Fa cinquanta anys, una ciutat del Baix Llobregat va fer història desafiant la por i la resignació. El setembre de 1976, a penes deu mesos després de la mort del dictador Francisco Franco, la societat catalana necessitava sortir al carrer de manera inajornable per reclamar democràcia, amnistia i autogovern. El que havia de ser una concentració a Barcelona es va transformar, per força i per coratge, en la mítica Diada de Sant Boi de Llobregat. La relació de Sant Boi amb la lluita per les llibertats catalanes és profunda i s’estén al llarg dels segles. En ple cinquantenari (1976-2026), recuperem la crònica d’aquella jornada fundacional que va marcar el camí de la Transició catalana, analitzem la seva evolució fins a l’actualitat i et convidem a reviure-la a través d’una exposició històrica única i del nostre Memorial Digital Interactiu integrat com a plantilla de pàgina immersiva.
BotCast.Com_Sant_Boi_va_desbordar_la_dictadura
L’Hora del Coratge: Per què Sant Boi? (1976)
La Diada Nacional de Catalunya s’havia convertit des de la Renaixença en un símbol d’identitat i resistència. L’origen es remunta a la Guerra de Successió Espanyola de 1714, quan Rafael Casanova, conseller en cap de Barcelona, es va erigir en el símbol de la resistència catalana davant el setge de les troops borbòniques de Felip V, el monarca que acabaria desmantellant les institucions catalanes preexistents. Casanova, ferit en la batalla, va acabar passant els seus últims anys i sent enterrat precisament a Sant Boi de Llobregat. Durant els gairebé quaranta anys de dictadura franquista, qualsevol homenatge o celebració de l’Onze de Setembre va ser durament reprimida i relegada a la clandestinitat.
Tanmateix, la Diada de 1976 connectava també amb altres fites de sobirania del segle XX, com els fets del 6 d’octubre de 1934, quan el president Lluís Companys va proclamar l’Estat Català dins de la República Federal Espanyola en un moviment d’insurrecció contra la involució conservadora del règim republicà.
L’estiu de 1976, l’Assemblea de Catalunya (el gran motor de l’antifranquisme unitari que aglutinava les diverses forces democràtiques) va impulsar la celebració de la primera Diada tolerada. La intenció original de la Comissió Onze de Setembre era fer la concentració al Parc de la Ciutadella de Barcelona. No obstant això, el Governador Civil de Barcelona, Salvador Sánchez-Terán, i el ministre de la Governació, Rodolfo Martín Villa, van prohibir terminantment l’acte a la capital, tement perdre el control de l’ordre públic davant d’una mobilització massiva.
Davant d’aquest mur governamental, els organitzadors van haver de moure fitxa ràpidament i van pactar una alternativa estratègica: Sant Boi de Llobregat. Aquesta elecció es va recolzar en dues claus fonamentals:
La cobertura històrica legal: A l’església parroquial de Sant Baldiri de Sant Boi hi descansen les restes de Rafael Casanova. Presentar l’esdeveniment com un acte d’homenatge a la seva tomba va fer que el règim tingués serioses dificultats legals per denegar l’autorització.
La xarxa de resistència local: Sant Boi no era un escenari passiu, sinó un autèntic motor clandestí. Barris obrers com Marianao havien actuat durant dècades com a «punts muts» de subversió política. Aquest teixit associatiu i laboral local, amb un fort paper de forces com el PSUC (i la família Vallejo), va garantir la solidesa logística necessària per coordinar una mobilització humana sense precedents.
Crònica d’una Jornada Històrica: L’Onze de Setembre de 1976
La mobilització va començar la nit abans. A les 12 de la nit del 10 de setembre, militants clandestins van cobrir simbòlicament la façana del Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona amb una enorme senyera per anunciar el batec de la jornada. Des d’aquella mateixa nit i durant tot el matí de l’11 de setembre, milers de persones van iniciar marxes i trajectes cap al Baix Llobregat, superant el fort setge de la Policia Armada (els «grisos») i la Guàrdia Civil, que bloquejaven l’Avinguda de la Generalitat i els accessos a les estacions de Ferrocarrils.
La plaça de Catalunya de Sant Boi es va omplir a vessar. Tot i que algunes estimacions policials parlaven de xifres menors, la realitat de la plaça i els carrers adjacents col·lapsats va desbordar totes les previsions, xifrant-se la participació en més de 100.000 assistents. Aixo ho va immortalitzar l’històric Diari Avui en la seva portada de l’endemà, diumenge 12 de setembre, amb el cèlebre titular: «Tot Catalunya, present a Sant Boi».
