• 🏰Marianao's: 📍Punt mut de 🔀 subversions al 📜 Segle XX - 📜Memòria i 🙏Homenatges - 🎬Realitzacions

    MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya – 1. Marianao’s: del 🌴somni colonial a➡️ l’epicentre modernista🏛️ i polític🗳️ (1866-1929)

    La història de la família Samà a Sant Boi de Llobregat, coneguts com a “Indianos” que van construir els majestuosos Parcs de Samà i el de Marianao, és un fascinant mirall de les convulsions del primer terç del segle XX a Espanya. Des d’una posició de poder i influència, arrelada en el seu origen colonial i la seva fortuna, els Marquesos de Marianao van veure com la Segona República, la devastadora Guerra Civil i la repressió de la dictadura franquista van erosionar dràsticament el seu llegat. En aquest article, explorarem el destí del II Marquès, Salvador Samà i Torrents, i el III Marquès, Salvador Samà i Sarriera, la vida del qual es va veure truncada per una inesperada condemna per maçoneria. Prepara’t per descobrir com la història d’una família il·lustre amb presència i llegat a Sant Boi visualitza les profundes divisions d’una època.

    1.1. QUI ERA EL MARQUÉS DE MARIANAO? Els Marianao esclavistes i Rafaela Torrents i Higuero (Segle XIX)
    1.2. ELS PALAUS I ELS PARCS DELS INDIANOS SAMÀ (Cambrils més modernista i Marianao mès medieval i gòtic)
    1.3. MENYSPREU DELS SAMÀ A SANT BOI (incita la independència de Cuba i indiferència dels sacrificis dels santboians del 98)
    1.4. INFLUÈNCIES DELS SAMÀ (repressió a l’anarcosindicalisme creixent i seu de Primo de Rivera)

    Vïdeo PodCast VOSC “SAMÀ, THE END” (LA FI DELS SAMÀ A SANT BOI (la II República i la LRMC – Llei de Repressió de la Maçoneria i el Comunisme)

    Dades Biogràfiques i Familiars Clau dels Marquesos de Marianao (II i III)

    CriteriSalvador Samà i Torrents (II Marquès de Marianao)Salvador Samà i Sarriera (III Marquès de Marianao)
    Naixement/Mort17 d’abril de 1861 – 28 de juny de 193311 de desembre de 1884 – 21 de desembre de 1948
    TítolsII Marquès de Marianao (Grande d’Espanya), I Marquès de Vilanova i la GeltrúIII Marquès de Marianao (Grande d’Espanya), II Marquès de Vilanova i la Geltrú
    Rols PolíticsDiputat per Vilanova i la Geltrú (1886, 1889), Gandesa (1891-1896, 1896); Senador (1898-1923); Alcalde de Barcelona (1905-06, 1910-11); Membre del Partit LiberalDiputat per Tortosa/Vendrell (1910, 1916, 1918); Senador per la Lliga Regionalista (1919); Monàrquic, de Dretes, Primorriverista
    Estat MaçònicNo s’esmentaEx-Mestre Masó
    Condemna FranquistaNo aplicable (mort abans)Condemnat el 1941 a 20 anys i 1 dia de presó per Maçoneria
    EsposaMaría de los Dolores Mercedes Magdalena de Sarriera de Miláns 3María de las Mercedes Coll i Castell
    FillsSalvador Samà i Sarriera, María Josefa Samà i SarrieraSalvador Samà i Coll, Jaime Samà i Coll, María Victoria Samà i Coll

    Salvador Samà i Torrents, el II Marquès de Marianao, va ser una figura central durant el període de la Restauració borbònica a Espanya. Nascut el 1861, va heretar el títol el 1866 i va obtenir la Grandesa d’Espanya el 1893. Fill de Josep Samà Mota i Rafaela Torrents Higuero (primera marquesa de Vilanova i la Geltrú) es va casar amb Maria Dolors Sarriera, i van tenir dos fills, Salvador i Joaquim. A més, els registres històrics indiquen que va tenir dos fills més, Pere (1901) i Maria (1905), amb la minyona del Parc Samà, la senyoreta Borràs. Aquest aspecte de la seva vida personal proporciona una visió més matisada de l’individu més enllà dels seus rols públics.

