El llegat dels “Indianos”, aquells catalans que van fer fortuna a Amèrica i van retornar amb el desig de plasmar la seva riquesa i influència en la seva terra natal, és un capítol fascinant de la nostra història, però també un que requereix una anàlisi crítica de les seves arrels. Entre ells, la família Samà destaca no només per la seva prosperitat, sinó per la visió arquitectònica i paisatgística que va importar des de les terres cubanes, una fortuna construïda, en part, sobre el tràfic d’esclaus i l’explotació laboral a les seves plantacions de sucre. Aquest post explora com la vibració de Marianao a l’Habana va inspirar dues joies arquitectòniques a Catalunya: el Parc Samà de Cambrils, amb una inclinació modernista, i el Parc Marianao de Sant Boi, amb un caràcter més medieval i gòtic, sense oblidar l’enginy de la gestió de les seves aigües, tot plegat emmarcat en el complex context de la seva prosperitat colonial.

1.1. QUI ERA EL MARQUÉS DE MARIANAO? Els Marianao esclavistes i Rafaela Torrents i Higuero (Segle XIX)¹

1.2. ELS PALAUS I ELS PARCS DELS INDIANOS SAMÀ (Cambrils més modernista i Marianao mès medieval i gòtic)²

1.3. MENYSPREU DELS SAMÀ A SANT BOI (sacrificis gaire bé invisibles de Sant Boi del 98 que va incitar la independència de cuba)
1.4. INFLUÈNCIES DELS SAMÀ (repressió a l’anarcosindicalisme creixent i seu de Primo de Rivera)
1.5. LA PÈRDUA DE LA FINCA DE MARIANAO (la condemna per masó)

L’arquitectura del Marianao de l’Habana i les arrels de la fortuna Samà

Marianao, avui un municipi de l’Habana, va ser al segle XIX i principis del XX un suburbi residencial d’elit que va créixer amb la prosperitat econòmica de Cuba. No era un parc en el sentit estricte, sinó una vasta extensió de finques, palaus i vil·les sumptuoses que contrastaven amb l’urbanisme colonial més dens del centre de la capital. L’arquitectura de Marianao reflectia la riquesa i el gust cosmopolita dels seus habitants. S’hi van adoptar estils europeus i influències americanes, donant lloc a una amalgama d’estils que incloïen el neoclàssic, l’eclèctic i, posteriorment, l’Art Decó, amb algunes expressions modernistes en barris més nous com Miramar.

Aquest districte es va convertir en un símbol de modernitat i opulència, amb clubs de camp, hipòdroms i residències que feien gala de grans jardins i dissenys innovadors. Per a Salvador Samà, el Marquès de Marianao, aquest entorn no només representava el lloc on va forjar la seva fortuna, sinó també una font d’inspiració estètica. És crucial assenyalar, però, que aquesta fortuna i la capacitat d’invertir en projectes tan ambiciosos com el de Marianao a l’Habana i, posteriorment, a Catalunya, van tenir les seves arrels en el tràfic d’esclaus i l’explotació de la mà d’obra esclava a les plantacions de sucre cubanes. La família Samà, com moltes altres fortunes “indianes”, va participar activament en la darrera onada del tràfic transatlàntic d’esclaus, un sistema que va generar una immensa riquesa a costa d’una inhumanitat abismal. Així, el seu somni de recrear aquesta grandesa i exuberància tropical a Catalunya, transportant una part de l’Habana a la seva terra natal, ha de ser entès des d’aquesta perspectiva, un llegat construït sobre la base del colonialisme i l’esclavitud. L’extensió i la diversitat arquitectònica de Marianao van ser el punt de partida per als seus projectes més ambiciosos a la península.

