1  Estat de qui està somnolent, que té son. El calmant li havia provocat una dolça somnolència. 2  Estat intermediari entre el son i la vigília en què el subjecte no ha perdut del tot la consciència.

Somnàmbul, relatiu o pertanyent al somnambulisme, que és l’estat patològic que es produeix durant el son, en què la persona camina i acompleix actes propis d’una persona desperta. Per extensió, endormiscat, ensonyat, somnolent.

Somni; representació de coses en la imaginació del qui dorm incompletament o del qui està abstret en desitjos o il·lusions.

Deixar anar els propis pensaments a l’atzar, somiar despert. No somiegis tant i posa’t a treballar! L’Anne somiejava tant que els seus amics deien que era una somiatruites.

Acció de somiejar, que és deixar anar els pensaments a l’atzar. També: somnieig Perdíem la sensació de realitat sota el domini d’un somnieig quasi místic (Espriu).

1  Allò que hom llega en el testament o en el codicil. A la filla li va deixar en llegat la casa pairal, i al fill uns terrenys de vinya i arbres fruiters. 2  Allò que una generació transmet a una altra.

Esbargiment, lloc esbarjós, espaiós. Van llogar una casa amb un gran pati perquè la canalla tingués un bon esgambi. Josep Espunyes, a Món rural. Mots que es perden (La Seu d’Urgell: Salòria, 2018), diu a l’entrada esgambi: Lliurar-se a entreteniments o deports que descansin del treball, que distreguin de les preocupacions. A la vida hi… Read more »

1  Viu plaer de l’ànim o dels sentits. Els delits del món. Trobar delit en el treball. 2  Ànim que es té a fer quelcom que requereix un esforç. Començaren la pujada amb un gran delit, però les forces els van flaquejar al cap de poca estona. No tinc delit per a fer res.

Persona que viatja amb motxilla. Estrictament, designa les persones que practiquen excursionisme, incloent activitats com el senderisme o el trekking, però s’aplica també a persones que viatgen de manera econòmica i alternativa.

Exhalar o tirar l’alè; respirar. Encara el sento alenar: és viu.