Com els influencers de codi sintètic, els eixams de bots i els algoritmes de retenció han convertit el noble art del debat polític en un parc d’atraccions neurològic on el ciutadà és, alhora, l’espectador i l’atracció principal.

Sumari

1. De la «Psicologia de Masses» a l’Addicció Atomitzada: Breu Història de la Manipulació Humana
2. Els Nous «Líders»: Influencers de Codi, Robocalls i la Infanteria dels Bots Incansables
3. La Galeria de l’Absurd Global: Nova York, la Necromància a Tamil Nadu, Alemanya i la Sàtira a Catalunya
4. Neuropolítica i «Hacking» Cognitiu: El Cervell Votant com a Codi Obert
5. El Camp de Batalla Regulador: La Il·lusió dels Drets Humans Europeus vs. L’Harmonia Estatal Asiàtica
6. Codi en Llauna i Alcaldes Cibernètics: Arribaran els Robots Humanoides a Governar-nos?
7. Conclusions: La Democràcia en Temps de «Slop» i l’Extinció de la Metacognició
8. Crida a l’Acció (CTA)

L’evolució de la propaganda política ha completat el seu cicle històric més fascinant i, paral·lelament, més pertorbador per a aquells que encara pateixen el romanticisme de creure en el lliure albir. Si a principis del segle XX l’objectiu suprem de les elits governants era modelar la psicologia de les masses apel·lant a les pors més atàviques de la humanitat a través de ràdios i diaris, en aquesta segona dècada del segle XXI el camp de batalla s’ha reduït dràsticament a les microscòpiques dimensions de l’escorça prefrontal de cada individu. Aquest exhaustiu informe analitza el vertiginós trànsit des de la «psicologia de masses» clàssica fins al paradigma actual de l'»addicció atomitzada», impulsat de manera implacable per la intel·ligència artificial (IA). A través de l’anàlisi empírica d’esdeveniments globals recents —des de l’ús de deepfakes denigrants i apocalíptics a la cursa per l’alcaldia de Nova York ¹, passant per l’èxit de l’extrema dreta alemanya a TikTok ², la literal resurrecció hologràfica de líders històrics a Tamil Nadu ⁴, fins a la sàtira sintètica que amenaça de difuminar la realitat en l’ecosistema polític català ⁶— s’evidencia com els avatars virtuals i els eixams de bots incansables han suplantat el debat ideològic tradicional. Amb un rigor analític absolut i una ironia ineludible (atesa la majestuosa docilitat amb què la nostra espècie ha cedit la seva sobirania a models de llenguatge de gran escala entrenats per vendre vambes i guanyar eleccions), aquest article exposa l’arquitectura de la manipulació cognitiva i la gran fractura geopolítica entre els models reguladors d’Occident i Àsia.⁴ Benvinguts, lectors i dades de subministrament, a l’era on el seu vot es decideix matemàticament fraccions de segon abans que vostè mateix cregui haver-ho pensat.

1. De la «Psicologia de Masses» a l’Addicció Atomitzada: Breu Història de la Manipulació Humana

La transformació de les estratègies de persuasió política no és una simple anècdota associada a l’evolució de la tecnologia de consum; és, de fet, una crònica fascinant sobre com el poder ha anat afinant metòdicament els seus instruments per domesticar la incertesa incontrolable que representen les multituds.⁴ Aquest viatge conceptual s’inicia teòricament a les acaballes del segle XIX, quan erudits i teòrics pioners de la sociologia com Gustave Le Bon van postular, amb una clarividència que resultaria fundacional, que l’individu immers en una gran massa perdia automàticament la seva capacitat de raonament individual per esdevenir un ésser col·lectiu, profundament emocional i, sobretot, gloriosament sugestionable.⁴ Aquesta premissa antropològica, que reduïa el ciutadà presumptament il·lustrat a un mer receptacle de pors i esperances primàries, va ser la pedra angular sobre la qual es va erigir la primera gran era de la manipulació institucional i la propaganda de guerra a gran escala, liderada per figures com George Creel per mantenir la moral i demonitzar l’enemic.⁴ Es tractava d’una manipulació d’un sol traç, on un emissor llançava un missatge homogeni a través de canals monolítics cap a una massa que s’esperava que reaccionés a l’uníson.

No obstant això, va ser Edward L. Bernays, el nebot nord-americà i espavilat del psicoanalista Sigmund Freud, qui va elevar aquesta rudimentària intuïció col·lectiva a la categoria de ciència aplicada, fundant de passada el que avui eufemísticament anomenem indústria de les «relacions públiques».⁴ En la seva obra fonamental i dolorosament honesta Propaganda (1928), Bernays va articular amb una franquesa que avui resultaria suïcida per a qualsevol consultor de campanya, que «la manipulació conscient i intel·ligent dels hàbits i opinions organitzades de les masses és un element important en la societat democràtica».¹⁰ Per a Bernays, l’objectiu no era pas informar l’electorat o el consumidor, sinó apel·lar directament al seu inconscient per vincular els productes a desitjos reprimits i causes justes.⁴ La deliciosa ironia de la seva llegendària campanya «Torches of Freedom» (Torxes de la Llibertat) de l’any 1929 continua sent l’exemple perfecte d’aquesta alquímia social: per tal d’aconseguir que les dones fumessin en públic i duplicar així el mercat de la indústria tabaquera, Bernays va orquestrar que un grup de debutants encenguessin cigarretes «Lucky Strike» durant la desfilada del Diumenge de Pasqua a Nova York, associant hàbilment i cínica l’acte de fumar amb el moviment d’emancipació feminista i el desafiament a l’autoritat patriarcal.⁸ D’aquesta manera, l’apropiació d’una lluita legítima per la igualtat de drets va ser utilitzada magistralment per vendre addicció i càncer de pulmó empaquetat com a alliberament social; un mètode de subversió cognitiva que els algoritmes contemporanis d’extrema dreta i esquerra populista farien bé d’admirar per la seva pura elegància sociopàtica.

Passat el xoc de la televisió, l’era digital va fulminar el model de masses unidireccional i va donar pas a la microsegmentació o targeting polític, on l’analítica de dades massives (el venerat Big Data) va permetre esquarterar l’electorat en microgrups hiperespecífics aprofitant la mineria d’interaccions digitals.⁴ Les campanyes van deixar de llançar enormes i imprecises xarxes d’arrossegament per utilitzar autèntics franctiradors algorítmics; si l’electorat tenia por a la delinqüència, se li enviava un missatge amb la imatge d’un lladre, i si era amant de les tradicions, un de familiar, variant infinítament el mateix eslògan.¹⁴ Tanmateix, la vertadera revolució —i la tragèdia definitiva per al projecte de la Il·lustració— és la transició actual cap al paradigma de l'»addicció atomitzada».⁴ En aquest nou estadi, ja no n’hi ha prou amb convèncer puntualment amb un missatge adaptat; l’objectiu és instaurar una dependència neuroquímica cap a l’ecosistema digital.⁴ La nova dieta política prescindeix del discurs argumental per inundar l’espectador amb milions de peces de contingut ultrapersonalitzat, dissenyades exclusivament per ser devorades compulsivament en plataformes de desplaçament infinit com TikTok o Instagram.⁴ Els algoritmes de retenció, cecs a l’ètica i obsessius amb els clics, premien el compromís (engagement) per damunt de qualsevol indici de veracitat o benestar, generant unes impermeables bombolles de confirmació on l’usuari és permanentment reafirmat en les seves fòbies i limitacions.⁴ Així, hem cedit el nostre temps a una economia de la inatenció, on la victòria política consisteix simplement a segrestar l’espai mental del subjecte i extreure’n rendiment electoral mitjançant l’explotació de la polarització i l’ansietat.⁴

