• Olimpieades-populars-1936-2026-BCN-Vilaboi
    Memoria Historica - Memorial històric - 📜Memòria i 🙏Homenatges

    Crònica d’un Somni de Dignitat: L’Olimpíada Popular de Barcelona i Vilaboi (1936-2026)

    juliol 22, 2026 - Per 

    Sento sovint que la memòria s’esvaeix si no l’expliquem des de dins; per això, us convido a viure amb mi com aquell estiu del 1936, Barcelona va esdevenir l’epicentre d’un sisme per rescatar l’ideal olímpic de la foscor. Davant la propaganda ària d’Adolf Hitler, que havia segrestat els jocs oficials de Berlín, des de la societat civil vam impulsar el Comitè Català Pro Esport Popular (CCEP) per organitzar la gran Olimpíada Popular. Aquest esdeveniment era un manifest rotund d’antiracisme i fraternitat universal que va aconseguir atreure més de 6.000 atletes de 23 països, destacant emocionants delegacions de jueus emigrats i de nacions sense estat. Era l’esport del poble per al poble, perfectament simbolitzat en la nostra medalla commemorativa, on tres atletes de diferents ètnies, agermanats sota els colors blau, groc i roig, sostenien una mateixa bandera desafiant qualsevol suprematisme.Però la matinada del 19 de juliol de 1936, la il·lusió es va trencar amb els trets del cop d’estat feixista. Els jocs es van cancel·lar, però més de 200 atletes estrangers van decidir quedar-se a combatre, convertint-se a les trinxeres en l’embrió de les Brigades Internacionals. Aquest terratrèmol revolucionari va transformar completament poblacions veïnes com Sant Boi de Llobregat, que fins aquell moment estava dominada per un poderós Triangle d’Or modernista. Aquest vèrtex d’elit estava format per la majestuosa Finca de Marianao de la família Samà, la Colònia Güell amb la seva fàbrica tèxtil i la Cripta de Gaudí, i l’imponent Manicomi de Sant Boi. Mentrestant, la burgesia barcelonina que estiuejava a la zona es trobava al Casino de Sant Boi, que més que un entorn de luxe desmesurat, era el seu gran espai social i de relació on teixien aliances lluny de la gran ciutat.Amb la revolució, aquell oasis burgès va desaparèixer i, sota la direcció d’Enric Mestres, el poble va ser pragmàticament rebatejat com a Vilaboi. Els edificis del triangle elitista van ser ràpidament col·lectivitzats, i mentre líders com Juan José Vallejo González hi forjaven les bases de l’esport obrer, la localitat va haver de viure el drama ocult del genocidi nutricional al seu psiquiàtric, on la caquèxia va provocar 3.200 defuncions. Avui, l’any 2026, commemorant el 90è aniversari d’aquells fets, el llegat de resiliència de Vilaboi es manté més viu que mai. L’esperit d’honor compartit que preteníem celebrar aquell 1936 ha tornat a florir empíricament amb la recent i històrica victòria de la Unió Esportiva Santboiana —un exponent pur d’esforç amateur i associatiu— en derrotar el capitalitzat Barça Rugbi, demostrant que la dignitat democràtica i l’esport col·lectiu encara són capaços de doblegar els gegants.

    Olimpiafa Popular i Vilaboi 1936. PodCast IA

    La història social del segle XX s’escriu sovint als marges dels grans estadis. L’estiu del 1936 Barcelona es va convertir en l’epicentre d’un sisme ideològic: l’intent de la societat civil per rescatar l’ideal olímpic de les urpes del totalitarisme. Aquesta és la crònica d’una alternativa vibrant que, encara que silenciada pel plom, va sembrar una llavor de dignitat que germina amb noranta anys després.

    1. El Despertar d’una Alternativa: El Context Geopolític

    El 1931, el Comitè Olímpic Internacional (COI), dominat per una aristocràcia aliena a la marea democràtica, va designar Berlín com a seu dels Jocs de 1936. Després de l’ascens d’Adolf Hitler el 1933, l’esport va ser segrestat com una colossal maquinària de propaganda ària. Davant la passivitat dels organismes oficials, la resposta va sorgir de les bases obreres i la societat civil catalana, projectant un esdeveniment que no sols era una competició, sinó un manifest vivent de fraternitat.

    Berlín 1936 vs Barcelona 1936

    CriteriBerlín 1936 (Jocs Oficials)Barcelona 1936 (Jocs Olímpics Populars)
    ValorsSupremacia de la raça ària i nacionalisme excloent nazi.Antiracisme, fraternitat universal i igualtat de gènere.
    Tipus de participantsDelegacions estatals oficials sota règims nacionals.Atletes obrers, nacions sense estat, exiliats i jueus emigrats.
    Propòsit políticLegitimació i propaganda massiva del Tercer Reich.Antídot al feixisme i defensa dels valors democràtics.

    Aquesta necessitat d’una alternativa ètica davant de la barbàrie va impulsar un desplegament organitzatiu sense precedents a la història de l’esport popular.

    2. Cronologia de l’Organització (Març – Maig 1936)

    La gestació de l’Olimpíada Popular va ser un prodigi de mobilització social i eficiència administrativa, aconseguint en tot just tres mesos el que als estats els prenia anys:

    1. Març de 1936: Creació del CCEP. Neix el Comitè Català Pro Esport Popular amb l’objectiu fundacional de democratitzar l’accés a l’esport, trencant l’elitisme dels clubs burgesos i posant les instal·lacions al servei del poble.
    2. Abril de 1936: El Desafiament Internacional. El CCEP llança la proposta formal d?organitzar uns jocs alternatius a Barcelona, ​​aconseguint el suport financer de la Generalitat i el govern de la República per contrarestar la propaganda nazi.
    3. Maig de 1936: Constitució del COOP. S’estableix el Comitè Organitzador de l’Olimpíada Popular. En temps rècord, es creen comissions a diverses ciutats i s’assegura la logística per a milers de visitants internacionals.

    Aquest esforç titànic no va passar desapercebut; en poques setmanes, milers d’atletes de tot el globus van posar els ulls a l’Estadi de Montjuïc com a far de la llibertat.

