• 🏰Marianao's: 📍Punt mut de 🔀 subversions al 📜 Segle XX - 📜Memòria i 🙏Homenatges - 🎬Realitzacions

    MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya – 1. Marianao’s: del 🌴somni colonial a➡️ l’epicentre modernista🏛️ i polític🗳️ (1866-1929)

    La història de la família Samà a Sant Boi de Llobregat, coneguts com a “Indianos” que van construir els majestuosos Parcs de Samà i el de Marianao, és un fascinant mirall de les convulsions del primer terç del segle XX a Espanya. Des d’una posició de poder i influència, arrelada en el seu origen colonial i la seva fortuna, els Marquesos de Marianao van veure com la Segona República, la devastadora Guerra Civil i la repressió de la dictadura franquista van erosionar dràsticament el seu llegat. En aquest article, explorarem el destí del II Marquès, Salvador Samà i Torrents, i el III Marquès, Salvador Samà i Sarriera, la vida del qual es va veure truncada per una inesperada condemna per maçoneria. Prepara’t per descobrir com la història d’una família il·lustre amb presència i llegat a Sant Boi visualitza les profundes divisions d’una època.

    1.1. QUI ERA EL MARQUÉS DE MARIANAO? Els Marianao esclavistes i Rafaela Torrents i Higuero (Segle XIX)
    1.2. ELS PALAUS I ELS PARCS DELS INDIANOS SAMÀ (Cambrils més modernista i Marianao mès medieval i gòtic)
    1.3. MENYSPREU DELS SAMÀ A SANT BOI (incita la independència de Cuba i indiferència dels sacrificis dels santboians del 98)
    1.4. INFLUÈNCIES DELS SAMÀ (repressió a l’anarcosindicalisme creixent i seu de Primo de Rivera)

    Vïdeo PodCast VOSC “SAMÀ, THE END” (LA FI DELS SAMÀ A SANT BOI (la II República i la LRMC – Llei de Repressió de la Maçoneria i el Comunisme)

    Dades Biogràfiques i Familiars Clau dels Marquesos de Marianao (II i III)

    CriteriSalvador Samà i Torrents (II Marquès de Marianao)Salvador Samà i Sarriera (III Marquès de Marianao)
    Naixement/Mort17 d’abril de 1861 – 28 de juny de 193311 de desembre de 1884 – 21 de desembre de 1948
    TítolsII Marquès de Marianao (Grande d’Espanya), I Marquès de Vilanova i la GeltrúIII Marquès de Marianao (Grande d’Espanya), II Marquès de Vilanova i la Geltrú
    Rols PolíticsDiputat per Vilanova i la Geltrú (1886, 1889), Gandesa (1891-1896, 1896); Senador (1898-1923); Alcalde de Barcelona (1905-06, 1910-11); Membre del Partit LiberalDiputat per Tortosa/Vendrell (1910, 1916, 1918); Senador per la Lliga Regionalista (1919); Monàrquic, de Dretes, Primorriverista
    Estat MaçònicNo s’esmentaEx-Mestre Masó
    Condemna FranquistaNo aplicable (mort abans)Condemnat el 1941 a 20 anys i 1 dia de presó per Maçoneria
    EsposaMaría de los Dolores Mercedes Magdalena de Sarriera de Miláns 3María de las Mercedes Coll i Castell
    FillsSalvador Samà i Sarriera, María Josefa Samà i SarrieraSalvador Samà i Coll, Jaime Samà i Coll, María Victoria Samà i Coll

    Salvador Samà i Torrents, el II Marquès de Marianao, va ser una figura central durant el període de la Restauració borbònica a Espanya. Nascut el 1861, va heretar el títol el 1866 i va obtenir la Grandesa d’Espanya el 1893. Fill de Josep Samà Mota i Rafaela Torrents Higuero (primera marquesa de Vilanova i la Geltrú) es va casar amb Maria Dolors Sarriera, i van tenir dos fills, Salvador i Joaquim. A més, els registres històrics indiquen que va tenir dos fills més, Pere (1901) i Maria (1905), amb la minyona del Parc Samà, la senyoreta Borràs. Aquest aspecte de la seva vida personal proporciona una visió més matisada de l’individu més enllà dels seus rols públics.

    La seva extensa carrera política inclou ser Diputat a Corts, Senador del Regne i, notablement, Alcalde de Barcelona en dues ocasions. Com a promotor del Parc Samà el 1881, va crear un espai que evocava la Cuba colonial i servia de lloc per a reunions polítiques i visites reials.

    Malgrat ser descrit com a “conservador en política” i un pilar de l’antic règim que la República pretenia desmantellar, Samà i Torrents també era vist com a “avançat al seu temps” i “cosmopolita”. Aquesta dualitat el va situar en una posició complexa davant l’arribada de la Segona República Espanyola el 14 d’abril de 1931. 

