íntim d’Eusebi Güell.

    “Era pràcticament impossible que Gaudí, treballant al costat i avalat per Güell, no fos consultat pel gran amic d’aquest, el Marquès de Marianao.”

    Cronologia d’un Misteri

    Finals S. XIX

    Construcció original de La Miranda al Parc Marianao com a mirador naturalista de planta hexagonal.

    Anys d’activitat de Gaudí

    Construcció de la Cripta i el Jardí Invisible. Transmissions orals parlen de “forces tel·lúriques” al lloc de La Miranda, concepte afí al misticisme gaudinià.

    Anys posteriors

    La família Faura (massovers de la finca) pugen posteriorment el Crist que corona la torre, alterant el significat original purament naturalista de l’obra.

    Actualitat

    El pla de 1987 i la tesi doctoral recent evidencien la necessitat urgent de reavaluar el patrimoni. Actualment la zona està abandonada i no és visitable.

    El Veredicte de les Dades

    Analitzant la documentació existent (plànols de 1987, testimonis en vídeo, i la tesi de David Agulló), el pes de l’evidència circumstancial justifica plenament obrir una investigació oficial.

    Evidència Arquitectònica Molt Alta
    Correlació Geogràfica Molt Alta
    Vincles Socials (Güell-Samà) Alta
    Documentació Directa Fírmada Pendent de trobar

    Demanem una Investigació Oficial

    La Miranda no pot seguir sent una ruïna abandonada. Durant aquest Any Gaudí, fem una crida a l’Ajuntament de Sant Boi i a les autoritats de patrimoni per crear un comitè d’experts que analitzi en profunditat aquestes dades.

    Infografia generada per promoure la recerca del patrimoni històric a Sant Boi de Llobregat.

    La Miranda Regenerada per AI

    La Miranda de Marianao no és una curiositat local; és el manifest d’una arquitectura que volia ser natura. És el laboratori on la pedra va començar a corbar-se seguint les lleis de la gravetat. Avui, redescobrir La Miranda és fer un viatge directe a la ment de Gaudí abans que el món sencer el conegués.

    Sant Boi reclama el seu lloc en la història: som la ciutat on el Modernisme va aprendre a ser immortal.


    El llegat de Gaudí a Sant Boi no es va aturar amb la seva mort. Durant el desarrollismo, la història va fer un salt fascinant. Abdón Bordoy, l’exadministrador dels Samà que va comprar la finca Marianao, va ser qui va vendre els terrenys del Molí Nou.

    La Coope construida per Luís Parés SL als anys 60

    I qui va construir el barri de la Ciutat Cooperativa? Exacte: la família Parés (Luis Parés, S.L.), els descendents d’aquell mestre d’obres de Gaudí. Sota la visió de l’ideòleg Josep Maria Ciurana, el barri es va aixecar precisament en l’espai que uneix Marianao amb la Colònia Güell. És com si la història hagués volgut que la mateixa estirp de constructors que va ajudar Gaudí a innovar, acabés unint físicament els seus dos grans laboratoris a través d’un projecte d’urbanisme social pioner.


    Referències: “Gaudí, La Miranda i Sant Boi”

    Si t’ha agradat aquest post, comparteix-lo! L’Any Gaudí és el moment perfecte per rescatar els tresors oblidats de la nostra ciutat.

    #AnyGaudíSantBoi #Patrimoni #LaMiranda #Gaudí #Modernisme #SantBoi

  • Info Sant Boi - Info: 📰Noticies i 📚Memòria - 🏪Comerç, 📢Anuncis, 📅Events i 📸Mitjans

    Sant Boi de Llobregat davant l’horitzó 2026: Una anàlisi integral de la transformació urbana, la cohesió social i el dret al temps

    Aquest article s’ha elaborat com a resposta al qüestionari participatiu llançat pel diari El Punt Avui sobre els reptes de futur, la cohesió social i les prioritats de Sant Boi de Llobregat per a l’horitzó 2026. L’anàlisi i la redacció del contingut s’han realitzat mitjançant l’ús d’eines d’intel·ligència artificial, integrant dades d’actualitat municipal, informes de serveis públics i demandes veïnals recollides en diversos mitjans locals.

    Sant Boi 2026: entre atascos y vivienda. PodCast IA.

