Algú ha dit “Intel·ligència Artificial” i “Administració Pública” en la mateixa frase? Sí, i no és cap broma! La Generalitat de Catalunya s’ha posat les piles (i els algoritmes!) per portar la IA al cor dels seus serveis. Però, què significa això per a tu? Més eficiència? Menys paperassa? O potser un robot que et respon al telèfon amb accent català? Acompanya’ns en aquest viatge pel futur (i el present) de la IA a la nostra administració, desglossant l’informe que ho explica tot, amb una mica de gràcia, perquè entendre el futur no ha de ser avorrit!
Índex d’Apartats:
- L’Administració es Posa les Piles (i els Algoritmes!)
- Per Què Tanta Pressa amb els Robots? (Modernització i Competitivitat)
- El GPS de la IA a Catalunya: Objectius i Estructures
- La Butxaca de la IA: Inversió i Escalat
- Quan la IA ja Fa Feina: Exemples Reals (i un de virtual!)
- La IA, el Nostre Millor Amic (o el pitjor enemic de la paperassa?)
- El Costat Fosc de l’Algoritme: Riscos i Ètica
- La Brúixola Ètica: Marcs i Responsabilitat
- IA per a Tothom: Python, Gemini i el Tercer Sector
- Futur amb IA: Formació i Recomanacions (per no quedar-se enrere!)
1. L’Administració es Posa les Piles (i els Algoritmes!)
Sembla que la Intel·ligència Artificial ja no és només cosa de pel·lícules de ciència-ficció o de Silicon Valley. A Catalunya, la IA ha aterrat amb força a l’administració pública, i no precisament per fer-nos la declaració de la renda més complicada! L’objectiu és clar: modernitzar-nos i ser més eficients. La Generalitat, amb una visió de futur que faria empal·lidir a Marty McFly, ha decidit crear un nou òrgan dedicat exclusivament a integrar la IA en les seves operacions. Això sí que és posar tota la carn a la graella digital!
Aquesta aposta no és cap caprici tecnològic, sinó una necessitat imperiosa. La IA es considera la clau de volta per millorar la qualitat dels serveis públics, fent-los més ràpids, més precisos i, esperem, menys “laberíntics”. La creació d’aquest nou departament reflecteix un compromís polític estratègic, que vol demostrar que l’administració no només segueix el ritme del món digital, sinó que vol ser-ne part activa.
En resum, la Generalitat no vol quedar-se enrere en aquesta revolució digital. Està buscant abordar els reptes socials contemporanis amb eines del segle XXI, transformant digitalment els seus processos per oferir una administració més àgil i adaptada als temps que corren. I, qui sap, potser aviat les cues per fer tràmits seran només un record nostàlgic… o una anècdota per explicar als nostres nets!
La Intel·ligència Artificial a la Generalitat de Catalunya
Una visió infogràfica de l’estratègia, implementació, impacte i reptes de la IA en el sector públic català.
El Compromís de Catalunya amb la IA
La Generalitat ha fet una aposta decidida per la IA com a eina de modernització i millora dels serveis públics, amb objectius clars i una estructura en evolució.
Inversió anual prevista en IA per al 2025.
Procediments administratius a redissenyar amb IA en 4 anys.
Motivació Principal:
Impulsar la productivitat, la competitivitat econòmica i defensar els valors democràtics, veient la IA com un pilar estratègic per a l’estabilitat social i política.
Estructura de Suport a la IA:
Una evolució cap a l’operacionalització directa de la IA dins la Generalitat.
Implementació en Marxa
La Generalitat està posant en marxa la seva estratègia d’IA amb una estructura definida i projectes pilot que ja mostren resultats prometedors.
Estructura Organitzativa
La nova Direcció General d’Intel·ligència Artificial dependrà de la Secretaria de Telecomunicacions i Transformació Digital, operativa abans de l’estiu de 2025.
Objectiu: Solucions d’IA escalables transversalment per tota l’administració.
Resultat Destacat: Eficiència
50%
Reducció del temps (de 4h a 2h) en la resolució d’informes mediambientals gràcies a una eina d’IA al Departament de Territori.
Projectes Clau en Desenvolupament:
Projecte AINA
Integració del català en la IA.
