La història de la Finca de Marianao (Sant Boi de Llobregat) és una lliçó magistral de com es van consolidar les noves elits del règim franquista. Després de la Guerra Civil, el Tercer Marquès de Marianao, amb les seves connexions monàrquiques, es va convertir en l’objectiu perfecte del nou aparell repressiu. El règim va utilitzar una multa fiscal com a pretext per forçar una venda que va beneficiar Abdón Bordoy, un empresari connectat al magnat Joan March. Aquest “tripijoc” polític no només va desposseir l’aristocràcia; va inventar el model del ‘pelotazo’ urbanístic, caracteritzat per l’especulació, la rapidesa i la manca d’inversió en infraestructures, un llegat arrelat en l’urbanisme espanyol fins avui dia.
Marianao_ Del Lujo Colonial al Pelotazo Franquista El Laboratorio del Urbanismo Especulativo en Sant Boi (1940-1974). PodCast IA Esp.
Abdón Bordoy, Pioner de l’Urbanisme Especulatiu Franquista
Abdón Bordoy (per IA)
La finca, un símbol de la riquesa colonial i de l’aristocràcia política (on fins i tot es va signar el cop de Primo de Rivera), va caure l’any 1940 a causa de la vulnerabilitat política del Marquès, objecte d’atenció per les seves suposades simpaties monàrquiques i possibles vincles amb la maçoneria. El pretext de l’Estat per forçar la transferència va ser una multa fiscal d’un milió de pessetes, suma exacta per la qual Bordoy va adquirir l’actiu, en un clar “tripijoc” orquestrat. Bordoy, un empresari mallorquí de Santa Margarida —el mateix poble de Joan March—, va actuar com a agent executor del capital de March, convertint-se en el titular d’una oportunitat que només la repressió política podia crear. Aquesta adquisició es basava en un model de negoci ja provat per Bordoy a Cala Sant Vicenç (Mallorca) i en el projecte d’Aranjuez (Madrid), considerat un dels primers casos d’urbanització especulativa d’aquest tipus a Espanya.
Propietari Desposseït
Comprador Operatiu
Finançador Clau
Preu d’Adquisició (Ptes.)
Mecanisme de Transferència
Motivació Política
III Marquès de Marianao, Salvador de Samà i de Sarriera
Abdón Bordoy
Joan March Ordinas
1.000.000 Ptes.
Multa fiscal de la postguerra
Expropiació d’elits monàrquiques i maçons desafectes
Una vegada en possessió de Marianao, Bordoy va intentar legitimar el seu nou estatus amb un estil de vida “senyorial,” organitzant misses i festes a la Sala Gran. No obstant això, aquesta façana contrastava amb la seva nova riquesa, exhibida de manera “grollera” i “despòtica” (amb l’anècdota de llançar monedes al terra per a ser recollides), generant “enveges” i mala fama i evidenciant la ruptura amb l’antic ordre aristocràtic. Aquesta estratègia es va materialitzar en dues fases d’urbanització: La Fase 1 (1946) va ser un fracàs comercial, ja que el projecte elitista de “dotze parcel·les enormes” no va trobar mercat en la postguerra. Això va forçar una reorientació radical.
Aquesta visió fallida va donar pas a la Fase 2 (dècada dels 50), amb un replantejament aprovat el 1957 que optava per la venda massiva de lots “molt més petits” i xalets “comprimits”, venuts amb un sistema pioner a terminis de “20 duros mensuals” i sota l’enganyós eslògan “Marianao, La Ciudad Soñada, Ciudad de Vacaciones” utilitzat fins i tot al NODO. El problema d’aquest model era la seva filosofia de màxim benefici per no-inversió: el desenvolupament es va dur a terme sense la infraestructura urbana necessària, quedant sense asfaltar ni voreres. Aquesta deixadesa intencionada va provocar l’aparició de “fenòmens de semibarraquisme indirecte” i un important conflicte social i litigis amb els propietaris de la Fase 1, que es van sentir “traïts” per la pèrdua de l’esperit d’exclusivitat original.
