La historiografia contemporània sobre la Guerra Civil espanyola ha dedicat dècades a documentar les ferides obertes en els fronts de batalla, la repressió política a les rereguardes i el patiment de la població civil sota el foc de l’aviació. Tanmateix, fins a dates molt recents, un dels capítols més obscurs i demolidors d’aquest període havia romàs pràcticament invisible: la mort massiva i silenciosa de milers d’interns en els hospitals psiquiàtrics de Catalunya. No es tracta de víctimes d’execucions sumàries ni de bombardejos directes, sinó d’un col·lectiu que va patir les conseqüències d’un col·lapse assistencial sense precedents, una fam estructural i un abandonament social que va derivar en una taxa de mortalitat que, en determinats centres, va superar amb escreix el setanta per cent de la població asilada.1
Aquest estudi pretén analitzar, a partir de les recerques inèdites de l’historiador Marcos Robles i les dades recollides per l’arxiver Carles Serret, els mecanismes que van convertir les institucions de salut mental en espais de mort durant el conflicte. La magnitud de la tragèdia, que s’estima en més de 5.700 víctimes arreu de Catalunya, no es pot desvincular de la vulnerabilitat extrema d’uns pacients que van ser els darrers en la llista de prioritats d’un Estat en guerra.
5700 muertos de hambre en psiquiátricos catalanes. PodCast IA (Cast.)Infografia sobre la investigació i fets relatats de les morts als psiquiàtrics cataluans durant la Guerra Civil
Protagonistes de la recerca i impulsors de la memòria
La recuperació d’aquesta història ha estat possible gràcies a la confluència de diversos esforços:
Antonio Blanco: El seu testimoni a través d’una carta a La Vanguardia denunciant la situació del seu avi va ser el motor emocional de la investigació recent.1
Carles Serret: Responsable de l’Arxiu Històric Municipal de Sant Boi, qui va detectar per primera vegada l’anomalia estadística en les xifres de mortalitat local fa deu anys.
Marcos Robles: L’historiador encarregat per la Direcció General de Memòria Democràtica de realitzar el primer inventari global de víctimes, rastrejant més de 5.700 noms en arxius de tot el país.
Besnets per la Dignitat: Plataforma de familiars, amb Francesc Martínez al capdavant, que reclama el dret a la informació i la senyalització de les fosses.
Quantificació de la tragèdia: La demografia de l’oblit
La investigació ha permès posar xifres a un fenomen que fins ara només s’intuïa de manera fragmentària. La mortalitat es va disparar a mesura que les reserves de queviures s’esgotaven i els malalts eren desprioritzats en el sistema de racionament.1
Centre Psiquiàtric
Localització
Defuncions Documentades (1936-1939)
Impacte Relatiu
Hospital de Sant Boi
Sant Boi de Llobregat
3.160
74% de mortalitat masculina 1
Institut Mental de Sant Andreu
Barcelona
776
~50% de mortalitat 1
Hospital Martí i Julià
Salt (Girona)
633
Mortalitat per desnutrició 1
Institut Pere Mata
Reus (Tarragona)
487
Centre evacuat el 1938
Total Global Estimat
Catalunya
5.736
Mortalitat estructural
Evolució cronològica (Dades globals)
Cartell de la Presentació de la Investigació En Dignitat als Morts al Psiquiàtrics catalans dudanta la Guerra Civil
L’any 1938 es va convertir en el “vèrtex de la tragèdia” a causa del tall de subministraments i l’arribada massiva de pacients evacuats d’altres zones 1:
1936: 197 morts.
1937: 872 morts.
1938: 1.681 morts.
1939: 410 morts (dades parcials fins al final de la guerra).
Històries amb nom i cognom: Testimonis de l’abisme
Per sota de les estadístiques hi ha trajectòries vitals que exemplifiquen les diverses formes de patiment que es van viure en aquestes institucions.
1. Sant Boi de Llobregat: Ruperto Blanco i Narcisa Casellas
A Sant Boi, el centre més gran de Catalunya, es troben casos paradigmàtics. Ruperto Blanco, avi de l’Antonio, va ser traslladat des de Sòria el 1926 i va morir el 1938 de pura inanició rere els murs de l’hospital.1 Per la seva banda, Narcisa Casellas representa la violència institucional contra les dones. Ingressada als 28 anys per motius “morals” i sota diagnòstics ambigus, va passar catorze anys tancada sense entendre la seva situació fins que va morir de gana el 1937.
Els 5.700 morts invisibles de la Guerra Civil
La fam va fer estralls als psiquiàtrics catalans entre el 1936 i el 1939, amb fins al 50% de mortalitat
Ramon Romeu i els morts del psiquiàtric de Sant Boi | Reportatges
Les dades provisionals assenyalen que més de 40 homes i dones de les Garrigues van morir a la institució de salut mental més gran del país durant la Guerra Civil.
Ombres als Psiquiàtrics Catalans durant la Guera Civil
2. Institut Mental de Sant Andreu (Barcelona): Josepa Balaguer
La Josepa Balaguer va deixar un testimoni escrit punyent. En les seves cartes, denunciava com els servien “un plat ple d’aigua” on pràcticament no hi havia pa, mentre les empleades es menjaven l’arròs espès i es quedaven els queviures per a les seves famílies. Va morir de desnutrició només cinc mesos després d’escriure el seu relat sobre com els empleats s’engreixaven mentre els interns es convertien en esquelets vivents.1
L’Holocaust Oblidat: Els 5.700 Morts dels Psiquiàtrics Catalans – El Liberal
Mentre la història oficial de la Guerra Civil a Catalunya es construeix sobre relats de fronts de batalla, bombardejos i repressió política, una veritat incòmoda roman sepultada sota un silenci còmplice: l’extermini sistemàtic de més de 5.700 persones als hospitals psiquiàtrics catalans entre 1936 i 1939. No van morir per les bales, sinó per la […]
3. Institut Pere Mata (Reus): La Rosa
En aquest centre, l’estigma i el silenci familiar van ser especialment densos. És el cas de la Rosa, la història de la qual ha estat recuperada pel seu net “Ber”. La Rosa va ingressar el 1934 i el seu rastre es va perdre entre silencis familiars que només explicaven que el seu marit havia mort en un bombardeig; de la seva mort al Pere Mata ningú en parlava, reflectint l’estigma que va esborrar aquestes víctimes del relat familiar.
🟠 L’estudi sobre els psiquiàtrics durant la guerra certifica que en alguns casos van morir més de la mitat d’interns
La recerca també recupera la identitat de les persones que hi van morir i inclou, per primera vegada, les llistes completes de víctimes
4. Clínica Torribera (Santa Coloma): Pau Vilaró i Frederic Vall·lamora
La mortalitat també va afectar col·lectius molt joves. Frederic Vall·lamora, un noi de només 17 anys procedent del Lluçanès, va morir a Sant Boi el febrer de 1938 per “diarrea i caquèxia” (desnutrició). A la Clínica Torribera, trobem el cas de Pau Vilaró i Guiu, un jove de 22 anys que va morir el juny de 1938 de tuberculosi pulmonar, una malaltia que feia estralls en uns organismes debilitats per la manca de calories.
