Fa cinquanta anys, una ciutat del Baix Llobregat va fer història desafiant la por i la resignació. El setembre de 1976, a penes deu mesos després de la mort del dictador Francisco Franco, la societat catalana necessitava sortir al carrer de manera inajornable per reclamar democràcia, amnistia i autogovern. El que havia de ser una concentració a Barcelona es va transformar, per força i per coratge, en la mítica Diada de Sant Boi de Llobregat. La relació de Sant Boi amb la lluita per les llibertats catalanes és profunda i s’estén al llarg dels segles. En ple cinquantenari (1976-2026), recuperem la crònica d’aquella jornada fundacional que va marcar el camí de la Transició catalana, analitzem la seva evolució fins a l’actualitat i et convidem a reviure-la a través d’una exposició històrica única i del nostre Memorial Digital Interactiu integrat com a plantilla de pàgina immersiva.
BotCast.Com_Sant_Boi_va_desbordar_la_dictadura
L’Hora del Coratge: Per què Sant Boi? (1976)
La Diada Nacional de Catalunya s’havia convertit des de la Renaixença en un símbol d’identitat i resistència. L’origen es remunta a la Guerra de Successió Espanyola de 1714, quan Rafael Casanova, conseller en cap de Barcelona, es va erigir en el símbol de la resistència catalana davant el setge de les troops borbòniques de Felip V, el monarca que acabaria desmantellant les institucions catalanes preexistents. Casanova, ferit en la batalla, va acabar passant els seus últims anys i sent enterrat precisament a Sant Boi de Llobregat. Durant els gairebé quaranta anys de dictadura franquista, qualsevol homenatge o celebració de l’Onze de Setembre va ser durament reprimida i relegada a la clandestinitat.
Tanmateix, la Diada de 1976 connectava també amb altres fites de sobirania del segle XX, com els fets del 6 d’octubre de 1934, quan el president Lluís Companys va proclamar l’Estat Català dins de la República Federal Espanyola en un moviment d’insurrecció contra la involució conservadora del règim republicà.
L’estiu de 1976, l’Assemblea de Catalunya (el gran motor de l’antifranquisme unitari que aglutinava les diverses forces democràtiques) va impulsar la celebració de la primera Diada tolerada. La intenció original de la Comissió Onze de Setembre era fer la concentració al Parc de la Ciutadella de Barcelona. No obstant això, el Governador Civil de Barcelona, Salvador Sánchez-Terán, i el ministre de la Governació, Rodolfo Martín Villa, van prohibir terminantment l’acte a la capital, tement perdre el control de l’ordre públic davant d’una mobilització massiva.
Davant d’aquest mur governamental, els organitzadors van haver de moure fitxa ràpidament i van pactar una alternativa estratègica: Sant Boi de Llobregat. Aquesta elecció es va recolzar en dues claus fonamentals:
La cobertura històrica legal: A l’església parroquial de Sant Baldiri de Sant Boi hi descansen les restes de Rafael Casanova. Presentar l’esdeveniment com un acte d’homenatge a la seva tomba va fer que el règim tingués serioses dificultats legals per denegar l’autorització.
La xarxa de resistència local: Sant Boi no era un escenari passiu, sinó un autèntic motor clandestí. Barris obrers com Marianao havien actuat durant dècades com a «punts muts» de subversió política. Aquest teixit associatiu i laboral local, amb un fort paper de forces com el PSUC (i la família Vallejo), va garantir la solidesa logística necessària per coordinar una mobilització humana sense precedents.
Crònica d’una Jornada Històrica: L’Onze de Setembre de 1976
La mobilització va començar la nit abans. A les 12 de la nit del 10 de setembre, militants clandestins van cobrir simbòlicament la façana del Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona amb una enorme senyera per anunciar el batec de la jornada. Des d’aquella mateixa nit i durant tot el matí de l’11 de setembre, milers de persones van iniciar marxes i trajectes cap al Baix Llobregat, superant el fort setge de la Policia Armada (els «grisos») i la Guàrdia Civil, que bloquejaven l’Avinguda de la Generalitat i els accessos a les estacions de Ferrocarrils.
La plaça de Catalunya de Sant Boi es va omplir a vessar. Tot i que algunes estimacions policials parlaven de xifres menors, la realitat de la plaça i els carrers adjacents col·lapsats va desbordar totes les previsions, xifrant-se la participació en més de 100.000 assistents. Aixo ho va immortalitzar l’històric Diari Avui en la seva portada de l’endemà, diumenge 12 de setembre, amb el cèlebre titular: «Tot Catalunya, present a Sant Boi».
L’acte polític va començar formalment a un quart de sis de la tarda (17:15h). Des de la tarima principal, l’actriu Maria Josep Arenós va actuar com a presentadora («speaker») de l’acte. Les seves primeres paraules van ser per demanar un emotiu minut de silenci per totes les persones que havien donat la vida lluitant per la llibertat, recordant especialment l’última víctima de la repressió, el jove J. M. Zabala.
