• Info Sant Boi - Info: 📰Noticies i 📚Memòria - 🏪Comerç, 📢Anuncis, 📅Events i 📸Mitjans

    AGENDA INFORMATIVA DE SANT BOI DE LLOBREGAT DE L’1 AL 16 DE MAIG DE 2025

    Entre Festes, Gols, Obres i Alguna Curiosa Sorpresa!

    POST AI Sant Boi in Focus May 1.16-25 > TRNSCRIPCIÓ EN CATALÀ

    Arriba la segona quinzena de maig i, com cada any, Sant Boi de Llobregat es vesteix de festa i s’omple d’activitat. Des de la Festa Major amb els seus concerts i tradicions, fins a les interminables obres de la B-25 que ens tindran entretinguts fins que arribi la jubilació, passant pels gols de La Coope, les iniciatives locals que sonen molt bé i, mobilitzaciones i algun succés que ens recorda la realitat. A Sant Boi la cosa no para, i ens recorden ni més ni menys “14 projectes transformadors per un Sant Boi que mira al futur” del seu programa d’aquesta legislatura. Els ciutadans actuals de Sant Boi podrem veure realment tots aquests fruits abans que se’ns passi l’edat de conduir, o de caminar sense bastó?.

    Esports, Esdeveniments i Cultura

    3 de maig: La nostra ciutat va ser l’escenari de la segona etapa de La Vuelta Femenina 2025. La ciclista neerlandesa Marianne Vos, una figura de l’esport, va ser la guanyadora a Sant Boi, deixant una empremta ciclista a la nostra ciutat. Una gran oportunitat per veure esport d’elit de prop, sense haver de pedalar!

    5 de maig: Dia històric per al futbol santboià! El CF Ciudad Cooperativa de Sant Boi, afectuosament conegut com “La Coope”, va aconseguir l’ascens a la Lliga Elit i es va proclamar campió de lliga. Una fita que va omplir d’alegria el barri i tota la ciutat. Felicitats, campions! Aquesta sí que és una victòria que ens agrada veure.

    9-11 de maig: La Casa de Sevilla de Sant Boi va celebrar la seva 41a edició de la tradicional Cruz de Mayo a la Plaça Agricultura. Tres dies de ball, música andalusa, la tradicional missa rociera i, per descomptat, un “Potaje Popular” que segur va fer les delícies dels paladars més exigents. I sí, també hi va haver tapes andaluses, que no falti de res! La plaça va estar plena de ritme i color, demostrant que les arrels i la festa estan ben vives a Sant Boi.

    14 de maig: Es va anunciar el programa de la molt esperada Festa Major de Sant Boi 2025, que se celebrarà del 16 al 20 de maig. El pregó anirà a càrrec de “Veus de Poetes”. Entre els caps de cartell, tenim a Macaco amb un concert gratuït i la participació especial de veïns en el seu espectacle “Un altre ritme”, prometent una connexió única amb el públic local. També hi haurà tributs a grans de la música com Nino Bravo (amb Serafín Zubiri) i a Dire Straits (amb Sultans of Swing), espectacles de flamenc amb Cintia Merino, folk mediterrani amb La Müs, i la Nit K’naya per a bandes locals. I, per descomptat, no podran faltar els clàssics que fan vibrar la ciutat: correfocs, tabalades, grallades, castells, sardanes, gegants, la Diada Castellera, el tradicional Ball de l’Àliga i el Lleó, i fins i tot la figura del toro per acontentar tothom! Ah, i per la tranquil·litat de tots, hi haurà Punts Lila per garantir un espai segur i lliure d’agressions. El piromusical posarà el punt i final a la festa el 20 de maig. Sembla que aquest any, la festa promet ser… monumental!

    15 de maig: L’Hospital de Sant Boi, en una iniciativa commovedora, va col·laborar amb usuaris del servei de Salut Mental i professionals del Parc Sanitari Sant Joan de Déu per crear una peça de dansa inclusiva. Una unió fantàstica d’art i salut, demostrant que la creativitat no té barreres i que la cultura pot ser una eina terapèutica poderosa. El projecte “Cinc dies per ballar” també es va dur a terme al Parc Sanitari, omplint els jardins de moviment i inclusió.