L’acte polític va començar formalment a un quart de sis de la tarda (17:15h). Des de la tarima principal, l’actriu Maria Josep Arenós va actuar com a presentadora («speaker») de l’acte. Les seves primeres paraules van ser per demanar un emotiu minut de silenci per totes les persones que havien donat la vida lluitant per la llibertat, recordant especialment l’última víctima de la repressió, el jove J. M. Zabala.
A continuació, sota un mar de pancartes fetes a mà i senyeres que tornaven a veure la llum després de gairebé quaranta anys, es van iniciar els parlaments de tres oradors clau que representaven la unitat de l’antifranquisme:
Miquel Roca i Junyent: Va obrir el torn de discursos recordant que «Catalunya ha estat sempre al costat de la democràcia», remarcant el desig compartit d’un futur en llibertat.
Octavi Saltor: Va posar l’accent en el caràcter popular i aglutinador del moment afirmant: «Avui, ja tothom, ja tot, és només poble».
Jordi Carbonell: El seu discurs va passar directament a la història de la memòria democràtica. Va defensar clarament el dret a l’autogovern amb la proclama «Només demanem que ens tornin allò que ens van prendre el 1939» i va pronunciar el mantra immortal que exhortava el poble a no cedir a la por:
🗣️ «Que la prudència no ens faci traïdors!»
L’acte es va tancar amb un dels moments més emotius de la història de Catalunya: el cant col·lectiu d’«Els Segadors», l’himne nacional, dirigit des de la tarima pel mestre Oriol Martorell davant d’una multitud que plorava i cantava amb els punys alçats. L’impacte polític va ser tan gran que va forçar la redacció d’un informe confidencial de la policia franquista dirigit al governador civil per avaluar l’abast d’una plataforma democràtica que ja era imparable.
L’Evolució de la Diada: Línia del Temps (1714 – 2026)
L’esdeveniment de Sant Boi de Llobregat va ser la clau de volta de la Transició a Catalunya, iniciant un camí de recuperació de les institucions que ha evolucionat al llarg de cinquanta anys:
Any
Seu Principal
Context Polític i Social Clau
1714
Barcelona
Guerra de Successió: Setge de les tropes borbòniques de Felip V. Rafael Casanova es converteix en símbol de la resistència.
1934
Barcelona
Fets d’Octubre: El president Lluís Companys proclama l’Estat Català de la República Federal Espanyola en resposta a la involució conservadora.
1976
Sant Boi de Llobregat
L’Epicentre Reivindicatiu: Primera celebració tolerada de la Diada de la Transició. L’Assemblea de Catalunya aglutina les demandes populars.
1977
Barcelona
El Milió: La major manifestació de la història fins a la data. Accelera la restitució de la Generalitat provisional i el retorn de Josep Tarradellas.
1980
Barcelona
Institucionalització: Sota la presidència de Jordi Pujol, es promulga la Llei 1/1980, que declara oficialment l’11 de setembre com a Festa Nacional.
2012
Barcelona
El Gir Sobiranista: Sota lema «Catalunya, nou estat d’Europa», més d’un milió de persones protagonitzen un històric gir demanant la independència.
2013-16
Tot el Territori
Les Grans Coreografies: Anys de mobilitzacions històriques i coordinades (Via Catalana, la V, la Via Lliure) reclamant el dret a decidir.
2017
Barcelona / Cat
La Ruptura del Procés: Moment àlgid de l’independentisme amb el referèndum de l’1 d’octubre i la declaració unilateral d’independència.
2024
Barc / Sant Boi
Canvi d’Etapa: S’elegeix un president no independentista arran dels acords d’Amnistia. S’inicia negociació amb un nou acord fiscal parcialment liderat localment.
2026
Sant Boi de Llobregat
El 50è Aniversari: El Govern i l’Ajuntament uneixen esforços en una commemoració de la Diada del 76, reivindicant l’esperit d’unitat.
Tradició Viva: Els Actes Anuals a Sant Boi
Més enllà de les grans efemèrides, la Diada de Catalunya manté a Sant Boi un pols tradicional molt viu que es repeteix fidelment any rere any. La ciutat s’ha convertit en un lloc de pelegrinatge institucional indiscutible cada Onze de Setembre, caracteritzat per una sèrie de rituals solemnes i festius que involucren tota la comunitat:
Ofrena Floral a Rafael Casanova: L’acte central de la jornada consisteix en l’ofrena de flors davant la tomba del patriota a l’interior de la venerable església de Sant Baldiri. Aquest acte reuneix els màxims representants de la Generalitat de Catalunya, els partits polítics de tot l’espectre parlamentari i nombroses entitats ciutadanes.
El Ball de l’Àliga i Símbols Nacionals: La solemnitat de l’ofrena s’acompanya de l’hissada oficial de la senyera i la interpretació del «Cant de la Senyera». Un dels moments més bells i tradicionals és la solemne dansa del ball de l’Àliga a l’interior del recinte sagrat, un honor reservat a les grans solemnitats del país.