A continuació, sota un mar de pancartes fetes a mà i senyeres que tornaven a veure la llum després de gairebé quaranta anys, es van iniciar els parlaments de tres oradors clau que representaven la unitat de l’antifranquisme:
Miquel Roca i Junyent: Va obrir el torn de discursos recordant que «Catalunya ha estat sempre al costat de la democràcia», remarcant el desig compartit d’un futur en llibertat.
Octavi Saltor: Va posar l’accent en el caràcter popular i aglutinador del moment afirmant: «Avui, ja tothom, ja tot, és només poble».
Jordi Carbonell: El seu discurs va passar directament a la història de la memòria democràtica. Va defensar clarament el dret a l’autogovern amb la proclama «Només demanem que ens tornin allò que ens van prendre el 1939» i va pronunciar el mantra immortal que exhortava el poble a no cedir a la por:
🗣️ «Que la prudència no ens faci traïdors!»
L’acte es va tancar amb un dels moments més emotius de la història de Catalunya: el cant col·lectiu d’«Els Segadors», l’himne nacional, dirigit des de la tarima pel mestre Oriol Martorell davant d’una multitud que plorava i cantava amb els punys alçats. L’impacte polític va ser tan gran que va forçar la redacció d’un informe confidencial de la policia franquista dirigit al governador civil per avaluar l’abast d’una plataforma democràtica que ja era imparable.
L’Evolució de la Diada: Línia del Temps (1714 – 2026)
L’esdeveniment de Sant Boi de Llobregat va ser la clau de volta de la Transició a Catalunya, iniciant un camí de recuperació de les institucions que ha evolucionat al llarg de cinquanta anys:
Any
Seu Principal
Context Polític i Social Clau
1714
Barcelona
Guerra de Successió: Setge de les tropes borbòniques de Felip V. Rafael Casanova es converteix en símbol de la resistència.
1934
Barcelona
Fets d’Octubre: El president Lluís Companys proclama l’Estat Català de la República Federal Espanyola en resposta a la involució conservadora.
1976
Sant Boi de Llobregat
L’Epicentre Reivindicatiu: Primera celebració tolerada de la Diada de la Transició. L’Assemblea de Catalunya aglutina les demandes populars.
1977
Barcelona
El Milió: La major manifestació de la història fins a la data. Accelera la restitució de la Generalitat provisional i el retorn de Josep Tarradellas.
1980
Barcelona
Institucionalització: Sota la presidència de Jordi Pujol, es promulga la Llei 1/1980, que declara oficialment l’11 de setembre com a Festa Nacional.
2012
Barcelona
El Gir Sobiranista: Sota lema «Catalunya, nou estat d’Europa», més d’un milió de persones protagonitzen un històric gir demanant la independència.
2013-16
Tot el Territori
Les Grans Coreografies: Anys de mobilitzacions històriques i coordinades (Via Catalana, la V, la Via Lliure) reclamant el dret a decidir.
2017
Barcelona / Cat
La Ruptura del Procés: Moment àlgid de l’independentisme amb el referèndum de l’1 d’octubre i la declaració unilateral d’independència.
2024
Barc / Sant Boi
Canvi d’Etapa: S’elegeix un president no independentista arran dels acords d’Amnistia. S’inicia negociació amb un nou acord fiscal parcialment liderat localment.
2026
Sant Boi de Llobregat
El 50è Aniversari: El Govern i l’Ajuntament uneixen esforços en una commemoració de la Diada del 76, reivindicant l’esperit d’unitat.
Tradició Viva: Els Actes Anuals a Sant Boi
Més enllà de les grans efemèrides, la Diada de Catalunya manté a Sant Boi un pols tradicional molt viu que es repeteix fidelment any rere any. La ciutat s’ha convertit en un lloc de pelegrinatge institucional indiscutible cada Onze de Setembre, caracteritzat per una sèrie de rituals solemnes i festius que involucren tota la comunitat:
Ofrena Floral a Rafael Casanova: L’acte central de la jornada consisteix en l’ofrena de flors davant la tomba del patriota a l’interior de la venerable església de Sant Baldiri. Aquest acte reuneix els màxims representants de la Generalitat de Catalunya, els partits polítics de tot l’espectre parlamentari i nombroses entitats ciutadanes.
El Ball de l’Àliga i Símbols Nacionals: La solemnitat de l’ofrena s’acompanya de l’hissada oficial de la senyera i la interpretació del «Cant de la Senyera». Un dels moments més bells i tradicionals és la solemne dansa del ball de l’Àliga a l’interior del recinte sagrat, un honor reservat a les grans solemnitats del país.
Festa Popular i Cultura: L’homenatge tanca amb un marcat caràcter festiu i cívic als carrers de la ciutat. La jornada conclou tradicionalment amb una gran ballada de gegants i ballades de sardanes, on la ciutadania comparteix de forma festiva i familiar l’esperit de la Diada.
50 Anys de Memòria Viva: L’Exposició de Can Barraquer (2026)
Per commemorar aquest mig segle d’història, el Museu de Sant Boi de Llobregat acull una magnífica exposició temporal titulada 11 de setembre de 1976 – Tàctiques de llibertat. La mostra es pot visitar a la històrica seu de Can Barraquer des del setembre de 2026 fins al maig de 2027.