Almenys 21 lluçanesos van morir als psiquiàtrics catalans durant la Guerra Civil – La Rella
La Direcció General de Memòria Democràtica ha publicat un informe que posa de manifest les més de 5.700 morts que hi va haver en aquests centres entre el 1936 i el 1939 La Direcció General de Memòria Democràtica de la Generalitat de Catalunya ha publicat aquest passat febrer l’informe Les institucions psiquiàtriques de Catalunya durant
La fam i el “doble abandonament”
La causa fonamental de la mortalitat no va ser d’índole psiquiàtrica, sinó física. Els certificats de defunció parlen de caquèxia, enterocolitis i pel·lagra, termes que amaguen la mort per gana. A l’hospital de Salt, els arxius mostren com es va passar d’una dieta amb carn de be a una basada exclusivament en pa i una mica de bacallà.1
Això respon al que Marcos Robles denomina el “doble abandonament”:
Abandonament Institucional: L’administració republicana va prioritzar els soldats i obrers de guerra, deixant els interns psiquiàtrics al final de la llista de subministraments com a “boques inútils”.5
Abandonament Familiar: L’estigma de la bogeria i el caos del conflicte van tallar els vincles familiars, fent que moltes víctimes morissin sense ningú que reclamés el seu cos.1
Control social i gènere: El psiquiàtric com a eina de repressió
Un aspecte fonamental que ha emergit de la investigació de Robles i del testimoni de familiars com Susana Casellas és l’ús del psiquiàtric com a instrument de control social, especialment contra les dones. Moltes de les víctimes invisibles no patien necessàriament patologies mentals greus, sinó que havien estat internades per raons “morals” o per no ajustar-se als cànons de conducta exigits a les dones de l’època.1
Aquest control sovint s’exercia a través del Patronat de Protecció a la Dona, una institució encarregada de vetllar per la “decència” i que enviava dones a centres psiquiàtrics si el seu comportament es considerava desviat.1 El cas de Narcisa Casellas és paradigmàtic: ingressada als 28 anys amb diagnòstics tan ambigus com “demència precoç” o “confusió mental per maternitat” (malgrat que no consta que tingués fills), va passar catorze anys tancada fins a la seva mort el 1937.1 En els seus expedients, recuperats ara per la seva reneboda, Narcisa afirmava repetidament que no entenia per què estava privada de llibertat.1 Aquest perfil de víctima revela que la mortalitat massiva va afectar no només malalts crònics, sinó persones que havien estat apartades de la societat per la seva pobresa, la seva dissidència moral o la seva vulnerabilitat familiar.
La fossa comuna de Sant Boi: Un memorial pendent
Sota la pèrgola del cementiri de Sant Boi es troba la que podria ser la fossa comuna més gran de la Guerra Civil a Catalunya, amb més de 3.000 persones enterrades, la gran majoria pacients psiquiàtrics. Actualment, aquest espai no té cap senyalització, un buit de memòria que la Generalitat s’ha compromès a reparar mitjançant la dignificació de les fosses i la digitalització dels expedients antics per permetre que les famílies tanquin el seu dol.
Fonts i Bibliografia
Per a la realització d’aquest estudi s’han consultat les següents fonts documentals i periodístiques
Robles, Marcos (2026):Les institucions psiquiàtriques de Catalunya durant la Guerra Civil (1936-1939). Informe oficial per encàrrec de la Direcció General de Memòria Democràtica, Generalitat de Catalunya.
Saura, G. i Fuentes, C. (2026): “Els 5.700 morts invisibles de la Guerra Civil”. La Vanguardia, 23 de gener de 2026.
Serret, Carles: Investigacions a l’Arxiu Històric Municipal de Sant Boi de Llobregat (Bases de dades de defuncions 1936-1939).
Buigues, Ricard (2026): “Més de 5.700 morts als psiquiàtrics catalans durant la Guerra Civil, la majoria per desnutrició”. 3CatInfo.
Franch, Xavier (2026): “Els noms de la fam al psiquiàtric de Sant Boi”. SomGarrigues, febrer de 2026.
Redacció La Rella (2026): “Almenys 21 llucanesos van morir als psiquiàtrics catalans durant la Guerra Civil”. La Rella, febrer de 2026.
Plataforma Besnets per la Dignitat: Documentació i testimonis recollits a besnetsperladignitat.cat.
Setmanari l’Ebre (2026): “Almenys 65 ebrencs van morir durant la guerra als psiquiàtrics de Sant Boi”.
El període comprès entre 1917 i 1923 a Catalunya va ser una època de convulsió social i política extrema, coneguda com el Pistolerisme. Aquesta “guerra social” va enfrontar obrers anarcosindicalistes i forces patronals i estatals, culminant en el cop d’estat de Primo de Rivera el setembre de 1923. En aquest escenari de tensió, figures de Sant Boi de Llobregat van jugar papers fonamentals i antagònics, des de la resistència obrera (Balbina Pi i Sanllehy) fins a la cúpula de la repressió. Aquest post explora el paper crucial de la família Samà, especialment el Marquès de Marianao, i la seva connexió amb la repressió de l’anarcosindicalisme i la gestació de la dictadura.
1.1. QUI ERA EL MARQUÉS DE MARIANAO? Els Marianao esclavistes i Rafaela Torrents i Higuero (Segle XIX) 1.2. ELS PALAUS I ELS PARCS DELS INDIANOS SAMÀ (Cambrils més modernista i Marianao mès medieval i gòtic) 1.3. MENYSPREU DELS SAMÀ A SANT BOI (incita la independència de Cuba i indiferència dels sacrificis dels santboians del 98)
1.4. INFLUÈNCIES DELS SAMÀ (repressió a l’anarcosindicalisme creixent i seu de Primo de Rivera)
1.5. LA FI DELS SAMÀ A SANT BOI (la II República i la LRMC – Llei de Repressió de la Maçoneria i el Comunisme)
Vïdeo PodCast VOSC “INFLUÈNCIES DELS SAMÀ (repressió a l’anarcosindicalisme creixent i seu de Primo de Rivera)1
L’ANARCOSINDICALISME A SANT BOI I LA REPRESSIÓ DELS SAMÀ
El Pistolerisme a Catalunya va ser una manifestació violenta de la profunda crisi del règim de la Restauració, exacerbada per les desigualtats econòmiques derivades de la Primera Guerra Mundial. Barcelona es va convertir en l’epicentre d’aquesta lluita, amb centenars de morts i ferits.1 El moviment obrer, liderat per la CNT i la UGT, buscava la millora de les condicions laborals i socials, mentre que la patronal, recolzada pels Sindicats Lliures i les forces de l’Estat, va respondre amb una repressió brutal.1
En aquest context, Sant Boi de Llobregat va veure emergir figures clau que representaven els dos pols del conflicte. D’una banda, Balbina Pi i Sanllehy (1896-1973), obrera tèxtil i destacada dirigent anarcosindicalista i feminista nascuda a Sant Boi.1 La seva militància activa a la CNT, la seva capacitat oratòria i la seva participació en campanyes contra la repressió, com la solidaritat amb els deportats a la Mola, la van convertir en un símbol de la resistència obrera.1 Els seus articles en premsa llibertària, sovint sota pseudònims, denuncien la violència patronal i estatal, oferint una perspectiva vital des de la base social.1
BALBINA I SANLLEHY ANARCOSINDICALISTA (CNT) I FEMINISTASAMA I TORRENTS, SALVADOR II MARQUES-DE-MARIANAO
Fons Documentals i Publicacions de Balbina Pi i Sanllehy i Salvador Samà i Torrents
Nom de la Figura
Tipus de “Papers” o Contribucions
Lloc/Institució on es troben
Rellevància per a l’Estudi del Pistolerisme
Balbina Pi i Sanllehy
Articles de premsa (llibertària), discursos, biografies.
Solidaridad Obrera, Nuestra Voz, La Colmena. Llibre “Balbina Pi i Sanllehy: una dona lliure” (Generalitat de Catalunya, Institut Català de les Dones). 1
Proporciona la perspectiva del moviment obrer anarcosindicalista i feminista, i la denúncia de la repressió.
Salvador Samà i Torrents (II Marquès de Samà)
Documents polítics (actes de diputat, senador, alcalde), patrimonials, referències en premsa de l’època, bibliografies.
Arxiu Històric Municipal de Sant Boi (Can Torrents, per connexió familiar). Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Parlament de Catalunya. Parc Samà (Cambrils). Real Academia de la Historia (biografia). 1
Il·lustra la participació de l’elit catalana en el règim de la Restauració i en la repressió del moviment obrer (lideratge del Somatén).
