En sentit figurat, matar, fer estrall. Des de dalt de la muralla van escabetxar bona part dels atacants fins que aquests es van retirar. També en sentit figurat i col·loquial s’usa com a equivalent de ‘suspendre (un estudiant que s’examina)’. El professor ha escabetxat molts alumnes.

Matar. El van atrapar en un carreró i allí el van pelar.

1  Treure la freixura o les entranyes (especialment els pulmons) d’un animal. 2 Per extensió, matar. Si m’enganyes, t’esfreixuro. Esfreixurar-se també pot voler dir ‘fatigar-se en extrem en algun treball, treure el fetge per la boca’: Ara s’esfreixura en aquesta feinada, però després diu que podrà descansar.

Fer menjar (normalment a un gos) una boleta composta d’una barreja de metzines, vidre mòlt, etc., amb bocins de carn, pa o altres menges, amb la finalitat de matar-lo. En aquella època a la comarca hi havia molts gossos malalts i vagabunds i de vegades optaven per donar-los la bola perquè eren un perill.

Menjar una miqueta per fer-se passar la gana. A mig matí sempre mato la gana amb uns quants fruits secs. També: matar (o trencar) el cuc

Refrany que expressa que tenir necessitat d’una cosa és prou motiu per pensar-hi contínuament, fins i tot en somnis. També: qui té fam, somia truites (o coques o rotllos o cassoles); vegeu-ne més variants a la Paremiologia catalana comparada digital

1  Arribat a l’adolescència o a l’edat adulta. No et sembla que ets massa ganàpia per fer aquestes criaturades? Tant la canalla com alguns ganàpies es delien per pujar als cavallets. 2  Que fa coses pròpies d’una criatura. Que no ho veus, ganàpia, que pots prendre mal?

Frase amb què s’expressa que els iguals o similars en comportament, educació, gustos, economia… acaben per ajuntar-se perquè es complementen, encara que no sempre els vingui de gust. Segons el Diccionari del català popular i d’argot, de Joaquim Pomares, es diu també quan s’ajunten coses perjudicials: Té la dona malalta i s’ha quedat sense feina;… Read more »

Que té molta gana. Ja s’ho acabarà de menjar; és força ganut. Per extensió, desitjós d’una cosa, aplicat sobretot a algú que té cobdícia, ambició de riqueses. Tan ganuts que són i tan poc que li cobren de lloguer. També: ganós -osa

En abundància. En aquell negoci, guanyen diners a la gana. També es pot usar la gana, sense preposició: A Morella nevava la gana i més.