• Info Sant Boi - Info: 📰Noticies i 📚Memòria - 🏪Comerç, 📢Anuncis, 📅Events i 📸Mitjans

    AGENDA INFORMATIVA DE SANT BOI DE LLOBREGAT DEL 18 AL 30 DE MAÇ DE 2025

    març 31, 2025 - Per 

    Sant Boi de Llobregat, la ciutat que balla entre les carxofes i l’asfalt, va viure unes jornades de contrastos a finals de març del 2025. Mentre la “Carxofada” omplia els carrers de vida i aroma, les obres de la B-25 convertien la mobilitat en un autèntic viacrucis. L’Ajuntament, com ha de ser, demana paciència i parla de renovació necessària. Mentre algun innocent queia en una estafa en línia, demostrant que els estafadors, com les carxofes, són un clàssic que mai passa de moda. Enmig d’aquest còctel de tradició i modernitat, la cultura va intentar fer-se un forat amb festivals com “Cap Butaca Buida”, Sant Boi Negre i “Sant Boi Balla”. Tot i així, les crítiques sobre la gestió i la comunicació amenaçaven de deslluir la festa. I per si això no fos poc, la presència digital de Sant Boi que sembla que, en ple segle XXI, Sant Boi encara ha de descobrir el poder d’un bon “like”.

    Sant Boi: entre carxofes i asfalt, l’oasis cultural i poc ressó ditital

    Sant Boi de Llobregat, ciutat que oscil·la entre la tradició rural i la modernitat urbana, va viure unes intenses jornades a finals de març del 2025. Mentre la ‘Carxofada’ celebrava el producte estrella de la seva horta, atraient multituds i dinamitzant l’economia local, les obres de la B-25 seguien generant desviaments i embussos. L’Ajuntament, sempre optimista, venia les bondats de la renovació de l’espai públic, mentre algun innocent queia a les xarxes d’una estafa en línia, recordant-nos que ni la tecnologia ens allibera dels estafadors de tota la vida.

    Enmig de l’asfalt i les carxofes, Sant Boi intentava mantenir viva la seva flama cultural “Cap Butaca Buida”, el festival Sant Boi Negre i “Sant Boi Balla” van oferir un respir als veïns, àvids de lleure i entreteniment. amenaçaven d’entelar l’ambient festiu, exigint una gestió impecable i una comunicació transparent per part de les autoritats.

    L’activitat a xarxes socials com X, YouTube i Facebook mostra que Sant Boi també existeix al món virtual. Tot i que cap vídeo o publicació es va fer viral. En un món interconnectat, Sant Boi ha de millorar el seu lloc al ciberespai.

    Destacats: 23ª ‘Carxofada’, afectacions contínues per obres i ple municipal

    Gastronomia com a identitat local: La Carxofada va consolidar el seu paper com a esdeveniment emblemàtic, tot fusionant tradició i innovació.

    • El 20 de març, es va intensificar la promoció de la 23a edició de la ‘Carxofada’, la festa gastronòmica anual en honor a la carxofa, programada per el 30 de març. Aquest esdeveniment tradicional, que celebra un producte agrícola local emblemàtic, inclouria un menú tast especial ofert per restaurants de la zona, la venda directa de carxofes fresques per part dels agricultors locals, demostracions de cuina en viu i el lliurament del Premi Carxofa d’Or a Valentina, guanyadora de MasterChef Junior. Altres activitats reconegudes sónCarxokids i Carxosound.
    • El 29 i 30 de març, l’atenció es va centrar en la celebración de la 23ª ‘Carxofada’. S’esperava una assistència de més de 6.000 persones.
    • El 24 de març, la jornada també va estar marcada perinformes sobre importants alteracions en el trànsit a causa de les obres de construcció de l’autovia B-25. El tancament parcial de l’Avinguda Maria Girona i les contínues modificacions a les rutes d’autobús, derivades dels treballs de soterrament del cablejat elèctric per part d’Endesa, van generar una notable congestió vehicular, especialment a la B-23 i la C-32.
    • El 27 de març, múltiples fonts van informar sobre les afectacions al trànsit previstes per als dies 27 i 28 a causa de treballs de pavimentada en diverses carrers, especialment al barri deMarianao. 
    • El 26 de març, transmissió en directe d’una sessió plenària de l’Ajuntament a través de YouTube, cosa que fomenta la transparència i l’accés a la informació sobre la gestió municipal.

