![SantBoi[.Tv]ai](https://santboi.tv/wp-content/uploads/2024/09/LogoStBoi.TvAi_.png)
L’entrevista sobre Salvador Samà i Torrents, a través de les perspectives de Carles Vallejo i Carles Serret, explora la vida i influència de Salvador Samà i Torrents, el Marquès de Marianao, en el context de les subversions del segle XX a Espanya. Es desglossen els orígens, la pèrdua de les colònies espanyoles, la influència en la restauració borbònica, la seva participació en la repressió del moviment obrer, i la seva implicació en el cop d’estat de Primo de Rivera després de fer-se responsable del Somaten.
1.1. QUI ERA EL MARQUÉS DE MARIANAO? Els Marianao esclavistes i Rafaela Torrents i Higuero (Segle XIX)
1.2. ELS PALAUS I ELS PARCS DELS INDIANOS SAMÀ (Cambrils més modernista i Marianao mès medieval i gòtic)
1.3. MENYSPREU DELS SAMÀ A SANT BOI (sacrificis gaire bé invisibles de Sant Boi del 98 que va incitar la independència de cuba)
1.4. INFLUÈNCIES DELS SAMÀ (repressió a l’anarcosindicalisme creixent i seu de Primo de Rivera)
1.5. LA PÈRDUA DE LA FINCA DE MARIANAO (la condemna per masó)
ELS MARIANAO ESCLAVISTES1
La família Samà, originària de Vilanova i la Geltrú, representa un cas paradigmàtic d’indians que van amassar una considerable fortuna a la Cuba del segle XIX. La seva prosperitat va estar intrínsecament lligada al comerç d’esclaus, una activitat central als seus negocis des de l’arribada de pioners com Pau Samà i Parès a principis de segle. Membres clau com el mateix Pau, juntament amb Joan, Josep i, de manera molt destacada, Salvador Samà i Martí (posteriorment I Marquès de Marianao), van consolidar i expandir aquest lucratiu negoci. Van operar a través d’empreses familiars com “Samà Germans” i “Samà, Nebot i Cia”, participant activament en el trànsit: des de capitanejar vaixells negrers com el Non Plus Ultra, subministrar esclaus als enginys sucrers, fins a continuar clandestinament amb el trànsit després de la seva il·legalització formal. Aquesta activitat els va permetre acumular una ingent riquesa i assolir un notable estatus social i polític tant a Cuba com a Espanya. Les fortunes obtingudes, l’origen de les quals estava tacat per l’explotació, van ser reinvertides significativament a Catalunya, especialment a Vilanova i la Geltrú i Barcelona, finançant el desenvolupament urbà, industrial i diverses obres filantròpiques, un llegat que avui és objecte d’una revisió crítica necessària en el debat sobre la memòria històrica de l’esclavatge.
El primer Samà que va obtenir un títol nobiliari, el marquesat de Marianao, va ser Salvador Samà i Martí. En ser solter, va testar el 1866, deixant tots els seus béns a favor del seu nebot, també indià, Josep Samà.
Els Indianos Samà a Cuba
Una mirada a la seva implicació en l’economia esclavista del segle XIX
1. Context: Cuba al Segle XIX
Durant el segle XIX, Cuba va ser un motor econòmic clau per a Espanya, atraient migrants, especialment catalans. La seva economia de plantació (sucre, cafè) depenia massivament del treball forçat de persones esclavitzades. En aquest escenari sorgeix l'”indiano”, espanyol que buscava fortuna a Amèrica. La família Samà, de Vilanova i la Geltrú, és un exemple paradigmàtic, acumulant riquesa a Cuba, part d’ella a través del tràfic d’esclaus.
Cuba va ser l’últim territori americà a abolir l’esclavitud:
1886
Aquest informe analitza la participació dels Samà en el negoci esclavista: els seus orígens, desenvolupament, operacions a Cuba i el seu final, així com l’impacte de les seves fortunes.
2. Orígens i Establiment a Cuba
A principis del segle XIX, Pau Samà i Parès arriba a Cuba, fundant una casa de comerç. Va identificar ràpidament el lucratiu negoci del comerç d’esclaus. Salvador Samà i Martí va arribar el 1817.
Van fundar Samà Hermanos (Pau Samà i Parès i Josep Samà i Domènech). L’empresa de Pau Samà va arribar a generar beneficis extraordinaris:
Benefici en 2 anys de la companyia de Pau Samà:
255%
(Font: Document d’investigació)
Fites Primerenques Clau:
1814
Pau Samà i Joan Samà i Vilardell reclamen indemnització per un vaixell negrer capturat.