    “La República, proclamada el 1931, va representar una ruptura radical amb el sistema monàrquic, amb l’objectiu de dur a terme reformes liberals, atorgar autonomia regional i separar l’Església de l’Estat.”

    La República va impulsar reformes ràpides i profundes, especialment les que afectaven l’Església i la propietat de la terra, la qual cosa va generar una polarització significativa i un descontentament creixent entre les faccions conservadores. Salvador Samà i Torrents va morir el juny de 1933, durant aquest període de tensions creixents, però abans de l’esclat de la Guerra Civil. La seva mort el va estalviar de la violència directa i la persecució que patiria la seva generació i el seu fill.

    El destí de Salvador Samà i Sarriera, el III Marquès de Marianao, va ser marcat pels esdeveniments més tràgics del segle XX espanyol. Nascut el 1884, va heretar els títols el 1909. Políticament, era un “monàrquic i de dretes” i fins i tot “primorriverista”, mostrant el seu suport a la dictadura de Primo de Rivera. 

    Les propietats de la família a Sant Boi també van patir. El Parc Samà va ser “confiscat pel Comitè Antifeixista de Cambrils” el 1936 i utilitzat per a fins militars, convertint-se en un “Hospital de Sang”. A més, Salvador Samà i Sarriera “es va desfer de les propietats santboianes” durant la Guerra Civil, una acció que suggereix una alienació estratègica o forçada davant la inestabilitat. Va marxar el 1934 a la seva casa de Marianao de La Habana (Cuba) on probablement va malvendre les seves propietats.

    “Malgrat ser un ‘monàrquic i de dretes’, haver estat ‘perseguit pel Front Popular’ i ‘col·laborador del Bando Nacional’, va ser ‘condemnat per les autoritats franquistes a 20 anys i un dia de presó per delicte de maçoneria’ el 1941.”

    L’any 2009 no teníem només que sospites per totes les relacions que havien al voltant dels Samà. Anys més tard un estudi del 2020 reforça la idea sobre la relació amb la maçoneria i que va servir com a argument per perdre la titularitat de la Finca de Marianao a favor del seu administrador el senyor Bordoy amb el supot de les estructures polític-financeres del franquisme.

    1.5. CARLES SERRET: (Actualització 2021):

    “El mes de gener de 2020 es va formular, en una sessió plenària de la nostra Corporació Municipal (Sant Boi de Llobregat), una pregunta sobre la presència maçònica a la nostra vila durant el període de la Segona República (1931-1939). Traspassada aquesta demanda a l’Arxiu Històric Municipal, ens vàrem haver d’activar per rescatar aquelles petites petjades que ja coneixíem i fer un estat de la qüestió sobre un tema pràcticament desconegut. La investigació ha donat els seus fruits, interessants però potser no tant saborosos com ens hauria agradat i, ara, amb noves informacions, ja estem en disposició de parlar de personatges locals i de dos de forans –estretament vinculats amb Sant Boi–, d’un “triangle” (cèl·lula maçònica) a la vila i, fins i tot, d’un objecte: un artístic penjoll, recuperat en una intervenció arqueològica al jaciment del Benviure.”
    … 
    “Salvador Samá de Sarriera (Vinyols i el Arcs, 1885 – Barcelona, 1948), III marquès de Marianao, II marquès de Vilanova i la Geltrú, comte de Solterra i Gran d’Espanya, fou un famós aristócrata vinculat al liberalisme moderat. Tot i haver donat suport al cop d’estat de Primo de Rivera (1923) i haver-se adherit a l’Alzamiento (1936) i al qual serví –com a espia– des de París, no va poder mantenir-se al marge de la repressió i va ser encausat i condemnat (a 20 anys de presó) pel delicte de maçoneria, el 1941.” 3

    Ingrés a la maçoneria
    Salvador Samà i Sarriera  va ser iniciat a la maçoneria a l’abril de 1932, a la lògia “La Unión” nº 88 de Madrid, dependent de la Gran Lògia Espanyola, amb el nom simbòlic de “Byron”.Posteriorment, va ser exaltat al grau de mestre maçó al novembre-desembre de 1933. 1

    Condemna durant el franquisme
    Després de la promulgació de la Llei per a la Repressió de la Maçoneria i el Comunisme de 1 de març de 1940, va ser condemnat per delicte de maçoneria el 1941. 2 Tot i haver enviat una declaració-retractació des de Suïssa, on residia, confessant el seu ingrés a la lògia i el seu posterior abandonament, va ser finalment recluit a la seva casa espanyola on va morir el 1948. 

    El que el va fer un objectiu inesperat va ser la seva condició d'”ex-maestro masón”. El General Franco sentia una “obsessió malaltissa” per la maçoneria, a la qual vinculava amb una “conspiració judeo-maçònica” i el “bolxevisme”. Després de consolidar el seu poder el 1939, Franco va prohibir la maçoneria i va crear el “Tribunal Especial per a la Repressió de la Maçoneria i el Comunisme” el 1940.

