L’Agost del ’25 a Sant Boi: Del Parc Agrari a les Xarxes, la Simfonia de la Vida Quotidiana
2º quincena de agosto; un Sant Boi de contrastes a lo percibido, PodCast IA – amb Google Gemini (Castellà)
L’agost, el mes de les vacances, la calma i les postals de platja, ha demostrat ser, a Sant Boi de Llobregat, una autèntica paradoxa. Lluny de la quietud que se li atribueix, la ciutat ha bullit d’activitat, revelant la seva complexa identitat: som un municipi amb tradicions de decennis com l’Aplec de Sant Ramon, i alhora un node clau en la dinàmica metropolitana, amb els seus propis reptes de trànsit i mercat laboral. Aquesta quinzena ha estat una finestra oberta a les tensions i les oportunitats de la vida a la perifèria, des de l’ascens d’un jove agricultor visionari fins a la freda realitat de les xifres immobiliàries, passant per una efervescència cultural i esportiva que no s’atura ni amb la calor.
Aquest article desglossa els fets més destacats de la segona meitat d’agost, explorant els temes que han definit el pols de la ciutat. Analitza la doble cara del mercat de l’habitatge, examina l’emergència d’un nou model econòmic basat en la proximitat i la qualitat al Parc Agrari, i posa de manifest el paper de Sant Boi com a nucli metropolità amb les seves oportunitats i problemes. Un retrat, en definitiva, de la vida quotidiana que s’esdevé al marge de les grans capçaleres, però amb un impacte directe en els veïns i les veïnes.
Destacats: El Titular que No Pots Ignorar
Les últimes informacions de la quinzena han deixat un reguitzell de notícies que confirmen el dinamisme de la ciutat. El món de l’esport ha estat en primer pla, amb el retorn del futbol local i l’expectació generada pel debut de l’equip d’Ibai Llanos a la Quarta Catalana. Però la gran vedette ha estat, sens dubte, el mercat immobiliari. Sant Boi ha estat destacat com un dels municipis on el ‘boom’ de compravenda ha tornat amb més força, alhora que un altre informe el posicionava com un dels més assequibles per llogar a l’àrea metropolitana. Unes conclusions que, a priori, semblen contradictòries, però que pinten un quadre molt precís de la realitat local.
El Parc Agrari del Baix Llobregat ‘enloquece’ al turismo asiático: “Alucinan cuando ven Barcelona desde los huertos”
Los agricultores buscan atraer visitantes que llegan a la capital catalana, que ven la huerta metropolitana como una rara excepción de éxito agrícola por su proximidad con una de las grandes ciudades del mundo
Los agricultores del Baix Llobregat alertan sobre la ampliación del Aeropuerto de Barcelona: “No podemos ser moneda de cambio”
17- 8 – 25
El Parc Agrari del Baix Llobregat, a la caza del turista asiático…
Un jove agricultor de Sant Boi s’ha sumat a una iniciativa per reconvertir part de les seves instal·lacions per rebre turistes asiàtics.
Vuelve el fútbol a Sant Boi: Ciudad Cooperativa y Santboià arrancan su pretemporada
Los dos equipos punteros de la ciudad ponen en marcha sus preparativos con victorias, nuevos proyectos y buenas sensaciones de cara a la temporada 2025-2026…
26-8-25
Vuelve el fútbol a Sant Boi: Ciudad Cooperativa y Santboià arrancan su pretemporada
Els dos equips locals, la “Coope” i el Santboià, han iniciat els seus partits amistosos de pretemporada.
L’equip d’Ibai Llanos jugarà contra el Casablanca a Quarta catalana
El primer enfrontament entre l’equip de Sant Boi i el d’Ibai Llanos serà el 30 de novembre al camp del Casablanca.
28-8-25
L’equip d’Ibai Llanos jugarà contra el Casablanca a Quarta catalana
El Rönin FC, el nou equip de futbol creat per l’streamer Ibai Llanos, s’enfrontarà a diversos equips de la comarca, incloent-hi el Casablanca de Sant Boi.
Sant Boi celebra el Aplec de Sant Ramon con deporte y cultura popular
Descubre el Aplec de Sant Ramon en Sant Boi el 31 de agosto: una celebración familiar con actividades tradicionales, música y naturaleza. ¡No te lo pierdas!
31-8-25
El Aplec de Sant Ramon regresa con una nueva edición llena de tradición, hermandad y…
L’Aplec de Sant Ramon torna, un any més, per tancar el període de vacances i donar la benvinguda al nou curs amb una celebració de tradició i cultura popular.
La Borsa de Treball Bull, la del Supermercat Encara Més
El mercat laboral a Sant Boi, almenys segons el que s’ha publicat aquesta quinzena, sembla una simfonia de feines de serveis. La ciutat es revela com un eix de distribució i comerç minorista, amb un flux constant d’ofertes de feina per a dependents, caixers, cambrers i operaris. Des dels supermercats com Alcampo o Lidl fins a cadenes de restauració i botigues locals, la demanda de personal de baixa i mitjana qualificació és omnipresent. No obstant això, aquesta quinzena també ha mostrat que la ciutat és un pol d’atracció per a rols més especialitzats. Des de consultors en tecnologia fins a gerents de compres i caps de magatzem, el dinamisme econòmic de Sant Boi abasta tant el comerç de proximitat com la logística i els serveis d’alta qualificació.
