Abans, en un temps anterior a l’actual, fa molts anys. Temps era temps que ací hi havia viscut un home amb fama de bruixot. «Temps era temps hi hagué la vaca cega: | jo só la vaca de la mala llet», fan uns versos de Pere Quart («La vaca suïssa»).

Vindrà un dia…; expressió amb què s’al·ludeix al que s’esdevindrà en el futur. Vindrà temps que els catalans ho tindrem tot pagat, profetitzà Francesc Pujols. Vegeu també temps a venir.

Ser gran, tenir edat. També se sol usar amb referència sobretot a les criatures, llavors en el sentit de ‘tenir poca edat, ser molt jove’: Quant de temps té aquest nen? Té poc temps (té pocs mesos).

De tant en tant, algunes vegades. Els convidava a dinar de temps en temps, per les grans diades.

Ésser lent a produir-se. Necessitarà molts mesos per a recuperar-se; són lesions que volen temps a guarir-se. Li costarà d’aclimatar-se a Grenlàndia; això vol temps. Tot vol temps i paciència

A poc a poc, lentament. Fes-ho a espai, no siga cosa que t’equivoques. També: espai, d’espai, espau (o a espau) Anem espai perquè no tenim pressa. Açò s’ha de fer espau, si volem que ens isca bé.

Que fa les coses amb una gran lentitud, molt a poc a poc, ronsejant.

Acció d’alentir o d’alentir-se; l’efecte. La guerra va provocar un alentiment de l’economia.

Amb malestar o indisposició. Em sent molt malapler, no em trob gens bé i tants de dies sense pluja són mals de passar. Estava malapler perquè no sabia res de ca seua.

Aspre en el tracte, no gens agradós. No he vist mai ningú tan malagradós com el nostre nou veí.