D’altra banda, Salvador Samà i Torrents (1861-1933), Marquès de Marianao i de Vilanova i la Geltrú, va representar el braç repressiu de l’elit.1 Aquest influent polític liberal i terratinent, amb una fortuna heretada de negocis colonials (inclòs el tràfic d’esclaus), va ser dues vegades alcalde de Barcelona i senador vitalici.1 La seva connexió amb Sant Boi es deu a la seva mare, de la família Can Torrents, que avui acull l’Arxiu Històric Municipal.1 El paper més destacat de Samà en la repressió va ser el seu lideratge del Somatén Barceloní sota el Governador Civil Severiano Martínez Anido.1 El Somatén, una milícia paramilitar, va actuar com a força de xoc contra el moviment obrer, alineant directament Samà amb la política de “crueltat” i l’aplicació de la infame “Ley de Fugas” de Martínez Anido, que va provocar centenars de morts extrajudicials.1 Aquesta participació activa de l’elit catalana en la repressió no era només una qüestió d’ordre públic, sinó una defensa dels seus propis interessos econòmics i socials davant l’amenaça de la mobilització obrera.1
Tipus de Mesura
Descripció
Període d’Aplicació
Conseqüències / Impacte
Suport als Sindicats Lliures
Respalda i legitima organitzacions patronals armades que actuaven com a trencavagues. 1
Novembre 1920 – Octubre 1922
Augment de la violència contra sindicalistes, desestabilització del moviment obrer. 1
Aplicació de la “Ley de Fugas”
Execucions extrajudicials on es simulava un intent de fuga del presoner per assassinar-lo. 1
1921-1922 (contundentment a Barcelona)
Represaliades prop de 1.000 persones; 267 morts, 583 ferits (segons dades oficials). Creació d’un clima de terror. 1
Repressió Generalitzada
Actuació caracteritzada per la “crueltat” i el suport a la repressió violenta del moviment obrer. 1
Novembre 1920 – Octubre 1922
Desarticulació de la conflictivitat laboral, però no la seva eliminació total. 1
Censura
Imposició de censura a la premsa, especialment llibertària. 1
Durant el seu mandat i posteriorment amb la dictadura
Limita la difusió d’idees anarcosindicalistes i la capacitat d’organització. 1
Deportacions
Deportació d’activistes i líders sindicals, com Salvador Seguí i Lluís Companys, a llocs com el castell de la Mola a Maó. 1
1920-1923
Debilitament del lideratge obrer, però també campanyes de solidaritat. 1
Patrona del Somaten. Verge de Montserrat: Misa de campanya
Durant l’etapa en què Salvador Samà va dirigir el Somatén de Barcelona, aquest va funcionar com el braç armat de les elits econòmiques i conservadores, dedicat a la repressió violenta del moviment obrer i a apuntalament d’un ordre social que es veia amenaçat, sent un actor clau en l’espiral de violència que va justificar i va portar al cop d’Estat de 1923.Entre el 1910 i el 1923 es va centrar en: – Defensa dels Interessos de les Elits – Força de Xoc contra el Moviment Obrer – Eina de Repressió: per exemple la seva implicació en la detenció de figures com Ferrer i Guàrdia. – Suport a la Dreta i Pèrdua de Prestigi: donava suport obertament a grups ultradretans. – Preparació per a la Dictadura: com la defensa dels interessos dels cacics locals.
MARIANAO: EL LIDERATGE INTEL·LECTUAL DEL COP D’ESTAT DEL 1923
El cop d’estat de Miguel Primo de Rivera, el 13 de setembre de 1923, va posar fi a la inestabilitat del Pistolerisme i al règim de la Restauració.1 Primo de Rivera es va presentar com el “cirurgià de ferro” necessari per “salvar Espanya del caos social”.1 Si bé el manifest públic del cop es va emetre des de Barcelona 1, la historiografia local i l’anàlisi recent subratllen un paper fonamental del Palau de Marianao, propietat de la família Samà a Sant Boi de Llobregat, en la gestació i formalització del cop.1
Proclamació ofiicial de Primo de Rivera
Esdeveniments clau del cop d’estat de Primo de Rivera (setembre de 1923)
Data
Ubicació
Actor clau (paper)
Acció clau
Resultat immediat
13 de setembre de 1923
Barcelona
General Miguel Primo de Rivera (Capità General de Catalunya)
Es va fer un cop d’estat reeixit; va publicar un manifest culpant el sistema parlamentari i anunciant un govern temporal. 1
Iniciació del cop d’estat; declaració de la llei marcial a Catalunya. 1
14 de setembre de 1923
Madrid
Rei Alfons XIII
Suport declarat al cop d’estat; govern civil destituït (Manuel García Prieto); Suspensió de la constitució espanyola de 1876. 1
Aval reial; col·lapse del règim de la Restauració. 1
15 de setembre de 1923
Madrid
Rei Alfons XIII
Va nomenar Primo de Rivera com a cap de govern i president del Directori Militar. 1
Constitució formal de la Dictadura de Primo de Rivera. 1
Aspecte del Palau de Marianao de principis del Segle XX
Contràriament a algunes narratives simplificades, el Palau de Marianao no va ser només una residència de l’elit, sinó que va servir com a “cuina” de la insurrecció.1 Diversos historiadors i la memòria local de Sant Boi assenyalen que les reunions prèvies i la signatura de les ordres clau que van formalitzar el cop d’estat per part del General Miguel Primo de Rivera es van dur a terme al Palau de Marianao.1 La seva ubicació discreta als afores de Barcelona va oferir a Primo de Rivera un quarter general segur i allunyat de les mirades indiscretes, ideal per coordinar els moviments militars i polítics necessaris per al derrocament del govern constitucional.1 Aquest fet revela una aliança estratègica entre sectors del militarisme i una part de la burgesia catalana, representada per la influent família Samà, que compartien el desig de restablir l’ordre social i la seguretat econòmica per sobre de les llibertats polítiques i culturals.1 La família Samà, amb la seva posició conservadora i proteccionista, va ser un facilitador instrumental d’aquest canvi de règim.1
Motivacions de suport a la burgesia catalana i polítiques de dictadura
Categoria
Descripció
Motivacions de la burgesia catalana per donar suport al cop d’estat
Por a la revolució social
Por profunda a la revolució obrera i al terrorisme anarquista (“guerra social”, “Pistolerisme”). 1
Desig d’ordre i estabilitat
Necessitat urgent de restaurar l’ordre social i protegir els interessos econòmics. 1
Desil·lusió amb el règim
Percepció del sistema parlamentari liberal com a feble, corrupte i ineficaç. 1
Esperança de descentralització
Creença inicial que Primo de Rivera podria mantenir o ampliar la descentralització administrativa (basada en pronunciaments primerencs). 1
Polítiques de Primo de Rivera que afecten Catalunya
Restabliment de l’ordre públic
S’aconsegueix mitjançant la militarització i la repressió de la dissidència. 1
Dissolució de la comunitat
Abolició de la institució clau d’autogovern de Catalunya el 1925. 1
Supressió de la Cultura Catalana
Prohibició de l’ensenyament de la llengua catalana, himne nacional i exhibició de banderes. 1
Règim centralitzador
Implantació d’un “camí castellà” cap a l’autoritarisme, que condueixi a una “croada anticatalana”. 1
Conseqüències per a la burgesia i el nacionalisme catalans
Ordre inicial assolit
Èxit a curt termini per sufocar el malestar social. 1
Desil·lusió
Pèrdua de la codeterminació política i traïció de les esperances regionalistes. 1
Renaixement del catalanisme
Paradoxal enfortiment i activisme polític renovat del nacionalisme català en oposició al règim. 1
Conclusions Finals: La Segona República i la Situació del Marquès de Marianao i Família
A Sant Boi de Llobregat (Catalunya), el Pistolerisme va ser un període de greu violència social a Catalunya, especialment a Barcelona, que va tenir lloc aproximadament entre 1917 i 1923. Va ser el resultat d’una complexa confluència de factors, incloent-hi la crisi del règim de la Restauració, una profunda crisi econòmica i social, l’auge de l’anarcosindicalisme (especialment la CNT) i la resposta repressiva de la patronal i l’Estat. Aquest conflicte es va manifestar en assassinats selectius de líders obrers i empresaris, vagues generals, lock-outs i una escalada de la tensió que finalment va contribuir al cop d’estat de Primo de Rivera el setembre de 1923. En aquest context de confrontació, destaquen dues figures amb orígens a Sant Boi de Llobregat, però amb papers antagònics i fonamentals per comprendre aquests processos històrics més amplis: – Mentre Balbina Pi i Sanllehy va encarnar la veu dels oprimits, la resistència anarcosindicalista i el feminisme de classe des de la base social de Sant Boi, Salvador –Samà i Torrents va representar el braç repressiu i l’establishment, buscant mantenir l’ordre social des de la seva posició de poder i influència, també lligat a Sant Boi per la seva història familiar i patrimoni. Les seves trajectòries reflecteixen clarament els dos pols oposats del conflicte del Pistolerisme.La naturalesa diversa i la disponibilitat desigual dels seus fons documentals també subratllen les complexitats de la recerca històrica i les diferents maneres en què les figures de l’època van deixar la seva empremta documental.