    Salvador Samà i Sarriera, III Marqués de Marianao:: Mirall de les Convulsions del Segle XX a Catalunya tras la Guerra Civil

    Aquesta condemna, el 1941, va ser un testimoni de la naturalesa extrema i sovint irracional de la repressió franquista, que va prioritzar la “puresa ideològica” sobre les aliances polítiques tradicionals.

    Salvador Samà i Sarriera va morir el desembre de 1948, havent patit la pèrdua de patrimoni i influència. La combinació de la confiscació republicana i la repressió franquista va portar a una erosió sistemàtica de la riquesa i la presència física dels Samà a Sant Boi. La línia masculina directa dels Marquesos de Marianao va finalitzar amb els seus fills, Salvador i Jaime Samà i Coll, que van morir solters i sense descendència, passant el títol a una branca femenina i marcant el final d’una era.

    El Final dels Samà a Marianao (Sant Boi)

    República, Maçoneria, Franco i Mort: La Caiguda d’una Dinastia Local

    Els Samà: Propietaris i Poder a Marianao

    La família Samà, amb el seu origen “Indiano” i la seva vasta fortuna, va establir una presència significativa a Marianao, Sant Boi de Llobregat. Les seves propietats i la seva influència van marcar el paisatge i la vida social de la zona durant la Restauració, convertint-los en una de les famílies més destacades de la burgesia catalana.

    El II Marquès, Salvador Samà i Torrents, va ser una figura clau en l’establiment d’aquest poder local, que es veuria desafiat amb l’arribada de la Segona República.

    Presència dels Samà a Sant Boi

    Gran

    Extensió de propietats i influència social.

    1931

    Any de la proclamació de la II República, inici del canvi.

    Cronologia de la Despossessió a Marianao

    1931: La República i l’Erosió del Poder Local

    Amb la proclamació de la II República, les reformes agràries i la nova política municipal van començar a minar l’hegemonia de les grans famílies propietàries a llocs com Marianao.

    1933: Mort de Salvador Samà i Torrents

    El II Marquès mor, deixant al seu fill un llegat immens però en un context polític i social cada vegada més inestable a Espanya i, per extensió, a Marianao.

    1936: Ús i Confiscació de Propietats a Sant Boi

    Amb l’esclat de la Guerra Civil, les autoritats republicanes van fer servir les propietats dels Samà a Marianao com a hospital de salut mental i tanatori improvisat. El Parc Samà, per la seva banda, va ser confiscat. Salvador Samà i Sarriera s’exilia.

    1941: Condemna Franquista del III Marquès

    Malgrat la seva ideologia conservadora, Salvador Samà i Sarriera és condemnat per la maçoneria, un cop més a la reputació i al futur de la família, incloent les seves aspiracions de recuperar el control a Marianao.

    1948: Mort de Salvador Samà i Sarriera

    El III Marquès mor, havent perdut gran part del seu patrimoni i influència a Marianao, Sant Boi, i sense haver pogut restaurar completament l’ordre previ a la guerra.

    1979: Final de la Línia Directa a Marianao

    Amb la mort de Jaime Samà i Coll, V Marquès, sense descendència, la línia masculina directa dels Samà s’extingeix. El cognom Samà deixa de ser el titular principal del marquesat, marcant el final d’una era per a la família i la seva connexió directa amb Marianao.

    Salvador Samà i Sarriera: El Maçó Condemnat per Franco

    La història de Salvador Samà i Sarriera és un testimoni de la complexitat de la Guerra Civil i la postguerra. Malgrat ser un monàrquic i de dretes, la seva pertinença a la maçoneria el va convertir en objectiu de la repressió franquista, afectant directament la seva capacitat per recuperar el seu estatus i propietats a Marianao.

    Perfil Polític

    • Monàrquic
    • De Dretes
    • Primorriverista
    • Col·laborador del Bàndol Nacional
    +

    L'”Enemic” Interior

    🏛️

    Ex-Maestro Masón

    ⬇️

    Conseqüència: Condemna i Pèrdua

    20 anys i 1 dia

    de presó per delicte de Maçoneria, amb impacte directe en els seus béns a Marianao.

    Les Esposes i Famílies: Un Llegat Fragmentat

    La continuïtat de la família Samà a Marianao depenia de la successió. Les esposes de Salvador Samà i Torrents i Salvador Samà i Sarriera van jugar un paper en la preservació del patrimoni familiar, tot i que les circumstàncies històriques van dificultar-ho enormement.

    2

    Marqueses de Marianao (II i III)

    amb les seves respectives esposes, que van viure el declivi familiar.

    El Final de la Línia Directa a Marianao

    La manca de descendència masculina directa va significar que el títol nobiliari i, per extensió, la influència directa del cognom Samà a Marianao, passaria a una branca femenina, els Fontcuberta, diluint la presència original dels Samà.

    Aquesta infografia il·lustra com els esdeveniments de la República, la Guerra Civil i la dictadura franquista van posar fi a la influència i la presència directa de la família Samà a Marianao (Sant Boi), marcant el final d’una era.


