Marianao, un barri residencial de Sant Boi de Llobregat, és molt més que l’antiga finca d’un marquès indiano. La seva història encapsula perfectament la Transició Espanyola: la conquesta de l’espai públic a l’oligarquia, la resistència antifranquista protagonitzada per figures claus de la memòria democràtica, i una transformació que va convertir el Palau Marianao, d’una luxosa residència privada, en la seu de la primera ràdio democràtica municipal i, més recentment, en el Clúster de Salut Mental de Catalunya. Aquesta és la crònica d’un barri que va passar de la repressió a ser un símbol de la llibertat i la solidaritat internacional. Tot un nucli urbanitzat al voltant d’un Parc i que va donar nom a tot un barri que ampliava les infraestructures socioculturals.

Sumari

TRANSFORMACIÓ: PARC I BARRI DE MARIANAO, PROPIETAT MUNICIPAL I TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA

Cronologia de la Transició Urbanística de Marianao (1953–1980)

L’evolució del Parc i Barri de Marianao va estar marcada pel deteriorament progressiu durant el tardofranquisme i un dèficit crònic d’infraestructures. La manca d’ambulatoris, d’equipaments escolars i culturals va generar una tensió constant amb l’administració local, que tractava d’evadir la seva responsabilitat al·legant que la finca continuava sent responsabilitat dels seus propietaris privats, la família Bordoy.

Aquesta pressió veïnal va ser un catalitzador clau que va forçar la família Bordoy a liquidar l’actiu. La família, que havia obtingut la propietat mitjançant una “maniobra política i especulativa” [1], ja havia extret el seu benefici i no tenia cap interès ni capacitat econòmica per fer les inversions urbanístiques necessàries, buscant així “treure’s de sobre el mort”.

La venda de l’àrea de protecció del Palau i el Llac de Marianao a l’Ajuntament es va formalitzar l’any 1974 per 24 milions de pessetes.Tot i que aquesta adquisició es va fer encara sota el règim autoritari com a mesura reactiva a la crisi urbanística, va resultar ser un fet involuntàriament democràtic. La nova corporació municipal sorgida el 1979 va heretar un espai central i prestigiós, la qual cosa va permetre la seva ràpida transformació simbòlica i funcional a ús públic.

ELS MOVIMENTS SOCIALS I POLÍTICS ANTIFRANQUISTES

El llegat de ‘El Cerezo’ de la família Vallejo, Memòria i Síndic

La família Vallejo Calderón, resident a Marianao, personifica el triple llegat de la repressió, la memòria democràtica i la defensa dels drets cívics. La seva casa a Marianao, adquirida gràcies a l’escriptor José Mallorquí (creador d’El Coyote), era un centre de trobades clandestines, sovint disfressades de paelles i tertúlies familiars. En aquestes reunions, els Vallejo, que escoltaven d’amagat la Ràdio Pirenaica, exercien tasques de socors i s’amagaven persones fitxades per la dictadura.

Carles Vallejo Calderón va ser un líder sindical clau de CCOO a la SEAT, sent detingut, brutalment torturat a Via Laietana i forçat a l’exili. Avui, és una figura central en la recuperació de la memòria històrica, exercint com a President de l’Associació Catalana de Persones Ex-Preses Polítiques del Franquisme i del Consell de Participació del Memorial Democràtic. També presideix el Memorial dels Treballadors de Seat.

La seva germana, Dolors Vallejo Calderón, mestra i fundadora de l’Associació per la Memòria Històrica del Baix Llobregat, ha continuat el compromís cívic des de la institucionalitat. Actualment, és la Síndica Municipal de Greuges de Sant Boi de Llobregat. Aquesta trajectòria familiar demostra com l’aïllament del barri de Marianao va facilitar un activisme que va acabar influint profundament en l’etapa democràtica.

La Col·laboració de la Comunitat

El moviment antifranquista a Sant Boi es va caracteritzar per ser “força tardà” i “molt moderat” en comparació amb ciutats veïnes com Cornellà o l’Hospitalet, a causa de la menor presència del sector industrial i, per tant, de la lluita sindical clàssica.