La comissària de l’exposició, la investigadora Dra. Antonella Medici, ha articulat una proposta que s’allunya dels relats purament oficials per centrar-se en els gestos quotidians, les formes de participació ciutadana i les petites accions de les associacions de veïns que van fer possible aquella jornada de coratge col·lectiu.
Entre els materials de gran valor històric conservats en diversos arxius catalans que podràs trobar a l’exposició, destaquen:
El patrimoni fotogràfic original: Instantànies inestimables d’icones de la fotografia com Pilar Aymerich (cronista gràfica essencial de les lluites de la Transició), Josep Brangulí, Jaume i Anton Muns, o Fèlix Tomàs Guix.
El cinema inèdit retrobat: La projecció de la gravació en 8mm d’aquell 11 de setembre de 1976 realitzada per Julián Inglada, restaurada i conservada per la Filmoteca de Catalunya.
Art i compromís: L’obra original «Onze de setembre 1976» cedida pel pintor Antoni Tàpies, custodidada al Fons Municipal d’Art de Sant Boi, acompanyada dels seus esbossos i dibuixos preparatoris i fotografies de Martí Gasull.
Contingut exclusiu actual: El documental històric «Mirades d’una Diada històrica», dirigit per Xavier Sánchez específicament per a aquesta exposició, i el curtmetratge audiovisual de SantBoi.tv sobre les subversions del barri de Marianao.
DebatBot. Com_Sant_Boi_va_desbordar_la_dictadura
Reviu la Història en Primera Persona (Memorial Digital)
L'»esperit de Sant Boi» de 1976 ens recorda que la recuperació de l’expression pública es va aconseguir gràcies al consens, la resistència dels barris obrers i el coratge col·lectiu d’un poble sencer.
Per tal d’apropar aquest llegat d’una forma completament visual, dinàmica i lliure, t’obrim les portes al nostre Memorial Digital de la Diada. Hi podràs veure els cartells originals, talls de veu dels discursos històrics de Jordi Carbonell i una galeria històrica immersiva interactiva.
Oblidada durant 16 anys, la memòria d’una urbanització de Sant Boi es revela com el cor ocult de la història d’Espanya. El Parc de Marianao, construït amb fortuna esclavista i seu de la repressió contra els obrers, va ser més tard víctima de l’espoli franquista i, finalment, el bressol de la ràdio democràtica i l’activisme. Prepareu-vos per un viatge de 135 anys que connecta l’explotació colonial, el gran «pelotazo» urbanístic del Franquisme, i la sobirania ciutadana. Us presentem la recopilació històrica més completa sobre Marianao, des del luxe dels Indianos (1880) fins al Clúster de Salut Mental (2015), amb nou material d’arxiu de Carles Serret i els testimonis inèdits de la resistència. Feu clic per descobrir els set capítols (i dotze publicacions amb fonts multimèdia i IA) que trenquen el silenci de la història!
L’origen i el desenvolupament del projecte
El 3 de març del 2009 es va presentar un projecte als ‘VII Premi (municipal) Carles Martí i Vilà’ amb el títol: «MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya«. Es definia així: «Projecte de recuperació de la memòria històrica dels residents, estiuejants i masovers de la urbanització Parc de Marianao de Sant Boi de Llobregat, des del seu context originari fins el seu desenvolupament en el període franquista i de la transició espanyola. Aquest nucli ha estat protagonista mut de les subversions conservadores i progressistes més rellevants a tota Espanya del segle XX i que han marcat el nostre present». Es publicaría en format bloc (web SantBoi.Tv) i vídeo (YouTube). Després de fer els enregistraments i rebre el suport de l’Arxiu Històric Municipal de Sant Boi de Llobregat, en la figura del seu Director Carles Serret, amb una completa entrevista per Carles Vallejo com a resident i activista per a la recuperació de la memoria històrica, es va perdre el material grabat i diluir el projecte. Van pasar 16 anys, el 2025, on es va rescatar tot el material d’una copia que es fa ver en un vell disc dur. I ens varem proposar rescatar la producció del projecte:
Amb la intenció de compartir amb els veins de Sant Boi de Llobregat, recollint les noves aportacions del Carles Serret en tots aquests anys que ha realitzat i publicat des de Blogger, Radio Sant Boi, Facebook i Youtube; i altres de noves aportacions d’investigació, varem actualitzar el contingut ampliant la història de Marianao i comparant-la amb l’estat en cada moment amb la vila de Sant Boi.
‘MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya’ (CAPÍTOLS)
Capítol
Títol Complet del Capítol
Període Temporal
Sinopsi i Temes Clau
0
PRESENTACIÓ
S. XIX – Actualitat
Resum de l’evolució del Parc de Marianao, de finca senyorial a espai cívic.
1
Del somni colonial a l’epicentre modernista i polític
1866-1929
Salvador Samà (Marquès) com a esclavista; la construcció dels Parcs (Marianao/Cambrils); influència en el Pistolerisme i el Cop de Primo de Rivera.
2
Un escenari de convulsions i silenci durant la República i la Guerra Civil
1931-1950
La repressió, la història de la Família Vallejo (activisme i resistència), i el destí de la propietat dels Samà sota la dictadura.
