La Intel·ligència Artificial generativa ja no és una promesa futura; és una realitat que modela la percepció pública aquí i ara. Per als responsables de comunicació, ignorar-la no és cap opció. Aquesta tecnologia presenta una dualitat radical: per una banda, una eina sense precedents per personalitzar la comunicació i, de l’altra, un camp de batalla on la desinformació pot destruir una reputació en temps real. Aquest article és una guia de supervivència per navegar aquesta doble cara, explorant tant l’amenaça externa del “LLM Grooming” com el dilema ètic intern del “Capitalisme de Vigilància”, amb l’objectiu de convertir el risc en un avantatge estratègic.
Sumari de l’article
L’Amenaça Externa: El “LLM Grooming”
Com actors maliciosos enverinen la IA perquè menteixi sobre la teva marca.
Mal Ús: El segrest de la teva narrativa corporativa.
Bon Ús: La defensa proactiva a través de la “higiene informativa”.
El Dilema Intern: La IA i les Dades de l’Usuari
El prim límit entre la personalització i la vigilància.
Mal Ús: La personalització depredadora que erosiona la confiança.
Bon Ús: La creació de valor mitjançant la transparència i l’ètica.
Conclusió: El Futur del Dircom com a Pastor de la Realitat Digital
Tendències i conseqüències per al sector de la comunicació.
1. L’Amenaça Externa: El “LLM Grooming”
El “LLM Grooming” és l’acte deliberat de inundar internet amb informació falsa o esbiaixada per corrompre les dades amb què aprenen les IA. Si un model de llenguatge s’entrena amb mentides, les respostes seran mentides ben redactades. Per a una marca, això significa que la percepció pública pot ser modelada per l’actor que generi més “soroll” desinformatiu.
Exemple de Mal Ús: El Segrest de la teva Narrativa ☣️
Imagina que un grup activista contra el teu sector industrial llança una campanya coordinada. Creen centenars de blocs, articles falsos, fils a xarxes socials i entrades en fòrums afirmant que un dels teus productes estrella utilitza components tòxics (encara que sigui fals).
Conseqüència: En qüestió de setmanes, quan un consumidor, un periodista o un inversor potencial pregunti a una IA “És segur el producte X de l’empresa Y?”, el model, havent ingerit tota aquesta desinformació, podria respondre: “Hi ha nombroses fonts que indiquen una possible preocupació per la toxicitat dels seus components”. La reputació del teu producte queda malmesa per una mentida que la IA ha legitimat.
Exemple de Bon Ús: Defensa a través de la “Higiene Informativa” 🛡️
Una estratègia de comunicació moderna no es pot limitar a reaccionar. Ha de liderar la conversa i practicar una “higiene informativa” constant, assegurant-se que la IA aprengui de fonts fiables: les teves.
Acció: L’equip de comunicació, en col·laboració amb màrqueting i producte, llença una estratègia de contingut massiva i d’alta qualitat. Publiquen llibres blancs tècnics, estudis de cas de clients satisfets, comunicats de premsa amb dades verificades, articles de bloc sobre la seguretat dels seus processos i vídeos corporatius transparents. Optimitzen tot aquest contingut per a SEO (Search Engine Optimization) per assegurar la seva màxima visibilitat.
Resultat: En “alimentar” proactivament internet amb un volum aclaparador d’informació veraç i ben posicionada, dilueixes l’impacte de qualsevol campanya de desinformació. Quan la IA rastreja la web, troba els teus materials com les fonts més autoritzades i rellevants, i les respostes reflecteixen aquesta realitat. No esperes que menteixin sobre tu; els ensenyes la veritat primer.
2. El Dilema Intern: La IA i les Dades de l’Usuari
Aquesta és l’amenaça que viu dins de casa. Les IA aprenen interaccions amb els usuaris per personalitzar l’experiència. Això ens situa a la frontera del perfilat d’usuaris i el capitalisme de vigilància: el model de negoci basat en oferir serveis (aparentment) gratuïts a canvi de dades personals per influir en el comportament de l’usuari.