Aquestes són les dades d’activitat agrupades a partir dels anuncis de feina de la quinzena:
Comerç i Atenció al Client: S’ha buscat activament personal de botiga, caixers/es, dependents/es de xarcuteria i carnisseria, i agents comercials per a sectors com l’immobiliari, la venda al detall, i grans superfícies com Decathlon i Alcampo. Aquests anuncis destaquen una clara demanda en el comerç local i en la interacció directa amb el client.
Logística, Indústria i Transport: Una de les categories més dinàmiques, amb una gran quantitat d’ofertes per a operaris industrials, manipuladors de components, i personal de manteniment electromecànic. La ciutat, com a node logístic, ha ofert llocs de cap de magatzem, gestor de comandes i conductors/es de camions i autobusos.
Restauració i Serveis Personals: El sector Horeca (Hotels, Restaurants i Cafès) ha mostrat una activitat constant amb la recerca de cuiners/es, cambrers/es i fins i tot barbers/es i massatgistes. Aquesta categoria revela una economia de serveis orientada al consum local.
Oficis i Professionals Qualificats: Les ofertes més especialitzades inclouen llocs per a personal administratiu, comptables, consultors/es de tecnologia, i fins i tot un informador hipotecari. Aquestes posicions, tot i ser menys nombroses, confirmen la diversificació del teixit empresarial de Sant Boi.
Serveis d’atenció i cura: Finalment, s’ha destacat la necessitat de gerocultores, dietistes i personal de neteja, un senyal de la creixent demanda en els serveis d’assistència i salut de la ciutat.
El visionari de l’horta: Germán Domínguez i el ressorgir de l’economia de proximitat
En un panorama agrícola tradicionalment estancat, ha emergit una història que exemplifica un canvi de paradigma. Germán Domínguez, un jove agricultor de Sant Boi, ha deixat la venda majorista a Mercabarna per forjar el seu propi camí sota el nom d’El Nano Farinetes. El seu model de negoci és una aposta audaç per la qualitat i la connexió directa amb el client final, servint producte directament a restaurants de la Guia Michelin. Aquesta decisió no és només una anècdota personal; representa una estratègia que redefineix el futur del sector. Demostra que l’agricultura pot ser no només sostenible, sinó també una empresa innovadora i rendible, allunyant-se del model de producció massiva per centrar-se en la creació de valor afegit. A més, Domínguez s’ha sumat a una iniciativa del Parc Agrari per atraure el turisme asiàtic, que queda “alucinat” al veure les terres de cultiu amb la ciutat de Barcelona al fons. Aquest projecte és un exemple clar de com el Parc Agrari no només és un espai de producció d’aliments, sinó un actiu cultural i experiencial amb un potencial turístic encara per explotar.
El Mercat Laboral i la Gran Paradoxa Immobiliària
L’activitat laboral de la quinzena ha estat un reflex de la vitalitat de la ciutat. Les ofertes de feina revelen un Sant Boi amb una economia de serveis sòlida, amb una demanda constant de personal per a grans superfícies com Decathlon i Alcampo, així com per al sector de la restauració.1 L’alta concentració de posicions per a operaris de logística, cambrers i dependents, sumada a la presència d’empreses com Dachser, consolida el paper de Sant Boi com a centre de distribució i serveis clau al Baix Llobregat. Aquesta dinàmica es barreja amb la recerca de perfils més especialitzats, com consultors de Dynamics o caps de magatzem, indicant una estructura econòmica que combina la gran escala amb la necessitat de professionals qualificats.
Tanmateix, la gran història econòmica de la quinzena es troba en l’habitatge, i és una història de contrastos. Un informe de Tinsa publicat el 27 d’agost subratlla que el preu de l’habitatge a Sant Boi ha experimentat un increment anual del 5,8%, una xifra que posa la ciutat per sobre de la mitjana nacional i amb un esforç de compra del 34,2%. Paradoxalment, només dos dies després, un altre estudi afirmava que Sant Boi és el segon municipi més assequible per llogar a la zona metropolitana, amb un preu mitjà de 13,6 € per metre quadrat.
Aquesta dualitat ens parla d’un mercat a dues velocitats. L’augment dels preus de compravenda pot estar impulsat per l’interès d’inversors que veuen la perifèria com una oportunitat o per la demanda de famílies d’alt poder adquisitiu que busquen escapar del centre de Barcelona. Al mateix temps, la relativa “accessibilitat” del lloguer atreu una població que no pot permetre’s els preus exorbitants de la capital, incrementant la demanda en aquest segment. La combinació d’aquests factors està consolidant Sant Boi com una ciutat atractiva per a uns, però que alhora pot acabar expulsant aquells que no poden afrontar el cost de l’habitatge.
Una anàlisi detallada dels preus de l’habitatge a la quinzena mostra aquesta diversitat per zones de Sant Boi. Al barri de Marianao, s’ha anunciat el lloguer d’una casa per 2.000 €, mentre que al Centre, un garatge es ven per 12.000 €. En l’àmbit de la compravenda, el barri de Casablanca té una oferta de pis per 200.000 €, i un terreny urbanitzable a Sant Boi està disponible per 122.000 €. A més, s’ha anunciat la venda d’una nau amb habitatge en un barri exclusiu per 600.000 €, contrastant amb pisos de bancs o subhastes judicials que sovint es venen a preus més baixos. Al mateix temps, s’han publicat anuncis de lloguer a preus molt econòmics, com un pis per habitacions a 400 €. Aquesta comparació confirma un mercat immobiliari amb una gran variació de preus en funció de la zona i el tipus de propietat.