Festa Popular i Cultura: L’homenatge tanca amb un marcat caràcter festiu i cívic als carrers de la ciutat. La jornada conclou tradicionalment amb una gran ballada de gegants i ballades de sardanes, on la ciutadania comparteix de forma festiva i familiar l’esperit de la Diada.
50 Anys de Memòria Viva: L’Exposició de Can Barraquer (2026)
Per commemorar aquest mig segle d’història, el Museu de Sant Boi de Llobregat acull una magnífica exposició temporal titulada 11 de setembre de 1976 – Tàctiques de llibertat. La mostra es pot visitar a la històrica seu de Can Barraquer des del setembre de 2026 fins al maig de 2027.
La comissària de l’exposició, la investigadora Dra. Antonella Medici, ha articulat una proposta que s’allunya dels relats purament oficials per centrar-se en els gestos quotidians, les formes de participació ciutadana i les petites accions de les associacions de veïns que van fer possible aquella jornada de coratge col·lectiu.
Entre els materials de gran valor històric conservats en diversos arxius catalans que podràs trobar a l’exposició, destaquen:
El patrimoni fotogràfic original: Instantànies inestimables d’icones de la fotografia com Pilar Aymerich (cronista gràfica essencial de les lluites de la Transició), Josep Brangulí, Jaume i Anton Muns, o Fèlix Tomàs Guix.
El cinema inèdit retrobat: La projecció de la gravació en 8mm d’aquell 11 de setembre de 1976 realitzada per Julián Inglada, restaurada i conservada per la Filmoteca de Catalunya.
Art i compromís: L’obra original «Onze de setembre 1976» cedida pel pintor Antoni Tàpies, custodidada al Fons Municipal d’Art de Sant Boi, acompanyada dels seus esbossos i dibuixos preparatoris i fotografies de Martí Gasull.
Contingut exclusiu actual: El documental històric «Mirades d’una Diada històrica», dirigit per Xavier Sánchez específicament per a aquesta exposició, i el curtmetratge audiovisual de SantBoi.tv sobre les subversions del barri de Marianao.
DebatBot. Com_Sant_Boi_va_desbordar_la_dictadura
Reviu la Història en Primera Persona (Memorial Digital)
L'»esperit de Sant Boi» de 1976 ens recorda que la recuperació de l’expression pública es va aconseguir gràcies al consens, la resistència dels barris obrers i el coratge col·lectiu d’un poble sencer.
Per tal d’apropar aquest llegat d’una forma completament visual, dinàmica i lliure, t’obrim les portes al nostre Memorial Digital de la Diada. Hi podràs veure els cartells originals, talls de veu dels discursos històrics de Jordi Carbonell i una galeria històrica immersiva interactiva.
El període comprès entre 1917 i 1923 a Catalunya va ser una època de convulsió social i política extrema, coneguda com el Pistolerisme. Aquesta «guerra social» va enfrontar obrers anarcosindicalistes i forces patronals i estatals, culminant en el cop d’estat de Primo de Rivera el setembre de 1923. En aquest escenari de tensió, figures de Sant Boi de Llobregat van jugar papers fonamentals i antagònics, des de la resistència obrera (Balbina Pi i Sanllehy) fins a la cúpula de la repressió. Aquest post explora el paper crucial de la família Samà, especialment el Marquès de Marianao, i la seva connexió amb la repressió de l’anarcosindicalisme i la gestació de la dictadura.