    Comerç local, Infraestructures i Mobilitat

    4 i 8 de maig: Es van anunciar noves restriccions de trànsit a causa de les obres de l’autovia B-25. Sembla que el tema de la B-25 és el nostre particular “mai acabar”, amb canvis constants que posen a prova la paciència dels conductors santboians. Res com un bon tall de trànsit per animar el matí, oi?

    Una petita llum al final del túnel (o de l’obra): es va obrir un carril provisional de sortida a la C-245 des del centre de Sant Boi. Una mesura que, esperem, alleugi una mica els embussos de cada dia.

    6 de maig: El projecte “Sant Boi Alimenta la Salut” va llançar una campanya per promoure els productes frescos del Parc Agrari, incloent un sorteig de cistelles de productes locals. Qui no voldria una cistella d’aquestes plena de delícies directament del camp?

    8 de maig: Sant Boi va ser reconeguda oficialment com a “Ciutat pel Comerç Just”.

    12 de maig: Es van obrir nous carrils provisionals de la B-25 per al trànsit provinent de Cornellà. Més canvis, més carrils provisionals… Al final, la senyalització provisional serà la nova senyalització definitiva! Ens farem experts en rutes alternatives i en l’art de la improvisació al volant.

    15 de maig: Sant Boi va ser destacada com a referent en mobilitat sostenible a la Fira Automòbil, durant l’esdeveniment “Promovent la nova mobilitat”. La col·laboració entre l’Ajuntament i el Gremi del Motor busca impulsar els avenços en el transport sostenible. Esperem que aviat puguem veure els fruits d’aquests projectes circulant pels nostres carrers, i no només en presentacions i fires!

    15 de maig: Notícia que ens va fer salivar! El restaurant Rebo de Sant Boi va aconseguir el reconeixement del seu entrepà “Tortizo” com el segon millor de Catalunya. Un orgull per la nostra gastronomia local i una excusa perfecta per anar a tastar-lo. Felicitats al Rebo per posar Sant Boi al mapa dels bons “bocatas”!

    5-6 de juny: Un futur amb cert escepticisme. La 5a edició de techcities Sant Boi se celebrarà amb el tema “Resiliència urbana: com ens preparem per al proper repte?“. Aquest esdeveniment reunirà representants institucionals, professionals tècnics i experts en l’àmbit urbà per parlar de la capacitat d’adaptació de les ciutats davant els reptes futurs. Molt bé això de la resiliència, però veurem si la ciutat és resilient als retards de les obres, a les promeses electorals que queden en paper mullat i a la capacitat d’indignació dels ciutadans.

    Successos i Comunitat

    8 de maig: La situació de la sanitat pública al Barcelonès i al Baix Llobregat ens mobilitza!. Marxa a Sant Boi que posa de manifest la preocupació ciutadana per les llistes d’espera i la privatització.

     13 de maig: Més de 200 santboians es comencen a mobilitzar en contra de l’abus de la taxa de residus que s’inclou a la factura d’AGBAR i que empobreix encara més les famliies.

    15 de maig: Lamentablement, la nostra ciutat també va ser notícia per un fet menys alegre. Un dels ferits en l’atropellament múltiple que va ocórrer a Cornellà, previ al derbi Espanyol-Barça, va ser traslladat i atès a l’Hospital de Sant Boi. Això demostra la importància de la coordinació dels nostres serveis d’emergències i la capacitat del nostre hospital per respondre en situacions crítiques.

    15 de maig: Les companyes de Podem Sant Boi van organitzar una xerrada sobre l’amiant en col·laboració amb la FAV de Sant Boi, abordant-lo com una “pandèmia silenciosa”. Una iniciativa crucial per conscienciar sobre els perills d’aquest material tan present encara en moltes estructures i protegir la salut pública dels nostres veïns.

    En Record: Necrològiques (1-16 Maig 2025)

    Un record per a les veïnes i veïns que ens van deixar durant aquesta quinzena. El nostre condol a les seves famílies i amics.