    La seva extensa carrera política inclou ser Diputat a Corts, Senador del Regne i, notablement, Alcalde de Barcelona en dues ocasions. Com a promotor del Parc Samà el 1881, va crear un espai que evocava la Cuba colonial i servia de lloc per a reunions polítiques i visites reials.

    Malgrat ser descrit com a “conservador en política” i un pilar de l’antic règim que la República pretenia desmantellar, Samà i Torrents també era vist com a “avançat al seu temps” i “cosmopolita”. Aquesta dualitat el va situar en una posició complexa davant l’arribada de la Segona República Espanyola el 14 d’abril de 1931. 

    “La República, proclamada el 1931, va representar una ruptura radical amb el sistema monàrquic, amb l’objectiu de dur a terme reformes liberals, atorgar autonomia regional i separar l’Església de l’Estat.”

    La República va impulsar reformes ràpides i profundes, especialment les que afectaven l’Església i la propietat de la terra, la qual cosa va generar una polarització significativa i un descontentament creixent entre les faccions conservadores. Salvador Samà i Torrents va morir el juny de 1933, durant aquest període de tensions creixents, però abans de l’esclat de la Guerra Civil. La seva mort el va estalviar de la violència directa i la persecució que patiria la seva generació i el seu fill.

    El destí de Salvador Samà i Sarriera, el III Marquès de Marianao, va ser marcat pels esdeveniments més tràgics del segle XX espanyol. Nascut el 1884, va heretar els títols el 1909. Políticament, era un “monàrquic i de dretes” i fins i tot “primorriverista”, mostrant el seu suport a la dictadura de Primo de Rivera. 

    Les propietats de la família a Sant Boi també van patir. El Parc Samà va ser “confiscat pel Comitè Antifeixista de Cambrils” el 1936 i utilitzat per a fins militars, convertint-se en un “Hospital de Sang”. A més, Salvador Samà i Sarriera “es va desfer de les propietats santboianes” durant la Guerra Civil, una acció que suggereix una alienació estratègica o forçada davant la inestabilitat. Va marxar el 1934 a la seva casa de Marianao de La Habana (Cuba) on probablement va malvendre les seves propietats.

    “Malgrat ser un ‘monàrquic i de dretes’, haver estat ‘perseguit pel Front Popular’ i ‘col·laborador del Bando Nacional’, va ser ‘condemnat per les autoritats franquistes a 20 anys i un dia de presó per delicte de maçoneria’ el 1941.”

    L’any 2009 no teníem només que sospites per totes les relacions que havien al voltant dels Samà. Anys més tard un estudi del 2020 reforça la idea sobre la relació amb la maçoneria i que va servir com a argument per perdre la titularitat de la Finca de Marianao a favor del seu administrador el senyor Bordoy amb el supot de les estructures polític-financeres del franquisme.

