• Info Sant Boi - Info: 📰Noticies i 📚Memòria - 🏪Comerç, 📢Anuncis, 📅Events i 📸Mitjans

    MARC SANTBOIÀ: CRÒNICA DE LA PRIMERA QUINZENA DE DESEMBRE DEL 2025

    Benvinguts a l’últim mes de l’any, veïns. Ja ho tenim aquí: aquell moment màgic en què barregem l’olor de xurros de la Fira amb la de la benzina de la C-32 parada. Si algú es pensava que el desembre seria tranquil per agafar forces pel 2026, que s’ho tregui del cap. Entre operacions policials de pel·lícula, senglars que ens tenen “confinats” i sorteigs exclusius per a gent amb poc pèl, Sant Boi ha estat un bullidor de notícies la primera quinzena. Agafeu els torrons, que comencem.

    Sant Boi Dualidad entre peste y feria, y alquimina Trinitarios y Calvos Fest. PodCast IA.

    1. DESTACATS

    El més fort de la quinzena, perquè no digueu que no us aviso.

    La reina indiscutible ha estat, com no podia ser d’una altra manera, la Fira de la Puríssima, que enguany arriba a la 79a edició1. L’Ajuntament i l’alcaldessa Lluïsa Moret ja escalfaven motors des del dia 12, prometent projecció de talent local. I tant que n’hi ha, de talent: tenim més de 500 expositors 3i un impacte econòmic que es busca que sigui de rècord4. Però alerta, que mentre miràvem parades, els cossos de seguretat no descansaven: un operatiu conjunt de Mossos i Policia Nacional ha donat un cop de porta a la banda dels Trinitarios, amb escorcolls a casa nostra i 15 detinguts en total5. Fira i acció policial, el yin i el yang santboià.

    2. NOTÍCIES I AVISOS PUBLICATS DIA A DIA

    El que ha passat mentre feies cua a la C-32.

    2.1. Economia i Ocupació: Llums, birres i pressupostos

    L’activitat econòmica ve carregada. D’una banda, Bierboi s’ha endut 5 medalles al campionat de cerveses 2025 6. Cinc! Ja tenim excusa per brindar. Mentrestant, l’Ajuntament ha aprovat un pressupost de gairebé 130 milions d’euros pel 2026 7. Esperem que n’hi hagi prou per pagar la factura dels llums de Nadal, que s’ha enfilat fins als 66.200 euros (+56%) 8.

    També hem vist moviments corporatius: Sant Adrià i Montgat s’han sumat a Tersa (on Sant Boi ja hi era) 9, i l’empresa de pells Pytón va a totes per facturar 9 milions 10. Ah, i els pagesos no estan per romanços: han tret els tractors per protestar contra l’ampliació de la ZEPA, col·lapsant (encara més) el trànsit11.

    Dada del moment (1-17 Des): S’han publicat diverses ofertes de feina, des de mossos de magatzem a CTT Express 12fins a operadors a Synthon Hispania13. La màquina no s’atura.

    2.2. Societat, Seguretat i Justícia: Senglars i retencions

    Si ets conductor, ja saps de què parlo: C-32, sentit nord, retencions. És el “Dia de la Marmota” en versió asfalt14. En l’àmbit de la salut animal (i humana), hem tingut sarau amb la Pesta Porcina Africana: restriccions a tort i a dret a principis de mes15, que per sort la Generalitat ha començat a relaxar cap al dia 1516.

    En successos, a part dels Trinitarios, hem lamentat la pèrdua de l’actor santboià Miquel Murga, veu històrica de Ràdio Sant Boi i cara coneguda del ‘Un, dos, tres’17. I per posar ordre, la Policia Local ha incorporat 15 nous agents18. A veure si ajuden amb el trànsit (o amb els senglars).

    Dada del moment (1-17 Des): La població oficial de Sant Boi segueix creixent (o estancant-se, segons com es miri) al voltant dels 85.317 habitants19.

    2.3. Cultura, Esports i Esdeveniments: Calbs amb sort

    L’esdeveniment més surrealista i meravellós de la quinzena és, sense dubte, el Calvos Fest. L’administració ‘Gaia Loterías’ sorteja 30 dècims exclusivament per a calbs20. Si tens cabell, mala sort; si no, ets un VIP.

    En esports, som internacionals: Sant Boi ha acollit la categoria M14 del prestigiós Torneig Melé de Rugby 21i el VI Llobregat Open Chess ha coronat a Bharath Subramaniyam com a campió d’escacs a l’Hotel Sercotel22. També hem sabut que Nil Moliner actuarà a l’Empordà Music Festival el 2026 23i que la Fundació Princesa de Girona ha triat la nostra ciutat per inaugurar el Tour del Talent 202624. No ens podem queixar de falta d’activitat.

    Dada del moment (1-17 Des): S’han encès els llums de Nadal a Marianao i a la Plaça de l’Ajuntament el dia 225, donant el tret de sortida oficial al “esperit nadalenc” (i a la factura de la llum esmentada abans).

    3. XARXES SOCIALS

    La realitat paral·lela on tothom opina.

    La xarxa ha tret fum. A Facebook, l’infal·lible “El informer de Sant Boi” recull les queixes veïnals de sempre: trànsit i incivisme26. A TikTok, tenim des de denúncies de robatoris 27fins a recomanacions llamineres de la Cheesecake House (pastissos a 2,5€ els dimecres, correu!)28. També hem vist el perfil de l’Institut Camps Blancs actiu a Instagram 29i polèmiques polítiques amb carpes informatives vandalitzades segons VOX30. Ah, i un vídeo d’una ressenya d’apartaments turístics a YouTube per si algú ve de visita31.

    4. EN MEMÒRIA DELS QUÈ HAN MARXAT

    Amb tot el respecte, recordem els veïns que ens han deixat aquesta quinzena (dades recollides d’El Punt Avui+).

    • 01/12/2025: Jose Maria Infante Pérez (83), Luisa Calvente Arias (95), Inma Vargas González (68).
    • 03/12/2025: Lola Torres Fontanet (67).
    • 04/12/2025: Francisco Bocanegra Álvarez (78), Antonio Grau Lecina (87).
    • 06/12/2025: Mario Mairena Diaz (52), Pepa Romero Bravo (77), Telvi Lorenzo Castellanos (76), Carmen Maestre Moreno (85).
    • 07/12/2025: Maria Caralt Sánchez (89), Pepe Rocha Varela (87).
    • 08/12/2025: Aurora Lores Moseñe (93).
    • 09/12/2025: Eugeni Jordana Ollé (81), Paquita Macias Aguilera (76), Anastasio De Haro Gómez (91).
    • 10/12/2025: Amador Relucio Relucio (78).
    • 11/12/2025: Manuel Ortega Ruiz (82).
    • 12/12/2025: Carme Font Soler (90), Joan Vila Puig (74).
    • 13/12/2025: Josefa López Sánchez (79), Andrés Domínguez Quero (65).
    • 14/12/2025: Mercè Baños Martínez (85), Carmen Brioso Domínguez (91).
    • 15/12/2025: Josefa Pérez Rincón (89), Ignacio Macias Diaz (88).
    • 16/12/2025: Juana Sánchez Sánchez (91).
    • 17/12/2025: Dolores Torres Toribio (102).

    CONCLUSIÓ I CRIDA A L’ACCIÓ

    Veïns, la primera quinzena de desembre ens deixa amb la butxaca tremolant de la Fira, el cor encongit pels que marxen i el cap cotxe a la C-32. Però Sant Boi es mou, i molt (encara que sigui a pas de tractor o de processó de la Puríssima).

    Teniu dues missions per al que queda d’any:

    1. Compreu local: Que aquests 130 milions de pressupost no es paguen sols i el comerç del barri us necessita més que Amazon.
    2. Si sou calbs, aneu a buscar el dècim: No deixeu perdre l’oportunitat de convertir la vostra closca en or.

    Ens llegim a la pròxima crònica. Bon Nadal i vigileu amb els senglars!


    Les 31 referències i fonts d’informació extretes del document per a la crònica de la primera quinzena de desembre de 2025 a Sant Boi:

    1. ADMINISTRACIÓ I POLÍTICA LOCAL

    1. Ajuntament de Sant Boi (Premsa): Sobre la projecció del talent local a la Fira de la Puríssima.

    2. Lluïsa Moret (Alcaldessa): Declaracions sobre la 79a edició de la Fira.

    3. Ple Municipal: Aprovació del pressupost de 130 milions d’euros per al 2026.

    4. AMB (Àrea Metropolitana): Dades sobre el servei de bus metropolità i les retencions a la C-32.

    5. Generalitat de Catalunya: Resolució sobre el confinament per la pesta porcina africana i la seva relaxació.

    6. Policia Local de Sant Boi: Incorporació de 15 nous agents a la plantilla.

    2. ECONOMIA I EMPRESA

    7. Bierboi: Ressenya sobre les 5 medalles guanyades al campionat de cerveses.

    8. Pytón (Empresa local): Informe sobre la seva estratègia per assolir els 9 milions de facturació.

    9. Grup Tersa (serveis ambientas i energètics): Incorporació de Sant Adrià i Montgat a l’accionariat (amb participació de Sant Boi).

    10. Unió de Pagesos: Convocatòria de la tractorada contra l’ampliació de la ZEPA al Parc Agrari.

    11. CTT Express: Ofertes de treball per a mossos de magatzem a la zona.

    12. Synthon Hispania: Publicació de vacants per a operadors de producció farmacèutica.

    3. SEGURETAT I SUCCESSOS

    13. Mossos d’Esquadra: Informe de l’operatiu contra la banda dels “Trinitarios”.

    14. Policia Nacional: Detalls dels escorcolls realitzats a domicilis de Sant Boi.

    15. Servei Català de Trànsit: Avisos diaris sobre les retencions a la C-32 i els accessos a la ciutat.

    4. CULTURA, ESPORTS I SOCIETAT

    16. 79a Fira de la Puríssima: Guia oficial d’expositors i activitats.

