![SantBoi[.Tv]ai](https://santboi.tv/wp-content/uploads/2024/09/LogoStBoi.TvAi_.png)
Sovint pensem que el trencadís de Gaudí va néixer de sobte al Passeig de Gràcia o que la geometria de la Sagrada Família va baixar del cel per inspiració divina. Però, i si us digués que la clau de tot plegat estava amagada en un mirador de Sant Boi de Llobregat?
En ple Any Gaudí, la recerca patrimonial ens està revelant que la Torre de la Miranda, al Parc de Marianao, no és només un mirador bonic: és l’esglaó perdut, la peça del trencadís que ens faltava per entendre com un arquitecte eclèctic es va convertir en el geni de les formes orgàniques.
El “Triangle d’Or” del Baix Llobregat
Per entendre La Miranda, cal mirar el mapa de l’època. Imagineu-vos a Antoni Gaudí viatjant en tartana des de l’estació de Cornellà cap a la Colònia Güell. Pel camí, passava obligatòriament per davant de la finca de Marianao.
La connexió no era només geogràfica, sinó d’amistat i negocis: Eusebi Güell (el mecenes de Gaudí) i Salvador Samà (Marquès de Marianao) eren íntims. De fet, va ser Samà qui va vendre a Güell els terrenys on avui s’aixeca el Park Güell de Barcelona. En aquest entorn de confiança, era gairebé impossible que Samà no demanés “un cop d’ull” o un consell al mestre Gaudí per a la seva pròpia torre-mirador.
La signatura secreta: Arcs funiculars i rocalla
Si entrem a La Miranda, els ulls d’un arquitecte s’il·luminen. El projecte de rehabilitació de 1987 ja ho advertia: l’accés es fa per arcs assimilables als funiculars. Aquesta és la “signatura estructural” de Gaudí. En una època on tothom construïa amb línies rectes o arcs de mig punt, aquí trobem la mateixa lògica que la Cripta de la Colònia Güell o els viaductes del Park Güell.
I no només això. La torre simula una elevació natural de rocalla i l’interior amaga una cova circular amb una volta d’aresta naturalista.
És el mateix llenguatge del “Jardí Invisible” del Psiquiàtric de Sant Boi, aquell laboratori silenciós on la tesi de David Agulló (PDF UPC Commons) ha demostrat que Gaudí va assajar, deu anys abans, les voltes que després veuriem a la Sagrada Família.
Anècdotes de masovers i fe en la pedra
La Miranda té vida pròpia gràcies a la gent que l’ha guardat. Sabíeu que el Crist que corona la torre no hi era al principi? Van ser els Faura, la nissaga de masovers de la finca de Marianao, qui el van pujar posteriorment. Aquest gest va acabar de sacralitzar un lloc que ja es deia que concentrava “forces tel·lúriques”.
I aquí apareix un altre personatge clau: Lluís Parés. Aquest constructor, santboià de soca-rel, era l’home de confiança de Gaudí. Va ser ell qui va materialitzar els somnis impossibles de l’arquitecte a Barcelona. Parés no només coneixia els secrets de la rocalla, sinó que va portar la mà d’obra local (els paletes de Sant Boi) a les grans obres del modernisme.
| ⏳ Cronologia: L’eix de La Miranda de Marianao |
|---|
| Aquesta és la cronologia detallada de l’eix Gaudí-Marianao, centrada en la gènesi de La Miranda com el punt d’inflexió que connecta el misticisme naturalista del segle XIX amb el creixement urbà de Sant Boi. |
| 1. L’Escenari (Abans de La Miranda) 1852: Neix Antoni Gaudí a Reus o Riudoms. 1880: Salvador Samà i Torrents (II Marquès de Marianao) encarrega a Josep Fontserè i Mestre (mestre de Gaudí) la transformació de la finca de Marianao i el disseny d’un parc que evoqués la Cuba colonial. 1881: S’inaugura el Parc Samà a Cambrils, on Gaudí i Fontserè ja col·laboren en estructures de rocalla. 2. L’Ancora: La Creació de La Miranda C. 1880 – 1890 (Darrer quart del segle XIX): Construcció de LA MIRANDA. L’obra s’atribueix a Ramon Fontserè (deixeble de Gaudí). S’erigeix com un mirador naturalista sobre un turó amb la seva característica planta hexagonal, rocalla i arcs funiculars a l’interior, marcant el punt d’unió entre la tècnica de Fontserè i les teories estructurals que Gaudí començava a desenvolupar. 