    Referències:

    1. Javier Alvarado Planas, Masones en la nobleza de España, Madrid, 2016, pp. 379-394. 130 (a la pàgina dialnet, es parla d’aquest text)
    2.Article “Un monàrquic de dretes condemnat per maçó el 1941; el marquès de marià i de vilanova i geltrú – Sala V: Història de la maçoneria a Espanya” de la UNED, proporciona informació detallada
    3. El III Marqués de Samà (Salvador Samá de Sarriera) va ser condemnat per massó. youtu.be/46aRENRoAKo
    4. MAÇONS I MAÇONERIA A SANT BOI DE LLOBREGAT. Carles Serret i Josefa Huertas. 16 de nov. 2020 (Llibre)

    Aquest article sobre “El Final dels Samà a Sant Boi” serveix com a culminació dels temes explorats en els posts anteriors del capítol “MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya – 1. Marianao’s: del 🌴somni colonial a➡️ l’epicentre modernista🏛️ i polític🗳️ (1866-1929)“. La història de la despossessió i el declivi dels Samà és la prova tangible de com les profundes transformacions del segle XX a Espanya van impactar directament en l’antic ordre i les seves elits.

    1.1. QUI ERA EL MARQUÉS DE MARIANAO?
    Els Samà, amb el seu origen d'”Indianos” i la creació del títol de Marquès de Marianao vinculat a Cuba, van representar la forta connexió amb el somni colonial. Aquesta fortuna va cimentar el seu poder i la seva posició de burgesia terratinent i conservadora a Sant Boi.
    1.2. ELS PALAUS I ELS PARCS DELS INDIANOS SAMÀ
    El Parc Samà, símbol del seu poder i visió (fins i tot “avançat al seu temps”), es va convertir en un escenari de la seva pèrdua. La seva confiscació i ús militar durant la Guerra Civil simbolitza la fi del seu control directe sobre aquestes propietats, que eren tant el seu epicentre modernista com el reflex de la seva fortuna.

    1.3. MENYSPREU DELS SAMÀ A SANT BOI
    L’erosió de la influència dels Samà a Sant Boi, culminada amb la venda forçada o l’alienació de les seves propietats, mostra com la seva posició privilegiada no els va protegir de la inestabilitat. La seva història il·lustra la pèrdua de control que va afectar les grans famílies davant els esdeveniments polítics, obligant-los a desprendre’s de la seva base territorial.

    1.4. INFLUÈNCIES DELS SAMÀ
    La seva arrelada posició conservadora i la implicació en governs pre-republicans, amb figures com Salvador Samà i Torrents sent Alcalde de Barcelona i Salvador Samà i Sarriera sent “primorriverista, subratllen la seva vinculació amb l’ordre establert i, implícitament, les polítiques de control social davant el creixement de moviments com l’anarcosindicalisme.

    1.5. LA FI DELS SAMÀ A SANT BOI
    Aquest article ha detallat exhaustivament com la II República (amb la seva polarització i reformes) i, de manera més dramàtica, la Llei de Repressió de la Maçoneria i el Comunisme (LRMC) del franquisme, van ser els factors determinants en el final dels Samà com a força dominant a Sant Boi, culminant amb la condemna del III Marquès i la dissolució de la línia directa masculina.

    Cronologia d’Esdeveniments de la Família Samà i Fites Històriques Espanyoles (1860-1979)

    AnyEsdeveniment Família SamàFita Històrica Espanyola
    1860Creació del Marquesat de Marianao per Salvador Samà Martí (I Marquès)Inici del període de la Restauració borbònica (contextual)
    1861Naixement de Salvador Samà i Torrents (II Marquès)
    1866Salvador Samà i Torrents hereta el títol de Marianao
    1881Construcció del Parc Samà per Salvador Samà i Torrents
    1884Naixement de Salvador Samà i Sarriera (III Marquès)
    1893Concessió de la Grandesa d’Espanya a Salvador Samà i Torrents
    1909Salvador Samà i Sarriera es casa amb María de las Mercedes Coll y Castell; hereta els títols
    1910-1911Salvador Samà i Torrents exerceix com a Alcalde de Barcelona (segon mandat)
    1931 (Abril 14)Proclamació de la Segona República Espanyola
    1933 (Juny 28)Mort de Salvador Samà i Torrents (II Marquès)
    1936Parc Samà confiscat pel Comitè Antifeixista de Cambrils, utilitzat per a fins militars 1; Salvador Samà i Sarriera “es desfà” de propietats a Sant BoiInici de la Guerra Civil Espanyola
    1938Parc Samà esdevé un hospital de campanya
    1939Victòria de Franco, fi de la Guerra Civil; Franco prohibeix la Maçoneria
    1940Creació del Tribunal per a la Repressió de la Maçoneria i el Comunisme
    1941Salvador Samà i Sarriera condemnat a 20 anys i 1 dia per Maçoneria
    1948 (Desembre 21)Mort de Salvador Samà i Sarriera (III Marquès)
    1976Mort de Salvador Samà i Coll (IV Marquès), solter, sense descendència
    1979Mort de Jaime Samà i Coll (V Marquès), solter, sense descendènciaLa prohibició de la Maçoneria es declara inconstitucional

