Fa cinquanta anys, una ciutat del Baix Llobregat va fer història desafiant la por i la resignació. El setembre de 1976, a penes deu mesos després de la mort del dictador Francisco Franco, la societat catalana necessitava sortir al carrer de manera inajornable per reclamar democràcia, amnistia i autogovern. El que havia de ser una concentració a Barcelona es va transformar, per força i per coratge, en la mítica Diada de Sant Boi de Llobregat. La relació de Sant Boi amb la lluita per les llibertats catalanes és profunda i s’estén al llarg dels segles. En ple cinquantenari (1976-2026), recuperem la crònica d’aquella jornada fundacional que va marcar el camí de la Transició catalana, analitzem la seva evolució fins a l’actualitat i et convidem a reviure-la a través d’una exposició històrica única i del nostre Memorial Digital Interactiu integrat com a plantilla de pàgina immersiva.
BotCast.Com_Sant_Boi_va_desbordar_la_dictadura
L’Hora del Coratge: Per què Sant Boi? (1976)
La Diada Nacional de Catalunya s’havia convertit des de la Renaixença en un símbol d’identitat i resistència. L’origen es remunta a la Guerra de Successió Espanyola de 1714, quan Rafael Casanova, conseller en cap de Barcelona, es va erigir en el símbol de la resistència catalana davant el setge de les troops borbòniques de Felip V, el monarca que acabaria desmantellant les institucions catalanes preexistents. Casanova, ferit en la batalla, va acabar passant els seus últims anys i sent enterrat precisament a Sant Boi de Llobregat. Durant els gairebé quaranta anys de dictadura franquista, qualsevol homenatge o celebració de l’Onze de Setembre va ser durament reprimida i relegada a la clandestinitat.
Tanmateix, la Diada de 1976 connectava també amb altres fites de sobirania del segle XX, com els fets del 6 d’octubre de 1934, quan el president Lluís Companys va proclamar l’Estat Català dins de la República Federal Espanyola en un moviment d’insurrecció contra la involució conservadora del règim republicà.
L’estiu de 1976, l’Assemblea de Catalunya (el gran motor de l’antifranquisme unitari que aglutinava les diverses forces democràtiques) va impulsar la celebració de la primera Diada tolerada. La intenció original de la Comissió Onze de Setembre era fer la concentració al Parc de la Ciutadella de Barcelona. No obstant això, el Governador Civil de Barcelona, Salvador Sánchez-Terán, i el ministre de la Governació, Rodolfo Martín Villa, van prohibir terminantment l’acte a la capital, tement perdre el control de l’ordre públic davant d’una mobilització massiva.
Davant d’aquest mur governamental, els organitzadors van haver de moure fitxa ràpidament i van pactar una alternativa estratègica: Sant Boi de Llobregat. Aquesta elecció es va recolzar en dues claus fonamentals:
La cobertura històrica legal: A l’església parroquial de Sant Baldiri de Sant Boi hi descansen les restes de Rafael Casanova. Presentar l’esdeveniment com un acte d’homenatge a la seva tomba va fer que el règim tingués serioses dificultats legals per denegar l’autorització.
La xarxa de resistència local: Sant Boi no era un escenari passiu, sinó un autèntic motor clandestí. Barris obrers com Marianao havien actuat durant dècades com a «punts muts» de subversió política. Aquest teixit associatiu i laboral local, amb un fort paper de forces com el PSUC (i la família Vallejo), va garantir la solidesa logística necessària per coordinar una mobilització humana sense precedents.
Crònica d’una Jornada Històrica: L’Onze de Setembre de 1976
La mobilització va començar la nit abans. A les 12 de la nit del 10 de setembre, militants clandestins van cobrir simbòlicament la façana del Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona amb una enorme senyera per anunciar el batec de la jornada. Des d’aquella mateixa nit i durant tot el matí de l’11 de setembre, milers de persones van iniciar marxes i trajectes cap al Baix Llobregat, superant el fort setge de la Policia Armada (els «grisos») i la Guàrdia Civil, que bloquejaven l’Avinguda de la Generalitat i els accessos a les estacions de Ferrocarrils.