3
Del marquesat a la parcel·lació: un negoci amb ombres franquistes
c. 1940-1974
L’espoli: la condemna per Maçoneria; la venda forçada a Abdón Bordoy (finançat per Joan March); el model del pelotazo urbanístic.
4
Un microcosmos de classes i ideologies
1940-1975
L’evolució social: del destí d’estiueig burgès prebèl·lic a la barreja social postguerra; la integració tardana amb la vila de Sant Boi.
5
Un plató imaginari i cultura popular, amb un tràgic epíleg
1880-1980
La transformació socioeconòmica i la revalorització cultural, des de l’exclusivitat aristocràtica a la resistència de base.
6
De la clandestinitat franquista a l’epicentre del catalanisme i la salut mental
1963-2015
L’Agermanament antifranquista; l’adquisició municipal (1974); el Palau com a seu de Ràdio Sant Boi (1980) i el Clúster de Salut Mental (2015).
Annex
Marianao’s: Un Viatge per 150 Anys de Sindicalisme, Poder i Contrast Social
150 Anys
Recorregut conceptual: contrast entre el poder econòmic (Samà, March) i la lluita obrera local (Balbina Pi, Carles Vallejo); ús col·lectiu del Palau (refugi de guerra, centre de salut mental).
MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya – 0. 📜PRESENTACIÓ – SantBoi[.Tv]ai
El Parc de Marianao, i espai residencial, situat a Sant Boi de Llobregat, és un lloc amb una història rica i complexa que abasta des del segle XIX fins a l’actualitat. Aquest article ofereix un resum complet de la seva evolució, destacant els esdeveniments i personatges clau que han marcat la seva trajectòria.
Marianao: la microhistoria que explica España. PodCast Gemini IA (Esp.)
1. Marianao’s: del 🌴somni colonial a➡️ l’epicentre modernista🏛️ i polític🗳️ (1866-1929)
👇 1.1. QUI ERA EL MARQUÉS DE MARIANAO? Els Marianao esclavistes i Rafaela Torrents i Higuero (Segle XIX)
MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya – 1. Marianao’s: del 🌴somni colonial a➡️ l’epicentre modernista🏛️ i polític🗳️ (1866-1929) – SantBoi[.Tv]ai
L’entrevista sobre Salvador Samà i Torrents, a través de les perspectives de Carles Vallejo i Carles Serret, explora la vida i influència de Salvador Samà i Torrents, el Marquès de Marianao, en el context de les subversions del segle XX a Espanya. Es desglossen els orígens, la pèrdua de les colònies espanyoles, la influència en la restauració borbònica, la seva participació en la repressió del moviment obrer, i la seva implicació en el cop d’estat de Primo de Rivera després de fer-se responsable del Somaten.
👇 1.2. ELS PALAUS I ELS PARCS DELS INDIANOS SAMÀ (Cambrils més modernista i Marianao mès medieval i gòtic)
MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya – 1. Marianao’s: del 🌴somni colonial a➡️ l’epicentre modernista🏛️ i polític🗳️ (1866-1929) – SantBoi[.Tv]ai
El llegat dels “Indianos”, aquells catalans que van fer fortuna a Amèrica i van retornar amb el desig de plasmar la seva riquesa i influència en la seva terra natal, és un capítol fascinant de la nostra història, però també un que requereix una anàlisi crítica de les seves arrels. Entre ells, la família Samà destaca no només per la seva prosperitat, sinó per la visió arquitectònica i paisatgística que va importar des de les terres cubanes, una fortuna construïda, en part, sobre el tràfic d’esclaus i l’explotació laboral a les seves plantacions de sucre. Aquest post explora com la vibració de Marianao a l’Habana va inspirar dues joies arquitectòniques a Catalunya: el Parc Samà de Cambrils, amb una inclinació modernista, i el Parc Marianao de Sant Boi, amb un caràcter més medieval i gòtic, sense oblidar l’enginy de la gestió de les seves aigües, tot plegat emmarcat en el complex context de la seva prosperitat colonial.
👇 1.3. MENYSPREU DELS SAMÀ A SANT BOI (incita la independència de Cuba i indiferència dels sacrificis dels santboians del 98)
MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya – 1. Marianao’s: del 🌴somni colonial a➡️ l’epicentre modernista🏛️ i polític🗳️ (1866-1929) – SantBoi[.Tv]ai
La pèrdua de les colònies espanyoles el 1898 va evidenciar el contrast entre les elits amb interessos colonials, com la poderosa família Samà, i els sacrificis gairebé invisibles dels soldats locals. Mentre Salvador Samà i Torrents, Marquès de Marianao, amb grans fortunes a Cuba i Filipines 💰, suggeria abandonar l’illa caribenya per defensar altres territoris, a Sant Boi, molts joves de famílies humils morien o quedaven afectats a la guerra, tornant sovint amb problemes de salut mental i sense reconeixement. Aquesta investigació, basada en documents de l’Arxiu Municipal Històric de Sant Boi, posa de manifest la manca d’inversions en obres de beneficència per part de la família Samà i Torrents en la seva localitat d’evasió, subratllant una indiferència de l’elit davant del patiment dels seus conciutadans més vulnerables. Un exemple colpidor? Els 26 “últims de Cuba” 💔 que, el 1901, van acabar ingressats al psiquiàtric de Sant Boi, sense honors ni cap mena de reconeixement.