Característica
Fase 1: Elitista (Pla 1946)
Fase 2: Especulativa (Replantejament 1957)
Visió Urbanística
Parc residencial d’alta gamma, baixa densitat
“Ciutat Somiada, Ciutat de Vacances,” alta densitat
Mida de Parcel·la
Parcel·les grans (“enormes”), 12 unitats
Parcel·les “molt més petites” i “comprimides”
Infraestructura
Mínima inversió, destinada a l’exclusivitat
Manca total (sense asfaltar, voreres, equipaments)
Resultat Social
Fracàs comercial i abandonament del palau
Litigis, queixes per engany i degradació urbana
Mateu Campomar, Administrador i Símbol d’Autoritat a la Finca
Escut MariaNao
Mateu Campomar va ser la figura instrumental per a l’execució de l’estratègia especulativa de Bordoy. Nascut a Pollença, Campomar va arribar a Marianao cap al 1941, amb només 19 anys, després de la Guerra Civil, reclutat per Bordoy a través de la seva xarxa de confiança mallorquina. Mateu va actuar com l’eix operatiu de la finca, un paper que el situava com el darrer administrador del parc Marianao. La seva feina era multifuncional (conserge, venedor, gestor) i tan central que “calia passar per Mateu” per parlar amb Bordoy, subratllant el seu estatus de representant màxim de la propietat absentista. Mateu supervisava el pragmàtic sistema de venda a terminis i fins i tot va construir amb les seves mans l’escut de Marianao (la Nau Maria).
La seva posició d’home de confiança implicava l’exercici d’una autoritat inqüestionable a la finca, un fet confirmat pels testimonis que el descriuen com una persona “autoritària”.L’aplicació d’aquesta autoritat sota el marc repressiu del franquisme era ferma: testimonis com Josep Faura recorden que Campomar portava una pistola a la barra del seu bar “davant la Guàrdia Civil,” un detall que il·lustra l’aplicació d’una autoritat de facto tolerada pel règim.A més, Campomar mateix admetia que vigilava la finca, confiscant escopetes sense permís
L’arribada de Campomar va precipitar un acte simbòlic de canvi d’ordre: ell va intentar fer fora el seu avi, “Pepet,” que havia estat el porter i custodi del parc sota el Marquès, obligant la família a marxar i consolidant així la transferència de poder del vell al nou règim. No obstant això, Mateu Campomar defensa Bordoy amb vehemència, afirmant que tenia un “cor d’or” i que va ser víctima d’enveges per l’èxit. Per a Campomar, Bordoy era un visionari que va obrir la porta de la propietat a gent amb pocs recursos gràcies al sistema de venda a terminis, mostrant la dualitat de la memòria entre la defensa interna i la percepció externa del seu autoritarisme.
La liquidació de Marianao: del ‘Pelotazo’ i el Llegat de la Deixadesa Urbanística
L’adquisició inicial per només 1.000.000 de pessetes va ser el fonament d’una operació d’una rendibilitat colossal, que es va obtenir mitjançant una doble liquidació d’actius. Només amb les vendes documentades de 25 torres i parcel·les per un promotor l’any 1949, ja es van generar 6.300.000 pessetes, superant sis vegades la inversió inicial de Bordoy amb només un petit percentatge de les vendes totals.
La facturació total estimada es va calcular sumant els ingressos de la parcel·lació massiva (estimació mitjana de 26.208.000 pessetes) i la venda de l’actiu residual: el Parc i el Palau de Marianao, que la família Bordoy va vendre a l’Ajuntament per 24.000.000 de pessetes quan el manteniment es va fer insostenible. La Facturació Total Estimada Mitjana va ascendir a 50.208.000 pessetes.
Concepte
Valor (Pessetes)
Significació
Cost Inicial d’Adquisició (1940)
1.000.000 Ptes.
Preu políticament fixat (igual a la multa)
Ingrés Venda de Parcel·les (Estimació Mitjana)
26.208.000 Ptes.
Ingrés majoritàriament de la Fase 2 massiva
Ingrés Venda Parc/Palau (a Ajuntament)
24.000.000 Ptes.
Venda final a l’administració pública
Facturació Total Estimada (Mitjana)
50.208.000 Ptes.
Múltiple dels ingressos reals respecte a la inversió
Aquesta anàlisi revela que, respecte a la inversió inicial d’un milió de pessetes, la facturació total estimada es va multiplicar, com a mínim, per 44 vegades, demostrant el caràcter purament especulatiu del projecte. Aquest èxit financer es va basar en una estratègia d’urbanisme brutal: la mínima inversió en infraestructura (manca d’asfalt i serveis) i la doble liquidació d’actius (venda de parcel·les i venda del palau a l’Ajuntament). L’urbanisme de la deixadesa de Marianao és la conseqüència directa de la lògica de “profit abans que res” d’Abdón Bordoy, un model que va transferir el cost del desenvolupament urbà als residents i a l’administració pública, establint així el llegat de l’especulació a la postguerra espanyola.
