• Marianao la microhistòria que explica Espanya i Catalunya
    🏰Marianao's: 📍Punt mut de 🔀 subversions al 📜 Segle XX - 📜Memòria i 🙏Homenatges - 🎬Realitzacions

    🌿MARIANAO’s: De la Plantació Cubana 🇨🇺 al Clúster de la Memòria Democràtica 🗳️. Una història inèdita de Sant Boi.🏘️

    desembre 3, 2025 - Per 

    Oblidada durant 16 anys, la memòria d’una urbanització de Sant Boi es revela com el cor ocult de la història d’Espanya. El Parc de Marianao, construït amb fortuna esclavista i seu de la repressió contra els obrers, va ser més tard víctima de l’espoli franquista i, finalment, el bressol de la ràdio democràtica i l’activisme. Prepareu-vos per un viatge de 135 anys que connecta l’explotació colonial, el gran “pelotazo” urbanístic del Franquisme, i la sobirania ciutadana. Us presentem la recopilació històrica més completa sobre Marianao, des del luxe dels Indianos (1880) fins al Clúster de Salut Mental (2015), amb nou material d’arxiu de Carles Serret i els testimonis inèdits de la resistència. Feu clic per descobrir els set capítols (i dotze publicacions amb fonts multimèdia i IA) que trenquen el silenci de la història!

    L’origen i el desenvolupament del projecte

    El 3 de març del 2009 es va presentar un projecte als ‘VII Premi (municipal) Carles Martí i Vilà’ amb el títol: “MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya“. Es definia així: “Projecte de recuperació de la memòria històrica dels residents, estiuejants i masovers de la urbanització Parc de Marianao de Sant Boi de Llobregat, des del seu context originari fins el seu desenvolupament en el període franquista i de la transició espanyola. Aquest nucli ha estat protagonista mut de les subversions conservadores i progressistes més rellevants a tota Espanya del segle XX i que han marcat el nostre present”. Es publicaría en format bloc (web SantBoi.Tv) i vídeo (YouTube).
    Després de fer els enregistraments i rebre el suport de l’Arxiu Històric Municipal de Sant Boi de Llobregat, en la figura del seu Director Carles Serret, amb una completa entrevista per Carles Vallejo com a resident i activista per a la recuperació de la memoria històrica, es va perdre el material grabat i diluir el projecte.
    Van pasar 16 anys, el 2025, on es va rescatar tot el material d’una copia que es fa ver en un vell disc dur. I ens varem proposar rescatar la producció del projecte:

    Amb la intenció de compartir amb els veins de Sant Boi de Llobregat, recollint les noves aportacions del Carles Serret en tots aquests anys que ha realitzat i publicat des de Blogger, Radio Sant Boi, Facebook i Youtube; i altres de noves aportacions d’investigació, varem actualitzar el contingut ampliant la història de Marianao i comparant-la amb l’estat en cada moment amb la vila de Sant Boi.

    ‘MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya’ (CAPÍTOLS)

    CapítolTítol Complet del CapítolPeríode TemporalSinopsi i Temes Clau
    0PRESENTACIÓS. XIX – ActualitatResum de l’evolució del Parc de Marianao, de finca senyorial a espai cívic.
    1Del somni colonial a l’epicentre modernista i polític1866-1929Salvador Samà (Marquès) com a esclavista; la construcció dels Parcs (Marianao/Cambrils); influència en el Pistolerisme i el Cop de Primo de Rivera.
    2Un escenari de convulsions i silenci durant la República i la Guerra Civil1931-1950La repressió, la història de la Família Vallejo (activisme i resistència), i el destí de la propietat dels Samà sota la dictadura.
    3Del marquesat a la parcel·lació: un negoci amb ombres franquistesc. 1940-1974L’espoli: la condemna per Maçoneria; la venda forçada a Abdón Bordoy (finançat per Joan March); el model del pelotazo urbanístic.
    4Un microcosmos de classes i ideologies1940-1975L’evolució social: del destí d’estiueig burgès prebèl·lic a la barreja social postguerra; la integració tardana amb la vila de Sant Boi.
    5Un plató imaginari i cultura popular, amb un tràgic epíleg1880-1980La transformació socioeconòmica i la revalorització cultural, des de l’exclusivitat aristocràtica a la resistència de base.
    6De la clandestinitat franquista a l’epicentre del catalanisme i la salut mental1963-2015L’Agermanament antifranquista; l’adquisició municipal (1974); el Palau com a seu de Ràdio Sant Boi (1980) i el Clúster de Salut Mental (2015).
    AnnexMarianao’s: Un Viatge per 150 Anys de Sindicalisme, Poder i Contrast Social150 AnysRecorregut conceptual: contrast entre el poder econòmic (Samà, March) i la lluita obrera local (Balbina Pi, Carles Vallejo); ús col·lectiu del Palau (refugi de guerra, centre de salut mental).
    MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya – 0. 📜PRESENTACIÓ – SantBoi[.Tv]ai
    El Parc de Marianao, i espai residencial, situat a Sant Boi de Llobregat, és un lloc amb una història rica i complexa que abasta des del segle XIX fins a l’actualitat. Aquest article ofereix un resum complet de la seva evolució, destacant els esdeveniments i personatges clau que han marcat la seva trajectòria.
    Marianao: la microhistoria que explica España. PodCast Gemini IA (Esp.)

    1. Marianao’s: del 🌴somni colonial a➡️ l’epicentre modernista🏛️ i polític🗳️ (1866-1929)

    👇 1.1. QUI ERA EL MARQUÉS DE MARIANAO? Els Marianao esclavistes i Rafaela Torrents i Higuero (Segle XIX)

    MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya – 1. Marianao’s: del 🌴somni colonial a➡️ l’epicentre modernista🏛️ i polític🗳️ (1866-1929) – SantBoi[.Tv]ai
    L’entrevista sobre Salvador Samà i Torrents, a través de les perspectives de Carles Vallejo i Carles Serret, explora la vida i influència de Salvador Samà i Torrents, el Marquès de Marianao, en el context de les subversions del segle XX a Espanya. Es desglossen els orígens, la pèrdua de les colònies espanyoles, la influència en la restauració borbònica, la seva participació en la repressió del moviment obrer, i la seva implicació en el cop d’estat de Primo de Rivera després de fer-se responsable del Somaten.

    👇 1.2. ELS PALAUS I ELS PARCS DELS INDIANOS SAMÀ (Cambrils més modernista i Marianao mès medieval i gòtic)

    MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya – 1. Marianao’s: del 🌴somni colonial a➡️ l’epicentre modernista🏛️ i polític🗳️ (1866-1929) – SantBoi[.Tv]ai
    El llegat dels “Indianos”, aquells catalans que van fer fortuna a Amèrica i van retornar amb el desig de plasmar la seva riquesa i influència en la seva terra natal, és un capítol fascinant de la nostra història, però també un que requereix una anàlisi crítica de les seves arrels. Entre ells, la família Samà destaca no només per la seva prosperitat, sinó per la visió arquitectònica i paisatgística que va importar des de les terres cubanes, una fortuna construïda, en part, sobre el tràfic d’esclaus i l’explotació laboral a les seves plantacions de sucre. Aquest post explora com la vibració de Marianao a l’Habana va inspirar dues joies arquitectòniques a Catalunya: el Parc Samà de Cambrils, amb una inclinació modernista, i el Parc Marianao de Sant Boi, amb un caràcter més medieval i gòtic, sense oblidar l’enginy de la gestió de les seves aigües, tot plegat emmarcat en el complex context de la seva prosperitat colonial.

    👇 1.3. MENYSPREU DELS SAMÀ A SANT BOI (incita la independència de Cuba i indiferència dels sacrificis dels santboians del 98)

    MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya – 1. Marianao’s: del 🌴somni colonial a➡️ l’epicentre modernista🏛️ i polític🗳️ (1866-1929) – SantBoi[.Tv]ai
    La pèrdua de les colònies espanyoles el 1898 va evidenciar el contrast entre les elits amb interessos colonials, com la poderosa família Samà, i els sacrificis gairebé invisibles dels soldats locals. Mentre Salvador Samà i Torrents, Marquès de Marianao, amb grans fortunes a Cuba i Filipines 💰, suggeria abandonar l’illa caribenya per defensar altres territoris, a Sant Boi, molts joves de famílies humils morien o quedaven afectats a la guerra, tornant sovint amb problemes de salut mental i sense reconeixement. Aquesta investigació, basada en documents de l’Arxiu Municipal Històric de Sant Boi, posa de manifest la manca d’inversions en obres de beneficència per part de la família Samà i Torrents en la seva localitat d’evasió, subratllant una indiferència de l’elit davant del patiment dels seus conciutadans més vulnerables. Un exemple colpidor? Els 26 “últims de Cuba” 💔 que, el 1901, van acabar ingressats al psiquiàtric de Sant Boi, sense honors ni cap mena de reconeixement.