1.1. QUI ERA EL MARQUÉS DE MARIANAO? Els Marianao esclavistes i Rafaela Torrents i Higuero (Segle XIX) 1.2. ELS PALAUS I ELS PARCS DELS INDIANOS SAMÀ (Cambrils més modernista i Marianao mès medieval i gòtic) 1.3. MENYSPREU DELS SAMÀ A SANT BOI (incita la independència de Cuba i indiferència dels sacrificis dels santboians del 98)
1.4. INFLUÈNCIES DELS SAMÀ (repressió a l’anarcosindicalisme creixent i seu de Primo de Rivera)
1.5. LA FI DELS SAMÀ A SANT BOI (la II República i la LRMC – Llei de Repressió de la Maçoneria i el Comunisme)
Vïdeo PodCast VOSC «INFLUÈNCIES DELS SAMÀ (repressió a l’anarcosindicalisme creixent i seu de Primo de Rivera)1
L’ANARCOSINDICALISME A SANT BOI I LA REPRESSIÓ DELS SAMÀ
El Pistolerisme a Catalunya va ser una manifestació violenta de la profunda crisi del règim de la Restauració, exacerbada per les desigualtats econòmiques derivades de la Primera Guerra Mundial. Barcelona es va convertir en l’epicentre d’aquesta lluita, amb centenars de morts i ferits.1 El moviment obrer, liderat per la CNT i la UGT, buscava la millora de les condicions laborals i socials, mentre que la patronal, recolzada pels Sindicats Lliures i les forces de l’Estat, va respondre amb una repressió brutal.1
En aquest context, Sant Boi de Llobregat va veure emergir figures clau que representaven els dos pols del conflicte. D’una banda, Balbina Pi i Sanllehy (1896-1973), obrera tèxtil i destacada dirigent anarcosindicalista i feminista nascuda a Sant Boi.1 La seva militància activa a la CNT, la seva capacitat oratòria i la seva participació en campanyes contra la repressió, com la solidaritat amb els deportats a la Mola, la van convertir en un símbol de la resistència obrera.1 Els seus articles en premsa llibertària, sovint sota pseudònims, denuncien la violència patronal i estatal, oferint una perspectiva vital des de la base social.1
BALBINA I SANLLEHY ANARCOSINDICALISTA (CNT) I FEMINISTASAMA I TORRENTS, SALVADOR II MARQUES-DE-MARIANAO
Fons Documentals i Publicacions de Balbina Pi i Sanllehy i Salvador Samà i Torrents
Nom de la Figura
Tipus de «Papers» o Contribucions
Lloc/Institució on es troben
Rellevància per a l’Estudi del Pistolerisme
Balbina Pi i Sanllehy
Articles de premsa (llibertària), discursos, biografies.
Solidaridad Obrera, Nuestra Voz, La Colmena. Llibre «Balbina Pi i Sanllehy: una dona lliure» (Generalitat de Catalunya, Institut Català de les Dones). 1
Proporciona la perspectiva del moviment obrer anarcosindicalista i feminista, i la denúncia de la repressió.
Salvador Samà i Torrents (II Marquès de Samà)
Documents polítics (actes de diputat, senador, alcalde), patrimonials, referències en premsa de l’època, bibliografies.
Arxiu Històric Municipal de Sant Boi (Can Torrents, per connexió familiar). Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Parlament de Catalunya. Parc Samà (Cambrils). Real Academia de la Historia (biografia). 1
Il·lustra la participació de l’elit catalana en el règim de la Restauració i en la repressió del moviment obrer (lideratge del Somatén).
D’altra banda, Salvador Samà i Torrents (1861-1933), Marquès de Marianao i de Vilanova i la Geltrú, va representar el braç repressiu de l’elit.1 Aquest influent polític liberal i terratinent, amb una fortuna heretada de negocis colonials (inclòs el tràfic d’esclaus), va ser dues vegades alcalde de Barcelona i senador vitalici.1 La seva connexió amb Sant Boi es deu a la seva mare, de la família Can Torrents, que avui acull l’Arxiu Històric Municipal.1 El paper més destacat de Samà en la repressió va ser el seu lideratge del Somatén Barceloní sota el Governador Civil Severiano Martínez Anido.1 El Somatén, una milícia paramilitar, va actuar com a força de xoc contra el moviment obrer, alineant directament Samà amb la política de «crueltat» i l’aplicació de la infame «Ley de Fugas» de Martínez Anido, que va provocar centenars de morts extrajudicials.1 Aquesta participació activa de l’elit catalana en la repressió no era només una qüestió d’ordre públic, sinó una defensa dels seus propis interessos econòmics i socials davant l’amenaça de la mobilització obrera.1
Tipus de Mesura
Descripció
Període d’Aplicació
Conseqüències / Impacte
Suport als Sindicats Lliures
Respalda i legitima organitzacions patronals armades que actuaven com a trencavagues. 1
Novembre 1920 – Octubre 1922
Augment de la violència contra sindicalistes, desestabilització del moviment obrer. 1
Aplicació de la «Ley de Fugas»
Execucions extrajudicials on es simulava un intent de fuga del presoner per assassinar-lo. 1
1921-1922 (contundentment a Barcelona)
Represaliades prop de 1.000 persones; 267 morts, 583 ferits (segons dades oficials). Creació d’un clima de terror. 1
Repressió Generalitzada
Actuació caracteritzada per la «crueltat» i el suport a la repressió violenta del moviment obrer. 1
Novembre 1920 – Octubre 1922
Desarticulació de la conflictivitat laboral, però no la seva eliminació total. 1
Censura
Imposició de censura a la premsa, especialment llibertària. 1
Durant el seu mandat i posteriorment amb la dictadura
Limita la difusió d’idees anarcosindicalistes i la capacitat d’organització. 1
Deportacions
Deportació d’activistes i líders sindicals, com Salvador Seguí i Lluís Companys, a llocs com el castell de la Mola a Maó. 1
1920-1923
Debilitament del lideratge obrer, però també campanyes de solidaritat. 1
Patrona del Somaten. Verge de Montserrat: Misa de campanya
Durant l’etapa en què Salvador Samà va dirigir el Somatén de Barcelona, aquest va funcionar com el braç armat de les elits econòmiques i conservadores, dedicat a la repressió violenta del moviment obrer i a apuntalament d’un ordre social que es veia amenaçat, sent un actor clau en l’espiral de violència que va justificar i va portar al cop d’Estat de 1923.Entre el 1910 i el 1923 es va centrar en: – Defensa dels Interessos de les Elits – Força de Xoc contra el Moviment Obrer – Eina de Repressió: per exemple la seva implicació en la detenció de figures com Ferrer i Guàrdia. – Suport a la Dreta i Pèrdua de Prestigi: donava suport obertament a grups ultradretans. – Preparació per a la Dictadura: com la defensa dels interessos dels cacics locals.