Comprar casa en la periferia de Madrid y Barcelona es cada vez más difícil, según Tinsa
La capacidad de los hogares en las áreas metropolitanas de Madrid y Barcelona para acceder a una vivienda asequible se complica ante la aceleración de los precios residenciales, según Tinsa, algunas por encima del 10% anual. La tasa de esfuerzo en la mayoría de los municipios de la periferia de las dos grandes ciudades españolas se sitúa por encima de los niveles razonables (30% de la renta disponible, según los expertos) donde destacan L’Hospitalet de Llobregat (40,9%), Sant Adrià de Besòs (39,9%), Cornellà de Llobregat (38,7%), Alcorcón (37,4%) o Leganés (36,8%). Madrid (54,9%) y Barcelona (54,1%) se sitúan en una tasa de asequibilidad crítica.
27-8-25
Comprar casa en la periferia de Madrid y Barcelona es cada vez más difícil, según Tinsa
Un informe de la companyia de taxacions Tinsa revela que el preu de l’habitatge a Sant Boi ha pujat un 5,8% anual, superant la mitjana nacional.
El municipio más barato para alquilar en Barcelona: está a una hora de la ciudad
Un estudi assenyala que Sant Boi és el segon municipi més econòmic per llogar un habitatge a l’àrea metropolitana de Barcelona, amb un preu de 13,6 €/m².
Societat, Seguretat i Justícia: Quan la Pau de l’Agost es Troba amb el Soroll de la Realitat
L’agost santboià ha estat un mes de bones intencions i de realitats incòmodes. Per una banda, l’Ajuntament ha demostrat la seva voluntat d’acostar l’administració als ciutadans amb la incorporació de “nous agents digitals” a les oficines d’atenció, una mesura destinada a ajudar en la tramitació electrònica i a combatre la bretxa digital. També s’han fet públiques iniciatives locals per combatre la violència de gènere, reforçant el compromís de la ciutat amb el benestar social. Un hospital local, a més, ha assolit una fita ambiental important, cobrint el 70% del seu consum elèctric amb energia solar, un exemple de sostenibilitat a seguir.
Per altra banda, la realitat de la seguretat no s’atura a l’agost. Les notícies han destacat la detenció d’un jove de 22 anys de Sant Boi amb 33 antecedents policials en un intent d’ocupació de vivenda a Sant Pere de Ribes. Aquest fet, que l’ha relacionat amb una “màfia d’ocupes”, ha posat sobre la taula la realitat de la delinqüència organitzada que opera a la zona metropolitana i que afecta directament els municipis veïns.
Nous agents digitals a Sant Boi i Tarragona per ajudar en la tramitació electrònica
Amb aquestes incorporacions, la xarxa d’agents digitals arriba a nou professionals arreu del territori.
18-8-25
Nous agents digitals a Sant Boi i Tarragona per ajudar en la tramitació electrònica
S’incorporen nous agents a les oficines d’atenció ciutadana de Sant Boi per a reduir la bretxa digital entre la població.
Gira de tardor 2025 de Ciutats Defensores dels Drets Humans – ICIP
Del 30 de setembre al 9 d’octubre se celebrarà la gira de tardor del projecte Ciutats Defensores dels Drets Humans, una iniciativa nascuda el 2013 i impulsada per l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat que compta avui amb la implicació de gairebé 30 municipis, institucions i entitats catalanes. En aquesta edició hi participen quatre activistes […]
21-8-25
Gira de tardor 2025 de Ciutats Defensores dels Drets Humans
Sant Boi de Llobregat, un dels municipis implicats en aquesta iniciativa, acollirà la gira de tardor 2025 del projecte Ciutats Defensores dels Drets Humans.
Increíble. Dos águilas perdiceras ponen en jaque el megaproyecto agroindustrial que tanteó al Parc Agrari
El proyecto Agroparc en Gelida, impulsado por los hermanos Ametller (pilares de los establecimientos Ametller Origen) busca revitalizar la economía local con una inversión de 180 millones de euros y 3.100 empleos. Sin embargo, un juez ha detenido las obra
29-8-25
Increíble. Dos águilas perdiceras ponen en jaque el megaproyecto agroindustrial…
La presència de dues àguiles perdiceres amenaça un projecte agroindustrial que estava en fase d’estudi al Parc Agrari.
Cultura, Esports i Esdeveniments: L’Ànima de Sant Boi en Moviment
La vitalitat de Sant Boi es fa palesa en la seva agenda cultural i esportiva, que no ha tingut cap pausa durant el mes. En l’àmbit esportiu, les notícies han posat de manifest l’excel·lència dels atletes locals. La jugadora de bàsquet Shaila Nde s’ha proclamat campiona d’Europa sub-20 amb la selecció espanyola , mentre que Pau Capell, figura llegendària del trail running, ha anunciat el seu debut a la 3 Días Trail Ibiza. A més, els atletes Jaime Guerra i Paul McGrath han estat convocats per al Mundial de Tòquio, posant Sant Boi al mapa internacional. A nivell local, el futbol ha recuperat la seva activitat amb el retorn del Santboià i la Ciudad Cooperativa a la pretemporada, i l’anunci que el nou equip de futbol de l’streamer Ibai Llanos competirà a Quarta Catalana contra el Casablanca de Sant Boi.