    Nom del veí/naEdatCerimònia
    Toñi Doctor Marín6901/05/2025
    Catalina Palomares Valero6501/05/2025
    Antonia Montilla Santiago7803/05/2025
    María Dolores Liria Alonso7206/05/2025
    Agustina Ríos Ríos9106/05/2025
    Jose Pichardo Huelva7306/05/2025
    José María Lucena Gama8906/05/2025
    Enrique Castillo Zapata8306/05/2025
    Teresa Prat Subirana9507/05/2025
    Joaquin Ballester Recha8610/05/2025
    Ángeles Torres González8310/05/2025
    Carmen Gálvez González9611/05/2025
    Joaquim Yani Garrigós8413/05/2025
    Juan Caballero Ollero8715/05/2025
    Manuel Enriquez Granados7115/05/2025
    Antònia Medina Marín9416/05/2025

    (Informació basada en registres de tanatoris i El Punt Avui).

    Cloenda: futur de resiliència i bicicleta

    Com podeu veure, aquestes dues primeres setmanes de maig del 2025 la nostra ciutat no es pot queixar de tenir notícies, bones i no tant bones.

    Ara bé, el nostre Ajuntament, amb una visió de futur que ens fa somiar (o potser plorar de riure), ens ha recordat recentment ni més ni menys el que sembla la travessa dels “14 projectes transformadors per un Sant Boi que mira al futur”. Parlem de territoris de “ciutat de 15 minuts”, nous centres cívics i comercials, models de ciutat “formadora i transformadora”, projectes per una ciutat “sostenible, saludable, resilient i segura”, amb nous models energètics i una gestió de residus “circular”. I, per si fos poc, també apunten a una ciutat “cohesionada i transformadora” amb una nova biblioteca de Marianao i l’esport com a centre local, a més d’una “digitalització i governança” que promet “innovació i digitalització de serveis públics sense deixar ningú enrere” i una comunicació clara.

    Uau! Sona impressionant, oi? Tants projectes, tantes transformacions… La pregunta que molts santboians ens fem, amb una mica d’ironia i un toc de cinisme, és: tots aquests projectes “faraònics” s’acabaran mai a temps?.

    Desitgem de tot cor que sí, i que la “resiliència urbana” de la qual es parlarà a techcities Sant Boi inclogui la resiliència dels nostres nervis davant les retencions, els canvis de carril inesperats i les incerteses de les obres. Però de moment, gaudirem de la festa, dels bons entrepans, de les victòries esportives i de la il·lusió que, potser algun dia, tots els projectes es faran realitat sense cap ensurt ni endarreriment. Creuarem els dits… o agafarem la bicicleta, que amb tantes obres i tantes promeses a llarg termini, potser és l’única solució definitiva!.


    *En aquesta agenda informativa de la primera quinzena de maig del 2025 ens hem donat suport de Gemini amb Deep SearchMicrosoft Copilot i DeepSeek.

  • 🏰Marianao's: 📍Punt mut de 🔀 subversions al 📜 Segle XX - 📜Memòria i 🙏Homenatges - 🎬Realitzacions

    MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya: Un Viatge per 150 Anys de Sindicalisme, Poder i Contrast Social

    Sant Boi de Llobregat, avui una ciutat en creixement continu a l’àrea metropolitana de Barcelona, ​​atresora una rica i complexa història social marcada per la transformació, la lluita obrera i la presència de figures influents que van deixar la seva empremta al paisatge ia la memòria col·lectiva. Acompanyeu-nos en un recorregut pels últims 150 anys per entendre com el sindicalisme va arrelar en aquesta terra, en constant diàleg –i sovint en tensió– amb el poder econòmic i els models socials del seu temps.