MARIANAO: EL LIDERATGE INTEL·LECTUAL DEL COP D’ESTAT DEL 1923
El cop d’estat de Miguel Primo de Rivera, el 13 de setembre de 1923, va posar fi a la inestabilitat del Pistolerisme i al règim de la Restauració.1 Primo de Rivera es va presentar com el «cirurgià de ferro» necessari per «salvar Espanya del caos social».1 Si bé el manifest públic del cop es va emetre des de Barcelona 1, la historiografia local i l’anàlisi recent subratllen un paper fonamental del Palau de Marianao, propietat de la família Samà a Sant Boi de Llobregat, en la gestació i formalització del cop.1
Proclamació ofiicial de Primo de Rivera
Esdeveniments clau del cop d’estat de Primo de Rivera (setembre de 1923)
Data
Ubicació
Actor clau (paper)
Acció clau
Resultat immediat
13 de setembre de 1923
Barcelona
General Miguel Primo de Rivera (Capità General de Catalunya)
Es va fer un cop d’estat reeixit; va publicar un manifest culpant el sistema parlamentari i anunciant un govern temporal. 1
Iniciació del cop d’estat; declaració de la llei marcial a Catalunya. 1
14 de setembre de 1923
Madrid
Rei Alfons XIII
Suport declarat al cop d’estat; govern civil destituït (Manuel García Prieto); Suspensió de la constitució espanyola de 1876. 1
Aval reial; col·lapse del règim de la Restauració. 1
15 de setembre de 1923
Madrid
Rei Alfons XIII
Va nomenar Primo de Rivera com a cap de govern i president del Directori Militar. 1
Constitució formal de la Dictadura de Primo de Rivera. 1
Aspecte del Palau de Marianao de principis del Segle XX
Contràriament a algunes narratives simplificades, el Palau de Marianao no va ser només una residència de l’elit, sinó que va servir com a «cuina» de la insurrecció.1 Diversos historiadors i la memòria local de Sant Boi assenyalen que les reunions prèvies i la signatura de les ordres clau que van formalitzar el cop d’estat per part del General Miguel Primo de Rivera es van dur a terme al Palau de Marianao.1 La seva ubicació discreta als afores de Barcelona va oferir a Primo de Rivera un quarter general segur i allunyat de les mirades indiscretes, ideal per coordinar els moviments militars i polítics necessaris per al derrocament del govern constitucional.1 Aquest fet revela una aliança estratègica entre sectors del militarisme i una part de la burgesia catalana, representada per la influent família Samà, que compartien el desig de restablir l’ordre social i la seguretat econòmica per sobre de les llibertats polítiques i culturals.1 La família Samà, amb la seva posició conservadora i proteccionista, va ser un facilitador instrumental d’aquest canvi de règim.1
Motivacions de suport a la burgesia catalana i polítiques de dictadura
Categoria
Descripció
Motivacions de la burgesia catalana per donar suport al cop d’estat
Por a la revolució social
Por profunda a la revolució obrera i al terrorisme anarquista («guerra social», «Pistolerisme»). 1
Desig d’ordre i estabilitat
Necessitat urgent de restaurar l’ordre social i protegir els interessos econòmics. 1
Desil·lusió amb el règim
Percepció del sistema parlamentari liberal com a feble, corrupte i ineficaç. 1
Esperança de descentralització
Creença inicial que Primo de Rivera podria mantenir o ampliar la descentralització administrativa (basada en pronunciaments primerencs). 1
Polítiques de Primo de Rivera que afecten Catalunya
Restabliment de l’ordre públic
S’aconsegueix mitjançant la militarització i la repressió de la dissidència. 1
Dissolució de la comunitat
Abolició de la institució clau d’autogovern de Catalunya el 1925. 1
Supressió de la Cultura Catalana
Prohibició de l’ensenyament de la llengua catalana, himne nacional i exhibició de banderes. 1
Règim centralitzador
Implantació d’un «camí castellà» cap a l’autoritarisme, que condueixi a una «croada anticatalana». 1
Conseqüències per a la burgesia i el nacionalisme catalans
Ordre inicial assolit
Èxit a curt termini per sufocar el malestar social. 1
Desil·lusió
Pèrdua de la codeterminació política i traïció de les esperances regionalistes. 1
Renaixement del catalanisme
Paradoxal enfortiment i activisme polític renovat del nacionalisme català en oposició al règim. 1
Conclusions Finals: La Segona República i la Situació del Marquès de Marianao i Família