La plaça de Catalunya de Sant Boi es va omplir a vessar. Tot i que algunes estimacions policials parlaven de xifres menors, la realitat de la plaça i els carrers adjacents col·lapsats va desbordar totes les previsions, xifrant-se la participació en més de 100.000 assistents. Aixo ho va immortalitzar l’històric Diari Avui en la seva portada de l’endemà, diumenge 12 de setembre, amb el cèlebre titular: «Tot Catalunya, present a Sant Boi».
L’acte polític va començar formalment a un quart de sis de la tarda (17:15h). Des de la tarima principal, l’actriu Maria Josep Arenós va actuar com a presentadora («speaker») de l’acte. Les seves primeres paraules van ser per demanar un emotiu minut de silenci per totes les persones que havien donat la vida lluitant per la llibertat, recordant especialment l’última víctima de la repressió, el jove J. M. Zabala.
A continuació, sota un mar de pancartes fetes a mà i senyeres que tornaven a veure la llum després de gairebé quaranta anys, es van iniciar els parlaments de tres oradors clau que representaven la unitat de l’antifranquisme:
Miquel Roca i Junyent: Va obrir el torn de discursos recordant que «Catalunya ha estat sempre al costat de la democràcia», remarcant el desig compartit d’un futur en llibertat.
Octavi Saltor: Va posar l’accent en el caràcter popular i aglutinador del moment afirmant: «Avui, ja tothom, ja tot, és només poble».
Jordi Carbonell: El seu discurs va passar directament a la història de la memòria democràtica. Va defensar clarament el dret a l’autogovern amb la proclama «Només demanem que ens tornin allò que ens van prendre el 1939» i va pronunciar el mantra immortal que exhortava el poble a no cedir a la por:
🗣️ «Que la prudència no ens faci traïdors!»
L’acte es va tancar amb un dels moments més emotius de la història de Catalunya: el cant col·lectiu d’«Els Segadors», l’himne nacional, dirigit des de la tarima pel mestre Oriol Martorell davant d’una multitud que plorava i cantava amb els punys alçats. L’impacte polític va ser tan gran que va forçar la redacció d’un informe confidencial de la policia franquista dirigit al governador civil per avaluar l’abast d’una plataforma democràtica que ja era imparable.
L’Evolució de la Diada: Línia del Temps (1714 – 2026)
L’esdeveniment de Sant Boi de Llobregat va ser la clau de volta de la Transició a Catalunya, iniciant un camí de recuperació de les institucions que ha evolucionat al llarg de cinquanta anys:
Any
Seu Principal
Context Polític i Social Clau
1714
Barcelona
Guerra de Successió: Setge de les tropes borbòniques de Felip V. Rafael Casanova es converteix en símbol de la resistència.
1934
Barcelona
Fets d’Octubre: El president Lluís Companys proclama l’Estat Català de la República Federal Espanyola en resposta a la involució conservadora.
1976
Sant Boi de Llobregat
L’Epicentre Reivindicatiu: Primera celebració tolerada de la Diada de la Transició. L’Assemblea de Catalunya aglutina les demandes populars.
1977
Barcelona
El Milió: La major manifestació de la història fins a la data. Accelera la restitució de la Generalitat provisional i el retorn de Josep Tarradellas.
1980
Barcelona
Institucionalització: Sota la presidència de Jordi Pujol, es promulga la Llei 1/1980, que declara oficialment l’11 de setembre com a Festa Nacional.
2012
Barcelona
El Gir Sobiranista: Sota lema «Catalunya, nou estat d’Europa», més d’un milió de persones protagonitzen un històric gir demanant la independència.
2013-16
Tot el Territori
Les Grans Coreografies: Anys de mobilitzacions històriques i coordinades (Via Catalana, la V, la Via Lliure) reclamant el dret a decidir.
2017
Barcelona / Cat
La Ruptura del Procés: Moment àlgid de l’independentisme amb el referèndum de l’1 d’octubre i la declaració unilateral d’independència.
2024
Barc / Sant Boi
Canvi d’Etapa: S’elegeix un president no independentista arran dels acords d’Amnistia. S’inicia negociació amb un nou acord fiscal parcialment liderat localment.
2026
Sant Boi de Llobregat
El 50è Aniversari: El Govern i l’Ajuntament uneixen esforços en una commemoració de la Diada del 76, reivindicant l’esperit d’unitat.
