Es diu per a indicar a algú que li hem descobert les intencions. També s’aplica a qui es malfia d’un altre, que en desconfia.

Per una cosa o per una altra. Per naps o per cols, no acabo mai la feina abans de les nou.

1  Mancança de llum, de claredat. Caminaven en la foscor. 2  Qualitat de fosc, condició fosca. Aquell invent el va treure de la seva foscor.

1  Fer tornar fosc, més fosc. Els núvols enfosqueixen la tarda. La tensió del moment li enfosquia l’enteniment. 2  Esdevenir fosc, més fosc. El cel s’enfosqueix de pressa. El color dels mobles s’enfosquia amb el pas dels anys. 3  Fer-se de nit. Quan arriba l’hivern enfosqueix més d’hora. També: enfoscar. «Quan s’enfosca»: a entrada de… Read more »

A les hores més fosques de la nit, quan ja s’ha fet ben de nit. També: de nit fosca

1  adv  A entrada de fosc. Ja no tornaré fins fosquet. 2  m  Hora en què ve la fosca, en què es fa nit. Un fosquet vindré a veure-vos. Anava al gimnàs tots els fosquets. És un mot sobretot menorquí. O només menorquí?

Crepuscle de la nit, hora en què es fa fosc. Hi ha algunes locucions relatives a aquest moment del dia: al foscant, al primer foscant o a hora foscant ‘a entrada de fosc’, entre dos foscants ‘moments del crepuscle en què a penes hi ha claror de dia’.

Expressió que s’usa per a denominar els moments de la matinada o del crepuscle en els quals a males penes hi ha claror del dia perquè, o bé comença a eixir el sol, però encara és fosc, o bé ja comença a fer-se de nit, però encara no és nit tancada. Estic fatal de la… Read more »

A entrada de fosc, a l’horabaixa. Van venir a ranvespre, que el sol ja s’havia post.

Fer-se vespre, fer-se fosc. S’anà enfosquint, enfosquint, com si vespregés. Anem de pressa perquè ja comença a vesprejar.