    #Sama #MarquesosDeMarianao #SantBoi #Marianao #HistoriaDeCatalunya #Indianos #SegonaRepublica #GuerraCivil #Franquisme #Maconeria #ParcSama #ElitesTradicionals #HistoriaEspanyola #TransformacioSocial

  • 🏰Marianao's: 📍Punt mut de 🔀 subversions al 📜 Segle XX - 📜Memòria i 🙏Homenatges - 🎬Realitzacions

    MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya – 1. Marianao’s: del 🌴somni colonial a➡️ l’epicentre modernista🏛️ i polític🗳️ (1866-1929)

    L’entrevista sobre Salvador Samà i Torrents, a través de les perspectives de Carles Vallejo i Carles Serret, explora la vida i influència de Salvador Samà i Torrents, el Marquès de Marianao, en el context de les subversions del segle XX a Espanya. Es desglossen els orígens, la pèrdua de les colònies espanyoles, la influència en la restauració borbònica, la seva participació en la repressió del moviment obrer, i la seva implicació en el cop d’estat de Primo de Rivera després de fer-se responsable del Somaten.

    1.2. ELS PALAUS I ELS PARCS DELS INDIANOS SAMÀ (Cambrils més modernista i Marianao mès medieval i gòtic)
    1.3. MENYSPREU DELS SAMÀ A SANT BOI (sacrificis gaire bé invisibles de Sant Boi del 98 que va incitar la independència de cuba)
    1.4. INFLUÈNCIES DELS SAMÀ (repressió a l’anarcosindicalisme creixent i seu de Primo de Rivera)
    1.5. LA FI DELS SAMÀ A SANT BOI (la II República i la LRMC – Llei de Repressió de la Maçoneria i el Comunisme)

    L’Origen del Marquesat de Marianao: de La Habana a Sant Boi. Vídeo amb suport d’IA.
    PodCast amb el Suport de Gemini Deep Search AI (Castellà)

    La família Samà, originària de Vilanova i la Geltrú, representa un cas paradigmàtic d’indians que van amassar una considerable fortuna a la Cuba del segle XIX. La seva prosperitat va estar intrínsecament lligada al comerç d’esclaus, una activitat central als seus negocis des de l’arribada de pioners com Pau Samà i Parès a principis de segle. Membres clau com el mateix Pau, juntament amb Joan, Josep i, de manera molt destacada, Salvador Samà i Martí (posteriorment I Marquès de Marianao), van consolidar i expandir aquest lucratiu negoci. Van operar a través d’empreses familiars com “Samà Germans” i “Samà, Nebot i Cia”, participant activament en el trànsit: des de capitanejar vaixells negrers com el Non Plus Ultra, subministrar esclaus als enginys sucrers, fins a continuar clandestinament amb el trànsit després de la seva il·legalització formal. Aquesta activitat els va permetre acumular una ingent riquesa i assolir un notable estatus social i polític tant a Cuba com a Espanya. Les fortunes obtingudes, l’origen de les quals estava tacat per l’explotació, van ser reinvertides significativament a Catalunya, especialment a Vilanova i la Geltrú i Barcelona, ​​finançant el desenvolupament urbà, industrial i diverses obres filantròpiques, un llegat que avui és objecte d’una revisió crítica necessària en el debat sobre la memòria històrica de l’esclavatge.

    El primer Samà que va obtenir un títol nobiliari, el marquesat de Marianao, va ser Salvador Samà i Martí. En ser solter, va testar el 1866, deixant tots els seus béns a favor del seu nebot, també indià, Josep Samà.

    Escut-del-Marques-de-Marianao-I-quadre-de-Salvador-Sama-i-Marti

    Els Indianos Samà a Cuba

    Una mirada a la seva implicació en l’economia esclavista del segle XIX

    1. Context: Cuba al Segle XIX

    Durant el segle XIX, Cuba va ser un motor econòmic clau per a Espanya, atraient migrants, especialment catalans. La seva economia de plantació (sucre, cafè) depenia massivament del treball forçat de persones esclavitzades. En aquest escenari sorgeix l'”indiano”, espanyol que buscava fortuna a Amèrica. La família Samà, de Vilanova i la Geltrú, és un exemple paradigmàtic, acumulant riquesa a Cuba, part d’ella a través del tràfic d’esclaus.

    Cuba va ser l’últim territori americà a abolir l’esclavitud:

    1886

    Aquest informe analitza la participació dels Samà en el negoci esclavista: els seus orígens, desenvolupament, operacions a Cuba i el seu final, així com l’impacte de les seves fortunes.