En l’àmbit cultural, el mític Festival Altaveu ha escalfat motors amb l’anunci de concerts de Pau Vallvé i Derby Motoreta’s amb preus populars. La ciutat ha recordat el seu lligam amb el setè art, revelant que una benzinera local va ser un escenari clau de la pel·lícula ‘Tres metros sobre el cielo Al final de la quinzena, l’esperit santboià es va preparar per a la seva festa més emblemàtica, l’Aplec de Sant Ramon, que com cada any, tancarà l’estiu i donarà la benvinguda al nou curs. La biblioteca municipal, per la seva banda, ha continuat la seva feina de promoció de la cultura, anunciant novetats musicals i de còmic.
Leica celebra un siglo como la gran reina de las cámaras | El Correo
La legendaria marca alemana traerá a España la mayor exposición de su centenario, con imágenes de los maestros que han forjado con ella la historia de la fotografía
17-8-25
Leica celebra un siglo como la gran reina de las cámaras
L’article fa referència a una fotografia de Ricard Terré de 1958, presa a Sant Boi, per celebrar el centenari de la marca de càmeres Leica.
“El objetivo para la próxima temporada es subir. Hemos estado tres años seguidos ascendiendo de categoría, cuando nadie lo pensaba, ¿por qué no va a poder ser este
19-8-25
La ‘Coope’ de Javi Calvo aspira a todo
El club de futbol Ciudad Cooperativa de Sant Boi presenta un ambiciós projecte per a la nova temporada a la Lliga Elit.
Dotze atletes catalans, convocats per al Mundial de Tòquio
La Federació Espanyola d’Atletisme ha fet públic aquest dimecres el llistat de participants en el campionat que es disputarà a la capital japonesa entre el 13 i el 21 de setembre
27-8-25
Onze atletes catalans, convocats per al Mundial de Tòquio
El saltador de Sant Boi, Jaime Guerra, de 25 anys, ha estat convocat per a la cita mundialista.
La exposición “Camins de rock and roll” rinde homenaje a Olaf Pla Gràcia en Sant Boi
Descubre Camins de rock and roll en el Centre d’Art Can Castells del 5 de septiembre al 15 de octubre. Inauguración el 12 de septiembre a las 18 h. Entrada gratuita. ¡No te lo pierdas!
31-8-25
La exposición “Camins de rock and roll” rinde homenaje a Olaf Pla Gràcia en Sant Boi
Es presenta una exposició en homenatge a l’artista local Olaf Pla Gràcia.
Les xarxes socials han estat l’aparador digital de la vida santboiana, capturant-ne des de la informació més pràctica fins a la solidaritat més commovedora. L’Ajuntament de Sant Boi ha utilitzat X (abans Twitter) com un canal de comunicació directe amb els ciutadans, informant puntualment de talls de trànsit, accidents i prealertes per inundacions. Això evidencia una gestió proactiva de la informació en temps real. En la mateixa plataforma, un comentari irònic sobre anar de vacances a Sant Boi en lloc de Tailàndia ha captat l’humor local, demostrant que el discurs digital no sempre és seriós.
Facebook ha destacat com a eina de solidaritat i de comunitat en moments de tragèdia. La família de Harol Daniel Medina, un jove colombià que va morir en circumstàncies no aclarides a Sant Boi, va fer servir la plataforma per clamar per ajut econòmic per a repatriar el seu cos. Aquesta publicació, amb un fort component emocional, il·lustra el poder de les xarxes per mobilitzar la comunitat en situacions límit. A Instagram, l’economia local ha trobat el seu millor aparador, amb restaurants com La Última Taberna i el Grup Diversus, que han aprofitat el format visual per promocionar els seus menús i la seva oferta.1 Finalment, la vida quotidiana ha tingut la seva màxima expressió a TikTok, amb un vídeo d’una partida de petanca que ha donat la volta al món virtual, demostrant que no hi ha aspecte de la vida local que no pugui ser “viralitzat”.
Comentari de Destacats per Plataforma
Youtube: La presència de la cantant Sofia Coll a l’escola Marianao ha mostrat el poder de la proximitat entre celebritats i la vida escolar, generant un contingut de gran interès local amb molt poques visualitzacions.
Facebook: La campanya de solidaritat per a la repatriació del cos de Harol Daniel Medina ha utilitzat Facebook com a una eina de mobilització ràpida i eficaç, subratllant el seu paper com a espai de suport comunitari.
SUCESOS: NECESITAMOS TU AYUDA. Harol Daniel Medina, un joven Colombiano de 31 años falleció …agost 28, 2025… Sant Boi de Llobregat en la provincia de Barcelona, luego de haber sido detenido y llevado a la estación de policía. Hoy su familia clama …NECESITAMOS TU AYUDA. Harol Daniel Medina, un joven Colombiano de 31 años falleció en circunstancias aún por esclarecer en la madrugada del lunes 25 de agosto en Sant Boi de Llobregat en la provincia de Barcelona, luego de haber sido detenido y llevado a la estación de policía. Hoy su familia clama solidaridad para repatriar su cuerpo a Colombia. Amigo migrante hoy por el, mañana por cualquiera de nosotros. #noticiaseurolatinatv #colombianosenespaña #solidaridad #colombia #harolmedina #españa #colombianoseneuropa #colombianosenelexterior Ver menos
Sant Boi de Llobregat. . Public. Maria Eugenia Alsina and Jose Luis Cruzado · 2 · · Photo, No photo description available., 1 of 8. Photo …
X (Twitter): El compte de l’Ajuntament i el de Trànsit han estat claus per a la informació ciutadana, mentre que els comentaris sobre el “turisme a Sant Boi” han aportat una dosi d’humor que defineix el caràcter local.