El Parc de Marianao, i espai residencial, situat a Sant Boi de Llobregat, és un lloc amb una història rica i complexa que abasta des del segle XIX fins a l’actualitat. Aquest article ofereix un resum complet de la seva evolució, destacant els esdeveniments i personatges clau que han marcat la seva trajectòria.
Marianao’s: un segle XIX colonialista i esclavista perdut, un XX de cops d’estat i resistència, i un XXI de salut mental
Transformació de la Finca de Marianao des del 1945
El Parc de Marianao, a Sant Boi de Llobregat, és un palimpsest històric que abasta des de l’esclavitud a Cuba fins a la psiquiatria moderna. Salvador Samà i Martí, indià i marquès de Marianao, va iniciar la saga al segle XIX, mentre que el seu nebot, Salvador Samà i Torrents, alcalde de Barcelona i membre de la Lliga Regionalista, va traslladar el llegat a Catalunya. La desfeta de 1898 va arrabassar les seves possessions a Cuba i Filipines, però les connexions amb Bennet (‘manicomi’), Güell, Gaudí, Joan de Borbó i Primo de Rivera van mantenir la finca al centre del poder. El cop d’estat de Primo de Rivera va tenir el seu epicentre al palau. La Guerra Civil va transformar el parc en la “Clínica Militar 2M”, un centre de salut mental què junt amb el Psiquiàtric sumaven morts sense identificar, i va acollir breument una escola de comandament del “Frente de Juventudes”. Joan March, patrocinador de Franco, va facilitar l’adquisició de la finca per Abdón Bordoy per un milió de pessetes, iniciant la seva parcel·lació. La postguerra va veure la coexistència de nacionals espanyolistes de la Falange, una reduïda colònia alemanya-suïssa, la clandestinitat antifranquista i l’embrionari catalanisme, origen de la Diada del 1976. La decadència urbanística va conviure amb el barraquisme fins que l’Ajuntament democràtic va adquirir el nucli de la finca (palau, La Miranda, jardins i llac) per 24 milions de pessetes. Sant Boi es va agermanar amb el Marianao de l’Havana i amb Cambrils. Avui, el Palau de Marianao és un clúster de salut mental d’envergadura internacional, després de passar per ser la seu de l’emissora de Ràdio, d’un centre de formació professional, de la Policia Nacional i del Jutjats. En aquest període d’uns 140 anys, els Marianao’s ( la finca, després urbanització i finalment el Parc) tanca un cicle que va de l’esclavitud, al poder, les resistències, la democràcia i a la sanació.
Marianao’s: del somni colonial a l’epicentre modernista i polític (1866-1929)
Transformació del Palau (al fons) vist des del camí principal
Marianao, més que un nom, és un llegat que travessa l’Atlàntic, des de les plantacions cubanes fins a les terres catalanes. La saga dels Samà, iniciada per l’indià esclavista Salvador Samà i Martí (1797-1866), primer marquès de Marianao, és un paradigma de l’èxit colonial. Enriquit pel comerç d’esclaus i diversificant els seus negocis (ferrocarrils, navilieres, béns arrels), Samà i Martí va ascendir a l’elit cubana, arribant a alcalde de l’Havana i senador del Regne. El seu títol nobiliari, concedit el 1860, testimonia la seva influència.
Els dos primers marquesos de Samà i Fontseré girant cua
El seu nebot, Salvador Samà i Torrents (1861-1933), segon marquès de Marianao i de Vilanova i la Geltrú, va heretar amb cinc anys una fortuna que el va catapultar a la primera línia política catalana i espanyola. Diputat a Corts, senador i alcalde de Barcelona, Samà i Torrents va estendre el seu poder a través de nombroses propietats, incloent-hi el Parc de Marianao a Sant Boi.
La connexió amb els Torrents, família de la baixa burgesia catalana arrelada a Sant Boi des del segle XVII, va ser crucial per a la consolidació del seu poder. Els Torrents, titulars de Can Torrents i Torrefigueres, van enllaçar amb els Samà, permetent-los arrelar a Catalunya.
Inspirat en el Parc Samà de Cambrils (1881-1887), un jardí tropical que encara avui es pot admirar, Samà i Torrents va adquirir una antiga masia a Sant Boi (Roca Gasull/Bertran/Casa Sans/TorreBlanca Samà) i la va transformar en un palau senyorial, obra de Josep Fontseré i Mestres. La Finca del Marquesat de Marianao, amb més de 100.000 m², es va convertir en un centre de poder, on es reunien personalitats influents de l’època.