    1.5. CARLES SERRET: (Actualització 2021):

    “El mes de gener de 2020 es va formular, en una sessió plenària de la nostra Corporació Municipal (Sant Boi de Llobregat), una pregunta sobre la presència maçònica a la nostra vila durant el període de la Segona República (1931-1939). Traspassada aquesta demanda a l’Arxiu Històric Municipal, ens vàrem haver d’activar per rescatar aquelles petites petjades que ja coneixíem i fer un estat de la qüestió sobre un tema pràcticament desconegut. La investigació ha donat els seus fruits, interessants però potser no tant saborosos com ens hauria agradat i, ara, amb noves informacions, ja estem en disposició de parlar de personatges locals i de dos de forans –estretament vinculats amb Sant Boi–, d’un “triangle” (cèl·lula maçònica) a la vila i, fins i tot, d’un objecte: un artístic penjoll, recuperat en una intervenció arqueològica al jaciment del Benviure.”
    … 
    “Salvador Samá de Sarriera (Vinyols i el Arcs, 1885 – Barcelona, 1948), III marquès de Marianao, II marquès de Vilanova i la Geltrú, comte de Solterra i Gran d’Espanya, fou un famós aristócrata vinculat al liberalisme moderat. Tot i haver donat suport al cop d’estat de Primo de Rivera (1923) i haver-se adherit a l’Alzamiento (1936) i al qual serví –com a espia– des de París, no va poder mantenir-se al marge de la repressió i va ser encausat i condemnat (a 20 anys de presó) pel delicte de maçoneria, el 1941.” 3

    Ingrés a la maçoneria
    Salvador Samà i Sarriera  va ser iniciat a la maçoneria a l’abril de 1932, a la lògia “La Unión” nº 88 de Madrid, dependent de la Gran Lògia Espanyola, amb el nom simbòlic de “Byron”.Posteriorment, va ser exaltat al grau de mestre maçó al novembre-desembre de 1933. 1

    Condemna durant el franquisme
    Després de la promulgació de la Llei per a la Repressió de la Maçoneria i el Comunisme de 1 de març de 1940, va ser condemnat per delicte de maçoneria el 1941. 2 Tot i haver enviat una declaració-retractació des de Suïssa, on residia, confessant el seu ingrés a la lògia i el seu posterior abandonament, va ser finalment recluit a la seva casa espanyola on va morir el 1948. 

    El que el va fer un objectiu inesperat va ser la seva condició d'”ex-maestro masón”. El General Franco sentia una “obsessió malaltissa” per la maçoneria, a la qual vinculava amb una “conspiració judeo-maçònica” i el “bolxevisme”. Després de consolidar el seu poder el 1939, Franco va prohibir la maçoneria i va crear el “Tribunal Especial per a la Repressió de la Maçoneria i el Comunisme” el 1940.

    Salvador Samà i Sarriera, III Marqués de Marianao:: Mirall de les Convulsions del Segle XX a Catalunya tras la Guerra Civil

    Aquesta condemna, el 1941, va ser un testimoni de la naturalesa extrema i sovint irracional de la repressió franquista, que va prioritzar la “puresa ideològica” sobre les aliances polítiques tradicionals.

    Salvador Samà i Sarriera va morir el desembre de 1948, havent patit la pèrdua de patrimoni i influència. La combinació de la confiscació republicana i la repressió franquista va portar a una erosió sistemàtica de la riquesa i la presència física dels Samà a Sant Boi. La línia masculina directa dels Marquesos de Marianao va finalitzar amb els seus fills, Salvador i Jaime Samà i Coll, que van morir solters i sense descendència, passant el títol a una branca femenina i marcant el final d’una era.

    El Final dels Samà a Marianao (Sant Boi)

    República, Maçoneria, Franco i Mort: La Caiguda d’una Dinastia Local

    Els Samà: Propietaris i Poder a Marianao

    La família Samà, amb el seu origen “Indiano” i la seva vasta fortuna, va establir una presència significativa a Marianao, Sant Boi de Llobregat. Les seves propietats i la seva influència van marcar el paisatge i la vida social de la zona durant la Restauració, convertint-los en una de les famílies més destacades de la burgesia catalana.

    El II Marquès, Salvador Samà i Torrents, va ser una figura clau en l’establiment d’aquest poder local, que es veuria desafiat amb l’arribada de la Segona República.

    Presència dels Samà a Sant Boi

    Gran

    Extensió de propietats i influència social.

    1931

    Any de la proclamació de la II República, inici del canvi.

