1  Tossut, caparrut, obstinat. La Xesca és molt cabuda: no fa mai cas dels advertiments dels altres. 2  Que té el cap gros.

Ple de protuberàncies, de bonys. No havia vist mai una paret tan bonyeguda.

Que sol tenir rampells, que fa les coses a rampells. És un bon alumne, però una mica rampellut, cal vigilar una mica el que fa i desfà.

Que té traça o habilitat. És una manyana molt traçuda; segur que us farà una bona feina.

Segons que sembla, probablement. Han vingut amb un altre home que a la traça deu ser germà seu. A la traça, aquest any tampoc guanyarem la lliga.

1  El que, allò que. No és digne de ço que desitja. 2  Cosa que, en què l’antecedent cosa resumeix el contingut d’una proposició anterior. El pallasso saludà, ço que provocà bona cosa d’aplaudiments. Li ha dit que sí, ço que li ha plagut molt.

Parlar amb intemperància o violència; alçar el volum de veu per a replicar a algú de manera irada. Si li alces el gall a ta mare et pegue un mastegot que te’n recordaràs, mal educat!

A un costat i a un altre. Mirava ençà i enllà del camí a veure si els veia. S’ha cansat d’anar ençà i enllà, i no l’ha trobada enlloc.

Cap a la banda de fora, més o menys lluny en aquesta direcció. La nostra casa és gairebé tocant a la vila: la d’ells és més enfora.

Amunt, de baix a dalt. Mirava endalt mentre pujava. L’estel s’envola cel endalt.