• 🏰Marianao's: 📍Punt mut de 🔀 subversions al 📜 Segle XX - 📜Memòria i 🙏Homenatges - 🎬Realitzacions

    MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya – 1. Marianao’s: del 🌴somni colonial a➡️ l’epicentre modernista🏛️ i polític🗳️ (1866-1929)

    L’entrevista sobre Salvador Samà i Torrents, a través de les perspectives de Carles Vallejo i Carles Serret, explora la vida i influència de Salvador Samà i Torrents, el Marquès de Marianao, en el context de les subversions del segle XX a Espanya. Es desglossen els orígens, la pèrdua de les colònies espanyoles, la influència en la restauració borbònica, la seva participació en la repressió del moviment obrer, i la seva implicació en el cop d’estat de Primo de Rivera després de fer-se responsable del Somaten.

    1.2. ELS PALAUS I ELS PARCS DELS INDIANOS SAMÀ (Cambrils més modernista i Marianao mès medieval i gòtic)
    1.3. MENYSPREU DELS SAMÀ A SANT BOI (sacrificis gaire bé invisibles de Sant Boi del 98 que va incitar la independència de cuba)
    1.4. INFLUÈNCIES DELS SAMÀ (repressió a l’anarcosindicalisme creixent i seu de Primo de Rivera)
    1.5. LA PÈRDUA DE LA FINCA DE MARIANAO (la condemna per masó)

    L’Origen del Marquesat de Marianao: de La Habana a Sant Boi. Vídeo amb suport d’IA.
    PodCast amb el Suport de Gemini Deep Search AI (Castellà)

    La família Samà, originària de Vilanova i la Geltrú, representa un cas paradigmàtic d’indians que van amassar una considerable fortuna a la Cuba del segle XIX. La seva prosperitat va estar intrínsecament lligada al comerç d’esclaus, una activitat central als seus negocis des de l’arribada de pioners com Pau Samà i Parès a principis de segle. Membres clau com el mateix Pau, juntament amb Joan, Josep i, de manera molt destacada, Salvador Samà i Martí (posteriorment I Marquès de Marianao), van consolidar i expandir aquest lucratiu negoci. Van operar a través d’empreses familiars com “Samà Germans” i “Samà, Nebot i Cia”, participant activament en el trànsit: des de capitanejar vaixells negrers com el Non Plus Ultra, subministrar esclaus als enginys sucrers, fins a continuar clandestinament amb el trànsit després de la seva il·legalització formal. Aquesta activitat els va permetre acumular una ingent riquesa i assolir un notable estatus social i polític tant a Cuba com a Espanya. Les fortunes obtingudes, l’origen de les quals estava tacat per l’explotació, van ser reinvertides significativament a Catalunya, especialment a Vilanova i la Geltrú i Barcelona, ​​finançant el desenvolupament urbà, industrial i diverses obres filantròpiques, un llegat que avui és objecte d’una revisió crítica necessària en el debat sobre la memòria històrica de l’esclavatge.

    El primer Samà que va obtenir un títol nobiliari, el marquesat de Marianao, va ser Salvador Samà i Martí. En ser solter, va testar el 1866, deixant tots els seus béns a favor del seu nebot, també indià, Josep Samà.

    Escut-del-Marques-de-Marianao-I-quadre-de-Salvador-Sama-i-Marti

    Els Indianos Samà a Cuba

    Una mirada a la seva implicació en l’economia esclavista del segle XIX

    1. Context: Cuba al Segle XIX

    Durant el segle XIX, Cuba va ser un motor econòmic clau per a Espanya, atraient migrants, especialment catalans. La seva economia de plantació (sucre, cafè) depenia massivament del treball forçat de persones esclavitzades. En aquest escenari sorgeix l'”indiano”, espanyol que buscava fortuna a Amèrica. La família Samà, de Vilanova i la Geltrú, és un exemple paradigmàtic, acumulant riquesa a Cuba, part d’ella a través del tràfic d’esclaus.