Ciberseguretat amb IA
Combatent ciberestafes.
IA en Salut
Programa específic de promoció.
Impacte: Beneficis vs. Reptes Ètics
La IA promet millores significatives, però la seva implementació ha de garantir el respecte als drets humans i abordar els riscos ètics.
Beneficis per a la Ciutadania
- Serveis públics més àgils, eficients i personalitzats.
- Administració proactiva que anticipa necessitats.
- Millora en la presa de decisions basada en dades.
- Facilitació de la participació ciutadana.
L’IDHC alerta: 17 aplicacions d’IA de la Generalitat podrien vulnerar drets, 7 amb “risc molt alt”.
Marc Ètic i Regulador
AI Act (Unió Europea)
Obliga a analitzar i adaptar apps abans de 2027. Categories de risc:
- Risc Inacceptable (Prohibit)
- Alt Risc (Requisits estrictes)
- Risc Limitat (Transparència)
- Risc Mínim
Modelo PIO (OEIAC)
Eina d’autoavaluació ètica per a sistemes d’IA, alineada amb drets humans. Principis: privacitat, dret a entendre decisions, mitigació de biaixos, supervisió humana.
Clau: Supervisió humana i mecanismes d’auditoria robustos.
IA a la Pràctica: Exemples Concrets
La IA no és només teoria. Veiem com es pot aplicar per resoldre problemes reals i millorar serveis, amb exemples per a l’administració i entitats socials.
🐍Model amb Python
Cas Pràctic: Classificació automàtica de sol·licituds ciutadanes per millorar l’eficiència administrativa.
Utilitzant llibreries com NLTK i Scikit-learn per a PLN, representació de text i entrenament de models. Consideracions: qualitat de dades, biaixos, supervisió humana.
💬Agent amb Gemini
Cas Pràctic: Chatbot per a ONGs de Sant Boi (integrat a WordPress) per a suport 24/7, FAQs i coordinació.
Opcions: No-code (n8n, Zapier), plugins WordPress, API personalitzada. Consideracions: facilitat d’ús, privacitat, IA ètica.
Capacitació i Perspectives de Futur
L’adopció exitosa de la IA depèn de la capacitat humana. Catalunya ha de continuar formant talent i adaptant-se als reptes futurs.
Importància de la Formació
Un taller pràctic proposat per a personal de l’administració i entitats socials inclouria:
- Fonaments de la IA i ecosistema català.
- Ètica, Regulació (AI Act, Modelo PIO).
- Pràctica amb Python per a tasques administratives.
- Creació d’agents amb Gemini.
Recomanacions Estratègiques Clau
- Prioritzar implementació ètica i compliment normatiu.
- Fomentar disseny centrat en l’ésser humà amb supervisió.
- Invertir en talent i capacitació contínua.
- Promoure escalabilitat transversal de solucions.
- Donar suport a entitats socials en l’adopció d’IA.
Catalunya pot ser referent en IA ètica, equilibrant innovació i drets.
2. Per Què Tanta Pressa amb els Robots? (Modernització i Competitivitat)
Per què aquesta urgència en abraçar la IA? Doncs, la veritat és que no és només per tenir “robots” a l’oficina. La creació d’aquest nou departament d’IA respon a una necessitat palpable: impulsar la competitivitat econòmica de Catalunya i, de pas, donar una bona sacsejada a la nostra administració pública. En un món on la productivitat pot estancar-se més ràpid que un cotxe sense benzina, la IA es presenta com el turbo que necessitem.
La Generalitat veu la IA com una eina crucial per fomentar la prosperitat i generar noves oportunitats. Però no només això, en un gir digne d’una novel·la de Philip K. Dick, també es preveu utilitzar la IA per defensar la democràcia i evitar l’autoritarisme. Sí, has llegit bé! La IA com a escut contra els dolents de la pel·lícula. Qui diria que un algoritme podria ser tan patriota?
I, per descomptat, la modernització de les institucions públiques és fonamental per millorar la qualitat del nostre autogovern. Una administració més eficient i tecnològicament avançada no només ens fa la vida més fàcil, sinó que també enforteix la confiança en les nostres institucions. Així que, la propera vegada que facis un tràmit online i vagi com la seda, recorda que darrere hi pot haver un petit exèrcit d’algoritmes treballant per tu.