El Palau de Marianao (1885-1890), inspirat en els castells medievals i amb elements gòtics, era el cor de la finca, envoltada d’un jardí amb espècies exòtiques. Les cycas, bútia, roure, washingtonies, palmeres, margallons, teixos, eucaliptus i xiprers, catalogats com a monumentals i d’interès local, testimoniaven la riquesa botànica del parc.
La influència d’Antoni Gaudí és innegable. Amic d’Eusebi Güell, amb qui Samà i Torrents tenia estretes relacions (li va vendre els terrenys del Parc Güell), Gaudí va deixar la seva empremta a la Torre de la Miranda i el pont del llac principal, i va crear el Jardí Esclatant a l’antic psiquiàtric de Sant Boi.
‘Jardí Esclatant’ de Gaudí situat al Psiquiàtric i d’estil molt semblant a La Miranda. Creat amb suport IA.
La pèrdua de les colònies de Cuba i Filipines el 1898 va impactar la societat catalana. Els indians, com els Samà, van perdre propietats i actius, contribuint a la crisi econòmica i social.
Malgrat la pèrdua colonial, Marianao va continuar sent un centre de poder. Primo de Rivera va signar l’ordre del cop d’estat de 1923 al palau, i Joan de Borbó, pare i avi dels reis Joan Carles I i Felip VI, era amic de la família Samà.
Així, Marianao es va convertir en un escenari clau de la història catalana i espanyola, on es va entrellaçar el llegat colonial, el modernisme i la política.
👇 1.1. QUI ERA EL MARQUÉS DE MARIANAO? Els Marianao esclavistes i Rafaela Torrents i Higuero (Segle XIX)
MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya – 1. Marianao’s: del 🌴somni colonial a➡️ l’epicentre modernista🏛️ i polític🗳️ (1866-1929) – SantBoi[.Tv]ai
L’entrevista sobre Salvador Samà i Torrents, a través de les perspectives de Carles Vallejo i Carles Serret, explora la vida i influència de Salvador Samà i Torrents, el Marquès de Marianao, en el context de les subversions del segle XX a Espanya. Es desglossen els orígens, la pèrdua de les colònies espanyoles, la influència en la restauració borbònica, la seva participació en la repressió del moviment obrer, i la seva implicació en el cop d’estat de Primo de Rivera després de fer-se responsable del Somaten.
👇 1.2. ELS PALAUS I ELS PARCS DELS INDIANOS SAMÀ (Cambrils més modernista i Marianao mès medieval i gòtic)
MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya – 1. Marianao’s: del 🌴somni colonial a➡️ l’epicentre modernista🏛️ i polític🗳️ (1866-1929) – SantBoi[.Tv]ai
El llegat dels “Indianos”, aquells catalans que van fer fortuna a Amèrica i van retornar amb el desig de plasmar la seva riquesa i influència en la seva terra natal, és un capítol fascinant de la nostra història, però també un que requereix una anàlisi crítica de les seves arrels. Entre ells, la família Samà destaca no només per la seva prosperitat, sinó per la visió arquitectònica i paisatgística que va importar des de les terres cubanes, una fortuna construïda, en part, sobre el tràfic d’esclaus i l’explotació laboral a les seves plantacions de sucre. Aquest post explora com la vibració de Marianao a l’Habana va inspirar dues joies arquitectòniques a Catalunya: el Parc Samà de Cambrils, amb una inclinació modernista, i el Parc Marianao de Sant Boi, amb un caràcter més medieval i gòtic, sense oblidar l’enginy de la gestió de les seves aigües, tot plegat emmarcat en el complex context de la seva prosperitat colonial.
👇 1.3. MENYSPREU DELS SAMÀ A SANT BOI (incita la independència de Cuba i indiferència dels sacrificis dels santboians del 98)
MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya – 1. Marianao’s: del 🌴somni colonial a➡️ l’epicentre modernista🏛️ i polític🗳️ (1866-1929) – SantBoi[.Tv]ai
La pèrdua de les colònies espanyoles el 1898 va evidenciar el contrast entre les elits amb interessos colonials, com la poderosa família Samà, i els sacrificis gairebé invisibles dels soldats locals. Mentre Salvador Samà i Torrents, Marquès de Marianao, amb grans fortunes a Cuba i Filipines 💰, suggeria abandonar l’illa caribenya per defensar altres territoris, a Sant Boi, molts joves de famílies humils morien o quedaven afectats a la guerra, tornant sovint amb problemes de salut mental i sense reconeixement. Aquesta investigació, basada en documents de l’Arxiu Municipal Històric de Sant Boi, posa de manifest la manca d’inversions en obres de beneficència per part de la família Samà i Torrents en la seva localitat d’evasió, subratllant una indiferència de l’elit davant del patiment dels seus conciutadans més vulnerables. Un exemple colpidor? Els 26 “últims de Cuba” 💔 que, el 1901, van acabar ingressats al psiquiàtric de Sant Boi, sense honors ni cap mena de reconeixement.