👇 1.4. INFLUÈNCIES DELS SAMÀ (repressió a l’anarcosindicalisme creixent i seu de Primo de Rivera)
MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya – 1. Marianao’s: del 🌴somni colonial a➡️ l’epicentre modernista🏛️ i polític🗳️ (1866-1929) – SantBoi[.Tv]ai
El període comprès entre 1917 i 1923 a Catalunya va ser una època de convulsió social i política extrema, coneguda com el Pistolerisme. Aquesta “guerra social” va enfrontar obrers anarcosindicalistes i forces patronals i estatals, culminant en el cop d’estat de Primo de Rivera el setembre de 1923. En aquest escenari de tensió, figures de Sant Boi de Llobregat van jugar papers fonamentals i antagònics, des de la resistència obrera (Balbina Pi i Sanllehy) fins a la cúpula de la repressió. Aquest post explora el paper crucial de la família Samà, especialment el Marquès de Marianao, i la seva connexió amb la repressió de l’anarcosindicalisme i la gestació de la dictadura.
👇 1.5. LA FI DELS SAMÀ A SANT BOI (la II República i la LRMC – Llei de Repressió de la Maçoneria i el Comunisme)
MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya – 1. Marianao’s: del 🌴somni colonial a➡️ l’epicentre modernista🏛️ i polític🗳️ (1866-1929) – SantBoi[.Tv]ai
La història de la família Samà a Sant Boi de Llobregat, coneguts com a “Indianos” que van construir els majestuosos Parcs de Samà i el de Marianao, és un fascinant mirall de les convulsions del primer terç del segle XX a Espanya. Des d’una posició de poder i influència, arrelada en el seu origen colonial i la seva fortuna, els Marquesos de Marianao van veure com la Segona República, la devastadora Guerra Civil i la repressió de la dictadura franquista van erosionar dràsticament el seu llegat. En aquest article, explorarem el destí del II Marquès, Salvador Samà i Torrents, i el III Marquès, Salvador Samà i Sarriera, la vida del qual es va veure truncada per una inesperada condemna per maçoneria. Prepara’t per descobrir com la història d’una família il·lustre amb presència i llegat a Sant Boi visualitza les profundes divisions d’una època.
2. Marianao’s: Un escenari de convulsions ⚔️ i silenci 🕯️ durant la República i la Guerra Civil (1931-1950)
MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya – 2. Un escenari de convulsions ⚔️ i silenci 🕯️ durant la República i la Guerra Civil (1931-1950) – SantBoi[.Tv]ai
La història de Sant Boi de Llobregat, i en concret la del Parc de Marianao, és un mirall de les convulsions polítiques i socials que van sacsejar Espanya al segle XX. Les vides de la família Vallejo, entre l’activisme, la repressió i la resistència, esdevenen el fil conductor perfecte per a reconstruir un període que va transformar la ciutat, de la il·lusió republicana a la foscor de la dictadura. Seguint la seva trajectòria, des dels fronts de guerra fins a la intimitat de la seva llar, podem comprendre com el passat encara ressona avui en la nostra memòria col·lectiva.
3. Marianao’s: Del marquesat 👑 a la parcel·lació 🏠, un negoci amb ombres 👻 franquistes
MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya – 3. Del marquesat 👑 a la parcel·lació 🏠: un negoci amb ombres 👻 franquistes – SantBoi[.Tv]ai
La història de la Finca de Marianao (Sant Boi de Llobregat) és una lliçó magistral de com es van consolidar les noves elits del règim franquista. Després de la Guerra Civil, el Tercer Marquès de Marianao, amb les seves connexions monàrquiques, es va convertir en l’objectiu perfecte del nou aparell repressiu. El règim va utilitzar una multa fiscal com a pretext per forçar una venda que va beneficiar Abdón Bordoy, un empresari connectat al magnat Joan March. Aquest “tripijoc” polític no només va desposseir l’aristocràcia; va inventar el model del ‘pelotazo’ urbanístic, caracteritzat per l’especulació, la rapidesa i la manca d’inversió en infraestructures, un llegat arrelat en l’urbanisme espanyol fins avui dia.
4. Marianao’s: 🧩 Un microcosmos de 🏛️ classes i 🧠 ideologies (1940 – 1975)
MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya – 4. 🧩 Un microcosmos de 🏛️ classes i 🧠 ideologies (1940 – 1975) – SantBoi[.Tv]ai
L’estudi del Parc Residencial de Marianao a Sant Boi de Llobregat (1950-1970) ofereix una visió de les tensions socioeconòmiques i ideològiques de la postguerra catalana. Sant Boi, admirada com un entorn natural idíl·lic més enllà del riu Llobregat, ja havia estat un important destí d’estiueig per a les famílies barcelonines des de mitjans del segle XIX fins a l’esclat de la Guerra Civil (aproximadament 1850-1936), establint un nexe entre l’entorn rural, el nucli urbà i el nou desenvolupament residencial. Aquesta transició va passar d’un perfil d’estiuejants principalment barcelonins de la petita burgesia prebèl·lica, a una composició social notablement barrejada en classes i origen ideològic al Parc Residencial de Marianao entre el 1950 i el 1970. Malgrat l’aïllament social inicial, la connexió real entre els santboians i el nou enclavament es va concretar a la dècada de 1970, impulsada per l’expansió urbana de la vila i la crucial adquisició municipal del Palau, el llac i el nucli central del Parc.