Instagram: La xarxa s’ha confirmat com l’aparador visual de l’economia local, amb restaurants i negocis que promocionen el seu producte, donant visibilitat a una oferta gastronòmica diversa.
La Última Tarberna en Instagram
‘Excelente producto’: el bar de Sant Boi de Llobregat aclamado por su económico menú diario
TikTok: Un simple vídeo d’una partida de petanca ha demostrat que la vida local, amb la seva singularitat, pot trobar el seu lloc en un format tan efímer i viral, captant l’essència més autèntica de la ciutat.
Altres Xarxes (LinkedIn, Telegram): LinkedIn mostra la presència de professionals i empreses a la ciutat, mentre que Telegram és utilitzat per grups més especialitzats, com el de “control de plagues”.
Unlock premium control de plagas sant boi with crystal-clear footage. Daily updates & free access for viewers.
En Memòria dels què han marxat: Registre de Defuncions (17-31 d’agost 2025): Una Pausa Digna
L’agost, amb la seva lleugeresa aparent, també ha estat un mes de comiats. Darrere de les notícies de trànsit, els anuncis de feina i les cròniques esportives, hi ha una realitat ineludible: el cicle de la vida. Aquesta segona quinzena d’agost, Sant Boi ha perdut 27 veïns i veïnes, amb edats que van des dels 52 anys del més jove fins als 96 del més gran. La pèrdua de Jose Antonio Cayetano Carrizosa, amb només 52 anys, ens recorda la fragilitat de la vida, mentre que les 95 i 96 d’Antonia Petit Puig i Maria Mata Seres ens parlen d’una vida llarga i plena.1 La seva marxa és un recordatori solemne que, malgrat tot el bullici de la vida moderna, el cor de la comunitat batega també en la memòria dels qui ens han deixat. Els nostres pensaments i condolences s’adrecen a les seves famílies i amics.
El llegat dels “Indianos”, aquells catalans que van fer fortuna a Amèrica i van retornar amb el desig de plasmar la seva riquesa i influència en la seva terra natal, és un capítol fascinant de la nostra història, però també un que requereix una anàlisi crítica de les seves arrels. Entre ells, la família Samà destaca no només per la seva prosperitat, sinó per la visió arquitectònica i paisatgística que va importar des de les terres cubanes, una fortuna construïda, en part, sobre el tràfic d’esclaus i l’explotació laboral a les seves plantacions de sucre. Aquest post explora com la vibració de Marianao a l’Habana va inspirar dues joies arquitectòniques a Catalunya: el Parc Samà de Cambrils, amb una inclinació modernista, i el Parc Marianao de Sant Boi, amb un caràcter més medieval i gòtic, sense oblidar l’enginy de la gestió de les seves aigües, tot plegat emmarcat en el complex context de la seva prosperitat colonial.
Els Indians i els Samà i Torrents (Tate Cabré, 2009. Obra: ‘Cuba a Catalunya. El llegat dels indians’)1
1.1. QUI ERA EL MARQUÉS DE MARIANAO? Els Marianao esclavistes i Rafaela Torrents i Higuero (Segle XIX)1
1.2. ELS PALAUS I ELS PARCS DELS INDIANOS SAMÀ (Cambrils més modernista i Marianao mès medieval i gòtic)2
1.3. MENYSPREU DELS SAMÀ A SANT BOI (sacrificis gaire bé invisibles de Sant Boi del 98 que va incitar la independència de cuba) 1.4. INFLUÈNCIES DELS SAMÀ (repressió a l’anarcosindicalisme creixent i seu de Primo de Rivera) 1.5. LA FI DELS SAMÀ A SANT BOI (la II República i la LRMC – Llei de Repressió de la Maçoneria i el Comunisme)
Els Palaus i Els Parcs dels Indianos Samà des del seu Origen a La Habana’. Vídeo amb suport d’IA.PodCast amb el Suport de Gemini Deep Search AI (Castellà)
L’arquitectura del Marianao de l’Habana i les arrels de la fortuna Samà
Marianao, avui un municipi de l’Habana, va ser al segle XIX i principis del XX un suburbi residencial d’elit que va créixer amb la prosperitat econòmica de Cuba. No era un parc en el sentit estricte, sinó una vasta extensió de finques, palaus i vil·les sumptuoses que contrastaven amb l’urbanisme colonial més dens del centre de la capital. L’arquitectura de Marianao reflectia la riquesa i el gust cosmopolita dels seus habitants. S’hi van adoptar estils europeus i influències americanes, donant lloc a una amalgama d’estils que incloïen el neoclàssic, l’eclèctic i, posteriorment, l’Art Decó, amb algunes expressions modernistes en barris més nous com Miramar.
Aquest districte es va convertir en un símbol de modernitat i opulència, amb clubs de camp, hipòdroms i residències que feien gala de grans jardins i dissenys innovadors. Per a Salvador Samà, el Marquès de Marianao, aquest entorn no només representava el lloc on va forjar la seva fortuna, sinó també una font d’inspiració estètica. És crucial assenyalar, però, que aquesta fortuna i la capacitat d’invertir en projectes tan ambiciosos com el de Marianao a l’Habana i, posteriorment, a Catalunya, van tenir les seves arrels en el tràfic d’esclaus i l’explotació de la mà d’obra esclava a les plantacions de sucre cubanes. La família Samà, com moltes altres fortunes “indianes”, va participar activament en la darrera onada del tràfic transatlàntic d’esclaus, un sistema que va generar una immensa riquesa a costa d’una inhumanitat abismal. Així, el seu somni de recrear aquesta grandesa i exuberància tropical a Catalunya, transportant una part de l’Habana a la seva terra natal, ha de ser entès des d’aquesta perspectiva, un llegat construït sobre la base del colonialisme i l’esclavitud. L’extensió i la diversitat arquitectònica de Marianao van ser el punt de partida per als seus projectes més ambiciosos a la península.