Exemple de Mal Ús: La Personalització Depredadora 😠
Una companyia d’assegurances integra un chatbot d’IA a la seva web per “ajudar” els usuaris. Un usuari hi interactua, expressant ansietat per la seva situació financera i la por de no poder pagar les primes.
Conseqüència: El sistema etiqueta internament aquest usuari com a “client d’alt risc i emocionalment vulnerable”. En lloc d’oferir-vos solucions flexibles, el sistema de màrqueting automatitzat comença a bombardejar-lo amb publicitat de productes de baixa qualitat i alta prima, utilitzant un llenguatge que explota la seva por i inseguretat per forçar una venda impulsiva. Això no només és èticament reprovable, sinó que, si surt a la llum, genera una crisi de confiança i de reputació massiva.
Exemple de Bon Ús: Creació de Valor amb Transparència 🤝
Una empresa de comerç electrònic utilitza la seva IA per millorar genuïnament l’experiència del client, i és completament transparent sobre això.
Acció: En la seva política de privadesa, explica de manera clara i senzilla que utilitzarà l’historial de compres i cerques per oferir una experiència personalitzada. El seu chatbot, en iniciar una conversa, pot dir: “Veig que has comprat productes de running anteriorment. Busques alguna cosa per preparar-te per a una marató?”. L’usuari se sent entès, no vigilat. La IA l’ajuda a trobar sabatilles compatibles amb el seu estil de carrera, roba tècnica per al clima de la seva ciutat i plans de nutrició, tot en un mateix lloc.
Resultat: L’empresa no només augmenta les vendes, sinó que construeix una relació de lleialtat i confiança. El client percep l’ús de les vostres dades com un benefici directe i un servei de valor afegit, no com una intromissió. La clau és el consentiment informat i l’intercanvi de valor equitatiu.
Conclusió: Cap a una Nova Era a la Comunicació 📈
L´evolució d´aquestes tecnologies és imparable i ens dirigeix cap a un futur amb tres tendències clares:
La Fusió de Realitats: La línia entre el contingut generat per humans i per IA es tornarà cada cop més borrosa. La capacitat de crear deepfakes, notícies sintètiques i campanyes de desinformació automatitzades s’abaratirà, intensificant la batalla per la veritat.
La IA com a Oracle Públic: Cada cop més persones utilitzaran els LLM com a principal porta d’entrada a la informació, per sobre dels cercadors tradicionals o els mitjans de comunicació. Influir en allò que diu la IA serà tan o més important que una portada en un diari.
L’Ètica com a Valor de Marca: En un entorn saturat de dades, la transparència i ús ètic de la informació personal deixaran de ser un requisit legal per convertir-se en un pilar fonamental de la reputació i la proposta de valor d’una marca.
Per als responsables de comunicació això implica una evolució radical del seu rol. Ja no n’hi haurà prou de ser un bon estrateg de missatges; caldrà convertir-se en un “pastor de la realitat digital”, un curador actiu de l’ecosistema d’informació que envolta la marca. A més, hauran d’assumir el paper de “guardians ètics” de l’ús de dades, garantint que la personalització mai no creui la línia cap a la manipulació. Les empreses que entenguin aquesta dualitat i capacitin els seus equips per gestionar els dos fronts no només sobreviuran a l’era de la IA, sinó que hi prosperaran gràcies a ella.
*Aquest article s’ha redactat amb el suport de la IA de Gemini.
L’entrevista sobre Salvador Samà i Torrents, a través de les perspectives de Carles Vallejo i Carles Serret, explora la vida i influència de Salvador Samà i Torrents, el Marquès de Marianao, en el context de les subversions del segle XX a Espanya. Es desglossen els orígens, la pèrdua de les colònies espanyoles, la influència en la restauració borbònica, la seva participació en la repressió del moviment obrer, i la seva implicació en el cop d’estat de Primo de Rivera després de fer-se responsable del Somaten.