5. Marianao’s:🎬Un plató imaginari i 🎪 cultura popular, amb un 💔 tràgic epíleg (1880 – 1980)
MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya – 5. 🎬Un plató imaginari i 🎪 cultura popular, amb un 💔 tràgic epíleg (1880 – 1980) – SantBoi[.Tv]ai
El Parc de Marianao, avui una urbanització plenament integrada en el teixit de Sant Boi de Llobregat, és molt més que una antiga finca senyorial; és un palimpsest històric que encapsula la convulsa transformació socioeconòmica de Catalunya des de mitjans del segle XIX.1 Aquest espai ha transitat per tres grans etapes: l’esplendor colonial i l’exclusivitat aristocràtica del Marquesat, la instrumentalització urbanística sota el franquisme (la “Ciudad Soñada”), i la seva posterior reconquesta per a l’ús cívic i la resistència política de base.
6. Marianao’s: De la clandestinitat franquista 🚪🔗 a l’epicentre del catalanisme 🎗️ i la salut mental 🧠 (1963-2015)
MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya – 6. De la clandestinitat franquista 🚪🔗 a l’epicentre del catalanisme 🎗️ i la salut mental 🧠 (1963-2015) – SantBoi[.Tv]ai
Marianao, un barri residencial de Sant Boi de Llobregat, és molt més que l’antiga finca d’un marquès indiano. La seva història encapsula perfectament la Transició Espanyola: la conquesta de l’espai públic a l’oligarquia, la resistència antifranquista protagonitzada per figures claus de la memòria democràtica, i una transformació que va convertir el Palau Marianao, d’una luxosa residència privada, en la seu de la primera ràdio democràtica municipal i, més recentment, en el Clúster de Salut Mental de Catalunya. Aquesta és la crònica d’un barri que va passar de la repressió a ser un símbol de la llibertat i la solidaritat internacional. Tot un nucli urbanitzat al voltant d’un Parc i que va donar nom a tot un barri que ampliava les infraestructures socioculturals.
Marianao’s:🧭 Un Viatge per 150 Anys de ✊ Sindicalisme, 💪 Poder i ⚖️ Contrast Social
MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya: 🧭 Un Viatge per 150 Anys de ✊ Sindicalisme, 💪 Poder i ⚖️ Contrast Social – SantBoi[.Tv]ai
Sant Boi de Llobregat, avui una ciutat en creixement continu a l’àrea metropolitana de Barcelona, atresora una rica i complexa història social marcada per la transformació, la lluita obrera i la presència de figures influents que van deixar la seva empremta al paisatge ia la memòria col·lectiva. Acompanyeu-nos en un recorregut pels últims 150 anys per entendre com el sindicalisme va arrelar en aquesta terra, en constant diàleg –i sovint en tensió– amb el poder econòmic i els models socials del seu temps.
Play-lists de Marianao’s
Produïts i Realitzats el 2009amb multicàmeres professionals HD
Produïts i Realitzats el 2025 amb IA de lliure ús
Cronologia de la Història de Marianao’s: Des de l’estatus colonial a la sobirania ciutadana
La següent cronologia estableix, per primera vegada de manera unificada, les fites clau de la història de la Urbanització Marianao, traçant la seva evolució des de l’estatus colonial a la sobirania ciutadana.
Any
Àmbit
Esdeveniment Clau a Marianao / Sant Boi
c. 1866
Fundació / Colonial
Naixement de Salvador Samà i Torrents (II Marquès). La fortuna familiar és consolidada en el tràfic d’esclaus.
c. 1880
Patrimonial
Inici de les obres de la finca i el parc Marianao, amb disseny de Josep Fontseré i Mestre. Establiment com a destí d’estiueig de la petita burgesia.
c. 1896
Social / Obrer
Naixement de Balbina Pi i Sanllehy, anarcosindicalista i feminista de la CNT, figura clau de la lluita obrera local.
c. 1898
Social / Colonial
Guerra de Cuba. El Marquès suggereix abandonar l’illa. Profunda indiferència de l’elit Samà davant el sacrifici de soldats santboians.
1901
Social / Conseqüència
26 veterans de la Guerra de Cuba, els “últims de Cuba,” acaben ingressats al psiquiàtric de Sant Boi, sense reconeixement de l’elit.
1917-1923
Polític / Repressiu
El Marquès de Marianao utilitza el seu poder en la repressió de l’anarcosindicalisme (Pistolerisme) i esdevé responsable del Somatén.
1923 (Set.)
Polític
Cop d’estat de Primo de Rivera. Marianao es converteix en un centre de gestació de la dictadura.
1938
Militar
El Palau Samà és utilitzat com a hospital de campanya durant la Guerra Civil.
