• 🏰Marianao's: 📍Punt mut de 🔀 subversions al 📜 Segle XX - 📜Memòria i 🙏Homenatges - 🎬Realitzacions

    MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya – 1. Marianao’s: del 🌴somni colonial a➡️ l’epicentre modernista🏛️ i polític🗳️ (1866-1929)

    La història de la família Samà a Sant Boi de Llobregat, coneguts com a “Indianos” que van construir els majestuosos Parcs de Samà i el de Marianao, és un fascinant mirall de les convulsions del primer terç del segle XX a Espanya. Des d’una posició de poder i influència, arrelada en el seu origen colonial i la seva fortuna, els Marquesos de Marianao van veure com la Segona República, la devastadora Guerra Civil i la repressió de la dictadura franquista van erosionar dràsticament el seu llegat. En aquest article, explorarem el destí del II Marquès, Salvador Samà i Torrents, i el III Marquès, Salvador Samà i Sarriera, la vida del qual es va veure truncada per una inesperada condemna per maçoneria. Prepara’t per descobrir com la història d’una família il·lustre amb presència i llegat a Sant Boi visualitza les profundes divisions d’una època.

    1.1. QUI ERA EL MARQUÉS DE MARIANAO? Els Marianao esclavistes i Rafaela Torrents i Higuero (Segle XIX)
    1.2. ELS PALAUS I ELS PARCS DELS INDIANOS SAMÀ (Cambrils més modernista i Marianao mès medieval i gòtic)
    1.3. MENYSPREU DELS SAMÀ A SANT BOI (incita la independència de Cuba i indiferència dels sacrificis dels santboians del 98)
    1.4. INFLUÈNCIES DELS SAMÀ (repressió a l’anarcosindicalisme creixent i seu de Primo de Rivera)

    Vïdeo PodCast VOSC “SAMÀ, THE END” (LA FI DELS SAMÀ A SANT BOI (la II República i la LRMC – Llei de Repressió de la Maçoneria i el Comunisme)

    Dades Biogràfiques i Familiars Clau dels Marquesos de Marianao (II i III)

    CriteriSalvador Samà i Torrents (II Marquès de Marianao)Salvador Samà i Sarriera (III Marquès de Marianao)
    Naixement/Mort17 d’abril de 1861 – 28 de juny de 193311 de desembre de 1884 – 21 de desembre de 1948
    TítolsII Marquès de Marianao (Grande d’Espanya), I Marquès de Vilanova i la GeltrúIII Marquès de Marianao (Grande d’Espanya), II Marquès de Vilanova i la Geltrú
    Rols PolíticsDiputat per Vilanova i la Geltrú (1886, 1889), Gandesa (1891-1896, 1896); Senador (1898-1923); Alcalde de Barcelona (1905-06, 1910-11); Membre del Partit LiberalDiputat per Tortosa/Vendrell (1910, 1916, 1918); Senador per la Lliga Regionalista (1919); Monàrquic, de Dretes, Primorriverista
    Estat MaçònicNo s’esmentaEx-Mestre Masó
    Condemna FranquistaNo aplicable (mort abans)Condemnat el 1941 a 20 anys i 1 dia de presó per Maçoneria
    EsposaMaría de los Dolores Mercedes Magdalena de Sarriera de Miláns 3María de las Mercedes Coll i Castell
    FillsSalvador Samà i Sarriera, María Josefa Samà i SarrieraSalvador Samà i Coll, Jaime Samà i Coll, María Victoria Samà i Coll

    Salvador Samà i Torrents, el II Marquès de Marianao, va ser una figura central durant el període de la Restauració borbònica a Espanya. Nascut el 1861, va heretar el títol el 1866 i va obtenir la Grandesa d’Espanya el 1893. Fill de Josep Samà Mota i Rafaela Torrents Higuero (primera marquesa de Vilanova i la Geltrú) es va casar amb Maria Dolors Sarriera, i van tenir dos fills, Salvador i Joaquim. A més, els registres històrics indiquen que va tenir dos fills més, Pere (1901) i Maria (1905), amb la minyona del Parc Samà, la senyoreta Borràs. Aquest aspecte de la seva vida personal proporciona una visió més matisada de l’individu més enllà dels seus rols públics.

    La seva extensa carrera política inclou ser Diputat a Corts, Senador del Regne i, notablement, Alcalde de Barcelona en dues ocasions. Com a promotor del Parc Samà el 1881, va crear un espai que evocava la Cuba colonial i servia de lloc per a reunions polítiques i visites reials.