    L’Escenari Inicial: Un Sant Boi Agrícola i l’Ombra del Marquès

    Imatge generada amb IA

    A finals del segle XIX, Sant Boi era una vila eminentment agrícola, la producció d’hortalisses i fruites de la qual abastia en part la creixent Barcelona. En aquest context va irrompre Salvador Samà i Torrents, II Marquès de Marianao, hereu d’una vasta fortuna amb orígens als negocis colonials del seu oncle a Cuba. Cap al 1880, va adquirir l’antiga masia de Can Sans (també coneguda com a Torre Blanca) i la va transformar en l’imponent Palau Marianao, un palauet d’estil eclèctic amb aire de castell medieval, envoltat de magnífics jardins amb espècies exòtiques. Aquesta finca no era només una residència; es va erigir com un símbol potent del poder econòmic i polític de l’elit de la Restauració enmig d’un entorn rural. Samà, a més, va ser una figura política de pes (diputat, senador vitalici per dret propi, alcalde de Barcelona dues vegades) i arribaria a ser cap del Somatén barceloní durant la dura governació de Martínez Anido , una posició que l’alineava amb les forces repressores de l’emergent moviment obrer.

    Ecos de la Indústria i la Lluita: El Naixement del Sindicalisme

    Mentre la Finca Marianao representava el poder establert, les idees d’organització obrera començaven a germinar a Sant Boi, a la calor de la industrialització incipient i la proximitat a Barcelona. Tot i que els detalls precisos sobre les primeres societats obreres locals requereixen consulta d’arxius, és segur que sindicats com l’anarcosindicalista CNT i la socialista UGT es van implantar a la zona i van articular les demandes dels treballadors agrícoles i industrials.

    Figures com Balbina Pi i Sanllehy (nascuda a Sant Boi el 1896) van emergir com a veus destacades. Afiliada a la CNT des de jove mentre treballava com a filadora, es va convertir en una reconeguda oradora que va recórrer Catalunya animant altres dones a unir-se a la lluita sindical. El seu activisme no va estar exempt de riscos; en una ocasió, el líder cenetista Ángel Pestaña es va autoinculpar per un article escrit per ella per protegir-la de la repressió policial. La figura del Marquès i la seva finca, símbols de la riquesa i el poder, esdevingueren el contrapunt natural d’aquestes lluites

    La Segona República (1931-1936) va intensificar la mobilització obrera. A Sant Boi, a més del sindicalisme industrial, va tenir força l’associacionisme agrari, amb la fundació del Sindicat Agrícola (1909 o 1911) i la presència de la Unió de Rabassaires, que defensava els viticultors no propietaris i va comptar amb militants locals com Cristòfor Rebull Capdevila.40 Durant la Guerra Civil (1936-1939), el Palau Marianao va ser reconvertit per a usos col·lectius (magatzem, clínica militar, refugi), subvertint temporalment el seu significat original.

    La Colònia Güell: Un Món a part a la Porta de Casa

    Gairebé simultàniament a la consolidació de Marianao, el 1890, l’industrial i mecenes Eusebi Güell i Bacigalupi va fundar la Colònia Güell a la veïna Santa Coloma de Cervelló. Motivat per la necessitat escapar de la conflictivitat laboral de Barcelona i per una visió paternalista, Güell va crear un microcosmos industrial a la seva finca Can Soler de la Torre. Oferia als seus obrers (que van arribar a ser més de 1.200) habitatges considerats dignes, dissenyats en part per arquitectes modernistes, i una completa gamma de serveis: escola (amb formació tècnica per als fills dels obrers), atenció mèdica, cooperativa de consum, teatre i ateneu. A canvi, esperava lleialtat i submissió, buscant aïllar els treballadors de les influències sindicals i revolucionàries urbanes. Aquest model contrastava radicalment amb la realitat més oberta i potencialment conflictiva de Sant Boi. Tot i que la Colònia es va ubicar a Santa Coloma de Cervelló (la finca Can Soler de la Torre ja pertanyia a aquest terme el 1890), la seva proximitat la va convertir en un referent ineludible i un factor clau a l’entorn socioeconòmic de Sant Boi.

    Vides Paral·leles, Xarxes de Poder i la Petjada de Gaudí

    Güell i Samà, tots dos membres de l’elit catalana amb fortunes d’origen indià, es movien als mateixos cercles. La prova més tangible és la venda per part de Samà a Güell dels terrenys on s’alçaria el Park Güell. Aquesta xarxa de relacions també incloïa els arquitectes. Josep Fontserè i Mestres va dissenyar el Parc Samà a Cambrils (1881) i va transformar el Palau Marianao (c. 1885-1890). És probable que un jove Antoni Gaudí col·laborés amb el seu mestre Fontserè al Parc Samà. La seva participació en elements del jardí de Marianao (Torre de la Miranda, pont del llac) és plausible, encara que menys documentada, sustentada per la connexió Samà-Güell i la seva feina demostrada al proper jardí de l’hospital psiquiàtric de Sant Boi. Gaudí, per descomptat, va ser el geni darrere de la Cripta de la Colònia Güell [Múltiples fonts].