No obstant això, aquesta moderació va desplaçar el focus de l’oposició cap a l’organització civil de base, com les associacions de veïns, els pares d’alumnes i grups vinculats a l’Església.

Aquesta concentració en el teixit comunitari i la lluita per les mancances urbanístiques va ser crucial. Va dotar els futurs quadres democràtics d’una sòlida experiència en la mobilització veïnal i la gestió de conflictes locals, la qual cosa va permetre la ràpida i eficaç institucionalització de la democràcia a Sant Boi a partir de 1979.

ORÍGEN DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE L’URBANITZACIÓ DEL PARC DE MARIANAO I LES PRIMERES DEMANDES

Conflictes Urbanístics i la Propietat Pública

L’Associació de Veïns de l’Urbanització del Parc de Marianao va néixer com a resposta directa al deteriorament del barri i a la manca total de serveis essencials com ambulatoris i escoles. La reivindicació veïnal es va intensificar a mesura que es negociava el Pla General Metropolità, ja que els antics propietaris continuaven reivindicant intervencions que mai es materialitzaven.

L’AAVV va jugar un paper clau en canalitzar la pressió comunitària per forçar la dotació de serveis i resoldre la propietat de les parcel·les, ja que l’organització es va convertir en l’únic mitjà pragmàtic per obtenir millores bàsiques en el context d’una administració local poc resolutiva.

La Venda del Parc de Marianao

La pressió exercida pels propietaris i la manca d’interès d’inversió dels Bordoy van culminar amb la venda del Palau i el Llac a l’Ajuntament el 1974. Aquesta operació, per un preu de 24M de pessetes que va ser considerat “molt ajustat” donada la magnitud de la finca, va ser un triomf inicial de l’activisme.

L’adquisició per part del municipi va ser fonamental, ja que va treure el patrimoni més important de Marianao de mans privades. Un cop el Palau va ser propietat municipal, la lluita de l’AAVV va poder enfocar-se a garantir que l’espai es transformés en equipaments i centres d’ús comunitari, resolent així les mancances cròniques del barri.

LA TRANSICIÓ POLÍTICA I MARIANAO COM A EPICENTRE

L’11 de setembre del 1976, lluny de Barcelona, suport del PSUC (i els Vallejo)

L’any 1976, Sant Boi de Llobregat va adquirir una rellevància política nacional en acollir la primera Diada Nacional de Catalunya multitudinària i legal després de la dictadura. Aquest esdeveniment es va convertir en un “epicentre de les reivindicacions populars pels drets i la identitat catalana”.

L’acte va ser crucial per aglutinar l’Assemblea de Catalunya i comptar amb el suport de forces d’esquerra com el PSUC, que es va consolidar com una força organitzativa de la Transició.

La Diada de Sant Boi de 1976 va ser tan significativa que va generar un informe policial confidencial dirigit al governador civil de Barcelona, Salvador Sánchez Terán, detallant les protestes i els oradors. Aquest fet subratlla la importància de Sant Boi com a plataforma de l’emergent règim democràtic.

El Pacte de Progrès a Sant Boi (primer govern municipal democràtic)

Les eleccions municipals de 1979 van inaugurar l’etapa democràtica amb la formació del “Pacte de Progrès”, una coalició entre el PSC i el PSUC.

Tot i el seu caràcter fundacional, aquest pacte va patir una “gran crisi política local” que va culminar amb el seu trencament l’estiu de 1980.

Aquesta ruptura local reflectia les fortes tensions internes que afectaven el PSUC a nivell nacional durant el període 1977-1982.

Naixement de Ràdio Sant Boi: La Rebel·lió per les ones

La democràcia va convertir el Palau de Marianao, l’antiga propietat d’elit, en un punt de llançament de la comunicació pública. Ràdio Sant Boi es va fundar formalment el maig de 1980 i es va convertir en la tercera emissora municipal de Catalunya i la primera al Baix Llobregat.