    2. Orígens i Establiment a Cuba

    A principis del segle XIX, Pau Samà i Parès arriba a Cuba, fundant una casa de comerç. Va identificar ràpidament el lucratiu negoci del comerç d’esclaus. Salvador Samà i Martí va arribar el 1817.

    Van fundar Samà Hermanos (Pau Samà i Parès i Josep Samà i Domènech). L’empresa de Pau Samà va arribar a generar beneficis extraordinaris:

    Benefici en 2 anys de la companyia de Pau Samà:

    255%

    (Font: Document d’investigació)

    Fites Primerenques Clau:

    1814

    Pau Samà i Joan Samà i Vilardell reclamen indemnització per un vaixell negrer capturat.

    1820

    Pau Samà i Joan Samà i Vilardell catalogats entre els principals negrers de Cuba.

    El comerç d’esclaus va ser central i altament rendible per als Samà des dels seus inicis, impulsant la seva acumulació de capital.

    3. Expansió del Negoci Esclavista

    La implicació dels Samà va créixer al llarg del segle XIX, amb diversos membres i estructures empresarials adaptant-se, fins i tot a la il·legalitat del tràfic.

    Figures Centrals i Rols:

    Membre Període Principal Evidència Clau en Negoci Esclavista
    Pau Samà i Parès Principis s. XIX – 1832 Primers negrers, benefici 255%, vaixell capturat (1814).
    Joan Samà i Martí c. 1824 – 1835 Capità del vaixell negrer Non Plus Ultra (1816).
    Josep Samà i Martí Actiu des de c. 1816 Receptor d’esclaus (Non Plus Ultra, Noticioso), va operar clandestinament.
    Salvador Samà i Martí 1811 – 1866 Navilier (tràfic), proveïa ingenis, venia “tasajo”, propietari d’ingenis (1857).
    Antoni Samà i Urgellès Actiu c. 1866 Administrador de Samà i Cia, “relació directa amb la trata” (1866).

    Evolució Empresarial:

    Samà Hermanos

    (Principis s. XIX)

    Samà, Hermanos y Sobrinos

    (1826)

    Samá, Sobrino y Cía

    (Posteriorment)

    Van participar també en companyies mixtes com Samà, Raventós y Cía, col·laborant amb altres indianos.

    Les operacions incloïen capitanejar vaixells negrers (ex. Non Plus Ultra, Noticioso), proveir esclaus a ingenis i operar clandestinament després de la prohibició. Salvador Samà i Martí va exemplificar una integració vertical i horitzontal en l’economia esclavista.

    4. Presència i Influència a la Cuba Colonial

    Salvador Samà i Martí va assolir gran prominència social i política. La seva influència va facilitar els seus negocis, incloent el tràfic d’esclaus.

    Salvador Samà i Martí: Càrrecs i Títols Destacats

    • Coronel de Milícies de l’Havana
    • Cònsol i prior del Reial Tribunal del Consolat
    • Consiliari de la Reial Junta de Foment
    • Conseller d’Hisenda
    • Senador vitalici del Regne d’Espanya
    • Marquès de Marianao (concedit el 1860)

    Antoni Samà i Urgellès va ser Marquès de Samà. Aquestes distincions reflecteixen l’estatus assolit.

    Propietats i Inversions: Salvador Samà i Martí posseïa cases a l’Havana, una finca a Bacuranao i, des de 1857, ingenis sucrers (tot i que els noms específics no estan detallats en les fonts primàries de l’informe). Es va dedicar a la importació (vins, carbó) i va ser prestador.

    Es van integrar en l’elit cubana, amb aliances com la de Salvador Samà amb Julián Zulueta. La riquesa derivada de l’esclavitud no va impedir el seu ascens social.

    5. Fi del Tràfic i Abolició de l’Esclavitud

    El segle XIX va veure canvis radicals en la legalitat de l’esclavitud.

    Fites Legals Clau:

    1820

    Espanya declara il·legal el tràfic transatlàntic d’esclaus. La prohibició va ser incomplida sistemàticament durant dècades. Els Samà (ex. Josep Samà i Martí) van operar en la clandestinitat.

    1866

    L’empresa “Samà i Cia” (Antoni Samà i Urgellès) encara mantenia “relació directa amb la trata”.

    1886

    Abolició definitiva de l’esclavitud a Cuba.

    Adaptació: Després de l’abolició, les fortunes Samà, ja diversificades, es van reorientar a altres sectors: comerç lícit, finances, propietats, indústria a Catalunya.

    Salvador Samà i Torrents (II Marquès de Marianao) va tenir carrera política i va advocar per la independència de Cuba. La influència econòmica va persistir gràcies al capital acumulat i “rentat” a través d’inversions legítimes.

    6. Llegat Econòmic i Memòria Històrica

    Les fortunes dels Samà, originades en gran part en l’economia esclavista cubana, es van reinvertir massivament a Catalunya, deixant un llegat visible i generant un debat actual sobre la memòria històrica.