    Malgrat ser descrit com a “conservador en política” i un pilar de l’antic règim que la República pretenia desmantellar, Samà i Torrents també era vist com a “avançat al seu temps” i “cosmopolita”. Aquesta dualitat el va situar en una posició complexa davant l’arribada de la Segona República Espanyola el 14 d’abril de 1931. 

    “La República, proclamada el 1931, va representar una ruptura radical amb el sistema monàrquic, amb l’objectiu de dur a terme reformes liberals, atorgar autonomia regional i separar l’Església de l’Estat.”

    La República va impulsar reformes ràpides i profundes, especialment les que afectaven l’Església i la propietat de la terra, la qual cosa va generar una polarització significativa i un descontentament creixent entre les faccions conservadores. Salvador Samà i Torrents va morir el juny de 1933, durant aquest període de tensions creixents, però abans de l’esclat de la Guerra Civil. La seva mort el va estalviar de la violència directa i la persecució que patiria la seva generació i el seu fill.

    El destí de Salvador Samà i Sarriera, el III Marquès de Marianao, va ser marcat pels esdeveniments més tràgics del segle XX espanyol. Nascut el 1884, va heretar els títols el 1909. Políticament, era un “monàrquic i de dretes” i fins i tot “primorriverista”, mostrant el seu suport a la dictadura de Primo de Rivera. 

    Les propietats de la família a Sant Boi també van patir. El Parc Samà va ser “confiscat pel Comitè Antifeixista de Cambrils” el 1936 i utilitzat per a fins militars, convertint-se en un “Hospital de Sang”. A més, Salvador Samà i Sarriera “es va desfer de les propietats santboianes” durant la Guerra Civil, una acció que suggereix una alienació estratègica o forçada davant la inestabilitat. Va marxar el 1934 a la seva casa de Marianao de La Habana (Cuba) on probablement va malvendre les seves propietats.

    “Malgrat ser un ‘monàrquic i de dretes’, haver estat ‘perseguit pel Front Popular’ i ‘col·laborador del Bando Nacional’, va ser ‘condemnat per les autoritats franquistes a 20 anys i un dia de presó per delicte de maçoneria’ el 1941.”

    L’any 2009 no teníem només que sospites per totes les relacions que havien al voltant dels Samà. Anys més tard un estudi del 2020 reforça la idea sobre la relació amb la maçoneria i que va servir com a argument per perdre la titularitat de la Finca de Marianao a favor del seu administrador el senyor Bordoy amb el supot de les estructures polític-financeres del franquisme.

    1.5. CARLES SERRET: (Actualització 2021):

    “El mes de gener de 2020 es va formular, en una sessió plenària de la nostra Corporació Municipal (Sant Boi de Llobregat), una pregunta sobre la presència maçònica a la nostra vila durant el període de la Segona República (1931-1939). Traspassada aquesta demanda a l’Arxiu Històric Municipal, ens vàrem haver d’activar per rescatar aquelles petites petjades que ja coneixíem i fer un estat de la qüestió sobre un tema pràcticament desconegut. La investigació ha donat els seus fruits, interessants però potser no tant saborosos com ens hauria agradat i, ara, amb noves informacions, ja estem en disposició de parlar de personatges locals i de dos de forans –estretament vinculats amb Sant Boi–, d’un “triangle” (cèl·lula maçònica) a la vila i, fins i tot, d’un objecte: un artístic penjoll, recuperat en una intervenció arqueològica al jaciment del Benviure.”
    … 
    “Salvador Samá de Sarriera (Vinyols i el Arcs, 1885 – Barcelona, 1948), III marquès de Marianao, II marquès de Vilanova i la Geltrú, comte de Solterra i Gran d’Espanya, fou un famós aristócrata vinculat al liberalisme moderat. Tot i haver donat suport al cop d’estat de Primo de Rivera (1923) i haver-se adherit a l’Alzamiento (1936) i al qual serví –com a espia– des de París, no va poder mantenir-se al marge de la repressió i va ser encausat i condemnat (a 20 anys de presó) pel delicte de maçoneria, el 1941.” 3

    Ingrés a la maçoneria
    Salvador Samà i Sarriera  va ser iniciat a la maçoneria a l’abril de 1932, a la lògia “La Unión” nº 88 de Madrid, dependent de la Gran Lògia Espanyola, amb el nom simbòlic de “Byron”.Posteriorment, va ser exaltat al grau de mestre maçó al novembre-desembre de 1933. 1

    Condemna durant el franquisme
    Després de la promulgació de la Llei per a la Repressió de la Maçoneria i el Comunisme de 1 de març de 1940, va ser condemnat per delicte de maçoneria el 1941. 2 Tot i haver enviat una declaració-retractació des de Suïssa, on residia, confessant el seu ingrés a la lògia i el seu posterior abandonament, va ser finalment recluit a la seva casa espanyola on va morir el 1948. 