El seu naixement va ser una autèntica “Rebel·lió per les ones” i un desafiament a l’antic règim. L’alcalde Xavier Vila va haver d’interposar-se personalment davant una inspecció estatal (amb un censor encara de la vella guàrdia franquista) que va intentar tancar l’emissora “pistola en mà”. L’acció de l’alcalde va garantir la continuïtat de l’emissora.

El Palau va acollir la primera seu de la ràdio, projectant-se com un epicentre comunicatiu. Després del trasllat de la ràdio, l’edifici va continuar la seva reconversió cap a usos públics, allotjant successivament serveis com els Jutjats de Sant Boi fins al 2007 i, durant un temps, l’oficina d’expedició del DNI de la Policia Nacional.

Un programa sobre el patrimoni i la història de Sant Boi ha estat La República SantBoiana.

Del Casal ‘(ocupat’) a la Fundació de Marianao

La Fundació Marianao es remunta a l’Associació Casal Infantil i Juvenil de Marianao, que va néixer el 1985 amb l’ocupació i rehabilitació d’un edifici abandonat.

Aquesta iniciativa juvenil i veïnal va ser la base per a una evolució professionalitzada de la intervenció social. L’Associació es va transformar en la Fundació Marianao l’any 1998, amb l’objectiu de donar suport a la infància i la joventut, promoure la formació de col·lectius en risc i col·laborar en la construcció d’una societat més justa.

Noves instal·lacions municipals: Casal de ‘El Casino’ i LOlivera

La identificació d’un altre centre cultural municipal, conegut com ‘El Casino’, reforçà el patró de reconversió democràtica dels espais d’oci de l’antiga èlit. El seu origen és el Club Estiueanc de Sant Jordi, un centre recreatiu d’inicis del segle XX freqüentat per la petita burgesia barcelonina, del qual la gent de la vila mai en va formar part. L’any 1987, l’Ajuntament va reconvertir aquest espai en un Casal de Barri de Marianao d’accés lliure, tancant el cercle de la reversió dels espais de distinció social a la ciutadania.

En la tasca de saldar el dèficit històric d’infraestructures socials al barri, Marianao va ser dotat de l’equipament L’Olivera. Aquest centre és actualment un servei social consolidat de titularitat pública. Es dedica a la provisió d’un Poliesportiu i Serveis Socials Bàsics.

Cronologia dels Usos del Palau de Marianao en l’Època Democràtica

AGERMANAMENT AMB MARIANAO DE CUBA

Cronologia i Anàlisi de la Dualitat Històrica de l’Agermanament Sant Boi de Llobregat – Marianao (La Habana): De la Solidaritat Informal (1963) a la Cooperació Institucional (1989)

L’agermanament entre Sant Boi i Marianao (La Habana) és un model de cooperació dual: el seu vincle es remunta aproximadament a l’any 1963, quan va néixer l’Agermanament Solidari, una relació promoguda per entitats de la societat civil i grups d’oposició antifranquista, com a acte de solidaritat ideològica en plena dictadura.

1. Base Logística: Les associacions obreres clandestines , especialment en el nucli industrial de Sant Boi, van ser el mecanisme de mobilització i finançament, proporcionant la capacitat de mantenir l’operació al llarg del temps.   
2. Cobertura Ideològica i Local: El focus a Marianao (Sant Boi) i l’adopció del discurs d’intercanvi entre pobles (prenent de referència el moviment Agermanament de 1963) van oferir la cobertura conceptual necessària per a una acció de naturalesa obertament política.

Evolució del Marc de Solidaritat a Catalunya (1963–1986)

L’any 1989 marca la segona fita, amb la Formalització Institucional per resolució plenària de l’Ajuntament de Sant Boi. Aquest acord va transformar la solidaritat en política pública de cooperació al desenvolupament (CD) amb recursos econòmics. La discrepància entre ambdues dates es resol mitjançant la Tesi de la Continuïtat Històrica: el 1989 va ser la legitimació institucional d’una relació que la base social havia mantingut viva des del 1963.