    1. Quin creu que és el principal problema o repte que té actualment Sant Boi de Llobregat?

    El repte més crític i immediat per a Sant Boi és el binomi col·lapse de la mobilitat i incertesa en l’habitatge. Durant el darrer bienni, la ciutat ha patit una situació d’embús circulatori crònic a causa de l’execució simultània d’obres d’infraestructures vitals com la B-25 i la C-245.1 Les retencions quilomètriques a l’A-2 i els accessos bloquejats a punts neuràlgics com la Parellada han afectat greument la qualitat de vida i la productivitat local.2

    Paral·lelament, l’habitatge se situa com una preocupació central. Tot i que s’han anunciat promocions de lloguer protegit, la gran operació urbanística de la ciutat —el trasllat de la caserna militar per crear el Barri Z— continua en una fase d’incertesa administrativa.1 L’alliberament d’aquest espai és fonamental per construir els 1.600 habitatges previstos que haurien de frenar l’expulsió dels joves del municipi.1

    Previsió i tendència: S’espera que l’estiu de 2026 marqui un punt d’inflexió amb la finalització definitiva de la B-25, el que hauria de descongestionar el centre urbà i redefinir la façana de la ciutat.2 No obstant això, el mercat immobiliari seguirà tensionat mentre no es concreti un calendari d’execució real per al Barri Z.

    2. Com valora l’estat general de la ciutat en relació amb la qualitat de vida, la cohesió social i els serveis públics?

    La valoració de Sant Boi presenta una dualitat marcada. D’una banda, la ciutat s’ha consolidat com un referent en innovació social, sent escollida Capital Mundial de les Polítiques del Temps per al 2026.5 Aquest reconeixement premia un model que posa el benestar i la conciliació en el centre, amb projectes com la xarxa ConciliAcció i el concepte de la “ciutat dels 15 minuts”.5 A més, la seguretat ha mostrat una tendència positiva amb una reducció del 3,6% dels delictes el 2025.2

    A l’altra cara de la moneda trobem el deteriorament dels serveis de salut de competència supramunicipal. El col·lapse del CAP Montclar, que atén la meitat de la població, ha generat un malestar veïnal profund i protestes continuades.1 Tot i que la cohesió social es manté forta gràcies a programes d’intervenció als barris com “ImpulSant Barris”, la pressió sobre l’atenció primària amenaça de soscavar la percepció de benestar general.6

    Previsió i tendència: La capitalitat mundial del 2026 projectarà Sant Boi internacionalment, però la pau social dependrà de si la Generalitat compleix amb l’inici d’obres del cinquè CAP a Marianao previst per al primer trimestre de 2026.2

    3. Quina actuació considera prioritària perquè Sant Boi millori aquest 2026?

    L’actuació que ha de ser prioritària és la culminació i recepció de les grans infraestructures de connexió, especialment la B-25, acompanyada d’una intervenció d’urgència en l’atenció primària. No n’hi ha prou amb obrir carreteres; cal que el 2026 sigui l’any on els accessos a la ciutat (com el projecte Parellada) es dignifiquin per transformar-se en espais de convivència i no només de trànsit.8

    A més, és imperatiu que el consistori lideri el blindatge dels programes de salut mental i benestar emocional per a joves, que ja compten amb partides específiques en el pressupost de 129,5 milions d’euros aprovat per al 2026.2 Finalment, cal passar de les declaracions d’intencions als fets respecte a la subestació elèctrica de Vinyets, un deute històric amb el barri que ja no pot esperar més.1

    Previsió i tendència: Sant Boi entrarà al 2026 amb una demografia rècord de més de 85.000 habitants.6 La tendència apunta a una ciutat més verda i digitalitzada (gràcies als fons FEDER), però l’èxit del mandat es mesurarà per la capacitat de “cosir” els barris i garantir que cap sector de la població es quedi enrere en l’accés a serveis bàsics.11


    A continuació trobareu un resum de les veus i demandes dels representants del teixit associatiu, social i econòmic de Sant Boi, extret de les seves respostes al qüestionari participatiu. Els testimonis coincideixen en un diagnòstic crític sobre l’habitatge i els serveis, tot i que aporten matisos segons el seu àmbit d’actuació:

    1. El principal problema o repte actual

    • Emergència d’habitatge: És el crit unànime. Xavier Pedrós (Fundació Marianao) alerta sobre els nivells de pobresa i els desnonaments sense alternativa, mentre que Joan Ros (Sant Boi Comerç) i Ferran Cobo (Òmnium) destaquen la tensió per la manca de lloguer assequible que expulsa joves i famílies.
    • Creixement sense planificació: La Federació d’Associacions Veïnals (FAV) i Maria Lledó (La Rutlla) expressen por a un creixement demogràfic (85.000 hab.) que no vagi acompanyat d’equipaments suficients.
    • Mobilitat i infraestructures: Marta Pombo (Bici Baix) critica un model basat en el cotxe, mentre que Ramon Mieres (AV Districte 1) denuncia el sentiment d'”exclusió” de Sant Boi en l’allargament de les línies de metro (L1 i L5).
    • Abandó del sector primari i joventut: Lluís Parés (Unió de Pagesos) reclama protecció real per al Parc Agrari, i Miguel A. Crespo (AV Can Paulet) lamenta que la ciutat hagi deixat d’oferir oci i cultura per als joves, convertint-se en una ciutat que només gestiona l’envelliment.