La Dictadura de Primo de Rivera, tot i que va aconseguir suprimir temporalment el Pistolerisme i restablir un cert ordre, va trair les expectatives de molts sectors catalans que l’havien recolzat. Les seves polítiques centralitzadores i obertament anticatalanistes, com la dissolució de la Mancomunitat i la prohibició de la llengua i els símbols catalans, van generar un profund desencís i, paradoxalment, van alimentar el nacionalisme català que pretenia eradicar.1
Autoritats de la Dictadura que varen elimiinar la Mancomunitat de Catalunya
La caiguda de Primo de Rivera el gener de 1930 va obrir el camí a la proclamació de la Segona República el 1931. Per a figures com Salvador Samà i Torrents, la fi de la dictadura i l’arribada de la República van significar el declivi del seu paper polític institucional, lligat a la monarquia de la Restauració i a un model autoritari.1 Va morir el 1933, sense exercir un paper destacat en la política republicana.1
“2 de abril de 1930 – 01-253-01. EL DICTADOR ESPAÑOL TRIUNFA EN SU MUERTE La nación se une en homenaje a Primo de Rivera—Madrid rinde los más altos honores militares”. (ARXIUS DIGITALITZATS de la “Hearst Metrotone News” per la UCLA (Universitat de Califormia).
L’impacte més dràstic per a la família Samà i Torrents es va produir anys més tard, arran de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) i la dictadura franquista. El seu fill, Salvador Samà i Sarriera (Marquès de Marianao), va ser condemnat pel franquisme per la seva condició de francmaçó, cosa que va comportar la confiscació i posterior pèrdua del Palau de Marianao.1 Aquesta joia del patrimoni familiar va ser finalment adquirida per l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat, tancant un cicle històric que va veure el palau passar de ser un centre de poder i conspiració a un símbol de les convulsions polítiques i socials del segle XX a Catalunya. La família Samà, com moltes altres elits de l’antic règim, va patir pèrdues de patrimoni i canvis profunds en el seu estatus durant aquests anys conflictius, tot i que van conservar gran part de la seva fortuna.1
Annexos: Paral·lelismes entre Shanlley i Samà, i Infografia Resum
Quadre Comparatiu i Cronològic: Balbina Pi i Sanllehy vs. Salvador Samà i Torrents (Pistolerisme a Catalunya)
Aspecte
Balbina Pi i Sanllehy
Salvador Samà i Torrents
Origen
Sant Boi de Llobregat (Barcelona)
Vilanova i la Geltrú (Barcelona), amb vinculació i propietats a Sant Boi (Can Torrents)
Ideologia
Anarcosindicalista, feminista
Polític liberal conservador, monàrquic, representant de l’elit terratinent i industrial
Adscripció
Confederació Nacional del Treball (CNT)
Elits econòmiques i polítiques, Somatén Barceloní
Context General (1917-1923)
Augment de la conflictivitat social, repressió patronal i estatal, auge de l’anarcosindicalisme, violència de Pistolerisme.
Crisi del sistema de la Restauració, temor a la revolució social, necessitat de “restaurar l’ordre”, suport a mesures repressives.
Accions Clau / Cronologia
Abans del Pistolerisme
Nascuda el 1891 a Sant Boi. Des de jove, activa en el moviment obrer.
Nascut el 1861. Polític consolidat: diputat a Corts, senador. Promotor d’exposicions universals. Publicà “Cuestiones nacionales e internacionales” (1900).
Inici del Pistolerisme (c. 1917)
Intensifica la seva activitat sindicalista. Esdevé una figura reconeguda per la seva oratòria i capacitat organitzativa.
Les tensions socials s’intensifiquen, amb la patronal i el govern buscant formes de contenció del moviment obrer.
1919
Publica articles en premsa llibertària com “La Colmena Obrera” (p.ex., “Despierta Mujer!”). Denuncia la repressió i defensa els drets de les dones.
El Somatén, institució d’ordre públic de caràcter civil-militar, guanya rellevància com a força de xoc contra el moviment obrer i el “desordre” social.
1920-1922
Contribueix regularment a Solidaridad Obrera i Nuestra Voz (sovint sota pseudònims com “Libertaria” o “Claror”) amb articles que expressen el seu pensament anarquista i feminista, denunciant la violència patronal i estatal. Pateix presons i persecucions.
Salvador Samà i Torrents es posiciona o és nomenat cap del Somatén Barceloní sota el mandat del governador civil Severiano Martínez Anido (novembre 1920 – octubre 1922). Des d’aquesta posició, lidera una força paramilitar que col·labora amb la política repressiva contra l’anarcosindicalisme.
Política repressiva del Governador Civil (Severiano Martínez Anido)
Les seves accions i els escrits de Balbina Pi són una resposta a la dura repressió del governador Martínez Anido, qui aplica la Llei de Fugues amb gran contundència (especialment entre 1921-1922), causant nombroses morts extrajudicials de sindicalistes. El seu pensament i acció es formen en la lluita contra aquesta violència institucionalitzada.
Donen suport actiu o passiu a la política repressiva de Martínez Anido, que legitima l’ús de la violència per “restaurar l’ordre”. El Somatén actua com a braç paramilitar en el context de la “guerra social”, recolzant els Sindicats Lliures i la patronal.
Març de 1923
Enmig de la tensió social extrema, Balbina Pi i altres anarcosindicalistes continuen la seva activitat, tot i el perill.
L’ambient de violència i inseguretat s’agreuja.
10 de març de 1923
La mort de Salvador Seguí, “el Noi del Sucre”, un dels líders més carismàtics de la CNT, assassinat a Barcelona, representa un cop dur per al moviment anarcosindicalista i una escalada més de la violència.
La mort de Seguí és un episodi culminant del Pistolerisme, fruit de la política de confrontació. Les forces d’ordre, inclòs el Somatén, actuen per contenir les reaccions i la indignació obrera.
Setembre de 1923
El clima de violència i inestabilitat social és insostenible. Balbina Pi i molts altres activistes han patit la repressió i la clandestinitat.
El cop d’estat de Primo de Rivera es presenta com la solució a la inestabilitat política i la “guerra social”. Salvador Samà i altres figures conservadores veuen amb bons ulls el cop com a mesura per restablir l’ordre i acabar amb la conflictivitat obrera.
Després del Cop d’Estat
Amb la Dictadura de Primo de Rivera, l’activitat anarcosindicalista passa a la clandestinitat. Balbina Pi continua la seva lluita, adaptant-se als nous temps, però sense poder exercir lliurement la seva activitat pública fins la Segona República.
La Dictadura suposa el final del Pistolerisme i la supressió de les llibertats, inclosa l’associació sindical. Els elements d’ordre, com el Somatén, veuen les seves accions legítimes sota el nou règim.