    3. La Magnitud de l’Esdeveniment: Atletes i Nacions a Escena

    L’èxit de participació va ser una bufetada moral al règim de Berlín. L’Olimpíada Popular va demostrar que l’ideal d'»esport per a tots» tenia una força de convocatòria superior a la dels estats totalitaris.

    Marxa Reiviendativa en relació a les Olipiades Esportives del 1936
    • Èxit de participació: Es van inscriure més de 6.000 atletes de 23 països, superant els 4,106 esportistes que van acudir als jocs oficials de Berlín.
    • Diversitat de delegacions: Es va reconèixer la identitat de nacions sense estat com Catalunya, Euskadi, Galícia, Alsàcia, Lorena i el Marroc. Especial impacte va tenir la delegació de «Jueus emigrats», símbol del caràcter marcadament antifeixista de l’esdeveniment.
    • Modalitats esportives: El programa incloïa 19 disciplines, integrant esports de masses i tradicions populars:
      • Atletisme, Natació i Ciclisme.
      • Futbol, ​​Rugbi i Bàsquet.
      • pilot basc, Lluita lliure i Boxa.
      • EscaPs, Tennis de taula i Gimnàstica.

    Aquest mosaic humà havia de ser coronat per una inauguració on l’art i la simbologia segellarien un compromís infrangible entre els pobles.

    4. La Simbologia de la Fraternitat: Himnes, Art i Medalles

    L’Olimpíada Popular transcendia allò atlètic per ser un festival cultural. Josep Maria de Sagarra va escriure els versos de l’himne oficial, mentre Pau Casals assajava el concert inaugural, unint el compromís musical amb la identitat nacional. Tot i això, el missatge més potent residia en la seva iconografia material.

    La medalla de l´esdeveniment (recuperada en edicions de memòria històrica) és un manifest artístic. Presenta a tres atletes de perfil, superposats, amb les seves extremitats esteses sostenint junts el mateix pal de la bandera. Cada figura representa una raça de la humanitat (blanca, negra i asiàtica), vestides amb els colors vermell, groc i blau. Aquesta disposició no és casual: simbolitza que la força del progrés neix de la cooperació interracial i la unió dels treballadors, anul·lant qualsevol jerarquia racial.

    Aquesta bellesa simbòlica, però, es va veure esquinçada per l’erupció violenta de la guerra el 19 de juliol del 1936.

    5. El Somni Trencat: De l’Estadi a les Trinxeres

    @luxincamera a Instragram generat amb IA en format de 3 minuts

    Barcelona no va despertar aquell diumenge amb el ressò dels himnes de Sagarra, sinó amb l’estrèpit de la vacant general i els trets del cop d’estat. L’Olimpíada va ser suspesa, però els atletes no es van retirar.

    • El compromís vital: Uns 200 atletes estrangers van decidir que la seva lluita contra el feixisme no era una competició, sinó un deure. Molts es van allistar a les milícies populars.
    • L’embrió de les Brigades: Aquests esportistes internacionals van ser el embrió de les Brigades Internacionals, precursors de la solidaritat armada global. Atletes com Emmanuel Chakin van entregar la seva vida al front pels ideals que havien vingut a celebrar.
    • Conseqüències de la interrupció:
      • Conversió d’instal·lacions esportives a hospitals de sang i centres logístics.
      • Transformació de la reraguarda en un laboratori revolucionari.
      • Impacte traumàtic a municipis propers, on la utopia esportiva es va enfrontar a la crua realitat del subministrament i la supervivència.

    Aquesta transformació radical es va manifestar de forma paradigmàtica a municipis com Sant Boi de Llobregat.

    Bitllets de paper moneda propis emesos per l’Ajuntament de Vilaboi

    6. Estudi de Cas: Vilaboi i el Cost Humà de la Guerra

    Sant Boi, abans de la guerra, era un oasi per a la burgesia barcelonina, un Triangle d’Or de torres modernistes com la Torre Miranda i el luxe del Casino dels Rics. Amb la revolució, el municipi va patir una metamorfosi absoluta.

    El Casino Dels Rics a Sant Boi, club exclussiu d'estiuejants al Centre d'Estiueig Sant Jordi (SXIX-XX).aiC
    El Casino Dels Rics a Sant Boi, club exclussiu d’estiuejants al Centre d’Estiueig Sant Jordi (SXIX-XX).aiC
    Juan José Vallejo González

    Sota la proposta de Enric Mestres, el municipi va passar a cridar-se Vilaboi. Mestres, amb pragmatisme, va defensar aquest nom davant d’opcions com «Vilaroja» per assegurar la continuïtat fonètica i estabilitat logística als formularis oficials, evitant el caos administratiu. Els palaus burgesos, com el de Marianao, van ser col·lectivitzats per albergar colònies infantils i hospitals. En aquest escenari destaca Juan José Vallejo González: venedor de sabates, fundador de les JSU i President del Madrid FC durant la guerra, Vallejo va ser un arquitecte del Cinquè Regiment i un líder de l’esport obrer. Les seves restes descansen avui al cementiri municipal de Sant Boi, constituint el pont físic de la nostra memòria.

    Tot i això, el somni de Vilaboi també va tenir la seva tragèdia fosca: el genocidio nutricional silenciós en el Hospital Psiquiàtric.

    La tragèdia del psiquiatra de Vilaboi

    DonatImpacte
    Víctimes totals3,200 defuncions documentades.
    Causa principalCaquèxia (desnutrició extrema pel col·lapse de subministraments).
    Rellevància estadísticaVa representar el 56% de la mortalitat psiquiàtrica total de Catalunya.

    Aquest cost humà és el recordatori que la llibertat i l’esport popular sempre han tingut enemics ferotges, la memòria dels quals avui honrem amb dignitat.

    7. El 90è Aniversari: Un Llegat de Dignitat el 2026

    90è aniversari Olimpiada Popular de Barcelona

    El 2026, el calendari commemoratiu torna a l’actualitat els valors del 1936. L’Olimpíada Popular continua sent el referent d’un esport compromès amb els drets humans.

    • Actes Institucionals: Descobriment de plaques al Carrer de l’Olimpíada Popular i taules rodones al Pavelló de la República sobre la vigència de l’antifeixisme.
    • Esports: La tradicional Cursa Lluís Companys a Montjuïc i el partit homenatge entre el CE Europa i el Júpiter.
    • Cultura i Exposicions: Concert evocatiu a Pau Casals al Ateneu Barcelonès i l’homenatge a les Brigades Internacionals a la Boca nord del túnel de la Rovira, on es recorda els atletes-milicians.