    Reversió de Fortunes a Catalunya (Vilanova i la Geltrú, Barcelona):

    🏠 Immobiliari

    Propietats urbanes i rústiques (ex. “Sínia del Indiano”).

    🏭 Industrial

    Empreses tèxtils (Sogas Batllori y Cía, Miquel Puig y Cía).

    🏦 Financer

    Participació en el Banc de Vilanova (Antoni Samà i Urgellès).

    🏛️ Filantropia i Obres Públiques

    Finançament d’esglésies, Hospital de Vilanova, Biblioteca Museu Víctor Balaguer, Parc Samà (Cambrils).

    “Van arribar a ser els homes més rics i poderosos de Vilanova i la Geltrú… Van construir grans mansions, fàbriques, escoles, monuments, teatres, museus, edificis públics, carrers, places i fins i tot van portar el ferrocarril a la ciutat.” (Font: vilanova.blog)

    Debat Actual: Avui existeix una revisió crítica de l’origen esclavista d’aquestes fortunes. Publicacions i estudis (ex. “Negreros y esclavos”) exposen la implicació de famílies com els Samà. La placa a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, amb noms com Antoni Samà i Urgellès i el Marquès de Comillas (ambdós vinculats a l’esclavisme), és un punt de reflexió. Aquest llegat és ambigu: progrés material vs. costos humans.

    7. Conclusió

    La família Samà va tenir una profunda implicació en l’economia esclavista de Cuba al s. XIX. Figures com Pau, Joan, Josep i Salvador Samà i Martí van liderar negocis que incloïen el tràfic de persones, generant enormes fortunes.

    Després de l’abolició (1886), el capital acumulat, ja diversificat, es va reinvertir a Catalunya, deixant un llegat econòmic i patrimonial durador.

    La història dels Samà il·lustra la interconnexió entre capitalisme, colonialisme i esclavitud. El seu estudi exigeix una reconsideració crítica de les narratives històriques, reconeixent tant les contribucions materials com els immensos costos humans.

    Infografia basada en l’informe d’investigació sobre la família Samà i l’esclavitud a Cuba. Creada amb finalitats educatives i informatives.

    Les visualitzacions de dades quantitatives específiques (gràfics) es van ometre a causa de la manca de dades numèriques precises per a aquests gràfics en l’informe font.

    Casa dels Marquesos de Marianao2

    Angel Gutierrez Fernandez: “Construïda el segle XIX, van ser propietaris en diferents èpoques tres dels Marquesos de Marianao:
    el 1864, Salvador Sama Martí;
    el 1887, Salvador Samà i Torrents; i
    el 1934 – Guerra Civil -, Salvador Samà i de Sarriera,
    segons dades de la antiquíssim Registre de Propietat Colonial del Sud, presos al municipi de la Lisa.
    Cristina Rodriguez. Arquitecta, l’Havana: “Ubicada a l’avinguda 57 abans anomenada Sama, directament la primera paral·lela a 51, baixant la lona de Marianao cap al lloc de la Lisa, al barri Pocito. La imatge que presenta ara és molt diferent de l’original, ocupava de 57 l’entrada fins a 51 el fons. Després va ser del banquer Hidalgo pare de Lili la propietària de la mansió del Vedado on avui hi ha el Centre Fidel Castro. La casa de Sama després va ser ocupada per una tabaqueria i va començar la seva modificació i decadència”.
    Jorge Barcelo Sanchez de Verona: “El 2023 era propietat de la restauradora i decoradora Marta Escobar que a més va ser l’artífex que va salvar aquesta propietat de la destrucció total, és la senyora que es veu a la foto parada a la porta, mereix sens dubte premi per la seva obra”.

    Josep Samà, indià, des del 1858 marit amb 36 anys de Rafaela Torrents amb 21, i que va tenir el 1852 una filla no reconeguda d’una relació a Cuba, va morir soprenentment dos mesos abans que el seu oncle, Salvador Samà i Martí, el maig de 1866 a l’edat de 43 anys. D’aquesta manera l’herència i el títol de marquès de Marianao van passar a un nen de cinc anys amb una mare jove de 26 anys intel·ligent i ambiciosa.

    Va ser una dona de negocis que va gestionar una fortuna, va adquirir el Mas Samà a Cambrils el 1872 segons una primera referència, que li va proporcionar una posició econòmica molt destacada i amés va poder obrir o tancar camins al camp de la política i aconseguir poderosos “amics” com Victor Balaguer que va llançar la carrera política del seu fill com a diputat.

    L’ennobliment complet dels Samà-Torrents va ser pel de Marquesa de Villanueva i la Geltrú que va aconseguir Rafaela un any després celebració de l’Exposició del 1888.

    Rafaela Torrents i Higuero va amassar la fortuna I influència què va rebre Salvador Samà i Torrents
    – Dona de Josep Samà Mota (pare de mort temprana de Salvador Samà i Torrents).