1820
Pau Samà i Joan Samà i Vilardell catalogats entre els principals negrers de Cuba.
El comerç d’esclaus va ser central i altament rendible per als Samà des dels seus inicis, impulsant la seva acumulació de capital.
3. Expansió del Negoci Esclavista
La implicació dels Samà va créixer al llarg del segle XIX, amb diversos membres i estructures empresarials adaptant-se, fins i tot a la il·legalitat del tràfic.
Figures Centrals i Rols:
| Membre | Període Principal | Evidència Clau en Negoci Esclavista |
|---|---|---|
| Pau Samà i Parès | Principis s. XIX – 1832 | Primers negrers, benefici 255%, vaixell capturat (1814). |
| Joan Samà i Martí | c. 1824 – 1835 | Capità del vaixell negrer Non Plus Ultra (1816). |
| Josep Samà i Martí | Actiu des de c. 1816 | Receptor d’esclaus (Non Plus Ultra, Noticioso), va operar clandestinament. |
| Salvador Samà i Martí | 1811 – 1866 | Navilier (tràfic), proveïa ingenis, venia “tasajo”, propietari d’ingenis (1857). |
| Antoni Samà i Urgellès | Actiu c. 1866 | Administrador de Samà i Cia, “relació directa amb la trata” (1866). |
Evolució Empresarial:
Samà Hermanos
(Principis s. XIX)
Samà, Hermanos y Sobrinos
(1826)
Samá, Sobrino y Cía
(Posteriorment)
Van participar també en companyies mixtes com Samà, Raventós y Cía, col·laborant amb altres indianos.
Les operacions incloïen capitanejar vaixells negrers (ex. Non Plus Ultra, Noticioso), proveir esclaus a ingenis i operar clandestinament després de la prohibició. Salvador Samà i Martí va exemplificar una integració vertical i horitzontal en l’economia esclavista.
4. Presència i Influència a la Cuba Colonial
Salvador Samà i Martí va assolir gran prominència social i política. La seva influència va facilitar els seus negocis, incloent el tràfic d’esclaus.
Salvador Samà i Martí: Càrrecs i Títols Destacats
- Coronel de Milícies de l’Havana
- Cònsol i prior del Reial Tribunal del Consolat
- Consiliari de la Reial Junta de Foment
- Conseller d’Hisenda
- Senador vitalici del Regne d’Espanya
- Marquès de Marianao (concedit el 1860)
Antoni Samà i Urgellès va ser Marquès de Samà. Aquestes distincions reflecteixen l’estatus assolit.
Propietats i Inversions: Salvador Samà i Martí posseïa cases a l’Havana, una finca a Bacuranao i, des de 1857, ingenis sucrers (tot i que els noms específics no estan detallats en les fonts primàries de l’informe). Es va dedicar a la importació (vins, carbó) i va ser prestador.
Es van integrar en l’elit cubana, amb aliances com la de Salvador Samà amb Julián Zulueta. La riquesa derivada de l’esclavitud no va impedir el seu ascens social.
5. Fi del Tràfic i Abolició de l’Esclavitud
El segle XIX va veure canvis radicals en la legalitat de l’esclavitud.
Fites Legals Clau:
1820
Espanya declara il·legal el tràfic transatlàntic d’esclaus. La prohibició va ser incomplida sistemàticament durant dècades. Els Samà (ex. Josep Samà i Martí) van operar en la clandestinitat.
1866
L’empresa “Samà i Cia” (Antoni Samà i Urgellès) encara mantenia “relació directa amb la trata”.
1886
Abolició definitiva de l’esclavitud a Cuba.
Adaptació: Després de l’abolició, les fortunes Samà, ja diversificades, es van reorientar a altres sectors: comerç lícit, finances, propietats, indústria a Catalunya.
Salvador Samà i Torrents (II Marquès de Marianao) va tenir carrera política i va advocar per la independència de Cuba. La influència econòmica va persistir gràcies al capital acumulat i “rentat” a través d’inversions legítimes.
6. Llegat Econòmic i Memòria Històrica
Les fortunes dels Samà, originades en gran part en l’economia esclavista cubana, es van reinvertir massivament a Catalunya, deixant un llegat visible i generant un debat actual sobre la memòria històrica.
Reversió de Fortunes a Catalunya (Vilanova i la Geltrú, Barcelona):
🏠 Immobiliari
Propietats urbanes i rústiques (ex. “Sínia del Indiano”).
🏭 Industrial
Empreses tèxtils (Sogas Batllori y Cía, Miquel Puig y Cía).