    El que el va fer un objectiu inesperat va ser la seva condició d'”ex-maestro masón”. El General Franco sentia una “obsessió malaltissa” per la maçoneria, a la qual vinculava amb una “conspiració judeo-maçònica” i el “bolxevisme”. Després de consolidar el seu poder el 1939, Franco va prohibir la maçoneria i va crear el “Tribunal Especial per a la Repressió de la Maçoneria i el Comunisme” el 1940.

    Salvador Samà i Sarriera, III Marqués de Marianao:: Mirall de les Convulsions del Segle XX a Catalunya tras la Guerra Civil

    Aquesta condemna, el 1941, va ser un testimoni de la naturalesa extrema i sovint irracional de la repressió franquista, que va prioritzar la “puresa ideològica” sobre les aliances polítiques tradicionals.

    Salvador Samà i Sarriera va morir el desembre de 1948, havent patit la pèrdua de patrimoni i influència. La combinació de la confiscació republicana i la repressió franquista va portar a una erosió sistemàtica de la riquesa i la presència física dels Samà a Sant Boi. La línia masculina directa dels Marquesos de Marianao va finalitzar amb els seus fills, Salvador i Jaime Samà i Coll, que van morir solters i sense descendència, passant el títol a una branca femenina i marcant el final d’una era.

    El Final dels Samà a Marianao (Sant Boi)

    República, Maçoneria, Franco i Mort: La Caiguda d’una Dinastia Local

    Els Samà: Propietaris i Poder a Marianao

    La família Samà, amb el seu origen “Indiano” i la seva vasta fortuna, va establir una presència significativa a Marianao, Sant Boi de Llobregat. Les seves propietats i la seva influència van marcar el paisatge i la vida social de la zona durant la Restauració, convertint-los en una de les famílies més destacades de la burgesia catalana.

    El II Marquès, Salvador Samà i Torrents, va ser una figura clau en l’establiment d’aquest poder local, que es veuria desafiat amb l’arribada de la Segona República.

    Presència dels Samà a Sant Boi

    Gran

    Extensió de propietats i influència social.

    1931

    Any de la proclamació de la II República, inici del canvi.

    Cronologia de la Despossessió a Marianao

    1931: La República i l’Erosió del Poder Local

    Amb la proclamació de la II República, les reformes agràries i la nova política municipal van començar a minar l’hegemonia de les grans famílies propietàries a llocs com Marianao.

    1933: Mort de Salvador Samà i Torrents

    El II Marquès mor, deixant al seu fill un llegat immens però en un context polític i social cada vegada més inestable a Espanya i, per extensió, a Marianao.

    1936: Ús i Confiscació de Propietats a Sant Boi

    Amb l’esclat de la Guerra Civil, les autoritats republicanes van fer servir les propietats dels Samà a Marianao com a hospital de salut mental i tanatori improvisat. El Parc Samà, per la seva banda, va ser confiscat. Salvador Samà i Sarriera s’exilia.

    1941: Condemna Franquista del III Marquès

    Malgrat la seva ideologia conservadora, Salvador Samà i Sarriera és condemnat per la maçoneria, un cop més a la reputació i al futur de la família, incloent les seves aspiracions de recuperar el control a Marianao.

    1948: Mort de Salvador Samà i Sarriera

    El III Marquès mor, havent perdut gran part del seu patrimoni i influència a Marianao, Sant Boi, i sense haver pogut restaurar completament l’ordre previ a la guerra.

    1979: Final de la Línia Directa a Marianao

    Amb la mort de Jaime Samà i Coll, V Marquès, sense descendència, la línia masculina directa dels Samà s’extingeix. El cognom Samà deixa de ser el titular principal del marquesat, marcant el final d’una era per a la família i la seva connexió directa amb Marianao.

    Salvador Samà i Sarriera: El Maçó Condemnat per Franco

    La història de Salvador Samà i Sarriera és un testimoni de la complexitat de la Guerra Civil i la postguerra. Malgrat ser un monàrquic i de dretes, la seva pertinença a la maçoneria el va convertir en objectiu de la repressió franquista, afectant directament la seva capacitat per recuperar el seu estatus i propietats a Marianao.

    Perfil Polític

    • Monàrquic
    • De Dretes
    • Primorriverista
    • Col·laborador del Bàndol Nacional
    +

    L'”Enemic” Interior

    🏛️

    Ex-Maestro Masón

    ⬇️

    Conseqüència: Condemna i Pèrdua

    20 anys i 1 dia

    de presó per delicte de Maçoneria, amb impacte directe en els seus béns a Marianao.