    17. Gaia Loterías: Bases del sorteig “Calvos Fest” per a la Loteria de Nadal.

    18. Unió Esportiva Santboiana: Organització del Torneig Melé de Rugby (categoria M14).

    19. Hotel Sercotel Sant Boi: Seu del VI Llobregat Open Chess.

    20. Fundació Princesa de Girona: Anunci de Sant Boi com a seu del Tour del Talent 2026.

    21. Pastorets de Sant Boi: Anunci de les representacions tradicionals de Nadal.

    22. Nil Moliner (Xarxes Socials): Confirmació de la seva gira i actuacions previstes.

    23. Ràdio Sant Boi: Homenatge a la figura de l’actor i locutor Miquel Murga.

    5. XARXES SOCIALS (PUBLICACIONS I PERFILS)

    24. YouTube: Vídeo-ressenya sobre allotjaments turístics i l’experiència a la Fira.

    25. Facebook (El Informer de Sant Boi): Queixes veïnals sobre seguretat i civisme.

    26. TikTok (Cheesecake House): Promoció viral dels pastissos de formatge a 2,5€.

    27. Instagram (Institut Camps Blancs): Publicacions sobre les activitats acadèmiques i extraescolars.

    28. X-Twitter (Perfils polítics): Denúncia de VOX sobre la vandalització de la seva carpa informativa.

    6. NECROLÒGIQUES I MEMÒRIA

    29. El Punt Avui+: Llistat oficial de difunts a Sant Boi (del dia 1 al 17 de desembre).

    30. Tanatori de Sant Boi: Registre de cerimònies i comiats.

    31. Arxiu Històric (Referència a Miquel Murga): Trajectòria professional vinculada a la ciutat.


    Fonts citades en el recull premsa i publiacions: MARC SANTBOIÀ: CRÒNICA DE LA PRIMERA QUINZENA DE DESEMBRE DEL 2025.

    * S’han fet serivir eines IA per la realització d el’informe i d’aquest article (Gemini, Copilot i DeepSeek)


    SantBoi #SantBoiDeLlobregat #InfoSantBoi #MarcSantboià #FiraPuríssima2025 #Nadal2025 #FiraSantBoi #SeguretatCiutadana #Mossos #PoliciaLocal #Trinitarios #Successos #C32 #Trànsit #PestaPorcina #Senglars #EconomiaLocal #Pressupost2026 #Bierboi #ComerçLocal #CalvosFest #GaiaLoterías #CulturaSantBoi #EsportsSantBoi #UESantboiana #Rugby #Escacs #LlobregatOpenChess #NilMoliner #TourDelTalent #MiquelMurga #MemòriaHistòrica #Necrològiques #ElInformerDeSantBoi

  • Info Sant Boi - Info: 📰Noticies i 📚Memòria - 📚Exemples d'IAG🤖🌱

    eIA: Guia Electrònica per a Prevenir la Violència Digital

    0. Prefaci: La Resposta Integral a la Violència Digital

    La ubiquitat de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) ha transformat la interacció social i, lamentablement, ha proporcionat noves plataformes i eines per a l’abús i la coacció. La violència digital (VD) ja no es considera un risc aïllat, sinó un vector persistent de violència interpersonal, sovint amplificat per tàctiques emergents com l’ús d’Intel·ligència Artificial Generativa (IAG). Aquesta guia ofereix un recurs d’autoritat que fusiona la conscienciació (detecció de signes d’alerta) amb la resposta pràctica, establint els protocols d’acció i els canals de denúncia legal i tècnica disponibles dins del marc institucional i legal espanyol.

    L’objectiu principal d’aquest document és servir com a full de ruta operatiu, orientant les víctimes i els professionals sobre com identificar, documentar i denunciar eficaçment els actes de violència digital. L’estructura d’actuació es fonamenta en la coordinació entre els centres d’ajuda tècnica (com INCIBE), els cossos de seguretat de l’Estat (FCSE: Policia Nacional i Guàrdia Civil) per a la persecució penal, i l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) per a l’exercici dels drets de privacitat i l’oblít.

    IA Acelera Violencia Digital Protocolo Denuncia España (PodCast IA esp.)

    1. Introducció: Què s’entén per Violència Digital (VD)

    1.1. Definició Multifacètica de la Violència Digital

    La violència digital (VD) es defineix operativament com qualsevol acte de dany, abús, assetjament o coacció que es facilita o es duu a terme totalment o parcialment a través de l’ús de les TIC, incloent-hi internet, xarxes socials, dispositius mòbils i plataformes de missatgeria.

    Els marcs reguladors i institucionals a Espanya destaquen que la violència digital constitueix principalment “un altre medi més de control i d’assetjament” sobre les víctimes.1 Aquesta conceptualització és crucial perquè subratlla que la VD és la continuació de la violència interpersonal i el control coercitiu, simplement mitjançant eines digitals.

    1.2. Delictes Clau Coberts per la Guia

    La VD engloba una sèrie d’il·lícits penals i conductes d’abús:

    • Assetjament Online (Ciberassetjament / Cyberbullying): Comprèn la persecució, intimidació, o la recepció repetida de missatges amenaçadors o vexatoris en línia. En el cas dels menors, la manca d’habilitats per utilitzar la tecnologia de manera segura augmenta la seva exposició al risc.2
    • Difamació Online (Inclòs Doxing): Implica la publicació de dades personals (Doxing), falsedats o informació sensible amb l’objectiu de danyar la reputació, la dignitat o el benestar de la víctima.
    • Extorsió Online (Sextorsió): Es produeix quan un agressor amenaça amb publicar material íntim o sensible (com fotos o vídeos) si la víctima no compleix amb una exigència, que sovint implica diners o més contingut sexual. Els casos de coerció i extorsió sexual a través d’Internet, on els criminals enganyen les víctimes en xarxes socials o sales de xat, són exemples clars d’aquesta pràctica.2

    2. Categories i Tipus Específics de Violència Digital

    2.1. Abús Contra Menors i Grooming

    Les campanyes d’educació digital per a nens i adolescents es consideren fonamentals per prevenir que es converteixin en objectius vulnerables en línia.2

    El Grooming es produeix quan un abusador estableix contacte en línia per guanyar la confiança d’un menor amb l’objectiu d’obtenir material sexual. Aquesta pràctica es realitza sovint a través de xarxes socials o sales de xat, on els agressors utilitzen perfils atractius o fins i tot pretenen ser de la mateixa edat de la víctima per aconseguir detalls personals i fotos íntimes.2 A més del grooming, existeix l’ús inapropiat de la imatge de menors, com la publicació de fotos íntimes després del sexting, o la col·locació d’imatges quotidianes en contextos sexualitzats.2 L’acció de resposta davant d’aquesta vulnerabilitat requereix, a més de la denúncia penal, el suport d’entitats especialitzades en seguretat per a menors.

    2.2. Violència de Gènere Digital i Abús de Control

    La VD és un vehicle habitual per a la violència de gènere (VdG), perpetuant el control i l’assetjament en el domini digital. La Delegació del Govern contra la Violència de Gènere ha identificat conductes de control digital que són indicatives d’abús en la parella.3 El reconeixement d’aquests indicadors és vital, ja que l’abús digital és sovint un signe d’un patró de violència més ampli.

    Els indicis de control digital inclouen:

    • Espiar o controlar la parella mitjançant el mòbil.3
    • Exigir a la parella que mostri converses privades (chats) amb altres persones.3
    • Obligar a la parella a facilitar les claus personals o a enviar imatges íntimes.3
    • Censurar fotos publicades a xarxes socials o controlar l’activitat en línia de la parella.3
    • Exigir una demostració de la ubicació mitjançant la geolocalització.3

    Quan la violència es manifesta com a control digital constant, es confirma que la VD és una eina que permet a l’agressor mantenir un assetjament gairebé inescapable, superant les barreres físiques.

    3. Indicadors Clau de Detecció de la Violència Digital

    La detecció primerenca de la VD depèn de la capacitat de la víctima i del seu entorn de reconèixer indicis conductuals i tècnics en diversos canals de comunicació.

    3.1. Detecció en Canals de Comunicació (Email i Missatgeria)

    Els indicadors en missatgeria i correu electrònic es basen principalment en l’anàlisi de la freqüència i el contingut dels missatges rebuts:

    • Insistència i Agressivitat: El fet de rebre missatges constants, anònims o d’un perfil que es mostra enfadat per la manca de resposta immediata en línia, pot ser un signe d’assetjament.3
    • Intents de Phishing o Grooming: Rebre missatges d’algú que intenta guanyar la confiança sota un pretext fals, fins i tot pretendent ser un amic o algú de la mateixa edat, per obtenir informació o material sensible.2
    • Coacció Implícita: Missatges que insinuen la possessió de dades o imatges sensibles i que demanen alguna cosa a canvi per evitar la seva publicació.

    3.2. Detecció en Xarxes Socials i Smartphones

    En l’àmbit del mòbil i les xarxes socials, els indicis sovint se centren en el control d’accés i la privacitat:

    • Violació de Credencials: El fet de ser forçat a compartir contrasenyes o a mostrar xats privats.3
    • Control Físic del Dispositiu: Un patró d’espionatge del mòbil de la parella o d’instal·lació de programari desconegut. Algunes aplicacions, com el stalkerware, es camuflen com a utilitats inofensives, però permeten la geolocalització o la intervenció del dispositiu sense consentiment.3
    • Dany Reputacional Actiu: Descobriment de publicacions difamatòries, perfils falsos o grups secrets que comparteixen contingut personal sense consentiment.