3. El GPS de la IA a Catalunya: Objectius i Estructures
Si la IA fos un cotxe, el nou departament de la Generalitat seria el GPS que ens porta a bon port. El seu objectiu principal? Fer l’administració més àgil i eficient, i això es tradueix en un pla ambiciós: redissenyar ni més ni menys que 120 procediments administratius en els propers quatre anys. Imagina’t, 120 tràmits que abans eren un maldecap i que ara podrien ser un passeig!
La prioritat, com no podia ser d’altra manera, són aquells tràmits que més utilitza la ciutadania. Perquè, siguem sincers, a ningú li agrada perdre el temps amb burocràcia innecessària. Però no tot és velocitat; el nou departament també promourà l’ús ètic i responsable de la IA. No volem que els algoritmes prenguin decisions a la babalà, oi? L’objectiu és millorar la qualitat dels serveis públics, però sempre amb un ull posat en el respecte i la transparència.
Aquest nou departament s’emmarca dins de la ja existent estratègia Catalonia.AI, que és com el gran paraigua que fomenta l’adopció de la IA arreu del territori. I el CIDAI? Pensa-hi com el “hub” d’innovació i transferència de coneixement, el lloc on es couen les idees més brillants. La creació d’una Direcció General d’IA representa un avenç significatiu, passant de la teoria a la pràctica, de la planificació a la implementació operativa. És com si abans tinguéssim el mapa, i ara, finalment, tenim el cotxe i el conductor!
4. La Butxaca de la IA: Inversió i Escalat
Parlem de diners, que sempre és un tema interessant. La Generalitat no s’està amb mitges tintes i planeja triplicar la seva inversió anual en IA, destinant la gens menyspreable xifra de 6.6 milions d’euros per al 2025. Això no és una despesa, és una inversió de futur! Aquesta injecció de capital reflecteix un compromís seriós amb l’expansió de la IA, demostrant que no només hi ha bones intencions, sinó també pressupost per fer-les realitat.
L’objectiu d’aquesta inversió no és només crear projectes aïllats, sinó superar la fragmentació de solucions d’IA que sovint es produeix. La idea és que les eines i els sistemes d’IA que es desenvolupin siguin “escalables transversalment”, és a dir, que puguin aplicar-se a diferents departaments i àrees de l’administració. Això maximitzarà l’impacte i evitarà que cada conselleria tingui la seva pròpia “illa de IA” incomunicada.
En altres paraules, la Generalitat vol que la IA sigui com un bon vi: que maridi bé amb tot i que millori amb el temps. No volen solucions puntuals, sinó una transformació sistèmica que optimitzi els recursos i ofereixi un valor afegit real a la ciutadania. Així que, si abans ens queixàvem de la lentitud, ara potser ens queixarem de no tenir prou IA per a tanta eficiència! (És broma, eh? O no…?)
5. Quan la IA ja Fa Feina: Exemples Reals (i un de virtual!)
La IA ja no és un concepte abstracte a la Generalitat; ja està fent feina! Un dels exemples més clars el trobem en la gestió d’informes mediambientals. Abans, resoldre una petició podia durar quatre hores. Gràcies a una nova eina d’IA, aquest temps s’ha reduït a la meitat: només dues hores! Això és com passar de la tortuga al guepard en un obrir i tancar d’ulls burocràtic. I el millor? Aquesta eina s’aplicarà als 15.000 informes anuals i s’estendrà a altres àrees.
Però no tot és eficiència en la paperassa. L’estratègia Catalonia.AI fomenta l’adopció d’IA en sectors tan diversos com la salut, el medi ambient (ja ho hem vist!) i el turisme. Això vol dir que la IA podria estar darrere de la teva propera reserva d’hotel, o ajudant a diagnosticar malalties. I atenció, perquè hi ha un projecte que ens toca el cor: el Projecte AINA, que busca integrar el català a la IA per a empreses. Així, els nostres robots podran parlar amb nosaltres en la nostra llengua!