1.1. QUI ERA EL MARQUÉS DE MARIANAO? Els Marianao esclavistes i Rafaela Torrents i Higuero (Segle XIX)
1.2. ELS PALAUS I ELS PARCS DELS INDIANOS SAMÀ (Cambrils més modernista i Marianao mès medieval i gòtic) 1.3. MENYSPREU DELS SAMÀ A SANT BOI (sacrificis gaire bé invisibles de Sant Boi del 98 que va incitar la independència de cuba) 1.4. INFLUÈNCIES DELS SAMÀ (repressió a l’anarcosindicalisme creixent i seu de Primo de Rivera) 1.5. LA FI DELS SAMÀ A SANT BOI (la II República i la LRMC – Llei de Repressió de la Maçoneria i el Comunisme)
L’Origen del Marquesat de Marianao: de La Habana a Sant Boi. Vídeo amb suport d’IA.
ELS MARIANAO ESCLAVISTES1
PodCast amb el Suport de Gemini Deep Search AI (Castellà)
La família Samà, originària de Vilanova i la Geltrú, representa un cas paradigmàtic d’indians que van amassar una considerable fortuna a la Cuba del segle XIX. La seva prosperitat va estar intrínsecament lligada al comerç d’esclaus, una activitat central als seus negocis des de l’arribada de pioners com Pau Samà i Parès a principis de segle. Membres clau com el mateix Pau, juntament amb Joan, Josep i, de manera molt destacada, Salvador Samà i Martí (posteriorment I Marquès de Marianao), van consolidar i expandir aquest lucratiu negoci. Van operar a través d’empreses familiars com “Samà Germans” i “Samà, Nebot i Cia”, participant activament en el trànsit: des de capitanejar vaixells negrers com el Non Plus Ultra, subministrar esclaus als enginys sucrers, fins a continuar clandestinament amb el trànsit després de la seva il·legalització formal. Aquesta activitat els va permetre acumular una ingent riquesa i assolir un notable estatus social i polític tant a Cuba com a Espanya. Les fortunes obtingudes, l’origen de les quals estava tacat per l’explotació, van ser reinvertides significativament a Catalunya, especialment a Vilanova i la Geltrú i Barcelona, finançant el desenvolupament urbà, industrial i diverses obres filantròpiques, un llegat que avui és objecte d’una revisió crítica necessària en el debat sobre la memòria històrica de l’esclavatge.
El primer Samà que va obtenir un títol nobiliari, el marquesat de Marianao, va ser Salvador Samà i Martí. En ser solter, va testar el 1866, deixant tots els seus béns a favor del seu nebot, també indià, Josep Samà.
Els Indianos Samà a Cuba
Una mirada a la seva implicació en l’economia esclavista del segle XIX
1. Context: Cuba al Segle XIX
Durant el segle XIX, Cuba va ser un motor econòmic clau per a Espanya, atraient migrants, especialment catalans. La seva economia de plantació (sucre, cafè) depenia massivament del treball forçat de persones esclavitzades. En aquest escenari sorgeix l'”indiano”, espanyol que buscava fortuna a Amèrica. La família Samà, de Vilanova i la Geltrú, és un exemple paradigmàtic, acumulant riquesa a Cuba, part d’ella a través del tràfic d’esclaus.
Cuba va ser l’últim territori americà a abolir l’esclavitud:
1886
Aquest informe analitza la participació dels Samà en el negoci esclavista: els seus orígens, desenvolupament, operacions a Cuba i el seu final, així com l’impacte de les seves fortunes.
2. Orígens i Establiment a Cuba
A principis del segle XIX, Pau Samà i Parès arriba a Cuba, fundant una casa de comerç. Va identificar ràpidament el lucratiu negoci del comerç d’esclaus. Salvador Samà i Martí va arribar el 1817.
Van fundar Samà Hermanos (Pau Samà i Parès i Josep Samà i Domènech). L’empresa de Pau Samà va arribar a generar beneficis extraordinaris:
Benefici en 2 anys de la companyia de Pau Samà:
255%
(Font: Document d’investigació)
Fites Primerenques Clau:
1814
Pau Samà i Joan Samà i Vilardell reclamen indemnització per un vaixell negrer capturat.