    Cronologia de la Despossessió a Marianao

    1931: La República i l’Erosió del Poder Local

    Amb la proclamació de la II República, les reformes agràries i la nova política municipal van començar a minar l’hegemonia de les grans famílies propietàries a llocs com Marianao.

    1933: Mort de Salvador Samà i Torrents

    El II Marquès mor, deixant al seu fill un llegat immens però en un context polític i social cada vegada més inestable a Espanya i, per extensió, a Marianao.

    1936: Ús i Confiscació de Propietats a Sant Boi

    Amb l’esclat de la Guerra Civil, les autoritats republicanes van fer servir les propietats dels Samà a Marianao com a hospital de salut mental i tanatori improvisat. El Parc Samà, per la seva banda, va ser confiscat. Salvador Samà i Sarriera s’exilia.

    1941: Condemna Franquista del III Marquès

    Malgrat la seva ideologia conservadora, Salvador Samà i Sarriera és condemnat per la maçoneria, un cop més a la reputació i al futur de la família, incloent les seves aspiracions de recuperar el control a Marianao.

    1948: Mort de Salvador Samà i Sarriera

    El III Marquès mor, havent perdut gran part del seu patrimoni i influència a Marianao, Sant Boi, i sense haver pogut restaurar completament l’ordre previ a la guerra.

    1979: Final de la Línia Directa a Marianao

    Amb la mort de Jaime Samà i Coll, V Marquès, sense descendència, la línia masculina directa dels Samà s’extingeix. El cognom Samà deixa de ser el titular principal del marquesat, marcant el final d’una era per a la família i la seva connexió directa amb Marianao.

    Salvador Samà i Sarriera: El Maçó Condemnat per Franco

    La història de Salvador Samà i Sarriera és un testimoni de la complexitat de la Guerra Civil i la postguerra. Malgrat ser un monàrquic i de dretes, la seva pertinença a la maçoneria el va convertir en objectiu de la repressió franquista, afectant directament la seva capacitat per recuperar el seu estatus i propietats a Marianao.

    Perfil Polític

    • Monàrquic
    • De Dretes
    • Primorriverista
    • Col·laborador del Bàndol Nacional
    +

    L'”Enemic” Interior

    🏛️

    Ex-Maestro Masón

    ⬇️

    Conseqüència: Condemna i Pèrdua

    20 anys i 1 dia

    de presó per delicte de Maçoneria, amb impacte directe en els seus béns a Marianao.

    Les Esposes i Famílies: Un Llegat Fragmentat

    La continuïtat de la família Samà a Marianao depenia de la successió. Les esposes de Salvador Samà i Torrents i Salvador Samà i Sarriera van jugar un paper en la preservació del patrimoni familiar, tot i que les circumstàncies històriques van dificultar-ho enormement.

    2

    Marqueses de Marianao (II i III)

    amb les seves respectives esposes, que van viure el declivi familiar.

    El Final de la Línia Directa a Marianao

    La manca de descendència masculina directa va significar que el títol nobiliari i, per extensió, la influència directa del cognom Samà a Marianao, passaria a una branca femenina, els Fontcuberta, diluint la presència original dels Samà.

    Aquesta infografia il·lustra com els esdeveniments de la República, la Guerra Civil i la dictadura franquista van posar fi a la influència i la presència directa de la família Samà a Marianao (Sant Boi), marcant el final d’una era.


    Referències:

    1. Javier Alvarado Planas, Masones en la nobleza de España, Madrid, 2016, pp. 379-394. 130 (a la pàgina dialnet, es parla d’aquest text)
    2.Article “Un monàrquic de dretes condemnat per maçó el 1941; el marquès de marià i de vilanova i geltrú – Sala V: Història de la maçoneria a Espanya” de la UNED, proporciona informació detallada
    3. El III Marqués de Samà (Salvador Samá de Sarriera) va ser condemnat per massó. youtu.be/46aRENRoAKo
    4. MAÇONS I MAÇONERIA A SANT BOI DE LLOBREGAT. Carles Serret i Josefa Huertas. 16 de nov. 2020 (Llibre)

    Aquest article sobre “El Final dels Samà a Sant Boi” serveix com a culminació dels temes explorats en els posts anteriors del capítol “MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya – 1. Marianao’s: del 🌴somni colonial a➡️ l’epicentre modernista🏛️ i polític🗳️ (1866-1929)“. La història de la despossessió i el declivi dels Samà és la prova tangible de com les profundes transformacions del segle XX a Espanya van impactar directament en l’antic ordre i les seves elits.