El Palau de Salvador Samá, també conegut com la Quinta Hidalgo en les seves últimes etapes, va ser una destacada mansió neoclàssica situada a Marianao, originalment una quinta d’estiueig de Doña Rafaela Santibáñez de Oleazar. Llogada el 1844 i adquirida el 1849 per Salvador Samá y Martí, I Marquès de Marianao, aquest la va transformar en un luxós palau amb una façana imponent, un gran portal amb columnes toscanes i terres de marbre, incloent-hi una capella familiar. Després de la mort del Marquès el 1866, va passar per diverses mans, inclosa la del banquer Julio Hidalgo, que hi va invertir considerablement i el va convertir en un punt de trobada per a l’alta societat. Aquest palau va ser testimoni d’esdeveniments històrics clau, com la reunió entre Máximo Gómez i les viudes de Carlos Manuel de Céspedes i José Martí, i va servir com a seu de les legacions nord-americanes, allotjant fins i tot el Secretari d’Estat William Taft. Amb el canvi de segle i el desplaçament dels centres d’estiueig, l’immoble va perdre la seva funció original, convertint-se primer en el Sanatorio Malberty i, a la dècada de 1950, en la fàbrica d’havans i cigarrets José L. Piedra. Actualment, l’edificació es manté dempeus i en bon estat, tot i que molt modificada, sent la fàbrica de tabacs Héroes del Moncada, i conservant només alguns detalls del seu antic esplendor. Avui en la zona habitable viu una decoradora de La Habana (2023).

El Llegat de Marianao

Un Viatge Arquitectònic de Cuba a Catalunya

“Aquestes estructures no són simples edificis; són manifestacions tangibles d’un viatge transatlàntic i un desig arrelat de deixar un llegat.”

L’informe analitza el fenomen “Indiano” a través de la família Samà, que, enriquida a Cuba, va voler recrear l’atmosfera de l’illa a Catalunya. Aquesta infografia visualitza les dades d’aquest llegat, comparant el districte inspirador de Marianao a La Habana amb les seves seves manifestacions catalanes: el Parc Samà a Cambrils i el Parc Marianao a Sant Boi de Llobregat.

La Inspiració: Marianao, La Habana

El districte de Marianao a La Habana va ser el far de modernitat i opulència que va inspirar la família Samà. No era un sol parc, sinó un suburbi pròsper amb zones residencials exclusives, clubs de camp i una arquitectura eclèctica que trencava amb l’urbanisme colonial tradicional.

Distribució d’estils arquitectònics prominents a la Cuba del segle XX.

Evolució Clau de Marianao (Cuba)

1900-1920

Transformació en el principal suburbi residencial de La Habana, amb un boom de la construcció.

1925

Construcció del monumental “Colegio de Belén”, conegut com “El Palau de l’Educació”, símbol de la prosperitat del districte.

1959

Després de la Revolució Cubana, les propietats privades són expropiades per a ús públic, transformant radicalment el caràcter del districte.

Dues Visions, Una Arrel

Tot i que tant el Parc Samà com el Parc Marianao van néixer de la mateixa visió “Indiana” i van ser dissenyats per Josep Fontserè, les seves expressions arquitectòniques i evolucions van divergir, reflectint diferents facetes del desig de legitimar la fortuna i el llegat familiar.

Parc Samà (Cambrils)

Un Jardí Romàntic i Modernista

Un retir privat dissenyat per evocar directament la Cuba colonial, amb una rica ornamentació, un llac elaborat i la crucial col·laboració d’un jove Antoni Gaudí, que va plantar la llavor del modernisme.

🌳 🦜 🏛️

Parc Marianao (Sant Boi)

Un Castell Neogòtic Urbà

Una finca que va esdevenir parc públic, amb un palau d’inspiració neomedieval que buscava associar la riquesa indiana amb l’estètica aristocràtica europea, integrat en un teixit urbà en expansió.

🏰 🏙️ 🌴

Anàlisi comparativa d’atributs clau entre els dos parcs catalans.

Trajectòries de Conservació Divergents

Parc Samà: De Retir Privat a Patrimoni Cultural

El Parc Samà ha mantingut en gran mesura la seva integritat com a jardí històric. La seva evolució reflecteix la transició d’una mostra exclusiva de riquesa a un bé públic enfocat a la conservació i l’educació, adaptant-se a canvis socials com la Guerra Civil.

Distribució d’usos històrics i actuals del Parc Samà.

Parc Marianao: D’Oasi a Parc Urbà

El Parc Marianao de Sant Boi va enfrontar majors pressions urbanístiques, amb la conversió de parts de la finca original en un barri residencial. La seva integritat original es va fragmentar, resultant en un parc públic més integrat però disminuït dins la ciutat.

Distribució d’usos històrics i actuals de la finca de Marianao.

El Misteri de les Aigües de Sant Boi

Una de les característiques més fascinants del Parc Marianao de Sant Boi és el seu complex circuit d’aigua subterrània, una proesa d’enginyeria del segle XIX. Aquest sistema no només abastia el palau i el llac, sinó que possiblement formava part d’una xarxa més àmplia que connectava diverses finques de la zona.