    2. Valoració de la ciutat (Qualitat de vida, Cohesió i Serveis)

    • Desigualtat territorial i “barris de segona”: Hi ha una percepció de Sant Boi de “dues velocitats”. Miguel A. Crespo i la FAV denuncien una neteja i manteniment desiguals segons el barri. Ramon Mieres apunta que, tot i haver-hi pau social, les desigualtats als barris més vulnerables són evidents.
    • Dèficit crònic d’equipaments: Xavier Pedrós és contundent: Sant Boi no té cap residència ni centre de dia públic per a la gent gran, i falten places d’escola bressol.
    • Llengua i convivència: Ferran Cobo detecta una “deixadesa” en la funció inspectora sobre la normativa lingüística al comerç i alerta sobre pintades xenòfobes.
    • Llum i ombra ambiental: Joan Ros destaca la qualitat de l’aire i l’entorn natural com el gran actiu, però Marta Pombo avisa que la contaminació i l’escletxa digital estan empitjorant la vida de la gent.

    3. Actuacions prioritàries per al 2026

    • Alliberament del Districte Z: El trasllat de la caserna militar i la subestació elèctrica és la “pedra angular” per a la FAV, Ramon Mieres i Joan Ros. Exigeixen que aquest espai es destini exclusivament a habitatge social, pisos assistits per a gent gran i zones verdes.
    • Mobilitat Sostenible i Connectada: Marta Pombo demana connexions a peu i bici amb el Vallès sense passar per Barcelona, i Miguel A. Crespo exigeix que el 2026 es planifiqui el tramvia o metro que connecti realment Sant Boi amb la resta del Baix Llobregat.
    • Pla d’Oci i Neteja: Recuperar equipaments històrics com l’Ateneu per als joves i executar un pla de neteja homogeni a tota la ciutat són prioritats per a les associacions de veïns.
    • Compromís amb el Català i la Pagesia: Ferran Cobo insta a posar en marxa la Taula Local pel Català el 2026, i Lluís Parés demana solucions dràstiques per a l’incivisme relacionat amb les mascotes als carrers i el respecte al Parc Agrari.

    Font: https://www.elpuntavui.cat/politica/article/17-politica/2612870-entitats-i-associacions-de-sant-boi-opinen-sobre-els-reptes-de-la-ciutat-la-cohesio-social-i-les-prioritats-per-al-2026.html


    ANNEXES

    Basant-se en l’informe estratègic, les demandes del teixit associatiu i el pressupost municipal aprovat, aquestes són les actuacions principals que es podrien finalitzar o posar en marxa abans que acabi l’actual període municipal (maig de 2027):

    1. Mobilitat i Connectivitat Estratègica
    Finalització de la B-25 (Estiu 2026): Culminació de les obres de l’autovia i obertura del tronc central que connecta la C-32 amb l’A-2, alliberant el trànsit pesant de l’interior del nucli urbà.
    Projecte “Parellada-Nova Façana” (2026): Reurbanització dels accessos un cop acabada la B-25 per dignificar l’entrada a la ciutat i millorar els polígons industrials amb una inversió de 2,1 milions d’euros. 1
    Estudi Informatiu del Metro del Delta: Formalització i seguiment de l’estudi encarregat per la Generalitat per al ramal d’FGC que ha de connectar Sant Boi amb Castelldefels. 2

    2. Habitatge i Desenvolupament Urbà
    Lliurament de 250 habitatges de lloguer protegit (2025-2026): Adjudicació i entrada dels llogaters a les noves promocions del Saló Central, l’avinguda Aragó i el Camí del Llor. 4
    Desbloqueig del “Barri Z”: Passar del protocol d’intencions amb el Ministeri de Defensa a la redacció del projecte executiu per al trasllat de la caserna militar i la reserva de sòl per a 1.600 pisos socials. 6
    Comissió de la Subestació Elèctrica: Consolidació de la taula de treball per al soterrament de l’alta tensió i el desmantellament de la central de Vinyets, una demanda històrica del sector veïnal. 8