1941
Repressiu / Patrimonial
Salvador Samà i Sarriera (III Marquès) condemnat a 20 anys i 1 dia per Maçoneria, propiciant el seu espoli.
c. 1944
Urbanístic / Especulació
Venda forçada (mitjançant multa fiscal) a Abdón Bordoy (finançat per Joan March) per 1.000.000 de Ptes. Inici de la parcel·lació especulativa.
1950-1970
Social
El Parc Residencial de Marianao es desenvolupa amb una composició social marcadament barrejada en classes i origen ideològic.
c. 1963
Activisme Clandestí
Inici de l’Agermanament Solidari (informal) Sant Boi-Marianao (L’Habana) promogut per l’oposició antifranquista.
1973 (Jul.)
Social / Obituari
Mort de Balbina Pi i Sanllehy, referent de l’anarcosindicalisme i feminisme català.
1974
Patrimonial / Cívic
Adquisició patrimonial del Palau i el nucli central del Parc pel Municipi de Sant Boi, revertint l’espai a domini públic.
1980 (Maig)
Democràtic
El Palau Marianao esdevé la Primera Seu de Ràdio Sant Boi, símbol de la llibertat d’expressió municipal.
2015 (Març)
Transformació Cívica
El Palau Marianao es converteix en la seu del Clúster de Salut Mental de Catalunya.
MARIANAO’s
El Punt Mut de les Subversions (1880-2015)
De la riquesa colonial i el tràfic d’esclaus a la lluita per les llibertats. Una història de poder, resistència i conquesta ciutadana a Sant Boi de Llobregat.
⚓1880 – 1929
L’Ombra de la Riquesa Colonial
El Parc de Marianao neix de la fortuna acumulada per la família Samà a Cuba, fonamentada en el tràfic d’esclaus. Mentre el Marquès construïa un paradís modernista, els joves de Sant Boi morien a les guerres colonials defensant interessos aliens.
La Dada Colpidora (1901)
26 Veterans
ingressats al Psiquiàtric de Sant Boi, oblidats per l’elit que s’enriquia a l’illa.
Prioritats de l’Elit (1898-1901)
Comparativa conceptual entre la inversió en luxe privat i el suport social als veterans.
1940 – 1974
El Franquisme: Repressió i Especulació
La dictadura franquista va reprimir la Família Samà, forçant la venda del patrimoni. Inversors especuladors van adquirir el sòl amb l’únic objectiu de la construcció massiva, que va multiplicar el valor inicial per 78, creant un nou focus de poder immobiliari.
⚖️
L’Eina: La Repressió
Salvador Samà condemnat a 20 anys per Maçoneria (1941). La multa fiscal força la venda ràpida del Palau.
💰
El Benefici: x78
El valor del sòl va passar d’1 milió de pessetes (preu de compra forçada) a un valor especulatiu massiu.
🕊️
La Resposta: La Lluita Civil
La Família Vallejo i altres ciutadans actius inicien l’oposició al règim des de Marianao, defensant els valors democràtics.
Metamorfosi Social: Tres Èpoques
Marianao ha viscut tres vides diferents. Aquest gràfic analitza com han canviat les dinàmiques de poder, accés públic i llibertat política al llarg de 135 anys.
Època Colonial (1880-1930)
Dominada per Samà i la repressió a la classe obrera. Actiu: Balbina Pi.
Franquisme (1939-1975)
Especulació massiva i lluita per la llibertat. Actiu: Família Vallejo.
Democràcia (1980-2015)
Recuperació cívica i socialització del Palau. Actiu: Carles Serret i Moviment Ciutadà.
Cronologia de la Resistència
1917-1923
Balbina Pi i la Lluita Obrera
Mentre Samà exercia el poder colonial, Balbina Pi (CNT) esdevenia un símbol local de la Resistència Obrera contra les elits.
Inici de la parcel·lació i especulació forçada a mans d’inversors privats. Neix la «Ciudad Soñada» sense cap visió cívica.
1944
El ‘Pelotazo’ Urbanístic
Anys 50-70
Els Vallejo i l’Antifranquisme
La Família Vallejo és un nucli de lluita per les llibertats, esdevenint clau en el moviment antifranquista local i la Transició.
Impuls per recuperar la memòria històrica de Marianao. Les seves investigacions són clau per socialitzar l’ús del Palau i entendre’n el passat.
Anys 80 – 2015
Carles Serret i la Memòria Cívica
Protagonistes Clau: L’Evolució del Poder
👑
Salvador Samà
Poder Colonial (1880-1939)
Luxe finançat per l’esclavitud. Elit terratinent.
✊
Balbina Pi
Resistència Obrera (1910-1936)
Símbol de l’oposició anarcosindicalista a les elits colonials.
📈
Inversors Franquistes
Especulació Massiva (1944-1975)
Compradors del sòl, enfocats en el guany immobiliari ràpid.
🕊️
Família Vallejo
Lluita per la Democràcia (1950-1980)
Nucli antifranquista clau per a l’avenç de les llibertats cíviques.
📚
Carles Serret
Recuperació Cívica (1980-2015)
Historiador clau per destapar el passat colonial i l’especulació del parc.