💧

Masia de Santa Bàrbara / Conca del Llor

⟶

🏰

Finca i Llac del Palau Marianao

⟶

🏭

Colònia Güell (Possible connexió)

Flux simplificat del sistema de canalització d’aigua subterrània a Sant Boi.

Les Arquitectures dels Parcs dels Samà i Marianao

La visió de Salvador Samà va prendre forma en dos grans projectes a Catalunya, ambdós dissenyats inicialment per Josep Fontserè i Mestres, però amb evolucions arquitectòniques i estilístiques pròpies que reflecteixen diferents sensibilitats de l’època.

Característica	Parc Samà (Cambrils)	Parc Marianao (Sant Boi)
Inici de la construcció	1881	~1880 (Palau 1885-1890)
Arquitecte	Josep Fontserè (Mentor de Antoni Gaudí)
Estil	Romàntic, modernista	Medieval eclèctic
Característiques clau	Rica ornamentació, llacs, potencial influència de Gaudí	Llacs, estructures semblants, palau d’inspiració medieval
Promotor	Salvador Samà i Torrents
Inspiració colonial	Cuba

El Parc Samà (Cambrils): L’Elegància Modernista i Romàntica

Situat a Cambrils, el Parc Samà és la materialització més evident del desig de recrear un “bosc tropical” o una “colònia cubana” a Catalunya. El seu disseny respon a una estètica romàntica amb elements que ràpidament s’obririen al modernisme. El palauet central, tot i tenir una base clàssica, incorpora elements ornamentals que ja presagien la nova corrent. La figura clau en la seva definició modernista va ser un jove Antoni Gaudí, qui, sent aprenent de Fontserè, va treballar en el projecte. Se li atribueixen la cascada, el pont i elements del llac, que ja mostren la seva llibertat formal i el seu ús de la pedra natural d’una manera orgànica i innovadora, molt diferent del que seria el palau del Parc Marianao. La riquesa botànica, els elements aquàtics com el llac i la cova, i l’abundant presència d’aus exòtiques, subratllen el caràcter d’homenatge a l’esperit d’ultramar.

Llista de punts enumerats del Parc Samà i ruta a peu suggerida: – Aquesta ruta està pensada per recórrer el parc de forma circular, començant pels voltants de l’entrada, explorant la zona central del llac i boscos, passant pels aviaries i zones de jocs, per acabar visitant el Palau i els museus que es troben més propers a l’entrada/sortida. Començarem per l’entrada i farem un recorregut que ens porti per les principals atraccions, acabant en els espais de restauració i museus. Entrada + Taquilla + Botiga (1): Punt d’inici i accés al parc. Antiga faisanera (2): Molt a prop de l’entrada. Projecte de conservació de la tortuga Mediterrània (3): Un dels projectes de conservació, proper a l’entrada. Projecte de conservació del faisà daurat (4): Un altre projecte de conservació proper. Projecte de conservació de l’Eriçó (5): El tercer projecte de conservació. Cavallerisses / Refugi de rucs (26): A prop dels projectes de conservació i en la mateixa zona. Parterre d’àloe vera (25): Situat a la part central del parc, a prop de les cavallerisses. Camp de lavanda (24): Al costat del parterre d’àloe vera. Llac (6): El cor del parc, amb els ponts penjants i les illes. Gruta del taxòdium (7): Accés reduït, passada la zona del llac. Bosc de daines (15): Després de la gruta del taxòdium, una àrea més boscosa. Mirador del Bosc (14): Gruta fosca que fa de mirador, a la zona nord-oest. Canal i cascada (13): Font d’aigua per al llac, amb una gruta artificial. Torre mirador (12): La Torre Angulo, de 24 metres, una mica més allunyada. Hivernacle Fontcuberta (11): L’hivernacle amb palmàcies i arbres tropicals. Aviari Marianao (18): Aviari amb ocells exòtics, recreant una selva tropical. Antiga moneria (19): Espai de petites psitàcides. Adormidors anàtides (22): Instal·lació per a ànecs, un dels últims punts de fauna. Zona de jocs i pícnic (21): Ideal per un descans, especialment si es va amb nens. Casa Palau (8): La residència del Marquesat, no accessible a l’interior, però d’interès arquitectònic. Font sortidor (9): Darrere del palau. Gerro de Vichy (20): Gerro ceràmic prop de la Casa Palau. Font de les cloïsses (23): Font decorativa amb cloïsses naturals. Pavelló dels lloros. Mirador d’Hèracles (17): Amb l’escultura d’Hèracles. P. Citrus (10): Un punt sense descripció detallada al text original, però que es pot visitar a prop. Bar Samà / Museu del Vermut Yzaguirre (28): Per una pausa i degustació, situat a prop de l’entrada/sortida. Museu de l’Oli Mas del Miu (29): L’antic molí, també a prop de l’entrada/sortida. Saló del Marquesat (27): Sense descripció específica, però es pot visitar a la sortida.