1889: Salvador Samà ven a Eusebi Güell 15 hectàrees de terreny a Barcelona per construir el Park Güell, consolidant el vincle social entre els promotors de Gaudí i Marianao. 3. El Laboratori: Gaudí a Sant Boi 1898: Gaudí comença el projecte de l’església de la Colònia Güell (la Cripta), a escassa distància de Marianao. 1903 – 1912: Construcció del “Jardí Invisible” al Psiquiàtric de Sant Boi. Gaudí utilitza el centre com a banc de proves experimental per a la Sagrada Família. 1906: Es construeix la Cova-cascada del manicomi, amb una volta hiperbòlica que anticipa en deu anys els sostres de la Sagrada Família. 1912: Es culminen els bancs de trencadís del manicomi, un assaig previ al banc del Park Güell (acabat el 1914). 4. La Transformació: Dels Samà als Parés Post-construcció original (s. XX): La família Faura, masovers de la finca, pugen l’escultura de Crist al quiosc hexagonal de La Miranda, dotant-la d’una dimensió religiosa que no formava part del pla purament naturalista original. 1948 – 1949: Abdón Bordoy, exadministrador dels Samà, compra la finca de Marianao en subhasta pública i inicia el procés d’urbanització. 1962: Josep Maria Ciurana dissenya el projecte de la Ciutat Cooperativa, un model d’urbanisme social autosuficient. Anys 60: L’empresa Luis Parés, S.L. (descendents de Lluís Parés, el constructor santboià de confiança de Gaudí) aixeca la Ciutat Cooperativa als terrenys venuts per Bordoy, unint físicament Marianao amb la Colònia Güell. 5. El Reconeixement (L’Actualitat) 1974: El Palau de Marianao i el nucli del parc passen a ser de propietat municipal. 1987: L’Ajuntament de Sant Boi redacta el Projecte de Rehabilitació de La Miranda, on es documenten formalment els seus arcs funiculars i la seva importància arquitectònica. 2019: La tesi de David Agulló revela oficialment el pes de Gaudí a Sant Boi a través del Jardí Invisible. 2026: Celebració de l’Any Gaudí a Sant Boi per reivindicar La Miranda i el modernisme local com a peces clau del llegat del geni. |
L’Enigma de La Miranda
Hi ha una obra no reconeguda d’Antoni Gaudí amagada al Parc de Marianao?
Explora les ProvesL’Ombra de l’Arquitecte
L’any 1987, un pla de rehabilitació descrivia La Miranda com un mirador eclèctic amb elements naturalistes sorprenents. Recentment, la tesi sobre el “Jardí Invisible” del Psiquiàtric ha posat sobre la taula l’autoria de Gaudí en obres locals. És l’hora d’unir els punts: la geografia, les relacions socials i l’ADN arquitectònic apunten a una possible intervenció del mestre a Marianao.
📍 El Triangle d’Or Geogràfic
La Miranda no es troba en un lloc qualsevol. S’erigeix estratègicament a mig camí exacte entre dos punts neuràlgics de l’època: el Psiquiàtric (amb el seu Jardí Invisible) i la Colònia Güell, on Gaudí experimentava amb la seva famosa Cripta.
(Psiquiàtric)
(Marianao)
(Colònia Güell)
🔍 L’ADN Arquitectònic
El projecte de rehabilitació de 1987 va documentar característiques a La Miranda que són signatures inequívoques de l’estil gaudinià en la seva fase naturalista:
- Arcs Funiculars L’interior s’hi accedeix per arcs “assimilables als funiculars”, l’obsessió estructural de Gaudí a la Cripta.
- Rocalla i Cova Naturalista Simulació d’una elevació natural i espai lliure a la manera d’una cova amb volta d’aresta, idèntic al tractament de les grutes del Psiquiàtric.
- Materials Simulats Tant la barana com l’estructura del quiosc hexagonal simulen fusta utilitzant materials petris.
Similitud de Trets Estilístics
Comparativa basada en la documentació de la Tesi del Jardí Invisible i el Pla de 1987.
🤝 La Xarxa de Connexions
Eusebi Güell
Mecenes absolut d’Antoni Gaudí i promotor de la Colònia Güell (a pocs minuts de Marianao).
Antoni Gaudí
Treballant simultàniament a la Cripta Güell i, segons la recent tesi, al Jardí Invisible del Psiquiàtric.
Salvador Samà
Promotor del Parc Marianao i de La Miranda. Conegut amic personal i cercle íntim d’Eusebi Güell.
“Era pràcticament impossible que Gaudí, treballant al costat i avalat per Güell, no fos consultat pel gran amic d’aquest, el Marquès de Marianao.”