    * Ple Municipal directe el dia 27 de març 2025:

    Acords i intervencions destacades del Ple Municipal del Març del 2025
    – Pla de Mobilitat Urbana: Aprovació definitiva del Pla de Mobilitat Urbana horitzó 2030, amb l’objectiu de fomentar la mobilitat sostenible i millorar la qualitat de vida a la ciutat. Hi va haver debat sobre l’impacte en la mobilitat i l’economia local.
    – Servei de Bicicleta Pública: Aprovació de l’addenda per ampliar el servei de bicicleta pública amb noves estacions i bicicletes elèctriques.
    – Moció Amics de la Bressola: Rebuig de la moció per l’adhesió a l’Associació d’Amics de la Bressola, que buscava donar suport a les escoles catalanes a la Catalunya del Nord. Hi va haver debat sobre la prioritat de les necessitats locals i el finançament de projectes fora del municipi.
    – Declaració 8 de Març: Aprovació de la declaració institucional del 8 de març, Dia Internacional de les Dones, per reivindicar la lluita feminista i la igualtat de gènere. Hi va haver debat sobre les polítiques de gènere i el feminisme actual.
    – Intervencions ciutadanes: Es van atendre les intervencions de dos ciutadans sobre temes com la situació del SEPE, la seguretat ciutadana i el manteniment dels carrils bici.
    – Precs i preguntes: Els grups municipals van presentar precs sobre la millora de la comunicació, el manteniment de la ciutat i altres temes d’interès local.
    * Transcripció amb app.gladia.io i resum amb Gemini 2.0 Flash

    Economia i comerç: modernització vs. mobilitat

    Inversió pública amb visió estratègica: Els projectes d’infraestructura reflecteixen un compromís amb la modernització, encara que les obres van generar molèsties temporals a la mobilitat.

    • El 19 de març, notícia d’una estafa en línia que va afectar la botiga Electrodomèstics Lozano. 
    • El 20 de març, es va fer públic un important pla de inversió per millorar l’espai públic a Sant Boi, amb una assignació de 6.4 milions d’euros 4. 
    • Un altre aspecte destacat del 20 de març va ser la presentació detallada del projecte “Respira més Verd”, una iniciativa ambiciosa destinada a la renaturalització del nucli urbà de Sant Boi. Aquest projecte contempla la creació o renovació de 65.000 metres quadrats d’espais verds durant l’any 2025, amb una inversió global de 4 milions d’euros. 
    • El 21 de març, es va anunciar la incorporació de 55 persones a l’Ajuntament de Sant Boi 5. La majoria dels nous empleats són joves amb titulació universitària, contractats a través del programa ‘Treball als Barris’, financiado por el Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC). El 24 de març, es va confirmar la contractació.

    Societat : radiologia a l’Hospital… sense esperes? i a dibuixar en verd

    • El 25 de març, es va comunicar una millora als serveis de salut locals: a partir de l’1 d’abril, els residents de Sant Boi ja no necessitarien desplaçar-se fora del municipi per realitzar-se proves de radiologia, ja que aquests serveis estarien disponibles en el Hospital de Sant Boi. 
    • El 29 de març, hi va haver Jornada participativa al Palau de Marianao per dissenyar espais verds urbans.

    Oci, Cultura i Esports

    Cultura participativa: La jornada sobre espais verds i la exposició ‘Dones amb història’ evidencien una ciutadania activa, encara que amb baixa difusió mediàtica.