    Cuba va ser l’últim territori americà a abolir l’esclavitud:

    1886

    Aquest informe analitza la participació dels Samà en el negoci esclavista: els seus orígens, desenvolupament, operacions a Cuba i el seu final, així com l’impacte de les seves fortunes.

    2. Orígens i Establiment a Cuba

    A principis del segle XIX, Pau Samà i Parès arriba a Cuba, fundant una casa de comerç. Va identificar ràpidament el lucratiu negoci del comerç d’esclaus. Salvador Samà i Martí va arribar el 1817.

    Van fundar Samà Hermanos (Pau Samà i Parès i Josep Samà i Domènech). L’empresa de Pau Samà va arribar a generar beneficis extraordinaris:

    Benefici en 2 anys de la companyia de Pau Samà:

    255%

    (Font: Document d’investigació)

    Fites Primerenques Clau:

    1814

    Pau Samà i Joan Samà i Vilardell reclamen indemnització per un vaixell negrer capturat.

    1820

    Pau Samà i Joan Samà i Vilardell catalogats entre els principals negrers de Cuba.

    El comerç d’esclaus va ser central i altament rendible per als Samà des dels seus inicis, impulsant la seva acumulació de capital.

    3. Expansió del Negoci Esclavista

    La implicació dels Samà va créixer al llarg del segle XIX, amb diversos membres i estructures empresarials adaptant-se, fins i tot a la il·legalitat del tràfic.

    Figures Centrals i Rols:

    Membre Període Principal Evidència Clau en Negoci Esclavista
    Pau Samà i Parès Principis s. XIX – 1832 Primers negrers, benefici 255%, vaixell capturat (1814).
    Joan Samà i Martí c. 1824 – 1835 Capità del vaixell negrer Non Plus Ultra (1816).
    Josep Samà i Martí Actiu des de c. 1816 Receptor d’esclaus (Non Plus Ultra, Noticioso), va operar clandestinament.
    Salvador Samà i Martí 1811 – 1866 Navilier (tràfic), proveïa ingenis, venia “tasajo”, propietari d’ingenis (1857).
    Antoni Samà i Urgellès Actiu c. 1866 Administrador de Samà i Cia, “relació directa amb la trata” (1866).

    Evolució Empresarial:

    Samà Hermanos

    (Principis s. XIX)

    Samà, Hermanos y Sobrinos

    (1826)

    Samá, Sobrino y Cía

    (Posteriorment)

    Van participar també en companyies mixtes com Samà, Raventós y Cía, col·laborant amb altres indianos.

    Les operacions incloïen capitanejar vaixells negrers (ex. Non Plus Ultra, Noticioso), proveir esclaus a ingenis i operar clandestinament després de la prohibició. Salvador Samà i Martí va exemplificar una integració vertical i horitzontal en l’economia esclavista.

    4. Presència i Influència a la Cuba Colonial

    Salvador Samà i Martí va assolir gran prominència social i política. La seva influència va facilitar els seus negocis, incloent el tràfic d’esclaus.

    Salvador Samà i Martí: Càrrecs i Títols Destacats

    • Coronel de Milícies de l’Havana
    • Cònsol i prior del Reial Tribunal del Consolat
    • Consiliari de la Reial Junta de Foment
    • Conseller d’Hisenda
    • Senador vitalici del Regne d’Espanya
    • Marquès de Marianao (concedit el 1860)

    Antoni Samà i Urgellès va ser Marquès de Samà. Aquestes distincions reflecteixen l’estatus assolit.

    Propietats i Inversions: Salvador Samà i Martí posseïa cases a l’Havana, una finca a Bacuranao i, des de 1857, ingenis sucrers (tot i que els noms específics no estan detallats en les fonts primàries de l’informe). Es va dedicar a la importació (vins, carbó) i va ser prestador.

    Es van integrar en l’elit cubana, amb aliances com la de Salvador Samà amb Julián Zulueta. La riquesa derivada de l’esclavitud no va impedir el seu ascens social.

    5. Fi del Tràfic i Abolició de l’Esclavitud

    El segle XIX va veure canvis radicals en la legalitat de l’esclavitud.

