En el día que es celebra la II República Espanyola, pot estar bé recordar com es vivia a Sant Boi de Llobregat els anys anteriors on estava una Dictadura amb el beneplàcit de l’aristrocracia (com el Marqués de Marianao), monarquia i exèrcit…

¿Com descriu la IA a Sant Boi fa 100 anys? Gemini ens ho descriu així:

Imagina’t una escena panoràmica de Sant Boi sota la llum del migdia d’abril. En primer pla, veiem els camps fèrtils del delta del Llobregat, amb agricultors treballant la terra, potser recol·lectant les primeres hortalisses de la temporada, simbolitzant la base agrària tradicional de la vila.

El poble s’estén més enllà. L´imponent campanar barroc de l´església de Sant Baldiri domina el perfil del nucli antic, representant la fe i la història arrelada. A prop, s’endevinen els carrers estrets del casc vell, com el carrer Major, amb gent movent-se a les seves feines diàries, però potser amb una atmosfera continguda, sense la garriga d’una festa.

Cap a un costat, es distingeix la silueta del grandiós Palau Marianao, envoltat dels seus jardins, un símbol del poder de l’elit i de les connexions amb la política nacional, tot recordant la seva suposada vinculació amb el cop de Primo de Rivera.

A l’horitzó, amb prou feines visibles, s’eleven les xemeneies d’una de les fàbriques tèxtils, indicant la incipient industrialització i la presència de la classe obrera, les organitzacions de la qual (com la CNT) operaven en la clandestinitat sota la repressió.

De lluny, al cim d’un turó (Montbaig), es perfila l’Ermita de Sant Ramon, un referent popular i paisatgístic.

Subtilment, en algun edifici oficial amb prou feines esbossat (potser l’Ajuntament), onejaria la bandera espanyola, imposada per la dictadura, en lloc de la Senyera prohibida, un recordatori visual del control centralista i la supressió de la identitat catalana.

El conjunt transmetria una sensació de contrast: la vida tradicional i rural al costat de la modernització industrial i la connexió amb Barcelona (suggerida per l’activitat econòmica orientada a la ciutat), tot sota un cel blau mediterrani però amb una ombra implícita d’autoritat i tensió política, reflectint la “calma superficial” imposada per la dictadura en un Sant Boi en cruïlla històrica.