    Esdeveniments esportius: Es va anunciar un ral·li que integrarà activitats a la zona, encara que sense detalls concrets

    Art urbà: Projectes d’intervenció artística en espais públics van ser destacats com a part de la revitalització cultural

    • El 19 de març es va destacar la participació de Sant Boi de Llobregat en la iniciativa “Cap Butaca Buida” 4. El programa d’arts escèniques local,‘A Escena’, es va sumar a aquest esdeveniment d’abast català, que tenia per objectiu omplir totes les butaques dels teatres per un dia. 
    • Un esdeveniment de gran rellevància esportiva per a Sant Boi va ser anunciat el mateix 19 de març: la ciutat acolliria l’arribada de la segona etapa de La Vuelta Femenina. És un esdeveniment esportiu de caràcter Internacional.
    • El 26 de març, es va anunciar l’arribada de la exposición “Estiueig de proximitat” al Museo de Sant Boi. Aquesta nova oferta cultural proporcionaria una opció de lleure i d’enriquiment per als visitants del museu. 
    • El 27 de març, dia va donar inicio el festival Sant Boi Negre, dedicat a la novel·la negra i d’espionatge, que s’estendria fins al 30 de març a diferents ubicacions de la ciutat. 
    • El 28 de març es va esmentar el espectacle de dansa comunitària “Sant Boi Balla”, una activitat de lleure participativa.
    • El 30 de març  es va dur a terme la representació de l’obra de teatre “Lluna Plena” a Can Massallera 16, oferint una alternativa d’oci cultural per a la jornada.
    • El 30 de març de 2025: “Museu de la Transició. Interseccions entre Art i Història” de  Cursos i Activitats UNED. Activitat cultural de 1.5 hores a Sant Boi, explorant la relació entre art i història a través de projectes museístics transitoris.

    Xarxes socials

    Exemples de contingut que podria guanyar popularitat a xarxes socials a la regió del Baix Llobregat s’observen en vídeos de TikTok que esmenten localitats properes com Vallirana i Barcelona. Aquests vídeos se centren en experiències locals, particularment en l’àmbit gastronòmic, cosa que suggereix que aquest tipus de contingut visual té potencial per generar interès i participació en plataformes com TikTok.

    La menció a les xarxes de la ‘Carxofada’ i el ‘Mes de la Carxofa’ indica que els esdeveniments locals importants són probablement promoguts a través dels canals de xarxes demostra l’ús d’aquesta plataforma per a la difusió d’esdeveniments culturals i la connexió amb la comunitat.

    A continuació, es presenta una taula que resumeix l’activitat identificada a les xarxes socials:

    DataPlataformaEllFont/CompteAbast/Interacció Potencial
    20 de marçFacebookIniciativa “Cap Butaca Buida”santboi.tv(Probablement disponible a la plataforma)
    29/30 de marçMúltiples‘Carxofada’ 2025santboi.tv, altres(Probablement significatiu atesa l’escala de l’esdeveniment)
    Durant el períodeYouTubeResums de notícies diàriesDiversos mitjans locals(Recomptes de visualitzacions disponibles a YouTube)
    Durant el períodeTikTokComida/Experiencias locales (Baix Llobregat)Diversos usuaris(Recomptes de ‘m’agrada’, comentaris i compartits disponibles)

    És important destacar que les referències a Sant Boi de Llobregat a plataformes acadèmiques com science.gov es relacionen amb contextos històrics i no amb tendències actuals a xarxes socials durant el període analitzat.

  • Presentació de Marianaos: Memòr i Història (Segle XX)
    🏰Marianao's: 📍Punt mut de 🔀 subversions al 📜 Segle XX - 📜Memòria i 🙏Homenatges - 🎬Realitzacions

    MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya – 0. 📜PRESENTACIÓ

    març 13, 2025 - Per 

    El Parc de Marianao, i espai residencial, situat a Sant Boi de Llobregat, és un lloc amb una història rica i complexa que abasta des del segle XIX fins a l’actualitat. Aquest article ofereix un resum complet de la seva evolució, destacant els esdeveniments i personatges clau que han marcat la seva trajectòria.

