• 🏰Marianao's: 📍Punt mut de 🔀 subversions al 📜 Segle XX - 📜Memòria i 🙏Homenatges - 🎬Realitzacions

    MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya: Un Viatge per 150 Anys de Sindicalisme, Poder i Contrast Social

    Sant Boi de Llobregat, avui una ciutat en creixement continu a l’àrea metropolitana de Barcelona, ​​atresora una rica i complexa història social marcada per la transformació, la lluita obrera i la presència de figures influents que van deixar la seva empremta al paisatge ia la memòria col·lectiva. Acompanyeu-nos en un recorregut pels últims 150 anys per entendre com el sindicalisme va arrelar en aquesta terra, en constant diàleg –i sovint en tensió– amb el poder econòmic i els models socials del seu temps.

    L’Escenari Inicial: Un Sant Boi Agrícola i l’Ombra del Marquès

    Imatge generada amb IA

    A finals del segle XIX, Sant Boi era una vila eminentment agrícola, la producció d’hortalisses i fruites de la qual abastia en part la creixent Barcelona. En aquest context va irrompre Salvador Samà i Torrents, II Marquès de Marianao, hereu d’una vasta fortuna amb orígens als negocis colonials del seu oncle a Cuba. Cap al 1880, va adquirir l’antiga masia de Can Sans (també coneguda com a Torre Blanca) i la va transformar en l’imponent Palau Marianao, un palauet d’estil eclèctic amb aire de castell medieval, envoltat de magnífics jardins amb espècies exòtiques. Aquesta finca no era només una residència; es va erigir com un símbol potent del poder econòmic i polític de l’elit de la Restauració enmig d’un entorn rural. Samà, a més, va ser una figura política de pes (diputat, senador vitalici per dret propi, alcalde de Barcelona dues vegades) i arribaria a ser cap del Somatén barceloní durant la dura governació de Martínez Anido , una posició que l’alineava amb les forces repressores de l’emergent moviment obrer.

    Ecos de la Indústria i la Lluita: El Naixement del Sindicalisme

    Mentre la Finca Marianao representava el poder establert, les idees d’organització obrera començaven a germinar a Sant Boi, a la calor de la industrialització incipient i la proximitat a Barcelona. Tot i que els detalls precisos sobre les primeres societats obreres locals requereixen consulta d’arxius, és segur que sindicats com l’anarcosindicalista CNT i la socialista UGT es van implantar a la zona i van articular les demandes dels treballadors agrícoles i industrials.

    Figures com Balbina Pi i Sanllehy (nascuda a Sant Boi el 1896) van emergir com a veus destacades. Afiliada a la CNT des de jove mentre treballava com a filadora, es va convertir en una reconeguda oradora que va recórrer Catalunya animant altres dones a unir-se a la lluita sindical. El seu activisme no va estar exempt de riscos; en una ocasió, el líder cenetista Ángel Pestaña es va autoinculpar per un article escrit per ella per protegir-la de la repressió policial. La figura del Marquès i la seva finca, símbols de la riquesa i el poder, esdevingueren el contrapunt natural d’aquestes lluites

    La Segona República (1931-1936) va intensificar la mobilització obrera. A Sant Boi, a més del sindicalisme industrial, va tenir força l’associacionisme agrari, amb la fundació del Sindicat Agrícola (1909 o 1911) i la presència de la Unió de Rabassaires, que defensava els viticultors no propietaris i va comptar amb militants locals com Cristòfor Rebull Capdevila.40 Durant la Guerra Civil (1936-1939), el Palau Marianao va ser reconvertit per a usos col·lectius (magatzem, clínica militar, refugi), subvertint temporalment el seu significat original.