“Papers” i Llegat (vinculació amb Sant Boi)
Els seus “papers” són principalment els seus articles publicats en premsa llibertària (com els de Solidaridad Obrera, Nuestra Voz i La Colmena Obrera), que són objecte d’estudi en publicacions recents com “Balbina Pi i Sanllehy: una dona lliure” (Isabel Segura Soriano, 2024). Representen la veu de la resistència obrera i feminista davant la repressió, amb el seu origen a Sant Boi com a part de la seva identitat i base social.
Més enllà d’un pamflet polític anterior (1900), no hi ha constància pública d’extensos “papers” personals seus que detallin directament la seva actuació específica en el Somatén durant el Pistolerisme. La seva influència rau en la seva posició de lideratge dins d’una força repressiva. La seva família tenia propietats a Sant Boi (Can Torrents, que avui acull l’Arxiu Històric Municipal), un símbol de la seva arrelament al territori.
Infografia: Samà, Repressió i Dictadura (1917-1923)
Samà, Repressió i Dictadura
La Connexió de Sant Boi en la Crisi de 1917-1923
El Teler de la Violència
Entre 1917 i 1923, Catalunya va viure una “guerra social” coneguda com el Pistolerisme. La crisi del sistema de la Restauració i les tensions de classe van esclatar en una espiral de violència que va enfrontar el moviment obrer amb la patronal i l’Estat, deixant un rastre de sang i preparant el terreny per a la dictadura.
424
Morts per assassinat (1918-1923)
Dada que evidencia la brutalitat del conflicte entre obrers, patrons, advocats i mercenaris.
Els Actors del Conflicte: Una Societat Polaritzada
MOVIMENT OBRER
CNT i UGT
Organitzacions sindicals en lluita pels drets socials i la transformació revolucionària.
Balbina Pi i Sanllehy
Activista anarcosindicalista i feminista de Sant Boi.
Salvador Seguí
“El Noi del Sucre”, carismàtic líder de la CNT.
VS
FRONT CONTRAREVOLUCIONARI
Patronal i Sindicats Lliures
Grups armats finançats per empresaris per reprimir el sindicalisme.
Salvador Samà i Torrents
Marquès de Marianao i cap del Somatén a Barcelona.
Estat i Exèrcit
Forces de l’ordre que aplicaven la repressió, com la “Ley de Fugas”.
La Repressió Institucionalitzada
La “Ley de Fugas” de Martínez Anido
Sota el mandat del Governador Civil Severiano Martínez Anido, la repressió estatal va assolir nivells de crueltat sense precedents. La seva tàctica més infame va ser la “Ley de Fugas”, un mètode d’execució extrajudicial que consistia a assassinar detinguts simulant un intent de fugida.
Les dades oficials, proporcionades pel propi Anido, revelen la magnitud de la matança entre 1921 i 1922, dirigida a desarticular el moviment obrer a través del terror.
Dues Vides, Un Conflicte: Sant Boi al Cor de la Tempesta
Balbina Pi i Sanllehy
(Sant Boi, 1896 – Perpinyà, 1973)
“La Veu de la Resistència”
Obrera tèxtil i dirigent anarcosindicalista de la CNT.
Destacada oradora i activista feminista.
Va promoure la implicació de les dones en la lluita sindical.
Perseguida i empresonada per les seves idees i la seva activitat contra la repressió.
Salvador Samà i Torrents
(Barcelona, 1861 – 1933)
“El Braç de la Repressió”
II Marquès de Marianao i Gran d’Espanya.
Polític influent i un dels homes més rics del país.
Cap del Somatén Barceloní, milícia paramilitar al servei de la patronal.
Aliat clau del governador Martínez Anido en la repressió de l’anarcosindicalisme.
L’Espiral Cap a la Dictadura: Cronologia Clau
1917-1919
Inici del Pistolerisme amb la Vaga General i el locaut patronal a Barcelona, que intensifica la lluita de classes.
Març 1921
Assassinat del President del Govern, Eduardo Dato, en un context de violència política creixent.
1921-1922
Martínez Anido aplica massivament la “Ley de Fugas”, creant un clima de terror entre els sindicalistes.
Març 1923
Assassinat de Salvador Seguí, “El Noi del Sucre”. La pèrdua del líder més moderat de la CNT radicalitza el conflicte.
Setembre 1923
Cop d’Estat de Primo de Rivera. Amb el suport de la burgesia, l’exèrcit i el rei, s’imposa la dictadura com a “solució” al caos social.
El Palau de Marianao: Bressol del Cop
La historiografia recent i la memòria local de Sant Boi revaluen el paper del Palau de Marianao, propietat dels Samà. Més enllà de Barcelona, aquest palau es considera avui la “cuina” de la insurrecció.
Fou en aquest espai discret on Primo de Rivera, amb el suport de l’alta burgesia com els Samà, va planificar i signar les ordres clau que van formalitzar el cop d’estat. Aquest fet demostra l’estreta aliança entre el poder militar i l’elit econòmica per acabar amb el sistema parlamentari.
El Parc de Marianao, i espai residencial, situat a Sant Boi de Llobregat, és un lloc amb una història rica i complexa que abasta des del segle XIX fins a l’actualitat. Aquest article ofereix un resum complet de la seva evolució, destacant els esdeveniments i personatges clau que han marcat la seva trajectòria.
Marianao’s: un segle XIX colonialista i esclavista perdut, un XX de cops d’estat i resistència, i un XXI de salut mental
Transformació de la Finca de Marianao des del 1945
El Parc de Marianao, a Sant Boi de Llobregat, és un palimpsest històric que abasta des de l’esclavitud a Cuba fins a la psiquiatria moderna. Salvador Samà i Martí, indià i marquès de Marianao, va iniciar la saga al segle XIX, mentre que el seu nebot, Salvador Samà i Torrents, alcalde de Barcelona i membre de la Lliga Regionalista, va traslladar el llegat a Catalunya. La desfeta de 1898 va arrabassar les seves possessions a Cuba i Filipines, però les connexions amb Bennet (‘manicomi’), Güell, Gaudí, Joan de Borbó i Primo de Rivera van mantenir la finca al centre del poder. El cop d’estat de Primo de Rivera va tenir el seu epicentre al palau. La Guerra Civil va transformar el parc en la “Clínica Militar 2M”, un centre de salut mental què junt amb el Psiquiàtric sumaven morts sense identificar, i va acollir breument una escola de comandament del “Frente de Juventudes”. Joan March, patrocinador de Franco, va facilitar l’adquisició de la finca per Abdón Bordoy per un milió de pessetes, iniciant la seva parcel·lació. La postguerra va veure la coexistència de nacionals espanyolistes de la Falange, una reduïda colònia alemanya-suïssa, la clandestinitat antifranquista i l’embrionari catalanisme, origen de la Diada del 1976. La decadència urbanística va conviure amb el barraquisme fins que l’Ajuntament democràtic va adquirir el nucli de la finca (palau, La Miranda, jardins i llac) per 24 milions de pessetes. Sant Boi es va agermanar amb el Marianao de l’Havana i amb Cambrils. Avui, el Palau de Marianao és un clúster de salut mental d’envergadura internacional, després de passar per ser la seu de l’emissora de Ràdio, d’un centre de formació professional, de la Policia Nacional i del Jutjats. En aquest període d’uns 140 anys, els Marianao’s ( la finca, després urbanització i finalment el Parc) tanca un cicle que va de l’esclavitud, al poder, les resistències, la democràcia i a la sanació.