    3.3. Indicadors Conductuals de la Víctima (Per a l’Entorn)

    L’entorn de la víctima (família, amics, educadors) ha d’estar alerta als canvis de comportament que poden indicar VD:

    • La víctima es mostra excessivament ansiosa en rebre notificacions o utilitzar el seu dispositiu.
    • Hi ha una retirada sobtada de l’activitat en xarxes socials, o un comportament obsessiu en la revisió constant dels perfils en línia.
    • La víctima manifesta por a estar geolocalitzada o a ser obligada a enviar evidència de la seva ubicació.3

    4. La Intel·ligència Artificial com a Vector de Violència (IAG)

    4.1. L’Increment del Risc: Ús d’IA Generativa en les Violències Digitals

    L’evolució ràpida de la Intel·ligència Artificial Generativa (IAG) ha afegit una dimensió d’escalada al risc de la violència digital, permetent la creació massiva de contingut fals i modificat. Els depredadors en línia utilitzen IAG per crear material d’abús sexual infantil (MASI) fals, sovint com a part de tàctiques de suborn dirigides a menors.4 A més, aquesta tecnologia és emprada per nens i adolescents per atacar els seus companys.4

    La facilitat d’ús de les aplicacions deepfake ha eliminat les barreres tècniques, normalitzant la creació de contingut nociu. La recerca mostra que les aplicacions deepfake s’utilitzen de manera desproporcionada per crear contingut sexualitzat de dones, amb un 89.5% de les eines analitzades representant un perill potencial per a elles.5 Aquesta normalització d’aplicacions que perpetuen la cosificació evidencia la urgència de qüestionar la suposada neutralitat de la tecnologia i la necessitat d’una legislació més estricta.5 Molts joves fins i tot poden no adonar-se que “simplement jugar” amb eines d’IA per generar despulles falses dels seus companys pot tenir greus conseqüències legals.4

    4.2. Indicadors d’Ús d’IA Generativa en les Violències Digitals (Detecció de Deepfakes)

    Per a usuaris no tècnics, la detecció de deepfakes es basa en la recerca d’inconsistències físiques i contextuals que els algorismes encara no repliquen amb perfecció forense. Aquesta anàlisi multimodal és crucial per combatre la creixent sofisticació de l’engany digital.6

    Taula 4.1. Indicadors d’Alerta per a Continguts Deepfake (Per a Usuaris No Tècnics)

    Indicador ClauDescripció No TècnicaRaó Tècnica (Base Forense)
    Anomalies AnatòmiquesMoviments o aspecte erràtic a mans, orelles, dents, o cabells; canvis ràpids en l’aparença.L’IA té dificultats persistents amb els detalls complexos del cos humà i les extremitats.
    Inconsistència ContextualOmbres, il·luminació o reflexos que no s’ajusten a les lleis físiques de l’escena.Els algorismes de fusió sovint fallen en la representació coherent de l’entorn circumdant.
    Artefactes DigitalsVora del rostre excessivament suau (efecte “airbrush”); soroll, parpelleig irregular o qualitat de píxels inconsistent entre el subjecte i el fons.Restes de la manipulació algorítmica; la IA se centra en el subjecte, descuidant els detalls contextuals.
    Incoherència d’ÀudioDesincronització entre el moviment dels llavis i l’àudio, o un to de veu robòtic o pla.Els deepfakes amb àudio són els més difícils, però la multianàlisi pot trobar discrepàncies.

    L’augment de la facilitat per crear aquest contingut nociu imposa l’obligació d’implementar tècniques educatives i de conscienciació que ensenyin els ciutadans a mantenir un escepticisme saludable davant els mitjans digitals.

    5. Canals de Denúncia de Primera Instància

    Quan es detecta un cas de violència digital, l’actuació immediata ha de ser organitzada per maximitzar la retirada del contingut i obtenir ajuda. El patró d’actuació recomanat implica primer la preservació de proves, seguit de la cerca d’orientació i, finalment, la denúncia legal.

    5.1. Canals d’Ajuda i Retirada de Contingut a Espanya (INCIBE)

    El Centre de Ciberseguretat d’Espanya (INCIBE) ofereix serveis essencials per a la navegació segura i la resposta a incidents:

    • INCIBE – Línia 017: Aquesta línia d’ajuda gratuïta actua com un centre de referència per a consultes de ciberseguretat, proporcionant suport a ciutadans, pares, menors i educadors.8 L’any 2021 va gestionar 69.211 consultes a través del 017 i altres canals, incloent WhatsApp i Telegram.8 Aquesta línia és el punt de triage digital essencial per orientar la víctima cap a la jurisdicció correcta (penal, civil o administrativa).
    • CSAM Reporting Channel: INCIBE facilita un formulari de denúncia específic per a Contingut d’Abús Sexual Infantil (CSAM) per accelerar la seva eliminació, en cooperació amb les autoritats competents i la xarxa internacional INHOPE.8

    5.2. Denúncia a Eines d’IA Generativa i Plataformes

    Els proveïdors de serveis d’IAG i grans plataformes digitals tenen mecanismes de denúncia, tot i que se centren principalment en la violació dels seus termes de servei.

    • Mecanismes de Feedback: Plataformes com Google Gemini permeten als usuaris enviar comentaris i informar de problemes relacionats amb el seu ús.9 Aquests mecanismes de retroalimentació tècnica són la primera via per alertar sobre contingut nociu o ús inadequat.
    • Denúncia Legal: És crucial utilitzar els formularis específics de denúncia legal que les grans corporacions digitals proporcionen per a casos de contingut que vulnera la llei o els drets d’autor.10

    5.3. Rol de les Operadores de Telecomunicacions a Espanya

    En el context de l’assetjament digital, el paper de les operadores de telecomunicacions (com Movistar, Vodafone, Orange) és limitat pel que fa a la persecució penal. Les seves accions se centren principalment en qüestions contractuals i tarifàries, com es desprèn de les denúncies presentades per FACUA davant la CNMC per la coordinació en les pujades de preus o la vulneració de reglaments de roaming.11

    En casos d’assetjament telefònic persistent, la víctima pot sol·licitar a l’operadora el bloqueig de números o detalls de trucades, però la identificació legal de l’agressor requereix un requeriment formal previ de les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat (FCSE) o una ordre judicial.

    6. Denúncia Formal de Delictes Electrònics a la Policia a Espanya

    La denúncia formal davant les FCSE és l’única via per iniciar la persecució penal del delicte.

    6.1. Preparació: Preservació de Proves i Evidència Digital

    El pas més important abans de qualsevol denúncia o sol·licitud d’eliminació és la preservació de proves. La víctima ha de recollir i guardar tota l’evidència digital amb valor forense, que inclou:

    • Captures de pantalla de l’assetjament o del contingut nociu (amb la URL o el nom d’usuari visibles).
    • Capçaleres completes de correus electrònics (que contenen les metadades d’origen).
    • Llistat detallat dels objectes afectats (si és robatori o dany) incloent número de sèrie, model, marca, o el codi IMEI en el cas de telèfons mòbils.13
    • Qualsevol altra documentació d’identificació personal (DNI, Passaport, NIE).13

    L’eficiència dels processos de denúncia ràpida en línia depèn directament de la qualitat i la integritat de l’evidència digital aportada per la víctima.

    6.2. Denúncia Telemàtica a la Guàrdia Civil (GC)

    La Guàrdia Civil ofereix un sistema de denúncia telemàtica accessible 24 hores al dia, 7 dies a la setmana, a través de la seva Seu Electrònica.14 Aquest procediment, per a determinats tipus de fets, és “completament online i no necessita ratificació posterior en les dependències oficials”.14 Això agilitza considerablement el procés de denúncia per a l’usuari.

    6.3. Denúncia Telemàtica als Mossos d’Esquadra (ME)

    La Policia de la Generalitat de Catalunya (Mossos d’Esquadra) permet la denúncia en línia a través del seu Sistema de Denúncies per Internet (GENCAT-Mossos d’Esquadra). Aquest sistema agilitza la denúncia per a fets com furts o danys menors. No obstant això, per tenir eficàcia jurídica, la denúncia en línia ha de ser signada i ratificada presencialment a la comissaria escollida dins de les 72 hores posteriors a la seva tramesa. Els Mossos també disposen d’un canal d’orientació confidencial per a delictes d’odi i discriminació.

    6.4. Denúncia a la Policia Nacional (PN)

    La Policia Nacional facilita la denúncia mitjançant tres vies: en línia, presencial i telefònica.13

    • Denúncia Online: Es pot accedir al sistema de Denúncia Online, que normalment genera una pre-denúncia que ha de ser ratificada posteriorment de forma presencial a qualsevol comissaria oberta 24 hores.13
    • Denúncia Presencial: La denúncia presencial és recomanada per a delictes complexos o aquells que requereixen una investigació immediata, assegurant que els agents policials puguin iniciar la cadena de custòdia de la prova i prendre declaració formal.

    Taula 6.1. Procediments de Denúncia Telemàtica Davant les FCSE

    AspecteGuàrdia Civil (GC)Policia Nacional (PN)Mossos d’Esquadra (ME) (Catalunya)
    Mètode d’AccésSeu Electrònica (Online 24/7) 14Sistema de Denúncia Online (Pre-denúncia) 13Sistema de Denúncies per Internet (GENCAT)
    Ratificació PresencialNo necessària per a determinats tipus d’il·lícits, finalitzant el procés online.14Generalment requerida posteriorment a la pre-denúncia.13Requerida dins de les 72 hores posteriors a l’enviament online.
    Documentació ClauEvidència digital (captures, URLs), DNI, IMEI (si escau).13Evidència digital (captures, URLs), DNI, IMEI (si escau).13Evidència digital (captures, URLs), DNI (o equivalent).13

    7. El Dret a l’Oblít Digital i com sol·licitar-ho als buscadors

    7.1. Definició Legal i Limitacions (Dret de Supressió)

    El Dret a l’Oblít Digital es reconeix legalment a Espanya com el Dret de Supressió, emparat pel Reglament General de Protecció de Dades (RGPD) i tutelat per l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD).16 Aquest dret permet que les dades personals de l’afectat no apareguin als resultats de cerques realitzades amb el seu nom als motors de cerca d’Internet.17

    És fonamental entendre que el Dret de Supressió té una limitació inherent: si s’estima la petició, els enllaços a les dades personals no seran visibles en els resultats de cerca, però la informació en si “seguir [à] publicada a la font original”.18 El procés és, per tant, una desindexació, no una eliminació de la font.

    Quan la VD implica contingut extremadament nociu (com la Pornografia No Consensual), es recomana encaridament la presentació simultània d’una denúncia penal (Secció 6), ja que només una ordre judicial derivada de la denúncia penal pot obligar l’hoster o la plataforma original a suprimir la informació de la font.