    Fites Legals Clau:

    1820

    Espanya declara il·legal el tràfic transatlàntic d’esclaus. La prohibició va ser incomplida sistemàticament durant dècades. Els Samà (ex. Josep Samà i Martí) van operar en la clandestinitat.

    1866

    L’empresa “Samà i Cia” (Antoni Samà i Urgellès) encara mantenia “relació directa amb la trata”.

    1886

    Abolició definitiva de l’esclavitud a Cuba.

    Adaptació: Després de l’abolició, les fortunes Samà, ja diversificades, es van reorientar a altres sectors: comerç lícit, finances, propietats, indústria a Catalunya.

    Salvador Samà i Torrents (II Marquès de Marianao) va tenir carrera política i va advocar per la independència de Cuba. La influència econòmica va persistir gràcies al capital acumulat i “rentat” a través d’inversions legítimes.

    6. Llegat Econòmic i Memòria Històrica

    Les fortunes dels Samà, originades en gran part en l’economia esclavista cubana, es van reinvertir massivament a Catalunya, deixant un llegat visible i generant un debat actual sobre la memòria històrica.

    Reversió de Fortunes a Catalunya (Vilanova i la Geltrú, Barcelona):

    🏠 Immobiliari

    Propietats urbanes i rústiques (ex. “Sínia del Indiano”).

    🏭 Industrial

    Empreses tèxtils (Sogas Batllori y Cía, Miquel Puig y Cía).

    🏦 Financer

    Participació en el Banc de Vilanova (Antoni Samà i Urgellès).

    🏛️ Filantropia i Obres Públiques

    Finançament d’esglésies, Hospital de Vilanova, Biblioteca Museu Víctor Balaguer, Parc Samà (Cambrils).

    “Van arribar a ser els homes més rics i poderosos de Vilanova i la Geltrú… Van construir grans mansions, fàbriques, escoles, monuments, teatres, museus, edificis públics, carrers, places i fins i tot van portar el ferrocarril a la ciutat.” (Font: vilanova.blog)

    Debat Actual: Avui existeix una revisió crítica de l’origen esclavista d’aquestes fortunes. Publicacions i estudis (ex. “Negreros y esclavos”) exposen la implicació de famílies com els Samà. La placa a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, amb noms com Antoni Samà i Urgellès i el Marquès de Comillas (ambdós vinculats a l’esclavisme), és un punt de reflexió. Aquest llegat és ambigu: progrés material vs. costos humans.

    7. Conclusió

    La família Samà va tenir una profunda implicació en l’economia esclavista de Cuba al s. XIX. Figures com Pau, Joan, Josep i Salvador Samà i Martí van liderar negocis que incloïen el tràfic de persones, generant enormes fortunes.

    Després de l’abolició (1886), el capital acumulat, ja diversificat, es va reinvertir a Catalunya, deixant un llegat econòmic i patrimonial durador.

    La història dels Samà il·lustra la interconnexió entre capitalisme, colonialisme i esclavitud. El seu estudi exigeix una reconsideració crítica de les narratives històriques, reconeixent tant les contribucions materials com els immensos costos humans.

    Infografia basada en l’informe d’investigació sobre la família Samà i l’esclavitud a Cuba. Creada amb finalitats educatives i informatives.

    Les visualitzacions de dades quantitatives específiques (gràfics) es van ometre a causa de la manca de dades numèriques precises per a aquests gràfics en l’informe font.

    Casa dels Marquesos de Marianao2

    Angel Gutierrez Fernandez: “Construïda el segle XIX, van ser propietaris en diferents èpoques tres dels Marquesos de Marianao:
    el 1864, Salvador Sama Martí;
    el 1887, Salvador Samà i Torrents; i
    el 1934 – Guerra Civil -, Salvador Samà i de Sarriera,
    segons dades de la antiquíssim Registre de Propietat Colonial del Sud, presos al municipi de la Lisa.
    Cristina Rodriguez. Arquitecta, l’Havana: “Ubicada a l’avinguda 57 abans anomenada Sama, directament la primera paral·lela a 51, baixant la lona de Marianao cap al lloc de la Lisa, al barri Pocito. La imatge que presenta ara és molt diferent de l’original, ocupava de 57 l’entrada fins a 51 el fons. Després va ser del banquer Hidalgo pare de Lili la propietària de la mansió del Vedado on avui hi ha el Centre Fidel Castro. La casa de Sama després va ser ocupada per una tabaqueria i va començar la seva modificació i decadència”.
    Jorge Barcelo Sanchez de Verona: “El 2023 era propietat de la restauradora i decoradora Marta Escobar que a més va ser l’artífex que va salvar aquesta propietat de la destrucció total, és la senyora que es veu a la foto parada a la porta, mereix sens dubte premi per la seva obra”.