L’antic Palau de Salvador Samà a Marianao de La Habana3 habitada entre el 1864 i el 1934, encara era propietat de la família
El Palau de Salvador Samá, també conegut com la Quinta Hidalgo en les seves últimes etapes, va ser una destacada mansió neoclàssica situada a Marianao, originalment una quinta d’estiueig de Doña Rafaela Santibáñez de Oleazar. Llogada el 1844 i adquirida el 1849 per Salvador Samá y Martí, I Marquès de Marianao, aquest la va transformar en un luxós palau amb una façana imponent, un gran portal amb columnes toscanes i terres de marbre, incloent-hi una capella familiar. Després de la mort del Marquès el 1866, va passar per diverses mans, inclosa la del banquer Julio Hidalgo, que hi va invertir considerablement i el va convertir en un punt de trobada per a l’alta societat. Aquest palau va ser testimoni d’esdeveniments històrics clau, com la reunió entre Máximo Gómez i les viudes de Carlos Manuel de Céspedes i José Martí, i va servir com a seu de les legacions nord-americanes, allotjant fins i tot el Secretari d’Estat William Taft. Amb el canvi de segle i el desplaçament dels centres d’estiueig, l’immoble va perdre la seva funció original, convertint-se primer en el Sanatorio Malberty i, a la dècada de 1950, en la fàbrica d’havans i cigarrets José L. Piedra. Actualment, l’edificació es manté dempeus i en bon estat, tot i que molt modificada, sent la fàbrica de tabacs Héroes del Moncada, i conservant només alguns detalls del seu antic esplendor.Avui en la zona habitable viu una decoradora de La Habana (2023).
Infografia: El Llegat dels Samà – Un Viatge Arquitectònic de Cuba a Catalunya
El Llegat de Marianao
Un Viatge Arquitectònic de Cuba a Catalunya
“Aquestes estructures no són simples edificis; són manifestacions tangibles d’un viatge transatlàntic i un desig arrelat de deixar un llegat.”
L’informe analitza el fenomen “Indiano” a través de la família Samà, que, enriquida a Cuba, va voler recrear l’atmosfera de l’illa a Catalunya. Aquesta infografia visualitza les dades d’aquest llegat, comparant el districte inspirador de Marianao a La Habana amb les seves seves manifestacions catalanes: el Parc Samà a Cambrils i el Parc Marianao a Sant Boi de Llobregat.
La Inspiració: Marianao, La Habana
El districte de Marianao a La Habana va ser el far de modernitat i opulència que va inspirar la família Samà. No era un sol parc, sinó un suburbi pròsper amb zones residencials exclusives, clubs de camp i una arquitectura eclèctica que trencava amb l’urbanisme colonial tradicional.
Distribució d’estils arquitectònics prominents a la Cuba del segle XX.
Evolució Clau de Marianao (Cuba)
1900-1920
Transformació en el principal suburbi residencial de La Habana, amb un boom de la construcció.
1925
Construcció del monumental “Colegio de Belén”, conegut com “El Palau de l’Educació”, símbol de la prosperitat del districte.
1959
Després de la Revolució Cubana, les propietats privades són expropiades per a ús públic, transformant radicalment el caràcter del districte.
Dues Visions, Una Arrel
Tot i que tant el Parc Samà com el Parc Marianao van néixer de la mateixa visió “Indiana” i van ser dissenyats per Josep Fontserè, les seves expressions arquitectòniques i evolucions van divergir, reflectint diferents facetes del desig de legitimar la fortuna i el llegat familiar.
Parc Samà (Cambrils)
Un Jardí Romàntic i Modernista
Un retir privat dissenyat per evocar directament la Cuba colonial, amb una rica ornamentació, un llac elaborat i la crucial col·laboració d’un jove Antoni Gaudí, que va plantar la llavor del modernisme.
🌳🦜🏛️
Parc Marianao (Sant Boi)
Un Castell Neogòtic Urbà
Una finca que va esdevenir parc públic, amb un palau d’inspiració neomedieval que buscava associar la riquesa indiana amb l’estètica aristocràtica europea, integrat en un teixit urbà en expansió.
🏰🏙️🌴
Anàlisi comparativa d’atributs clau entre els dos parcs catalans.
Trajectòries de Conservació Divergents
Parc Samà: De Retir Privat a Patrimoni Cultural
El Parc Samà ha mantingut en gran mesura la seva integritat com a jardí històric. La seva evolució reflecteix la transició d’una mostra exclusiva de riquesa a un bé públic enfocat a la conservació i l’educació, adaptant-se a canvis socials com la Guerra Civil.
Distribució d’usos històrics i actuals del Parc Samà.
Parc Marianao: D’Oasi a Parc Urbà
El Parc Marianao de Sant Boi va enfrontar majors pressions urbanístiques, amb la conversió de parts de la finca original en un barri residencial. La seva integritat original es va fragmentar, resultant en un parc públic més integrat però disminuït dins la ciutat.
Distribució d’usos històrics i actuals de la finca de Marianao.