    3. Serveis de Salut i Cures
    Construcció del cinquè CAP (Marianao): Inici de les obres en el primer trimestre de 2026 amb l’objectiu que el nou centre de la plaça Mercè Rodoreda estigui operatiu a l’inici de 2027.
    Suport a la Salut Mental Juvenil: Consolidació dels programes de suport emocional a l’alumnat de Primària i Secundària, així com la creació del nou Centre de Salut Mental Infanto-Juvenil (CSMIJ) al nou CAP.
    Increment del Servei d’Atenció a la Dependència (SAD): Execució de la partida de 3,6 milions d’euros per adaptar els serveis de cures a l’envelliment de la població. 1

    4. Sostenibilitat i Espai Públic
    Sobirania Energètica: Instal·lació de panells solars i pèrgoles fotovoltaiques als centres educatius (2,2 milions d’euros) i la pèrgola de l’Alcampo (2026). 1
    Renaturalització Urbana: Execució del projecte “Sant Boi Respira més Verd”, que inclou la plantació de 840 arbres i la reforma de la plaça Teresa Valls i Diví. 9
    Millora de la Neteja i Manteniment: Implementació de la plataforma digital de gestió d’incidències a la via pública i reforç del personal de neteja els caps de setmana. 1

    5. Cohesió Social i Identitat
    Execució del Pressupost Participatiu 2025-26: Realització de les 59 propostes ciutadanes finalistes en matèria de salut, emergència climàtica i inclusió. 10
    Taula Local pel Català (2026): Posada en marxa de l’òrgan per fomentar l’ús de la llengua al comerç i l’atenció ciutadana, seguint la petició d’entitats culturals.
    Pla de Barris Vulnerables: Desenvolupament de les conclusions del projecte “ImpulSant Barris” per reduir l’escletxa socioeconòmica a Casablanca, Camps Blancs i Cooperativa. 12
    Aquestes són les principals diferències entre el que indica el pla de govern municipal i el que recull l’anàlisi:
    1. Projectes en marxa vs. problemes cronificats: Mentre l’Ajuntament destaca les obres de la B-25 o el nou CAP de Marianao com a fites de gestió, les entitats i mitjans locals posen l’alerta en el col·lapse “crònic” de la mobilitat actual i de l’atenció primària al CAP Montclar, que no se solucionarà immediatament.
    2. La incertesa del Barri Z: Tot i que hi ha un protocol d’intencions des de 2022, el teixit associatiu i alguns mitjans descriuen el futur de la caserna militar com a “del tot incert”, ja que encara no hi ha un calendari d’execució definit per als 1.600 habitatges promesos.
    3. La Residència Pública per a la Gent Gran: Aquesta ha estat una reivindicació veïnal històrica de més de deu anys. Tot i que el govern municipal ha cedit el solar, l’actuació ha depès fins ara del compromís de la Generalitat, que no s’ha materialitzat fins fa poc amb l’anunci de Salvador Illa d’incloure Sant Boi en el nou pla de residències.
    4. Dèficits de cohesió social: Mentre el govern subratlla la inversió rècord de 129,5 milions d’euros, entitats com la Fundació Marianao recorden que Sant Boi té nivells de pobresa significatius i un gran dèficit de places en escoles bressol públiques que encara no s’han cobert totalment.
    5. El paper del Metro del Delta: L’Ajuntament impulsa aquest projecte, però l’anàlisi recorda que és una competència de la Generalitat que tot just es troba en fase d’estudi informatiu, per la qual cosa les entitats veuen amb escepticisme que la ciutat hagi quedat “fora de joc” respecte a altres municipis en l’arribada del metro convencional.

    Obres citades

    Aquestes són les principals fonts d’informació i referències utilitzades per a l’elaboració de l’informe i el posterior post, basades en dades d’actualitat i documentació oficial:

    • INFORME: Sant Boi de Llobregat davant l’horitzó 2026: Una anàlisi integral de la transformació urbana, la cohesió social i el dret al temps
    • Ajuntament de Sant Boi de Llobregat: Detalls del Pressupost 2026 (129,5 milions d’euros) i el Pla d’Inversions Municipals.
    • Time Use Initiative: Reconeixement de Sant Boi com a Capital Mundial de les Polítiques del Temps 2026 i la xarxa ConciliAcció.
    • SantBoi.Tv / Marc Santboià: Crònica de l’actualitat local sobre el col·lapse circulatori de la B-25, l’estat del Barri Z i les queixes per la sanitat.
    • Revista municipal “Viure Sant Boi” (Edició Octubre 2025): Informació sobre les 250 noves promocions d’habitatge protegit, la reducció de delictes i el projecte del cinquè CAP a Marianao.
    • Idescat (Institut d’Estadística de Catalunya): Dades demogràfiques actualitzades a 2025 que confirmen que la ciutat ha superat els 85.000 habitants.
    • Gent de Carrer: Estat de l’estudi informatiu del Metro del Delta i anàlisi històrica de la immigració i la cohesió social a la ciutat.
    • Catalunya Metropolitana: Informació sobre els protocols amb el Ministeri de Defensa per al trasllat de la caserna militar i el finançament dels fons FEDER.
    • Sant Boi Diari: Seguiment de les mocions veïnals pel desmantellament de la subestació elèctrica de Vinyets.
    • Projecte ImpulSant Barris: Estudis socioeconòmics realitzats als barris de Cooperativa-Molí Nou, Camps Blancs i Casablanca per millorar l’equitat territorial.
    1. Ajuntament de Sant Boi de Llobregat, fecha de acceso: enero 19, 2026, https://www.santboi.cat/
    2. Jaume Bosch, exalcalde de Sant Boi, analitza l’impacte de la immigració en el creixement de la ciutat, fecha de acceso: enero 19, 2026, https://gentdecarrer.com/2026/01/07/jaume-bosch-sant-boi-analitza-immigracio-creixement-ciutat/
    3. Sant Boi de Llobregat és escollida Capital Mundial de les Polítiques …, fecha de acceso: enero 19, 2026, https://timeuse.barcelona/ca/sant-boi-de-llobregat-es-escollida-capital-mundial-de-les-politiques-del-temps-2026/
    4. Viure Sant Boi octubre 2025, fecha de acceso: enero 19, 2026, https://www.santboi.cat/Documents/VIURESB/2025/VSBOctubre25.pdf
    5. AGENDA INFORMATIVA DE SANT BOI DE LLOBREGAT DE L’1 AL …, fecha de acceso: enero 19, 2026, https://santboi.tv/info-sant-boi/agenda-informativa-de-sant-boi-de-llobregat-del-1-al-14-de-febrer-del-2025/
    6. Parc Agrari – SantBoi[.Tv]ai, fecha de acceso: enero 19, 2026, https://santboi.tv/tag/parc-agrari/
    7. Ajuntament de Sant Boi de Llobregat, fecha de acceso: enero 19, 2026, https://santboi.cat/
    8. Sant Boi programa més d’una desena d’espectacles teatrals: descobreix quins, fecha de acceso: enero 19, 2026, https://gentdecarrer.com/2026/01/08/sant-boi-programa-desena-espectacles-teatrals-a-escena/
    9. Pressupost 2026: inversió històrica sense apujar impostos …, fecha de acceso: enero 19, 2026, https://www.santboi.cat/pressupost2026
    10. Sant Boi obre la porta al trasllat de la caserna i rep 4,67 milions d’euros dels fons FEDER, fecha de acceso: enero 19, 2026, https://catalunyametropolitana.cat/sant-boi-obre-la-porta-al-trasllat-de-la-casernai-rep-467-milions-deuros-dels-fons-feder/
    11. Habitatge | Ajuntament de Sant Boi de Llobregat, fecha de acceso: enero 19, 2026, https://www.santboi.cat/ciutadania/habitatge
    12. Idescat. El municipi en xifres. Sant Boi de Llobregat (Baix Llobregat), fecha de acceso: enero 19, 2026, https://www.idescat.cat/emex/?id=082009
    13. Projectes europeus amb impacte a Sant Boi, fecha de acceso: enero 19, 2026, https://santboi.cat/projecteseuropeus
    14. Arranca el proyecto ImpulSant Barris para analizar la realidad socioeconómica de los barrios de Cooperativa-Molí Nou, Camps Blancs i Casablanca del municipio de Sant Boi de Llobregat | Noticias Daleph, fecha de acceso: enero 19, 2026, https://daleph.com/es/noticias/arranca-el-proyecto-impulsant-barris-para-analizar-la-realidad-socioeconomica-de-los-barrios-de-cooperativa-moli-nou-camps-blancs-i-casablanca-del-municipio-de-sant-boi-de-llobregat/
    15. Vota els projectes del Pressupost Participatiu | Ajuntament de Sant Boi de Llobregat, fecha de acceso: enero 19, 2026, https://www.santboi.cat/votspressupost
    16. Habitatge social | Ajuntament de Sant Boi de Llobregat, fecha de acceso: enero 19, 2026, https://santboi.cat/ajuntament/aemas/habitatge-social
    17. Els polígons de Sant Boi, motor de l’activitat econòmica, fecha de acceso: enero 19, 2026, https://www.santboi.cat/agendapoligons