Marianao’s: del somni colonial a l’epicentre modernista i polític (1866-1929)
Transformació del Palau (al fons) vist des del camí principal
Marianao, més que un nom, és un llegat que travessa l’Atlàntic, des de les plantacions cubanes fins a les terres catalanes. La saga dels Samà, iniciada per l’indià esclavista Salvador Samà i Martí (1797-1866), primer marquès de Marianao, és un paradigma de l’èxit colonial. Enriquit pel comerç d’esclaus i diversificant els seus negocis (ferrocarrils, navilieres, béns arrels), Samà i Martí va ascendir a l’elit cubana, arribant a alcalde de l’Havana i senador del Regne. El seu títol nobiliari, concedit el 1860, testimonia la seva influència.
Els dos primers marquesos de Samà i Fontseré girant cua
El seu nebot, Salvador Samà i Torrents (1861-1933), segon marquès de Marianao i de Vilanova i la Geltrú, va heretar amb cinc anys una fortuna que el va catapultar a la primera línia política catalana i espanyola. Diputat a Corts, senador i alcalde de Barcelona, Samà i Torrents va estendre el seu poder a través de nombroses propietats, incloent-hi el Parc de Marianao a Sant Boi.
La connexió amb els Torrents, família de la baixa burgesia catalana arrelada a Sant Boi des del segle XVII, va ser crucial per a la consolidació del seu poder. Els Torrents, titulars de Can Torrents i Torrefigueres, van enllaçar amb els Samà, permetent-los arrelar a Catalunya.
Inspirat en el Parc Samà de Cambrils (1881-1887), un jardí tropical que encara avui es pot admirar, Samà i Torrents va adquirir una antiga masia a Sant Boi (Roca Gasull/Bertran/Casa Sans/TorreBlanca Samà) i la va transformar en un palau senyorial, obra de Josep Fontseré i Mestres. La Finca del Marquesat de Marianao, amb més de 100.000 m², es va convertir en un centre de poder, on es reunien personalitats influents de l’època.
El Palau de Marianao (1885-1890), inspirat en els castells medievals i amb elements gòtics, era el cor de la finca, envoltada d’un jardí amb espècies exòtiques. Les cycas, bútia, roure, washingtonies, palmeres, margallons, teixos, eucaliptus i xiprers, catalogats com a monumentals i d’interès local, testimoniaven la riquesa botànica del parc.
La influència d’Antoni Gaudí és innegable. Amic d’Eusebi Güell, amb qui Samà i Torrents tenia estretes relacions (li va vendre els terrenys del Parc Güell), Gaudí va deixar la seva empremta a la Torre de la Miranda i el pont del llac principal, i va crear el Jardí Esclatant a l’antic psiquiàtric de Sant Boi.
‘Jardí Esclatant’ de Gaudí situat al Psiquiàtric i d’estil molt semblant a La Miranda. Creat amb suport IA.
La pèrdua de les colònies de Cuba i Filipines el 1898 va impactar la societat catalana. Els indians, com els Samà, van perdre propietats i actius, contribuint a la crisi econòmica i social.
Malgrat la pèrdua colonial, Marianao va continuar sent un centre de poder. Primo de Rivera va signar l’ordre del cop d’estat de 1923 al palau, i Joan de Borbó, pare i avi dels reis Joan Carles I i Felip VI, era amic de la família Samà.
Així, Marianao es va convertir en un escenari clau de la història catalana i espanyola, on es va entrellaçar el llegat colonial, el modernisme i la política.
👇 1.1. QUI ERA EL MARQUÉS DE MARIANAO? Els Marianao esclavistes i Rafaela Torrents i Higuero (Segle XIX)
MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya – 1. Marianao’s: del 🌴somni colonial a➡️ l’epicentre modernista🏛️ i polític🗳️ (1866-1929) – SantBoi[.Tv]ai
L’entrevista sobre Salvador Samà i Torrents, a través de les perspectives de Carles Vallejo i Carles Serret, explora la vida i influència de Salvador Samà i Torrents, el Marquès de Marianao, en el context de les subversions del segle XX a Espanya. Es desglossen els orígens, la pèrdua de les colònies espanyoles, la influència en la restauració borbònica, la seva participació en la repressió del moviment obrer, i la seva implicació en el cop d’estat de Primo de Rivera després de fer-se responsable del Somaten.
👇 1.2. ELS PALAUS I ELS PARCS DELS INDIANOS SAMÀ (Cambrils més modernista i Marianao mès medieval i gòtic)
MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya – 1. Marianao’s: del 🌴somni colonial a➡️ l’epicentre modernista🏛️ i polític🗳️ (1866-1929) – SantBoi[.Tv]ai
El llegat dels “Indianos”, aquells catalans que van fer fortuna a Amèrica i van retornar amb el desig de plasmar la seva riquesa i influència en la seva terra natal, és un capítol fascinant de la nostra història, però també un que requereix una anàlisi crítica de les seves arrels. Entre ells, la família Samà destaca no només per la seva prosperitat, sinó per la visió arquitectònica i paisatgística que va importar des de les terres cubanes, una fortuna construïda, en part, sobre el tràfic d’esclaus i l’explotació laboral a les seves plantacions de sucre. Aquest post explora com la vibració de Marianao a l’Habana va inspirar dues joies arquitectòniques a Catalunya: el Parc Samà de Cambrils, amb una inclinació modernista, i el Parc Marianao de Sant Boi, amb un caràcter més medieval i gòtic, sense oblidar l’enginy de la gestió de les seves aigües, tot plegat emmarcat en el complex context de la seva prosperitat colonial.
👇 1.3. MENYSPREU DELS SAMÀ A SANT BOI (incita la independència de Cuba i indiferència dels sacrificis dels santboians del 98)
MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya – 1. Marianao’s: del 🌴somni colonial a➡️ l’epicentre modernista🏛️ i polític🗳️ (1866-1929) – SantBoi[.Tv]ai
La pèrdua de les colònies espanyoles el 1898 va evidenciar el contrast entre les elits amb interessos colonials, com la poderosa família Samà, i els sacrificis gairebé invisibles dels soldats locals. Mentre Salvador Samà i Torrents, Marquès de Marianao, amb grans fortunes a Cuba i Filipines 💰, suggeria abandonar l’illa caribenya per defensar altres territoris, a Sant Boi, molts joves de famílies humils morien o quedaven afectats a la guerra, tornant sovint amb problemes de salut mental i sense reconeixement. Aquesta investigació, basada en documents de l’Arxiu Municipal Històric de Sant Boi, posa de manifest la manca d’inversions en obres de beneficència per part de la família Samà i Torrents en la seva localitat d’evasió, subratllant una indiferència de l’elit davant del patiment dels seus conciutadans més vulnerables. Un exemple colpidor? Els 26 “últims de Cuba” 💔 que, el 1901, van acabar ingressats al psiquiàtric de Sant Boi, sense honors ni cap mena de reconeixement.
👇 1.4. INFLUÈNCIES DELS SAMÀ (repressió a l’anarcosindicalisme creixent i seu de Primo de Rivera)
MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya – 1. Marianao’s: del 🌴somni colonial a➡️ l’epicentre modernista🏛️ i polític🗳️ (1866-1929) – SantBoi[.Tv]ai
El període comprès entre 1917 i 1923 a Catalunya va ser una època de convulsió social i política extrema, coneguda com el Pistolerisme. Aquesta “guerra social” va enfrontar obrers anarcosindicalistes i forces patronals i estatals, culminant en el cop d’estat de Primo de Rivera el setembre de 1923. En aquest escenari de tensió, figures de Sant Boi de Llobregat van jugar papers fonamentals i antagònics, des de la resistència obrera (Balbina Pi i Sanllehy) fins a la cúpula de la repressió. Aquest post explora el paper crucial de la família Samà, especialment el Marquès de Marianao, i la seva connexió amb la repressió de l’anarcosindicalisme i la gestació de la dictadura.