👇 1.4. INFLUÈNCIES DELS SAMÀ (repressió a l’anarcosindicalisme creixent i seu de Primo de Rivera)
MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya – 1. Marianao’s: del 🌴somni colonial a➡️ l’epicentre modernista🏛️ i polític🗳️ (1866-1929) – SantBoi[.Tv]ai
El període comprès entre 1917 i 1923 a Catalunya va ser una època de convulsió social i política extrema, coneguda com el Pistolerisme. Aquesta “guerra social” va enfrontar obrers anarcosindicalistes i forces patronals i estatals, culminant en el cop d’estat de Primo de Rivera el setembre de 1923. En aquest escenari de tensió, figures de Sant Boi de Llobregat van jugar papers fonamentals i antagònics, des de la resistència obrera (Balbina Pi i Sanllehy) fins a la cúpula de la repressió. Aquest post explora el paper crucial de la família Samà, especialment el Marquès de Marianao, i la seva connexió amb la repressió de l’anarcosindicalisme i la gestació de la dictadura.
👇 1.5. LA FI DELS SAMÀ A SANT BOI (la II República i la LRMC – Llei de Repressió de la Maçoneria i el Comunisme)
MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya – 1. Marianao’s: del 🌴somni colonial a➡️ l’epicentre modernista🏛️ i polític🗳️ (1866-1929) – SantBoi[.Tv]ai
La història de la família Samà a Sant Boi de Llobregat, coneguts com a “Indianos” que van construir els majestuosos Parcs de Samà i el de Marianao, és un fascinant mirall de les convulsions del primer terç del segle XX a Espanya. Des d’una posició de poder i influència, arrelada en el seu origen colonial i la seva fortuna, els Marquesos de Marianao van veure com la Segona República, la devastadora Guerra Civil i la repressió de la dictadura franquista van erosionar dràsticament el seu llegat. En aquest article, explorarem el destí del II Marquès, Salvador Samà i Torrents, i el III Marquès, Salvador Samà i Sarriera, la vida del qual es va veure truncada per una inesperada condemna per maçoneria. Prepara’t per descobrir com la història d’una família il·lustre amb presència i llegat a Sant Boi visualitza les profundes divisions d’una època.
Marianao’s: un escenari de convulsions i silenci durant la República i la Guerra Civil
Els últims anys del Marquesat de Marianao, entre 1929 i 1945, van estar marcats per convulsions polítiques i socials que van deixar una empremta profunda al barri de Sant Boi de Llobregat. La Segona República va portar canvis significatius, però va ser la Guerra Civil Espanyola la que va transformar radicalment el paisatge i la vida dels seus habitants.
El fill i hereu de Salvador Samà i Torrents, Salvador Samà i Sarriera, es va desprendre de les propietats samboianes durant la guerra civil.
Marianao es va convertir en un refugi per a persones desplaçades de tot el país, fugint de la violència i la repressió. El palau del Marquesat va acollir la “Clínica Militar 2M”, un hospital de salut mental dirigit pel prestigiós doctor Emilio Mira López. No obstant això, la guerra també va portar la mort i el silenci. El manicomi de Sant Boi, amb qui els Samà tenien una relació històrica, es va convertir en un dipòsit de cadàvers, on centenars de persones van ser enterrades sense identificar.
Les xifres són esgarrifoses: nombrosos residents de Sant Boi van morir o desaparèixer durant la guerra, i molts dels morts portats al manicomi van ser enterrats en fosses comunes. L’Arxiu Històric Municipal de Sant Boi ha iniciat el 2024 una tasca crucial per identificar aquestes víctimes i recuperar la seva memòria.
La victòria franquista va consolidar la incautació del Marquesat, amb la instal·lació d’una escola de comandament del “Frente de Juventudes”. Marianao es va convertir en un espai de repressió i silenci, on la memòria de les víctimes va ser enterrada juntament amb els seus cossos.
