La recent investigació de l’historiador Marcos Robles, realitzada per encàrrec de Memòria Democràtica, ha tret a la llum una tragèdia silenciada durant vuit dècades: la mort de més de 5.700 pacients en centres psiquiàtrics catalans entre 1936 i 1939, víctimes d’una fam estructural i un col·lapse assistencial sense precedents. L’estudi documenta un escenari de mort massiva on centres com l’hospital de Sant Boi van assolir una taxa de mortalitat masculina de l’esfereïdor 74%, mentre que l’Institut Mental de Sant Andreu va registrar un 50%, revelant que milers de persones van morir de caquèxia i enterocolitis en el que es defineix com un «doble abandonament» institucional i familiar. Aquestes víctimes invisibles, sovint enterrades en fosses comunes sense senyalitzar com la de Sant Boi —que amb més de 3.000 inhumacions podria ser la fossa més gran de la Guerra Civil a Catalunya—, representen un col·lectiu que va ser desprioritzat en el sistema de racionament i posteriorment esborrat del relat històric per l’estigma social, exigint avui un acte urgent de justícia, veritat i dignificació.