    Va atorgar el títol de marquès de Villanueva i Geltrú, cinquena ciutat de rellevància a Catalunya al seu moment, títol originari de la família Samà.
     – Administrà la fortuna en enviudar. Va obtenir els títols, fortuna i influències polítiques de Salvador Samà i Torrents durant la Restauració Borbònica.
    – Valors de “pau i l’ordre aristocràtics” (va renyar a una nena estudiant de 10 anys que més tard seria a la futura líder anarcosindicalista Teresa Claramunt).

    La vinculació concreta amb Sant Boi es troba en el cognom de la mare de Salvador Samà i Torrents. Rafaela Torrents i Higuero era filla de la casa de Can Torrents a Sant Boi de Llobregat. Salvador Samà va heretar diverses possessions, incloent la finca on va fer construir el Parc de Marianao. El seu títol complet abastava no només el segon marquesat de Marianao sinó també el marquesat de Vilanova i la Geltrú i la prestigiosa designació de Gran d’Espanya, cosa que significava el seu estatus elevat dins la noblesa espanyola. 

    Can Torrents, dipòsit d’història i artefactes locals, és on actualment es troba la seu del museu i de l’arxiu històric de Sant Boi de Llobregat. Aquesta casa ancestral és un edifici significatiu, amb els seus orígens al segle XVI. Era propietat de la família Martí abans de passar a la família Torrents per herència materna. Una altra referència de les propietats dels Torrents a Sant Boi la trobem a l’inventari de l’Arxiu documental de Can Papiol (5.2.2.3.3. Pacte de masoveria fet entre Joan Torrents i Papiol i Francesc Farrés del mas de les Rafoles de Sant Boi de Llobregat. 1850-1852).

    Salvador Samà i Torrents, amb 18 anys, Marquès de Marianao i Villanueva i la Geltrú, i Gran d’Espanya  va passar a ser el segon contribuent al fisc a Barcelona, ​​només superat per l’indià Josep Xifré.

    Salvador de Samà i Torrents va néixer a Barcelona el 17 d’abril de 1861, i va morir a la mateixa ciutat el 28 de juny de 1933. Va heretar la fortuna del seu oncle-avi, Salvador Samà i Martí, La seva mare li va gestionar el seu futur: negocis, propietats, títols (Marquès de Marianao i de Vilanova i la Geltrú, i Grande de Espanya pels Borbons), i influència política de la mà de Víctor Balaguer.

    Cronologia dels marquesos de Marianao

    MarquèsDatesMatrimonisFets Vitals i Context
    Salvador Samà i Martí1797-1866Solter, sense descendentsVa fer fortuna a Cuba i va ser nomenat Marquès de Marianao (avui districte de La Habana)
    Salvador Samà i Torrens1861-1933Maria dels Dolors Sarriera i MilansRafaela Torrents, mare, li va donar una vida de gran influència política a la Restauració Borbònica i va tenir una aproximació al catalanisme autonòmic. Enterrat al Cementiri del Poblenou.
    Salvador Samà i Sarriera1935-1948Maria de les Mercedes Colly CastellCondemnat pel franquisme per Maçó, es va traslladar a Cuba durant la Guerra Civil i va perdre la Finca de Marianao.
    Salvador Samà i Coll1955-1976Solter, sense descendentsLi va tocar viure el franquisme i la transició democràtica.
    Jaume Samà i Coll1978-1979Solter, sense descendentsLi va tocar viure a transició democràtica.
    Maria Victòria Samà i Coll (hermana)1981-1992José de Fontcuberta y CasanovaPrimera Marquesa que va transmetre el marquesat als Fontcuberta.
    Alfons de Fontcuberta i de Samà1938- 2001María Isabel Juncadella i García-BlascoRealitzà el segon gran canvi del parc: el reestructurà, invertí en maquinària, plantà nous arbres (ametllers i presseguers), i comercialitzà productes a l’engròs. El convertí en un Parc d’Oci turístic.
    Mariana de Fontcuberta y JuncadellaActualitat (2025)Actual marquesa des de l’any 2002, conserva la casa del Parc Samà de Cambrils.

    Referències:

    1. Entrevista Carles Vallejo (SantBoi[.Tv]) a Carles Serret (AHMSB)
    2. Font: Informe detallat amb Gemini Deep Search
    3. Font: Angel Gutierrez Fernandez (Expert d’un grup de microhistòries cubanes a Cuba)
    4. La historiadora Laura Vicente transcendeix la seva figura i la seva capacitat sobreposar-se com a dona a les estretors del Segle XIX:
      https://pensarenelmargen.blogspot.com/2014/01/los-poderes-de-una-dona-de-classe.html
      https://pensarenelmargen.blogspot.com/2014/02/los-poderes-de-una-dona-de-classe.html
      https://pensarenelmargen.blogspot.com/2014/02/los-poderes-de-una-dona-de-classe_8.html