Fets: La proclamació pel Parlament de la República de Catalunya es un fet històric incontestable. És l’eufòria d’un Procés planificat per forces socials i polítiques que han aconseguit engrescar la meitat de la societat catalana en els últims anys. Resultats: magna incertesa en els camins a recòrrer, i imposició de la llei de l’Estat espanyol, qui té tots els instruments avalats internacionalment per aturar-la.
La deconstrucció sociopolítica espanyola del règim del 78
En el 1975 amb ‘Ha muerto el Caudillo, viva el Rey’ es proposava un cicle de transformació radical en seu moment de la realitat espanyola. Parlem de deixar enrera un estat d’arrels fascistes per avançar en un Estat modern i democràtic de tall europeu. Les generacions què en el seu moment van lluitar per arribar a aconseguir aquestes fites troben, amb totes les seves imperfeccions, que es va poder possar unes noves bases d’una nova societat d’un benestar posterior.
Com s’ha anat degradant aquest Estat espanyol? El bipartidisme Partit Popular (primer Alianza Popular anticonstitucionalista) i el Partido Socialista Obrero Español (aquí Partit dels Socialistes de Catalunya) s’han anat alternant amb majories polítiques. Les nacionalitats basques i catalanes ha tingut en canvi Governs soberanistes propis durant dècades. S’ha viscut un incrementat del benestar participant del creixement econòmic internacional, però amb aspectes crònics propis no resolts: l’ocupació i la vivenda. Però alhora totes les noves institucions creades han generat una participació política moguda per l’interés propi generant clientelisme polític i corrupció. El punt d’inflexió en aquest aspecte va ser el ‘Pacte del Majestic’: el govern de Jordi Pujol que governava Catalunya signa els acords amb Rodrigo Rato, futur ministre d’economia, per permetre arrivar al poder al Partido Popular d’Aznar. Aquest ‘nou’ govern de l’Estat va estendre les formes de govern del ‘pujolisme’ per tot Espanya. En la seva majora aquell govern es troben imputats pels casos de corrupció que com a mestàstasi es va donar en tots els nivells de les administracions (Estat, governs autonòmics, diputacions i municips).
Com a ciutadà del mòn crec en la llibertat individual
d’ón sorgeix la capacitat per a crear grans comunitats
de pau i benestar, i per ende, de convivència.
De la globalització a la crisi profunda internacional
Mentres Espanya evolucionava en un estat descentralitzat, què passava al mòn?. Les revolucions neoliberals dels 80 amb Tatcher (Regne Unit) i Reagan (Estats Units) provoquen l’inici del regnat de l’economia del lliure canvi i la desregulació de la indústria financera. Associat amb l’enfonsament de l’imperi del ‘comunisme real’ al voltant de l’òrbita de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS), provocarà que la globalització s’imposi com a model de desenvolupament internacional creant grans àrees econòmiques continentals. La Unió Europea i Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord van creixent en número d’estats membres any rera any, amb els nous creats en l’àmbit dels païssos de l’est.
A les portes del Segle XXI s’arriva a un clímax econòmic tal que més del 90% de mercat es mou a través del crèdit amb productes financers impagables i què inflama la bombolla immobiliària. Ens deixa aquests principals factors:
- Un món globalitzat al voltant d’una indústria financera lliure
- La crisi profunda: període de nous moviments i canvis
- El sistema financer intervingut políticament amb les fundacions financeres, les ‘Caixes d’estavis’, No oblidem Bankia!
- L’evolució del sentiment independentista català
- Dels nacionalismes ultres als regionals: sortides tangents?
- ¿I les mobilitzacions ciutadanes locals?