    Comparador històric de l'Institut Cartogràfic de la Generalita de Catalunya

    Marianao’s: un segle XIX colonialista i esclavista perdut, un XX de cops d’estat i resistència, i un XXI de salut mental

    Evolució de del Parc de Marianao des del 1945 fins el 2024. Institut Cartogràfic de la Generalitat de Catalunya
    Transformació de la Finca de Marianao des del 1945

    El Parc de Marianao, a Sant Boi de Llobregat, és un palimpsest històric que abasta des de l’esclavitud a Cuba fins a la psiquiatria moderna. Salvador Samà i Martí, indià i marquès de Marianao, va iniciar la saga al segle XIX, mentre que el seu nebot, Salvador Samà i Torrents, alcalde de Barcelona i membre de la Lliga Regionalista, va traslladar el llegat a Catalunya. La desfeta de 1898 va arrabassar les seves possessions a Cuba i Filipines, però les connexions amb Bennet (‘manicomi’), Güell, Gaudí, Joan de Borbó i Primo de Rivera van mantenir la finca al centre del poder. El cop d’estat de Primo de Rivera va tenir el seu epicentre al palau. La Guerra Civil va transformar el parc en la “Clínica Militar 2M”, un centre de salut mental què junt amb el Psiquiàtric sumaven morts sense identificar, i va acollir breument una escola de comandament del “Frente de Juventudes”. Joan March, patrocinador de Franco, va facilitar l’adquisició de la finca per Abdón Bordoy per un milió de pessetes, iniciant la seva parcel·lació. La postguerra va veure la coexistència de nacionals espanyolistes de la Falange, una reduïda colònia alemanya-suïssa, la clandestinitat antifranquista i l’embrionari catalanisme, origen de la Diada del 1976. La decadència urbanística va conviure amb el barraquisme fins que l’Ajuntament democràtic va adquirir el nucli de la finca (palau, La Miranda, jardins i llac) per 24 milions de pessetes. Sant Boi es va agermanar amb el Marianao de l’Havana i amb Cambrils. Avui, el Palau de Marianao és un clúster de salut mental d’envergadura internacional, després de passar per ser la seu de l’emissora de Ràdio, d’un centre de formació professional, de la Policia Nacional i del Jutjats. En aquest període d’uns 140 anys, els Marianao’s ( la finca, després urbanització i finalment el Parc) tanca un cicle que va de l’esclavitud, al poder, les resistències, la democràcia i a la sanació.

    Marianao’s: del somni colonial a l’epicentre modernista i polític (1866-1929)

    Transformació del Palau (al fons) vist des del camí principal

    Marianao, més que un nom, és un llegat que travessa l’Atlàntic, des de les plantacions cubanes fins a les terres catalanes. La saga dels Samà, iniciada per l’indià esclavista Salvador Samà i Martí (1797-1866), primer marquès de Marianao, és un paradigma de l’èxit colonial. Enriquit pel comerç d’esclaus i diversificant els seus negocis (ferrocarrils, navilieres, béns arrels), Samà i Martí va ascendir a l’elit cubana, arribant a alcalde de l’Havana i senador del Regne. El seu títol nobiliari, concedit el 1860, testimonia la seva influència.

    Els dos primers marquesos de Samà i Fontseré girant cua

    El seu nebot, Salvador Samà i Torrents (1861-1933), segon marquès de Marianao i de Vilanova i la Geltrú, va heretar amb cinc anys una fortuna que el va catapultar a la primera línia política catalana i espanyola. Diputat a Corts, senador i alcalde de Barcelona, Samà i Torrents va estendre el seu poder a través de nombroses propietats, incloent-hi el Parc de Marianao a Sant Boi.

    La connexió amb els Torrents, família de la baixa burgesia catalana arrelada a Sant Boi des del segle XVII, va ser crucial per a la consolidació del seu poder. Els Torrents, titulars de Can Torrents i Torrefigueres, van enllaçar amb els Samà, permetent-los arrelar a Catalunya.