Pas del temps de l’última columna que es va enderrocar a les columnes de l’entrada quan es va incautar la finca de Marianao. Creat amb suport IA.
La història de Marianao durant aquest període és un recordatori de la brutalitat de la guerra i la importància de la memòria històrica. La tasca de l’Arxiu Històric Municipal és un pas crucial per donar veu a aquells que van ser silenciats i per construir un futur basat en la veritat i la justícia.
MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya – 2. Un escenari de convulsions ⚔️ i silenci 🕯️ durant la República i la Guerra Civil (1931-1950) – SantBoi[.Tv]ai
La història de Sant Boi de Llobregat, i en concret la del Parc de Marianao, és un mirall de les convulsions polítiques i socials que van sacsejar Espanya al segle XX. Les vides de la família Vallejo, entre l’activisme, la repressió i la resistència, esdevenen el fil conductor perfecte per a reconstruir un període que va transformar la ciutat, de la il·lusió republicana a la foscor de la dictadura. Seguint la seva trajectòria, des dels fronts de guerra fins a la intimitat de la seva llar, podem comprendre com el passat encara ressona avui en la nostra memòria col·lectiva.
Marianao’s, del marquesat a la parcel·lació: un negoci amb ombres franquistes
L’any 1940, la finca de Marianao va canviar de mans en una transacció que porta les marques del règim franquista. Abdón Bordoy, un empresari mallorquí amb passat d’administrador dels Samà, va adquirir la propietat per la irrisòria suma d’un milió de pessetes. La compra, facilitada per una demanda d’adquisició, es va veure afavorida per la pérdúa anterior de Marianao pel III Marquès de Marianao, Salvador de Samà i de Sarriera, aristòcrata i exsenador, els antecedents i amistats francmaçones, i les relacions amb la família reial.
Darrere d’aquesta operació hi ha la figura de Joan March, el “pirata del Mediterrani”, magnat i patrocinador del cop d’estat de Franco. March, conegut per les seves activitats de contraban i la seva influència en la banca, va proporcionar el suport financer a Bordoy. La relació entre ambdós va ser crucial per a la transformació de Marianao en una urbanització residencial, amb la complicitat de les autoritats franquistes.
El Pla parcial Parc Marianao, aprovat el 1946, va marcar l’inici de la parcel·lació. El 1957, Bordoy va sol·licitar el replantejament definitiu, que va ser aprovat, donant pas a la venda de parcel·les com a segones residències. La primera fase, amb grans adquisicions com la dels Faura, va resultar un fracàs com a destinació turística, i el palau va quedar abandonat. Bordoy, amb experiència prèvia a Madrid, va impulsar la segona fase, anunciada com “Marianao la ciudad soñada, ciudad de vacaciones”. Aquesta etapa va generar un litigi judicial entre els grans propietaris, que es van sentir enganyats. La manca d’inversions en reurbanització va deixar Marianao en un estat de decadència, testimoni d’un negoci amb ombres franquistes.
Marianao: de Finca tropical a Parcel·les. Creat amb suport IA.
MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya – 3. Del marquesat 👑 a la parcel·lació 🏠: un negoci amb ombres 👻 franquistes – SantBoi[.Tv]ai
La història de la Finca de Marianao (Sant Boi de Llobregat) és una lliçó magistral de com es van consolidar les noves elits del règim franquista. Després de la Guerra Civil, el Tercer Marquès de Marianao, amb les seves connexions monàrquiques, es va convertir en l’objectiu perfecte del nou aparell repressiu. El règim va utilitzar una multa fiscal com a pretext per forçar una venda que va beneficiar Abdón Bordoy, un empresari connectat al magnat Joan March. Aquest “tripijoc” polític no només va desposseir l’aristocràcia; va inventar el model del ‘pelotazo’ urbanístic, caracteritzat per l’especulació, la rapidesa i la manca d’inversió en infraestructures, un llegat arrelat en l’urbanisme espanyol fins avui dia.
Marianao’s, un microcosmos de classes i ideologies
El Parc de Marianao no només va ser un escenari de poder i resistència, sinó també un microcosmos social complex i heterogeni. La masia de la família Faura, pionera a la finca, simbolitza l’arrelament d’una població local que va conviure amb els nous residents. El servei domèstic dels Bordoy, com els Campoamor, reflecteix la presència de famílies immigrades i locals que vivien i treballaven al parc, configurant un teixit social divers.