    Les Esposes i Famílies: Un Llegat Fragmentat

    La continuïtat de la família Samà a Marianao depenia de la successió. Les esposes de Salvador Samà i Torrents i Salvador Samà i Sarriera van jugar un paper en la preservació del patrimoni familiar, tot i que les circumstàncies històriques van dificultar-ho enormement.

    2

    Marqueses de Marianao (II i III)

    amb les seves respectives esposes, que van viure el declivi familiar.

    El Final de la Línia Directa a Marianao

    La manca de descendència masculina directa va significar que el títol nobiliari i, per extensió, la influència directa del cognom Samà a Marianao, passaria a una branca femenina, els Fontcuberta, diluint la presència original dels Samà.

    Aquesta infografia il·lustra com els esdeveniments de la República, la Guerra Civil i la dictadura franquista van posar fi a la influència i la presència directa de la família Samà a Marianao (Sant Boi), marcant el final d’una era.


    Referències:

    1. Javier Alvarado Planas, Masones en la nobleza de España, Madrid, 2016, pp. 379-394. 130 (a la pàgina dialnet, es parla d’aquest text)
    2.Article “Un monàrquic de dretes condemnat per maçó el 1941; el marquès de marià i de vilanova i geltrú – Sala V: Història de la maçoneria a Espanya” de la UNED, proporciona informació detallada
    3. El III Marqués de Samà (Salvador Samá de Sarriera) va ser condemnat per massó. youtu.be/46aRENRoAKo
    4. MAÇONS I MAÇONERIA A SANT BOI DE LLOBREGAT. Carles Serret i Josefa Huertas. 16 de nov. 2020 (Llibre)

    Aquest article sobre “El Final dels Samà a Sant Boi” serveix com a culminació dels temes explorats en els posts anteriors del capítol “MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya – 1. Marianao’s: del 🌴somni colonial a➡️ l’epicentre modernista🏛️ i polític🗳️ (1866-1929)“. La història de la despossessió i el declivi dels Samà és la prova tangible de com les profundes transformacions del segle XX a Espanya van impactar directament en l’antic ordre i les seves elits.

    1.1. QUI ERA EL MARQUÉS DE MARIANAO?
    Els Samà, amb el seu origen d'”Indianos” i la creació del títol de Marquès de Marianao vinculat a Cuba, van representar la forta connexió amb el somni colonial. Aquesta fortuna va cimentar el seu poder i la seva posició de burgesia terratinent i conservadora a Sant Boi.
    1.2. ELS PALAUS I ELS PARCS DELS INDIANOS SAMÀ
    El Parc Samà, símbol del seu poder i visió (fins i tot “avançat al seu temps”), es va convertir en un escenari de la seva pèrdua. La seva confiscació i ús militar durant la Guerra Civil simbolitza la fi del seu control directe sobre aquestes propietats, que eren tant el seu epicentre modernista com el reflex de la seva fortuna.

    1.3. MENYSPREU DELS SAMÀ A SANT BOI
    L’erosió de la influència dels Samà a Sant Boi, culminada amb la venda forçada o l’alienació de les seves propietats, mostra com la seva posició privilegiada no els va protegir de la inestabilitat. La seva història il·lustra la pèrdua de control que va afectar les grans famílies davant els esdeveniments polítics, obligant-los a desprendre’s de la seva base territorial.

    1.4. INFLUÈNCIES DELS SAMÀ
    La seva arrelada posició conservadora i la implicació en governs pre-republicans, amb figures com Salvador Samà i Torrents sent Alcalde de Barcelona i Salvador Samà i Sarriera sent “primorriverista, subratllen la seva vinculació amb l’ordre establert i, implícitament, les polítiques de control social davant el creixement de moviments com l’anarcosindicalisme.

    1.5. LA FI DELS SAMÀ A SANT BOI
    Aquest article ha detallat exhaustivament com la II República (amb la seva polarització i reformes) i, de manera més dramàtica, la Llei de Repressió de la Maçoneria i el Comunisme (LRMC) del franquisme, van ser els factors determinants en el final dels Samà com a força dominant a Sant Boi, culminant amb la condemna del III Marquès i la dissolució de la línia directa masculina.