🏦 Financer
Participació en el Banc de Vilanova (Antoni Samà i Urgellès).
🏛️ Filantropia i Obres Públiques
Finançament d’esglésies, Hospital de Vilanova, Biblioteca Museu Víctor Balaguer, Parc Samà (Cambrils).
“Van arribar a ser els homes més rics i poderosos de Vilanova i la Geltrú… Van construir grans mansions, fàbriques, escoles, monuments, teatres, museus, edificis públics, carrers, places i fins i tot van portar el ferrocarril a la ciutat.” (Font: vilanova.blog)
Debat Actual: Avui existeix una revisió crítica de l’origen esclavista d’aquestes fortunes. Publicacions i estudis (ex. “Negreros y esclavos”) exposen la implicació de famílies com els Samà. La placa a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, amb noms com Antoni Samà i Urgellès i el Marquès de Comillas (ambdós vinculats a l’esclavisme), és un punt de reflexió. Aquest llegat és ambigu: progrés material vs. costos humans.
7. Conclusió
La família Samà va tenir una profunda implicació en l’economia esclavista de Cuba al s. XIX. Figures com Pau, Joan, Josep i Salvador Samà i Martí van liderar negocis que incloïen el tràfic de persones, generant enormes fortunes.
Després de l’abolició (1886), el capital acumulat, ja diversificat, es va reinvertir a Catalunya, deixant un llegat econòmic i patrimonial durador.
La història dels Samà il·lustra la interconnexió entre capitalisme, colonialisme i esclavitud. El seu estudi exigeix una reconsideració crítica de les narratives històriques, reconeixent tant les contribucions materials com els immensos costos humans.
Casa dels Marquesos de Marianao2
| Angel Gutierrez Fernandez: “Construïda el segle XIX, van ser propietaris en diferents èpoques tres dels Marquesos de Marianao: – el 1864, Salvador Sama Martí; – el 1887, Salvador Samà i Torrents; i – el 1934 – Guerra Civil -, Salvador Samà i de Sarriera, segons dades de la antiquíssim Registre de Propietat Colonial del Sud, presos al municipi de la Lisa.“ Cristina Rodriguez. Arquitecta, l’Havana: “Ubicada a l’avinguda 57 abans anomenada Sama, directament la primera paral·lela a 51, baixant la lona de Marianao cap al lloc de la Lisa, al barri Pocito. La imatge que presenta ara és molt diferent de l’original, ocupava de 57 l’entrada fins a 51 el fons. Després va ser del banquer Hidalgo pare de Lili la propietària de la mansió del Vedado on avui hi ha el Centre Fidel Castro. La casa de Sama després va ser ocupada per una tabaqueria i va començar la seva modificació i decadència”. Jorge Barcelo Sanchez de Verona: “El 2023 era propietat de la restauradora i decoradora Marta Escobar que a més va ser l’artífex que va salvar aquesta propietat de la destrucció total, és la senyora que es veu a la foto parada a la porta, mereix sens dubte premi per la seva obra”. |
RAFAELA TORRENTS I HIGUERO3
Josep Samà, indià, des del 1858 marit amb 36 anys de Rafaela Torrents amb 21, i que va tenir el 1852 una filla no reconeguda d’una relació a Cuba, va morir soprenentment dos mesos abans que el seu oncle, Salvador Samà i Martí, el maig de 1866 a l’edat de 43 anys. D’aquesta manera l’herència i el títol de marquès de Marianao van passar a un nen de cinc anys amb una mare jove de 26 anys intel·ligent i ambiciosa.
Va ser una dona de negocis que va gestionar una fortuna, va adquirir el Mas Samà a Cambrils el 1872 segons una primera referència, que li va proporcionar una posició econòmica molt destacada i amés va poder obrir o tancar camins al camp de la política i aconseguir poderosos “amics” com Victor Balaguer que va llançar la carrera política del seu fill com a diputat.
L’ennobliment complet dels Samà-Torrents va ser pel de Marquesa de Villanueva i la Geltrú que va aconseguir Rafaela un any després celebració de l’Exposició del 1888.