    👇 1.4. INFLUÈNCIES DELS SAMÀ (repressió a l’anarcosindicalisme creixent i seu de Primo de Rivera)

    MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya – 1. Marianao’s: del 🌴somni colonial a➡️ l’epicentre modernista🏛️ i polític🗳️ (1866-1929) – SantBoi[.Tv]ai
    El període comprès entre 1917 i 1923 a Catalunya va ser una època de convulsió social i política extrema, coneguda com el Pistolerisme. Aquesta “guerra social” va enfrontar obrers anarcosindicalistes i forces patronals i estatals, culminant en el cop d’estat de Primo de Rivera el setembre de 1923. En aquest escenari de tensió, figures de Sant Boi de Llobregat van jugar papers fonamentals i antagònics, des de la resistència obrera (Balbina Pi i Sanllehy) fins a la cúpula de la repressió. Aquest post explora el paper crucial de la família Samà, especialment el Marquès de Marianao, i la seva connexió amb la repressió de l’anarcosindicalisme i la gestació de la dictadura.

    👇 1.5. LA FI DELS SAMÀ A SANT BOI (la II República i la LRMC – Llei de Repressió de la Maçoneria i el Comunisme)

    MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya – 1. Marianao’s: del 🌴somni colonial a➡️ l’epicentre modernista🏛️ i polític🗳️ (1866-1929) – SantBoi[.Tv]ai
    La història de la família Samà a Sant Boi de Llobregat, coneguts com a “Indianos” que van construir els majestuosos Parcs de Samà i el de Marianao, és un fascinant mirall de les convulsions del primer terç del segle XX a Espanya. Des d’una posició de poder i influència, arrelada en el seu origen colonial i la seva fortuna, els Marquesos de Marianao van veure com la Segona República, la devastadora Guerra Civil i la repressió de la dictadura franquista van erosionar dràsticament el seu llegat. En aquest article, explorarem el destí del II Marquès, Salvador Samà i Torrents, i el III Marquès, Salvador Samà i Sarriera, la vida del qual es va veure truncada per una inesperada condemna per maçoneria. Prepara’t per descobrir com la història d’una família il·lustre amb presència i llegat a Sant Boi visualitza les profundes divisions d’una època.

    2. Marianao’s: Un escenari de convulsions ⚔️ i silenci 🕯️ durant la República i la Guerra Civil (1931-1950)

    MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya – 2. Un escenari de convulsions ⚔️ i silenci 🕯️ durant la República i la Guerra Civil (1931-1950) – SantBoi[.Tv]ai
    La història de Sant Boi de Llobregat, i en concret la del Parc de Marianao, és un mirall de les convulsions polítiques i socials que van sacsejar Espanya al segle XX. Les vides de la família Vallejo, entre l’activisme, la repressió i la resistència, esdevenen el fil conductor perfecte per a reconstruir un període que va transformar la ciutat, de la il·lusió republicana a la foscor de la dictadura. Seguint la seva trajectòria, des dels fronts de guerra fins a la intimitat de la seva llar, podem comprendre com el passat encara ressona avui en la nostra memòria col·lectiva.

    3. Marianao’s: Del marquesat 👑 a la parcel·lació 🏠, un negoci amb ombres 👻 franquistes

    MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya – 3. Del marquesat 👑 a la parcel·lació 🏠: un negoci amb ombres 👻 franquistes – SantBoi[.Tv]ai
    La història de la Finca de Marianao (Sant Boi de Llobregat) és una lliçó magistral de com es van consolidar les noves elits del règim franquista. Després de la Guerra Civil, el Tercer Marquès de Marianao, amb les seves connexions monàrquiques, es va convertir en l’objectiu perfecte del nou aparell repressiu. El règim va utilitzar una multa fiscal com a pretext per forçar una venda que va beneficiar Abdón Bordoy, un empresari connectat al magnat Joan March. Aquest “tripijoc” polític no només va desposseir l’aristocràcia; va inventar el model del ‘pelotazo’ urbanístic, caracteritzat per l’especulació, la rapidesa i la manca d’inversió en infraestructures, un llegat arrelat en l’urbanisme espanyol fins avui dia.

    4. Marianao’s: 🧩 Un microcosmos de 🏛️ classes i 🧠 ideologies (1940 – 1975)

    MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya – 4. 🧩 Un microcosmos de 🏛️ classes i 🧠 ideologies (1940 – 1975) – SantBoi[.Tv]ai
    L’estudi del Parc Residencial de Marianao a Sant Boi de Llobregat (1950-1970) ofereix una visió de les tensions socioeconòmiques i ideològiques de la postguerra catalana. Sant Boi, admirada com un entorn natural idíl·lic més enllà del riu Llobregat, ja havia estat un important destí d’estiueig per a les famílies barcelonines des de mitjans del segle XIX fins a l’esclat de la Guerra Civil (aproximadament 1850-1936), establint un nexe entre l’entorn rural, el nucli urbà i el nou desenvolupament residencial. Aquesta transició va passar d’un perfil d’estiuejants principalment barcelonins de la petita burgesia prebèl·lica, a una composició social notablement barrejada en classes i origen ideològic al Parc Residencial de Marianao entre el 1950 i el 1970. Malgrat l’aïllament social inicial, la connexió real entre els santboians i el nou enclavament es va concretar a la dècada de 1970, impulsada per l’expansió urbana de la vila i la crucial adquisició municipal del Palau, el llac i el nucli central del Parc.

    5. Marianao’s:🎬Un plató imaginari i 🎪 cultura popular, amb un 💔 tràgic epíleg (1880 – 1980)

    MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya – 5. 🎬Un plató imaginari i 🎪 cultura popular, amb un 💔 tràgic epíleg (1880 – 1980) – SantBoi[.Tv]ai
    El Parc de Marianao, avui una urbanització plenament integrada en el teixit de Sant Boi de Llobregat, és molt més que una antiga finca senyorial; és un palimpsest històric que encapsula la convulsa transformació socioeconòmica de Catalunya des de mitjans del segle XIX.1 Aquest espai ha transitat per tres grans etapes: l’esplendor colonial i l’exclusivitat aristocràtica del Marquesat, la instrumentalització urbanística sota el franquisme (la “Ciudad Soñada”), i la seva posterior reconquesta per a l’ús cívic i la resistència política de base.

    6. Marianao’s: De la clandestinitat franquista 🚪🔗 a l’epicentre del catalanisme 🎗️ i la salut mental 🧠 (1963-2015)

    MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya – 6. De la clandestinitat franquista 🚪🔗 a l’epicentre del catalanisme 🎗️ i la salut mental 🧠 (1963-2015) – SantBoi[.Tv]ai
    Marianao, un barri residencial de Sant Boi de Llobregat, és molt més que l’antiga finca d’un marquès indiano. La seva història encapsula perfectament la Transició Espanyola: la conquesta de l’espai públic a l’oligarquia, la resistència antifranquista protagonitzada per figures claus de la memòria democràtica, i una transformació que va convertir el Palau Marianao, d’una luxosa residència privada, en la seu de la primera ràdio democràtica municipal i, més recentment, en el Clúster de Salut Mental de Catalunya. Aquesta és la crònica d’un barri que va passar de la repressió a ser un símbol de la llibertat i la solidaritat internacional. Tot un nucli urbanitzat al voltant d’un Parc i que va donar nom a tot un barri que ampliava les infraestructures socioculturals.

    Marianao’s:🧭 Un Viatge per 150 Anys de ✊ Sindicalisme, 💪 Poder i ⚖️ Contrast Social

    MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya: 🧭 Un Viatge per 150 Anys de ✊ Sindicalisme, 💪 Poder i ⚖️ Contrast Social – SantBoi[.Tv]ai
    Sant Boi de Llobregat, avui una ciutat en creixement continu a l’àrea metropolitana de Barcelona, ​​atresora una rica i complexa història social marcada per la transformació, la lluita obrera i la presència de figures influents que van deixar la seva empremta al paisatge ia la memòria col·lectiva. Acompanyeu-nos en un recorregut pels últims 150 anys per entendre com el sindicalisme va arrelar en aquesta terra, en constant diàleg –i sovint en tensió– amb el poder econòmic i els models socials del seu temps.

    Play-lists de Marianao’s

    Logo de Sant Boi punto Te Uve
    Produïts i Realitzats el 2009 amb multicàmeres professionals HD
    logo SantBoi Tv Ai
    Produïts i Realitzats el 2025 amb IA de lliure ús

    Cronologia de la Història de Marianao’s: Des de l’estatus colonial a la sobirania ciutadana

    La següent cronologia estableix, per primera vegada de manera unificada, les fites clau de la història de la Urbanització Marianao, traçant la seva evolució des de l’estatus colonial a la sobirania ciutadana.