    Cronologia d’Esdeveniments de la Família Samà i Fites Històriques Espanyoles (1860-1979)

    AnyEsdeveniment Família SamàFita Històrica Espanyola
    1860Creació del Marquesat de Marianao per Salvador Samà Martí (I Marquès)Inici del període de la Restauració borbònica (contextual)
    1861Naixement de Salvador Samà i Torrents (II Marquès)
    1866Salvador Samà i Torrents hereta el títol de Marianao
    1881Construcció del Parc Samà per Salvador Samà i Torrents
    1884Naixement de Salvador Samà i Sarriera (III Marquès)
    1893Concessió de la Grandesa d’Espanya a Salvador Samà i Torrents
    1909Salvador Samà i Sarriera es casa amb María de las Mercedes Coll y Castell; hereta els títols
    1910-1911Salvador Samà i Torrents exerceix com a Alcalde de Barcelona (segon mandat)
    1931 (Abril 14)Proclamació de la Segona República Espanyola
    1933 (Juny 28)Mort de Salvador Samà i Torrents (II Marquès)
    1936Parc Samà confiscat pel Comitè Antifeixista de Cambrils, utilitzat per a fins militars 1; Salvador Samà i Sarriera “es desfà” de propietats a Sant BoiInici de la Guerra Civil Espanyola
    1938Parc Samà esdevé un hospital de campanya
    1939Victòria de Franco, fi de la Guerra Civil; Franco prohibeix la Maçoneria
    1940Creació del Tribunal per a la Repressió de la Maçoneria i el Comunisme
    1941Salvador Samà i Sarriera condemnat a 20 anys i 1 dia per Maçoneria
    1948 (Desembre 21)Mort de Salvador Samà i Sarriera (III Marquès)
    1976Mort de Salvador Samà i Coll (IV Marquès), solter, sense descendència
    1979Mort de Jaime Samà i Coll (V Marquès), solter, sense descendènciaLa prohibició de la Maçoneria es declara inconstitucional

    #Sama #MarquesosDeMarianao #SantBoi #Marianao #HistoriaDeCatalunya #Indianos #SegonaRepublica #GuerraCivil #Franquisme #Maconeria #ParcSama #ElitesTradicionals #HistoriaEspanyola #TransformacioSocial

  • 🏰Marianao's: 📍Punt mut de 🔀 subversions al 📜 Segle XX - 📜Memòria i 🙏Homenatges - 🎬Realitzacions

    MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya – 0. 📜PRESENTACIÓ

    El Parc de Marianao, i espai residencial, situat a Sant Boi de Llobregat, és un lloc amb una història rica i complexa que abasta des del segle XIX fins a l’actualitat. Aquest article ofereix un resum complet de la seva evolució, destacant els esdeveniments i personatges clau que han marcat la seva trajectòria.

    Comparador històric de l'Institut Cartogràfic de la Generalita de Catalunya

    Marianao’s: un segle XIX colonialista i esclavista perdut, un XX de cops d’estat i resistència, i un XXI de salut mental

    Evolució de del Parc de Marianao des del 1945 fins el 2024. Institut Cartogràfic de la Generalitat de Catalunya
    Transformació de la Finca de Marianao des del 1945

    El Parc de Marianao, a Sant Boi de Llobregat, és un palimpsest històric que abasta des de l’esclavitud a Cuba fins a la psiquiatria moderna. Salvador Samà i Martí, indià i marquès de Marianao, va iniciar la saga al segle XIX, mentre que el seu nebot, Salvador Samà i Torrents, alcalde de Barcelona i membre de la Lliga Regionalista, va traslladar el llegat a Catalunya. La desfeta de 1898 va arrabassar les seves possessions a Cuba i Filipines, però les connexions amb Bennet (‘manicomi’), Güell, Gaudí, Joan de Borbó i Primo de Rivera van mantenir la finca al centre del poder. El cop d’estat de Primo de Rivera va tenir el seu epicentre al palau. La Guerra Civil va transformar el parc en la “Clínica Militar 2M”, un centre de salut mental què junt amb el Psiquiàtric sumaven morts sense identificar, i va acollir breument una escola de comandament del “Frente de Juventudes”. Joan March, patrocinador de Franco, va facilitar l’adquisició de la finca per Abdón Bordoy per un milió de pessetes, iniciant la seva parcel·lació. La postguerra va veure la coexistència de nacionals espanyolistes de la Falange, una reduïda colònia alemanya-suïssa, la clandestinitat antifranquista i l’embrionari catalanisme, origen de la Diada del 1976. La decadència urbanística va conviure amb el barraquisme fins que l’Ajuntament democràtic va adquirir el nucli de la finca (palau, La Miranda, jardins i llac) per 24 milions de pessetes. Sant Boi es va agermanar amb el Marianao de l’Havana i amb Cambrils. Avui, el Palau de Marianao és un clúster de salut mental d’envergadura internacional, després de passar per ser la seu de l’emissora de Ràdio, d’un centre de formació professional, de la Policia Nacional i del Jutjats. En aquest període d’uns 140 anys, els Marianao’s ( la finca, després urbanització i finalment el Parc) tanca un cicle que va de l’esclavitud, al poder, les resistències, la democràcia i a la sanació.