A Sant Boi de Llobregat (Catalunya), el Pistolerisme va ser un període de greu violència social a Catalunya, especialment a Barcelona, que va tenir lloc aproximadament entre 1917 i 1923. Va ser el resultat d’una complexa confluència de factors, incloent-hi la crisi del règim de la Restauració, una profunda crisi econòmica i social, l’auge de l’anarcosindicalisme (especialment la CNT) i la resposta repressiva de la patronal i l’Estat. Aquest conflicte es va manifestar en assassinats selectius de líders obrers i empresaris, vagues generals, lock-outs i una escalada de la tensió que finalment va contribuir al cop d’estat de Primo de Rivera el setembre de 1923. En aquest context de confrontació, destaquen dues figures amb orígens a Sant Boi de Llobregat, però amb papers antagònics i fonamentals per comprendre aquests processos històrics més amplis: – Mentre Balbina Pi i Sanllehy va encarnar la veu dels oprimits, la resistència anarcosindicalista i el feminisme de classe des de la base social de Sant Boi, Salvador –Samà i Torrents va representar el braç repressiu i l’establishment, buscant mantenir l’ordre social des de la seva posició de poder i influència, també lligat a Sant Boi per la seva història familiar i patrimoni. Les seves trajectòries reflecteixen clarament els dos pols oposats del conflicte del Pistolerisme.La naturalesa diversa i la disponibilitat desigual dels seus fons documentals també subratllen les complexitats de la recerca històrica i les diferents maneres en què les figures de l’època van deixar la seva empremta documental.
La Dictadura de Primo de Rivera, tot i que va aconseguir suprimir temporalment el Pistolerisme i restablir un cert ordre, va trair les expectatives de molts sectors catalans que l’havien recolzat. Les seves polítiques centralitzadores i obertament anticatalanistes, com la dissolució de la Mancomunitat i la prohibició de la llengua i els símbols catalans, van generar un profund desencís i, paradoxalment, van alimentar el nacionalisme català que pretenia eradicar.1
Autoritats de la Dictadura que varen elimiinar la Mancomunitat de Catalunya
La caiguda de Primo de Rivera el gener de 1930 va obrir el camí a la proclamació de la Segona República el 1931. Per a figures com Salvador Samà i Torrents, la fi de la dictadura i l’arribada de la República van significar el declivi del seu paper polític institucional, lligat a la monarquia de la Restauració i a un model autoritari.1 Va morir el 1933, sense exercir un paper destacat en la política republicana.1
«2 de abril de 1930 – 01-253-01. EL DICTADOR ESPAÑOL TRIUNFA EN SU MUERTE La nación se une en homenaje a Primo de Rivera—Madrid rinde los más altos honores militares». (ARXIUS DIGITALITZATS de la «Hearst Metrotone News» per la UCLA (Universitat de Califormia).
L’impacte més dràstic per a la família Samà i Torrents es va produir anys més tard, arran de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) i la dictadura franquista. El seu fill, Salvador Samà i Sarriera (Marquès de Marianao), va ser condemnat pel franquisme per la seva condició de francmaçó, cosa que va comportar la confiscació i posterior pèrdua del Palau de Marianao.1 Aquesta joia del patrimoni familiar va ser finalment adquirida per l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat, tancant un cicle històric que va veure el palau passar de ser un centre de poder i conspiració a un símbol de les convulsions polítiques i socials del segle XX a Catalunya. La família Samà, com moltes altres elits de l’antic règim, va patir pèrdues de patrimoni i canvis profunds en el seu estatus durant aquests anys conflictius, tot i que van conservar gran part de la seva fortuna.1
Annexos: Paral·lelismes entre Shanlley i Samà, i Infografia Resum
Quadre Comparatiu i Cronològic: Balbina Pi i Sanllehy vs. Salvador Samà i Torrents (Pistolerisme a Catalunya)
Aspecte
Balbina Pi i Sanllehy
Salvador Samà i Torrents
Origen
Sant Boi de Llobregat (Barcelona)
Vilanova i la Geltrú (Barcelona), amb vinculació i propietats a Sant Boi (Can Torrents)
Ideologia
Anarcosindicalista, feminista
Polític liberal conservador, monàrquic, representant de l’elit terratinent i industrial
Adscripció
Confederació Nacional del Treball (CNT)
Elits econòmiques i polítiques, Somatén Barceloní
Context General (1917-1923)
Augment de la conflictivitat social, repressió patronal i estatal, auge de l’anarcosindicalisme, violència de Pistolerisme.