    AnyÀmbitEsdeveniment Clau a Marianao / Sant Boi
    c. 1866Fundació / ColonialNaixement de Salvador Samà i Torrents (II Marquès). La fortuna familiar és consolidada en el tràfic d’esclaus.
    c. 1880PatrimonialInici de les obres de la finca i el parc Marianao, amb disseny de Josep Fontseré i Mestre. Establiment com a destí d’estiueig de la petita burgesia.
    c. 1896Social / ObrerNaixement de Balbina Pi i Sanllehy, anarcosindicalista i feminista de la CNT, figura clau de la lluita obrera local.
    c. 1898Social / ColonialGuerra de Cuba. El Marquès suggereix abandonar l’illa. Profunda indiferència de l’elit Samà davant el sacrifici de soldats santboians.
    1901Social / Conseqüència26 veterans de la Guerra de Cuba, els “últims de Cuba,” acaben ingressats al psiquiàtric de Sant Boi, sense reconeixement de l’elit.
    1917-1923Polític / RepressiuEl Marquès de Marianao utilitza el seu poder en la repressió de l’anarcosindicalisme (Pistolerisme) i esdevé responsable del Somatén.
    1923 (Set.)PolíticCop d’estat de Primo de Rivera. Marianao es converteix en un centre de gestació de la dictadura.
    1938MilitarEl Palau Samà és utilitzat com a hospital de campanya durant la Guerra Civil.
    1941Repressiu / PatrimonialSalvador Samà i Sarriera (III Marquès) condemnat a 20 anys i 1 dia per Maçoneria, propiciant el seu espoli.
    c. 1944Urbanístic / EspeculacióVenda forçada (mitjançant multa fiscal) a Abdón Bordoy (finançat per Joan March) per 1.000.000 de Ptes. Inici de la parcel·lació especulativa.
    1950-1970SocialEl Parc Residencial de Marianao es desenvolupa amb una composició social marcadament barrejada en classes i origen ideològic.
    c. 1963Activisme ClandestíInici de l’Agermanament Solidari (informal) Sant Boi-Marianao (L’Habana) promogut per l’oposició antifranquista.
    1973 (Jul.)Social / ObituariMort de Balbina Pi i Sanllehy, referent de l’anarcosindicalisme i feminisme català.
    1974Patrimonial / CívicAdquisició patrimonial del Palau i el nucli central del Parc pel Municipi de Sant Boi, revertint l’espai a domini públic.
    1980 (Maig)DemocràticEl Palau Marianao esdevé la Primera Seu de Ràdio Sant Boi, símbol de la llibertat d’expressió municipal.
    2015 (Març)Transformació CívicaEl Palau Marianao es converteix en la seu del Clúster de Salut Mental de Catalunya.

    MARIANAO’s

    El Punt Mut de les Subversions (1880-2015)

    De la riquesa colonial i el tràfic d’esclaus a la lluita per les llibertats. Una història de poder, resistència i conquesta ciutadana a Sant Boi de Llobregat.

    ⚓ 1880 – 1929

    L’Ombra de la Riquesa Colonial

    El Parc de Marianao neix de la fortuna acumulada per la família Samà a Cuba, fonamentada en el tràfic d’esclaus. Mentre el Marquès construïa un paradís modernista, els joves de Sant Boi morien a les guerres colonials defensant interessos aliens.

    La Dada Colpidora (1901)

    26 Veterans

    ingressats al Psiquiàtric de Sant Boi, oblidats per l’elit que s’enriquia a l’illa.

    Prioritats de l’Elit (1898-1901)

    Comparativa conceptual entre la inversió en luxe privat i el suport social als veterans.

    1940 – 1974

    El Franquisme: Repressió i Especulació

    La dictadura franquista va reprimir la Família Samà, forçant la venda del patrimoni. Inversors especuladors van adquirir el sòl amb l’únic objectiu de la construcció massiva, que va multiplicar el valor inicial per 78, creant un nou focus de poder immobiliari.

    ⚖️

    L’Eina: La Repressió

    Salvador Samà condemnat a 20 anys per Maçoneria (1941). La multa fiscal força la venda ràpida del Palau.

    💰

    El Benefici: x78

    El valor del sòl va passar d’1 milió de pessetes (preu de compra forçada) a un valor especulatiu massiu.

    🕊️

    La Resposta: La Lluita Civil

    La Família Vallejo i altres ciutadans actius inicien l’oposició al règim des de Marianao, defensant els valors democràtics.

    Metamorfosi Social: Tres Èpoques

    Marianao ha viscut tres vides diferents. Aquest gràfic analitza com han canviat les dinàmiques de poder, accés públic i llibertat política al llarg de 135 anys.

    Època Colonial (1880-1930)

    Dominada per Samà i la repressió a la classe obrera. Actiu: Balbina Pi.

    Franquisme (1939-1975)

    Especulació massiva i lluita per la llibertat. Actiu: Família Vallejo.

    Democràcia (1980-2015)

    Recuperació cívica i socialització del Palau. Actiu: Carles Serret i Moviment Ciutadà.

    Cronologia de la Resistència

    1917-1923

    Balbina Pi i la Lluita Obrera

    Mentre Samà exercia el poder colonial, Balbina Pi (CNT) esdevenia un símbol local de la Resistència Obrera contra les elits.

    Inici de la parcel·lació i especulació forçada a mans d’inversors privats. Neix la “Ciudad Soñada” sense cap visió cívica.

    1944

    El ‘Pelotazo’ Urbanístic

    Anys 50-70

    Els Vallejo i l’Antifranquisme

    La Família Vallejo és un nucli de lluita per les llibertats, esdevenint clau en el moviment antifranquista local i la Transició.

    Impuls per recuperar la memòria històrica de Marianao. Les seves investigacions són clau per socialitzar l’ús del Palau i entendre’n el passat.

    Anys 80 – 2015

    Carles Serret i la Memòria Cívica

    Protagonistes Clau: L’Evolució del Poder

    👑

    Salvador Samà

    Poder Colonial (1880-1939)

    Luxe finançat per l’esclavitud. Elit terratinent.

    ✊

    Balbina Pi

    Resistència Obrera (1910-1936)

    Símbol de l’oposició anarcosindicalista a les elits colonials.

    📈

    Inversors Franquistes

    Especulació Massiva (1944-1975)

    Compradors del sòl, enfocats en el guany immobiliari ràpid.

    🕊️

    Família Vallejo

    Lluita per la Democràcia (1950-1980)

    Nucli antifranquista clau per a l’avenç de les llibertats cíviques.

    📚

    Carles Serret

    Recuperació Cívica (1980-2015)

    Historiador clau per destapar el passat colonial i l’especulació del parc.

    Epíleg: Un Cercle Tancat

    On abans hi havia luxe excloent finançat pel dolor llunyà, avui hi ha un espai de cura comunitària. El Palau Marianao ha passat de símbol d’oligarquia a far de Salut Mental. Gràcies a la tasca de Carles Serret, la història és ara visible.

    2025: Memòria Recuperada

    Conclusions i Recomanacions

    L'anàlisi del projecte "MARIANAO’s" confirma la seva rellevància no només com a exercici de recuperació de la memòria local, sinó com a eina metodològica per entendre la història d'Espanya a través de la microhistòria. La urbanització Parc de Marianao és, efectivament, un microcosmos on es manifesten totes les grans fractures ideològiques, econòmiques i socials del segle XX.

    El valor de la recopilació resideix en la seva capacitat per traçar una narrativa de continuïtat que abasta temes complexos. La història de la família Samà és presentada com un cicle que va del somni colonial basat en l'esclavisme i la repressió obrera, a ser víctima de la seva pròpia lògica repressiva sota el franquisme (condemna per Maçoneria i expoli), que al seu torn va inaugurar el model urbanístic especulatiu. Aquest estudi demostra que el franquisme va utilitzar la repressió ideològica com a mecanisme d'extracció de riquesa, desposseint les velles èlits per beneficiar les noves.

    La culminació cívica d'aquesta història, amb l'adquisició municipal del Palau el 1974 i la seva posterior transformació en la seu de la ràdio democràtica i, finalment, en el Clúster de Salut Mental el 2015, tanca el cercle narratiu. L'espai, fundat sobre el patiment i l'extracció, s'ha reconvertit en un centre de sanació i servei públic, simbolitzant la victòria de la sobirania ciutadana sobre l’oligarquia i la repressió.

    📜 Obre i Descarrega't el Document Final 💾 què Conclou i Projecta Tot Aquest Treball de Recull de Memòria Històrica de Marianao 🏘️ i de Disposició Totalment Gratuïta! 🆓

    👥CRÈDITS: 🎬Equip de trerball i 🎙️Historiadors i Testimonis de l'obra

    El projecte documental 'Marianao's' (2009-2025) no hauria estat possible sense la confluència de l'expertesa tècnica, el rigor històric i el testimoni viu dels seus participants. Aquesta sèrie, culminada a SantBoi.Tv, teixeix la història de la finca i la urbanització de Marianao des de la influència cubana fins a l'activisme antifranquista.

