Un poquet, tot just un poc. És un sentit matisat o tamisat d’una mica, que el DIEC defineix com ‘que ultrapassa lleugerament la mesura desitjable o habitual’. Si diem És una mica mica salat entenem que potser no és tan salat com si haguéssim dit És una mica salat, o és que som més complimentosos… Read more »

L’un al costat de l’altre; es diu de dues o més persones o coses col·locades una a la dreta o a l’esquerra d’una altra sense res entremig. A classe seuen costat per costat i no els veuràs mai que no enraonin.

Al capdavall, de fet, al cap i a la fi. És una bona màquina, però, fet i fet, no dona gaire més rendiment que l’altra. Fet i fet, l’ensopiment només està en nosaltres.

Directament i sense obstacles. A la tarda el sol toca de ple a ple a la terrassa. També: de ple Tirava contra l’ampolla i l’ha encertada de ple.

Abans, en un temps anterior a l’actual, fa molts anys. Temps era temps que ací hi havia viscut un home amb fama de bruixot. «Temps era temps hi hagué la vaca cega: | jo só la vaca de la mala llet», fan uns versos de Pere Quart («La vaca suïssa»).

Vindrà un dia…; expressió amb què s’al·ludeix al que s’esdevindrà en el futur. Vindrà temps que els catalans ho tindrem tot pagat, profetitzà Francesc Pujols. Vegeu també temps a venir.

Ser gran, tenir edat. També se sol usar amb referència sobretot a les criatures, llavors en el sentit de ‘tenir poca edat, ser molt jove’: Quant de temps té aquest nen? Té poc temps (té pocs mesos).

De tant en tant, algunes vegades. Els convidava a dinar de temps en temps, per les grans diades.

Ésser lent a produir-se. Necessitarà molts mesos per a recuperar-se; són lesions que volen temps a guarir-se. Li costarà d’aclimatar-se a Grenlàndia; això vol temps. Tot vol temps i paciència

A poc a poc, lentament. Fes-ho a espai, no siga cosa que t’equivoques. També: espai, d’espai, espau (o a espau) Anem espai perquè no tenim pressa. Açò s’ha de fer espau, si volem que ens isca bé.