    La Colònia Güell: Un Món a part a la Porta de Casa

    Gairebé simultàniament a la consolidació de Marianao, el 1890, l’industrial i mecenes Eusebi Güell i Bacigalupi va fundar la Colònia Güell a la veïna Santa Coloma de Cervelló. Motivat per la necessitat escapar de la conflictivitat laboral de Barcelona i per una visió paternalista, Güell va crear un microcosmos industrial a la seva finca Can Soler de la Torre. Oferia als seus obrers (que van arribar a ser més de 1.200) habitatges considerats dignes, dissenyats en part per arquitectes modernistes, i una completa gamma de serveis: escola (amb formació tècnica per als fills dels obrers), atenció mèdica, cooperativa de consum, teatre i ateneu. A canvi, esperava lleialtat i submissió, buscant aïllar els treballadors de les influències sindicals i revolucionàries urbanes. Aquest model contrastava radicalment amb la realitat més oberta i potencialment conflictiva de Sant Boi. Tot i que la Colònia es va ubicar a Santa Coloma de Cervelló (la finca Can Soler de la Torre ja pertanyia a aquest terme el 1890), la seva proximitat la va convertir en un referent ineludible i un factor clau a l’entorn socioeconòmic de Sant Boi.

    Vides Paral·leles, Xarxes de Poder i la Petjada de Gaudí

    Güell i Samà, tots dos membres de l’elit catalana amb fortunes d’origen indià, es movien als mateixos cercles. La prova més tangible és la venda per part de Samà a Güell dels terrenys on s’alçaria el Park Güell. Aquesta xarxa de relacions també incloïa els arquitectes. Josep Fontserè i Mestres va dissenyar el Parc Samà a Cambrils (1881) i va transformar el Palau Marianao (c. 1885-1890). És probable que un jove Antoni Gaudí col·laborés amb el seu mestre Fontserè al Parc Samà. La seva participació en elements del jardí de Marianao (Torre de la Miranda, pont del llac) és plausible, encara que menys documentada, sustentada per la connexió Samà-Güell i la seva feina demostrada al proper jardí de l’hospital psiquiàtric de Sant Boi. Gaudí, per descomptat, va ser el geni darrere de la Cripta de la Colònia Güell [Múltiples fonts].

    La Realitat del Treball: Explotació i Resistència

    L’època va estar marcada per condicions laborals molt dures: jornades extenuants d’11-13 hores, salaris baixos que gairebé no cobrien les necessitats bàsiques, treball infantil (fins i tot a la Colònia Güell treballaven menors d’11 anys) i escassa seguretat. La construcció de grans projectes com l’Exposició Universal del 1888 (on es va fundar la UGT) o els parcs de Samà i Marianao probablement es va realitzar sota aquestes condicions generals. La Colònia Güell, amb el seu model paternalista, oferia una alternativa de més seguretat i millors serveis, però a costa de l’autonomia obrera. La idea de “mà d’obra compartida” entre projectes tan distants com el Parc Samà (Cambrils) i els del Baix Llobregat és inviable per al gruix dels treballadors, encara que sí que va poder existir mobilitat d’artesans especialitzats a través de les xarxes d’elit.

    El Segle XX: Repressió, Ressorgiment i Transformació

    La dictadura franquista (1939-1975) va suposar una brutal repressió del sindicalisme de classe (CNT, UGT). Tot i això, en la clandestinitat, especialment a partir dels anys 60, va ressorgir la lluita obrera amb la formació de Comissions Obreres (CCOO), que van tenir una forta implantació en el teixit industrial de Sant Boi. Durant aquest temps, la Finca Marianao va ser adquirida per l’antic administrador, Abdó Bordoy , i va començar a urbanitzar-se part dels seus terrenys, naixent el barri residencial Parc Marianao.

    És en aquest nou barri residencial on, als anys 50, va fixar la seva residència la família de Juan José Vallejo González, qui va ser breument president interí del Madrid Foot-Ball Club el 1936.

    El seu fill, Carlos Vallejo Calderón, es convertiria en una figura rellevant de la lluita obrera a Sant Boi. Vinculat a CCOO i al PSUC des de la clandestinitat, va patir detencions i presó durant el franquisme pel seu activisme sindical, especialment a SEAT. Resident a la casa familiar de Marianao coneguda com “El Cerezo”,

    Carlos Vallejo ha continuat el seu compromís en democràcia, destacant per la seva tasca en la recuperació de la Memòria Històrica i la defensa dels drets de les víctimes de la dictadura. La seva història personal connecta l’evolució del barri de Marianao amb la persistència de la lluita antifranquista i la memòria obrera a Sant Boi.