    🎬 L'Equip del Projecte

    El projecte ha estat impulsat per un equip multidisciplinari que ha garantit tant la profunditat del contingut com la seva qualitat audiovisual:

    • Carles Vallejo Calderón: Aporta la memòria política i social del barri. Activista antifranquista i sindicalista de CCOO, la residència de tota la família a la Torre 'El Cerezo' de Marianao va ser un centre de reunions clandestines durant el franquisme. La seva perspectiva de resident i lluitador és crucial per entendre la història de la resistència local.
    • Ibán Arévalo Bernabé: La columna vertebral tècnica del projecte. Professor de Filosofia, realitzador i editor audiovisual, i fundador de SantBoi.Tv. Ha dirigit la tasca documental i d'edició des dels primers enregistraments de 2009, assegurant la divulgació del patrimoni immaterial local.
    • Val.Machío: Periodista i professor en Mitjans. Ha estat l'encarregat de la culminació multimèdia-web del projecte, donant forma definitiva a 'Marianao's' amb el tancament de la sèrie en capítols a SantBoi.Tv el 2025.

    🎙️ Els Testimonis i Historiadors Fonamentals

    La base documental del projecte resideix en les veus d'experts i testimonis que connecten directament amb el passat de la finca:

    • Carles Serret i Bernús: Director de l'Arxiu Històric Municipal de Sant Boi (AHMSB). La seva figura és el garant documental del projecte, proporcionant la base fundada sobre els Samà, la urbanització i el context local, a través de la seva expertesa i els seus nombrosos registres de divulgació (Ràdio Sant Boi, blogs).
    • Tate Cabré: Periodista cultural i professora de Comunicació. Enregistrada el 2009, la seva expertesa en Gaudí i el llegat dels 'indians' (a partir de la seva obra Cuba a Catalunya...) és vital per enquadrar el Palau de Marianao i la fortuna dels Samà amb la seva connexió colonial i cubana.
    • Mateu Campomar: Un testimoni únic, ja que va ser primer Administrador dels Samà i després Gestor de la Urbanització per a Abdón Bordoy. Aporta el coneixement clau sobre la transició de propietat i la gestió de la finca en les seves dues grans etapes històriques.
    • Sr. Bota: Cunyat de Mateu Campomar, va ser barquer del llac del Palau. El seu record de la canalització d'aigües i de la vida quotidiana ofereix detalls íntims i inèdits sobre el funcionament de l'antiga possessió dels marquesos.
    • Josep Faura i Bergès: L'últim massover de la família Faura que va treballar per als Samà. El seu testimoni representa la memòria de la pagesia local, amb records potents sobre la vida rural a la finca i la repressió social i lingüística durant el Franquisme.

    Després de recórrer aquests 135 anys d’història, la memòria de Marianao ja no pot ser un "punt mut". Ara que les subversions, l'expoli i la resiliència han estat documentades, és el nostre deure projectar aquest coneixement al futur. Comparteix aquesta crònica inèdita, visita els espais de memòria històrica (el Palau, la Miranda, l'entorno del Parc... ) amb una nova mirada crítica i participa activament en la protecció d’aquest llegat. Que la història de la fortuna esclavista i la lluita obrera serveixi per a construir una memòria democràtica forta. La recuperació de la memòria continua, i tu en formes part.

    #SantBoi #Marianao #HistòriaSantBoi #MemòriaDemocràtica #Patrimoni #Indianos #Colonialisme #Franquisme #LluitaVeïnal #Transició #RàdioLliure #RàdioSantBoi #CulturaSantBoi #BaixLlobregat #ArxiuHistòric #Urbanisme #MemòriaHistòrica #Activisme #Catalunya #DescobreixSantBoi

  • MARIANAOs-PLATO_-PUBLICITAT-I-CINEMA-AL-PARC_Header
    🏰Marianao's: 📍Punt mut de 🔀 subversions al 📜 Segle XX - 📜Memòria i 🙏Homenatges - 🎬Realitzacions

    MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya – 5. 🎬Un plató imaginari i 🎪 cultura popular, amb un 💔 tràgic epíleg (1880 – 1980)

    novembre 14, 2025 - Per 

    El Parc de Marianao, avui una urbanització plenament integrada en el teixit de Sant Boi de Llobregat, és molt més que una antiga finca senyorial; és un palimpsest històric que encapsula la convulsa transformació socioeconòmica de Catalunya des de mitjans del segle XIX.1 Aquest espai ha transitat per tres grans etapes: l’esplendor colonial i l’exclusivitat aristocràtica del Marquesat, la instrumentalització urbanística sota el franquisme (la “Ciudad Soñada”), i la seva posterior reconquesta per a l’ús cívic i la resistència política de base.

    La història cultural de Marianao s’expressa en tensions constants: entre l’aïllament elitista i la solidaritat obrera, entre la ficció de masses creada per un escriptor cèlebre i la clandestinitat antifranquista, i entre el mite cinematogràfic persistent i la realitat dels rodatges documentats. Aquest post es capbussa en aquesta doble vida, desglossant la cronologia que va portar Marianao d’un tros de Cuba a un nucli de resistència, analitzant l’empremta de figures com José Mallorquí, desmentint mites cinematogràfics crucials i, finalment, recordant el luctuós epíleg veneçolà que va segellar el destí de l’antic Palau.

    La cronologia sociocultural: Del Palau a l’Espai Comunitari

    El caràcter singular de Marianao, des de la seva fundació fins a la seva conversió en espai públic, es traça a través dels esdeveniments clau que defineixen el seu llegat.

    De la Cuba Colonial a la Resistencia Clandestina_ El Palimpsesto Secreto del Parc de Marianao (1880 – 1980). PodCast IA Esp.

    Del Marquesat a l’Urbanització de Marianao i els barcelonins com a fiambreres a Sant Boi

    La història de Marianao és, en essència, la crònica d’un aïllament social i geogràfic, on els estrats socials es definien pels seus costums diaris. Els testimonis de l’època recorden que la vida dels estiuejants i la dels santboians eren “absolutament separades”, una distància que s’entenia millor a través dels sobrenoms: els homes de negoci que s’enduien el dinar a la ciutat eren “les fiambreres”, mentre que els més adinerats eren “els senyors dels quatre viatges”, capaços de pagar el tren per dinar a la seva torre i tornar a la capital a la tarda. El punt neuràlgic d’aquesta elit era el Centre Estiuenc Sant Jordi, conegut popularment com el “Casino dels Rics”, tot i que la documentació oral el descriu com una estructura sorprenentment humil: una “barraca” amb un escenari a l’aire lliure per a les festes estiuenques.

    L’origen de la finca es troba en l’herència colonial: el nom Marianao prové d’un municipi de l’Havana (Cuba) on havia nascut el Marquès Samà, motiu pel qual es va recrear una estètica tropical amb vegetació exòtica i cinc llacs artificials. Aquesta sofisticació es basava en un complex sistema hidràulic amb un pou principal de 48 metres i un canal subterrani. Irònicament, la qualitat d’aquesta aigua era tan bona que la gent del poble s’hi acostava a buscar-ne amb càntirs, en un dels pocs punts d’interacció pràctica entre l’exclusivitat i la comunitat local.

    Aquesta opulència es va trencar amb la mort del II Marquès, Salvador Samà i Torrents, l’any 1933, just abans que esclatés la Guerra Civil (iniciada el juliol de 1936). El Palau, ja en mans del seu fill, el III Marquès Salvador Samà i Sarriera, va ser requisat com a Hospital Militar (durant el conflicte), i una zona adjacent al llac es va utilitzar com a “dipòsit de morts”. Amb la victòria franquista, el III Marquès va caure en desgràcia, perseguit per la seva condició de maçó i convertit en enemic del règim que perseguia maçons, comunistes i ateus.2 Aquesta situació política, i el fet que el Marquès “no va donar la cara de doblegar-se” i “no va volguer doplegar-se” al nou règim, va forçar una “malvenda” de la finca a Abdón Bordoy, un empresari connectat a les noves elits financeres franquistes, possiblement actuant com a testaferro de figures com Joan March.

    La Doble Campanya de Màrqueting: Del Luxe Fracassat a la Venda Massiva

    El canvi de mans va comportar un canvi radical en l’estratègia de venda. El nou propietari, Abdón Bordoy, va provar dues campanyes molt diferents. Inicialment, la Campanya Elitista de 1943 va fracassar en intentar vendre parcel·les “enormes” i de baixa densitat, ja que no hi havia mercat de luxe en la immediata postguerra.