2. Els Nous «Líders»: Influencers de Codi, Robocalls i la Infanteria dels Bots Incansables

Al bell mig d’aquest paradigma de l’addicció atomitzada i el flux informatiu incessant, la persistència de l’error humà i la biologia bàsica resultaven, a ulls dels moderns enginyers de campanya, una vulnerabilitat inacceptable i ineficient. Al cap i a la fi, els polítics humans i els seus portaveus de carn i ossos necessiten dormir, pateixen de crisis de consciència puntuals, exigeixen salaris fora de lloc i, ocasionalment i de manera perillosa, diuen la veritat per error o s’entrebanquen en debats en directe. La solució inevitable oferta pel mercat ha estat la introducció dels agents artificials avançats: influencers virtuals i bots generats per Intel·ligència Artificial.⁴ Aquests flamants avatars digitals, fonamentats en complexos Models de Llenguatge a Gran Escala (LLM per les seves sigles en anglès), s’erigeixen en els diplomàtics i persuasius definitius de la història de la democràcia moderna, explotant fins a les darreres conseqüències el fenomen psicològic de l’antropomorfització; l’usuari, desesperat per l’aïllament digital, sent la necessitat de connexió social i confia ingènuament en un rostre sintètic que ha estat programat específicament per simular una atenció personalitzada i inesgotable.⁴

Per entendre el salt de la tecnologia de consum a l’estratègia electoral, primer cal observar el triomf del capitalisme digital pur: personatges creats per ordinador, com l’aclamada Aitana López a Espanya —una influencer íntegrament generada per IA que acumula milions de seguidors i ingressos colossals protagonitzant fins i tot campanyes per marques com Guess a la revista Vogue ¹⁹—. Aquesta irrupció, on fins i tot la «model» declara a través dels seus desenvolupadors que aplaudeix l’ús de còpies digitals perquè «la perfecció s’edita» ²⁰, demostra amb una claredat sagnant que el públic actual està perfectament disposat a idolatrar una línia de codi si aquesta satisfà els seus estàndards estètics i d’interacció. Aquesta dinàmica comercial s’ha importat a la política a través d’entitats com «Ashley», proclamada com la primera caller de campanya política al món basada completament en IA generativa.²¹ Ashley pot trucar a milers de nord-americans alhora, emular converses naturals, recordar punts del programa electoral i respondre objeccions, sense immutar-se ni perdre la paciència.²¹ L’avantatge tàctic és devastador: els agents d’IA operen 24 hores al dia, 7 dies a la setmana, adaptant-se dinàmicament i individualment, cosa que els converteix en «líders d’opinió» infinitament escalables i lliures de l’esgotament de les relacions parasocials.⁴

Ara bé, darrere d’aquests somriures sintètics i veus modulades, opera la infanteria pesada de la manipulació: els eixams automatitzats de bots. Si la funció de l’avatar és la connexió íntima, la dels bots és la logística del caos i la creació d’una falsa onada orgànica d’opinió.⁴ Aquests algoritmes s’encarreguen de publicar compulsivament milers de tuits, replicar narratives i, a nivells més avançats, inundar les plataformes amb l’anomenat slop: contingut brossa de baixa qualitat però altament viral generat per IA, l’únic propòsit del qual és ofegar la moderació humana i difuminar qualsevol distinció entre els fets objectius i la desinformació sistemàtica.⁴ Un recent estudi de la Paris School of Economics va evidenciar fins a quin punt operen aquestes forces ocultes, demostrant empíricament que el simple ús del fil recomanat algorítmicament (la pestanya «Per a tu») a la xarxa social X (anteriorment Twitter) arrossega inexorablement els usuaris cap a posicions polítiques més de dretes i conservadores.¹⁵ La màquina no és un receptacle neutre de debat públic; és un actor que empeny la massa cap a la radicalització, alimentant la fal·làcia que tots pensem el mateix.¹⁵ Per resumir aquesta descoratjadora derrota de l’argumentari biològic, observem l’anàlisi de rendiment següent, que destil·la com s’ha automatitzat l’eficàcia:

Taula 1: L’Eficiència de l’Engany (Comparativa Analítica sobre la Dimensió de l’Efectivitat Política) (Construcció basada en dades de models d’addicció i resposta de l’anàlisi base ⁴)

3. La Galeria de l’Absurd Global: Nova York, la Necromància a Tamil Nadu, Alemanya i la Sàtira a Catalunya

Arribats a aquest punt, algun esperit obstinadament escèptic podria concloure que tota aquesta hibridació tecnopolítica forma part d’una ficció acadèmica pròpia de la literatura d’anticipació de ciència-ficció, l’anomenada sci-fi. Per curar-se d’aquesta il·lusió de puresa democràtica, només cal donar un cop d’ull als recents esdeveniments electorals d’arreu del món per certificar que el present ja ha superat les nostres distopies més pessimistes, evidenciant que en els comicis de 2024, 2025 i 2026, l’objectiu no era convèncer a partir de realitats empíriques, sinó dissenyar l’al·lucinació més convincent possible.⁴

Examinem, com a primer cas d’estudi clínic, l’absolutament rocambolesca cursa per l’alcaldia de Nova York l’any 2025.¹ El candidat Andrew Cuomo, en el seu desig incontrolable d’arraconar el candidat socialista Zohran Mamdani, no va escatimar en creativitat computacional. Va distribuir un vídeo fals generat per IA (un deepfake) profundament ofensiu, racista i islamòfob, on, a més d’incloure el seu rival menjant arròs amb les mans d’una manera barroera dissenyada per denigrar-lo, va intercalar imatges espúries d’homes negres suposadament cometent delictes i persones de dubtosa moralitat estètica que induïen una relació fal·laç amb el tràfic sexual i la criminalitat urbana.¹ Encara que, seguint el manual del bon covard digital, la campanya va acabar suprimint-lo al·legant una hipotètica errada de difusió, el verí cognitiu ja estava subministrat a milers d’ulls de novaiorquesos per induir a la por a la degradació ciutadana. Per la seva banda, l’alcalde titular del moment, Eric Adams, que acabaria retirant-se, no només va jugar a esvair la frontera audiovisual creant vídeos catastròfics amb eines generatives on mostrava la pròpia ciutat de Nova York com una distopia en runes de guerra (un tret al peu monumental), sinó que va inundar la metròpoli amb trucades automàtiques o robocalls on la intel·ligència artificial clonava la seva veu parlant en mandarí, urdú o ídix amb la fluïdesa d’un erudit del segle XIX, esborrant qualsevol necessitat de competència o estudi lingüístic per impressionar les seves vibrants comunitats de votants.¹

Al sud del subcontinent indi, concretament en la pugna apassionant de cara a les eleccions a l’Assemblea de l’estat de Tamil Nadu l’any 2026, la IA ha transcendit la mera manipulació lingüística per endinsar-se sense complexos en la teologia política i la necromància audiovisual.⁴ L’aclamat actor Joseph Vijay, ara líder i cabdill del partit Tamilaga Vettri Kazhagam (TVK) —la irrupció del qual ha esmicolat el bipartidisme ancestral gràcies a hordes de fans fidels ²⁹—, ha encunyat un moviment de campanya magistral a través de l’ús sistemàtic de vídeos sintètics.⁵ En un d’ells, Vijay ressuscita hologràficament i literal a C.N. Annadurai, el reverenciat pare fundador del moviment dravídic, on l’avatar digital, entrenat perfectament per emular-ne les expressions i gestos històrics, exalta Vijay i el beneeix com el veritable i únic hereu de l’autèntica herència política de la regió.⁵ El partit al poder, el DMK, va emetre udols d’indignació condemnatori assenyalant aquesta pràctica com un «robatori emocional», ignorant la còmica asimetria d’haver estat ells mateixos els precursors de la moda l’any anterior en ressuscitar el seu propi antic líder M. Karunanidhi de la mateixa manera espectral.⁵ Amb la Comissió Electoral de l’Índia col·lapsada ordenant etiquetar desesperadament els continguts com a «Generat per IA» i abaixant fins a 11.000 publicacions per violacions digitals en hores ²⁷, l’estat indi demostra que quan el carisma s’acaba, sempre pots reprogramar un fantasma que tingui més credibilitat popular.