👇 1.5. LA FI DELS SAMÀ A SANT BOI (la II República i la LRMC – Llei de Repressió de la Maçoneria i el Comunisme)
MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya – 1. Marianao’s: del 🌴somni colonial a➡️ l’epicentre modernista🏛️ i polític🗳️ (1866-1929) – SantBoi[.Tv]ai
La història de la família Samà a Sant Boi de Llobregat, coneguts com a “Indianos” que van construir els majestuosos Parcs de Samà i el de Marianao, és un fascinant mirall de les convulsions del primer terç del segle XX a Espanya. Des d’una posició de poder i influència, arrelada en el seu origen colonial i la seva fortuna, els Marquesos de Marianao van veure com la Segona República, la devastadora Guerra Civil i la repressió de la dictadura franquista van erosionar dràsticament el seu llegat. En aquest article, explorarem el destí del II Marquès, Salvador Samà i Torrents, i el III Marquès, Salvador Samà i Sarriera, la vida del qual es va veure truncada per una inesperada condemna per maçoneria. Prepara’t per descobrir com la història d’una família il·lustre amb presència i llegat a Sant Boi visualitza les profundes divisions d’una època.
Marianao’s: un escenari de convulsions i silenci durant la República i la Guerra Civil
Els últims anys del Marquesat de Marianao, entre 1929 i 1945, van estar marcats per convulsions polítiques i socials que van deixar una empremta profunda al barri de Sant Boi de Llobregat. La Segona República va portar canvis significatius, però va ser la Guerra Civil Espanyola la que va transformar radicalment el paisatge i la vida dels seus habitants.
El fill i hereu de Salvador Samà i Torrents, Salvador Samà i Sarriera, es va desprendre de les propietats samboianes durant la guerra civil.
Marianao es va convertir en un refugi per a persones desplaçades de tot el país, fugint de la violència i la repressió. El palau del Marquesat va acollir la “Clínica Militar 2M”, un hospital de salut mental dirigit pel prestigiós doctor Emilio Mira López. No obstant això, la guerra també va portar la mort i el silenci. El manicomi de Sant Boi, amb qui els Samà tenien una relació històrica, es va convertir en un dipòsit de cadàvers, on centenars de persones van ser enterrades sense identificar.
Les xifres són esgarrifoses: nombrosos residents de Sant Boi van morir o desaparèixer durant la guerra, i molts dels morts portats al manicomi van ser enterrats en fosses comunes. L’Arxiu Històric Municipal de Sant Boi ha iniciat el 2024 una tasca crucial per identificar aquestes víctimes i recuperar la seva memòria.
La victòria franquista va consolidar la incautació del Marquesat, amb la instal·lació d’una escola de comandament del “Frente de Juventudes”. Marianao es va convertir en un espai de repressió i silenci, on la memòria de les víctimes va ser enterrada juntament amb els seus cossos.
Pas del temps de l’última columna que es va enderrocar a les columnes de l’entrada quan es va incautar la finca de Marianao. Creat amb suport IA.
La història de Marianao durant aquest període és un recordatori de la brutalitat de la guerra i la importància de la memòria històrica. La tasca de l’Arxiu Històric Municipal és un pas crucial per donar veu a aquells que van ser silenciats i per construir un futur basat en la veritat i la justícia.
MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya – 2. Un escenari de convulsions ⚔️ i silenci 🕯️ durant la República i la Guerra Civil (1931-1950) – SantBoi[.Tv]ai
La història de Sant Boi de Llobregat, i en concret la del Parc de Marianao, és un mirall de les convulsions polítiques i socials que van sacsejar Espanya al segle XX. Les vides de la família Vallejo, entre l’activisme, la repressió i la resistència, esdevenen el fil conductor perfecte per a reconstruir un període que va transformar la ciutat, de la il·lusió republicana a la foscor de la dictadura. Seguint la seva trajectòria, des dels fronts de guerra fins a la intimitat de la seva llar, podem comprendre com el passat encara ressona avui en la nostra memòria col·lectiva.
Marianao’s, del marquesat a la parcel·lació: un negoci amb ombres franquistes
L’any 1940, la finca de Marianao va canviar de mans en una transacció que porta les marques del règim franquista. Abdón Bordoy, un empresari mallorquí amb passat d’administrador dels Samà, va adquirir la propietat per la irrisòria suma d’un milió de pessetes. La compra, facilitada per una demanda d’adquisició, es va veure afavorida per la pérdúa anterior de Marianao pel III Marquès de Marianao, Salvador de Samà i de Sarriera, aristòcrata i exsenador, els antecedents i amistats francmaçones, i les relacions amb la família reial.
Darrere d’aquesta operació hi ha la figura de Joan March, el “pirata del Mediterrani”, magnat i patrocinador del cop d’estat de Franco. March, conegut per les seves activitats de contraban i la seva influència en la banca, va proporcionar el suport financer a Bordoy. La relació entre ambdós va ser crucial per a la transformació de Marianao en una urbanització residencial, amb la complicitat de les autoritats franquistes.
El Pla parcial Parc Marianao, aprovat el 1946, va marcar l’inici de la parcel·lació. El 1957, Bordoy va sol·licitar el replantejament definitiu, que va ser aprovat, donant pas a la venda de parcel·les com a segones residències. La primera fase, amb grans adquisicions com la dels Faura, va resultar un fracàs com a destinació turística, i el palau va quedar abandonat. Bordoy, amb experiència prèvia a Madrid, va impulsar la segona fase, anunciada com “Marianao la ciudad soñada, ciudad de vacaciones”. Aquesta etapa va generar un litigi judicial entre els grans propietaris, que es van sentir enganyats. La manca d’inversions en reurbanització va deixar Marianao en un estat de decadència, testimoni d’un negoci amb ombres franquistes.
Marianao: de Finca tropical a Parcel·les. Creat amb suport IA.
MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya – 3. Del marquesat 👑 a la parcel·lació 🏠: un negoci amb ombres 👻 franquistes – SantBoi[.Tv]ai
La història de la Finca de Marianao (Sant Boi de Llobregat) és una lliçó magistral de com es van consolidar les noves elits del règim franquista. Després de la Guerra Civil, el Tercer Marquès de Marianao, amb les seves connexions monàrquiques, es va convertir en l’objectiu perfecte del nou aparell repressiu. El règim va utilitzar una multa fiscal com a pretext per forçar una venda que va beneficiar Abdón Bordoy, un empresari connectat al magnat Joan March. Aquest “tripijoc” polític no només va desposseir l’aristocràcia; va inventar el model del ‘pelotazo’ urbanístic, caracteritzat per l’especulació, la rapidesa i la manca d’inversió en infraestructures, un llegat arrelat en l’urbanisme espanyol fins avui dia.
Marianao’s, un microcosmos de classes i ideologies
El Parc de Marianao no només va ser un escenari de poder i resistència, sinó també un microcosmos social complex i heterogeni. La masia de la família Faura, pionera a la finca, simbolitza l’arrelament d’una població local que va conviure amb els nous residents. El servei domèstic dels Bordoy, com els Campoamor, reflecteix la presència de famílies immigrades i locals que vivien i treballaven al parc, configurant un teixit social divers.
La urbanització va acollir una població dividida per ideologies, amb veïns com els Vallejo i els Lacalle, representants de les tensions entre “rojos contra nacionales”. El Cerezo dels Vallejo, primera parcel·la a l’entrada, i la residència del falangista Lacalle, primer president del Saló de l’Automòbil, exemplifiquen aquestes relacions complexes.
Residents il·lustres com José Mallorquin, creador del famós còmic “El Coyote”, i els Valdés, propietaris de Loteria Ramblas de Barcelona, van aportar un toc de distinció a la comunitat. Els estiuejants, coneguts com “los fiambrera”, van trobar a Marianao un lloc d’esbarjo i activitats socials.
La presència d’una reduïda colònia alemanya-suïssa, amb sospites de nazis procedents de l’empresa Dumpler, afegeix un element d’intriga a la història del parc. Malgrat ser un espai separat, Marianao va establir vincles amb Sant Boi, a través del camí del psiquiàtric, activitats esportives i el Casino Marianao.