    Davant el fiasco, Bordoy va canviar radicalment l’enfocament: la Campanya Especulativa de 1947 va abraçar la venda massiva amb lots “molt més petits”. El senyor Mateu Campomar, antic gestor de Bordoy, recorda amb detall l’ús de la propaganda massiva per a la venda de les parcel·les, una tècnica pionera aleshores. Campomar testimonia que la campanya va utilitzar el Noticiario y Documentales (NODO), el noticiari obligatori als cinemes, dedicant un suplement sencer sobre Marianao que mostrava imatges idíl·liques: “sortia el lago, sortien els patos, sortia la font”. Aquesta promoció es va realitzar amb insistència a Ràdio Barcelona sota l’eslògan “Marianao, la Ciudad Soñada”. L’estratègia atreia nombrosos visitants que arribaven amb el Carrilet i pujaven a peu al parc. La venda es feia a terminis, amb una petita entrada de “20 duros”, tot i que la documentació mostra que aquesta campanya de màrqueting venia un producte sense la infraestructura bàsica (carreteres, voreres), provocant descontentament i nombrosos litigis legals.

    Aquesta nova administració també va buscar establir un control social mitjançant festivitats amb un aire paternalista, tal com recorden els testimonis. Josep Faura, fill del masover, relata que Bordoy organitzava grans celebracions, incloent els Jocs Florals i les Caramelles, a més de festes d’aniversari a la Sala Gran del Palau. Faura recorda especialment el costum curiós que reflectia el poder econòmic del nou propietari: Bordoy tenia l’hàbit de llançar monedes a terra perquè la gent, inclosos els infants, les recollís, un acte de paternalisme social molt visible. Pel que fa a la vida religiosa, el Palau tenia una capella on Mateu Campomar recorda que el rector de Sant Boi pujava cada diumenge a peu per oficiar missa. Aquesta pràctica es va mantenir fins a la dècada de 1970, tot i que, amb el canvi de propietat del Marquès a Bordoy, la capella ja havia perdut elements originals com armadures i heràldiques, simbolitzant el traspàs del luxe aristocràtic al capital financer.

    Missa Diumenges Migdia. Probablement el senyor que observa la cerimònia sigui A.Brdoy

    La cultura torna a la comunitat: esdeveniments en la transició, del Sant Boi Cultural a la Radio local

    Paradoxalment, el mateix aïllament de la urbanització va generar una oportunitat per a la resistència política. La Torre El Cerezo de la família Vallejo, d’arrels republicanes, va funcionar com una “petita república independent,” on els adults feien llargues tertúlies per parlar lliurement de la Guerra Civil. Aquest esperit de clandestinitat va ser heretat per la generació jove, que hi celebrava reunions de Comissions Obreres (CCOO) i del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC). Aquesta divisió ideològica era tan palpable que els fills de les famílies oposades, com els Vallejo i els Lacalle (falangistes), jugaven a “rojos i nacionales” en lloc d’indis i cowboys.

    Aquesta cultura va tenir un breu renaixement públic quan l’Ajuntament de Sant Boi va adquirir el Palau i els jardins l’any 1974. Aquesta etapa es va concentrar en festivals d’estiu sota l’etiqueta Sant Boi Cultural. S’hi van celebrar esdeveniments de gran impacte, com desfilades de moda, la representació de la Setmana Tràgica i, notablement, actuacions de la reconeguda companyia teatral Dagoll Dagom.

    Però aquest somni cultural es va frustrar: a partir de 1977, l’edifici es va destinar a usos institucionals, allotjant successivament la Formació Professional (FP), la Policia Nacional i els jutjats. Malgrat el tancament, Marianao va esdevenir pioner en la comunicació democràtica: el 1980, el Palau va acollir la primera seu de Ràdio Sant Boi, la tercera emissora municipal creada a Catalunya. Irònicament, la modernització també va comportar la pèrdua de la memòria física: la construcció de la Ronda de Sant Ramon va obligar a l’enderrocament d’edificis simbòlics com la Masia dels masovers Faura (l’antic accés històric) i la Torre El Cerezo (símbol de la resistència clandestina).

    Avui, la història del Parc demostra una resiliència sorprenent. En el context de la sequera de 2024, l’Ajuntament ha reactivat l’antic pou de 48 metres del Marquès per a ús municipal (neteja viària). Això tanca un cicle on la infraestructura del luxe colonial serveix ara per afrontar reptes de sostenibilitat de la societat democràtica.

    Eixos Temàtics i Contribucions Testimonials

    TestimoniRelació amb Mallorquí / El Coyote“Los Últims de Filipines” / CinemaContext Social/Polític Clau
    Carles VallejoAmic personal; José Carlos Mallorquí era el seu padrí; testimoni de la compra de Torre El Cerezo.Testimoni de la creença popular i la investigació sobre Marianao com a plató.Coexistència de famílies de signe polític oposat; la Torre ‘El Cerezo’ com a centre de reunions clandestines i debat.
    Mateu CampomarIdentifica Mallorquí com un comprador notable i primer resident (c. 1950).Afirma amb rotunditat el rodatge de Filipines per l’ambient tropical.Gestor de l’urbanitzador Bordoy; testimoni de l’especulació i urbanització pionera.
    Josep FauraRecorda la celebració de “performances” per a Mallorquí.Confirma rumors de Filipines; narra l’anècdota del deute de 100 pessetes de Jaime de Mora.Masover; testimoni dels usos del Palau durant la Guerra Civil (hospital militar).
    Sr. BotaPosseïa l’escopeta de Mallorquí; coneixença amb la seva família.Barquer del llac; anècdota sobre la dinamita i la caça.Representant de la vida d’oci i informalitat a la finca.
    Carles Serret–Recull el rumor popular sobre filmacions i el situa en context històric.Director AHMSB; detalla el tràgic epíleg de la Coral de Caracas (1976).

    Josep Mallorquí: autor prolific de Duke a El Coyote, i ‘hub’ de Marianao

    L’autor de la saga d’El Coyote, José Mallorquí i Figuerola (1913-1972), va ser un element fonamental en la consolidació social de la nova urbanització. Mallorquí es va instal·lar a Marianao cap al 1949 i els testimonis el recorden com un dels primers residents i un hub social clau. Carles Vallejo, resident de la Torre El Cerezo, relata que Mallorquí, amic seu, els va “animar” a comprar la seva torre. Aquesta influència va culminar amb el seu fill, José Carlos Mallorquí, esdevenint padrí de Carles Vallejo, creant un pont social per a famílies d’arrel republicana a un espai que, sota Bordoy, estava lligat a l’especulació franquista.

    L’escriptor també va exercir un paper actiu en la cultura local, organitzant “performances” o “representacions teatrals” per a la petita comunitat. Mallorquí, autor de 192 llibres d’El Coyote, va morir tràgicament per suïcidi a Madrid el 1972. El seu llegat material il·lustra el canvi de mans del poder: la seva escopeta de calibre 22, utilitzada per caçar, havia pertangut originalment al Marquès de Marianao (Somatent en Cap) i va acabar en mans del Sr. Bota, el barquer del llac.

    Marianao Plató: La doble vida entre el mite i la pantalla

    El Parc de Marianao va ser constantment buscat per la indústria cinematogràfica pel seu ambient d’opulència i la seva capacitat única a Catalunya per recrear un paisatge tropical.

    Los Últimos de Filipinas: només testimonis

    La pel·lícula que més ressona en la memòria de Marianao és el drama bèl·lic Los Últimos de Filipinas (1945). Testimonis com Mateu Campomar, gestor de la finca, asseguraven categòricament que el rodatge havia tingut lloc als jardins. Aquesta convicció es basava en el fet que el Parc, amb la seva profusa vegetació exòtica i els seus llacs, era l’escenari ideal per evocar l’ambient colonial i tropical. Per tant, la història de Filipinas funciona com un “platò imaginari” que valida l’excepcionalitat estètica del parc.

    ‘Los Últioms de Filipinas’ (1945) es rodà a Màlaca. Pot ser alguna escena a Marianao (testimonial).
    Comparativa de fotogrames amb el Parc (centre).

    No obstant això, l’anàlisi de fonts de producció i acadèmiques desmenteix la presència de l’equip de 1945 a Sant Boi, confirmant que la localització principal del rodatge va ser a Màlaga.

    Equip de Producció i Realització de ‘Los Últomos de Filipinas’ del 1945. Canet-Cubel fou un famós decorador Valencià.

    Localitzacions documentades de pel·lícules al parc de Marianao

    Marianao va ser un plató real, utilitzat de manera recurrent des de la Segona República fins al franquisme. Els testimonis confirmen l’existència de “molts reportatges ben bons” i altres filmacions a Marianao, però també revelen el costat menys glamurós del cinema. Josep Faura, fill del masover Pepet Faura, relata que Jaime de Mora, una figura de la jet set amb vincles amb el cinema, va demanar un petit préstec de 100 pessetes al seu avi, el masover Pepet Faura, que mai va ser retornat. Aquest acte simbolitza l’explotació casual i la irresponsabilitat financera de l’elit itinerant del cinema cap al personal de servei local.