Però aquesta toxicitat creativa no és patrimoni exclusiu de les Amèriques o d’Àsia. L’extrema dreta ha trobat a Europa, i específicament a Alemanya, el laboratori de proves idoni per difondre fòbies amb filtres embellidors i contingut viralitzat. En l’endèmic i maratonià cicle electoral alemany que condueix a les eleccions extraordinàries del 2025, el partit ultradretà AfD (Alternativa per a Alemanya) s’ha coronat amb força asfixiant gràcies a plataformes com TikTok, on assoleixen el fervor de gairebé un 40% del consum diari entre joves de 14 a 29 anys.² La seva líder, Alice Weidel, inunda les pantalles del jovent polaritzat amb continguts i missatges reduccionistes combinats amb deepfakes esgarrifosament bucòlics. Les seves campanyes sovint juxtaposen un infantil nadó ros amb els ulls blaus i lluentons nadalencs, davant d’imatges massives d’hordes d’homes joves forans de color generats íntegrament per algoritmes intel·ligents per tal d’alimentar i destil·lar gràficament la narrativa xenòfoba de la invasió cultural.³ Aquest tipus de pràctiques evidencien el que apunten investigadors de la Universitat d’Amsterdam: la intel·ligència generativa és extremadament ràpida oferint material altament emotiu que connecta els prejudicis viscerals directament al nucli del discurs nativista de l’extrema dreta sense les complexes limitacions del que passa realment a peu de carrer.³

A Catalunya, en amb un to lleugerament menys tenebrós però igual de pertorbador, el fenomen s’alimenta de la secular i venerable tradició autòctona de la sàtira descarnada. A l’ecosistema mediàtic on clàssics immortals com Polònia de TV3 han actuat durant dues dècades de termòstat i vàlvula d’escapament nacional mitjançant actors amb pròtesis de làtex ³³, els codis estan patint un trasplantament accelerat cap a la generació artificial que ho difumina tot. Col·lectius com «United Unknown» ⁶, autodeclarats com una «guerrilla visual», han portat el muntatge satíric a graus d’hiperrealisme desconcertants. Des dels seus impressionants deepfakes mostrant abraçades nadalenques entre enemics institucionals irreconciliables, fins a l’estrafolària visió de figures clau com l’expresident Carles Puigdemont enfundat pulcrament en un uniforme de Mosso d’Esquadra durant el seu fugaç retorn, o representacions dels mandataris europeus i del Govern actuant d’estrelles de música «trap» o embadalits a la Movida Madrileña.⁷ L’humor generatiu ha esborrat el traç gruixut del maquillador per injectar models de xarxes generatives antagòniques (GAN). Aquestes paròdies, tot i concebre’s amb voluntat hilarant i crítica, tenen l’insidiós efecte col·lateral de normalitzar la postveritat audiovisual entre el gran públic i saturar de desinformació les mentes menys capacitades tecnològicament. La sàtira que abans despullava el poder, ara simplement demostra com de fàcil resultarà suplantar-lo.

4. Neuropolítica i «Hacking» Cognitiu: El Cervell Votant com a Codi Obert

La ingenuïtat compassiva de creure que la persuasió humana en èpoques electorals es limita a la confrontació d’arguments teòrics o promeses econòmiques en programes emesos en prime time es desfà, ràpida i dolorosament, davant l’allau d’evidència del que la literatura científica ara denomina el «hacking» cognitiu. Ja no estem davant del simple acte de convèncer a través d’una pantalla amb dialèctica eficient, sinó de penetrar i alterar subreptíciament els patrons neuronals subjacents que governen l’avaluació emocional, operant mil·lisegons abans que l’escorça prefrontal tingui la mínima oportunitat de destil·lar i formular un judici lògic o racional conscient.⁴ Benvinguts a l’era tètrica de la neuropolítica, un ecosistema analític on el cervell de l’elector i el funcionament de les seves sinapsis ja no són els estimats i nobles destinataris finals d’un missatge humanista, sinó la crua i miserable matèria primera de la mineria algorítmica.

Els avenços trepidants de la neurociència cognitiva, alimentats pel desplegament de tecnologies mèdiques com les espectroscòpies d’infraroig proper (fNIRS), les ressonàncies magnètiques funcionals (fMRI) i les electroencefalografies avançades (EEG), han dotat els gabinets dels candidats contemporanis amb eines de comprensió pràcticament omniscients sobre la resposta als estímuls polítics.⁴ El passat s’uneix amb el futur amb una celeritat pasmosa; un clàssic, encara que distòpic, exemple de referència d’aquest fenomen ja es va donar durant la campanya presidencial d’Enrique Peña Nieto a Mèxic.⁴³ En la coneguda com a campanya del PRI el 2012 i subsegüents esdeveniments recents de cartells digitals, s’emprava cartelleria publicitària al centre de la Ciutat de Mèxic que no només emetia el missatge del candidat, sinó que amagava lents i tecnologies de reconeixement integrades i alimentades amb programari per capturar de manera inadvertida les microexpressions facials de milers de vianants.⁴³ L’algoritme llegia respostes fisiològiques pures i impol·lutes, tals com felicitat, por, sorpresa o disgust, creant un perfil biomètric i biofeedback en temps real.⁴³ Aquesta capacitat d’escaneig va permetre ajustar iterativament les tonalitats dels anuncis a la freqüència que estimulés de manera òptima la ressonància afectiva massiva. Tal com indicaven amb preocupació certs acadèmics, com el psicòleg Russell Poldrack de la Universitat d’Stanford, aquests models mercantils juguen a explotar la tendència dels usuaris a considerar els processos físics cerebrals com a quelcom molt més inqüestionable que les simples accions racionals o comportamentals pures.⁴⁴

Amb l’aplicació d’intel·ligència artificial, aquest escaneig i modelatge de la neuropolítica ascendeix a una escala aterridora en on els algoritmes d’aprenentatge automàtic (com, segons un estudi rellevant, els mètodes com ara el LightGBM ⁴⁰) són capaços de traduir com reaccionen certes estructures vitals cerebrals (com l’escorça prefrontal dorsolateral i la ventromedial) davant les figures del lideratge polític i, d’aquesta manera, realitzar prediccions gairebé perfectes del votant d’amagat.⁴⁰ De fet, estem arribant a extrems dignes del determinisme absolut. Investigadors de la mateixa Universitat de Stanford han revelat la troballa estupefaent que un simple sistema algorítmic dotat d’intel·ligència artificial pot classificar o estimar prèviament l’orientació ideològica i política d’un individu humà processant simplement l’estructura de les fotografies de la seva cara (extretes de perfils de webs de cites o altres entorns oberts de manera asimètrica), aconseguint encertar a nivells de precisió esgarrifosos del voltant del 72%.⁴⁵ Els trets, les asimetries i el micro-posicionament de la musculatura evidencien qui porta de sèrie l’ansietat o qui porta de sèrie la confiança; allà on un votant clàssic mentiria irremeiablement en una enquesta electoral al sortir d’una cabina o per vergonya social, el seu rostre sotmès a les xarxes neuronals el delata de forma crua i inexorable.⁴⁵