Crisi del sistema de la Restauració, temor a la revolució social, necessitat de «restaurar l’ordre», suport a mesures repressives.
Accions Clau / Cronologia
Abans del Pistolerisme
Nascuda el 1891 a Sant Boi. Des de jove, activa en el moviment obrer.
Nascut el 1861. Polític consolidat: diputat a Corts, senador. Promotor d’exposicions universals. Publicà «Cuestiones nacionales e internacionales» (1900).
Inici del Pistolerisme (c. 1917)
Intensifica la seva activitat sindicalista. Esdevé una figura reconeguda per la seva oratòria i capacitat organitzativa.
Les tensions socials s’intensifiquen, amb la patronal i el govern buscant formes de contenció del moviment obrer.
1919
Publica articles en premsa llibertària com «La Colmena Obrera» (p.ex., «Despierta Mujer!»). Denuncia la repressió i defensa els drets de les dones.
El Somatén, institució d’ordre públic de caràcter civil-militar, guanya rellevància com a força de xoc contra el moviment obrer i el «desordre» social.
1920-1922
Contribueix regularment a Solidaridad Obrera i Nuestra Voz (sovint sota pseudònims com «Libertaria» o «Claror») amb articles que expressen el seu pensament anarquista i feminista, denunciant la violència patronal i estatal. Pateix presons i persecucions.
Salvador Samà i Torrents es posiciona o és nomenat cap del Somatén Barceloní sota el mandat del governador civil Severiano Martínez Anido (novembre 1920 – octubre 1922). Des d’aquesta posició, lidera una força paramilitar que col·labora amb la política repressiva contra l’anarcosindicalisme.
Política repressiva del Governador Civil (Severiano Martínez Anido)
Les seves accions i els escrits de Balbina Pi són una resposta a la dura repressió del governador Martínez Anido, qui aplica la Llei de Fugues amb gran contundència (especialment entre 1921-1922), causant nombroses morts extrajudicials de sindicalistes. El seu pensament i acció es formen en la lluita contra aquesta violència institucionalitzada.
Donen suport actiu o passiu a la política repressiva de Martínez Anido, que legitima l’ús de la violència per «restaurar l’ordre». El Somatén actua com a braç paramilitar en el context de la «guerra social», recolzant els Sindicats Lliures i la patronal.
Març de 1923
Enmig de la tensió social extrema, Balbina Pi i altres anarcosindicalistes continuen la seva activitat, tot i el perill.
L’ambient de violència i inseguretat s’agreuja.
10 de març de 1923
La mort de Salvador Seguí, «el Noi del Sucre», un dels líders més carismàtics de la CNT, assassinat a Barcelona, representa un cop dur per al moviment anarcosindicalista i una escalada més de la violència.
La mort de Seguí és un episodi culminant del Pistolerisme, fruit de la política de confrontació. Les forces d’ordre, inclòs el Somatén, actuen per contenir les reaccions i la indignació obrera.
Setembre de 1923
El clima de violència i inestabilitat social és insostenible. Balbina Pi i molts altres activistes han patit la repressió i la clandestinitat.
El cop d’estat de Primo de Rivera es presenta com la solució a la inestabilitat política i la «guerra social». Salvador Samà i altres figures conservadores veuen amb bons ulls el cop com a mesura per restablir l’ordre i acabar amb la conflictivitat obrera.
Després del Cop d’Estat
Amb la Dictadura de Primo de Rivera, l’activitat anarcosindicalista passa a la clandestinitat. Balbina Pi continua la seva lluita, adaptant-se als nous temps, però sense poder exercir lliurement la seva activitat pública fins la Segona República.
La Dictadura suposa el final del Pistolerisme i la supressió de les llibertats, inclosa l’associació sindical. Els elements d’ordre, com el Somatén, veuen les seves accions legítimes sota el nou règim.
«Papers» i Llegat (vinculació amb Sant Boi)
Els seus «papers» són principalment els seus articles publicats en premsa llibertària (com els de Solidaridad Obrera, Nuestra Voz i La Colmena Obrera), que són objecte d’estudi en publicacions recents com «Balbina Pi i Sanllehy: una dona lliure» (Isabel Segura Soriano, 2024). Representen la veu de la resistència obrera i feminista davant la repressió, amb el seu origen a Sant Boi com a part de la seva identitat i base social.