El Misteri de les Aigües de Sant Boi
Una de les característiques més fascinants del Parc Marianao de Sant Boi és el seu complex circuit d’aigua subterrània, una proesa d’enginyeria del segle XIX. Aquest sistema no només abastia el palau i el llac, sinó que possiblement formava part d’una xarxa més àmplia que connectava diverses finques de la zona.
💧
Masia de Santa Bàrbara / Conca del Llor
⟶
🏰
Finca i Llac del Palau Marianao
⟶
🏭
Colònia Güell (Possible connexió)
Flux simplificat del sistema de canalització d’aigua subterrània a Sant Boi.
Les Arquitectures dels Parcs dels Samà i Marianao
La visió de Salvador Samà va prendre forma en dos grans projectes a Catalunya, ambdós dissenyats inicialment per Josep Fontserè i Mestres, però amb evolucions arquitectòniques i estilístiques pròpies que reflecteixen diferents sensibilitats de l’època.
El Parc Samà (Cambrils): L’Elegància Modernista i Romàntica
Situat a Cambrils, el Parc Samà és la materialització més evident del desig de recrear un “bosc tropical” o una “colònia cubana” a Catalunya. El seu disseny respon a una estètica romàntica amb elements que ràpidament s’obririen al modernisme. El palauet central, tot i tenir una base clàssica, incorpora elements ornamentals que ja presagien la nova corrent. La figura clau en la seva definició modernista va ser un jove Antoni Gaudí, qui, sent aprenent de Fontserè, va treballar en el projecte. Se li atribueixen la cascada, el pont i elements del llac, que ja mostren la seva llibertat formal i el seu ús de la pedra natural d’una manera orgànica i innovadora, molt diferent del que seria el palau del Parc Marianao. La riquesa botànica, els elements aquàtics com el llac i la cova, i l’abundant presència d’aus exòtiques, subratllen el caràcter d’homenatge a l’esperit d’ultramar.
Llista de punts enumerats del Parc Samà i ruta a peu suggerida: – Aquesta ruta està pensada per recórrer el parc de forma circular, començant pels voltants de l’entrada, explorant la zona central del llac i boscos, passant pels aviaries i zones de jocs, per acabar visitant el Palau i els museus que es troben més propers a l’entrada/sortida. Començarem per l’entrada i farem un recorregut que ens porti per les principals atraccions, acabant en els espais de restauració i museus. Entrada + Taquilla + Botiga (1): Punt d’inici i accés al parc. Antiga faisanera (2): Molt a prop de l’entrada. Projecte de conservació de la tortuga Mediterrània (3): Un dels projectes de conservació, proper a l’entrada. Projecte de conservació del faisà daurat (4): Un altre projecte de conservació proper. Projecte de conservació de l’Eriçó (5): El tercer projecte de conservació. Cavallerisses / Refugi de rucs (26): A prop dels projectes de conservació i en la mateixa zona. Parterre d’àloe vera (25): Situat a la part central del parc, a prop de les cavallerisses. Camp de lavanda (24): Al costat del parterre d’àloe vera. Llac (6): El cor del parc, amb els ponts penjants i les illes. Gruta del taxòdium (7): Accés reduït, passada la zona del llac. Bosc de daines (15): Després de la gruta del taxòdium, una àrea més boscosa. Mirador del Bosc (14): Gruta fosca que fa de mirador, a la zona nord-oest. Canal i cascada (13): Font d’aigua per al llac, amb una gruta artificial. Torre mirador (12): La Torre Angulo, de 24 metres, una mica més allunyada. Hivernacle Fontcuberta (11): L’hivernacle amb palmàcies i arbres tropicals. Aviari Marianao (18): Aviari amb ocells exòtics, recreant una selva tropical. Antiga moneria (19): Espai de petites psitàcides. Adormidors anàtides (22): Instal·lació per a ànecs, un dels últims punts de fauna. Zona de jocs i pícnic (21): Ideal per un descans, especialment si es va amb nens. Casa Palau (8): La residència del Marquesat, no accessible a l’interior, però d’interès arquitectònic. Font sortidor (9): Darrere del palau. Gerro de Vichy (20): Gerro ceràmic prop de la Casa Palau. Font de les cloïsses (23): Font decorativa amb cloïsses naturals. Pavelló dels lloros. Mirador d’Hèracles (17): Amb l’escultura d’Hèracles. P. Citrus (10): Un punt sense descripció detallada al text original, però que es pot visitar a prop. Bar Samà / Museu del Vermut Yzaguirre (28): Per una pausa i degustació, situat a prop de l’entrada/sortida. Museu de l’Oli Mas del Miu (29): L’antic molí, també a prop de l’entrada/sortida. Saló del Marquesat (27): Sense descripció específica, però es pot visitar a la sortida.
El Parc Marianao (Sant Boi de Llobregat): El Caràcter Medieval i Gòtic
Per contra, el Parc Marianao de Sant Boi de Llobregat va prendre una direcció arquitectònica marcadament diferent, orientada cap a una estètica més europea i historicista. La peça central és un imponent palau d’estil neogòtic-medieval, amb torres emmerletades, finestrals ogivals i una aparença de castell fortificat. Aquesta elecció estilística no era casual; buscava legitimar la riquesa adquirida a Cuba associant-la amb la noblesa i l’antiguitat del vell continent. Era una manera d’arrelar la figura de l’Indiano a la tradició aristocràtica catalana, a través d’una arquitectura que evocava la història i la fortalesa.