    Aquest programa no és només nostàlgia; és la reafirmació que els valors democràtics han de ser defensats a cada pista i cada barri.

    Himne creat en El 90è Aniversari
    No és per odi, no és per guerra
    que venim de cada terra;
    sota el cel blau, l’únic crit que s’escau
    és un crit d’alegria i de pau.
    Fora enveges, fora nosa,
    afirmem el nostre dret
    a fer un aire més net
    i a fer un món més ple de roses!
    Com l’aire, els braços
    siguin àgils, i amics els nostres passos!
    Dem-nos les mans per sentir-nos germans, sota els llorers triomfants!    		Força i vida, primavera,
    gràcia, esforç i voluntat.
    Tots hem triat en l’esclat del combat
    perquè ens facin de bandera!
    Pel més àgil, pel més destre
    sigui el sol immortal de la palestra.
    Sigui aquest sol que ens aplega en un vol
    per cremar la mentida i el dol!
    Contra els baixos crits innobles,
    aixequem cap al cel les nostres mans!
    Vibrin els cants
    perquè es tornin més grans
    i més lliures els pobles!

    8. El Sacrifici Cultural del Seguici de Vilanova i la Geltrú

    L’Olimpíada Popular de 1936 va transcendir l’àmbit purament atlètic per esdevenir una gran mobilització cultural i antifeixista, exemplificada magistralment pel sacrifici del seguici popular de Vilanova i la Geltrú. Convidats al Gran Festival Folklòric inaugural del 18 de juliol, els vilanovins van viatjar a Barcelona amb figures històriques d’alt valor com el Drac, la Mulassa i els Gegantons, però l’esclat sobtat de la Guerra Civil va fer que aquest patrimoni quedés atrapat i es perdés irremeiablement a la capital. Malgrat la tràgica pèrdua, la resiliència del poble va permetre reconstruir els elements festius entre 1947 i 1948 gràcies a subscripcions ciutadanes massives, encarregant els dissenys al pintor Enric C. Ricart i l’execució a l’escultor Lluís Sabadell. Ara, com a acte de justícia poètica dins de l’agenda del 90è aniversari (1936-2026), aquestes figures retornen de manera extraordinària a Barcelona per a l’exposició «Folklore i Antifeixisme», simbolitzant el compromís d’una societat disposada a oferir la seva pròpia riquesa popular per sumar-se a l’ideal olímpic obrer contra el feixisme.

    9. Conclusió: El Triomf dels Valors sobre la Barbàrie

    L’any 1936, milers de persones van intentar demostrar que l’esport no podia ser còmplice del totalitarisme ni del racisme institucional. 90 anys després, en un context sociopolític actual on observem el ressorgiment de moviments xenòfobs, tensions geopolítiques, crisis de refugiats i episodis de racisme als estadis europeus moderns, la lliçó de Vilaboi adquireix una rellevància majúscula. Ens ensenya que la dignitat democràtica i els drets humans es defensen tant a les urnes com en els recintes culturals i esportius.

    La connexió viva i indiscutible d’aquest fil històric fins a l’actualitat es troba en l’herència intacta de l’esforç associatiu. Res exemplifica millor aquesta connexió directa entre l’ideal de l’Olimpíada Obrera i la ciutat actual que la gesta signada aquest mateix abril de 2026: la històrica Unió Esportiva Santboiana, un club mantingut per la força amateur i col·lectiva del seu teixit ciutadà, va vèncer en un duel èpic per 17 a 27 el potent i capitalitzat equip del Barça Rugbi. Aquesta victòria és la prova empírica i poètica que el somni antielitista i fratern que es respirava als ateneus de la Vilaboi revolucionària va germinar a la ciutat de forma permanent. Ens demostra avui que l’esforç compartit i l’honor associatiu encara tenen la capacitat de doblegar els grans gegants.

    Partit de rugbi, a terrenys a l’altra banda del riu Llobregat. (anys 1921 – 1936)
    Debat final Dels estadis de Montjuïc a les trinxeres
    Generat amb IA

    #MemoriaHistorica #OlimpiadaPopular #Barcelona1936 #Vilaboi #SantBoiDeLlobregat #SantBoi #EsportObrer #EsportPopular #Antifeixisme #BrigadesInternacionals #MemorialHistoric #90Aniversari #HistoriaDeCatalunya #GuerraCivil #Montjuic #Antiracisme #DignitatDemocratica #UESantboiana #BarcaRugbi #ColoniaGuell #CriptaGaudi #FincaMarianao #PauCasals #JosepMariaDeSagarra #CEEuropa #CEJupiter #FolkloreCatala #CulturaPopular #VilanovaILaGeltru #EsportIAssociacionisme

    Fonts Textuals i Articles Base

    • Article principal: Crònica d’un Somni de Dignitat: L’Olimpíada Popular de Barcelona i Vilaboi (1936-2026). Text firmat per Marc Santboià (amb data figurada del 22 de juliol de 2026) utilitzat com a base narrativa per contextualitzar els fets de Barcelona, el paper de l’esport obrer i la realitat col·lectivitzada de Sant Boi de Llobregat (Vilaboi).

    1. Fonts Gràfiques i Visuals

    • Medalla Commemorativa (2017): Peça numismàtica amb l’eslògan «BARCELONA – 19 JULIOL 1936 – 2017» i «OLIMPÍADA POPULAR», que reprodueix l’emblema de tres atletes de diferents ètnies sostenint una bandera, símbol de la germanor interracial.
    • Cartell Oficial de l’Olimpíada Popular: Dissenyat per l’artista alemany Fritz Lewy. Cedit i documentat pel CRAI Biblioteca del Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona.
    • Cartell de la Setmana Popular de l’Esport i el Folklore: Document utilitzat per promocionar les activitats associades a l’esdeveniment (19-26 de juliol de 1936), conservat al Museu Olímpic i de l’Esport.
    • Imatges d’Arxiu del Pavelló de la República: Repositori d’imatges i documents històrics de la Universitat de Barcelona (UB) vinculats al període de la Guerra Civil i l’Olimpíada Popular.