Més enllà d’un pamflet polític anterior (1900), no hi ha constància pública d’extensos «papers» personals seus que detallin directament la seva actuació específica en el Somatén durant el Pistolerisme. La seva influència rau en la seva posició de lideratge dins d’una força repressiva. La seva família tenia propietats a Sant Boi (Can Torrents, que avui acull l’Arxiu Històric Municipal), un símbol de la seva arrelament al territori.
Infografia: Samà, Repressió i Dictadura (1917-1923)
Samà, Repressió i Dictadura
La Connexió de Sant Boi en la Crisi de 1917-1923
El Teler de la Violència
Entre 1917 i 1923, Catalunya va viure una «guerra social» coneguda com el Pistolerisme. La crisi del sistema de la Restauració i les tensions de classe van esclatar en una espiral de violència que va enfrontar el moviment obrer amb la patronal i l’Estat, deixant un rastre de sang i preparant el terreny per a la dictadura.
424
Morts per assassinat (1918-1923)
Dada que evidencia la brutalitat del conflicte entre obrers, patrons, advocats i mercenaris.
Els Actors del Conflicte: Una Societat Polaritzada
MOVIMENT OBRER
CNT i UGT
Organitzacions sindicals en lluita pels drets socials i la transformació revolucionària.
Balbina Pi i Sanllehy
Activista anarcosindicalista i feminista de Sant Boi.
Salvador Seguí
«El Noi del Sucre», carismàtic líder de la CNT.
VS
FRONT CONTRAREVOLUCIONARI
Patronal i Sindicats Lliures
Grups armats finançats per empresaris per reprimir el sindicalisme.
Salvador Samà i Torrents
Marquès de Marianao i cap del Somatén a Barcelona.
Estat i Exèrcit
Forces de l’ordre que aplicaven la repressió, com la «Ley de Fugas».
La Repressió Institucionalitzada
La «Ley de Fugas» de Martínez Anido
Sota el mandat del Governador Civil Severiano Martínez Anido, la repressió estatal va assolir nivells de crueltat sense precedents. La seva tàctica més infame va ser la «Ley de Fugas», un mètode d’execució extrajudicial que consistia a assassinar detinguts simulant un intent de fugida.
Les dades oficials, proporcionades pel propi Anido, revelen la magnitud de la matança entre 1921 i 1922, dirigida a desarticular el moviment obrer a través del terror.
Dues Vides, Un Conflicte: Sant Boi al Cor de la Tempesta
Balbina Pi i Sanllehy
(Sant Boi, 1896 – Perpinyà, 1973)
«La Veu de la Resistència»
Obrera tèxtil i dirigent anarcosindicalista de la CNT.
Destacada oradora i activista feminista.
Va promoure la implicació de les dones en la lluita sindical.
Perseguida i empresonada per les seves idees i la seva activitat contra la repressió.
Salvador Samà i Torrents
(Barcelona, 1861 – 1933)
«El Braç de la Repressió»
II Marquès de Marianao i Gran d’Espanya.
Polític influent i un dels homes més rics del país.
Cap del Somatén Barceloní, milícia paramilitar al servei de la patronal.
Aliat clau del governador Martínez Anido en la repressió de l’anarcosindicalisme.
L’Espiral Cap a la Dictadura: Cronologia Clau
1917-1919
Inici del Pistolerisme amb la Vaga General i el locaut patronal a Barcelona, que intensifica la lluita de classes.
Març 1921
Assassinat del President del Govern, Eduardo Dato, en un context de violència política creixent.
1921-1922
Martínez Anido aplica massivament la «Ley de Fugas», creant un clima de terror entre els sindicalistes.
Març 1923
Assassinat de Salvador Seguí, «El Noi del Sucre». La pèrdua del líder més moderat de la CNT radicalitza el conflicte.
Setembre 1923
Cop d’Estat de Primo de Rivera. Amb el suport de la burgesia, l’exèrcit i el rei, s’imposa la dictadura com a «solució» al caos social.
El Palau de Marianao: Bressol del Cop
La historiografia recent i la memòria local de Sant Boi revaluen el paper del Palau de Marianao, propietat dels Samà. Més enllà de Barcelona, aquest palau es considera avui la «cuina» de la insurrecció.
Fou en aquest espai discret on Primo de Rivera, amb el suport de l’alta burgesia com els Samà, va planificar i signar les ordres clau que van formalitzar el cop d’estat. Aquest fet demostra l’estreta aliança entre el poder militar i l’elit econòmica per acabar amb el sistema parlamentari.
![SantBoi[.Tv]ai](https://santboi.tv/wp-content/uploads/2024/09/LogoStBoi.TvAi_.png)