    7.2. Procediment Pas a Pas per Exercir el Dret a l’Oblít

    El procediment requereix seguir una seqüència específica, adreçant-se primer al responsable del tractament (el motor de cerca) abans d’escalar a l’AEPD.19

    Taula 7.2. Etapes del Procés de Sol·licitud del Dret d’Oblít (AEPD)

    EtapaAcció ClauResponsableProva Crítica (Per a Reclamació AEPD)
    1. Sol·licitud DirectaEnviar el formulari de supressió directament al motor de cerca (Google, Bing, etc.).Afectat
    2. Denegació o Manca de RespostaSi el cercador denega la petició o no respon en el termini legalment establert.Responsable del TractamentCòpia de la sol·licitud inicial segellada pel responsable o resguard de l’enviament certificat.19
    3. Reclamació Formal AEPDPresentació del formulari de tutela de drets davant l’AEPD, adjuntant la prova de la denegació o la manca de resposta.AfectatAportació de la documentació de l’Etapa 2.
    4. Avaluació Final AEPDL’AEPD valora cas per cas, buscant un equilibri entre el dret a la protecció de dades i els altres drets (per exemple, el dret a la informació).18AEPD

    8. Conclussions: 10 Punts Bàsics per Gestionar la teva Vida Digital

    La gestió efectiva de la vida digital en l’actualitat requereix l’adopció de principis de ciberhigiene que s’assemblen a les mesures de resiliència aplicades en l’àmbit empresarial.20 Aquests 10 punts serveixen com a decàleg per construir un entorn digital segur i ètic.

    1. Implementació Obligatòria de l’Autenticació de Dos Factors (2FA/MFA): Proporciona una capa de seguretat addicional indispensable, dificultant significativament els ciberatacs fins i tot si es compromet la contrasenya.21
    2. Gestió Professional de Contrasenyes: Utilitzar contrasenyes complexes i úniques per a cada servei, idealment gestionades a través d’una eina de gestió de contrasenyes segura.
    3. Filosofia “Zero Trust”: Aplicar el principi que res és segur per defecte.20 Tota sol·licitud d’accés o comunicació, fins i tot des d’entitats conegudes, ha de ser verificada abans de la confiança (Verifiqueu sempre).
    4. Actualització Contínua de Sistemes (Patching): Mantenir el sistema operatiu, navegadors i aplicacions constantment actualitzats per tancar vulnerabilitats conegudes, un pilar de la seguretat tant empresarial com personal.20
    5. Protecció Avançada Antimalware (EDR/XDR): Utilitzar solucions modernes de Detecció i Resposta (EDR o XDR) que superen l’antivirus tradicional, essent capaços de detectar i neutralitzar programari espia avançat (Stalkerware).20
    6. Revisió Exhaustiva de la Privacitat: Auditar regularment els permisos atorgats a aplicacions de tercers en xarxes socials i dispositius, limitant l’accés a dades sensibles com la geolocalització, el micròfon i els contactes.
    7. Bloqueig Automàtic de Pantalla: Aplicar el bloqueig automàtic de la pantalla després de pocs minuts d’inactivitat (es recomana un màxim de deu minuts) en tots els dispositius, per prevenir l’espionatge físic o l’accés no autoritzat.22
    8. Xifrat de la Informació Sensible: Assegurar-se que els dispositius mòbils i els discs durs d’ordinadors (especialment portàtils) tinguin el xifrat activat per defecte. Això garanteix la confidencialitat de les dades en cas de pèrdua o robatori.20
    9. Formació en Conscienciació de Seguretat: Mantenir-se informat sobre les noves amenaces, tàctiques d’enginyeria social i l’ús maliciós d’IAG a través de recursos com INCIBE o CCN-CERT.20
    10. Foment de l’Ètica i l’Empatia Digital: Reconèixer que el benestar físic i emocional, tant individual com col·lectiu, passa pel respecte i la gestió de conflictes en l’entorn digital.23 L’ús responsable de la tecnologia és la primera línia de defensa contra la violència entre parells.4

    9. Programació Pràctica per a la Prevenció de la Violència Digital

    La prevenció de la violència digital requereix una acció coordinada i proactiva en tots els entorns de socialització i aprenentatge. Aquesta programació proposa objectius i activitats pràctiques per als àmbits familiar, escolar i empresarial (organitzacions), orientades a la implementació dels principis de ciberhigiene establerts.

    9.1. Àmbit Familiar: Foment de l’Acompanyament Digital

    Objectiu: Promoure un ús d’Internet segur i responsable mitjançant la participació activa i l’acompanyament digital mutu.

    Activitat PràcticaDescripcióTemes Clau
    Rutina Cibersegura en FamíliaCompartir les rutines a la Xarxa i els millors trucs de ciberseguretat. Això implica conèixer els riscos i aprendre a protegir els dispositius conjuntament.Risc digital, Protecció de dispositius, Acompanyament.
    Tallers de Ciberhigiene LúdicaRealitzar activitats d’entreteniment com mots encreuats o sopes de lletres temàtiques sobre ciberseguretat (perfils segurs, contrasenyes, antivirus, actualitzacions).Autoprotecció, Antivirus, Actualitzacions.
    Guia de Mediació ParentalUtilitzar fitxes didàctiques per incorporar pautes de prevenció i acompanyament digital senzilles a la dinàmica familiar.Prevenció de riscos, Pautes digitals.

    9.2. Àmbit Escolar: Integració Curricular i Resiliència

    Objectiu: Capacitar l’alumnat per a un ús segur, crític i responsable de la tecnologia, contribuint al seu benestar emocional i a la gestió de conflictes.23

    Activitat PràcticaDescripcióTemes Clau
    Projectes Col·laboratius Segurs (CD3)Participar en activitats o projectes escolars mitjançant plataformes virtuals restringides i supervisades, fomentant el treball col·laboratiu i l’ús responsable de dades i continguts.Ús responsable de TIC, Treball col·laboratiu, Entorns segurs.
    Auditoria de Comptes i DispositiusAuditar l’ús d’ordinadors del centre com a mínim un cop a l’inici de curs, restaurant els valors d’inici i revisant el programari instal·lat.Higiene digital, Antivirus, Programari fiable.
    Conscienciació sobre ContrasenyesRecalcar la importància d’utilitzar contrasenyes complexes que incloguin majúscules, minúscules, números i símbols, evitant dades personals o familiars fàcils d’endevinar.Gestió de credencials, Autoprotecció.

    9.3. Àmbit Organitzacional i Empresarial: Formació i Resiliència Corporativa

    Objectiu: Elaborar i implementar plans de prevenció i conscienciació en ciberseguretat, millorant la resiliència empresarial davant les ciberamenaces (inclòs l’assetjament digital intern).

    Programa Formatiu ClauContingut PràcticResultat Esperat
    Conscienciació i Prevenció de CiberdelictesRecreació de situacions de ciberdelictes habituals (enginyeria social, phishing), aplicant continguts teòrico-pràctics sobre amenaces i mesures.20Capacitació d’usuaris i directius en l’enteniment i valoració dels riscos.20
    Ciberseguretat IntegralFormació en àrees com anàlisi forense, hacking ètic, gestió de pegats (patching) i normativa (RGPD).Experts formats en securització de sistemes i disseny de plans de seguretat corporativa.
    Gestió d’Actius DigitalsDesenvolupament de bones pràctiques per a actius digitals, adaptades als requeriments legals i normatius.Implementació de solucions digitals segures i conformes a la legislació vigent.

    #ViolènciaDigital #Ciberseguretat #PrevencióVD #GuiaPràctica #Deepfakes #AcosoDigital #Sextorsió #DretALOblít #INCIBE #Mossos

    #Ciberassetjament #ViolènciaDeGènereDigital #ZeroTrust #SeguretatDigital #TecnologiaÈtica #TIC #Catalunya



    Referències / References / Referencias

    1. VIOLENCIA CONTRA MUJERES, NIÑAS, NIÑOS Y …, fecha de acceso: noviembre 25, 2025, https://www.juventudeinfancia.gob.es/sites/default/files/infancia/violencia/documentacion-de-interes/Violencia_mujeres-ninas-ninos-y-adolescentes_ambito-digital.pdf
    2. Identifying the signs of online child sexual abuse | Menores – INCIBE, fecha de acceso: noviembre 25, 2025, https://www.incibe.es/en/menores/blog/identifying-signs-online-child-sexual-abuse
    3. Violencia de Género digital, fecha de acceso: noviembre 25, 2025, https://violenciagenero.igualdad.gob.es/informacion-3/comodetectarla/vg-digital/
    4. K2P Consejos para protegerse contra la ia y los ultra falsos (deepfakes), fecha de acceso: noviembre 25, 2025, https://www.dhs.gov/sites/default/files/2025-09/25_0909_k2p_p2p-t2p-ai-deepfakes_spanish.pdf
    5. Análisis del abuso de aplicaciones deepfake y su impacto en la violencia digital de género en América Latina y el – Revistas UC, fecha de acceso: noviembre 25, 2025, https://ojs.uc.cl/index.php/veritas/article/download/91826/72154/307254
    6. Digital Forensics Techniques to Detect Deepfakes – Cyber – University of Hawaii-West Oahu, fecha de acceso: noviembre 25, 2025, https://westoahu.hawaii.edu/cyber/forensics-weekly-executive-summmaries/digital-forensics-techniques-to-detect-deepfakes/
    7. Detect DeepFakes: How to counteract misinformation created by AI – MIT Media Lab, fecha de acceso: noviembre 25, 2025, https://www.media.mit.edu/projects/detect-fakes/overview/
    8. Results – INCIBE, fecha de acceso: noviembre 25, 2025, https://www.incibe.es/en/incibe/corporate-information/who-we-work-with/european-projects/sic-spain2/results
    9. Cómo enviar comentarios o denunciar un problema relacionado con las Apps con Gemini, fecha de acceso: noviembre 25, 2025, https://support.google.com/gemini/answer/13275746?hl=es-419&co=GENIE.Platform%3DAndroid
    10. Denuncia abusos en Gemini en las apps de Workspace – Ayuda de Google Meet, fecha de acceso: noviembre 25, 2025, https://support.google.com/meet/answer/16115590?hl=es-BO&ref_topic=14074547
    11. Facua denuncia Movistar, Vodafone i Orange per vulnerar el Roaming – Jornal.cat, fecha de acceso: noviembre 25, 2025, https://www.jornal.cat/noticia/2086/facua-denuncia-movistar-vodafone-i-orange-per-vulnerar-el-roaming
    12. FACUA denuncia a Movistar, Vodafone i Orange davant Competència per les pujades a l’uníson dels seus paquets, fecha de acceso: noviembre 25, 2025, https://facua.org/ca/noticias/facua-denuncia-a-movistar-vodafone-i-orange-davant-competencia-per-les-pujades-a-lunison-dels-seus-paquets/
    13. Denunciar. Portal Web de la Policia Nacional, fecha de acceso: noviembre 25, 2025, https://www.policia.es/_ca-valencia/denuncias.php
    14. De forma telemática – Guardia Civil, fecha de acceso: noviembre 25, 2025, https://web.guardiacivil.es/es/tramites/denuncias/denuncia-electronica/
    15. Denunciar. Portal web de la Policía Nacional España, fecha de acceso: noviembre 25, 2025, https://www.policia.es/_es/denuncias.php
    16. Derecho de supresión (“al olvido”) | AEPD, fecha de acceso: noviembre 25, 2025, https://www.aepd.es/derechos-y-deberes/conoce-tus-derechos/derecho-de-supresion-al-olvido
    17. Derecho de supresión (“al olvido”): buscadores de internet | AEPD, fecha de acceso: noviembre 25, 2025, https://www.aepd.es/areas-de-actuacion/internet-y-redes-sociales/derecho-al-olvido
    18. ¿Qué es el derecho al olvido y cómo puedo ejercerlo? | AEPD, fecha de acceso: noviembre 25, 2025, https://www.aepd.es/preguntas-frecuentes/17-internet-y-redes-sociales/FAQ-1706-ejercicio-del-derecho-al-olvido
    19. Formulario derecho de supresión – Agencia Española de Protección de Datos, fecha de acceso: noviembre 25, 2025, https://www.aepd.es/documento/formulario-derecho-de-supresion.pdf
    20. Reforç de la seguretat informàtica empresarial: 10 punts clau per a una autoavaluació de les mesures de seguretat a aplicar | FUEIB, fecha de acceso: noviembre 25, 2025, https://fueib.org/ca/cybercamp/674/eventos/136/reforc-de-la-seguretat-informatica-empresarial-10-punts-clau-per-a-una-autoavaluacio-de-les-mesures-
    21. 10 consells + 1 sobre ciberseguretat – Blog/Cultura Digital, fecha de acceso: noviembre 25, 2025, https://culturadigital.blog.gencat.cat/consells-ciberseguretat/
    22. Guia ràpida per teletreballar amb seguretat – Consorci AOC, fecha de acceso: noviembre 25, 2025, https://www.aoc.cat/guia-rapida-per-teletreballar-amb-seguretat/
    23. Competència digital CD – Xtec, fecha de acceso: noviembre 25, 2025, https://projectes.xtec.cat/nou-curriculum/wp-content/uploads/usu2072/2024/02/CD.pdf
  • 🏰Marianao's: 📍Punt mut de 🔀 subversions al 📜 Segle XX - 📜Memòria i 🙏Homenatges - 🎬Realitzacions

    MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya – 6. De la clandestinitat franquista 🚪🔗 a l’epicentre del catalanisme 🎗️ i la salut mental 🧠 (1963-2015)

    Marianao, un barri residencial de Sant Boi de Llobregat, és molt més que l’antiga finca d’un marquès indiano. La seva història encapsula perfectament la Transició Espanyola: la conquesta de l’espai públic a l’oligarquia, la resistència antifranquista protagonitzada per figures claus de la memòria democràtica, i una transformació que va convertir el Palau Marianao, d’una luxosa residència privada, en la seu de la primera ràdio democràtica municipal i, més recentment, en el Clúster de Salut Mental de Catalunya. Aquesta és la crònica d’un barri que va passar de la repressió a ser un símbol de la llibertat i la solidaritat internacional. Tot un nucli urbanitzat al voltant d’un Parc i que va donar nom a tot un barri que ampliava les infraestructures socioculturals.

    Sumari

    Infografia Transició A Marianao
    Infografia Transició A Marianao
    Marianao de Sant Boi de la dictadura a la radio. PodCast IA Esp.

    Cronologia de la Transició Urbanística de Marianao (1953–1980)

    AnyFita Clau / DocumentImpacte
    1953Pla Comarcal de BarcelonaDefineix zonificacions, però no aporta millores ni solucions a les mancances.
    C. 1970sCreixement de les Associacions de VeïnsPressió creixent sobre l’Ajuntament franquista per la manca de serveis bàsics.
    1974Venda del Palau i Llac de MarianaoAdquisició de patrimoni clau (per 24M Ptes) per l’Ajuntament; final del control Bordoy. Base material per a la democràcia.
    1979Primeres Eleccions DemocràtiquesInici del govern municipal democràtic, amb control sobre l’antiga finca de Marianao.
    1980 (Maig)Inauguració Ràdio Sant Boi al PalauRepropòsit simbòlic del Palau com a centre de comunicació pública.

    L’evolució del Parc i Barri de Marianao va estar marcada pel deteriorament progressiu durant el tardofranquisme i un dèficit crònic d’infraestructures. La manca d’ambulatoris, d’equipaments escolars i culturals va generar una tensió constant amb l’administració local, que tractava d’evadir la seva responsabilitat al·legant que la finca continuava sent responsabilitat dels seus propietaris privats, la família Bordoy.

    Aquesta pressió veïnal va ser un catalitzador clau que va forçar la família Bordoy a liquidar l’actiu. La família, que havia obtingut la propietat mitjançant una “maniobra política i especulativa” [1], ja havia extret el seu benefici i no tenia cap interès ni capacitat econòmica per fer les inversions urbanístiques necessàries, buscant així “treure’s de sobre el mort”.

    La venda de l’àrea de protecció del Palau i el Llac de Marianao a l’Ajuntament es va formalitzar l’any 1974 per 24 milions de pessetes.Tot i que aquesta adquisició es va fer encara sota el règim autoritari com a mesura reactiva a la crisi urbanística, va resultar ser un fet involuntàriament democràtic. La nova corporació municipal sorgida el 1979 va heretar un espai central i prestigiós, la qual cosa va permetre la seva ràpida transformació simbòlica i funcional a ús públic.

    La família Vallejo Calderón, resident a Marianao, personifica el triple llegat de la repressió, la memòria democràtica i la defensa dels drets cívics. La seva casa a Marianao, adquirida gràcies a l’escriptor José Mallorquí (creador d’El Coyote), era un centre de trobades clandestines, sovint disfressades de paelles i tertúlies familiars. En aquestes reunions, els Vallejo, que escoltaven d’amagat la Ràdio Pirenaica, exercien tasques de socors i s’amagaven persones fitxades per la dictadura.

    Carles Vallejo Calderón va ser un líder sindical clau de CCOO a la SEAT, sent detingut, brutalment torturat a Via Laietana i forçat a l’exili. Avui, és una figura central en la recuperació de la memòria històrica, exercint com a President de l’Associació Catalana de Persones Ex-Preses Polítiques del Franquisme i del Consell de Participació del Memorial Democràtic. També presideix el Memorial dels Treballadors de Seat.

    La seva germana, Dolors Vallejo Calderón, mestra i fundadora de l’Associació per la Memòria Històrica del Baix Llobregat, ha continuat el compromís cívic des de la institucionalitat. Actualment, és la Síndica Municipal de Greuges de Sant Boi de Llobregat. Aquesta trajectòria familiar demostra com l’aïllament del barri de Marianao va facilitar un activisme que va acabar influint profundament en l’etapa democràtica.

    Un modest tribut a la Família Vallejo. Amb suport d’IA.

    El moviment antifranquista a Sant Boi es va caracteritzar per ser “força tardà” i “molt moderat” en comparació amb ciutats veïnes com Cornellà o l’Hospitalet, a causa de la menor presència del sector industrial i, per tant, de la lluita sindical clàssica.

    No obstant això, aquesta moderació va desplaçar el focus de l’oposició cap a l’organització civil de base, com les associacions de veïns, els pares d’alumnes i grups vinculats a l’Església.

    Aquesta concentració en el teixit comunitari i la lluita per les mancances urbanístiques va ser crucial. Va dotar els futurs quadres democràtics d’una sòlida experiència en la mobilització veïnal i la gestió de conflictes locals, la qual cosa va permetre la ràpida i eficaç institucionalització de la democràcia a Sant Boi a partir de 1979.

    L’Associació de Veïns de l’Urbanització del Parc de Marianao va néixer com a resposta directa al deteriorament del barri i a la manca total de serveis essencials com ambulatoris i escoles. La reivindicació veïnal es va intensificar a mesura que es negociava el Pla General Metropolità, ja que els antics propietaris continuaven reivindicant intervencions que mai es materialitzaven.

    L’AAVV va jugar un paper clau en canalitzar la pressió comunitària per forçar la dotació de serveis i resoldre la propietat de les parcel·les, ja que l’organització es va convertir en l’únic mitjà pragmàtic per obtenir millores bàsiques en el context d’una administració local poc resolutiva.

    Butlletins 1,2,3 AAVV Parc Marianao

    La pressió exercida pels propietaris i la manca d’interès d’inversió dels Bordoy van culminar amb la venda del Palau i el Llac a l’Ajuntament el 1974. Aquesta operació, per un preu de 24M de pessetes que va ser considerat “molt ajustat” donada la magnitud de la finca, va ser un triomf inicial de l’activisme.

    L’adquisició per part del municipi va ser fonamental, ja que va treure el patrimoni més important de Marianao de mans privades. Un cop el Palau va ser propietat municipal, la lluita de l’AAVV va poder enfocar-se a garantir que l’espai es transformés en equipaments i centres d’ús comunitari, resolent així les mancances cròniques del barri.

    L’any 1976, Sant Boi de Llobregat va adquirir una rellevància política nacional en acollir la primera Diada Nacional de Catalunya multitudinària i legal després de la dictadura. Aquest esdeveniment es va convertir en un “epicentre de les reivindicacions populars pels drets i la identitat catalana”.

    L’acte va ser crucial per aglutinar l’Assemblea de Catalunya i comptar amb el suport de forces d’esquerra com el PSUC, que es va consolidar com una força organitzativa de la Transició.

    La Diada de Sant Boi de 1976 va ser tan significativa que va generar un informe policial confidencial dirigit al governador civil de Barcelona, Salvador Sánchez Terán, detallant les protestes i els oradors. Aquest fet subratlla la importància de Sant Boi com a plataforma de l’emergent règim democràtic.