El Parc Marianao (Sant Boi de Llobregat): El Caràcter Medieval i Gòtic

Per contra, el Parc Marianao de Sant Boi de Llobregat va prendre una direcció arquitectònica marcadament diferent, orientada cap a una estètica més europea i historicista. La peça central és un imponent palau d’estil neogòtic-medieval, amb torres emmerletades, finestrals ogivals i una aparença de castell fortificat. Aquesta elecció estilística no era casual; buscava legitimar la riquesa adquirida a Cuba associant-la amb la noblesa i l’antiguitat del vell continent. Era una manera d’arrelar la figura de l’Indiano a la tradició aristocràtica catalana, a través d’una arquitectura que evocava la història i la fortalesa.

Mentre el Parc Samà volia transportar un fragment de Cuba a Catalunya, el Parc Marianao de Sant Boi es presentava com una afirmació de la riquesa indiana dins un marc de tradició i poder europeu, evidenciant la dualitat d’identitats que molts indianos experimentaven.

A la finca de Marianao també hi havia la Torre de la Miranda4, una torre d’estil eclèctic que es creu que es va construir al voltant de la mateixa època. Cal destacar que l’estil arquitectònic de la Torre de la Miranda reflecteix les tendències modernistes de l’època i contrastava amb l’estil neomedieval del Palau de Marianao. N’hi ha testimonis que veuen la mà d’Antoni Gaudí en aquesta obra. Josep Faura, masover dels Samà, explica l’anècdota de com varen pujar el Crist del mirador i que no hi era en la construcció origial.

Les Aigües del Parc de Marianao de Sant Boi⁶

Una xarxa de galeries subterrànies proveïen d’aigua a gran part de la comarca. Més enllà de la seva arquitectura palatina, el Parc Marianao de Sant Boi amaga un dels seus secrets més fascinants i una mostra d’enginyeria hidràulica del segle XIX: el seu complex sistema de captació i distribució d’aigües subterrànies. Aquest aspecte, menys visible que les façanes del palau, és crucial per entendre la funcionalitat i la riquesa de la finca original.

El Marquès de Marianao no només va construir un parc amb llacs artificials, sinó que va assegurar el seu abastament a través d’una intricada xarxa de canals i galeries subterrànies que recollien aigua de punts com la Masia de Santa Bàrbara, situada en la conca del Llor. Aquest sistema de recollida i conducció no només garantia l’aigua per als llacs i les necessitats de la finca, sinó que se sospita que podia tenir connexions o influir en la xarxa hidràulica d’altres propietats properes, com la Colònia Güell.

La complexitat d’aquesta infraestructura subterrània posa de manifest no només la inversió econòmica, sinó també el coneixement tècnic i la visió a llarg termini de la família Samà. Era un element fonamental per mantenir l’exuberància del paisatge, la frescor dels jardins i el funcionament de les fonts i elements aquàtics, convertint el parc en un veritable oasi enmig d’un entorn que, amb el temps, esdevindria més urbanitzat. Aquest control de l’aigua era una expressió més del poder i la capacitat transformadora dels indianos.

“Un escenari rodó seria la galeria que hi ha al parc de Marianao, construïda amb maons i que permetia l’abastament d’aigües al palau neogòtic del Marqués Samà i de Marianao i al seu llac artificial; les aigües venien des de la conca de la vall del Llor.(…) Fa algunes dècades, els nens de la Ciutat Cooperativa es ficaven i jugaven a dins d’una d’aquestes galeries que venia des de l’entorn de la masia de can Ros del Llor i anava a parar a la de can Soler a la Colònia Güell.(…)”7

Mines i Canalitzacions d’Aigua a Sant Boi de Llobregat amb l’enginyeria del Segle XIX