    2. Fonts Audiovisuals i Sonores

    • Documental «La Olimpiada Popular, rebeldía obrera contra los fascismos»: Reportatge sonor rigorós produït per l’espai Documentos RNE (disponible a RTVE Play) sobre l’esport obrer i la unitat antifeixista.
    • Material divulgatiu audiovisual (YouTube): Cròniques sobre l’impacte visual del 19 de juliol als carrers de Barcelona, incloent-hi els testimonis de l’atleta suïssa Clara Thalmann i el nord-americà Emmanuel Chakin, a més de la famosa cita de George Orwell: «el deporte es una guerra sin disparos».

    3. Fonts Testimonials i Documentals

    • Programa de l’Olimpíada Popular de Barcelona: Document original digitalitzat a través de la plataforma Catalunya País d’Arxius (Departament de Patrimoni de la Generalitat), que constata la inscripció de més de 5.000 atletes i l’èmfasi en la participació femenina.
    • Registre de Brigadistes (SIDBRINT – UB): Projecte de la Universitat de Barcelona que recull els perfils biogràfics dels atletes estrangers (Jack Barry, Otto Boch, Felicia Browne, Marius Brunand, entre d’altres) que van esdevenir l’embrió de les Brigades Internacionals.
    • Dossier del Govern de la Generalitat: Documentació textual de l’època de l’Arxiu en Línia de la Generalitat de Catalunya que contextualitza l’organització tècnica i política dels jocs solidaris del 1936.

    4. Producció luxincamera en l’apartat 5. El Somni Trencat: De l’Estadi a les Trinxeres

    Alguns clips són fotos animades amb iA i poden contenir alguna imprecisió tècnica, tot i ser, en essència, fidels. Algunes de les fotos no són de 1936, com les de Pau Casals amb Conxita Badia, que són de 1934, però s’han utilitzat per il·lustrar el reel. Soc conscient que hi haurà llacunes importants en l’explicació dels fets, però el format de 3 minuts no dóna per a més.

    FOTOS:

    • Pau Casals, abril de 1934, preparant els Concerts de Primavera de l’orquestra. Carlos Pérez de Rozas / AFB
    • La soprano Conchita Badia, al costat de Pau Casals, preparant un concert l’any 1934. Carlos Pérez de Rozas / AFB
    • Assaig de l’orquestra Pau Casals. Pau Casals dirigeix l’assaig al Palau de la Música Catalana, amb Concepció Badia i Millàs. Carlos Pérez de Rozas, 1934. AFB
    • Conxita Badia en concert, 1939. Wikimedia Commons, domini públic.
    • Cartell de l’Olimpíada Popular. Fritz Lewy Plakat / Warwick Digital Collection, Archives of the Trades Union Congress. Wikimedia Commons. Domini públic.
    • Cartell dels Jocs Olímpics de Berlín, 1936. Franz Th. Würbel.
    • Oficines de Propaganda i de Premsa de l’Olimpíada Popular, Barcelona, 1936. Fons Brangulí, ANC
    • Cartell “Solidaritat Basco-Catalana”. Comissió d’Ajut a Euskadi, 1937.
    • Grup de joves al vaixell Ciudad de Barcelona tornant a les Balears, 18 d’agost de 1936. Arxiu Particular Maria Valls.
    • Atletes francesos abans de viatjar de París a Barcelona, 1936. Font: wanderer.es.
    • Cartell de l’Olimpíada Popular de Barcelona, 1936. Dibuixat per Ly. AFB
    • Clara Thalmann. Fotograma de Clara Thalmann und die späte Rehabilitation (3sat Kulturzeit, 2009) imatge procedent de fons familiar.
    • Partitures de Pau Casals. ANC
  • Presentació de Marianaos: Memòr i Història (Segle XX)
    🏰Marianao's: 📍Punt mut de 🔀 subversions al 📜 Segle XX - 📜Memòria i 🙏Homenatges - 🎬Realitzacions

    MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya – 0. 📜PRESENTACIÓ

    març 13, 2025 - Per 

    El Parc de Marianao, i espai residencial, situat a Sant Boi de Llobregat, és un lloc amb una història rica i complexa que abasta des del segle XIX fins a l’actualitat. Aquest article ofereix un resum complet de la seva evolució, destacant els esdeveniments i personatges clau que han marcat la seva trajectòria.

    Comparador històric de l'Institut Cartogràfic de la Generalita de Catalunya

    Marianao’s: un segle XIX colonialista i esclavista perdut, un XX de cops d’estat i resistència, i un XXI de salut mental

    Evolució de del Parc de Marianao des del 1945 fins el 2024. Institut Cartogràfic de la Generalitat de Catalunya
    Transformació de la Finca de Marianao des del 1945

    El Parc de Marianao, a Sant Boi de Llobregat, és un palimpsest històric que abasta des de l’esclavitud a Cuba fins a la psiquiatria moderna. Salvador Samà i Martí, indià i marquès de Marianao, va iniciar la saga al segle XIX, mentre que el seu nebot, Salvador Samà i Torrents, alcalde de Barcelona i membre de la Lliga Regionalista, va traslladar el llegat a Catalunya. La desfeta de 1898 va arrabassar les seves possessions a Cuba i Filipines, però les connexions amb Bennet (‘manicomi’), Güell, Gaudí, Joan de Borbó i Primo de Rivera van mantenir la finca al centre del poder. El cop d’estat de Primo de Rivera va tenir el seu epicentre al palau. La Guerra Civil va transformar el parc en la «Clínica Militar 2M», un centre de salut mental què junt amb el Psiquiàtric sumaven morts sense identificar, i va acollir breument una escola de comandament del «Frente de Juventudes». Joan March, patrocinador de Franco, va facilitar l’adquisició de la finca per Abdón Bordoy per un milió de pessetes, iniciant la seva parcel·lació. La postguerra va veure la coexistència de nacionals espanyolistes de la Falange, una reduïda colònia alemanya-suïssa, la clandestinitat antifranquista i l’embrionari catalanisme, origen de la Diada del 1976. La decadència urbanística va conviure amb el barraquisme fins que l’Ajuntament democràtic va adquirir el nucli de la finca (palau, La Miranda, jardins i llac) per 24 milions de pessetes. Sant Boi es va agermanar amb el Marianao de l’Havana i amb Cambrils. Avui, el Palau de Marianao és un clúster de salut mental d’envergadura internacional, després de passar per ser la seu de l’emissora de Ràdio, d’un centre de formació professional, de la Policia Nacional i del Jutjats. En aquest període d’uns 140 anys, els Marianao’s ( la finca, després urbanització i finalment el Parc) tanca un cicle que va de l’esclavitud, al poder, les resistències, la democràcia i a la sanació.