1820
Pau Samà i Joan Samà i Vilardell catalogats entre els principals negrers de Cuba.
El comerç d’esclaus va ser central i altament rendible per als Samà des dels seus inicis, impulsant la seva acumulació de capital.
3. Expansió del Negoci Esclavista
La implicació dels Samà va créixer al llarg del segle XIX, amb diversos membres i estructures empresarials adaptant-se, fins i tot a la il·legalitat del tràfic.
Administrador de Samà i Cia, “relació directa amb la trata” (1866).
Evolució Empresarial:
Samà Hermanos
(Principis s. XIX)
➔
Samà, Hermanos y Sobrinos
(1826)
➔
Samá, Sobrino y Cía
(Posteriorment)
Van participar també en companyies mixtes com Samà, Raventós y Cía, col·laborant amb altres indianos.
Les operacions incloïen capitanejar vaixells negrers (ex. Non Plus Ultra, Noticioso), proveir esclaus a ingenis i operar clandestinament després de la prohibició. Salvador Samà i Martí va exemplificar una integració vertical i horitzontal en l’economia esclavista.
4. Presència i Influència a la Cuba Colonial
Salvador Samà i Martí va assolir gran prominència social i política. La seva influència va facilitar els seus negocis, incloent el tràfic d’esclaus.
Salvador Samà i Martí: Càrrecs i Títols Destacats
Coronel de Milícies de l’Havana
Cònsol i prior del Reial Tribunal del Consolat
Consiliari de la Reial Junta de Foment
Conseller d’Hisenda
Senador vitalici del Regne d’Espanya
Marquès de Marianao (concedit el 1860)
Antoni Samà i Urgellès va ser Marquès de Samà. Aquestes distincions reflecteixen l’estatus assolit.
Propietats i Inversions: Salvador Samà i Martí posseïa cases a l’Havana, una finca a Bacuranao i, des de 1857, ingenis sucrers (tot i que els noms específics no estan detallats en les fonts primàries de l’informe). Es va dedicar a la importació (vins, carbó) i va ser prestador.
Es van integrar en l’elit cubana, amb aliances com la de Salvador Samà amb Julián Zulueta. La riquesa derivada de l’esclavitud no va impedir el seu ascens social.
5. Fi del Tràfic i Abolició de l’Esclavitud
El segle XIX va veure canvis radicals en la legalitat de l’esclavitud.
Fites Legals Clau:
1820
Espanya declara il·legal el tràfic transatlàntic d’esclaus. La prohibició va ser incomplida sistemàticament durant dècades. Els Samà (ex. Josep Samà i Martí) van operar en la clandestinitat.
1866
L’empresa “Samà i Cia” (Antoni Samà i Urgellès) encara mantenia “relació directa amb la trata”.
1886
Abolició definitiva de l’esclavitud a Cuba.
Adaptació: Després de l’abolició, les fortunes Samà, ja diversificades, es van reorientar a altres sectors: comerç lícit, finances, propietats, indústria a Catalunya.
Salvador Samà i Torrents (II Marquès de Marianao) va tenir carrera política i va advocar per la independència de Cuba. La influència econòmica va persistir gràcies al capital acumulat i “rentat” a través d’inversions legítimes.
6. Llegat Econòmic i Memòria Històrica
Les fortunes dels Samà, originades en gran part en l’economia esclavista cubana, es van reinvertir massivament a Catalunya, deixant un llegat visible i generant un debat actual sobre la memòria històrica.
Reversió de Fortunes a Catalunya (Vilanova i la Geltrú, Barcelona):
🏠 Immobiliari
Propietats urbanes i rústiques (ex. “Sínia del Indiano”).
🏭 Industrial
Empreses tèxtils (Sogas Batllori y Cía, Miquel Puig y Cía).
🏦 Financer
Participació en el Banc de Vilanova (Antoni Samà i Urgellès).