    La Realitat del Treball: Explotació i Resistència

    L’època va estar marcada per condicions laborals molt dures: jornades extenuants d’11-13 hores, salaris baixos que gairebé no cobrien les necessitats bàsiques, treball infantil (fins i tot a la Colònia Güell treballaven menors d’11 anys) i escassa seguretat. La construcció de grans projectes com l’Exposició Universal del 1888 (on es va fundar la UGT) o els parcs de Samà i Marianao probablement es va realitzar sota aquestes condicions generals. La Colònia Güell, amb el seu model paternalista, oferia una alternativa de més seguretat i millors serveis, però a costa de l’autonomia obrera. La idea de “mà d’obra compartida” entre projectes tan distants com el Parc Samà (Cambrils) i els del Baix Llobregat és inviable per al gruix dels treballadors, encara que sí que va poder existir mobilitat d’artesans especialitzats a través de les xarxes d’elit.

    El Segle XX: Repressió, Ressorgiment i Transformació

    La dictadura franquista (1939-1975) va suposar una brutal repressió del sindicalisme de classe (CNT, UGT). Tot i això, en la clandestinitat, especialment a partir dels anys 60, va ressorgir la lluita obrera amb la formació de Comissions Obreres (CCOO), que van tenir una forta implantació en el teixit industrial de Sant Boi. Durant aquest temps, la Finca Marianao va ser adquirida per l’antic administrador, Abdó Bordoy , i va començar a urbanitzar-se part dels seus terrenys, naixent el barri residencial Parc Marianao.

    És en aquest nou barri residencial on, als anys 50, va fixar la seva residència la família de Juan José Vallejo González, qui va ser breument president interí del Madrid Foot-Ball Club el 1936.

    El seu fill, Carlos Vallejo Calderón, es convertiria en una figura rellevant de la lluita obrera a Sant Boi. Vinculat a CCOO i al PSUC des de la clandestinitat, va patir detencions i presó durant el franquisme pel seu activisme sindical, especialment a SEAT. Resident a la casa familiar de Marianao coneguda com “El Cerezo”,

    Carlos Vallejo ha continuat el seu compromís en democràcia, destacant per la seva tasca en la recuperació de la Memòria Històrica i la defensa dels drets de les víctimes de la dictadura. La seva història personal connecta l’evolució del barri de Marianao amb la persistència de la lluita antifranquista i la memòria obrera a Sant Boi.

    La Transició democràtica va portar la legalització dels sindicats. CCOO i UGT es van consolidar a Sant Boi, protagonitzant importants lluites per la millora de condicions (com les grans vagues del Baix Llobregat als 70) i enfrontant les dures reconversions industrials.

    Una fita simbòlica va ser l’adquisició municipal del Palau i part del Parc Marianao el 1974 i va convertir l’antic emblema del poder privat en espai públic.

    Avui, el sindicalisme a Sant Boi afronta els reptes de la desindustrialització i la precarietat laboral, mentre el Parc Marianao s’ha consolidat com a espai verd ciutadà i el Palau acull un centre de referència en salut mental.

    Llegats Entrellaçats

    Vagues de Bus

    La història del sindicalisme a Sant Boi és inseparable de l’evolució de la ciutat i dels símbols que la van marcar. La Finca Marianao, d’emblema aristocràtic a parc públic, i la Colònia Güell, d’experiment paternalista a patrimoni històric, són testimonis de les tensions i les transformacions socials. Comprendre aquestes històries entrellaçades, amb els seus contrastos i connexions –incloent-hi les vides de figures com Balbina Pi o Carlos Vallejo, que van habitar i lluitar en aquests espais–, és essencial per entendre la identitat obrera i social del Baix Llobregat.