    Marianao’s: del somni colonial a l’epicentre modernista i polític (1866-1929)

    Transformació del Palau (al fons) vist des del camí principal

    Marianao, més que un nom, és un llegat que travessa l’Atlàntic, des de les plantacions cubanes fins a les terres catalanes. La saga dels Samà, iniciada per l’indià esclavista Salvador Samà i Martí (1797-1866), primer marquès de Marianao, és un paradigma de l’èxit colonial. Enriquit pel comerç d’esclaus i diversificant els seus negocis (ferrocarrils, navilieres, béns arrels), Samà i Martí va ascendir a l’elit cubana, arribant a alcalde de l’Havana i senador del Regne. El seu títol nobiliari, concedit el 1860, testimonia la seva influència.

    Els dos primers marquesos de Samà i Fontseré girant cua

    El seu nebot, Salvador Samà i Torrents (1861-1933), segon marquès de Marianao i de Vilanova i la Geltrú, va heretar amb cinc anys una fortuna que el va catapultar a la primera línia política catalana i espanyola. Diputat a Corts, senador i alcalde de Barcelona, Samà i Torrents va estendre el seu poder a través de nombroses propietats, incloent-hi el Parc de Marianao a Sant Boi.

    La connexió amb els Torrents, família de la baixa burgesia catalana arrelada a Sant Boi des del segle XVII, va ser crucial per a la consolidació del seu poder. Els Torrents, titulars de Can Torrents i Torrefigueres, van enllaçar amb els Samà, permetent-los arrelar a Catalunya.

    Inspirat en el Parc Samà de Cambrils (1881-1887), un jardí tropical que encara avui es pot admirar, Samà i Torrents va adquirir una antiga masia a Sant Boi (Roca Gasull/Bertran/Casa Sans/TorreBlanca Samà) i la va transformar en un palau senyorial, obra de Josep Fontseré i Mestres. La Finca del Marquesat de Marianao, amb més de 100.000 m², es va convertir en un centre de poder, on es reunien personalitats influents de l’època.

    El Palau de Marianao (1885-1890), inspirat en els castells medievals i amb elements gòtics, era el cor de la finca, envoltada d’un jardí amb espècies exòtiques. Les cycas, bútia, roure, washingtonies, palmeres, margallons, teixos, eucaliptus i xiprers, catalogats com a monumentals i d’interès local, testimoniaven la riquesa botànica del parc.

    La influència d’Antoni Gaudí és innegable. Amic d’Eusebi Güell, amb qui Samà i Torrents tenia estretes relacions (li va vendre els terrenys del Parc Güell), Gaudí va deixar la seva empremta a la Torre de la Miranda i el pont del llac principal, i va crear el Jardí Esclatant a l’antic psiquiàtric de Sant Boi.

    ‘Jardí Esclatant’ de Gaudí situat al Psiquiàtric i d’estil molt semblant a La Miranda. Creat amb suport IA.

    La pèrdua de les colònies de Cuba i Filipines el 1898 va impactar la societat catalana. Els indians, com els Samà, van perdre propietats i actius, contribuint a la crisi econòmica i social.

    Malgrat la pèrdua colonial, Marianao va continuar sent un centre de poder. Primo de Rivera va signar l’ordre del cop d’estat de 1923 al palau, i Joan de Borbó, pare i avi dels reis Joan Carles I i Felip VI, era amic de la família Samà.

    Així, Marianao es va convertir en un escenari clau de la història catalana i espanyola, on es va entrellaçar el llegat colonial, el modernisme i la política.

    Marianao’s: un escenari de convulsions i silenci durant la República i la Guerra Civil

    Els últims anys del Marquesat de Marianao, entre 1929 i 1945, van estar marcats per convulsions polítiques i socials que van deixar una empremta profunda al barri de Sant Boi de Llobregat. La Segona República va portar canvis significatius, però va ser la Guerra Civil Espanyola la que va transformar radicalment el paisatge i la vida dels seus habitants.

    El fill i hereu de Salvador Samà i Torrents, Salvador Samà i Sarriera, es va desprendre de les propietats samboianes durant la guerra civil.