    Inspirat en el Parc Samà de Cambrils (1881-1887), un jardí tropical que encara avui es pot admirar, Samà i Torrents va adquirir una antiga masia a Sant Boi (Roca Gasull/Bertran/Casa Sans/TorreBlanca Samà) i la va transformar en un palau senyorial, obra de Josep Fontseré i Mestres. La Finca del Marquesat de Marianao, amb més de 100.000 m², es va convertir en un centre de poder, on es reunien personalitats influents de l’època.

    El Palau de Marianao (1885-1890), inspirat en els castells medievals i amb elements gòtics, era el cor de la finca, envoltada d’un jardí amb espècies exòtiques. Les cycas, bútia, roure, washingtonies, palmeres, margallons, teixos, eucaliptus i xiprers, catalogats com a monumentals i d’interès local, testimoniaven la riquesa botànica del parc.

    La influència d’Antoni Gaudí és innegable. Amic d’Eusebi Güell, amb qui Samà i Torrents tenia estretes relacions (li va vendre els terrenys del Parc Güell), Gaudí va deixar la seva empremta a la Torre de la Miranda i el pont del llac principal, i va crear el Jardí Esclatant a l’antic psiquiàtric de Sant Boi.

    ‘Jardí Esclatant’ de Gaudí situat al Psiquiàtric i d’estil molt semblant a La Miranda. Creat amb suport IA.

    La pèrdua de les colònies de Cuba i Filipines el 1898 va impactar la societat catalana. Els indians, com els Samà, van perdre propietats i actius, contribuint a la crisi econòmica i social.

    Malgrat la pèrdua colonial, Marianao va continuar sent un centre de poder. Primo de Rivera va signar l’ordre del cop d’estat de 1923 al palau, i Joan de Borbó, pare i avi dels reis Joan Carles I i Felip VI, era amic de la família Samà.

    Així, Marianao es va convertir en un escenari clau de la història catalana i espanyola, on es va entrellaçar el llegat colonial, el modernisme i la política.

    Marianao’s: un escenari de convulsions i silenci durant la República i la Guerra Civil

    Els últims anys del Marquesat de Marianao, entre 1929 i 1945, van estar marcats per convulsions polítiques i socials que van deixar una empremta profunda al barri de Sant Boi de Llobregat. La Segona República va portar canvis significatius, però va ser la Guerra Civil Espanyola la que va transformar radicalment el paisatge i la vida dels seus habitants.

    Marianao es va convertir en un refugi per a persones desplaçades de tot el país, fugint de la violència i la repressió. El palau del Marquesat va acollir la “Clínica Militar 2M”, un hospital de salut mental dirigit pel prestigiós doctor Emilio Mira López. No obstant això, la guerra també va portar la mort i el silenci. El manicomi de Sant Boi, amb qui els Samà tenien una relació històrica, es va convertir en un dipòsit de cadàvers, on centenars de persones van ser enterrades sense identificar.

    Les xifres són esgarrifoses: nombrosos residents de Sant Boi van morir o desaparèixer durant la guerra, i molts dels morts portats al manicomi van ser enterrats en fosses comunes. L’Arxiu Històric Municipal de Sant Boi ha iniciat el 2024 una tasca crucial per identificar aquestes víctimes i recuperar la seva memòria.

    La victòria franquista va consolidar la incautació del Marquesat, amb la instal·lació d’una escola de comandament del “Frente de Juventudes”. Marianao es va convertir en un espai de repressió i silenci, on la memòria de les víctimes va ser enterrada juntament amb els seus cossos.

    Pas del temps de l’última columna que es va enderrocar a les columnes de l’entrada quan es va incautar la finca de Marianao. Creat amb suport IA.

    La història de Marianao durant aquest període és un recordatori de la brutalitat de la guerra i la importància de la memòria històrica. La tasca de l’Arxiu Històric Municipal és un pas crucial per donar veu a aquells que van ser silenciats i per construir un futur basat en la veritat i la justícia.