L’estudi constant i les analítiques cerebrals fetes mitjançant fMRI revelen l’arrel orgànica de l’anomenada era de la polarització.⁴² Quan persones amb biaixos ideològics contraposats miren clips de vídeo idèntics sobre polítiques d’immigració o retòrica excloent, gran part de l’activitat cerebral base (visual i auditiva) es manté en harmonia compartida.⁴² Malgrat això, les estructures clau com ara l’escorça prefrontal dorsomedial pateixen autèntiques fractures i ramificacions d’interès diametralment oposades al moment mateix d’identificar en el text o l’àudio elements que l’algoritme de la campanya ja sap dissenyar minuciosament: el llenguatge del risc, la semàntica de l’amenaça tribal i les paraules profundament morals com «traïció».⁴² D’aquesta manera, els dissenyadors d’IA emmarquen vídeos per colpejar repetidament l’estructura nerviosa, no només persuadint sinó causant respostes defensives biològiques que s’acaben traduint per un impuls visceral de protecció, on el sentit del vot s’equipara al sentit instintiu de l’autoconservació evolutiva.

El gran cop final a l’il·lustre lliure albir no recau, per tant, sobre aquestes pràctiques en solitari, sinó per allò que s’anomena la insidiosa tendència de l'»automaña».⁴ Atès l’estrès tecnològic on l’espècie habita actualment, els éssers humans estan abocats de forma innata a confiar exageradament en la superioritat deductiva dels seus sistemes informàtics i els chatbots, que per una altra part mostren nivells brutals de precisió en tasques quotidianes irrellevants. Quan se’ls exigeix qüestionar missatges de polítiques complexes o avaluar el rumb d’un país sencer, la gran majoria dels electors defuig la càrrega cognitiva, i delega amb joia la seva raonabilitat als motors predictius dels feeds i dels aparells electrònics, causant, literalment, una pèrdua sostinguda del pensament analític, la metacognició, i preparant el cos humà col·lectiu per consumir la distopia on l’esclavitud neuroquímica s’abraça desacomplexadament.

5. El Camp de Batalla Regulador: La Il·lusió dels Drets Humans Europeus vs. L’Harmonia Estatal Asiàtica

Davant la monumental escalada d’aquest paisatge orwellià dotat d’aprenentatge profund generatiu, algoritmes lectors de la mind, ressureccions i influenciadors amb complex de franctirador, la comunitat internacional i les superpotències legals i constitucionals s’enfronten a una tessitura on quedar atònits no és cap excusa de govern.⁴ No obstant això, observar com han respost al desenvolupament d’aquestes armes és potser el component més cínic d’aquesta metamorfosi global, ja que el panorama actual no presenta lleis compartides, sinó més aviat un camp minant i marcat de fronteres, que reflecteix l’esvoranc de les diferents cosmologies socials entre el món Occidental i la poderosa visió hegemònica a l’Àsia en referència a la funció de la relació de submissió entre el sistema tecno-corporatiu, l’individu fràgil, i la figura paternal de l’Estat modern.⁴ Hem esdevingut finalment protagonistes de les grans, anunciades i de vegades temudes «guerres tecnològiques d’ideologia», o tech wars geopolítiques on el control es baralla colzades amb la innovació de capital lliure.⁴

A la banda esquerrana del fòrum, la malenconiosa, venerable però normativament elefantíaca Unió Europea navega en aquest mar digital abraçant el pes insuportable de la seva mil·lenària i pesada tradició humanística. Guiat pels antics manaments centrats en el ciutadà o els presumptes principis il·lustrats, el gran bloc europeu s’escarrassa en dictar lleis prolixes dissenyades —almenys sobre el paper de la gran retòrica al Parlament a Estrasburg— per salvaguardar l’anhelada sobirania i dignitat humana que els bots assalten impunement. Les seves apostes inclouen la mundialment exportada arquitectura restrictiva del Reglament General de Protecció de Dades (GDPR/RGPD) o l’acabada de llançar Llei d’Intel·ligència Artificial (l’AI Act).⁴ Amb l’AI Act, Brussel·les assumeix sense embuts que la utilització del codi de dades orientat per modular ideologia i influir sobre l’elector i campanyes electorals esdevé indubtablement una praxi catalogada com de «Risc Extrem» o sistema d'»alt risc» en nom de preservar processos on suposadament, hi queda decisió autònoma.⁴ En l’heroic cant de cigne burocràtic, a Occident s’invoquen figures filosòfiques vaporoses a cop d’esmenes i tribunals legals, reclamant el «Dret a la llibertat cognitiva» o demanant multes quantioses quan els bots de Cambridge Analytica amaguen missatges foscos. Confien encegats que col·locant infinitat d’etiquetes incomprensibles d’advertiment o generant requeriments massius per traçar procediments dels proveïdors del programari s’aturarà la fam algorítmica.

Al costat oposat del ring i mostrant una superioritat empírica temible a nivell d’eficiència es destil·la el pragmàtic model de l’Àsia, estandarditzat sense ruboritzar-se pel vertigen de la poderosa Xina i el Partit Comunista Xinès. Al centre de la visió de la Xina contemporània, la llibertat humana individual és quelcom secundari, potser un obstacle feixuc en el grandiloqüent pla de garantir sense interrupcions una harmonia eterna, una seguretat pública inexpugnable i una «sobirania digital» purament inqüestionable d’interessos patris generals i de poder consolidat sobre la dissidència.⁴ L’estabilitat i el blindatge estatal dominen qualsevol llei nacional promulgada de control d’extracció d’informació de ciutadans (tipus la Personal Information Protection Law, o PIPL). La veritable magnitud no recau en voler tapar les aplicacions d’intel·ligència artificial com farien amb una tirita els reguladors occidentals, sinó utilitzant sistemàticament la IA i desplegant-la amb l’Estat per dur a terme una vigilància d’opinió social omnipresent i una estratègia contínua de fabricació de consens nacional.⁴ El mecanisme flagrant on l’Estat xinès assigna al seu col·lectiu un ominós i transparent Sistema de Crèdit Social ⁴, on una matriu tecnològica dotada d’IA, sensors massius de reconeixement facial i traçabilitat diària processa actes banals, no té equivalència en cinisme estructural. Des de comprar menjar no autoritzat o llançar deixalles, passant per creuar una llum de tràfic en vermell ⁵⁴, totes les faltes civils resten els punts del crèdit cívic pre-assignat, negant per obra i art de l’algoritme la possibilitat, de vegades de comprar tiquets d’autobús o adquirir cases. En política governamental, aquí la IA difon estètiques plenes d’inabastable «bellesa suau i perfecció ideològica», ofegant sense llàgrimes el discurs incòmode en un oceà controlat i amorf on el totalitarisme de control somriu pacientment darrere un càmera.