I per als més tècnics (o els que volen entendre com funciona la màgia), l’informe de Marc SantBoià també proposa un cas pràctic amb Python: la classificació de sol·licituds ciutadanes. Imagina’t que el teu missatge de queixa o suggeriment és llegit per un algoritme que l’envia directament al departament correcte, sense errors humans. Això sí que és eficiència! Però tranquil, sempre amb supervisió humana, no volem que un algoritme decideixi si la teva queixa és “molt urgent” o “ja ho mirarem”.
6. La IA, el Nostre Millor Amic (o el pitjor enemic de la paperassa?)
La implementació de la IA a l’administració pública promet ser el nostre nou millor amic. Per què? Doncs perquè ens promet una gestió més àgil i eficient. Adéu a les hores perdudes intentant desxifrar formularis o esperant respostes. La IA promet serveis públics més personalitzats i, sobretot, més eficients. És com tenir un superassistent personal per a cada ciutadà, però a escala governamental.
A més, la IA permetrà als gestors públics comprendre millor les necessitats de la ciutadania. Això vol dir que les decisions es basaran en dades reals i no en suposicions. Es busca un canvi cap a una administració proactiva, que no només reaccioni a les nostres demandes, sinó que s’anticipi a elles. Imagina’t que l’administració ja sap el que necessites abans que tu mateix ho sàpigues! Això sí que seria màgia, o potser només un algoritme molt ben entrenat.
En definitiva, la IA té el potencial de ser el pitjor enemic de la paperassa i el millor aliat per a una administració que funcioni com un rellotge suís (però en català, és clar!). Més atenció, més rapidesa, menys maldecaps. Sembla un somni, oi? Però l’informe de Marc SantBoià ens diu que és una realitat cada cop més a prop.
7. El Costat Fosc de l’Algoritme: Riscos i Ètica
Però no tot és color de rosa al món de la IA. Com en tota bona història de ciència-ficció, hi ha un costat fosc. I en aquest cas, es tracta de les preocupacions sobre la vulneració de drets humans per part d’algunes aplicacions d’IA que ja utilitza la Generalitat. L’Institut de Drets Humans de Catalunya (IDHC) ha posat el crit al cel, alertant que un mínim de 17 aplicacions d’IA podrien estar vulnerant els drets i llibertats dels ciutadans. I d’aquestes, set presenten un “risc molt alt”. Això sí que no fa tanta gràcia.
Un dels exemples més preocupants és un sistema d’IA que arxiva automàticament procediments judicials. Imagina’t que la teva justícia depèn d’un algoritme que decideix si el teu cas mereix ser escoltat o si va directe a la paperera digital. Això podria impedir l’accés a la justícia i, sincerament, ningú vol que un circuit integrat decideixi el seu destí legal.
Això ens porta a una conclusió crucial: cal un enfocament ètic molt rigorós per evitar que les decisions automatitzades afectin els drets fonamentals. No volem que la IA sigui un Gran Germà digital, sinó una eina al servei de les persones. La tecnologia és poderosa, però hem de ser nosaltres qui la controlem, no a l’inrevés. Perquè, al final, la justícia ha de ser humana, no algorítmica.

8. La Brúixola Ètica: Marcs i Responsabilitat
Davant d’aquests riscos, la bona notícia és que no estem sols en la foscor digital. La Unió Europea s’ha posat les piles i ha aprovat l’AI Act, una normativa que regularà les aplicacions d’IA i el seu impacte en els drets humans. Això obligarà les empreses i administracions a avaluar les seves aplicacions abans del 2027. És com un examen final per a la IA, per assegurar-nos que és una bona estudiant i no una rebel sense causa.
A Catalunya, l’Observatori d’Ètica en Intel·ligència Artificial (OEIAC) ha desenvolupat el “Modelo PIO”, una eina d’autoavaluació ètica per a sistemes d’IA. És com un “check-list” per assegurar-se que els algoritmes són “bons nois” i no es passen de la ratlla. La llei catalana, per la seva banda, ja promou l’ús ètic i no discriminatori de la IA.
La Generalitat es compromet a promoure un ús ètic i responsable de la IA, emfatitzant la privadesa i la supervisió humana en les decisions automatitzades. Però la tensió entre aquest compromís i les violacions de drets humans reportades per l’IDHC subratlla que el camí és llarg i que caldrà molta feina per assegurar que la brúixola ètica de la IA apunti sempre cap al nord correcte.