    Josep Samà, indià, des del 1858 marit amb 36 anys de Rafaela Torrents amb 21, i que va tenir el 1852 una filla no reconeguda d’una relació a Cuba, va morir soprenentment dos mesos abans que el seu oncle, Salvador Samà i Martí, el maig de 1866 a l’edat de 43 anys. D’aquesta manera l’herència i el títol de marquès de Marianao van passar a un nen de cinc anys amb una mare jove de 26 anys intel·ligent i ambiciosa.

    Va ser una dona de negocis que va gestionar una fortuna, va adquirir el Mas Samà a Cambrils el 1872 segons una primera referència, que li va proporcionar una posició econòmica molt destacada i amés va poder obrir o tancar camins al camp de la política i aconseguir poderosos “amics” com Victor Balaguer que va llançar la carrera política del seu fill com a diputat.

    L’ennobliment complet dels Samà-Torrents va ser pel de Marquesa de Villanueva i la Geltrú que va aconseguir Rafaela un any després celebració de l’Exposició del 1888.

    Rafaela Torrents i Higuero va amassar la fortuna I influència què va rebre Salvador Samà i Torrents
    – Dona de Josep Samà Mota (pare de mort temprana de Salvador Samà i Torrents).

    Va atorgar el títol de marquès de Villanueva i Geltrú, cinquena ciutat de rellevància a Catalunya al seu moment, títol originari de la família Samà.
     – Administrà la fortuna en enviudar. Va obtenir els títols, fortuna i influències polítiques de Salvador Samà i Torrents durant la Restauració Borbònica.
    – Valors de “pau i l’ordre aristocràtics” (va renyar a una nena estudiant de 10 anys que més tard seria a la futura líder anarcosindicalista Teresa Claramunt).

    La vinculació concreta amb Sant Boi es troba en el cognom de la mare de Salvador Samà i Torrents. Rafaela Torrents i Higuero era filla de la casa de Can Torrents a Sant Boi de Llobregat. Salvador Samà va heretar diverses possessions, incloent la finca on va fer construir el Parc de Marianao. El seu títol complet abastava no només el segon marquesat de Marianao sinó també el marquesat de Vilanova i la Geltrú i la prestigiosa designació de Gran d’Espanya, cosa que significava el seu estatus elevat dins la noblesa espanyola. 

    Can Torrents, dipòsit d’història i artefactes locals, és on actualment es troba la seu del museu i de l’arxiu històric de Sant Boi de Llobregat. Aquesta casa ancestral és un edifici significatiu, amb els seus orígens al segle XVI. Era propietat de la família Martí abans de passar a la família Torrents per herència materna. Una altra referència de les propietats dels Torrents a Sant Boi la trobem a l’inventari de l’Arxiu documental de Can Papiol (5.2.2.3.3. Pacte de masoveria fet entre Joan Torrents i Papiol i Francesc Farrés del mas de les Rafoles de Sant Boi de Llobregat. 1850-1852).

    Salvador Samà i Torrents, amb 18 anys, Marquès de Marianao i Villanueva i la Geltrú, i Gran d’Espanya  va passar a ser el segon contribuent al fisc a Barcelona, ​​només superat per l’indià Josep Xifré.

    Salvador de Samà i Torrents va néixer a Barcelona el 17 d’abril de 1861, i va morir a la mateixa ciutat el 28 de juny de 1933. Va heretar la fortuna del seu oncle-avi, Salvador Samà i Martí, La seva mare li va gestionar el seu futur: negocis, propietats, títols (Marquès de Marianao i de Vilanova i la Geltrú, i Grande de Espanya pels Borbons), i influència política de la mà de Víctor Balaguer.