    La Transició democràtica va portar la legalització dels sindicats. CCOO i UGT es van consolidar a Sant Boi, protagonitzant importants lluites per la millora de condicions (com les grans vagues del Baix Llobregat als 70) i enfrontant les dures reconversions industrials.

    Una fita simbòlica va ser l’adquisició municipal del Palau i part del Parc Marianao el 1974 i va convertir l’antic emblema del poder privat en espai públic.

    Avui, el sindicalisme a Sant Boi afronta els reptes de la desindustrialització i la precarietat laboral, mentre el Parc Marianao s’ha consolidat com a espai verd ciutadà i el Palau acull un centre de referència en salut mental.

    Llegats Entrellaçats

    Vagues de Bus

    La història del sindicalisme a Sant Boi és inseparable de l’evolució de la ciutat i dels símbols que la van marcar. La Finca Marianao, d’emblema aristocràtic a parc públic, i la Colònia Güell, d’experiment paternalista a patrimoni històric, són testimonis de les tensions i les transformacions socials. Comprendre aquestes històries entrellaçades, amb els seus contrastos i connexions –incloent-hi les vides de figures com Balbina Pi o Carlos Vallejo, que van habitar i lluitar en aquests espais–, és essencial per entendre la identitat obrera i social del Baix Llobregat.

  • Info Sant Boi - Info: 📰Noticies i 📚Memòria - memoria - Memoria Historica - Memorial històric - 📜Memòria i 🙏Homenatges

    BALBINA PI I SANLLEHY I EL SEU LLEGAT, L’ANARCOSINDICALISTA SANTBOIANA QUE S’EXPOSA EN LA PURÍSSIMA DEL 2024…

    L’Ateneo Libertario recull una exposició sobre ‘Balbina Pí i Sanllehy’, una dona avançada al seu temps de lluites i reivindacions socials on no n’hi havia ni sistema de salut ni educació pública i sí plena explotació a un poble molt empobrit.
    Aquesta exposició s’origina a l’Institut Català de la Dona coincidint al 2023 amb el 50è aniversari de la seva mort. l’Institut Català de la Dona va dedicar una exposició a la seva memòria, que es portarà a Sant Boi durant la Fira de desembre a l’Ateneo Libertario de Sant Boi de Llobregat. En aquesta primera mostra de la sanboiana anarquista es van realitzar activitats i el seu reconeixement: xerrades, exposicions i la creació d’una alfombra floral en honor a Balbina, a més de promoure la denominació d’un carrer o plaça amb el seu nom.

    BALBINA.PI.I.SANLLEHY_ANARCOSINDICALISTA_SANTBOIANA

    Sant Boi homenatja Balbina Pí i Sanllehy, icona de l’anarcosindicalisme català

    Balbina Pí i Sanllehy, nascuda a Sant Boi de Llobregat el 1896, va ser una figura clau de l’anarcosindicalisme català i una defensora incansable dels drets de les dones i de la classe treballadora. La seva vida, marcada per la lluita social i la passió per la justícia, la converteix en una icona de la història obrera catalana.

    Els inicis d’una revolucionària

    Des de molt jove, Balbina va mostrar una consciència social molt aguda. Com a treballadora tèxtil a Sabadell, va presenciar de primera mà les injustícies i les precàries condicions laborals a les quals estaven sotmeses les dones obreres. Aquesta realitat la va impulsar a unir-se a les files de la Confederació Nacional del Treball (CNT), on aviat es va destacar com una oradora carismàtica i una organitzadora nata.

    Una veu poderosa

    La seva participació en la vaga general de 1917 va ser un punt d’inflexió en la seva trajectòria. Amb el seu discurs enèrgic i contundent, va aconseguir mobilitzar a milers de treballadores i treballadors, demostrant una capacitat de lideratge excepcional. A partir d’aquell moment, Balbina es va convertir en una figura destacada del moviment anarcosindicalista, col·laborant en nombroses publicacions i organitzant múltiples actes i manifestacions.