| Rafaela Torrents i Higuero va amassar la fortuna I influència què va rebre Salvador Samà i Torrents – Dona de Josep Samà Mota (pare de mort temprana de Salvador Samà i Torrents). – Va atorgar el títol de marquès de Villanueva i Geltrú, cinquena ciutat de rellevància a Catalunya al seu moment, títol originari de la família Samà. – Administrà la fortuna en enviudar. Va obtenir els títols, fortuna i influències polítiques de Salvador Samà i Torrents durant la Restauració Borbònica. – Valors de “pau i l’ordre aristocràtics” (va renyar a una nena estudiant de 10 anys que més tard seria a la futura líder anarcosindicalista Teresa Claramunt). |
La vinculació concreta amb Sant Boi es troba en el cognom de la mare de Salvador Samà i Torrents. Rafaela Torrents i Higuero era filla de la casa de Can Torrents a Sant Boi de Llobregat. Salvador Samà va heretar diverses possessions, incloent la finca on va fer construir el Parc de Marianao. El seu títol complet abastava no només el segon marquesat de Marianao sinó també el marquesat de Vilanova i la Geltrú i la prestigiosa designació de Gran d’Espanya, cosa que significava el seu estatus elevat dins la noblesa espanyola.
Can Torrents, dipòsit d’història i artefactes locals, és on actualment es troba la seu del museu i de l’arxiu històric de Sant Boi de Llobregat. Aquesta casa ancestral és un edifici significatiu, amb els seus orígens al segle XVI. Era propietat de la família Martí abans de passar a la família Torrents per herència materna. Una altra referència de les propietats dels Torrents a Sant Boi la trobem a l’inventari de l’Arxiu documental de Can Papiol (5.2.2.3.3. Pacte de masoveria fet entre Joan Torrents i Papiol i Francesc Farrés del mas de les Rafoles de Sant Boi de Llobregat. 1850-1852).
Salvador Samà i Torrents, amb 18 anys, Marquès de Marianao i Villanueva i la Geltrú, i Gran d’Espanya va passar a ser el segon contribuent al fisc a Barcelona, només superat per l’indià Josep Xifré.
Salvador de Samà i Torrents va néixer a Barcelona el 17 d’abril de 1861, i va morir a la mateixa ciutat el 28 de juny de 1933. Va heretar la fortuna del seu oncle-avi, Salvador Samà i Martí, La seva mare li va gestionar el seu futur: negocis, propietats, títols (Marquès de Marianao i de Vilanova i la Geltrú, i Grande de Espanya pels Borbons), i influència política de la mà de Víctor Balaguer.
Cronologia dels marquesos de Marianao
| Marquès | Dates | Matrimonis | Fets Vitals i Context |
| Salvador Samà i Martí | 1797-1866 | Solter, sense descendents | Va fer fortuna a Cuba i va ser nomenat Marquès de Marianao (avui districte de La Habana) |
| Salvador Samà i Torrens | 1861-1933 | Maria dels Dolors Sarriera i Milans | Rafaela Torrents, mare, li va donar una vida de gran influència política a la Restauració Borbònica i va tenir una aproximació al catalanisme autonòmic. Enterrat al Cementiri del Poblenou. |
| Salvador Samà i Sarriera | 1935-1948 | Maria de les Mercedes Colly Castell | Condemnat pel franquisme per Maçó, es va traslladar a Cuba durant la Guerra Civil i va perdre la Finca de Marianao. |
| Salvador Samà i Coll | 1955-1976 | Solter, sense descendents | Li va tocar viure el franquisme i la transició democràtica. |
| Jaume Samà i Coll | 1978-1979 | Solter, sense descendents | Li va tocar viure a transició democràtica. |
| Maria Victòria Samà i Coll (hermana) | 1981-1992 | José de Fontcuberta y Casanova | Primera Marquesa que va transmetre el marquesat als Fontcuberta. |
| Alfons de Fontcuberta i de Samà | 1938- 2001 | María Isabel Juncadella i García-Blasco | Realitzà el segon gran canvi del parc: el reestructurà, invertí en maquinària, plantà nous arbres (ametllers i presseguers), i comercialitzà productes a l’engròs. El convertí en un Parc d’Oci turístic. |
| Mariana de Fontcuberta y Juncadella | Actualitat (2025) | Actual marquesa des de l’any 2002, conserva la casa del Parc Samà de Cambrils. |
Referències:
- Entrevista Carles Vallejo (SantBoi[.Tv]) a Carles Serret (AHMSB)
- Font: Informe detallat amb Gemini Deep Search
- Font: Angel Gutierrez Fernandez (Expert d’un grup de microhistòries cubanes a Cuba)
- La historiadora Laura Vicente transcendeix la seva figura i la seva capacitat sobreposar-se com a dona a les estretors del Segle XIX:
https://pensarenelmargen.blogspot.com/2014/01/los-poderes-de-una-dona-de-classe.html
https://pensarenelmargen.blogspot.com/2014/02/los-poderes-de-una-dona-de-classe.html
https://pensarenelmargen.blogspot.com/2014/02/los-poderes-de-una-dona-de-classe_8.html