    Marianao’s: del somni colonial a l’epicentre modernista i polític (1866-1929)

    Transformació del Palau (al fons) vist des del camí principal

    Marianao, més que un nom, és un llegat que travessa l’Atlàntic, des de les plantacions cubanes fins a les terres catalanes. La saga dels Samà, iniciada per l’indià esclavista Salvador Samà i Martí (1797-1866), primer marquès de Marianao, és un paradigma de l’èxit colonial. Enriquit pel comerç d’esclaus i diversificant els seus negocis (ferrocarrils, navilieres, béns arrels), Samà i Martí va ascendir a l’elit cubana, arribant a alcalde de l’Havana i senador del Regne. El seu títol nobiliari, concedit el 1860, testimonia la seva influència.

    Els dos primers marquesos de Samà i Fontseré girant cua

    El seu nebot, Salvador Samà i Torrents (1861-1933), segon marquès de Marianao i de Vilanova i la Geltrú, va heretar amb cinc anys una fortuna que el va catapultar a la primera línia política catalana i espanyola. Diputat a Corts, senador i alcalde de Barcelona, Samà i Torrents va estendre el seu poder a través de nombroses propietats, incloent-hi el Parc de Marianao a Sant Boi.

    La connexió amb els Torrents, família de la baixa burgesia catalana arrelada a Sant Boi des del segle XVII, va ser crucial per a la consolidació del seu poder. Els Torrents, titulars de Can Torrents i Torrefigueres, van enllaçar amb els Samà, permetent-los arrelar a Catalunya.

    Inspirat en el Parc Samà de Cambrils (1881-1887), un jardí tropical que encara avui es pot admirar, Samà i Torrents va adquirir una antiga masia a Sant Boi (Roca Gasull/Bertran/Casa Sans/TorreBlanca Samà) i la va transformar en un palau senyorial, obra de Josep Fontseré i Mestres. La Finca del Marquesat de Marianao, amb més de 100.000 m², es va convertir en un centre de poder, on es reunien personalitats influents de l’època.

    El Palau de Marianao (1885-1890), inspirat en els castells medievals i amb elements gòtics, era el cor de la finca, envoltada d’un jardí amb espècies exòtiques. Les cycas, bútia, roure, washingtonies, palmeres, margallons, teixos, eucaliptus i xiprers, catalogats com a monumentals i d’interès local, testimoniaven la riquesa botànica del parc.

    La influència d’Antoni Gaudí és innegable. Amic d’Eusebi Güell, amb qui Samà i Torrents tenia estretes relacions (li va vendre els terrenys del Parc Güell), Gaudí va deixar la seva empremta a la Torre de la Miranda i el pont del llac principal, i va crear el Jardí Esclatant a l’antic psiquiàtric de Sant Boi.

    ‘Jardí Esclatant’ de Gaudí situat al Psiquiàtric i d’estil molt semblant a La Miranda. Creat amb suport IA.

    La pèrdua de les colònies de Cuba i Filipines el 1898 va impactar la societat catalana. Els indians, com els Samà, van perdre propietats i actius, contribuint a la crisi econòmica i social.

    Malgrat la pèrdua colonial, Marianao va continuar sent un centre de poder. Primo de Rivera va signar l’ordre del cop d’estat de 1923 al palau, i Joan de Borbó, pare i avi dels reis Joan Carles I i Felip VI, era amic de la família Samà.

    Així, Marianao es va convertir en un escenari clau de la història catalana i espanyola, on es va entrellaçar el llegat colonial, el modernisme i la política.

    👇 1.1. QUI ERA EL MARQUÉS DE MARIANAO? Els Marianao esclavistes i Rafaela Torrents i Higuero (Segle XIX)

    MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya – 1. Marianao’s: del 🌴somni colonial a➡️ l’epicentre modernista🏛️ i polític🗳️ (1866-1929) – SantBoi[.Tv]ai
    L’entrevista sobre Salvador Samà i Torrents, a través de les perspectives de Carles Vallejo i Carles Serret, explora la vida i influència de Salvador Samà i Torrents, el Marquès de Marianao, en el context de les subversions del segle XX a Espanya. Es desglossen els orígens, la pèrdua de les colònies espanyoles, la influència en la restauració borbònica, la seva participació en la repressió del moviment obrer, i la seva implicació en el cop d’estat de Primo de Rivera després de fer-se responsable del Somaten.

    👇 1.2. ELS PALAUS I ELS PARCS DELS INDIANOS SAMÀ (Cambrils més modernista i Marianao mès medieval i gòtic)

    MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya – 1. Marianao’s: del 🌴somni colonial a➡️ l’epicentre modernista🏛️ i polític🗳️ (1866-1929) – SantBoi[.Tv]ai
    El llegat dels “Indianos”, aquells catalans que van fer fortuna a Amèrica i van retornar amb el desig de plasmar la seva riquesa i influència en la seva terra natal, és un capítol fascinant de la nostra història, però també un que requereix una anàlisi crítica de les seves arrels. Entre ells, la família Samà destaca no només per la seva prosperitat, sinó per la visió arquitectònica i paisatgística que va importar des de les terres cubanes, una fortuna construïda, en part, sobre el tràfic d’esclaus i l’explotació laboral a les seves plantacions de sucre. Aquest post explora com la vibració de Marianao a l’Habana va inspirar dues joies arquitectòniques a Catalunya: el Parc Samà de Cambrils, amb una inclinació modernista, i el Parc Marianao de Sant Boi, amb un caràcter més medieval i gòtic, sense oblidar l’enginy de la gestió de les seves aigües, tot plegat emmarcat en el complex context de la seva prosperitat colonial.