    1.1. QUI ERA EL MARQUÉS DE MARIANAO?
    Els Samà, amb el seu origen d'”Indianos” i la creació del títol de Marquès de Marianao vinculat a Cuba, van representar la forta connexió amb el somni colonial. Aquesta fortuna va cimentar el seu poder i la seva posició de burgesia terratinent i conservadora a Sant Boi.
    1.2. ELS PALAUS I ELS PARCS DELS INDIANOS SAMÀ
    El Parc Samà, símbol del seu poder i visió (fins i tot “avançat al seu temps”), es va convertir en un escenari de la seva pèrdua. La seva confiscació i ús militar durant la Guerra Civil simbolitza la fi del seu control directe sobre aquestes propietats, que eren tant el seu epicentre modernista com el reflex de la seva fortuna.

    1.3. MENYSPREU DELS SAMÀ A SANT BOI
    L’erosió de la influència dels Samà a Sant Boi, culminada amb la venda forçada o l’alienació de les seves propietats, mostra com la seva posició privilegiada no els va protegir de la inestabilitat. La seva història il·lustra la pèrdua de control que va afectar les grans famílies davant els esdeveniments polítics, obligant-los a desprendre’s de la seva base territorial.

    1.4. INFLUÈNCIES DELS SAMÀ
    La seva arrelada posició conservadora i la implicació en governs pre-republicans, amb figures com Salvador Samà i Torrents sent Alcalde de Barcelona i Salvador Samà i Sarriera sent “primorriverista, subratllen la seva vinculació amb l’ordre establert i, implícitament, les polítiques de control social davant el creixement de moviments com l’anarcosindicalisme.

    1.5. LA FI DELS SAMÀ A SANT BOI
    Aquest article ha detallat exhaustivament com la II República (amb la seva polarització i reformes) i, de manera més dramàtica, la Llei de Repressió de la Maçoneria i el Comunisme (LRMC) del franquisme, van ser els factors determinants en el final dels Samà com a força dominant a Sant Boi, culminant amb la condemna del III Marquès i la dissolució de la línia directa masculina.

    Cronologia d’Esdeveniments de la Família Samà i Fites Històriques Espanyoles (1860-1979)

    AnyEsdeveniment Família SamàFita Històrica Espanyola
    1860Creació del Marquesat de Marianao per Salvador Samà Martí (I Marquès)Inici del període de la Restauració borbònica (contextual)
    1861Naixement de Salvador Samà i Torrents (II Marquès)
    1866Salvador Samà i Torrents hereta el títol de Marianao
    1881Construcció del Parc Samà per Salvador Samà i Torrents
    1884Naixement de Salvador Samà i Sarriera (III Marquès)
    1893Concessió de la Grandesa d’Espanya a Salvador Samà i Torrents
    1909Salvador Samà i Sarriera es casa amb María de las Mercedes Coll y Castell; hereta els títols
    1910-1911Salvador Samà i Torrents exerceix com a Alcalde de Barcelona (segon mandat)
    1931 (Abril 14)Proclamació de la Segona República Espanyola
    1933 (Juny 28)Mort de Salvador Samà i Torrents (II Marquès)
    1936Parc Samà confiscat pel Comitè Antifeixista de Cambrils, utilitzat per a fins militars 1; Salvador Samà i Sarriera “es desfà” de propietats a Sant BoiInici de la Guerra Civil Espanyola
    1938Parc Samà esdevé un hospital de campanya
    1939Victòria de Franco, fi de la Guerra Civil; Franco prohibeix la Maçoneria
    1940Creació del Tribunal per a la Repressió de la Maçoneria i el Comunisme
    1941Salvador Samà i Sarriera condemnat a 20 anys i 1 dia per Maçoneria
    1948 (Desembre 21)Mort de Salvador Samà i Sarriera (III Marquès)
    1976Mort de Salvador Samà i Coll (IV Marquès), solter, sense descendència
    1979Mort de Jaime Samà i Coll (V Marquès), solter, sense descendènciaLa prohibició de la Maçoneria es declara inconstitucional