    Marianao es va convertir en un refugi per a persones desplaçades de tot el país, fugint de la violència i la repressió. El palau del Marquesat va acollir la “Clínica Militar 2M”, un hospital de salut mental dirigit pel prestigiós doctor Emilio Mira López. No obstant això, la guerra també va portar la mort i el silenci. El manicomi de Sant Boi, amb qui els Samà tenien una relació històrica, es va convertir en un dipòsit de cadàvers, on centenars de persones van ser enterrades sense identificar.

    Les xifres són esgarrifoses: nombrosos residents de Sant Boi van morir o desaparèixer durant la guerra, i molts dels morts portats al manicomi van ser enterrats en fosses comunes. L’Arxiu Històric Municipal de Sant Boi ha iniciat el 2024 una tasca crucial per identificar aquestes víctimes i recuperar la seva memòria.

    La victòria franquista va consolidar la incautació del Marquesat, amb la instal·lació d’una escola de comandament del “Frente de Juventudes”. Marianao es va convertir en un espai de repressió i silenci, on la memòria de les víctimes va ser enterrada juntament amb els seus cossos.

    Pas del temps de l’última columna que es va enderrocar a les columnes de l’entrada quan es va incautar la finca de Marianao. Creat amb suport IA.

    La història de Marianao durant aquest període és un recordatori de la brutalitat de la guerra i la importància de la memòria històrica. La tasca de l’Arxiu Històric Municipal és un pas crucial per donar veu a aquells que van ser silenciats i per construir un futur basat en la veritat i la justícia.

    Marianao’s, del marquesat a la parcel·lació: un negoci amb ombres franquistes

    L’any 1940, la finca de Marianao va canviar de mans en una transacció que porta les marques del règim franquista. Abdón Bordoy, un empresari mallorquí amb passat d’administrador dels Samà, va adquirir la propietat per la irrisòria suma d’un milió de pessetes. La compra, facilitada per una demanda d’adquisició, es va veure afavorida per la pérdúa anterior de Marianao pel III Marquès de Marianao, Salvador de Samà i de Sarriera, aristòcrata i exsenador, els antecedents i amistats francmaçones, i les relacions amb la família reial.

    Darrere d’aquesta operació hi ha la figura de Joan March, el “pirata del Mediterrani”, magnat i patrocinador del cop d’estat de Franco. March, conegut per les seves activitats de contraban i la seva influència en la banca, va proporcionar el suport financer a Bordoy. La relació entre ambdós va ser crucial per a la transformació de Marianao en una urbanització residencial, amb la complicitat de les autoritats franquistes.

    El Pla parcial Parc Marianao, aprovat el 1946, va marcar l’inici de la parcel·lació. El 1957, Bordoy va sol·licitar el replantejament definitiu, que va ser aprovat, donant pas a la venda de parcel·les com a segones residències. La primera fase, amb grans adquisicions com la dels Faura, va resultar un fracàs com a destinació turística, i el palau va quedar abandonat. Bordoy, amb experiència prèvia a Madrid, va impulsar la segona fase, anunciada com “Marianao la ciudad soñada, ciudad de vacaciones”. Aquesta etapa va generar un litigi judicial entre els grans propietaris, que es van sentir enganyats. La manca d’inversions en reurbanització va deixar Marianao en un estat de decadència, testimoni d’un negoci amb ombres franquistes.

    Marianao: de Finca tropical a Parcel·les. Creat amb suport IA.

    Marianao’s, un microcosmos de classes i ideologies

    El Parc de Marianao no només va ser un escenari de poder i resistència, sinó també un microcosmos social complex i heterogeni. La masia de la família Faura, pionera a la finca, simbolitza l’arrelament d’una població local que va conviure amb els nous residents. El servei domèstic dels Bordoy, com els Campoamor, reflecteix la presència de famílies immigrades i locals que vivien i treballaven al parc, configurant un teixit social divers.

    La urbanització va acollir una població dividida per ideologies, amb veïns com els Vallejo i els Lacalle, representants de les tensions entre “rojos contra nacionales”. El Cerezo dels Vallejo, primera parcel·la a l’entrada, i la residència del falangista Lacalle, primer president del Saló de l’Automòbil, exemplifiquen aquestes relacions complexes.

    Residents il·lustres com José Mallorquin, creador del famós còmic “El Coyote”, i els Valdés, propietaris de Loteria Ramblas de Barcelona, van aportar un toc de distinció a la comunitat. Els estiuejants, coneguts com “los fiambrera”, van trobar a Marianao un lloc d’esbarjo i activitats socials.

    La presència d’una reduïda colònia alemanya-suïssa, amb sospites de nazis procedents de l’empresa Dumpler, afegeix un element d’intriga a la història del parc. Malgrat ser un espai separat, Marianao va establir vincles amb Sant Boi, a través del camí del psiquiàtric, activitats esportives i el Casino Marianao.