La urbanització va acollir una població dividida per ideologies, amb veïns com els Vallejo i els Lacalle, representants de les tensions entre “rojos contra nacionales”. El Cerezo dels Vallejo, primera parcel·la a l’entrada, i la residència del falangista Lacalle, primer president del Saló de l’Automòbil, exemplifiquen aquestes relacions complexes.
Residents il·lustres com José Mallorquin, creador del famós còmic “El Coyote”, i els Valdés, propietaris de Loteria Ramblas de Barcelona, van aportar un toc de distinció a la comunitat. Els estiuejants, coneguts com “los fiambrera”, van trobar a Marianao un lloc d’esbarjo i activitats socials.
La presència d’una reduïda colònia alemanya-suïssa, amb sospites de nazis procedents de l’empresa Dumpler, afegeix un element d’intriga a la història del parc. Malgrat ser un espai separat, Marianao va establir vincles amb Sant Boi, a través del camí del psiquiàtric, activitats esportives i el Casino Marianao.
L’oratori situat a la planta baixa del Palau, amb un sostre de fusta noble, va ser un centre de culte fins al 1977, on Mn. Joan Saborit oficiava missa cada diumenge. Les passejades en barca pel llac completaven l’oferta d’oci d’aquest espai singular.
Estiuejants al Parc de Marinao. Creat amb suport IA.
MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya – 4. 🧩 Un microcosmos de 🏛️ classes i 🧠 ideologies (1940 – 1975) – SantBoi[.Tv]ai
L’estudi del Parc Residencial de Marianao a Sant Boi de Llobregat (1950-1970) ofereix una visió de les tensions socioeconòmiques i ideològiques de la postguerra catalana. Sant Boi, admirada com un entorn natural idíl·lic més enllà del riu Llobregat, ja havia estat un important destí d’estiueig per a les famílies barcelonines des de mitjans del segle XIX fins a l’esclat de la Guerra Civil (aproximadament 1850-1936), establint un nexe entre l’entorn rural, el nucli urbà i el nou desenvolupament residencial. Aquesta transició va passar d’un perfil d’estiuejants principalment barcelonins de la petita burgesia prebèl·lica, a una composició social notablement barrejada en classes i origen ideològic al Parc Residencial de Marianao entre el 1950 i el 1970. Malgrat l’aïllament social inicial, la connexió real entre els santboians i el nou enclavament es va concretar a la dècada de 1970, impulsada per l’expansió urbana de la vila i la crucial adquisició municipal del Palau, el llac i el nucli central del Parc.
Marianao’s: un plató imaginari i cultura popular, amb un tràgic epíleg
El Parc de Marianao, més enllà de la seva història política i social, ha estat un escenari prolífic per al cinema i la cultura popular. La pel·lícula “Los últimos de Filipinas” (1945), que narra el setge de Baler, va trobar en els seus paratges un ambient tropical que evocava les antigues possessions colonials dels Samà, perdudes el 1898. Aquest rumor, alimentat per la necessitat d’ambient tropical per a la filmació, va consolidar la seva imatge com a escenari cinematogràfic.
“Los claveles”, “Arriba y abajo” i “El Coyote” són altres produccions que van coexistir en el parc, reflectint la seva importància en la cultura popular de l’època. Amb la democràcia, el Palau de Marianao va esdevenir un centre cultural vibrant. Des del 1974, quan l’Ajuntament va adquirir el palau i els jardins, es van celebrar actes del Sant Boi Cultural, amb desfilades de moda, actuacions de Dagoll-Dagom i la representació de la Setmana Tràgica. El palau també va ser la primera seu de Ràdio Sant Boi, consolidant el seu paper com a epicentre cultural.
No obstant això, Marianao també va ser testimoni d’una tragèdia. El setembre del 1976, el Cor Universitari de Caracas, amics del president veneçolà Hugo Chávez, va morir en un accident d’avió quan es dirigien a actuar al Palau de Marianao. Aquest tràgic incident va deixar una empremta profunda en la història del parc, recordant-nos la fragilitat de la vida i la força de la cultura com a pont entre pobles.
MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya – 5. 🎬Un plató imaginari i 🎪 cultura popular, amb un 💔 tràgic epíleg (1880 – 1980) – SantBoi[.Tv]ai
El Parc de Marianao, avui una urbanització plenament integrada en el teixit de Sant Boi de Llobregat, és molt més que una antiga finca senyorial; és un palimpsest històric que encapsula la convulsa transformació socioeconòmica de Catalunya des de mitjans del segle XIX.1 Aquest espai ha transitat per tres grans etapes: l’esplendor colonial i l’exclusivitat aristocràtica del Marquesat, la instrumentalització urbanística sota el franquisme (la “Ciudad Soñada”), i la seva posterior reconquesta per a l’ús cívic i la resistència política de base.