⏳ Cronologia d’un Misteri
Finals S. XIX
Construcció original de La Miranda al Parc Marianao com a mirador naturalista de planta hexagonal.
Anys d’activitat de Gaudí
Construcció de la Cripta i el Jardí Invisible. Transmissions orals parlen de “forces tel·lúriques” al lloc de La Miranda, concepte afí al misticisme gaudinià.
Anys posteriors
La família Faura (massovers de la finca) pugen posteriorment el Crist que corona la torre, alterant el significat original purament naturalista de l’obra.
Actualitat
El pla de 1987 i la tesi doctoral recent evidencien la necessitat urgent de reavaluar el patrimoni. Actualment la zona està abandonada i no és visitable.
El Veredicte de les Dades
Analitzant la documentació existent (plànols de 1987, testimonis en vídeo, i la tesi de David Agulló), el pes de l’evidència circumstancial justifica plenament obrir una investigació oficial.
Demanem una Investigació Oficial
La Miranda no pot seguir sent una ruïna abandonada. Durant aquest Any Gaudí, fem una crida a l’Ajuntament de Sant Boi i a les autoritats de patrimoni per crear un comitè d’experts que analitzi en profunditat aquestes dades.
Conclusió: Sant Boi, la ciutat que Gaudí va escollir per provar-ho tot
La Miranda de Marianao no és una curiositat local; és el manifest d’una arquitectura que volia ser natura. És el laboratori on la pedra va començar a corbar-se seguint les lleis de la gravetat. Avui, redescobrir La Miranda és fer un viatge directe a la ment de Gaudí abans que el món sencer el conegués.
Sant Boi reclama el seu lloc en la història: som la ciutat on el Modernisme va aprendre a ser immortal.
Annex: De la Miranda a la Ciutat Cooperativa, La Bòbila, Tancant el cercle
El llegat de Gaudí a Sant Boi no es va aturar amb la seva mort. Durant el desarrollismo, la història va fer un salt fascinant. Abdón Bordoy, l’exadministrador dels Samà que va comprar la finca Marianao, va ser qui va vendre els terrenys del Molí Nou.
I qui va construir el barri de la Ciutat Cooperativa? Exacte: la família Parés (Luis Parés, S.L.), els descendents d’aquell mestre d’obres de Gaudí. Sota la visió de l’ideòleg Josep Maria Ciurana, el barri es va aixecar precisament en l’espai que uneix Marianao amb la Colònia Güell. És com si la història hagués volgut que la mateixa estirp de constructors que va ajudar Gaudí a innovar, acabés unint físicament els seus dos grans laboratoris a través d’un projecte d’urbanisme social pioner.
La Bòbila de Sant Boi: El motor material del Modernisme
La Bòbila de Sant Boi, situada originalment en terrenys de la finca de Marianao, va ser l’element logístic que va fer possible l’eclosió del modernisme orgànic a la comarca. La seva ubicació estratègica permetia que el transport en carro fins a la Colònia Güell, el Manicomi o el mateix Parc de Marianao fos ràpid i eficient, una necessitat imperativa donada la lentitud del transport a cavall de segle. Sota la direcció o influència de la família Parés, especialment del mestre d’obres Lluís Parés (constructor de confiança d’Antoni Gaudí), la bòbila no només fabricava materials estàndard, sinó que es va convertir en un centre d’experimentació tècnica.
Un dels grans llegats d’aquesta producció va ser l’ús dels “maons recuits” —peces que per una cocció excessiva quedaven deformades i fosques— que Gaudí va rescatar del rebuig industrial per conferir a la Cripta de la Colònia Güell les seves textures naturals i rugoses. Així mateix, la bòbila subministrava les rajoles fines o “rasilles” necessàries per a la tècnica de la volta de maó de pla (volta catalana), que forma l’esquelet invisible de les coves i cascades del Jardí Invisible i del Parc de Marianao. Aquest cicle industrial va tancar-se de forma poètica: als anys 60 i 70, l’empresa Luis Parés S.L. va aixecar el barri de la Ciutat Cooperativa sobre el mateix terreny on abans s’extreia el fang, transformant definitivament la “pedrera” del modernisme en un nou nucli urbà per a milers de persones.
Referències: “Gaudí, La Miranda i Sant Boi”
Si t’ha agradat aquest post, comparteix-lo! L’Any Gaudí és el moment perfecte per rescatar els tresors oblidats de la nostra ciutat.
#AnyGaudíSantBoi #Patrimoni #LaMiranda #Gaudí #Modernisme #SantBoi