L’oratori situat a la planta baixa del Palau, amb un sostre de fusta noble, va ser un centre de culte fins al 1977, on Mn. Joan Saborit oficiava missa cada diumenge. Les passejades en barca pel llac completaven l’oferta d’oci d’aquest espai singular.
Estiuejants al Parc de Marinao. Creat amb suport IA.
MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya – 4. 🧩 Un microcosmos de 🏛️ classes i 🧠 ideologies (1940 – 1975) – SantBoi[.Tv]ai
L’estudi del Parc Residencial de Marianao a Sant Boi de Llobregat (1950-1970) ofereix una visió de les tensions socioeconòmiques i ideològiques de la postguerra catalana. Sant Boi, admirada com un entorn natural idíl·lic més enllà del riu Llobregat, ja havia estat un important destí d’estiueig per a les famílies barcelonines des de mitjans del segle XIX fins a l’esclat de la Guerra Civil (aproximadament 1850-1936), establint un nexe entre l’entorn rural, el nucli urbà i el nou desenvolupament residencial. Aquesta transició va passar d’un perfil d’estiuejants principalment barcelonins de la petita burgesia prebèl·lica, a una composició social notablement barrejada en classes i origen ideològic al Parc Residencial de Marianao entre el 1950 i el 1970. Malgrat l’aïllament social inicial, la connexió real entre els santboians i el nou enclavament es va concretar a la dècada de 1970, impulsada per l’expansió urbana de la vila i la crucial adquisició municipal del Palau, el llac i el nucli central del Parc.
Marianao’s: un plató imaginari i cultura popular, amb un tràgic epíleg
El Parc de Marianao, més enllà de la seva història política i social, ha estat un escenari prolífic per al cinema i la cultura popular. La pel·lícula “Los últimos de Filipinas” (1945), que narra el setge de Baler, va trobar en els seus paratges un ambient tropical que evocava les antigues possessions colonials dels Samà, perdudes el 1898. Aquest rumor, alimentat per la necessitat d’ambient tropical per a la filmació, va consolidar la seva imatge com a escenari cinematogràfic.
“Los claveles”, “Arriba y abajo” i “El Coyote” són altres produccions que van coexistir en el parc, reflectint la seva importància en la cultura popular de l’època. Amb la democràcia, el Palau de Marianao va esdevenir un centre cultural vibrant. Des del 1974, quan l’Ajuntament va adquirir el palau i els jardins, es van celebrar actes del Sant Boi Cultural, amb desfilades de moda, actuacions de Dagoll-Dagom i la representació de la Setmana Tràgica. El palau també va ser la primera seu de Ràdio Sant Boi, consolidant el seu paper com a epicentre cultural.
No obstant això, Marianao també va ser testimoni d’una tragèdia. El setembre del 1976, el Cor Universitari de Caracas, amics del president veneçolà Hugo Chávez, va morir en un accident d’avió quan es dirigien a actuar al Palau de Marianao. Aquest tràgic incident va deixar una empremta profunda en la història del parc, recordant-nos la fragilitat de la vida i la força de la cultura com a pont entre pobles.
MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya – 5. 🎬Un plató imaginari i 🎪 cultura popular, amb un 💔 tràgic epíleg (1880 – 1980) – SantBoi[.Tv]ai
El Parc de Marianao, avui una urbanització plenament integrada en el teixit de Sant Boi de Llobregat, és molt més que una antiga finca senyorial; és un palimpsest històric que encapsula la convulsa transformació socioeconòmica de Catalunya des de mitjans del segle XIX.1 Aquest espai ha transitat per tres grans etapes: l’esplendor colonial i l’exclusivitat aristocràtica del Marquesat, la instrumentalització urbanística sota el franquisme (la “Ciudad Soñada”), i la seva posterior reconquesta per a l’ús cívic i la resistència política de base.
Marianao’s: de la clandestinitat franquista a l’epicentre del catalanisme i la salut mental
Durant la foscor del franquisme, Marianao es va convertir en un refugi clandestí per a organitzacions polítiques i sindicals. Les reunions secretes a residències com El Cerezo van forjar la resistència, amb figures com Enric Lacalle, Pilar Rahola, Anna Birulés i Pepe Saavedra participant en la transformació política d’Espanya. Tot i que els moviments polítics a Sant Boi estaven en segon pla respecte al Baix Llobregat, el catalanisme va arrelar a les esglésies i centres de joves, culminant en la Diada del 1976, amb Sant Boi com a epicentre de les aspiracions catalanistes.
Amb l’arribada de la democràcia, el Parc de Marianao va ser adquirit per l’Ajuntament per 24 milions de pessetes, però la seva trajectòria va ser erràtica. De Centre de Formació Professional a comissaria de la Policia Nacional i jutjats, el parc va acollir la primera seu de Ràdio Sant Boi i ara és la seu del Clúster de Salut Mental de Catalunya.
Les mancances urbanístiques heretades del franquisme van portar a la decadència del parc, simbolitzada per la Torre de la Miranda, i a la coexistència amb el barraquisme perifèric. Les millores van arribar amb les urbanitzacions del PGM.
Represantació de l’advertiment de la decadència de La Mirandai del Palau als anys 80 per l’associació de Veïns del Parc de Marianao. Creat amb suport IA.
Finalment, l’agermanament amb Cambrils i Marianao de l’Havana, a través de l’Ajuntament de Sant Boi i l’Associació Català-Cubana, reflecteix la importància històrica i cultural del barri.
MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya – 6. De la clandestinitat franquista 🚪🔗 a l’epicentre del catalanisme 🎗️ i la salut mental 🧠 (1963-2015) – SantBoi[.Tv]ai
Marianao, un barri residencial de Sant Boi de Llobregat, és molt més que l’antiga finca d’un marquès indiano. La seva història encapsula perfectament la Transició Espanyola: la conquesta de l’espai públic a l’oligarquia, la resistència antifranquista protagonitzada per figures claus de la memòria democràtica, i una transformació que va convertir el Palau Marianao, d’una luxosa residència privada, en la seu de la primera ràdio democràtica municipal i, més recentment, en el Clúster de Salut Mental de Catalunya. Aquesta és la crònica d’un barri que va passar de la repressió a ser un símbol de la llibertat i la solidaritat internacional. Tot un nucli urbanitzat al voltant d’un Parc i que va donar nom a tot un barri que ampliava les infraestructures socioculturals.
MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya: Un Viatge per 150 Anys de Sindicalisme, Poder i Contrast Social – SantBoi[.Tv]ai
Sant Boi de Llobregat, avui una ciutat en creixement continu a l’àrea metropolitana de Barcelona, atresora una rica i complexa història social marcada per la transformació, la lluita obrera i la presència de figures influents que van deixar la seva empremta al paisatge ia la memòria col·lectiva. Acompanyeu-nos en un recorregut pels últims 150 anys per entendre com el sindicalisme va arrelar en aquesta terra, en constant diàleg –i sovint en tensió– amb el poder econòmic i els models socials del seu temps.
Conclusió
El Parc de Marianao és un testimoni viu de la història de Sant Boi de Llobregat, Catalunya i d’Espanya. Des dels seus orígens com a finca dels Samà fins a la seva transformació en una urbanització residencial i, finalment, en un parc públic, Marianao ha estat un punt clau, testimoni mut, en els esdeveniments polítics i socials del segle XX. Aquest projecte de recuperació de la memòria històrica busca donar llum a aquesta història desconeguda i ressaltar la seva importància tant a nivell local com estatal.
*Aquest article parteix d’un projecte redactat al 2009 què per circumstàncies diverses es va haver de deixar aturat i que ara es reprèn per crear una serie basada en aquesta presentació. Agraïm de tot cor totes aquelles persones què en aquell temps van ser testimonis dels nostres registres i que avui intentem recuperar.També en demanem disculpes pel retard en el qual s’ha pogut rescatar tot el material des d’ençà.
![SantBoi[.Tv]ai](https://santboi.tv/wp-content/uploads/2024/09/LogoStBoi.TvAi_.png)