    El Palau i els seus jardins van ser escenaris per a tres produccions confirmades:

    Títol (Any)Gènere / DireccióLocalització Específica a MarianaoRessalt Històric / Sinopsi
    Usted tiene ojos de mujer fatal (1936)Comèdia / Drama (Jardiel Poncela)Palau de Marianao i Entorn Rural Mostra el Palau com a fastuosa residència senyorial just abans de la Guerra Civil.
    La Millona (1937)Comèdia / Romàntica (Antonio Momplet)Palacet Trama sobre un matrimoni de conveniència per legalitzar una fortuna. Rodada en plena Guerra Civil. Rescatada per la Cinemateca Real Belga el 1985.
    Los Claveles (1960)Comèdia d’Enrenou (Miguel Lluch / I. Iquino)Parc de Marianao Aprofita l’escenari exòtic del parc amb el popular trio còmic Zori, Santos i Codeso.

    L’Orfeó Veneçolà: memòria d’estat i epíleg solemne

    Marianao està unit per un vincle permanent a una tragèdia que és considerada memòria nacional a Veneçuela. Carles Serret, director de l’Arxiu Històric, recull el sentiment profund que va generar a Sant Boi la pèrdua d’aquesta “generació important de cantaires”. El setembre de 1976, el Cor Universitari de Caracas (Orfeó de la Universitat Central de Veneçuela) es dirigia cap a Marianao per actuar al XII Dia Internacional del Cant Coral. L’avió militar Hèrcules C-130H veneçolà que els transportava es va estavellar prop de la Base Aèria de Lajes, a les Açores (Portugal), morint els 68 ocupants.

    El dia que havien d’actuar al Palau de Marianao, es va celebrar un homenatge solemne i emotiu: es va fer sonar l’himne veneçolà en una gravació de la coral morta, es va desplegar una bandera i es van dipositar rams de flors. Serret assenyala que aquest acte solemne va ser “pràcticament l’últim acte” cultural lliure que es va celebrar al Parc abans que els usos institucionals (Formació Professional i Policia) ocupessin de forma permanent l’edifici a partir de 1977. La mort de la coral, que representava el pont cultural amb Amèrica (l’origen del Marquès), va frustrar el somni de consolidar Marianao com a centre cultural obert en la democràcia incipient.

    Conclusions: Marianao, un llegat pioner guanyat per a la societat i la cultura

    El Parc de Marianao és una crònica singular de la història de Catalunya, des de l’aristocràcia indiana fins a la democràcia. El seu recorregut de Palau privat a espai cívic il·lustra la tensió permanent entre l’exclusivitat i la col·lectivitat. El Parc va néixer d’un llinatge colonial, però la seva pèrdua va estar lligada a la persecució del seu fill i hereu, el III Marquès Salvador Samà i Sarriera per la seva afiliació maçònica durant el franquisme, cosa que va facilitar l’especulació immobiliària. Marianao va servir, paradoxalment, com a bressol de la resistència clandestina (la Torre El Cerezo com a nucli de CCOO i el PSUC) i d’una cultura popular efímera (Mallorquí, les comèdies de cinema).

    La força de l’imaginari col·lectiu, visible en la persistència del mite de Los Últimos de Filipinas per la seva estètica tropical, demostra la profunda identitat visual que el lloc va projectar. Però la realitat de la finca revela les dures dinàmiques socials, com l’anècdota de l’impagament de Jaime de Mora al masover, que humanitza el glamour i exposa la jerarquia de l’època.

    Marianao es consolida com un llegat PIONER d’abast estatal en la recuperació d’un espai de rellevància social

    1. Pioner en la Recuperació de Patrimoni: L’adquisició del Palau i els jardins per part de l’Ajuntament de Sant Boi el 1974 representa un dels primers grans esforços en la Transició per revertir un patrimoni històric, anteriorment lligat a l’especulació i el capital franquista (el pelotazo de Bordoy), cap a la titularitat pública. Aquesta acció va permetre salvar la finca per a la comunitat.
    2. Bressol de la Comunicació Democràtica: La instal·lació de Ràdio Sant Boi (1980) al Palau en els seus inicis va situar Marianao com a punt d’arrencada de la ràdio municipal, un fenomen clau en la democratització de la comunicació a Catalunya.
    3. Victòria de l’Ús Cívic i la Memòria: Tot i que l’intent inicial de crear un gran centre cultural (el Sant Boi Cultural) va ser truncat pels posteriors usos institucionals (FP, Policia, Jutjats), la persistència de l’espai per a serveis públics va segellar la victòria de la ciutadania, allunyant-lo definitivament del luxe privat. L’ús de la seva infraestructura hídrica històrica (el pou del Marquès) per afrontar la sequera de 2024 simbolitza la integració definitiva de l’herència indiana en la sostenibilitat cívica.

    La història de Marianao és la d’un espai que ha vist morir la seva funció cultural (segellada per la tràgica pèrdua del Cor de Caracas) per ressorgir transformat. Marianao ha reescrit el seu destí, convertint-se en un cas d’estudi fonamental per a la història de la reconversió del patrimoni indià i franquista guanyat per a l’ús cívic.

    #Marianao #SantBoi #SantBoiDeLlobregat #HistòriaDeSantBoi #MemòriaHistòrica #CulturaPopular #PalauDeMarianao #ParcDeMarianao #BaixLlobregat #PatrimoniCultural PlatóDeCinema #MarianaosPlató #Rodatges #Cinema #CinemaEspanyol #Publicitat #NODO #RàdioSantBoi #SantBoiCultural #DagollDagom #LosUltimosDeFilipinas (El mite) #UstedTieneOjosDeMujerFatal (El rodatge real) #LaMillona #LosClaveles JoséMallorquí #ElCoyote #MarquèsSamà #AbdónBordoy #CarlesVallejo #MateuCampomar #JosepFaura #ZoriSantosYCodeso Franquisme #ResistènciaAntifranquista #Clandestinitat #GuerraCivil #Transició #SegleXX #Postguerra #HerènciaIndiana #Cuba #Marquesat #CCOO #PSUC TragèdiaDeLesAçores #OrfeóUniversitariDeVeneçuela #OUV1976 #Veneçuela #Açores #Memòria

    Referències:

    1. Youtube @santoitv1: Marianao’s, entrevistes a Carles Serret (AHMSB), Tate Cabré, Mateu Campomar, Carles Vallejo, Josep Faura.
    2. Informe IA: Marianao, Territori i Memòria: Una Història Exhaustiva de la Cultura, les Arts i el Cinema a Sant Boi de Llobregat (1850-2024)
    3. Historias Secretas de Sant Boi – Jose Antonio Lozano (una guia visual, com si fos una xarxa social, mostra anècdotes, successos, vídeos…)
    4. JOSÉ MALLORQUÍ 📚 su OBRA más allá de EL COYOTE (Youtube, 12 de set. 2019)
    5. Repositori de la Fillmoteca de Catalunya 
    6. Filaffinity
    7. IMDB
    8. La Cinemateca belga rescata un olvidado filme de Antoni Momplet (El País, 1985)

    *Hem fet servir eines d’IA per a la realització d’aquest post.

  • MENYSPREU DELS SAMÀ ALS SACRIFICIS INVISIBLES DE SANT BOI DEL 98
    🏰Marianao's: 📍Punt mut de 🔀 subversions al 📜 Segle XX - 📜Memòria i 🙏Homenatges - 🎬Realitzacions

    MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya – 1. Marianao’s: del 🌴somni colonial a➡️ l’epicentre modernista🏛️ i polític🗳️ (1866-1929)

    juny 15, 2025 - Per 

    La pèrdua de les colònies espanyoles el 1898 va evidenciar el contrast entre les elits amb interessos colonials, com la poderosa família Samà, i els sacrificis gairebé invisibles dels soldats locals. Mentre Salvador Samà i Torrents, Marquès de Marianao, amb grans fortunes a Cuba i Filipines 💰, suggeria abandonar l’illa caribenya per defensar altres territoris, a Sant Boi, molts joves de famílies humils morien o quedaven afectats a la guerra, tornant sovint amb problemes de salut mental i sense reconeixement. Aquesta investigació, basada en documents de l’Arxiu Municipal Històric de Sant Boi, posa de manifest la manca d’inversions en obres de beneficència per part de la família Samà i Torrents en la seva localitat d’evasió, subratllant una indiferència de l’elit davant del patiment dels seus conciutadans més vulnerables. Un exemple colpidor? Els 26 “últims de Cuba” 💔 que, el 1901, van acabar ingressats al psiquiàtric de Sant Boi, sense honors ni cap mena de reconeixement.