Zona/Ubicació(Canals subterranis històrics)	Tipus d’Estructura: Mines, boques i galeries (clau abans dels sistemes moderns)	Descripció/Detalls (Per a agricultura, llars i indústria)
Ermites de Sant Ramon 8 i Santa Bàrbara	Mina	Fonts d’aigua en terrenys elevats.
	Arxius	Registres històrics de fonts d’aigua.
	Mapes antics	Ubicació i direcció de les Mines d’Aigua.
	Boques de Mina	Entrades antigues.
	Galeries	Galeries tapiades.
Finca i Parc Marianao	Sistema intern	Pous, manantials, cisternes, dipòsits.
	Canals	Connexió a fonts externes (Santa Bàrbara, Llor).
	Boques de Mina	Senyals arquitectòniques a la finca.
	Galeria	Abastament del palau i llac.
Zona del Montbaig, el Bori i la vall de Can Carreres9	Mines d’aigua	Mines de Garzulla, Guinovart, Benviure. Arquitectura: “Mina Blanca”, “Mina Bancada”, voltes, “pitxolins”.
	Pous de pas	Pous de construcció i manteniment.
Casa Gran del Bori	Galeria	Condueix aigua a la bassa del Benviure.
Vall de can Carreres, riera Guinovart	Galeria	Entrades a galeries.
Benviure	Galeria	Entrada en barraca de 1912.
Can Castellet	Mina d’aigua	Entrada tapiada, antiga font.
Colònia Güell (Can Soler i  Masia Can Julià)	Recursos hídrics	Pous, manantials, drets de reg.
	Mina d’aigua	Mina d’aigua pròpia.
	Testimonis	Records de punts d’aigua.
	Sistema sofisticat	Sistema d’aigua per a la fàbrica i el poble.
	Fonts	Pous propis, bombeig del riu, connexió a Can Julià.
Ciutat Cooperativa	Canals subterranis	Connexió entre Llor (possible amb Marianao en l’altre sentit) i Can Soler (Colònia Güell).
	Boques de mines	Entrades segellades.

---

Conclusió:

Els parcs dels Indianos Samà, tant el de Cambrils com el de Sant Boi, romanen com a testimonis vivents d’un passat esplendorós i d’una època de grans transformacions socials i econòmiques. No obstant això, és indispensable abordar aquest llegat de manera integral, reconeixent la procedència de la riquesa que va permetre la seva creació, fruit del colonialisme i la tràgica realitat de l’esclavisme. Avui, la seva actualitat passa per ser espais de memòria, cultura i esbarjo, accessibles al públic i gestionats amb l’objectiu de conservar el seu valor històric i paisatgístic, alhora que serveixen com a punts de reflexió sobre la complexitat del nostre passat i les conseqüències ètiques de certes fortunes. El Parc Samà, amb la seva clara vocació de jardí històric, es manté com un referent de l’art dels jardins romàntics i modernistes. El Parc Marianao de Sant Boi, integrat en el teixit urbà, s’ha adaptat a les necessitats de la comunitat, tot i que conserva elements arquitectònics singulars i el seu secret subterrani hidràulic. El futur d’ambdós passa per continuar la seva rehabilitació, investigació i difusió, garantint que el llegat dels indianos Samà perduri com a font d’aprenentatge i gaudi per a les generacions futures, però sempre amb una mirada conscient i crítica sobre totes les seves dimensions històriques.

---

Referències:

1. MARINAO’s: Els Indians i els Samà i Torrents (Tate Cabré, 2009)
2. Entrevista Carles Vallejo (SantBoi[.Tv]) a Carles Serret (AHMSB)
3. El Llegat de Marianao: Un Estudi Comparatiu Històric i Arquitectònic de Parcs a Cuba i Catalunya. Anàlisi indicat per SantBoi.Tv a Gemini Deep Search, 5-6-2025
4. Palacio de Salvador Samá (La Habana neoclásica). fotosdlahabana. (Jul 23, 2023)
5. MARIANAO’S – La Miranda I Gaudí, No Dades, Sí Testimonis – HD
6. MARIANAO’s – Les aigües de la Finca Lllacs, mines i pous
7. Passarel·les subterrànies a Sant Boi (genèric): Sant Boi Misteríós (2007, del Llor a Marianao i a Can Soler – Colònia Güell)
8. Visita el 2014 d’una mina d’aigua antiga a la falda de Sant Ramon
9. Les Mines d’aigua al Bori i a la vall can Carreres Sant Boi de Llobregat. Josep Mª Cervelló