1  Cosa sense importància. La feina que m’han encomanat és poca cosa, aviat l’hauré enllestida. 2  Persona feble, insignificant, físicament o de caràcter. Aquest noi és molt poca cosa, però encara pot créixer. És tan poca cosa que no se sap imposar quan cal. També: poqueta cosa, poca coseta

Moltíssim, en un grau extraordinari. Llegir m’agrada una cosa de no dir. També: cosa de no dir Es va enrojolar cosa de no dir. Tenim també la locució adjectival de no dir, de sentit semblant: ‘inexpressable de tan extraordinari’: Té una fama de no dir.

Fórmula que serveix per a acompanyar una afirmació poc exacta o que ho pot semblar. Només érem quatre, com aquell qui diu. Ell era, com aquell qui diu, una mena de missioner. També: com aquell que diu, com qui diu, per dir-ho així, com si diguéssim, que diguéssim

Aprovar-ho tot, donar l’aquiescència a tot. De vegades sembla que no tingui prou personalitat, diu amén a tot. Demana-li el que vulguis, que sempre diu amén a tot. També: dir amén, fer amén amén (a les Illes, que ho solen pronunciar amb e oberta: amèn)

Expressió que indica sorpresa, estranyesa, davant el que un altre afirma o nega. Anar a la platja? Què dius ara! No veus que està a punt de ploure? També: què dius!, què vol dir! —S’ha mort la meva mare. —Què dius! Si que em sap greu!

Expressió usada per a rectificar-se d’una cosa que s’acaba d’afirmar. Dic mentida: la vaig visitar dilluns, no dimarts.

Mentida (col·loquial). T’asseguro que no és guatlla, home; t’estic parlant amb el cor a la mà!

Diminutiu de mentira, que és la variant formal de mentida que usem els valencians. És un mot de caire afectuós que usem, fonamentalment, quan parlem amb un xiquet xicotet. (Eugeni S. Reig, El valencià de sempre, 2015) Em pense que això que em dius és una mentirola, perquè se t’han fet les orelles roges.

Mentida. Ahir em va dir una bona garrofa, a veure quina una me n’explica avui. També pot voler dir ‘mentider’: Sí que n’ets, de garrofa! No em puc refiar pas de tu.

Mentida.