    Tate Cabré va ser l’autora del llibre “Cuba a Catalunya. L’obra dels indians”. A l’informatiu “La nit al dia” es va emetre l’11/03/2008 el reportatge d’Olga Miró, Joan Palau i Jordi Canades presentant la seva obra i centrat en Salvador Samà i Torrents

    1.1. QUI ERA EL MARQUÉS DE MARIANAO? Els Marianao esclavistes i Rafaela Torrents i Higuero (Segle XIX)
    1.2. ELS PALAUS I ELS PARCS DELS INDIANOS SAMÀ (Cambrils més modernista i Marianao mès medieval i gòtic)

    1.3. MENYSPREU DELS SAMÀ A SANT BOI (incita la independència de Cuba i indiferència dels sacrificis dels santboians del 98)

    1.4. INFLUÈNCIES DELS SAMÀ (repressió a l’anarcosindicalisme creixent i seu de Primo de Rivera)
    1.5. LA FI DELS SAMÀ A SANT BOI (la II República i la LRMC – Llei de Repressió de la Maçoneria i el Comunisme)

    Vïdeo PodCast VOSC “MENYSPREU DELS SAMÀ ALS SACRIFICIS INVISIBLES DE SANT BOI DEL 98”1

    Infografia: El Doble Llegat dels Samà

    El Doble Llegat dels Samà

    Fortuna Colonial vs. Realitat Local a la Crisi de 1898

    26
    Soldats Oblidats

    Mentre l’elit colonial debatia el futur de l’imperi, el 1901 arribaven a Sant Boi els “Últims de Cuba”: 26 soldats repatriats amb greus problemes de salut mental, destinats al psiquiàtric local sense honors ni reconeixement. La seva història oblidada revela el cost humà real de la desfeta del 98.

    L’Ascens d’un Imperi Econòmic

    La fortuna dels Samà no va néixer a Catalunya. Es va forjar a les colònies, principalment a Cuba, a través de negocis que incloïen el comerç de persones esclavitzades, ferrocarrils i plantacions. Aquesta riquesa va ser la base del seu immens poder polític i social a la metròpoli.

    El Camí Cap al Poder

    La riquesa colonial va ser directament transformada en influència política. Aquest flux de capital va permetre a Salvador Samà i Torrents consolidar una posició dominant en l’escena catalana i espanyola.

    💰

    Fortuna Colonial (Cuba)

    Explotació i tràfic d’esclaus

    ↓
    🏛️

    Poder Polític a Espanya

    Diputat, Senador, Alcalde de BCN

    ↓
    🏗️

    Influència i Mecenatge

    Impulsor de les Exposicions Universals

    La Visió de Progrés de Salvador Samà

    Com a figura clau de l’elit barcelonina, Salvador Samà va ser un dels principals promotors de la modernització de la ciutat, utilitzant la seva influència per impulsar projectes de gran envergadura que van definir la Barcelona de finals del segle XIX i principis del XX.

    1888

    Exposició Universal

    Membre clau de la junta organitzadora, projectant Barcelona al món.

    1905

    Alcalde de Barcelona

    Primer dels seus dos mandats com a màxima autoritat de la ciutat.

    1929

    Exposició Internacional

    Torna a ser una figura central en el segon gran esdeveniment mundial de la ciutat.

    Sant Boi 1898: Un Poble en Crisi

    Mentre a Barcelona es parlava de progrés, Sant Boi afrontava un any terrible. La desfeta colonial se sumava a desastres naturals i a una economia fràgil, creant un context de patiment i precarietat per a la majoria de la població.

    💧

    Inundació

    L’Aiguat de Sant Antoni destrueix infraestructures clau.

    🎖️

    Guerra Colonial

    Lleves forçoses i retorn de soldats ferits.

    🧑‍⚕️

    Crisi Sanitària

    El psiquiàtric acull les víctimes mentals de la guerra.

    Economia Local Santboiana

    A finals del segle XIX, Sant Boi era un poble eminentment agrícola, però ja començaven a sorgir les primeres indústries que transformarien la seva economia en les dècades següents.

    El Viatge Tràgic dels Santboians

    Per a molts joves de Sant Boi, la guerra de Cuba no va ser una qüestió de política imperial, sinó un camí sense retorn que va començar a casa i va acabar, en el millor dels casos, en l’oblit d’una institució psiquiàtrica.

    🏡

    Llar a Sant Boi

    Joves de famílies humils

    →
    🚢

    Lleves Forçoses

    Enviats a la Guerra de Cuba

    →
    💔

    Retorn sense Glòria

    Ferits, morts o amb salut mental afectada

    →
    🏥

    Destí Final: El Psiquiàtric

    Ingressats sense honors ni reconeixement

    Inversions i Indiferència: Un Balanç Desigual

    Mentre Salvador Samà invertia grans sumes en projectes que augmentaven el seu prestigi i el de les seves “ciutats d’acollida”, no hi ha constància d’obres de beneficència significatives a Sant Boi, la seva “localitat d’evasió”. Aquest gràfic compara el seu mecenatge en diferents llocs.

    Evolució del Patrimoni Samà (1898 vs. 1998)

    La pèrdua de les colònies i la Guerra Civil van transformar el patrimoni familiar. Els actius es van reconcentrar a Catalunya, però algunes propietats clau, com les de Sant Boi, es van perdre, mentre que altres, com el Parc Samà, es van adaptar per sobreviure.

    Propietat/Actiu Ubicació Estat en 1898 Estat en 1998
    Fortunes Colonials Cuba, Filipines Propietat Perdut
    Parc Samà Cambrils Propietat Privada Propietat (Obert al públic)
    Palau de Marianao Sant Boi Propietat Venut
    Can Torrents & Torrefigueres Sant Boi Propietat Venut
    Palau Samà Barcelona Propietat Venut (substituït per edifici bancari)

    Un Llegat de Contrastos

    La història dels Samà és la crònica d’una època: la de la vasta riquesa colonial que va modernitzar ciutats, però que alhora va conviure amb la indiferència cap al patiment local que el mateix sistema colonial generava. Un llegat complex que ens obliga a mirar més enllà de les grans fites per recuperar les històries humanes que van quedar a l’ombra.

    Infografia generada a partir de l’informe d’investigació sobre la família Samà i Torrents i el seu impacte a Sant Boi de Llobregat.

    ELS SAMÀ I TORRENTS DAVANT DE LA DESFETA DEL 98: INDEPENDÈNCIA DE CUBA I ADÉU A FILIPINES

    Jove II Marqués de Marianao Salvador Samà I Torret. AI Color

    Salvador Samà i Torrents no era un qualsevol. Nascut a Barcelona el 1861, va heretar amb només cinc anys el marquesat de Marianao i una xarxa d’interessos econòmics que s’estenien per Cuba i les Filipines. La seva família era l’arquetip de l’“indià” 🚢, aquells que van fer fortuna a Amèrica, sovint amb negocis com el tràfic de persones esclavitzades, ferrocarrils i béns arrels. El 1893, va rebre el títol de Grande de España, i la seva carrera política va ser meteòrica: diputat, senador vitalici i fins i tot alcalde de Barcelona en dues ocasions! 🏛️

    Amb la tempesta de la pèrdua colonial a l’horitzó, Salvador Samà i Torrents, amb la seva bona formació i consciència de la situació, va tenir una postura pragmàtica. Va suggerir abandonar una Cuba independent per centrar-se en les Filipines i Puerto Rico, que considerava més fàcils de defensar. Fins i tot va publicar articles i un opuscle, Cuestiones nacionales e internacionales (1900), on analitzava la transició de Cuba de colònia a república i l’impacte de la intervenció nord-americana. La seva mirada estava posada en la gran política i els grans negocis, una visió que, com veurem, contrastava amb les necessitats més properes.

    “guarde a Vd. muchos años. Madrid Diez y nueve de Octubre de mil ocho-cientos noventa y siete. El Marqués de Marianao”. 

    Podria ser relatiu a les gestió dels conflictes de les colònies.

    Patrimoni de la Família Samà i Torrents (Propietats circa 1898)2

    Nom de la Propietat / ActiuTipus de PatrimoniUbicació OriginalDels Samà (finals S.XIX)Estat / Propietat en 1898Notes  / Observacions
    Fortunes colonialsEconòmic / ComercialCuba, FilipinesSíPropietat familiar, però amb futur incert a causa de la desfeta colonialOrigen en el comerç d’esclaus i altres negocis colonials. Reconcentració de recursos a Espanya post-1898.1
    Parc SamàImmobiliari / Jardí HistòricCambrils, CatalunyaSíPropietat privada de la famíliaCreat per Salvador Samà i Torrents (1881). Declarat Bé Cultural d’Interès Nacional. No obert al públic com a atracció turística en aquesta data.
    Palau de MarianaoResidencial / ImmobiliariSant Boi de Llobregat, CatalunyaSíPropietat familiarTransformació d’antiga masia (1885-1890). Venut per Salvador Samà i Sarriera durant la Guerra Civil Espanyola (posteriorment a 1898).
    Can TorrentsResidencial / ImmobiliariSant Boi de Llobregat, CatalunyaSíPropietat familiar (a través de la branca Torrents)Propietat històrica de la família Torrents, vinculada als Samà pel matrimoni. Ubicació actual de l’Arxiu Municipal Històric de Sant Boi.1
    TorrefigueresResidencial / ImmobiliariSant Boi de Llobregat, CatalunyaSíPropietat familiar (a través de la branca Torrents)Propietat històrica de la família Torrents, vinculada als Samà pel matrimoni.1
    Palau Samà (Casa Salvador Samà)Residencial / ImmobiliariBarcelona, CatalunyaSíPropietat familiarUna de les primeres edificacions de mitjan segle XIX a la Gran Via-Passeig de Gràcia, núm. 11.
    Casa Lluís de Papiol (Casa Torrents)Residencial / ImmobiliariBarcelona, Catalunya (Raval)SíPropietat familiar (a través de la branca Torrents i de Papiol)Situada al carrer del Carme, 31. Catalogada com a bé cultural d’interès local. 2
    Altres propietats (Torrents i Samà)Immobiliari / TerresVilanova i la Geltrú, Cubelles, Calafell, Sant Pere de Ribes, Sitges, Jafre, El Prat de Llobregat, Barcelona (i altres a Catalunya)SíPropietat familiar (a través de les branques Samà i Torrents)Salvador Samà i Torrents també Marquès de Vilanova i la Geltrú. La família Torrents era propietària d’unes 25 hectàrees a Vilanova (prop de la Masia d’en Cabanyes) i altres terres prop de Cubelles. L’extens patrimoni de Can Papiol (Torrents i de Papiol) incloïa nombroses propietats rústiques i urbanes en diverses poblacions catalanes, incloent Sant Boi de Llobregat.
    Parc Samâ3 (Cambrils)
    Can Torrents, 1913. Font: Arxiu Fotogràfic Barcelona. AI Color
    Entrada Palau de Marianao
    Entrada Palau de Marianao
    Palau Samà (Pg.Gràcia, Barcelona.1860’s-1936)4. Construït al seu lloc el Banco Vitalicio. AI Color