    Cronologia dels marquesos de Marianao

    MarquèsDatesMatrimonisFets Vitals i Context
    Salvador Samà i Martí1797-1866Solter, sense descendentsVa fer fortuna a Cuba i va ser nomenat Marquès de Marianao (avui districte de La Habana)
    Salvador Samà i Torrens1861-1933Maria dels Dolors Sarriera i MilansRafaela Torrents, mare, li va donar una vida de gran influència política a la Restauració Borbònica i va tenir una aproximació al catalanisme autonòmic. Enterrat al Cementiri del Poblenou.
    Salvador Samà i Sarriera1935-1948Maria de les Mercedes Colly CastellCondemnat pel franquisme per Maçó, es va traslladar a Cuba durant la Guerra Civil i va perdre la Finca de Marianao.
    Salvador Samà i Coll1955-1976Solter, sense descendentsLi va tocar viure el franquisme i la transició democràtica.
    Jaume Samà i Coll1978-1979Solter, sense descendentsLi va tocar viure a transició democràtica.
    Maria Victòria Samà i Coll (hermana)1981-1992José de Fontcuberta y CasanovaPrimera Marquesa que va transmetre el marquesat als Fontcuberta.
    Alfons de Fontcuberta i de Samà1938- 2001María Isabel Juncadella i García-BlascoRealitzà el segon gran canvi del parc: el reestructurà, invertí en maquinària, plantà nous arbres (ametllers i presseguers), i comercialitzà productes a l’engròs. El convertí en un Parc d’Oci turístic.
    Mariana de Fontcuberta y JuncadellaActualitat (2025)Actual marquesa des de l’any 2002, conserva la casa del Parc Samà de Cambrils.

    Referències:

    1. Entrevista Carles Vallejo (SantBoi[.Tv]) a Carles Serret (AHMSB)
    2. Font: Informe detallat amb Gemini Deep Search
    3. Font: Angel Gutierrez Fernandez (Expert d’un grup de microhistòries cubanes a Cuba)
    4. La historiadora Laura Vicente transcendeix la seva figura i la seva capacitat sobreposar-se com a dona a les estretors del Segle XIX:
      https://pensarenelmargen.blogspot.com/2014/01/los-poderes-de-una-dona-de-classe.html
      https://pensarenelmargen.blogspot.com/2014/02/los-poderes-de-una-dona-de-classe.html
      https://pensarenelmargen.blogspot.com/2014/02/los-poderes-de-una-dona-de-classe_8.html
  • 🏰Marianao's: 📍Punt mut de 🔀 subversions al 📜 Segle XX - 📜Memòria i 🙏Homenatges - 🎬Realitzacions

    MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya: Un Viatge per 150 Anys de Sindicalisme, Poder i Contrast Social

    Sant Boi de Llobregat, avui una ciutat en creixement continu a l’àrea metropolitana de Barcelona, ​​atresora una rica i complexa història social marcada per la transformació, la lluita obrera i la presència de figures influents que van deixar la seva empremta al paisatge ia la memòria col·lectiva. Acompanyeu-nos en un recorregut pels últims 150 anys per entendre com el sindicalisme va arrelar en aquesta terra, en constant diàleg –i sovint en tensió– amb el poder econòmic i els models socials del seu temps.

    L’Escenari Inicial: Un Sant Boi Agrícola i l’Ombra del Marquès

    Imatge generada amb IA

    A finals del segle XIX, Sant Boi era una vila eminentment agrícola, la producció d’hortalisses i fruites de la qual abastia en part la creixent Barcelona. En aquest context va irrompre Salvador Samà i Torrents, II Marquès de Marianao, hereu d’una vasta fortuna amb orígens als negocis colonials del seu oncle a Cuba. Cap al 1880, va adquirir l’antiga masia de Can Sans (també coneguda com a Torre Blanca) i la va transformar en l’imponent Palau Marianao, un palauet d’estil eclèctic amb aire de castell medieval, envoltat de magnífics jardins amb espècies exòtiques. Aquesta finca no era només una residència; es va erigir com un símbol potent del poder econòmic i polític de l’elit de la Restauració enmig d’un entorn rural. Samà, a més, va ser una figura política de pes (diputat, senador vitalici per dret propi, alcalde de Barcelona dues vegades) i arribaria a ser cap del Somatén barceloní durant la dura governació de Martínez Anido , una posició que l’alineava amb les forces repressores de l’emergent moviment obrer.