    Marianao’s, del marquesat a la parcel·lació: un negoci amb ombres franquistes

    L’any 1940, la finca de Marianao va canviar de mans en una transacció que porta les marques del règim franquista. Abdón Bordoy, un empresari mallorquí amb passat d’administrador dels Samà, va adquirir la propietat per la irrisòria suma d’un milió de pessetes. La compra, facilitada per una demanda d’adquisició, amaga presumptament una pressió sobre el III Marquès de Marianao, Salvador de Samà i de Sarriera, aristòcrata i exsenador, els antecedents i amistats francmaçones, i les relacions amb la família reial podrien haver forçat al Marquès a la venda de la finca durant el franquisme.

    Darrere d’aquesta operació hi ha la figura de Joan March, el “pirata del Mediterrani”, magnat i patrocinador del cop d’estat de Franco. March, conegut per les seves activitats de contraban i la seva influència en la banca, va proporcionar el suport financer a Bordoy. La relació entre ambdós va ser crucial per a la transformació de Marianao en una urbanització residencial, amb la complicitat de les autoritats franquistes.

    El Pla parcial Parc Marianao, aprovat el 1946, va marcar l’inici de la parcel·lació. El 1957, Bordoy va sol·licitar el replantejament definitiu, que va ser aprovat, donant pas a la venda de parcel·les com a segones residències. La primera fase, amb grans adquisicions com la dels Faura, va resultar un fracàs com a destinació turística, i el palau va quedar abandonat. Bordoy, amb experiència prèvia a Madrid, va impulsar la segona fase, anunciada com “Marianao la ciudad soñada, ciudad de vacaciones”. Aquesta etapa va generar un litigi judicial entre els grans propietaris, que es van sentir enganyats. La manca d’inversions en reurbanització va deixar Marianao en un estat de decadència, testimoni d’un negoci amb ombres franquistes.

    Marianao: de Finca tropical a Parcel·les. Creat amb suport IA.

    Marianao’s, un microcosmos de classes i ideologies

    El Parc de Marianao no només va ser un escenari de poder i resistència, sinó també un microcosmos social complex i heterogeni. La masia de la família Faura, pionera a la finca, simbolitza l’arrelament d’una població local que va conviure amb els nous residents. El servei domèstic dels Bordoy, com els Campoamor, reflecteix la presència de famílies immigrades i locals que vivien i treballaven al parc, configurant un teixit social divers.

    La urbanització va acollir una població dividida per ideologies, amb veïns com els Vallejo i els Lacalle, representants de les tensions entre “rojos contra nacionales”. El Cerezo dels Vallejo, primera parcel·la a l’entrada, i la residència del falangista Lacalle, primer president del Saló de l’Automòbil, exemplifiquen aquestes relacions complexes.

    Residents il·lustres com José Mallorquin, creador del famós còmic “El Coyote”, i els Valdés, propietaris de Loteria Ramblas de Barcelona, van aportar un toc de distinció a la comunitat. Els estiuejants, coneguts com “los fiambrera”, van trobar a Marianao un lloc d’esbarjo i activitats socials.

    La presència d’una reduïda colònia alemanya-suïssa, amb sospites de nazis procedents de l’empresa Dumpler, afegeix un element d’intriga a la història del parc. Malgrat ser un espai separat, Marianao va establir vincles amb Sant Boi, a través del camí del psiquiàtric, activitats esportives i el Casino Marianao.

    L’oratori situat a la planta baixa del Palau, amb un sostre de fusta noble, va ser un centre de culte fins al 1977, on Mn. Joan Saborit oficiava missa cada diumenge. Les passejades en barca pel llac completaven l’oferta d’oci d’aquest espai singular.

    Estiuejants al Parc de Marinao. Creat amb suport IA.