La voluntat política es va disparar a partir de 1998, amb el compromís de l’Ajuntament de destinar el 0,7% dels seus recursos a la cooperació. No obstant això, la crisi global posterior a 2008 va qüestionar el model de cooperació descentralitzada, i l’Ajuntament va optar el 2012 per delegar la col·laboració directa a entitats especialitzades com Ensenyament Solidari. Aquesta decisió va demostrar la resiliència del vincle, ja que la societat civil (CACCSB) va assumir la iniciativa.

L’Associació Casal d’Amistat Català Cubà de Sant Boi (CACCSB): la Cooperació Descentralitzada, i la recerca històrica troncada dels Samà

El CACCSB, hereu de l’esperit solidari de 1963, va ser clau en projectes d’alt impacte social i educatiu a Marianao. Un èxit significatiu va ser l’arranjament de la cuina escolar de Cicle I, capaç de servir fins a 8.000 àpats diaris.

L’associació també va impulsar una recerca històrica ambiciosa: documentar la connexió profunda entre els dos Marianao, ja que la fortuna del Marquès de Marianao, Salvador Samá Martí, es va generar a Cuba (a través de negocis colonials) abans de construir el Palau de Sant Boi. L’objectiu era connectar el “Samà cubà” amb el “Samà polític a Catalunya”.

Aquesta recerca es va veure tristament truncada per la mort prematura del tècnic cubà, Ramón Pérez, deixant un buit en la documentació del rerefons colonial i oligàrquic del patrimoni local. Tot i el canvi de model operatiu municipal (post-2012), el CACCSB va mantenir la seva activitat cert temps, col·laborant en la dinamització local (com la participació en el 2013 i al 2016 en festes i esdeveniments locals solidaris).

Anàlisi de la Dualitat Històrica de l’Agermanament Sant Boi – Marianao (Cuba)

Conclusions: Marianao, promotor silenciós de recuperació de sobiranies ciutadanes

El cas de Marianao a Sant Boi de Llobregat és paradigmàtic per entendre la Transició catalana en l’àmbit local, ja que combina la transformació urbanística, l’activisme polític i la projecció internacional.

La capacitat de Marianao per transformar-se d’una propietat oligàrquica abandonada a un centre institucional democràtic es basa en la resolució d’una crisi urbanística pre-democràtica (la venda del Palau el 1974) i en la força de la seva organització civil. La necessitat de serveis va ser el motor de l’Associació de Veïns, i aquesta lluita es va fusionar amb la plataforma política de l’esquerra, que va utilitzar l’antiga propietat per institucionalitzar-se ràpidament (Ràdio Sant Boi, 1980). L’èxit en la reconversió d’espais d’elit, com el Palau, en centres públics és la prova més visible del triomf de la democràcia municipal sobre l’obsolescència oligàrquica.

L’agermanament amb Marianao (Cuba) transcendeix la simple cooperació. Representa la legitimació de la resistència clandestina de 1963 per part de les administracions democràtiques de 1989. Aquesta relació dual, mantinguda gràcies al compromís ètic de la societat civil (CACCSB), és un cas on l’acció de cooperació al desenvolupament també funciona com un acte de revisió històrica interna. En invertir recursos a Marianao (Cuba), l’Ajuntament de Sant Boi aborda la història del seu propi patrimoni, construït amb la riquesa indiana cubana dels Samà.

La recerca truncada sobre la influència política dels Samà a Catalunya deixa una tasca pendent a l’Arxiu Històric i les entitats de cooperació. La història de Marianao, des dels seus orígens colonials fins a la seva conversió en epicentre democràtic, només es podrà comprendre plenament un cop es tanqui la bretxa documental sobre el paper d’aquesta nissaga en el poder local. Per tant, el llegat de Marianao rau tant en els serveis que ofereix avui com en la memòria històrica que encara s’està reconstruint.

Marianao #SantBoiDeLlobregat #TransicióEspanyola #MemòriaHistòrica #Antifranquisme #PalauMarianao #RàdioSantBoi #ClústerSalutMental #CarlesVallejo #FamíliaVallejoCalderón #AgermanamentCuba #BaixLlobregat #HistòriaLocal #SalvadorSamáMartí #CCOO #SEAT #MarcSantboià

*Hem fet servir eines d’IA per a la realització d’aquest post.