    👇 1.3. MENYSPREU DELS SAMÀ A SANT BOI (incita la independència de Cuba i indiferència dels sacrificis dels santboians del 98)

    MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya – 1. Marianao’s: del 🌴somni colonial a➡️ l’epicentre modernista🏛️ i polític🗳️ (1866-1929) – SantBoi[.Tv]ai
    La pèrdua de les colònies espanyoles el 1898 va evidenciar el contrast entre les elits amb interessos colonials, com la poderosa família Samà, i els sacrificis gairebé invisibles dels soldats locals. Mentre Salvador Samà i Torrents, Marquès de Marianao, amb grans fortunes a Cuba i Filipines 💰, suggeria abandonar l’illa caribenya per defensar altres territoris, a Sant Boi, molts joves de famílies humils morien o quedaven afectats a la guerra, tornant sovint amb problemes de salut mental i sense reconeixement. Aquesta investigació, basada en documents de l’Arxiu Municipal Històric de Sant Boi, posa de manifest la manca d’inversions en obres de beneficència per part de la família Samà i Torrents en la seva localitat d’evasió, subratllant una indiferència de l’elit davant del patiment dels seus conciutadans més vulnerables. Un exemple colpidor? Els 26 “últims de Cuba” 💔 que, el 1901, van acabar ingressats al psiquiàtric de Sant Boi, sense honors ni cap mena de reconeixement.

    👇 1.4. INFLUÈNCIES DELS SAMÀ (repressió a l’anarcosindicalisme creixent i seu de Primo de Rivera)

    MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya – 1. Marianao’s: del 🌴somni colonial a➡️ l’epicentre modernista🏛️ i polític🗳️ (1866-1929) – SantBoi[.Tv]ai
    El període comprès entre 1917 i 1923 a Catalunya va ser una època de convulsió social i política extrema, coneguda com el Pistolerisme. Aquesta “guerra social” va enfrontar obrers anarcosindicalistes i forces patronals i estatals, culminant en el cop d’estat de Primo de Rivera el setembre de 1923. En aquest escenari de tensió, figures de Sant Boi de Llobregat van jugar papers fonamentals i antagònics, des de la resistència obrera (Balbina Pi i Sanllehy) fins a la cúpula de la repressió. Aquest post explora el paper crucial de la família Samà, especialment el Marquès de Marianao, i la seva connexió amb la repressió de l’anarcosindicalisme i la gestació de la dictadura.

    👇 1.5. LA FI DELS SAMÀ A SANT BOI (la II República i la LRMC – Llei de Repressió de la Maçoneria i el Comunisme)

    MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya – 1. Marianao’s: del 🌴somni colonial a➡️ l’epicentre modernista🏛️ i polític🗳️ (1866-1929) – SantBoi[.Tv]ai
    La història de la família Samà a Sant Boi de Llobregat, coneguts com a “Indianos” que van construir els majestuosos Parcs de Samà i el de Marianao, és un fascinant mirall de les convulsions del primer terç del segle XX a Espanya. Des d’una posició de poder i influència, arrelada en el seu origen colonial i la seva fortuna, els Marquesos de Marianao van veure com la Segona República, la devastadora Guerra Civil i la repressió de la dictadura franquista van erosionar dràsticament el seu llegat. En aquest article, explorarem el destí del II Marquès, Salvador Samà i Torrents, i el III Marquès, Salvador Samà i Sarriera, la vida del qual es va veure truncada per una inesperada condemna per maçoneria. Prepara’t per descobrir com la història d’una família il·lustre amb presència i llegat a Sant Boi visualitza les profundes divisions d’una època.

    Marianao’s: un escenari de convulsions i silenci durant la República i la Guerra Civil

    Els últims anys del Marquesat de Marianao, entre 1929 i 1945, van estar marcats per convulsions polítiques i socials que van deixar una empremta profunda al barri de Sant Boi de Llobregat. La Segona República va portar canvis significatius, però va ser la Guerra Civil Espanyola la que va transformar radicalment el paisatge i la vida dels seus habitants.

    El fill i hereu de Salvador Samà i Torrents, Salvador Samà i Sarriera, es va desprendre de les propietats samboianes durant la guerra civil.

    Marianao es va convertir en un refugi per a persones desplaçades de tot el país, fugint de la violència i la repressió. El palau del Marquesat va acollir la «Clínica Militar 2M», un hospital de salut mental dirigit pel prestigiós doctor Emilio Mira López. No obstant això, la guerra també va portar la mort i el silenci. El manicomi de Sant Boi, amb qui els Samà tenien una relació històrica, es va convertir en un dipòsit de cadàvers, on centenars de persones van ser enterrades sense identificar.

    Les xifres són esgarrifoses: nombrosos residents de Sant Boi van morir o desaparèixer durant la guerra, i molts dels morts portats al manicomi van ser enterrats en fosses comunes. L’Arxiu Històric Municipal de Sant Boi ha iniciat el 2024 una tasca crucial per identificar aquestes víctimes i recuperar la seva memòria.

    La victòria franquista va consolidar la incautació del Marquesat, amb la instal·lació d’una escola de comandament del «Frente de Juventudes». Marianao es va convertir en un espai de repressió i silenci, on la memòria de les víctimes va ser enterrada juntament amb els seus cossos.

    Pas del temps de l’última columna que es va enderrocar a les columnes de l’entrada quan es va incautar la finca de Marianao. Creat amb suport IA.

    La història de Marianao durant aquest període és un recordatori de la brutalitat de la guerra i la importància de la memòria històrica. La tasca de l’Arxiu Històric Municipal és un pas crucial per donar veu a aquells que van ser silenciats i per construir un futur basat en la veritat i la justícia.

    MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya – 2. Un escenari de convulsions ⚔️ i silenci 🕯️ durant la República i la Guerra Civil (1931-1950) – SantBoi[.Tv]ai
    La història de Sant Boi de Llobregat, i en concret la del Parc de Marianao, és un mirall de les convulsions polítiques i socials que van sacsejar Espanya al segle XX. Les vides de la família Vallejo, entre l’activisme, la repressió i la resistència, esdevenen el fil conductor perfecte per a reconstruir un període que va transformar la ciutat, de la il·lusió republicana a la foscor de la dictadura. Seguint la seva trajectòria, des dels fronts de guerra fins a la intimitat de la seva llar, podem comprendre com el passat encara ressona avui en la nostra memòria col·lectiva.