    Feminisme i anarquisme: una combinació explosiva

    Balbina va ser una de les primeres dones a ocupar llocs de responsabilitat en el moviment obrer. La seva lluita no es limitava a les reivindicacions laborals, sinó que també incloïa la defensa dels drets de les dones. Conscient de les múltiples opressions que patien les dones treballadores, va promoure la creació d’organitzacions específiques per a la defensa dels seus interessos.

    L’exili

    La victòria del franquisme va obligar Balbina a exiliar-se a França, on va continuar la seva activitat política i cultural. Malgrat les dificultats, va participar en xarxes de solidaritat amb els presos polítics i va col·laborar en diverses publicacions exiliades.

    +Info: https://serhistorico.net/2020/09/05/balbina-pi-i-sanllehy-anarcosindicalista-feminista-y-luchadora-incansable/

    El llegat i els Sanllehy a Sant Boi

    La mort de Balbina Pí i Sanllehy el 1973 va ser una gran pèrdua per al moviment obrer. No obstant això, el seu llegat continua viu i inspira a les noves generacions. La seva vida ens recorda la importància de la lluita col·lectiva, la necessitat de defensar els drets de les persones més vulnerables i la importància de construir una societat més justa i igualitària.

    Els Sanllehy a Sant Boi

    L’Arxiu Històric Municipal de Sant Boi va compartir, mitjançant una consulta per Facebook, una informació que va despertar la curiositat local: un registre del padró del 1924 on apareix Balbina Pí i Sanllehy residint al carrer de la Plana, acompanyada de la seva família.

    Segons el padró del 1924, Balbina convivia a Sant Boi amb el seu marit, Gonçal Soler i Bernabeu, i les seves tres filles: Teresa Rebull, una reconeguda cantant, i dues filles més. I la seva germana, Magdalena. Aquest nucli familiar ens revela un aspecte més íntim de la vida de Balbina, allunyat de la seva faceta com activista política.

    No es van poder establir altres vincles amb altres veïns de la ciutat amb el mateix cognom per manca de registres documentals.

    La filla de Balbina Pí i Sanllehy, la cantant Teresa Rebull

    Teresa Soler i Pi, (2012, Ceret). Viquipèdia

    La cantautora Teresa Rebull, filla de la destacada anarquista Balbina Pí i Sanllehy, va heretar de sa mare no només el cognom sinó també la passió per la justícia social i la lluita pels drets. Cançons com L’Estrella o El Vent són un clar exemple de com Teresa va convertir la música en una arma per denunciar les injustícies i reivindicar els drets de les dones. La relació entre mare i filla, marcada per la repressió franquista i l’exili, es va forjar en la clandestinitat i en la lluita conjunta per un món més just. Avui, les seves veus continuen ressonant, inspirant a noves generacions a seguir lluitant pels seus ideals.

    Se li va dedicar un programa de la sèrie de radio “MEMÒRIA I PATRIMONI” amb una entrevista al responsable de l’Arxiu Històric de Sant Boi de Llobregat Carles Serret: https://go.ivoox.com/rf/48835200

    Font: Arxiu Històric Municipal – FB 21-9-2020. https://www.facebook.com/ahmsbl/posts/pfbid02e6ai7c7WXFHJnnWofwAtdcBScad9oGRcjc5n74NeY8wkS4U8kNXNyyTLSBtkBbxLl

    ATENEO LIBERTARIO SANT BOI – PURÍSSIMA 2024. Local Joan Bardina, 25

    • Esposició del 2 al 8 de desembre, entre les 10-13H i les 17-20H, del 50è aniversari de Balbina Pi i Sanllehy (Sant Boi LLobregat 1896 – Perpinyà 1973). Treballadora tèxtil, anarcosindicalista i feminista.
      > Presentació a càrrec de l’Isabel Segura i Soriano, historiadora en l’àmbit feminista, i Roser Pineda, grafista i disennyadora
    • Cinema, dissabte 7-12 i diumenge 8-16 a les 18H: 1984 i L’estratègia del cargol