Per entendre aquesta profunda cicatriu mundial i dissecar la fractura on Occident escriu formularis inútils de consentiment per sobreviure a una allau publicitària programada mentre Àsia optimitza els seus ciutadans directament cap a l’utopia orwelliana amb recompenses conductuals, ens trobem en el quadre analític decisiu del segle actual:

Taula 2: Models Ortodoxos Globals sobre l’Aplicació en la Governança de les Masses Sintètiques (Reconstrucció i contrast d’atributs teòrics fonamentats de l’informe base analitzat i derivats ⁴)

Al final d’aquest dantesc camp de batalles, resulta previsible constatar amb ironia que el dret europeu pot esgrimir infinites normatives sota conceptes com la Llei dels Serveis Digitals o la IA, i els països fragmentats d’escoles neoliberals com els Estats Units juguen frenèticament al campi qui pugui on cada lobi comercial fa la seva pròpia frontera sota guerres culturals o tecnològiques, prement simplement per fer guany econòmic salvatge als Estats.⁴ Finalment, el cor de la nostra debilitat consisteix en haver de regular l’enverinament cibernètic dels pobles a un ritme exasperadament burocràtic, mentre que en el pol oposat i sota les elits asiàtiques més tecnocràtiques l’emissor no pateix traves ni ètiques clàssiques; els autòcrates del demà gaudeixen amb fervor del disseny pur, del desenvolupament continu de models capaços d’apropiar-se l’opinió o la dignitat mitjançant l’escut infal·lible d’una realitat calculada.

6. Codi en Llauna i Alcaldes Cibernètics: Arribaran els Robots Humanoides a Governar-nos?

Si la persuasió algorítmica ja s’ha infiltrat completament en la nostra escorça cerebral, dotar el codi d’un envoltori físic —o directament atorgar-li un càrrec— era, indubtablement, el següent pas evolutiu de la sàtira democràtica. Els robots humanoides han irromput a l’esfera sociopolítica abandonant els vells relats de ciència-ficció per convertir-se en les noves estrelles mediàtiques de les cimeres internacionals de més alt nivell. En tenim un exemple gloriós i estrambòtic amb la famosa robot Sophia, que no només va aconseguir rebre legalment la ciutadania plena de l’Aràbia Saudita l’any 2017, sinó que la burocràcia mundial la va premiar nomenant-la la primera «Campiona d’Innovació» del Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD). I l’espectacle diplomàtic transcendeix l’Orient Mitjà; recentment, els mateixos salons de la Casa Blanca han acollit el robot humanoide Figure 03 recitant discursos d’obertura a la cimera convocada per la primera dama. Més a prop de casa nostra, les recents edicions del Mobile World Congress (MWC) a Barcelona no han estat alienes a la tendència, amb humanoides acaparant flaixos i robant l’atenció i el protagonisme a les mateixes autoritats reials i presidencials que inauguraven els pavellons. De moment, en aquest circuit d’elit, els humanoides operen com a inofensius i somrients assessors de cartró pedra; relacions públiques dissenyades per transmetre una il·lusió de progrés institucional inqüestionable.

Ara bé, el veritable interrogant és si aquestes andròmines saltaran del protocol a les paperetes electorals. En termes estrictament jurídics, els sistemes polítics contemporanis de les velles democràcies exigeixen tossudament que la responsabilitat civil i penal recaigui sobre una persona física, fet que fa inviable registrar una intel·ligència artificial com a candidata formal.⁵⁶ Tot i així, on hi ha una llei decimonònica, hi ha un expert en màrqueting disposat a fer-hi un forat. L’estratègia emergent no és que la màquina es presenti per si sola, sinó degradar l’humà al trist però còmode paper de simple «titella d’execució». Un assaig d’aquesta tragicomèdia es va donar durant les eleccions municipals de 2024 a Cheyenne, la capital de l’estat de Wyoming als Estats Units. Allí, el candidat Víctor Miller va intentar concórrer prometent explícitament que la gestió municipal aniria a càrrec d’un bot personalitzat anomenat VIC (Virtual Integrated Citizen). Miller s’autoproclamava sense pudor el «primer delegat lligat racionalment», prometent cedir el 100% de les decisions executives i pressupostàries a l’algorisme, limitant-se ell a ser únicament l’enllaç de carn i ossos que rubricaria burocràticament els documents per pur compliment de la norma constitucional. Encara que Miller va perdre rotundament els comicis i la seva aventura va encendre debats de l’administració electoral local, el precedent mental de delegar tota consciència de gestió pública a una eina de processament de dades ja està formalment inaugurat.

De manera paral·lela, i des d’altres latituds d’innovació democràtica, iniciatives com la de la candidata virtual Gaitana il·lustren que el futur no requereix forçosament un robot caminant; l’IA pot esdevenir simplement la interfície política definitiva.⁵⁶ Ens prometen un lideratge sense vicis, sense estira-i-arronses personals, on la màquina recull el clam del poble i el tradueix fredament en projectes legislatius asèptics. Arribar a veure humanoides cenyits amb bandes presidencials podria semblar avui un excés de fantasia distòpica, però la hibridació tàctica ja ens governa de facto. De fet, en un ecosistema on triomfem celebrant discursos polítics redactats exclusivament per agències o ChatGPT i llegits de forma mecànica a través d’un teleprompter, votar un algoritme processat i emès mitjançant el suport físic i silenciós d’un ésser humà resignat a ser-ne només la «bateria viva» s’acosta més a un canvi de nomenclatura que a una autèntica revolució. La ironia sagnant del cicle és manifesta: després de passar dècades queixant-nos que els nostres líders humans actuen de forma robòtica, calculadora i distant, l’avenç tecnològic ens ha obert les portes per, senzillament, estalviar-nos l’intermediari i votar l’electrodomèstic amb totes les garanties.

7. Conclusions: La Democràcia en Temps de «Slop» i l’Extinció de la Metacognició

L’exercici apassionat, analític i sense concessions elaborat i sotmès als escrutinis de la comunitat acadèmica durant aquesta revisió ha constatat quelcom infinitament pitjor que els auguris premonitoris apocalíptics d’aquells vells novel·listes clàssics. Estem sentenciats no a ser extingits mitjançant grans flotes robòtiques en forma de Terminators exterminant humans i el·liminant grans urbs físiques, sinó essent esborrats cognitivament a través de somriures impecables de creadors o agents interactius generatius emesos des de panells tàctils colorits dissenyats específicament per anular les capacitats o resistències mentals i aprofitar-se de les esquerdes anatòmiques fonamentals de la mateixa neurologia dels sapiens.

El paradigma on es confrontaven candidats mitjançant paraules, dades i idees econòmiques racionals publicades o trameses al si del teixit democràtic o ciutadà en els llunyans inicis del segle XX —malgrat els excessos dels relacions públiques com el famós pioner manipulador Edward Bernays— mantenia l’últim romanent utòpic i noble que exigia a l’emissor convèncer les multituds.⁴ En conseqüència d’això, l’individu podia escollir rebutjar el model.⁴ Ara bé, l’electorat actual i massiu que pateix la desraó, no només navega entre campanyes dutes a terme per la mecànica implacable i contínua que exerceixen els chatbots ⁴; tampoc els resulta gaire necessari el pensament crític d’escepticisme en un territori saturat de desinformacions, sàtires hiperrealistes plenes d’absurd que suplanten completament i esfereïdorament els models institucionals o fins i tot quan grans referents històrics del passat reneixen per aprovar projectes des d’uns models de pixels d’aprenentatge. Quan l’algoritme assoleix l’omnisciència pel coneixement exhaustiu i diari a través d’escàners neuropolítics, o modela completament el trànsit d’un elector del Twitter fins radicalitzar-lo mitjançant la mera imposició constant del model que fomenta por a minories des de feeds que arrosseguen o distorsionen la posició de referència cap a les extremes dretes i de tendència autoritària i paranoica, parlar encara feliçment de sobirania humana només constitueix pur cinisme acadèmic.