“Van arribar a ser els homes més rics i poderosos de Vilanova i la Geltrú… Van construir grans mansions, fàbriques, escoles, monuments, teatres, museus, edificis públics, carrers, places i fins i tot van portar el ferrocarril a la ciutat.” (Font: vilanova.blog)
Debat Actual: Avui existeix una revisió crítica de l’origen esclavista d’aquestes fortunes. Publicacions i estudis (ex. “Negreros y esclavos”) exposen la implicació de famílies com els Samà. La placa a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, amb noms com Antoni Samà i Urgellès i el Marquès de Comillas (ambdós vinculats a l’esclavisme), és un punt de reflexió. Aquest llegat és ambigu: progrés material vs. costos humans.
7. Conclusió
La família Samà va tenir una profunda implicació en l’economia esclavista de Cuba al s. XIX. Figures com Pau, Joan, Josep i Salvador Samà i Martí van liderar negocis que incloïen el tràfic de persones, generant enormes fortunes.
Després de l’abolició (1886), el capital acumulat, ja diversificat, es va reinvertir a Catalunya, deixant un llegat econòmic i patrimonial durador.
La història dels Samà il·lustra la interconnexió entre capitalisme, colonialisme i esclavitud. El seu estudi exigeix una reconsideració crítica de les narratives històriques, reconeixent tant les contribucions materials com els immensos costos humans.
Casa dels Marquesos de Marianao2
Angel Gutierrez Fernandez: “Construïda el segle XIX, van ser propietaris en diferents èpoques tres dels Marquesos de Marianao: – el 1864, Salvador Sama Martí; – el 1887, Salvador Samà i Torrents; i – el 1934 – Guerra Civil -, Salvador Samà i de Sarriera, segons dades de la antiquíssim Registre de Propietat Colonial del Sud, presos al municipi de la Lisa.“ Cristina Rodriguez. Arquitecta, l’Havana: “Ubicada a l’avinguda 57 abans anomenada Sama, directament la primera paral·lela a 51, baixant la lona de Marianao cap al lloc de la Lisa, al barri Pocito. La imatge que presenta ara és molt diferent de l’original, ocupava de 57 l’entrada fins a 51 el fons. Després va ser del banquer Hidalgo pare de Lili la propietària de la mansió del Vedado on avui hi ha el Centre Fidel Castro. La casa de Sama després va ser ocupada per una tabaqueria i va començar la seva modificació i decadència”. Jorge Barcelo Sanchez de Verona: “El 2023 era propietat de la restauradora i decoradora Marta Escobar que a més va ser l’artífex que va salvar aquesta propietat de la destrucció total, és la senyora que es veu a la foto parada a la porta, mereix sens dubte premi per la seva obra”.
RAFAELA TORRENTS I HIGUERO3
Josep Samà, indià, des del 1858 marit amb 36 anys de Rafaela Torrents amb 21, i que va tenir el 1852 una filla no reconeguda d’una relació a Cuba, va morir soprenentment dos mesos abans que el seu oncle, Salvador Samà i Martí, el maig de 1866 a l’edat de 43 anys. D’aquesta manera l’herència i el títol de marquès de Marianao van passar a un nen de cinc anys amb una mare jove de 26 anys intel·ligent i ambiciosa.
Va ser una dona de negocis que va gestionar una fortuna, va adquirir el Mas Samà a Cambrils el 1872 segons una primera referència, que li va proporcionar una posició econòmica molt destacada i amés va poder obrir o tancar camins al camp de la política i aconseguir poderosos “amics” com Victor Balaguer que va llançar la carrera política del seu fill com a diputat.
L’ennobliment complet dels Samà-Torrents va ser pel de Marquesa de Villanueva i la Geltrú que va aconseguir Rafaela un any després celebració de l’Exposició del 1888.
Rafaela Torrents i Higuero va amassar la fortuna I influència què va rebre Salvador Samà i Torrents – Dona de Josep Samà Mota (pare de mort temprana de Salvador Samà i Torrents). – Va atorgar el títol de marquès de Villanueva i Geltrú, cinquena ciutat de rellevància a Catalunya al seu moment, títol originari de la família Samà. – Administrà la fortuna en enviudar.Va obtenir els títols, fortuna i influències polítiques de Salvador Samà i Torrents durant la Restauració Borbònica. – Valors de “pau i l’ordre aristocràtics” (va renyar a una nena estudiant de 10 anys que més tard seria a la futura líder anarcosindicalista Teresa Claramunt).