    #Sama #MarquesosDeMarianao #SantBoi #Marianao #HistoriaDeCatalunya #Indianos #SegonaRepublica #GuerraCivil #Franquisme #Maconeria #ParcSama #ElitesTradicionals #HistoriaEspanyola #TransformacioSocial

  • 📚Exemples d'IAG🤖🌱 - 🎬Realitzacions

    Les seqüències de la vida: IA i funcions vitals (néixer, créixer, reproduir-se, i…?)

    La vida, aquesta gran aventura plena d’alts i baixos, d’alegries i desgràcies, d’amors i desamors… i ara també d’Intel·ligència Artificial. Com està canviant la IA la nostra percepció de les seqüències vitals bàsiques, des del naixement fins… bé, fins on la tecnologia ens permeti arribar? Prepareu-vos per a un viatge a través de les funcions vitals humanes, amb un toc d’humor i una bona dosi d’IA.

    Les funcions vitals de l’home i la IA: d’estar a la ‘parra’ a morir ric d’avarícia

    L’home, aquest ésser complex que “d’estar a la parra” a somiar morir “ric d’avarícia” (o almenys, amb una bona pensió). La IA, per part seva, observa amb el seu imparcial ull digital. Analitza els nostres patrons de consum, prediu les nostres decisions financeres, i fins i tot podria, en un futur no tan llunyà, dissenyar un pla de vida perfecte per maximitzar la nostra riquesa (o la nostra felicitat, si el programem per això). Imaginin: una IA que et diu exactament quina carrera estudiar, quines inversions realitzar i quan jubilar-te per obtenir el màxim rendiment. Adéu a les decisions impulsives, hola a l’optimització existencial! Però, i l’espontaneïtat? I el plaer d’equivocar-se? La IA, per ara, no té respostes per a aquestes preguntes existencials, només algoritmes.

    De viure en un globus a ‘no viure’ per avarícia

    La IA també podria revolucionar el procés d’envelliment. Anàlisi predictius podrien identificar riscos de salut amb antelació, permetent intervencions primerenques i perllongant la vida sana. Tot i això, qui controlarà aquesta tecnologia? Es convertirà en un privilegi per a uns quants, exacerbant encara més les desigualtats? La imatge de l’home modern, optimitzat per la IA, podria ser una barreja fascinant i aterridora: un ésser immortal, eficient, però potser una mica… avorrit. Caldrà trobar un equilibri entre l’eficiència i la humanitat.

    Finalment, la IA podria fins i tot influir en la manera com entenem la mort. Podrem “pujar” la nostra consciència a un sistema digital? Serà possible una manera d’immortalitat digital? Aquestes preguntes, que abans pertanyien a l’àmbit de la ciència ficció, ara es debaten als laboratoris de recerca més capdavanters. La IA ens està obligant a replantejar-nos què significa ser humà, viure i morir.