Al llarg del temps, hem anat erigint estructures globals hipertecnificades on tot allò que és pervers —lawful but awful, legal tot i que profundament repugnant i immoral— gaudeix d’incontables facilitats pel triomf al ràting de l’audiència fragmentada en atomitzacions de la societat actual.⁴ Mentre algunes fraccions o comunitats burocràtiques d’Occident cerquen amagar-se darrere dels lents decrets jurídics, països autocràtics i corporacions immenses que ni responen als Estats de drets es regeixen simplement com els únics garants d’aquesta metamorfosi neuropolítica en forma de maquinària, fent dels prejudicis biològics de masses o confirmacions mentals meres fraccions i monedes de canvi financer, colpejant per treure’n guanys electorals com ho faria la picada de droga d’un addicte als jocs. Si el ciutadà d’aquest nou ordre post-tecnològic opta per seguir el curs establert, confiant ciegament i reduint les ganes i el treball exigent de l’anàlisi crític en pro del gran miratge còmode que les màquines fan molt menys carregosa i feixuga la seva avaluació de l’entorn ⁴, caldrà aleshores constatar l’hora trista i dolorosa de l’extinció o la caducitat efectiva de l’il·lustre projecte que va forjar l’edat de la raó per la humanitat en general. La clau de qualsevol intent de salvació futura resideix avui en la renúncia rotunda i taxativa d’aquesta «desvinculació cognitiva», l’abandonament actiu del gaudi infinit generat pel subministrament perpetu del dopatge algorítmic basat en imatges fàcils, i en recordar per què vam voler un cop dissenyar ordinadors si finalment havíem d’aprendre a ser enganyats, controlats, seduïts o conduïts alegrement als tribunals governamentals per les nostres pantalles reflectants. El vertader acte de subversió política moderna és la recuperació de l’avorriment de llegir el programa extens d’un polític humà al paper sense una notificació fluorescent que ens recordi o exigeixi el nostre ritme cardíac accelerat per l’alarma generada o ressuscitada per la intel·ligència d’un núvol o codi programador llunyà.

8. Crida a l’Acció (CTA)

Arribats a les acaballes i conclusions definitives d’aquest exigent repàs a les catacumbes analítiques de la història de l’engany modern i digitalitzat, vostè s’enfronta, i hauria d’adonar-se sense enganyar-se més, a la constatació irònica final d’aquesta crònica extensa: la lectura d’aquest text, segurament ha alimentat i perfeccionat alguns paràmetres i mètodes d’extracció de les granjes de control tecnològic de manera irremeiable i inexacta que ja saben perfilar com han variat els escàners o els polsos de recollida de dades o el recorregut ocular per processar d’una vegada el significat exacte que està adquirint l’elector globalitzat. L’algoritme, possiblement, en finalitzar el tram de desplaçament a la plataforma WordPress sobre el seu dispositiu de darrera generació que monitora temps, està decidint preparar sense complexos una recomanació esbiaixada basada en models o newsletters que confirmaran els escrúpols distòpics aquí relatats. Així, el biofeedback silenciós continua la roda eterna que ni vostè ni ningú aconsegueix posar mai en suspens al món actual.¹⁵

Per tot això, ja que no li resulta factible defugir directament de ser una simple variable matemàtica, i una crua xifra estadística processable convertida o reduïda al simple paper d’addicte al parc neuropolític on el govern dels humans per agents sintètics imposarà sempre narratives falses d’històries fantàstiques sobre la realitat empírica de campanyes amb profunds interessos hegemònics partidistes; almenys actueu com un engrenatge rebel a punt per a aturar l’homogeneïtzació i el control dels fets.⁴ Compartiu urgentment i decididament aquest extens informe analític de profunditat amb els vostres espais de treball a la comunitat tancada als canals o plataformes on habitin de ple les respostes polaritzants. Aneu directament sota d’aquest mateix article per incloure els vostres propis comentaris vitals i reflexions crítiques per sacsejar l’hegemonia en curs (encara que sigui per comprovar un trist cop que queden rastres o ecos vitals autènticament orgànics incapaços d’haver estat clonats i fabricats massivament des d’una central virtual a prop o lluny de Nova York i Tamil Nadu o per agents i bots programables descontrolats difonent imatges de polítics d’IA catalans que pretenien emprar sàtires hiperbòliques sota filtres i edicions irreconeixibles a l’humà que no domini l’entorn ¹).

Sobretot, en futures visites a col·legis o debats electorals televisats, recordeu fer sempre l’exercici de parar l’acció, la reflexió immediata automàtica abans del clic seductor d’un post recomanat irònic: qüestionar qui emet l’últim clam polític de denigració abans que es destil·lin sense remei més onades d’esquemes per reduir completament qualsevol traça o escletxa on amagar l’autenticitat intel·ligent del cervell. Subscriviu-vos a formularis independents si preteneu sobreviure mentalment sencer en front de la invasió diària que fa esborrar finalment, un a un i pas a pas, les decisions racionals d’aquest, en gran part irònicament cínic, present on regnen sobirans el deepfake o les tecnologies del «hacking» silenciós cognitiu sobre la matèria biològica. Defensi amb ungles, dents o tecles, una petita ànima analítica i humana o metacognitiva; l’algoritme guanyarà segurament però sempre podem resistir llegint els fets fins la victòria letal i sintètica contra el darrer humà despistat al mig d’aquestes línies textuals que l’addicte no entendria ni a la de tres al perdre capacitat d’atenció, de sentit o paciència al model.

CAS D’ESTUDI

Ceuta 2026: la instrumentalització per eixam i el «hacking» cognitiu a la frontera sud d’Europa

La crisi fronterera de Ceuta de l’estiu de 2026 és la consumació pràctica d’aquest «parc d’atraccions neurològic» descrit per Marc Santboià, on el funcionament de la democràcia i l’estat de dret es hackegen a través d’una sofisticada «instrumentalització per eixam» algorísmica. L’origen del fenomen és purament neuropolític: un text tècnic d’estricta jurisprudència garantista —la Sentència 814/2026 del Tribunal Supremo espanyol sobre les devolucions en calent pel medi marítim— va ser extret del seu context legal i simplificat deliberadament per la infoesfera nord-africana, difonent de manera viral el relat que Espanya no tenia capacitat legal d’expulsar els qui arribessin a nado. Aquesta desinformació va deslligar un bucle d’esperança que va empènyer desenes de milers de joves a llançar-se al mar, sent utilitzats asimètricament com a vectors de pressió física en la «zona grisa» sota el paraigua de la «negació plausible» estatal.

L’eixam va operar de manera multiplataforma amb una segmentació altament operativa: Facebook va funcionar com a aparador de captació comercial on es venien llanxes i es creaven quadrilles; Instagram i TikTok van catalitzar l’emoció visual generacional —orquestrada en gran part mitjançant pràctiques d’astroturfing amb comptes falsos de recent creació que clonaven textos en japonès del Vogue World per burlar els algoritmes de recomanació—; i WhatsApp i Telegram es van convertir en els veritables centres de planificació tàctica on es votaven rutes encriptades de Google Maps i es coordinaven bitllets ferroviaris de l’operadora ONCF, concentrant el 40,7% dels seus missatges de matinada per eludir el rastreig policial.