Mentre el Parc Samà volia transportar un fragment de Cuba a Catalunya, el Parc Marianao de Sant Boi es presentava com una afirmació de la riquesa indiana dins un marc de tradició i poder europeu, evidenciant la dualitat d’identitats que molts indianos experimentaven.
A la finca de Marianao també hi havia la Torre de la Miranda4, una torre d’estil eclèctic que es creu que es va construir al voltant de la mateixa època. Cal destacar que l’estil arquitectònic de la Torre de la Miranda reflecteix les tendències modernistes de l’època i contrastava amb l’estil neomedieval del Palau de Marianao. N’hi ha testimonis que veuen la mà d’Antoni Gaudí en aquesta obra. Josep Faura, masover dels Samà, explica l’anècdota de com varen pujar el Crist del miradori que no hi era en la construcció origial.
Les Aigües del Parc de Marianao de Sant Boi6
Una xarxa de galeries subterrànies proveïen d’aigua a gran part de la comarca. Més enllà de la seva arquitectura palatina, el Parc Marianao de Sant Boi amaga un dels seus secrets més fascinants i una mostra d’enginyeria hidràulica del segle XIX: el seu complex sistema de captació i distribució d’aigües subterrànies. Aquest aspecte, menys visible que les façanes del palau, és crucial per entendre la funcionalitat i la riquesa de la finca original.
El Marquès de Marianao no només va construir un parc amb llacs artificials, sinó que va assegurar el seu abastament a través d’una intricada xarxa de canals i galeries subterrànies que recollien aigua de punts com la Masia de Santa Bàrbara, situada en la conca del Llor. Aquest sistema de recollida i conducció no només garantia l’aigua per als llacs i les necessitats de la finca, sinó que se sospita que podia tenir connexions o influir en la xarxa hidràulica d’altres propietats properes, com la Colònia Güell.
La complexitat d’aquesta infraestructura subterrània posa de manifest no només la inversió econòmica, sinó també el coneixement tècnic i la visió a llarg termini de la família Samà. Era un element fonamental per mantenir l’exuberància del paisatge, la frescor dels jardins i el funcionament de les fonts i elements aquàtics, convertint el parc en un veritable oasi enmig d’un entorn que, amb el temps, esdevindria més urbanitzat. Aquest control de l’aigua era una expressió més del poder i la capacitat transformadora dels indianos.
“Un escenari rodó seria la galeria que hi ha al parc de Marianao, construïda amb maons i que permetia l’abastament d’aigües al palau neogòtic del Marqués Samà i de Marianao i al seu llac artificial; les aigües venien des de la conca de la vall del Llor.(…) Fa algunes dècades, els nens de la Ciutat Cooperativa es ficaven i jugaven a dins d’una d’aquestes galeries que venia des de l’entorn de la masia de can Ros del Llor i anava a parar a la de can Soler a la Colònia Güell.(…)”7
Mines i Canalitzacions d’Aigua a Sant Boi de Llobregat amb l’enginyeria del Segle XIX
Zona/Ubicació(Canals subterranis històrics)
Tipus d’Estructura: Mines, boques i galeries (clau abans dels sistemes moderns)
Descripció/Detalls (Per a agricultura, llars i indústria)
Ermites de Sant Ramon 8 i Santa Bàrbara
Mina
Fonts d’aigua en terrenys elevats.
Arxius
Registres històrics de fonts d’aigua.
Mapes antics
Ubicació i direcció de les Mines d’Aigua.
Boques de Mina
Entrades antigues.
Galeries
Galeries tapiades.
Finca i Parc Marianao
Sistema intern
Pous, manantials, cisternes, dipòsits.
Canals
Connexió a fonts externes (Santa Bàrbara, Llor).
Boques de Mina
Senyals arquitectòniques a la finca.
Galeria
Abastament del palau i llac.
Zona del Montbaig, el Bori i la vall de Can Carreres9
Pous propis, bombeig del riu, connexió a Can Julià.
Ciutat Cooperativa
Canals subterranis
Connexió entre Llor (possible amb Marianao en l’altre sentit) i Can Soler (Colònia Güell).
Boques de mines
Entrades segellades.
Conclusió:
Els parcs dels Indianos Samà, tant el de Cambrils com el de Sant Boi, romanen com a testimonis vivents d’un passat esplendorós i d’una època de grans transformacions socials i econòmiques. No obstant això, és indispensable abordar aquest llegat de manera integral, reconeixent la procedència de la riquesa que va permetre la seva creació, fruit del colonialisme i la tràgica realitat de l’esclavisme. Avui, la seva actualitat passa per ser espais de memòria, cultura i esbarjo, accessibles al públic i gestionats amb l’objectiu de conservar el seu valor històric i paisatgístic, alhora que serveixen com a punts de reflexió sobre la complexitat del nostre passat i les conseqüències ètiques de certes fortunes. El Parc Samà, amb la seva clara vocació de jardí històric, es manté com un referent de l’art dels jardins romàntics i modernistes. El Parc Marianao de Sant Boi, integrat en el teixit urbà, s’ha adaptat a les necessitats de la comunitat, tot i que conserva elements arquitectònics singulars i el seu secret subterrani hidràulic. El futur d’ambdós passa per continuar la seva rehabilitació, investigació i difusió, garantint que el llegat dels indianos Samà perduri com a font d’aprenentatge i gaudi per a les generacions futures, però sempre amb una mirada conscient i crítica sobre totes les seves dimensions històriques.