    Ecos de la Indústria i la Lluita: El Naixement del Sindicalisme

    Mentre la Finca Marianao representava el poder establert, les idees d’organització obrera començaven a germinar a Sant Boi, a la calor de la industrialització incipient i la proximitat a Barcelona. Tot i que els detalls precisos sobre les primeres societats obreres locals requereixen consulta d’arxius, és segur que sindicats com l’anarcosindicalista CNT i la socialista UGT es van implantar a la zona i van articular les demandes dels treballadors agrícoles i industrials.

    Figures com Balbina Pi i Sanllehy (nascuda a Sant Boi el 1896) van emergir com a veus destacades. Afiliada a la CNT des de jove mentre treballava com a filadora, es va convertir en una reconeguda oradora que va recórrer Catalunya animant altres dones a unir-se a la lluita sindical. El seu activisme no va estar exempt de riscos; en una ocasió, el líder cenetista Ángel Pestaña es va autoinculpar per un article escrit per ella per protegir-la de la repressió policial. La figura del Marquès i la seva finca, símbols de la riquesa i el poder, esdevingueren el contrapunt natural d’aquestes lluites

    La Segona República (1931-1936) va intensificar la mobilització obrera. A Sant Boi, a més del sindicalisme industrial, va tenir força l’associacionisme agrari, amb la fundació del Sindicat Agrícola (1909 o 1911) i la presència de la Unió de Rabassaires, que defensava els viticultors no propietaris i va comptar amb militants locals com Cristòfor Rebull Capdevila.40 Durant la Guerra Civil (1936-1939), el Palau Marianao va ser reconvertit per a usos col·lectius (magatzem, clínica militar, refugi), subvertint temporalment el seu significat original.

    La Colònia Güell: Un Món a part a la Porta de Casa

    Gairebé simultàniament a la consolidació de Marianao, el 1890, l’industrial i mecenes Eusebi Güell i Bacigalupi va fundar la Colònia Güell a la veïna Santa Coloma de Cervelló. Motivat per la necessitat escapar de la conflictivitat laboral de Barcelona i per una visió paternalista, Güell va crear un microcosmos industrial a la seva finca Can Soler de la Torre. Oferia als seus obrers (que van arribar a ser més de 1.200) habitatges considerats dignes, dissenyats en part per arquitectes modernistes, i una completa gamma de serveis: escola (amb formació tècnica per als fills dels obrers), atenció mèdica, cooperativa de consum, teatre i ateneu. A canvi, esperava lleialtat i submissió, buscant aïllar els treballadors de les influències sindicals i revolucionàries urbanes. Aquest model contrastava radicalment amb la realitat més oberta i potencialment conflictiva de Sant Boi. Tot i que la Colònia es va ubicar a Santa Coloma de Cervelló (la finca Can Soler de la Torre ja pertanyia a aquest terme el 1890), la seva proximitat la va convertir en un referent ineludible i un factor clau a l’entorn socioeconòmic de Sant Boi.

    Vides Paral·leles, Xarxes de Poder i la Petjada de Gaudí

    Güell i Samà, tots dos membres de l’elit catalana amb fortunes d’origen indià, es movien als mateixos cercles. La prova més tangible és la venda per part de Samà a Güell dels terrenys on s’alçaria el Park Güell. Aquesta xarxa de relacions també incloïa els arquitectes. Josep Fontserè i Mestres va dissenyar el Parc Samà a Cambrils (1881) i va transformar el Palau Marianao (c. 1885-1890). És probable que un jove Antoni Gaudí col·laborés amb el seu mestre Fontserè al Parc Samà. La seva participació en elements del jardí de Marianao (Torre de la Miranda, pont del llac) és plausible, encara que menys documentada, sustentada per la connexió Samà-Güell i la seva feina demostrada al proper jardí de l’hospital psiquiàtric de Sant Boi. Gaudí, per descomptat, va ser el geni darrere de la Cripta de la Colònia Güell [Múltiples fonts].

