Dit d’una veu o d’un crit molt fort, que retruny. Va fer una rialla estentòria que va ressonar per tota la casa.

1  Persona que s’encanta amb qualsevol cosa, apàtica, lenta a obrar. 2  Ingenu, babau, sense malícia.

1  Dit de la persona que fa la feina malament, que no és de fiar. 2  Beneitot, ximplet, curt de gambals.

Persona sense cap mena d’escrúpol; brètol.

Ignorant, persona de poc trellat, de poca formalitat; carallot. A eixe no li ho encomanes, que és un moniato.

En sentit figurat, diem que algú és un (o una) albercoc quan és beneit, ximple, poca-solta. Aquest noi no n’encerta ni una. És albercoc! S’usa amb els verbs ser (ser albercoc o ser un albercoc), semblar, fer, etc.

En un estat d’indecisió, en una situació no clarament definida, ni bé ni malament. L’exposició d’enguany ha resultat mitja figa mig raïm; no ha cridat l’atenció per cap novetat, però no es pot dir que hagi estat malament. També: mig figa i mig raïm

Es diu per a indicar a algú que li hem descobert les intencions. També s’aplica a qui es malfia d’un altre, que en desconfia.

Per una cosa o per una altra. Per naps o per cols, no acabo mai la feina abans de les nou.

1  Mancança de llum, de claredat. Caminaven en la foscor. 2  Qualitat de fosc, condició fosca. Aquell invent el va treure de la seva foscor.