Aparell per a determinar direccions sobre la superfície de la Terra per mitjà d’una barra imantada que gira al voltant d’un eix vertical i assenyala el nord magnètic. Abans els excursionistes i els exploradors duien una brúixola per no perdre’s; ara sovint la tenen incorporada al mòbil.

En lloc de, en substitució de. També: en compte de En compte de pagar-li amb diners, feu-li un present de llibres. Ja hi aniré jo en comptes de tu.

Desig sobtat i passatger de fer alguna cosa. Li va venir el rampell d’anar-se’n. Quin rampell t’agafa, ara? Alternava rampells d’alegria i tristesa.

Que engresca. Era una proposta ben engrescadora, però no teníem mitjans per a fer-la realitat. Les solucions que, ara per ara, es poden aplicar no són gaire engrescadores.

Sense feina coneguda o mitjans segurs de guanyar-se la vida. Va arribar al poble sense ofici ni benefici, però al cap d’un temps ja treballava de manobre. També s’usa la frase feta no tenir ofici ni benefici: El seu soci no tenia ofici ni benefici i li va tirar per terra el negoci.

Obrer que ajuda el paleta en totes les feines que no necessiten gaires coneixements de l’ofici. Quan van decidir de restaurar l’ermita, el mestre d’obres va comparèixer acompanyat d’un paleta i un parell de manobres.

1  Persona que treballa la pedra que ha d’ésser emprada en construcció. 2  A les Balears, paleta, mestre de cases. També: picador -a, picapedra, pedrapiquer -a

Professional que, sota la direcció d’un arquitecte o sense, dirigeix els paletes i els manobres. Sense un mestre de cases no es pot emprendre cap construcció. També: mestre d’obres

Persona que treballa en la construcció d’edificis, excloent-ne les instal·lacions o les col·locacions especialitzades. En rossellonès es diu peirer; en valencià també es diu obrer de vila o obrer de cases.