    Marianao’s: un plató imaginari i cultura popular, amb un tràgic epíleg

    El Parc de Marianao, més enllà de la seva història política i social, ha estat un escenari prolífic per al cinema i la cultura popular. La pel·lícula “Los últimos de Filipinas” (1945), que narra el setge de Baler, va trobar en els seus paratges un ambient tropical que evocava les antigues possessions colonials dels Samà, perdudes el 1898. Aquest rumor, alimentat per la necessitat d’ambient tropical per a la filmació, va consolidar la seva imatge com a escenari cinematogràfic.

    “Los claveles”, “Arriba y abajo” i “El Coyote” són altres produccions que van coexistir en el parc, reflectint la seva importància en la cultura popular de l’època. Amb la democràcia, el Palau de Marianao va esdevenir un centre cultural vibrant. Des del 1974, quan l’Ajuntament va adquirir el palau i els jardins, es van celebrar actes del Sant Boi Cultural, amb desfilades de moda, actuacions de Dagoll-Dagom i la representació de la Setmana Tràgica. El palau també va ser la primera seu de Ràdio Sant Boi, consolidant el seu paper com a epicentre cultural.

    No obstant això, Marianao també va ser testimoni d’una tragèdia. El setembre del 1976, el Cor Universitari de Caracas, amics del president veneçolà Hugo Chávez, va morir en un accident d’avió quan es dirigien a actuar al Palau de Marianao. Aquest tràgic incident va deixar una empremta profunda en la història del parc, recordant-nos la fragilitat de la vida i la força de la cultura com a pont entre pobles.

    Marianao’s: de la clandestinitat franquista a l’epicentre del catalanisme i la salut mental

    Durant la foscor del franquisme, Marianao es va convertir en un refugi clandestí per a organitzacions polítiques i sindicals. Les reunions secretes a residències com El Cerezo van forjar la resistència, amb figures com Enric Lacalle, Pilar Rahola, Anna Birulés i Pepe Saavedra participant en la transformació política d’Espanya. Tot i que els moviments polítics a Sant Boi estaven en segon pla respecte al Baix Llobregat, el catalanisme va arrelar a les esglésies i centres de joves, culminant en la Diada del 1976, amb Sant Boi com a epicentre de les aspiracions catalanistes.

    Amb l’arribada de la democràcia, el Parc de Marianao va ser adquirit per l’Ajuntament per 24 milions de pessetes, però la seva trajectòria va ser erràtica. De Centre de Formació Professional a comissaria de la Policia Nacional i jutjats, el parc va acollir la primera seu de Ràdio Sant Boi i ara és la seu del Clúster de Salut Mental de Catalunya.

    Les mancances urbanístiques heretades del franquisme van portar a la decadència del parc, simbolitzada per la Torre de la Miranda, i a la coexistència amb el barraquisme perifèric. Les millores van arribar amb les urbanitzacions del PGM.

    Represantació de l’advertiment de la decadència de La Mirandai del Palau als anys 80 per l’associació de Veïns del Parc de Marianao. Creat amb suport IA.

    Finalment, l’agermanament amb Cambrils i Marianao de l’Havana, a través de l’Ajuntament de Sant Boi i l’Associació Català-Cubana, reflecteix la importància històrica i cultural del barri.

    Conclusió

    El Parc de Marianao és un testimoni viu de la història de Sant Boi de Llobregat, Catalunya i d’Espanya. Des dels seus orígens com a finca dels Samà fins a la seva transformació en una urbanització residencial i, finalment, en un parc públic, Marianao ha estat un punt clau, testimoni mut, en els esdeveniments polítics i socials del segle XX. Aquest projecte de  recuperació de la memòria històrica busca donar llum a aquesta història desconeguda i ressaltar la seva importància tant a nivell local com estatal.

    Referències principals:

    *Aquest article parteix d’un projecte redactat al 2009 què per circumstàncies diverses es va haver de deixar aturat i que ara es reprèn per crear una serie basada en aquesta presentació. Agraïm de tot cor totes aquelles persones què en aquell temps van ser testimonis dels nostres registres i que avui intentem recuperar. També en demanem disculpes pel retard en el qual s’ha pogut rescatar tot el material des d’ençà.