    La Realitat del Treball: Explotació i Resistència

    L’època va estar marcada per condicions laborals molt dures: jornades extenuants d’11-13 hores, salaris baixos que gairebé no cobrien les necessitats bàsiques, treball infantil (fins i tot a la Colònia Güell treballaven menors d’11 anys) i escassa seguretat. La construcció de grans projectes com l’Exposició Universal del 1888 (on es va fundar la UGT) o els parcs de Samà i Marianao probablement es va realitzar sota aquestes condicions generals. La Colònia Güell, amb el seu model paternalista, oferia una alternativa de més seguretat i millors serveis, però a costa de l’autonomia obrera. La idea de “mà d’obra compartida” entre projectes tan distants com el Parc Samà (Cambrils) i els del Baix Llobregat és inviable per al gruix dels treballadors, encara que sí que va poder existir mobilitat d’artesans especialitzats a través de les xarxes d’elit.

    El Segle XX: Repressió, Ressorgiment i Transformació

    La dictadura franquista (1939-1975) va suposar una brutal repressió del sindicalisme de classe (CNT, UGT). Tot i això, en la clandestinitat, especialment a partir dels anys 60, va ressorgir la lluita obrera amb la formació de Comissions Obreres (CCOO), que van tenir una forta implantació en el teixit industrial de Sant Boi. Durant aquest temps, la Finca Marianao va ser adquirida per l’antic administrador, Abdó Bordoy , i va començar a urbanitzar-se part dels seus terrenys, naixent el barri residencial Parc Marianao.

    És en aquest nou barri residencial on, als anys 50, va fixar la seva residència la família de Juan José Vallejo González, qui va ser breument president interí del Madrid Foot-Ball Club el 1936.

    El seu fill, Carlos Vallejo Calderón, es convertiria en una figura rellevant de la lluita obrera a Sant Boi. Vinculat a CCOO i al PSUC des de la clandestinitat, va patir detencions i presó durant el franquisme pel seu activisme sindical, especialment a SEAT. Resident a la casa familiar de Marianao coneguda com “El Cerezo”,

    Carlos Vallejo ha continuat el seu compromís en democràcia, destacant per la seva tasca en la recuperació de la Memòria Històrica i la defensa dels drets de les víctimes de la dictadura. La seva història personal connecta l’evolució del barri de Marianao amb la persistència de la lluita antifranquista i la memòria obrera a Sant Boi.

    La Transició democràtica va portar la legalització dels sindicats. CCOO i UGT es van consolidar a Sant Boi, protagonitzant importants lluites per la millora de condicions (com les grans vagues del Baix Llobregat als 70) i enfrontant les dures reconversions industrials.

    Una fita simbòlica va ser l’adquisició municipal del Palau i part del Parc Marianao el 1974 i va convertir l’antic emblema del poder privat en espai públic.

    Avui, el sindicalisme a Sant Boi afronta els reptes de la desindustrialització i la precarietat laboral, mentre el Parc Marianao s’ha consolidat com a espai verd ciutadà i el Palau acull un centre de referència en salut mental.

    Llegats Entrellaçats

    Vagues de Bus

    La història del sindicalisme a Sant Boi és inseparable de l’evolució de la ciutat i dels símbols que la van marcar. La Finca Marianao, d’emblema aristocràtic a parc públic, i la Colònia Güell, d’experiment paternalista a patrimoni històric, són testimonis de les tensions i les transformacions socials. Comprendre aquestes històries entrellaçades, amb els seus contrastos i connexions –incloent-hi les vides de figures com Balbina Pi o Carlos Vallejo, que van habitar i lluitar en aquests espais–, és essencial per entendre la identitat obrera i social del Baix Llobregat.