Conclusions i Recomanacions
L'anàlisi del projecte "MARIANAO’s" confirma la seva rellevància no només com a exercici de recuperació de la memòria local, sinó com a eina metodològica per entendre la història d'Espanya a través de la microhistòria. La urbanització Parc de Marianao és, efectivament, un microcosmos on es manifesten totes les grans fractures ideològiques, econòmiques i socials del segle XX.
El valor de la recopilació resideix en la seva capacitat per traçar una narrativa de continuïtat que abasta temes complexos. La història de la família Samà és presentada com un cicle que va del somni colonial basat en l'esclavisme i la repressió obrera, a ser víctima de la seva pròpia lògica repressiva sota el franquisme (condemna per Maçoneria i expoli), que al seu torn va inaugurar el model urbanístic especulatiu. Aquest estudi demostra que el franquisme va utilitzar la repressió ideològica com a mecanisme d'extracció de riquesa, desposseint les velles èlits per beneficiar les noves.
La culminació cívica d'aquesta història, amb l'adquisició municipal del Palau el 1974 i la seva posterior transformació en la seu de la ràdio democràtica i, finalment, en el Clúster de Salut Mental el 2015, tanca el cercle narratiu. L'espai, fundat sobre el patiment i l'extracció, s'ha reconvertit en un centre de sanació i servei públic, simbolitzant la victòria de la sobirania ciutadana sobre l’oligarquia i la repressió.
👥CRÈDITS: 🎬Equip de trerball i 🎙️Historiadors i Testimonis de l'obra
El projecte documental 'Marianao's' (2009-2025) no hauria estat possible sense la confluència de l'expertesa tècnica, el rigor històric i el testimoni viu dels seus participants. Aquesta sèrie, culminada a SantBoi.Tv, teixeix la història de la finca i la urbanització de Marianao des de la influència cubana fins a l'activisme antifranquista.
🎬 L'Equip del Projecte
El projecte ha estat impulsat per un equip multidisciplinari que ha garantit tant la profunditat del contingut com la seva qualitat audiovisual:
Carles Vallejo Calderón: Aporta la memòria política i social del barri. Activista antifranquista i sindicalista de CCOO, la residència de tota la família a la Torre 'El Cerezo' de Marianao va ser un centre de reunions clandestines durant el franquisme. La seva perspectiva de resident i lluitador és crucial per entendre la història de la resistència local.
Ibán Arévalo Bernabé: La columna vertebral tècnica del projecte. Professor de Filosofia, realitzador i editor audiovisual, i fundador de SantBoi.Tv. Ha dirigit la tasca documental i d'edició des dels primers enregistraments de 2009, assegurant la divulgació del patrimoni immaterial local.
Val.Machío: Periodista i professor en Mitjans. Ha estat l'encarregat de la culminació multimèdia-web del projecte, donant forma definitiva a 'Marianao's' amb el tancament de la sèrie en capítols a SantBoi.Tv el 2025.
🎙️ Els Testimonis i Historiadors Fonamentals
La base documental del projecte resideix en les veus d'experts i testimonis que connecten directament amb el passat de la finca:
Carles Serret i Bernús: Director de l'Arxiu Històric Municipal de Sant Boi (AHMSB). La seva figura és el garant documental del projecte, proporcionant la base fundada sobre els Samà, la urbanització i el context local, a través de la seva expertesa i els seus nombrosos registres de divulgació (Ràdio Sant Boi, blogs).
Tate Cabré: Periodista cultural i professora de Comunicació. Enregistrada el 2009, la seva expertesa en Gaudí i el llegat dels 'indians' (a partir de la seva obra Cuba a Catalunya...) és vital per enquadrar el Palau de Marianao i la fortuna dels Samà amb la seva connexió colonial i cubana.
Mateu Campomar: Un testimoni únic, ja que va ser primer Administrador dels Samà i després Gestor de la Urbanització per a Abdón Bordoy. Aporta el coneixement clau sobre la transició de propietat i la gestió de la finca en les seves dues grans etapes històriques.
Sr. Bota: Cunyat de Mateu Campomar, va ser barquer del llac del Palau. El seu record de la canalització d'aigües i de la vida quotidiana ofereix detalls íntims i inèdits sobre el funcionament de l'antiga possessió dels marquesos.
Josep Faura i Bergès: L'últim massover de la família Faura que va treballar per als Samà. El seu testimoni representa la memòria de la pagesia local, amb records potents sobre la vida rural a la finca i la repressió social i lingüística durant el Franquisme.
Després de recórrer aquests 135 anys d’història, la memòria de Marianao ja no pot ser un "punt mut". Ara que les subversions, l'expoli i la resiliència han estat documentades, és el nostre deure projectar aquest coneixement al futur. Comparteix aquesta crònica inèdita, visita els espais de memòria històrica (el Palau, la Miranda, l'entorno del Parc... ) amb una nova mirada crítica i participa activament en la protecció d’aquest llegat. Que la història de la fortuna esclavista i la lluita obrera serveixi per a construir una memòria democràtica forta. La recuperació de la memòria continua, i tu en formes part.
![SantBoi[.Tv]ai](https://santboi.tv/wp-content/uploads/2024/09/LogoStBoi.TvAi_.png)