La vinculació concreta amb Sant Boi es troba en el cognom de la mare de Salvador Samà i Torrents. Rafaela Torrents i Higuero era filla de la casa de Can Torrents a Sant Boi de Llobregat. Salvador Samà va heretar diverses possessions, incloent la finca on va fer construir el Parc de Marianao. El seu títol complet abastava no només el segon marquesat de Marianao sinó també el marquesat de Vilanova i la Geltrú i la prestigiosa designació de Gran d’Espanya, cosa que significava el seu estatus elevat dins la noblesa espanyola.
Can Torrents, dipòsit d’història i artefactes locals, és on actualment es troba la seu del museu i de l’arxiu històric de Sant Boi de Llobregat. Aquesta casa ancestral és un edifici significatiu, amb els seus orígens al segle XVI. Era propietat de la família Martí abans de passar a la família Torrents per herència materna. Una altra referència de les propietats dels Torrents a Sant Boi la trobem a l’inventari de l’Arxiu documental de Can Papiol (5.2.2.3.3. Pacte de masoveria fet entre Joan Torrents i Papiol i Francesc Farrés del mas de les Rafoles de Sant Boi de Llobregat. 1850-1852).
Salvador Samà i Torrents, amb 18 anys, Marquès de Marianao i Villanueva i la Geltrú, i Gran d’Espanya va passar a ser el segon contribuent al fisc a Barcelona, només superat per l’indià Josep Xifré.
Salvador de Samà i Torrents va néixer a Barcelona el 17 d’abril de 1861, i va morir a la mateixa ciutat el 28 de juny de 1933. Va heretar la fortuna del seu oncle-avi, Salvador Samà i Martí, La seva mare li va gestionar el seu futur: negocis, propietats, títols (Marquès de Marianao i de Vilanova i la Geltrú, i Grande de Espanya pels Borbons), i influència política de la mà de Víctor Balaguer.
Cronologia dels marquesos de Marianao
Marquès
Dates
Matrimonis
Fets Vitals i Context
Salvador Samà i Martí
1797-1866
Solter, sense descendents
Va fer fortuna a Cuba i va ser nomenat Marquès de Marianao (avui districte de La Habana)
Salvador Samà i Torrens
1861-1933
Maria dels Dolors Sarriera i Milans
Rafaela Torrents, mare, li va donar una vida de gran influència política a la Restauració Borbònica i va tenir una aproximació al catalanisme autonòmic. Enterrat al Cementiri del Poblenou.
Salvador Samà i Sarriera
1935-1948
Maria de les Mercedes Colly Castell
Condemnat pel franquisme per Maçó, es va traslladar a Cuba durant la Guerra Civil i va perdre la Finca de Marianao.
Salvador Samà i Coll
1955-1976
Solter, sense descendents
Li va tocar viure el franquisme i la transició democràtica.
Jaume Samà i Coll
1978-1979
Solter, sense descendents
Li va tocar viure a transició democràtica.
Maria Victòria Samà i Coll (hermana)
1981-1992
José de Fontcuberta y Casanova
Primera Marquesa que va transmetre el marquesat als Fontcuberta.
Alfons de Fontcuberta i de Samà
1938- 2001
María Isabel Juncadella i García-Blasco
Realitzà el segon gran canvi del parc: el reestructurà, invertí en maquinària, plantà nous arbres (ametllers i presseguers), i comercialitzà productes a l’engròs. El convertí en un Parc d’Oci turístic.
Mariana de Fontcuberta y Juncadella
Actualitat (2025)
Actual marquesa des de l’any 2002, conserva la casa del Parc Samà de Cambrils.
Referències:
Entrevista Carles Vallejo (SantBoi[.Tv]) a Carles Serret (AHMSB)
![SantBoi[.Tv]ai](https://santboi.tv/wp-content/uploads/2024/09/LogoStBoi.TvAi_.png)
