Cada dos dies, un dia sí, un dia no. No puc venir cada dia, però vindré dia per altre. També: dia part altre Ací, el correu no arriba cada dia, sinó dia part altre.

Molt avançada la nit. Vam arribar a casa a nit batent, ja no hi havia ningú pels carrers. Alguns sinònims d’aquesta expressió són: a les hores petites (a les petites), a alta hora (o altes hores) de la nit, gran nit…

Alguna cosa, ser molt antiga. Això que m’expliques de les gorres de cop és de quan Judes era fadrí i sa mare festejava; ara ja no se’n porten. De dites per a referir-se a l’antigor n’hi ha una bona pila, com ara de l’any de la picor, de l’any de la Quica, de l’any vuit,… Read more »

El mateix dia de la setmana entrant. D’avui en vuit, és a dir, dilluns de la setmana vinent, inaugurarem el poliesportiu. També s’usa l’expressió d’avui en quinze: el mateix dia de la setmana entrant no l’altra.

En el dia en què som. Ha arribat avui, aquest matí. Arribarà avui, aquest vespre. D’avui en vuit, en quinze, a tres mesos, a un any. També s’ha substantivitzat: L’avui és trist, l’ahir qui sap on para… «L’ahir no existeix, el demà encara no ha arribat. Només tenim l’avui. Som-hi doncs!» (Teresa de Calcuta).

Construcció de fusta, de metall o d’un altre material, disposada per a surar i córrer sobre l’aigua, amb mitjans de propulsió, destinada a transportar persones o coses. Nau cuirassada. Nau de vela, de vapor. Varar una nau. Armar, amarinar, una nau.

1  Condició d’ésser humà, natura humana. La malaltia havia esborrat qualsevol vestigi d’humanitat del seu rostre. 2  Gènere humà. Els mals que afligeixen la humanitat. 3  Compassió per les desgràcies dels humans. Tractar algú amb humanitat.

Espai de temps comprès entre punta de dia i migdia. A les onze del matí. Avui ha fet un bon matí. Veniu demà al matí cap allà a les nou. També, col·loquialment: dematí (aglutinació de de matí): «Les nenes maques al dematí | s’alcen i reguen el seu jardí».

Turista estranger (normalment en to pejoratiu o despectiu). Amb aquests pantalons curts sembles un guiri. El meu barri s’ha omplert de guiris.

Àpat que, sobretot els polítics, ofereixen als periodistes perquè els tractin bé.