    L’oratori situat a la planta baixa del Palau, amb un sostre de fusta noble, va ser un centre de culte fins al 1977, on Mn. Joan Saborit oficiava missa cada diumenge. Les passejades en barca pel llac completaven l’oferta d’oci d’aquest espai singular.

    Estiuejants al Parc de Marinao. Creat amb suport IA.

    Marianao’s: un plató imaginari i cultura popular, amb un tràgic epíleg

    El Parc de Marianao, més enllà de la seva història política i social, ha estat un escenari prolífic per al cinema i la cultura popular. La pel·lícula “Los últimos de Filipinas” (1945), que narra el setge de Baler, va trobar en els seus paratges un ambient tropical que evocava les antigues possessions colonials dels Samà, perdudes el 1898. Aquest rumor, alimentat per la necessitat d’ambient tropical per a la filmació, va consolidar la seva imatge com a escenari cinematogràfic.

    “Los claveles”, “Arriba y abajo” i “El Coyote” són altres produccions que van coexistir en el parc, reflectint la seva importància en la cultura popular de l’època. Amb la democràcia, el Palau de Marianao va esdevenir un centre cultural vibrant. Des del 1974, quan l’Ajuntament va adquirir el palau i els jardins, es van celebrar actes del Sant Boi Cultural, amb desfilades de moda, actuacions de Dagoll-Dagom i la representació de la Setmana Tràgica. El palau també va ser la primera seu de Ràdio Sant Boi, consolidant el seu paper com a epicentre cultural.

    No obstant això, Marianao també va ser testimoni d’una tragèdia. El setembre del 1976, el Cor Universitari de Caracas, amics del president veneçolà Hugo Chávez, va morir en un accident d’avió quan es dirigien a actuar al Palau de Marianao. Aquest tràgic incident va deixar una empremta profunda en la història del parc, recordant-nos la fragilitat de la vida i la força de la cultura com a pont entre pobles.

    Marianao’s: de la clandestinitat franquista a l’epicentre del catalanisme i la salut mental

    Durant la foscor del franquisme, Marianao es va convertir en un refugi clandestí per a organitzacions polítiques i sindicals. Les reunions secretes a residències com El Cerezo van forjar la resistència, amb figures com Enric Lacalle, Pilar Rahola, Anna Birulés i Pepe Saavedra participant en la transformació política d’Espanya. Tot i que els moviments polítics a Sant Boi estaven en segon pla respecte al Baix Llobregat, el catalanisme va arrelar a les esglésies i centres de joves, culminant en la Diada del 1976, amb Sant Boi com a epicentre de les aspiracions catalanistes.

    Amb l’arribada de la democràcia, el Parc de Marianao va ser adquirit per l’Ajuntament per 24 milions de pessetes, però la seva trajectòria va ser erràtica. De Centre de Formació Professional a comissaria de la Policia Nacional i jutjats, el parc va acollir la primera seu de Ràdio Sant Boi i ara és la seu del Clúster de Salut Mental de Catalunya.

    Les mancances urbanístiques heretades del franquisme van portar a la decadència del parc, simbolitzada per la Torre de la Miranda, i a la coexistència amb el barraquisme perifèric. Les millores van arribar amb les urbanitzacions del PGM.

    Represantació de l’advertiment de la decadència de La Mirandai del Palau als anys 80 per l’associació de Veïns del Parc de Marianao. Creat amb suport IA.

    Finalment, l’agermanament amb Cambrils i Marianao de l’Havana, a través de l’Ajuntament de Sant Boi i l’Associació Català-Cubana, reflecteix la importància històrica i cultural del barri.

    Conclusió

    El Parc de Marianao és un testimoni viu de la història de Sant Boi de Llobregat, Catalunya i d’Espanya. Des dels seus orígens com a finca dels Samà fins a la seva transformació en una urbanització residencial i, finalment, en un parc públic, Marianao ha estat un punt clau, testimoni mut, en els esdeveniments polítics i socials del segle XX. Aquest projecte de  recuperació de la memòria històrica busca donar llum a aquesta història desconeguda i ressaltar la seva importància tant a nivell local com estatal.


    Referències (actualització):


    *Aquest article parteix d’un projecte redactat al 2009 què per circumstàncies diverses es va haver de deixar aturat i que ara es reprèn per crear una serie basada en aquesta presentació. Agraïm de tot cor totes aquelles persones què en aquell temps van ser testimonis dels nostres registres i que avui intentem recuperar. També en demanem disculpes pel retard en el qual s’ha pogut rescatar tot el material des d’ençà.