    ELS SAMÀ I TORRENTS DAVANT LES LLEVES DEL 98 I VIDES SANTBOIANES: INDIFERÈNCIA5

    Mentre Salvador Samà i Torrents debatia estratègies imperials des de Madrid, a Sant Boi de Llobregat la realitat era molt diferent. La guerra de Cuba va ser un drama humà: molts joves de famílies humils van ser obligats a anar a la guerra per les lleves, i un bon nombre d’ells van morir o van tornar amb greus problemes de salut mental, sense cap reconeixement. 😔

    La comunitat de Sant Boi va mostrar una gran solidaritat, amb l’Ajuntament impulsant subscripcions populars per ajudar les famílies afectades. Però, què feien les grans fortunes com els Samà? El text inicial assenyala una “indiferència” notable. A diferència d’altres famílies riques, els Samà no van realitzar obres públiques significatives a Sant Boi: ni escoles, ni hospitals, ni grans obres de beneficència. Això contrasta amb el seu paper de mecenes en altres “ciutats d’acollida” com Cambrils, on van crear l’espectacular Parc Samà 🌳, o Vilanova i la Geltrú, on també tenien propietats i títols.

    Per als Samà, Sant Boi semblava ser més una “localitat d’evasió” o de retir, mentre que els seus grans projectes i inversions filantròpiques es concentraven on tenien els seus principals interessos econòmics i polítics. Aquesta distància es va fer més evident en un 1898 especialment dur per a Sant Boi, no només per la guerra, sinó també per una greu inundació al gener que va destruir infraestructures clau. En aquest context de doble crisi, la manca d’implicació de l’elit va accentuar la sensació de desigualtat. La imatge dels “Últims de Cuba”3 arribant al psiquiàtric de Sant Boi sense honors és un testimoni silenciós d’aquesta bretxa.

    IN MEMORIAM ALS SOLDATS ESPANYOLS DEL 1898 A CUBA REPRATIATS EL 1901 AL PSIQUIÀTRIC DE SANT BOI
    ANDALUSIA: Juan Ramos Noda, Félix Herrera Cortés, José Custo Vargas, Antonio Anclares Rodés, Maximino Martínez Pérez. ARAGÓ: Luis Hernández Campillo. CANTRABRIA: Pedro Zalada Maestre. CASTELLA-LLEÓ: Julián Vega García, Agustín Baquería Herrera. VALLADOLID: León Marcos Vicente. CATALANS: Miquel Cornet Llagües, Anastasio Massallés Bullit, Jacinto Jove Molino. EUSKADI: Prudencio Mendia Unzueta. EXTREMADURA: Juan Carballo Pulido. GALICIA: Manuel Casals Campo, Manuel Rodríguez Casanova. ORENSE: Juan Rodríguez Ferro. MADRID: Dionisio Royo Manso, Juan Burget Hidalgo, Immanuel López Gallo. MURCIA: Salvador García Minuesa. PAÍS VALENCIÀ: Juan Hernández Carbonell, Pedro Rodríguez Martín. CUBÀ: Emilio González. PUERTO RICO: Juan Serrate Rosario. Felipe Juan Mengual: Soldat que havia de tornar amb l’expedició però va restar a l’Havana per la seva gravetat.
    ‘Manicomio De San Boy de Llobregat’ Ilustración.1907. AI Color
    Hospital Militar de l’Havana., 1898. Font: Dialnet, Universitat de La Rioja.. AI Color

    Indicadors Socio-Econòmics de Sant Boi de Llobregat (1890-1920)2

    AnyPoblacióEconomia PrincipalEsdeveniments ClauInstitucions Destacades
    1890~5.000 (estimat)Principalment AgrícolaPsiquiàtric Sant Joan de Déu (des de 1854) 6
    18985.311 17Agrícola, Inicis Indústria 17Desfeta colonial de 1898 (Guerra de Cuba), Aiguat de Sant Antoni (gener)Psiquiàtric Sant Joan de Déu (gestió Orde Hospitalari des de 1895) 6
    1901Agrícola, Inicis IndústriaArribada dels “Últims de Cuba” al psiquiàtric de Sant BoiPsiquiàtric Sant Joan de Déu
    1909Agrícola, Inicis IndústriaSetmana TràgicaPsiquiàtric Sant Joan de Déu
    1918Agrícola, Inicis IndústriaPandèmia de gripPsiquiàtric Sant Joan de Déu
    1920~8.000 (estimat)Agrícola, Indústria en creixementPsiquiàtric Sant Joan de Déu
    Vida quotidiana i agricultura a Sant Boi de Llobregat a finals del Segle XIX. Font: AHMSB. AI Color
    Vida quotidiana i agricultura a Sant Boi de Llobregat a finals del Segle XIX. Font: AHMSB. AI Color
    Fábrica textil de Can Dubler de Sant Boi. Fundada el 1917. Font: Ajuntament de Sant Boi de Llobregat. AI Color
    Fábrica textil de Can Dubler de Sant Boi. Fundada el 1917.6 Font: Ajuntament de Sant Boi de Llobregat. AI Color

    CONCLUSIONS: Un Llegat Complex i una Crida a la Memòria 📚

    La història dels Samà i Torrents és un mirall de la complexitat del segle XIX. Una fortuna colossal, forjada en part amb el tràfic d’esclaus, va permetre a Salvador Samà i Torrents ser una figura clau en la modernització de Barcelona i un actor influent en la política espanyola. Però aquesta grandesa va conviure amb una notable distància respecte al patiment de la gent comuna a llocs com Sant Boi, on les conseqüències més dures de la desfeta colonial van ser viscudes en silenci.

    El llegat dels Samà és, per tant, un llegat de contrastos: de riquesa i oblit, de progrés i sacrifici. És una història que ens recorda la importància de mirar més enllà dels grans noms i esdeveniments per descobrir les realitats humanes que sovint queden a l’ombra.

    Què podem aprendre d’això? 🤔 Que la història no és només de grans herois, sinó també de les vides anònimes i els sacrificis oblidats. Us animem a explorar els arxius locals, a escoltar les històries que no sempre surten als llibres de text i a reflexionar sobre com el passat, amb les seves llums i ombres, continua modelant el nostre present. La memòria és la millor eina per construir un futur més just i equitatiu. 💡

    Referències:

    1. VÍDEO PODCAST “MENYSPREU DELS SAMÀ ALS SACRIFICIS INVISIBLES DE SANT BOI DEL 98” – la locució s’ha generat amb Google Flash Deepsearch, les imatges i el muntatge de vídeo s’han realitzat amb Microsoft Designer i Clipchamp AI, i l’animació d’imatges amb IA.
    2. Patrimoni de la Família Samà i Torrents (Propietats circa 1898). Informe “Anàlisi Llegat de la Família Samà i Torrents: Interconnexions Colonials, Patrimonials i Locals a Sant Boi de Llobregat (1888-1998)” amb Google Deep Search.
    3. Parc Samà – European Route of Historic Gardens, fecha de acceso: junio 9, 2025,
    4. PALAU SAMÀ. Passeig de Gràcia / Gran Via (1860’s-1936).
    5. Memòria i Patrimoni (La República Santboiana) – Carles Serret – AHMSB, Ràdio Sant Boi, 11-7-2019. Primer estudi de Joan Vendrell i Campmany.
    6. La nostra història a les ones – Ajuntament de Sant Boi de Llobregat, fecha de acceso: junio 9, 2025,