Exhalar o tirar l’alè; respirar. Encara el sento alenar: és viu.

Molt; abundància. Per ser el primer any que fa fruita, aquesta pomera petita té un tou de pomes. S’usa sovint amb l’adjectiu bon davant de tou: Un bon tou d’arbres.

Grosseria, renec. M’ha respost amb una brofegada, és un destrellatat. «Una bofegada és un exabrupte groller que normalment fa referència a qüestions sexuals o escatològiques. Pot ser, fins i tot, una blasfèmia» (Eugeni S. Reig). «Una brofegada, una brofegà, com es diu en valencià, és una forma urgent d’humor, una forma alliberadora, malsonant, irreverent, i… Read more »

Expressió de contrarietat davant un fet insòlit o xocant. Dius que no podràs venir al meu casament? Ara sí que em voldria morir! En valencià també es diu, amb el mateix sentit, ara sí que m’has pogut!, potser com a eufemisme de ara sí que m’has fotut! —M’havien dit que no t’havien suspés cap assignatura…. Read more »

Ara i adés, de tant en tant. Al DIEC no apareix aquesta locució, però sí una altra de semblant, ara o suara, que vol dir ‘un cop o altre’.

Des d’aquest moment, a comptar des d’ara. D’ara endavant t’encarregaràs d’aquesta feina. També: d’avui endavant, en endavant

Introdueix expressions disjuntives. Ara riu, ara plora. També: ara…, adés…; adés… adés… Ara diu blanc, adés diu negre, no hi ha manera de seguir-li el discurs.

Expressió que continua un raonament que s’admet, tot introduint una adversativa. He entès tots els arguments que m’has donat; ara bé, no hi estic d’acord.

Tanmateix. Va actuar amb bona intenció i, malgrat tot, el que va fer ha tingut conseqüències desastroses. Tenia tot el que volia i, malgrat tot, no era feliç.

Sense que sigui obstacle allò que s’acaba de dir o que queda sobreentès, això no obstant. La primera part del llibre és bona; nogensmenys, la segona és realment excepcional.