Marianao’s: de la clandestinitat franquista a l’epicentre del catalanisme i la salut mental
Durant la foscor del franquisme, Marianao es va convertir en un refugi clandestí per a organitzacions polítiques i sindicals. Les reunions secretes a residències com El Cerezo van forjar la resistència, amb figures com Enric Lacalle, Pilar Rahola, Anna Birulés i Pepe Saavedra participant en la transformació política d’Espanya. Tot i que els moviments polítics a Sant Boi estaven en segon pla respecte al Baix Llobregat, el catalanisme va arrelar a les esglésies i centres de joves, culminant en la Diada del 1976, amb Sant Boi com a epicentre de les aspiracions catalanistes.
Amb l’arribada de la democràcia, el Parc de Marianao va ser adquirit per l’Ajuntament per 24 milions de pessetes, però la seva trajectòria va ser erràtica. De Centre de Formació Professional a comissaria de la Policia Nacional i jutjats, el parc va acollir la primera seu de Ràdio Sant Boi i ara és la seu del Clúster de Salut Mental de Catalunya.
Les mancances urbanístiques heretades del franquisme van portar a la decadència del parc, simbolitzada per la Torre de la Miranda, i a la coexistència amb el barraquisme perifèric. Les millores van arribar amb les urbanitzacions del PGM.
Represantació de l’advertiment de la decadència de La Mirandai del Palau als anys 80 per l’associació de Veïns del Parc de Marianao. Creat amb suport IA.
Finalment, l’agermanament amb Cambrils i Marianao de l’Havana, a través de l’Ajuntament de Sant Boi i l’Associació Català-Cubana, reflecteix la importància històrica i cultural del barri.
MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya – 6. De la clandestinitat franquista 🚪🔗 a l’epicentre del catalanisme 🎗️ i la salut mental 🧠 (1963-2015) – SantBoi[.Tv]ai
Marianao, un barri residencial de Sant Boi de Llobregat, és molt més que l’antiga finca d’un marquès indiano. La seva història encapsula perfectament la Transició Espanyola: la conquesta de l’espai públic a l’oligarquia, la resistència antifranquista protagonitzada per figures claus de la memòria democràtica, i una transformació que va convertir el Palau Marianao, d’una luxosa residència privada, en la seu de la primera ràdio democràtica municipal i, més recentment, en el Clúster de Salut Mental de Catalunya. Aquesta és la crònica d’un barri que va passar de la repressió a ser un símbol de la llibertat i la solidaritat internacional. Tot un nucli urbanitzat al voltant d’un Parc i que va donar nom a tot un barri que ampliava les infraestructures socioculturals.
MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya: Un Viatge per 150 Anys de Sindicalisme, Poder i Contrast Social – SantBoi[.Tv]ai
Sant Boi de Llobregat, avui una ciutat en creixement continu a l’àrea metropolitana de Barcelona, atresora una rica i complexa història social marcada per la transformació, la lluita obrera i la presència de figures influents que van deixar la seva empremta al paisatge ia la memòria col·lectiva. Acompanyeu-nos en un recorregut pels últims 150 anys per entendre com el sindicalisme va arrelar en aquesta terra, en constant diàleg –i sovint en tensió– amb el poder econòmic i els models socials del seu temps.
Conclusió
El Parc de Marianao és un testimoni viu de la història de Sant Boi de Llobregat, Catalunya i d’Espanya. Des dels seus orígens com a finca dels Samà fins a la seva transformació en una urbanització residencial i, finalment, en un parc públic, Marianao ha estat un punt clau, testimoni mut, en els esdeveniments polítics i socials del segle XX. Aquest projecte de recuperació de la memòria històrica busca donar llum a aquesta història desconeguda i ressaltar la seva importància tant a nivell local com estatal.
*Aquest article parteix d’un projecte redactat al 2009 què per circumstàncies diverses es va haver de deixar aturat i que ara es reprèn per crear una serie basada en aquesta presentació. Agraïm de tot cor totes aquelles persones què en aquell temps van ser testimonis dels nostres registres i que avui intentem recuperar.També en demanem disculpes pel retard en el qual s’ha pogut rescatar tot el material des d’ençà.
![SantBoi[.Tv]ai](https://santboi.tv/wp-content/uploads/2024/09/LogoStBoi.TvAi_.png)
