ecología – SantBoi[.Tv]ai

“Auntlanties: barriendo el suelo oceánico” creado con IA por @Niceaunties

Este proyecto nace inspirado en Platón sobre la gran mancha de basura del Pacífico y los pobres pájaros con la barriga llena de plásticos.

Una pieza visual surrealista con la que concienciar sobre una problemática muy real: el plástico está venciendo a los océanos.

Más de un millón de aves y 100.000 mamíferos marinos mueren al año por culpa de ésto.

Un resultado bestial cuando la creatividad se utiliza con estos fines. Magnético e impactante resultado a la vez.

Camino rural - campo - ecología - Info Sant Boi - Info: 📰Noticies i 📚Memòria - memoria - Memoria Historica - paseo - recuperación - ruta forestal - senderismo - sendero

El Escarabajo Verde – Camino público: prohibido el paso

abril 9, 2014 - Per Marc Santboià

En España hay un millón de kilómetros de caminos públicos, pero muchos de ellos se están privatizando. Grupos ecologistas luchan para impedir que estos senderos de toda la vida desaparezcan. Antes los caminos permitían el transporte entre municipios, ahora sirven para pasear y hacer deporte.

Rodamots.cat

Cada dia un mot

enfora
Cap a la banda de fora, més o menys lluny en aquesta direcció. La nostra casa és gairebé tocant a la vila: la d’ells és més enfora.
endalt
Amunt, de baix a dalt. Mirava endalt mentre pujava. L’estel s’envola cel endalt.
endarrere
1 En direcció a la banda que és darrere algú. Fer una passa endavant i dues endarrere. Fes-te una passa endarrere. Fes-te endarrere! 2 Més o menys lluny en aquesta direcció. Els nostres companys encara trigaran a arribar: els hem deixats bastant endarrere. 3 Abans. Dies endarrere. Un any endarrere. També: enrere, arrere
enlaire
1 A una distància més o menys gran de terra, amunt dins l’aire. Els còndors són els ocells que volen més enlaire. No ho tiris tan enlaire. 2 A la vista, sense cobrir. El vestit li deixava bona part de l’esquena enlaire. Anava amb els pits mig enlaire. La torrentada ha deixat els arbres amb... Read more »
esventar
1 Escampar al vent. El cop d’aire ha esventat el blat. Volgué que esventessin les seves cendres pel cap de Creus un dia de tramuntana. 2 Divulgar, esbombar. Va esventar els secrets de la família. 3 Sofrir l’acció del vent. Aquestes plantes s’han esventat, amb tant de mestral.
una ventada que arrabassa la cua dels gossos
Una ventada molt forta. Descansàvem a la barca fins que una ventada que arrabassa la cua dels gossos ens despertà de cop. Vegeu també fer un fred que glaça la cua dels gossos, arrabassar
mestral
Vent que ve del nord-oest. «Esser com es mestral», o «fer més mal que es mestral», o «fer més renou que es mestral»: esser molt sorollós o destructor (Mallorca). «Jo vaig esser lliberal | per donar-te s’amor meva, | i tu, per dar-me sa teva, | fas més renou que es mestral» (cançó popular mallorquina)... Read more »
ventada
Augment sobtat de la velocitat del vent, més sostingut i de més durada que una ratxa. Per extensió, vent molt fort. Amb aquesta ventada no quedarà cap préssec a l’arbre! Al març ja en sol fer, de ventades.
aire, que vol dir vent!
Expressió usada per a despatxar algú de mala manera o indicar que algú se’n va sense més ni més. Mira, les coses a casa meva són així i prou, i si no t’agrada, ja ho saps: aire, que vol dir vent. També: aire! Aire, que fas nosa!
desairós -osa
No gens airós, mancat d’elegància.