    Les eleccions municipals de 1979 van inaugurar l’etapa democràtica amb la formació del “Pacte de Progrès”, una coalició entre el PSC i el PSUC.

    Tot i el seu caràcter fundacional, aquest pacte va patir una “gran crisi política local” que va culminar amb el seu trencament l’estiu de 1980.

    Aquesta ruptura local reflectia les fortes tensions internes que afectaven el PSUC a nivell nacional durant el període 1977-1982.

    La democràcia va convertir el Palau de Marianao, l’antiga propietat d’elit, en un punt de llançament de la comunicació pública. Ràdio Sant Boi es va fundar formalment el maig de 1980 i es va convertir en la tercera emissora municipal de Catalunya i la primera al Baix Llobregat.

    Denúncia Tancament Ràrdio St Boi 980

    El seu naixement va ser una autèntica “Rebel·lió per les ones” i un desafiament a l’antic règim. L’alcalde Xavier Vila va haver d’interposar-se personalment davant una inspecció estatal (amb un censor encara de la vella guàrdia franquista) que va intentar tancar l’emissora “pistola en mà”. L’acció de l’alcalde va garantir la continuïtat de l’emissora.

    El Palau va acollir la primera seu de la ràdio, projectant-se com un epicentre comunicatiu. Després del trasllat de la ràdio, l’edifici va continuar la seva reconversió cap a usos públics, allotjant successivament serveis com els Jutjats de Sant Boi fins al 2007 i, durant un temps, l’oficina d’expedició del DNI de la Policia Nacional.

    Un programa sobre el patrimoni i la història de Sant Boi ha estat La República SantBoiana.


    Carles Serret i Bernús. ARXIU HISTÒRIC MUNICIPAL DE SANT BOI DE LLOBREGAT. 25 de juliol de 2024

    Imatge de l’entitat

    La Fundació Marianao es remunta a l’Associació Casal Infantil i Juvenil de Marianao, que va néixer el 1985 amb l’ocupació i rehabilitació d’un edifici abandonat.

    Aquesta iniciativa juvenil i veïnal va ser la base per a una evolució professionalitzada de la intervenció social. L’Associació es va transformar en la Fundació Marianao l’any 1998, amb l’objectiu de donar suport a la infància i la joventut, promoure la formació de col·lectius en risc i col·laborar en la construcció d’una societat més justa.

    La identificació d’un altre centre cultural municipal, conegut com ‘El Casino’, reforçà el patró de reconversió democràtica dels espais d’oci de l’antiga èlit. El seu origen és el Club Estiueanc de Sant Jordi, un centre recreatiu d’inicis del segle XX freqüentat per la petita burgesia barcelonina, del qual la gent de la vila mai en va formar part. L’any 1987, l’Ajuntament va reconvertir aquest espai en un Casal de Barri de Marianao d’accés lliure, tancant el cercle de la reversió dels espais de distinció social a la ciutadania.

    En la tasca de saldar el dèficit històric d’infraestructures socials al barri, Marianao va ser dotat de l’equipament L’Olivera. Aquest centre és actualment un servei social consolidat de titularitat pública. Es dedica a la provisió d’un Poliesportiu i Serveis Socials Bàsics.

    Fundació de Marianao – fundat el 1985 -, Casal de Barri ‘El Casino’ i Poliesportiu i Serveis L’Olivera

    Cronologia dels Usos del Palau de Marianao en l’Època Democràtica

    AnyÚs / Funció del Palau de MarianaoFita Clau
    1974Adquisició Patrimonial (Encara sota Franquisme)L’Ajuntament adquireix el Palau i l’àrea del Llac, assegurant el patrimoni per a ús públic futur.
    1980 (Maig)Primera Seu de Ràdio Sant BoiInauguració de Ràdio Sant Boi. L’alcalde Xavier Vila s’enfronta a l’inspector que volia tancar l’emissora.
    1983 (Abril)Institut de Formació Professional (FP)Neix la secció de Marianao de l’Institut de FP, utilitzant espais del Palau per impartir Electicitat i Delineació.
    C. 1980 – 2007Jutjats de Sant Boi / Policia NacionalEl Palau allotja els jutjats (fins 2007) i, posteriorment, l’oficina d’expedició del DNI de la Policia Nacional.
    1987Casal de Marianao ‘El Casino’L’Ajuntament reconverteix l’antic Club Estiueanc de Sant Jordi en un Casal de Barri.
    2015 (Març)Clúster de Salut Mental de CatalunyaL’Ajuntament cedeix temporalment el Palau com a seu física del Clúster de Salut Mental de Catalunya, una fita que reorienta l’ús del patrimoni cap a la innovació i la salut.

    L’agermanament entre Sant Boi i Marianao (La Habana) és un model de cooperació dual: el seu vincle es remunta aproximadament a l’any 1963, quan va néixer l’Agermanament Solidari, una relació promoguda per entitats de la societat civil i grups d’oposició antifranquista, com a acte de solidaritat ideològica en plena dictadura.

    1. Base Logística: Les associacions obreres clandestines , especialment en el nucli industrial de Sant Boi, van ser el mecanisme de mobilització i finançament, proporcionant la capacitat de mantenir l’operació al llarg del temps.   
    2. Cobertura Ideològica i Local: El focus a Marianao (Sant Boi) i l’adopció del discurs d’intercanvi entre pobles (prenent de referència el moviment Agermanament de 1963) van oferir la cobertura conceptual necessària per a una acció de naturalesa obertament política.

    Evolució del Marc de Solidaritat a Catalunya (1963–1986)

    PeríodeFocalització PrincipalExemple Institucional/Moviment ClauSignificat PolíticRelació amb Agermanament Clandestí
    1963-C. 1970 (Pre-polític)Transició Missionerisme a IntercanviMoviment Agermanament (1963), Intermón, Mans Unides (context)Sensibilització social; Inici de l’acció no governamental.Proporciona el model conceptual de “intercanvi entre pobles”.
    C. 1970-1976 (Clandestinitat Pura)Solidaritat Política i AntiestructuralComitès de Solidaritat (Vietnam, Cuba, etc.)Suport ideològic directe als moviments d’alliberament; Antifranquisme.El cas Sant Boi-Marianao s’insereix directament aquí.
    1977-1986 (Transició i Consolidació)Cooperació Descentralitzada (Municipal)Agermanaments Nicaragua (Post-1979); Fons Català (1986)Institucionalització de l’acció solidària; Política exterior municipal.L’experiència clandestina esdevé el prototip del nou model municipal. 1

    L’any 1989 marca la segona fita, amb la Formalització Institucional per resolució plenària de l’Ajuntament de Sant Boi. Aquest acord va transformar la solidaritat en política pública de cooperació al desenvolupament (CD) amb recursos econòmics. La discrepància entre ambdues dates es resol mitjançant la Tesi de la Continuïtat Històrica: el 1989 va ser la legitimació institucional d’una relació que la base social havia mantingut viva des del 1963.

    La voluntat política es va disparar a partir de 1998, amb el compromís de l’Ajuntament de destinar el 0,7% dels seus recursos a la cooperació. No obstant això, la crisi global posterior a 2008 va qüestionar el model de cooperació descentralitzada, i l’Ajuntament va optar el 2012 per delegar la col·laboració directa a entitats especialitzades com Ensenyament Solidari. Aquesta decisió va demostrar la resiliència del vincle, ja que la societat civil (CACCSB) va assumir la iniciativa.

    El CACCSB, hereu de l’esperit solidari de 1963, va ser clau en projectes d’alt impacte social i educatiu a Marianao. Un èxit significatiu va ser l’arranjament de la cuina escolar de Cicle I, capaç de servir fins a 8.000 àpats diaris.

    L’associació també va impulsar una recerca històrica ambiciosa: documentar la connexió profunda entre els dos Marianao, ja que la fortuna del Marquès de Marianao, Salvador Samá Martí, es va generar a Cuba (a través de negocis colonials) abans de construir el Palau de Sant Boi. L’objectiu era connectar el “Samà cubà” amb el “Samà polític a Catalunya”.

    Aquesta recerca es va veure tristament truncada per la mort prematura del tècnic cubà, Ramón Pérez, deixant un buit en la documentació del rerefons colonial i oligàrquic del patrimoni local. Tot i el canvi de model operatiu municipal (post-2012), el CACCSB va mantenir la seva activitat cert temps, col·laborant en la dinamització local (com la participació en el 2013 i al 2016 en festes i esdeveniments locals solidaris).

    Anàlisi de la Dualitat Històrica de l’Agermanament Sant Boi – Marianao (Cuba)

    PeríodeData ClauNaturalesa del VincleActor Promotor PrincipalFunció Política/Solidària
    Origen PatrimonialSegle XIXVíncle Samà amb CubaFamília Samà / Salvador Samá Martí (Marquès)Origen de la fortuna indiana i del títol nobiliari.
    Solidaritat InformalC. 1963Agermanament (no oficial/solidari)Entitats cíviques i grups d’oposició al franquismeDeclaració ideològica i acte de resistència.
    Cooperació Institucional1989Acord Municipal Oficial (Cooperació al Desenvolupament)Ajuntament de Sant Boi de Llobregat (Plenari)Legitimació institucional i inici de la política de CD.
    Crisi Municipal de CooperacióPost-2008 / 2012Qüestionament de la Cooperació Descentralitzada; Canvi de Model Operatiu.Societat Civil (CACCSB, Ensenyament Solidari)Manteniment de l’acció solidària malgrat la crisi institucional i la Llei de Racionalització.

    El cas de Marianao a Sant Boi de Llobregat és paradigmàtic per entendre la Transició catalana en l’àmbit local, ja que combina la transformació urbanística, l’activisme polític i la projecció internacional.

    La capacitat de Marianao per transformar-se d’una propietat oligàrquica abandonada a un centre institucional democràtic es basa en la resolució d’una crisi urbanística pre-democràtica (la venda del Palau el 1974) i en la força de la seva organització civil. La necessitat de serveis va ser el motor de l’Associació de Veïns, i aquesta lluita es va fusionar amb la plataforma política de l’esquerra, que va utilitzar l’antiga propietat per institucionalitzar-se ràpidament (Ràdio Sant Boi, 1980). L’èxit en la reconversió d’espais d’elit, com el Palau, en centres públics és la prova més visible del triomf de la democràcia municipal sobre l’obsolescència oligàrquica.