9. IA per a Tothom: Python, Gemini i el Tercer Sector
La IA no és només per a les grans empreses o les administracions gegants. L’informe destaca que Python és un llenguatge clau per al desenvolupament de IA, gràcies a la seva àmplia gamma de llibreries i una comunitat tan activa que sembla una festa constant de programadors. Això significa que la IA és accessible, i no només per a uns pocs genis de la informàtica.
I aquí entra en joc Google Gemini, un model d’IA generativa que pot fer meravelles. Imagina’t que una ONG de Sant Boi de Llobregat pogués tenir un chatbot que respongui 24/7 a les preguntes dels ciutadans, automatitzi les FAQs o ajudi a coordinar voluntaris. Això pot ser una revolució per a les organitzacions sense ànim de lucre, que sovint enfronten desafiaments en la gestió de consultes i la coordinació de recursos.
La integració de Gemini amb WordPress (la plataforma de blogs més popular del món) és sorprenentment senzilla, fins i tot per a entitats amb recursos tècnics limitats. Hi ha opcions “no-code” (sense programar!), plugins que ho fan tot per tu, o si ets més atrevit, la integració directa amb l’API. Així, la IA es democratitza i arriba a aquells que més la necessiten, sense necessitat de tenir un equip de programadors a la nòmina. La tecnologia al servei de les persones, de veritat!.
Exemple d’entorn de xatbot amb Gemini (aquest no és operatiu):
10. Futur amb IA: Formació i Recomanacions (per no quedar-se enrere!)
El futur ja és aquí, i la IA avança a passos de gegant. Per no quedar-se enrere, Marc SantBoià ha dissenyat una proposta de taller de capacitació en IA, amb l’objectiu de desmitificar-la i servir de guia als departaments corresponents per impulsar la seva aplicació al sector públic i social. L’objectiu és que tots, des de l’administració fins a les entitats socials, puguin entendre i utilitzar aquesta eina poderosa.
Aquesta proposta de taller no és només teoria; s’estructura en mòduls teòrics i pràctics, abordant des dels fonaments de la IA i la seva ètica fins a aplicacions pràctiques amb Python i agents intel·ligents amb Gemini. És una oportunitat d’or per posar les mans a la massa i veure com la IA pot millorar el dia a dia.
Les recomanacions estratègiques per a l’adopció de la IA són clares: prioritzar la implementació ètica, fomentar el disseny centrat en l’ésser humà (no en el robot!), invertir en talent i capacitació, promoure l’escalabilitat i donar suport a les entitats socials. En definitiva, la IA és una eina, i com tota eina, depèn de com la fem servir. Catalunya té l’oportunitat de liderar la implementació ètica de la IA, equilibrant la innovació amb la protecció dels drets ciutadans. Així que, si no vols que la IA et passi per sobre, ja saps: forma’t, informa’t i, sobretot, no deixis de riure mentre aprens!
Preguntes Freqüents (FAQs): La IA a la Generalitat de Catalunya
Aquesta secció de Preguntes Freqüents (FAQs) resumeix els punts clau de l’informe per oferir una comprensió ràpida i accessible sobre l’estratègia, la implementació i l’impacte de la IA en l’administració pública catalana. Fes clic a cada pregunta per veure la resposta.
1. Introducció i Context General de la IA a la Generalitat
2. Objectius i Estratègia del Departament d’IA
3. Implementació i Abast de la IA
4. Impacte en Ciutadans i Consideracions Ètiques
5. Models i Aplicacions Pràctiques
6. Capacitació i Perspectives de Futur
Qüestionari: Posa a Prova els teus Coneixements sobre IA a Catalunya
Respon a 10 preguntes aleatòries extretes del nostre informe. Un cop hagis marcat totes les teves respostes, fes clic a “Comprovar Respostes” per veure el teu resultat.
👇
👉 Descarrega l’Informe complet, la web SPA (amb la IA-PodCast) de l’estudi i la formació explicada
👆
Aquest post s’ha redactat fent servir les eines de IA Google Flash 2.5 Deep Search i Microsoft Copilot.