    Marianao’s, del marquesat a la parcel·lació: un negoci amb ombres franquistes

    L’any 1940, la finca de Marianao va canviar de mans en una transacció que porta les marques del règim franquista. Abdón Bordoy, un empresari mallorquí amb passat d’administrador dels Samà, va adquirir la propietat per la irrisòria suma d’un milió de pessetes. La compra, facilitada per una demanda d’adquisició, es va veure afavorida per la pérdúa anterior de Marianao pel III Marquès de Marianao, Salvador de Samà i de Sarriera, aristòcrata i exsenador, els antecedents i amistats francmaçones, i les relacions amb la família reial.

    Darrere d’aquesta operació hi ha la figura de Joan March, el «pirata del Mediterrani», magnat i patrocinador del cop d’estat de Franco. March, conegut per les seves activitats de contraban i la seva influència en la banca, va proporcionar el suport financer a Bordoy. La relació entre ambdós va ser crucial per a la transformació de Marianao en una urbanització residencial, amb la complicitat de les autoritats franquistes.

    El Pla parcial Parc Marianao, aprovat el 1946, va marcar l’inici de la parcel·lació. El 1957, Bordoy va sol·licitar el replantejament definitiu, que va ser aprovat, donant pas a la venda de parcel·les com a segones residències. La primera fase, amb grans adquisicions com la dels Faura, va resultar un fracàs com a destinació turística, i el palau va quedar abandonat. Bordoy, amb experiència prèvia a Madrid, va impulsar la segona fase, anunciada com «Marianao la ciudad soñada, ciudad de vacaciones». Aquesta etapa va generar un litigi judicial entre els grans propietaris, que es van sentir enganyats. La manca d’inversions en reurbanització va deixar Marianao en un estat de decadència, testimoni d’un negoci amb ombres franquistes.

    Marianao: de Finca tropical a Parcel·les. Creat amb suport IA.
    MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya – 3. Del marquesat 👑 a la parcel·lació 🏠: un negoci amb ombres 👻 franquistes – SantBoi[.Tv]ai
    La història de la Finca de Marianao (Sant Boi de Llobregat) és una lliçó magistral de com es van consolidar les noves elits del règim franquista. Després de la Guerra Civil, el Tercer Marquès de Marianao, amb les seves connexions monàrquiques, es va convertir en l’objectiu perfecte del nou aparell repressiu. El règim va utilitzar una multa fiscal com a pretext per forçar una venda que va beneficiar Abdón Bordoy, un empresari connectat al magnat Joan March. Aquest “tripijoc” polític no només va desposseir l’aristocràcia; va inventar el model del ‘pelotazo’ urbanístic, caracteritzat per l’especulació, la rapidesa i la manca d’inversió en infraestructures, un llegat arrelat en l’urbanisme espanyol fins avui dia.

    Marianao’s, un microcosmos de classes i ideologies

    El Parc de Marianao no només va ser un escenari de poder i resistència, sinó també un microcosmos social complex i heterogeni. La masia de la família Faura, pionera a la finca, simbolitza l’arrelament d’una població local que va conviure amb els nous residents. El servei domèstic dels Bordoy, com els Campoamor, reflecteix la presència de famílies immigrades i locals que vivien i treballaven al parc, configurant un teixit social divers.

    La urbanització va acollir una població dividida per ideologies, amb veïns com els Vallejo i els Lacalle, representants de les tensions entre «rojos contra nacionales». El Cerezo dels Vallejo, primera parcel·la a l’entrada, i la residència del falangista Lacalle, primer president del Saló de l’Automòbil, exemplifiquen aquestes relacions complexes.

    Residents il·lustres com José Mallorquin, creador del famós còmic «El Coyote», i els Valdés, propietaris de Loteria Ramblas de Barcelona, van aportar un toc de distinció a la comunitat. Els estiuejants, coneguts com «los fiambrera», van trobar a Marianao un lloc d’esbarjo i activitats socials.

    La presència d’una reduïda colònia alemanya-suïssa, amb sospites de nazis procedents de l’empresa Dumpler, afegeix un element d’intriga a la història del parc. Malgrat ser un espai separat, Marianao va establir vincles amb Sant Boi, a través del camí del psiquiàtric, activitats esportives i el Casino Marianao.

    L’oratori situat a la planta baixa del Palau, amb un sostre de fusta noble, va ser un centre de culte fins al 1977, on Mn. Joan Saborit oficiava missa cada diumenge. Les passejades en barca pel llac completaven l’oferta d’oci d’aquest espai singular.

    Estiuejants al Parc de Marinao. Creat amb suport IA.
    MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya – 4. 🧩 Un microcosmos de 🏛️ classes i 🧠 ideologies (1940 – 1975) – SantBoi[.Tv]ai
    L’estudi del Parc Residencial de Marianao a Sant Boi de Llobregat (1950-1970) ofereix una visió de les tensions socioeconòmiques i ideològiques de la postguerra catalana. Sant Boi, admirada com un entorn natural idíl·lic més enllà del riu Llobregat, ja havia estat un important destí d’estiueig per a les famílies barcelonines des de mitjans del segle XIX fins a l’esclat de la Guerra Civil (aproximadament 1850-1936), establint un nexe entre l’entorn rural, el nucli urbà i el nou desenvolupament residencial. Aquesta transició va passar d’un perfil d’estiuejants principalment barcelonins de la petita burgesia prebèl·lica, a una composició social notablement barrejada en classes i origen ideològic al Parc Residencial de Marianao entre el 1950 i el 1970. Malgrat l’aïllament social inicial, la connexió real entre els santboians i el nou enclavament es va concretar a la dècada de 1970, impulsada per l’expansió urbana de la vila i la crucial adquisició municipal del Palau, el llac i el nucli central del Parc.

    Marianao’s: un plató imaginari i cultura popular, amb un tràgic epíleg

    El Parc de Marianao, més enllà de la seva història política i social, ha estat un escenari prolífic per al cinema i la cultura popular. La pel·lícula «Los últimos de Filipinas» (1945), que narra el setge de Baler, va trobar en els seus paratges un ambient tropical que evocava les antigues possessions colonials dels Samà, perdudes el 1898. Aquest rumor, alimentat per la necessitat d’ambient tropical per a la filmació, va consolidar la seva imatge com a escenari cinematogràfic.