    L’agermanament amb Marianao (Cuba) transcendeix la simple cooperació. Representa la legitimació de la resistència clandestina de 1963 per part de les administracions democràtiques de 1989. Aquesta relació dual, mantinguda gràcies al compromís ètic de la societat civil (CACCSB), és un cas on l’acció de cooperació al desenvolupament també funciona com un acte de revisió històrica interna. En invertir recursos a Marianao (Cuba), l’Ajuntament de Sant Boi aborda la història del seu propi patrimoni, construït amb la riquesa indiana cubana dels Samà.

    La recerca truncada sobre la influència política dels Samà a Catalunya deixa una tasca pendent a l’Arxiu Històric i les entitats de cooperació. La història de Marianao, des dels seus orígens colonials fins a la seva conversió en epicentre democràtic, només es podrà comprendre plenament un cop es tanqui la bretxa documental sobre el paper d’aquesta nissaga en el poder local. Per tant, el llegat de Marianao rau tant en els serveis que ofereix avui com en la memòria històrica que encara s’està reconstruint.


    Marianao #SantBoiDeLlobregat #TransicióEspanyola #MemòriaHistòrica #Antifranquisme #PalauMarianao #RàdioSantBoi #ClústerSalutMental #CarlesVallejo #FamíliaVallejoCalderón #AgermanamentCuba #BaixLlobregat #HistòriaLocal #SalvadorSamáMartí #CCOO #SEAT #MarcSantboià



    *Hem fet servir eines d’IA per a la realització d’aquest post.

  • 🏰Marianao's: 📍Punt mut de 🔀 subversions al 📜 Segle XX - 📜Memòria i 🙏Homenatges - 🎬Realitzacions

    MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya – 5. 🎬Un plató imaginari i 🎪 cultura popular, amb un 💔 tràgic epíleg (1880 – 1980)

    El Parc de Marianao, avui una urbanització plenament integrada en el teixit de Sant Boi de Llobregat, és molt més que una antiga finca senyorial; és un palimpsest històric que encapsula la convulsa transformació socioeconòmica de Catalunya des de mitjans del segle XIX.1 Aquest espai ha transitat per tres grans etapes: l’esplendor colonial i l’exclusivitat aristocràtica del Marquesat, la instrumentalització urbanística sota el franquisme (la “Ciudad Soñada”), i la seva posterior reconquesta per a l’ús cívic i la resistència política de base.

    La història cultural de Marianao s’expressa en tensions constants: entre l’aïllament elitista i la solidaritat obrera, entre la ficció de masses creada per un escriptor cèlebre i la clandestinitat antifranquista, i entre el mite cinematogràfic persistent i la realitat dels rodatges documentats. Aquest post es capbussa en aquesta doble vida, desglossant la cronologia que va portar Marianao d’un tros de Cuba a un nucli de resistència, analitzant l’empremta de figures com José Mallorquí, desmentint mites cinematogràfics crucials i, finalment, recordant el luctuós epíleg veneçolà que va segellar el destí de l’antic Palau.

    El caràcter singular de Marianao, des de la seva fundació fins a la seva conversió en espai públic, es traça a través dels esdeveniments clau que defineixen el seu llegat.

    De la Cuba Colonial a la Resistencia Clandestina_ El Palimpsesto Secreto del Parc de Marianao (1880 – 1980). PodCast IA Esp.

    La història de Marianao és, en essència, la crònica d’un aïllament social i geogràfic, on els estrats socials es definien pels seus costums diaris. Els testimonis de l’època recorden que la vida dels estiuejants i la dels santboians eren “absolutament separades”, una distància que s’entenia millor a través dels sobrenoms: els homes de negoci que s’enduien el dinar a la ciutat eren “les fiambreres”, mentre que els més adinerats eren “els senyors dels quatre viatges”, capaços de pagar el tren per dinar a la seva torre i tornar a la capital a la tarda. El punt neuràlgic d’aquesta elit era el Centre Estiuenc Sant Jordi, conegut popularment com el “Casino dels Rics”, tot i que la documentació oral el descriu com una estructura sorprenentment humil: una “barraca” amb un escenari a l’aire lliure per a les festes estiuenques.

    L’origen de la finca es troba en l’herència colonial: el nom Marianao prové d’un municipi de l’Havana (Cuba) on havia nascut el Marquès Samà, motiu pel qual es va recrear una estètica tropical amb vegetació exòtica i cinc llacs artificials. Aquesta sofisticació es basava en un complex sistema hidràulic amb un pou principal de 48 metres i un canal subterrani. Irònicament, la qualitat d’aquesta aigua era tan bona que la gent del poble s’hi acostava a buscar-ne amb càntirs, en un dels pocs punts d’interacció pràctica entre l’exclusivitat i la comunitat local.

    Aquesta opulència es va trencar amb la mort del II Marquès, Salvador Samà i Torrents, l’any 1933, just abans que esclatés la Guerra Civil (iniciada el juliol de 1936). El Palau, ja en mans del seu fill, el III Marquès Salvador Samà i Sarriera, va ser requisat com a Hospital Militar (durant el conflicte), i una zona adjacent al llac es va utilitzar com a “dipòsit de morts”. Amb la victòria franquista, el III Marquès va caure en desgràcia, perseguit per la seva condició de maçó i convertit en enemic del règim que perseguia maçons, comunistes i ateus.2 Aquesta situació política, i el fet que el Marquès “no va donar la cara de doblegar-se” i “no va volguer doplegar-se” al nou règim, va forçar una “malvenda” de la finca a Abdón Bordoy, un empresari connectat a les noves elits financeres franquistes, possiblement actuant com a testaferro de figures com Joan March.

    El canvi de mans va comportar un canvi radical en l’estratègia de venda. El nou propietari, Abdón Bordoy, va provar dues campanyes molt diferents. Inicialment, la Campanya Elitista de 1943 va fracassar en intentar vendre parcel·les “enormes” i de baixa densitat, ja que no hi havia mercat de luxe en la immediata postguerra.

    Davant el fiasco, Bordoy va canviar radicalment l’enfocament: la Campanya Especulativa de 1947 va abraçar la venda massiva amb lots “molt més petits”. El senyor Mateu Campomar, antic gestor de Bordoy, recorda amb detall l’ús de la propaganda massiva per a la venda de les parcel·les, una tècnica pionera aleshores. Campomar testimonia que la campanya va utilitzar el Noticiario y Documentales (NODO), el noticiari obligatori als cinemes, dedicant un suplement sencer sobre Marianao que mostrava imatges idíl·liques: “sortia el lago, sortien els patos, sortia la font”. Aquesta promoció es va realitzar amb insistència a Ràdio Barcelona sota l’eslògan “Marianao, la Ciudad Soñada”. L’estratègia atreia nombrosos visitants que arribaven amb el Carrilet i pujaven a peu al parc. La venda es feia a terminis, amb una petita entrada de “20 duros”, tot i que la documentació mostra que aquesta campanya de màrqueting venia un producte sense la infraestructura bàsica (carreteres, voreres), provocant descontentament i nombrosos litigis legals.

    Aquesta nova administració també va buscar establir un control social mitjançant festivitats amb un aire paternalista, tal com recorden els testimonis. Josep Faura, fill del masover, relata que Bordoy organitzava grans celebracions, incloent els Jocs Florals i les Caramelles, a més de festes d’aniversari a la Sala Gran del Palau. Faura recorda especialment el costum curiós que reflectia el poder econòmic del nou propietari: Bordoy tenia l’hàbit de llançar monedes a terra perquè la gent, inclosos els infants, les recollís, un acte de paternalisme social molt visible. Pel que fa a la vida religiosa, el Palau tenia una capella on Mateu Campomar recorda que el rector de Sant Boi pujava cada diumenge a peu per oficiar missa. Aquesta pràctica es va mantenir fins a la dècada de 1970, tot i que, amb el canvi de propietat del Marquès a Bordoy, la capella ja havia perdut elements originals com armadures i heràldiques, simbolitzant el traspàs del luxe aristocràtic al capital financer.

    Missa Diumenges Migdia. Probablement el senyor que observa la cerimònia sigui A.Brdoy

    Paradoxalment, el mateix aïllament de la urbanització va generar una oportunitat per a la resistència política. La Torre El Cerezo de la família Vallejo, d’arrels republicanes, va funcionar com una “petita república independent,” on els adults feien llargues tertúlies per parlar lliurement de la Guerra Civil. Aquest esperit de clandestinitat va ser heretat per la generació jove, que hi celebrava reunions de Comissions Obreres (CCOO) i del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC). Aquesta divisió ideològica era tan palpable que els fills de les famílies oposades, com els Vallejo i els Lacalle (falangistes), jugaven a “rojos i nacionales” en lloc d’indis i cowboys.

    Aquesta cultura va tenir un breu renaixement públic quan l’Ajuntament de Sant Boi va adquirir el Palau i els jardins l’any 1974. Aquesta etapa es va concentrar en festivals d’estiu sota l’etiqueta Sant Boi Cultural. S’hi van celebrar esdeveniments de gran impacte, com desfilades de moda, la representació de la Setmana Tràgica i, notablement, actuacions de la reconeguda companyia teatral Dagoll Dagom.

    Però aquest somni cultural es va frustrar: a partir de 1977, l’edifici es va destinar a usos institucionals, allotjant successivament la Formació Professional (FP), la Policia Nacional i els jutjats. Malgrat el tancament, Marianao va esdevenir pioner en la comunicació democràtica: el 1980, el Palau va acollir la primera seu de Ràdio Sant Boi, la tercera emissora municipal creada a Catalunya. Irònicament, la modernització també va comportar la pèrdua de la memòria física: la construcció de la Ronda de Sant Ramon va obligar a l’enderrocament d’edificis simbòlics com la Masia dels masovers Faura (l’antic accés històric) i la Torre El Cerezo (símbol de la resistència clandestina).

    Avui, la història del Parc demostra una resiliència sorprenent. En el context de la sequera de 2024, l’Ajuntament ha reactivat l’antic pou de 48 metres del Marquès per a ús municipal (neteja viària). Això tanca un cicle on la infraestructura del luxe colonial serveix ara per afrontar reptes de sostenibilitat de la societat democràtica.