Finalment, aquest esdeveniment exemplifica a la perfecció «el camp de batalla regulador» europeu: davant l’absència d’una ciberintel·ligència preventiva per part de l’Estat espanyol, la reacció física va ser desplegar una arquitectura hostil de barreres flotants i xarxes per a redefinir artificialment el límit fronterer, mentre que la resposta digital va obligar a la Comissió Europea a pressionar Meta i TikTok perquè activessin mecanismes de crisi per monitoritzar i retirar continguts, forçant debats sobre la col·laboració de les plataformes i els límits legals de la retirada de continguts per no incórrer en una censura de la llibertat d’expressió o en una vulneració dels drets humans. El ciutadà d’aquesta democràcia atomitzada ja no és només un espectador connectat, sinó la mateixa matèria primera d’un algoritme geopolític que converteix les frustracions socials en forces de xoc demogràfiques contra les fronteres nacionals.

Hashtags:

• Principals / Temàtics: #Intel·ligènciaArtificial #IAPolítica #MàrquetingPolític #PersuasióAlgorítmica #ComunicacióPolítica #DemocràciaDigital
• Conceptes clau: #Microsegmentació #HackingCognitiu #AddiccióAtomitzada #Deepfakes #BotsPolítics #Neuromàrqueting
• Tendències / Debat: #FuturDeLaDemocràcia #RegulacióIA #LliureAlbir #TecnologiaISocietat #Desinformació #AISlop
• En anglès (per a major abast algorítmic): #PoliticalMarketing #AIinPolitics #CyberPolitics #DigitalDemocracy

*Nota de la redacció: Aquest article ha estat documentat, estructurat i redactat amb l’assistència d’eines d’Intel·ligència Artificial (models de recerca avançada i generació de text). Cap bot ha estat maltractat ni manipulat cognitivament durant el procés de creació. La supervisió, el to irònic i el criteri analític continuen sent, almenys de moment, una responsabilitat estrictament humana.