    «Los claveles», «Arriba y abajo» i «El Coyote» són altres produccions que van coexistir en el parc, reflectint la seva importància en la cultura popular de l’època. Amb la democràcia, el Palau de Marianao va esdevenir un centre cultural vibrant. Des del 1974, quan l’Ajuntament va adquirir el palau i els jardins, es van celebrar actes del Sant Boi Cultural, amb desfilades de moda, actuacions de Dagoll-Dagom i la representació de la Setmana Tràgica. El palau també va ser la primera seu de Ràdio Sant Boi, consolidant el seu paper com a epicentre cultural.

    No obstant això, Marianao també va ser testimoni d’una tragèdia. El setembre del 1976, el Cor Universitari de Caracas, amics del president veneçolà Hugo Chávez, va morir en un accident d’avió quan es dirigien a actuar al Palau de Marianao. Aquest tràgic incident va deixar una empremta profunda en la història del parc, recordant-nos la fragilitat de la vida i la força de la cultura com a pont entre pobles.

    MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya – 5. 🎬Un plató imaginari i 🎪 cultura popular, amb un 💔 tràgic epíleg (1880 – 1980) – SantBoi[.Tv]ai
    El Parc de Marianao, avui una urbanització plenament integrada en el teixit de Sant Boi de Llobregat, és molt més que una antiga finca senyorial; és un palimpsest històric que encapsula la convulsa transformació socioeconòmica de Catalunya des de mitjans del segle XIX.1 Aquest espai ha transitat per tres grans etapes: l’esplendor colonial i l’exclusivitat aristocràtica del Marquesat, la instrumentalització urbanística sota el franquisme (la “Ciudad Soñada”), i la seva posterior reconquesta per a l’ús cívic i la resistència política de base.

    Marianao’s: de la clandestinitat franquista a l’epicentre del catalanisme i la salut mental

    Durant la foscor del franquisme, Marianao es va convertir en un refugi clandestí per a organitzacions polítiques i sindicals. Les reunions secretes a residències com El Cerezo van forjar la resistència, amb figures com Enric Lacalle, Pilar Rahola, Anna Birulés i Pepe Saavedra participant en la transformació política d’Espanya. Tot i que els moviments polítics a Sant Boi estaven en segon pla respecte al Baix Llobregat, el catalanisme va arrelar a les esglésies i centres de joves, culminant en la Diada del 1976, amb Sant Boi com a epicentre de les aspiracions catalanistes.

    Amb l’arribada de la democràcia, el Parc de Marianao va ser adquirit per l’Ajuntament per 24 milions de pessetes, però la seva trajectòria va ser erràtica. De Centre de Formació Professional a comissaria de la Policia Nacional i jutjats, el parc va acollir la primera seu de Ràdio Sant Boi i ara és la seu del Clúster de Salut Mental de Catalunya.

    Les mancances urbanístiques heretades del franquisme van portar a la decadència del parc, simbolitzada per la Torre de la Miranda, i a la coexistència amb el barraquisme perifèric. Les millores van arribar amb les urbanitzacions del PGM.

    Represantació de l’advertiment de la decadència de La Mirandai del Palau als anys 80 per l’associació de Veïns del Parc de Marianao. Creat amb suport IA.

    Finalment, l’agermanament amb Cambrils i Marianao de l’Havana, a través de l’Ajuntament de Sant Boi i l’Associació Català-Cubana, reflecteix la importància històrica i cultural del barri.

    MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya – 6. De la clandestinitat franquista 🚪🔗 a l’epicentre del catalanisme 🎗️ i la salut mental 🧠 (1963-2015) – SantBoi[.Tv]ai
    Marianao, un barri residencial de Sant Boi de Llobregat, és molt més que l’antiga finca d’un marquès indiano. La seva història encapsula perfectament la Transició Espanyola: la conquesta de l’espai públic a l’oligarquia, la resistència antifranquista protagonitzada per figures claus de la memòria democràtica, i una transformació que va convertir el Palau Marianao, d’una luxosa residència privada, en la seu de la primera ràdio democràtica municipal i, més recentment, en el Clúster de Salut Mental de Catalunya. Aquesta és la crònica d’un barri que va passar de la repressió a ser un símbol de la llibertat i la solidaritat internacional. Tot un nucli urbanitzat al voltant d’un Parc i que va donar nom a tot un barri que ampliava les infraestructures socioculturals.
    MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya: Un Viatge per 150 Anys de Sindicalisme, Poder i Contrast Social – SantBoi[.Tv]ai
    Sant Boi de Llobregat, avui una ciutat en creixement continu a l’àrea metropolitana de Barcelona, ​​atresora una rica i complexa història social marcada per la transformació, la lluita obrera i la presència de figures influents que van deixar la seva empremta al paisatge ia la memòria col·lectiva. Acompanyeu-nos en un recorregut pels últims 150 anys per entendre com el sindicalisme va arrelar en aquesta terra, en constant diàleg –i sovint en tensió– amb el poder econòmic i els models socials del seu temps.

    Conclusió

    El Parc de Marianao és un testimoni viu de la història de Sant Boi de Llobregat, Catalunya i d’Espanya. Des dels seus orígens com a finca dels Samà fins a la seva transformació en una urbanització residencial i, finalment, en un parc públic, Marianao ha estat un punt clau, testimoni mut, en els esdeveniments polítics i socials del segle XX. Aquest projecte de  recuperació de la memòria històrica busca donar llum a aquesta història desconeguda i ressaltar la seva importància tant a nivell local com estatal.

    Referències (actualització):

    https://youtu.be/m05X4bMHmsM

    *Aquest article parteix d’un projecte redactat al 2009 què per circumstàncies diverses es va haver de deixar aturat i que ara es reprèn per crear una serie basada en aquesta presentació. Agraïm de tot cor totes aquelles persones què en aquell temps van ser testimonis dels nostres registres i que avui intentem recuperar. També en demanem disculpes pel retard en el qual s’ha pogut rescatar tot el material des d’ençà.