    Les funcions vitals de la dona i la IA: dels biaixos costumistes als trets de l’edat (@KodyKurth)

    Les funcions vitals de la dona, sovint modelades per biaixos culturals arrelats i costumistes, estan sent reinterpretades a través de la lent de la IA. Durant segles, els rols de gènere han limitat les aspiracions i les oportunitats de les dones. La IA, si es programa correctament, podria ajudar a trencar aquestes barreres, oferint una anàlisi objectiva de les desigualtats i proposant solucions per a un futur més equitatiu. Però, compte, la IA també pot heretar i perpetuar aquests mateixos biaixos si no se l’entrena amb dades diverses i inclusives. Aquí és on la crítica i la vigilància són crucials.

    La dona tradicional

    La IA està transformant la indústria de la bellesa i ofereix eines que alteren l’aparença física. Aplicacions com l’esmentada Luma Dream Machine, mostrada per @KodyKurth, permeten modificar trets facials, jugant amb la idea de la bellesa i la joventut eterna. Això obre un debat fascinant sobre els estàndards de bellesa, la pressió social i l’acceptació d’un mateix. Estem creant una societat obsessionada amb la perfecció artificial? O simplement explorem noves formes d’expressió personal? La resposta, com sempre, és complexa.

    L’envelliment de la dona (@KodyKurth)

    El vídeo de @KodyKurth ens mostra un exemple tangible de com la IA pot modificar la nostra percepció de la bellesa i l’envelliment. La facilitat amb què es poden alterar els trets facials amb eines com la Luma Dream Machine planteja interrogants sobre l’autenticitat i la identitat a l’era digital. Fins on hem d’arribar a la recerca de la perfecció artificial? I quines conseqüències tindrà aquesta recerca a la nostra autoestima ia la nostra percepció de la bellesa natural?

    Les parelles: dels biaixos costumistes (@MeherAli) a casar-se amb un holograma (@C0Jm-nnSBAM)

    Les relacions de parella, tradicionalment definides per normes socials i expectatives culturals, són redefinides per la IA. @MeherAli, en el seu treball sobre biaixos costumistes, ens recorda que la IA pot reflectir i amplificar les desigualtats existents en les relacions, si no se la programa amb cura. És crucial desenvolupar algoritmes que promoguin la igualtat i el respecte a les interaccions humanes, evitant la reproducció d’estereotips nocius.

    Les relacions ‘tradicionals’ de parella (@MeherAli)

    L’auge de la realitat virtual i la IA porta a noves formes d’interacció, fins i tot a la possibilitat de relacions amb entitats no humanes, com en el cas de la dona de Barcelona que es va “casar” amb un holograma, com es mostra a l’enllaç d’Instagram (@C0Jm-nnSBAM). És això el futur de les relacions? O una manera d’expressió artística que qüestiona els límits de la intimitat i l’amor? El debat és obert, i les implicacions socials i ètiques són profundes.

    Performance “M’he casat amb un holograma”….(@C0Jm-nnSBAM)

    La notícia del “casament” amb un holograma (passa als Estats Units i el Japó) ens presenta una realitat sorprenent i, alhora, pertorbadora. Aquest esdeveniment, encara que pugui semblar una performance artística, reflecteix un canvi en la manera com entenem les relacions i l’amor. La tecnologia ens ofereix noves possibilitats, però també ens planteja preguntes fonamentals sobre la naturalesa de l’enllaç humà i la recerca de la companyia. Què vol dir l’amor a l’era de la IA? Podrem trobar respostes satisfactòries a aquesta pregunta en un futur proper?


    La IA està reescrivint les seqüències de la vida, des del naixement fins a la mort, i més enllà. Tot i que ofereix oportunitats increïbles per millorar les nostres vides, també presenta desafiaments ètics i socials que hem d’abordar amb responsabilitat. El futur de la humanitat a l’era de la IA dependrà de la nostra capacitat per utilitzar aquesta tecnologia de forma ètica i equitativa, assegurant que serveixi a la humanitat i no al revés. El viatge continua i l’aventura tot just comença.


    *L’article ha estat una idea original i el desenvolupament de la redacció, i s’ha produït amb el suport d’eines informàtiques open-source d’IA.