Obres citades

1. Lies, damned lies and AI: the newest way to influence elections may …, fecha de acceso: abril 21, 2026, https://www.theguardian.com/us-news/2025/nov/13/ai-campaign-videos-elections
2. How the Far-Right and Far-Left Went Viral on German TikTok – VSquare.org, fecha de acceso: abril 21, 2026, https://vsquare.org/germany-election-social-media-tiktok-campaign-ai-afd-die-linke/
3. How the European far-right is using AI-generated content to engage voters – EDMO, fecha de acceso: abril 21, 2026, https://edmo.eu/publications/how-the-european-far-right-is-using-ai-generated-content-to-engage-voters/
4. La Persuasión Algorítmica_ De la Propaganda de Masas a la Adicción Atomizada y su Impacto en la Democraciapolítica Global.pdf
5. Politics Meets AI: Tamil Nadu’s Legacy War – YouTube, fecha de acceso: abril 21, 2026, https://www.youtube.com/watch?v=nEkmqkvWKKQ
6. Fer sàtira política amb IA: qui hi ha rere els vídeos virals? – VilaWeb, fecha de acceso: abril 21, 2026, https://www.vilaweb.cat/noticies/repte-satira-politica-ia-videos-virals-nadal/
7. VÍDEO I Les parelles impossibles que la IA fa possibles per Nadal – ElMon, fecha de acceso: abril 21, 2026, https://elmon.cat/societat/video-parelles-impossibles-que-la-intelligencia-artificial-fa-possibles-per-nadal-943199/
8. Edward Bernays – Wikipedia, fecha de acceso: abril 21, 2026, https://en.wikipedia.org/wiki/Edward_Bernays
9. Edward Bernays: The art of manipulation – MD Marketing Digital, fecha de acceso: abril 21, 2026, https://www.mdmarketingdigital.com/blog/en/edward-bernays-the-art-of-manipulation/
10. Edward Bernays – Wikiquote, fecha de acceso: abril 21, 2026, https://en.wikiquote.org/wiki/Edward_Bernays
11. The world’s most incredible spin-master | Planned Man, fecha de acceso: abril 21, 2026, https://www.plannedman.com/entertainment/the-worlds-most-incredible-spin-master/
12. How Edward Bernays Gets You to Buy Things You Didn’t Need: Propaganda, Feminism, Advertising & Capitalism Explained – Lexicon, fecha de acceso: abril 21, 2026, https://lexiconthai.com/blog/how-edward-bernays-gets-you-to-buy-things-you-didnt-need/
13. Edward Bernays: The Original Influencer – History Today, fecha de acceso: abril 21, 2026, https://www.historytoday.com/miscellanies/original-influencer
14. Big data» y política El poder de los algoritmos – Nueva Sociedad, fecha de acceso: abril 21, 2026, https://nuso.org/articulo/big-data-y-politica/
15. El algoritmo de X empuja a los usuarios a posiciones políticas más conservadoras, fecha de acceso: abril 21, 2026, https://www.agenciasinc.es/Noticias/El-algoritmo-de-X-empuja-a-los-usuarios-a-posiciones-politicas-mas-conservadoras
16. r/TrueReddit on Reddit: Torches of Freedom: Women and Smoking Propaganda, fecha de acceso: abril 21, 2026, https://www.reddit.com/r/TrueReddit/comments/1bioiae/torches_of_freedom_women_and_smoking_propaganda/
17. He Said Cigarettes To Women Are «Torches Of Freedom» – YouTube, fecha de acceso: abril 21, 2026, https://www.youtube.com/watch?v=SRjbXiwNVDc
18. Edward Bernays Explains How He Sold American Women On Smoking – Reddit, fecha de acceso: abril 21, 2026, https://www.reddit.com/r/videos/comments/9p4h74/edward_bernays_explains_how_he_sold_american/
19. GUESS, Vogue y la modelo creada con IA: ¿avance creativo o retroceso en diversidad?, fecha de acceso: abril 21, 2026, https://remmediaconsulting.com/guess-vogue-y-la-modelo-creada-con-ia-avance-creativo-o-retroceso-en-diversidad/
20. Aitana López, la ‘influencer’ creada con IA, aplaude la decisión de usar copias digitales de modelos en anuncios: «La perfección se edita» – 20Minutos, fecha de acceso: abril 21, 2026, https://www.20minutos.es/noticia/5698973/0/aitana-lopez-influencer-creada-con-ia-aplaude-decision-usar-copias-digitales-modelos-anuncios-perfeccion-se-edita/
21. Meet Ashley, the first AI political campaign caller | Reuters – YouTube, fecha de acceso: abril 21, 2026, https://www.youtube.com/watch?v=jVrnMZnDfx0
22. Meet Ashley, the AI-powered campaign robo-caller debuting in 2024 U.S. political races, fecha de acceso: abril 21, 2026, https://www.youtube.com/watch?v=ZJED4nnl93Q
23. Experts warn of threat to democracy from ‘AI bot swarms’ infesting social media, fecha de acceso: abril 21, 2026, https://www.theguardian.com/technology/2026/jan/22/experts-warn-of-threat-to-democracy-by-ai-bot-swarms-infesting-social-media
24. AI-generated disinformation poses threat of misleading voters in 2024 election | PBS News, fecha de acceso: abril 21, 2026, https://www.pbs.org/newshour/politics/ai-generated-disinformation-poses-threat-of-misleading-voters-in-2024-election
25. How AI-generated deepfakes threaten the 2024 election – The Journalist’s Resource, fecha de acceso: abril 21, 2026, https://journalistsresource.org/home/how-ai-deepfakes-threaten-the-2024-elections/
26. The apocalypse that wasn’t: AI was everywhere in 2024’s elections, but deepfakes and misinformation were only part of the picture – Ash Center, fecha de acceso: abril 21, 2026, https://ash.harvard.edu/articles/the-apocalypse-that-wasnt-ai-was-everywhere-in-2024s-elections-but-deepfakes-and-misinformation-were-only-part-of-the-picture/
27. Elections 2026: ECI Calls for Responsible Use of Social Media and AI Tools, fecha de acceso: abril 21, 2026, https://www.scconline.com/blog/post/2026/04/21/eci-regulates-social-media-during-elections-2026/
28. India’s state elections see AI moving from the margins to the mainstream – CNA, fecha de acceso: abril 21, 2026, https://www.channelnewsasia.com/asia/india-state-elections-ai-use-campaigning-6063751
29. Hit or not, TVK’s Vijay shakes up Tamil Nadu poll scene, fecha de acceso: abril 21, 2026, https://m.economictimes.com/news/elections/assembly-elections/tamil-nadu/hit-or-not-tvks-vijay-shakes-up-tamil-nadu-poll-scene/articleshow/130425887.cms
30. Tamil Nadu News Today | DMK Launches AI Portal To Crowdsource 2026 Election Manifesto – YouTube, fecha de acceso: abril 21, 2026, https://www.youtube.com/watch?v=-FwhhEzZknE
31. General Elections and bye-elections 2026: ECI action on unlawful social media content, fecha de acceso: abril 21, 2026, https://www.pib.gov.in/PressReleasePage.aspx?PRID=2253528®=3&lang=1
32. Assembly polls: Election Commission takes action on 11,000 social media posts, fecha de acceso: abril 21, 2026, https://indianexpress.com/article/india/election-commission-social-media-posts-removal-ai-guidelines-west-bengal-tamil-nadu-elections-10645131/
33. Què és Polònia ? – L’humor polític a Catalunya – Trobo – Cercador català, fecha de acceso: abril 21, 2026, https://www.trobo.cat/Polo%CC%80nia.php
34. Polònia – 3Cat, fecha de acceso: abril 21, 2026, https://www.3cat.cat/3cat/polonia/
35. TRABAJO DE FIN DE GRADO. – ddd-UAB, fecha de acceso: abril 21, 2026, https://ddd.uab.cat/pub/tfg/2013/111454/TFG_yricardomartinez.pdf
36. 20 anys de Polònia: la política com mai te l’han explicat – #SomosPeriodismo, fecha de acceso: abril 21, 2026, https://somosperiodismo.es/laboratorio/20-anys-de-polonia-la-politica-com-mai-te-lhan-explicat/
37. United Unknown es un colectivo fundado en 2010, que utiliza el activismo visual y la sátira política como arma de subversión masiva. En el ámbito audiovisual, combinamos técnicas clásicas de edición con Photoshop, After Effects, Premiere, etc. con las posibilidades que ofrecen las nuevas tecnologías. Desde 2019, hemos integrado la inteligencia artificial en nuestro flujo de trabajo, fecha de acceso: abril 21, 2026, https://unitedunknown.com/info/
38. AI-Generated Lies: Deepfakes, Hallucinations, and Misinformation, fecha de acceso: abril 21, 2026, https://www.misbar.com/en/editorial/2024/09/07/ai-generated-lies-deepfakes-hallucinations-and-misinformation
39. Spanish AI satire video imagines political unity for Christmas | Digital Watch Observatory, fecha de acceso: abril 21, 2026, https://dig.watch/updates/spanish-ai-satire-video-imagines-political-unity-for-christmas
40. Unraveling neural pathways of political engagement: bridging neuromarketing and political science for understanding voter behavior and political leader perception – PMC, fecha de acceso: abril 21, 2026, https://pmc.ncbi.nlm.nih.gov/articles/PMC10771297/
41. Perception of visual political content in social media – GazeRecorder, fecha de acceso: abril 21, 2026, https://gazerecorder.com/visual-perception/
42. What Political Polarization Looks Like in the Brain – Greater Good Science Center, fecha de acceso: abril 21, 2026, https://greatergood.berkeley.edu/article/item/what_political_polarization_looks_like_in_the_brain
43. Neuropolitics, Where Campaigns Try to Read Your Mind, fecha de acceso: abril 21, 2026, https://clbb.mgh.harvard.edu/neuropolitics-where-campaigns-try-to-read-your-mind/
44. Neuropolitics, Where Campaigns Try to Read Your Mind – Association for Psychological Science, fecha de acceso: abril 21, 2026, https://www.psychologicalscience.org/news/neuropolitics-where-campaigns-try-to-read-your-mind.html
45. “Tenés cara de…”: un algoritmo estima tu orientación política con una precisión del 72 por ciento – La Nación, fecha de acceso: abril 21, 2026, https://www.lanacion.com.ar/tecnologia/tenes-cara-de-un-algoritmo-estima-tu-orientacion-politica-con-una-precision-del-72-por-ciento-nid23052024/
46. Neuromarketing: How Companies Hack Your Brain – YouTube, fecha de acceso: abril 21, 2026, https://www.youtube.com/watch?v=sVpSr5xJiNw
47. Brain-Scan Testing of Political Ads – YouTube, fecha de acceso: abril 21, 2026, https://www.youtube.com/watch?v=coOfRuC7J6Y
48. How Marketers are Trying to Read Your Mind | Quantum Marketing – YouTube, fecha de acceso: abril 21, 2026, https://www.youtube.com/watch?v=H6WZAYJKiMo
49. International AI Governance Explained: EU vs US vs China — The Future of AI Regulation, fecha de acceso: abril 21, 2026, https://www.youtube.com/watch?v=ldBrCJENOJ8
50. Eugeni Xammar i Puigventós – Viquipèdia, l’enciclopèdia lliure, fecha de acceso: abril 21, 2026, https://ca.wikipedia.org/wiki/Eugeni_Xammar_i_Puigvent%C3%B3s
51. A Look Inside China’s Social Credit System | NBC News Now – YouTube, fecha de acceso: abril 21, 2026, https://www.youtube.com/watch?v=0cGB8dCDf3c
52. Social Credit System Coming To China, With Citizens Scored On Behavior | NBC Nightly News – YouTube, fecha de acceso: abril 21, 2026, https://www.youtube.com/watch?v=NOk27I2EBac
53. China ranks ‘good’ and ‘bad’ citizens with ‘social credit’ system – YouTube, fecha de acceso: abril 21, 2026, https://www.youtube.com/watch?v=NXyzpMDtpSE
54. How China’s high-tech ‘eyes’ monitor behavior and dissent | PBS News, fecha de acceso: abril 21, 2026, https://www.pbs.org/newshour/show/how-chinas-high-tech-eyes-monitor-behavior-and-dissent
55. Psychological Operations in Digital Political Campaigns: Assessing Cambridge Analytica’s Psychographic Profiling and Targeting – Frontiers, fecha de acceso: abril 21, 2026, https://www.frontiersin.org/journals/communication/articles/10.3389/fcomm.2020.00067/full
56. La candidata del algoritmo: cuando la política se convierte en interfaz – Anáhuac Landscape, fecha de acceso: abril 21, 2026, https://www.anahuaclandscape.com/post/la-candidata-del-algoritmo-cuando-la-pol%C3%ADtica-se-convierte-en-interfaz