    TestimoniRelació amb Mallorquí / El Coyote“Los Últims de Filipines” / CinemaContext Social/Polític Clau
    Carles VallejoAmic personal; José Carlos Mallorquí era el seu padrí; testimoni de la compra de Torre El Cerezo.Testimoni de la creença popular i la investigació sobre Marianao com a plató.Coexistència de famílies de signe polític oposat; la Torre ‘El Cerezo’ com a centre de reunions clandestines i debat.
    Mateu CampomarIdentifica Mallorquí com un comprador notable i primer resident (c. 1950).Afirma amb rotunditat el rodatge de Filipines per l’ambient tropical.Gestor de l’urbanitzador Bordoy; testimoni de l’especulació i urbanització pionera.
    Josep FauraRecorda la celebració de “performances” per a Mallorquí.Confirma rumors de Filipines; narra l’anècdota del deute de 100 pessetes de Jaime de Mora.Masover; testimoni dels usos del Palau durant la Guerra Civil (hospital militar).
    Sr. BotaPosseïa l’escopeta de Mallorquí; coneixença amb la seva família.Barquer del llac; anècdota sobre la dinamita i la caça.Representant de la vida d’oci i informalitat a la finca.
    Carles SerretRecull el rumor popular sobre filmacions i el situa en context històric.Director AHMSB; detalla el tràgic epíleg de la Coral de Caracas (1976).

    L’autor de la saga d’El Coyote, José Mallorquí i Figuerola (1913-1972), va ser un element fonamental en la consolidació social de la nova urbanització. Mallorquí es va instal·lar a Marianao cap al 1949 i els testimonis el recorden com un dels primers residents i un hub social clau. Carles Vallejo, resident de la Torre El Cerezo, relata que Mallorquí, amic seu, els va “animar” a comprar la seva torre. Aquesta influència va culminar amb el seu fill, José Carlos Mallorquí, esdevenint padrí de Carles Vallejo, creant un pont social per a famílies d’arrel republicana a un espai que, sota Bordoy, estava lligat a l’especulació franquista.

    L’escriptor també va exercir un paper actiu en la cultura local, organitzant “performances” o “representacions teatrals” per a la petita comunitat. Mallorquí, autor de 192 llibres d’El Coyote, va morir tràgicament per suïcidi a Madrid el 1972. El seu llegat material il·lustra el canvi de mans del poder: la seva escopeta de calibre 22, utilitzada per caçar, havia pertangut originalment al Marquès de Marianao (Somatent en Cap) i va acabar en mans del Sr. Bota, el barquer del llac.

    El Parc de Marianao va ser constantment buscat per la indústria cinematogràfica pel seu ambient d’opulència i la seva capacitat única a Catalunya per recrear un paisatge tropical.

    La pel·lícula que més ressona en la memòria de Marianao és el drama bèl·lic Los Últimos de Filipinas (1945). Testimonis com Mateu Campomar, gestor de la finca, asseguraven categòricament que el rodatge havia tingut lloc als jardins. Aquesta convicció es basava en el fet que el Parc, amb la seva profusa vegetació exòtica i els seus llacs, era l’escenari ideal per evocar l’ambient colonial i tropical. Per tant, la història de Filipinas funciona com un “platò imaginari” que valida l’excepcionalitat estètica del parc.

    Los Últioms de Filipinas’ (1945) es rodà a Màlaca. Pot ser alguna escena a Marianao (testimonial).
    Comparativa de fotogrames amb el Parc (centre).

    No obstant això, l’anàlisi de fonts de producció i acadèmiques desmenteix la presència de l’equip de 1945 a Sant Boi, confirmant que la localització principal del rodatge va ser a Màlaga.

    Equip de Producció i Realització de ‘Los Últomos de Filipinas’ del 1945. Canet-Cubel fou un famós decorador Valencià.

    Marianao va ser un plató real, utilitzat de manera recurrent des de la Segona República fins al franquisme. Els testimonis confirmen l’existència de “molts reportatges ben bons” i altres filmacions a Marianao, però també revelen el costat menys glamurós del cinema. Josep Faura, fill del masover Pepet Faura, relata que Jaime de Mora, una figura de la jet set amb vincles amb el cinema, va demanar un petit préstec de 100 pessetes al seu avi, el masover Pepet Faura, que mai va ser retornat. Aquest acte simbolitza l’explotació casual i la irresponsabilitat financera de l’elit itinerant del cinema cap al personal de servei local.

    El Palau i els seus jardins van ser escenaris per a tres produccions confirmades:

    Títol (Any)Gènere / DireccióLocalització Específica a MarianaoRessalt Històric / Sinopsi
    Usted tiene ojos de mujer fatal (1936)Comèdia / Drama (Jardiel Poncela)Palau de Marianao i Entorn Rural Mostra el Palau com a fastuosa residència senyorial just abans de la Guerra Civil.
    La Millona (1937)Comèdia / Romàntica (Antonio Momplet)Palacet Trama sobre un matrimoni de conveniència per legalitzar una fortuna. Rodada en plena Guerra Civil. Rescatada per la Cinemateca Real Belga el 1985.
    Los Claveles (1960)Comèdia d’Enrenou (Miguel Lluch / I. Iquino)Parc de Marianao Aprofita l’escenari exòtic del parc amb el popular trio còmic Zori, Santos i Codeso.

    Marianao està unit per un vincle permanent a una tragèdia que és considerada memòria nacional a Veneçuela. Carles Serret, director de l’Arxiu Històric, recull el sentiment profund que va generar a Sant Boi la pèrdua d’aquesta “generació important de cantaires”. El setembre de 1976, el Cor Universitari de Caracas (Orfeó de la Universitat Central de Veneçuela) es dirigia cap a Marianao per actuar al XII Dia Internacional del Cant Coral. L’avió militar Hèrcules C-130H veneçolà que els transportava es va estavellar prop de la Base Aèria de Lajes, a les Açores (Portugal), morint els 68 ocupants.

    El dia que havien d’actuar al Palau de Marianao, es va celebrar un homenatge solemne i emotiu: es va fer sonar l’himne veneçolà en una gravació de la coral morta, es va desplegar una bandera i es van dipositar rams de flors. Serret assenyala que aquest acte solemne va ser “pràcticament l’últim acte” cultural lliure que es va celebrar al Parc abans que els usos institucionals (Formació Professional i Policia) ocupessin de forma permanent l’edifici a partir de 1977. La mort de la coral, que representava el pont cultural amb Amèrica (l’origen del Marquès), va frustrar el somni de consolidar Marianao com a centre cultural obert en la democràcia incipient.

    El Parc de Marianao és una crònica singular de la història de Catalunya, des de l’aristocràcia indiana fins a la democràcia. El seu recorregut de Palau privat a espai cívic il·lustra la tensió permanent entre l’exclusivitat i la col·lectivitat. El Parc va néixer d’un llinatge colonial, però la seva pèrdua va estar lligada a la persecució del seu fill i hereu, el III Marquès Salvador Samà i Sarriera per la seva afiliació maçònica durant el franquisme, cosa que va facilitar l’especulació immobiliària. Marianao va servir, paradoxalment, com a bressol de la resistència clandestina (la Torre El Cerezo com a nucli de CCOO i el PSUC) i d’una cultura popular efímera (Mallorquí, les comèdies de cinema).

    La força de l’imaginari col·lectiu, visible en la persistència del mite de Los Últimos de Filipinas per la seva estètica tropical, demostra la profunda identitat visual que el lloc va projectar. Però la realitat de la finca revela les dures dinàmiques socials, com l’anècdota de l’impagament de Jaime de Mora al masover, que humanitza el glamour i exposa la jerarquia de l’època.

    1. Pioner en la Recuperació de Patrimoni: L’adquisició del Palau i els jardins per part de l’Ajuntament de Sant Boi el 1974 representa un dels primers grans esforços en la Transició per revertir un patrimoni històric, anteriorment lligat a l’especulació i el capital franquista (el pelotazo de Bordoy), cap a la titularitat pública. Aquesta acció va permetre salvar la finca per a la comunitat.
    2. Bressol de la Comunicació Democràtica: La instal·lació de Ràdio Sant Boi (1980) al Palau en els seus inicis va situar Marianao com a punt d’arrencada de la ràdio municipal, un fenomen clau en la democratització de la comunicació a Catalunya.
    3. Victòria de l’Ús Cívic i la Memòria: Tot i que l’intent inicial de crear un gran centre cultural (el Sant Boi Cultural) va ser truncat pels posteriors usos institucionals (FP, Policia, Jutjats), la persistència de l’espai per a serveis públics va segellar la victòria de la ciutadania, allunyant-lo definitivament del luxe privat. L’ús de la seva infraestructura hídrica històrica (el pou del Marquès) per afrontar la sequera de 2024 simbolitza la integració definitiva de l’herència indiana en la sostenibilitat cívica.

    La història de Marianao és la d’un espai que ha vist morir la seva funció cultural (segellada per la tràgica pèrdua del Cor de Caracas) per ressorgir transformat. Marianao ha reescrit el seu destí, convertint-se en un cas d’estudi fonamental per a la història de la reconversió del patrimoni indià i franquista guanyat per a l’ús cívic.


    #Marianao #SantBoi #SantBoiDeLlobregat #HistòriaDeSantBoi #MemòriaHistòrica #CulturaPopular #PalauDeMarianao #ParcDeMarianao #BaixLlobregat #PatrimoniCultural PlatóDeCinema #MarianaosPlató #Rodatges #Cinema #CinemaEspanyol #Publicitat #NODO #RàdioSantBoi #SantBoiCultural #DagollDagom #LosUltimosDeFilipinas (El mite) #UstedTieneOjosDeMujerFatal (El rodatge real) #LaMillona #LosClaveles JoséMallorquí #ElCoyote #MarquèsSamà #AbdónBordoy #CarlesVallejo #MateuCampomar #JosepFaura #ZoriSantosYCodeso Franquisme #ResistènciaAntifranquista #Clandestinitat #GuerraCivil #Transició #SegleXX #Postguerra #HerènciaIndiana #Cuba #Marquesat #CCOO #PSUC TragèdiaDeLesAçores #OrfeóUniversitariDeVeneçuela #OUV1976 #Veneçuela #Açores #Memòria



    *Hem fet servir eines d’IA per a la realització d’aquest post.