Tradició Viva: Els Actes Anuals a Sant Boi
Més enllà de les grans efemèrides, la Diada de Catalunya manté a Sant Boi un pols tradicional molt viu que es repeteix fidelment any rere any. La ciutat s’ha convertit en un lloc de pelegrinatge institucional indiscutible cada Onze de Setembre, caracteritzat per una sèrie de rituals solemnes i festius que involucren tota la comunitat:
Ofrena Floral a Rafael Casanova: L’acte central de la jornada consisteix en l’ofrena de flors davant la tomba del patriota a l’interior de la venerable església de Sant Baldiri. Aquest acte reuneix els màxims representants de la Generalitat de Catalunya, els partits polítics de tot l’espectre parlamentari i nombroses entitats ciutadanes.
El Ball de l’Àliga i Símbols Nacionals: La solemnitat de l’ofrena s’acompanya de l’hissada oficial de la senyera i la interpretació del «Cant de la Senyera». Un dels moments més bells i tradicionals és la solemne dansa del ball de l’Àliga a l’interior del recinte sagrat, un honor reservat a les grans solemnitats del país.
Festa Popular i Cultura: L’homenatge tanca amb un marcat caràcter festiu i cívic als carrers de la ciutat. La jornada conclou tradicionalment amb una gran ballada de gegants i ballades de sardanes, on la ciutadania comparteix de forma festiva i familiar l’esperit de la Diada.
50 Anys de Memòria Viva: L’Exposició de Can Barraquer (2026)
Per commemorar aquest mig segle d’història, el Museu de Sant Boi de Llobregat acull una magnífica exposició temporal titulada 11 de setembre de 1976 – Tàctiques de llibertat. La mostra es pot visitar a la històrica seu de Can Barraquer des del setembre de 2026 fins al maig de 2027.
La comissària de l’exposició, la investigadora Dra. Antonella Medici, ha articulat una proposta que s’allunya dels relats purament oficials per centrar-se en els gestos quotidians, les formes de participació ciutadana i les petites accions de les associacions de veïns que van fer possible aquella jornada de coratge col·lectiu.
Entre els materials de gran valor històric conservats en diversos arxius catalans que podràs trobar a l’exposició, destaquen:
El patrimoni fotogràfic original: Instantànies inestimables d’icones de la fotografia com Pilar Aymerich (cronista gràfica essencial de les lluites de la Transició), Josep Brangulí, Jaume i Anton Muns, o Fèlix Tomàs Guix.
El cinema inèdit retrobat: La projecció de la gravació en 8mm d’aquell 11 de setembre de 1976 realitzada per Julián Inglada, restaurada i conservada per la Filmoteca de Catalunya.
Art i compromís: L’obra original «Onze de setembre 1976» cedida pel pintor Antoni Tàpies, custodidada al Fons Municipal d’Art de Sant Boi, acompanyada dels seus esbossos i dibuixos preparatoris i fotografies de Martí Gasull.
Contingut exclusiu actual: El documental històric «Mirades d’una Diada històrica», dirigit per Xavier Sánchez específicament per a aquesta exposició, i el curtmetratge audiovisual de SantBoi.tv sobre les subversions del barri de Marianao.
DebatBot. Com_Sant_Boi_va_desbordar_la_dictadura
Reviu la Història en Primera Persona (Memorial Digital)
L'»esperit de Sant Boi» de 1976 ens recorda que la recuperació de l’expression pública es va aconseguir gràcies al consens, la resistència dels barris obrers i el coratge col·lectiu d’un poble sencer.
Per tal d’apropar aquest llegat d’una forma completament visual, dinàmica i lliure, t’obrim les portes al nostre Memorial Digital de la Diada. Hi podràs veure els cartells originals, talls de veu dels discursos històrics de Jordi Carbonell i una galeria històrica immersiva interactiva.
La historiografia contemporània sobre la Guerra Civil espanyola ha dedicat dècades a documentar les ferides obertes en els fronts de batalla, la repressió política a les rereguardes i el patiment de la població civil sota el foc de l’aviació. Tanmateix, fins a dates molt recents, un dels capítols més obscurs i demolidors d’aquest període havia romàs pràcticament invisible: la mort massiva i silenciosa de milers d’interns en els hospitals psiquiàtrics de Catalunya. No es tracta de víctimes d’execucions sumàries ni de bombardejos directes, sinó d’un col·lectiu que va patir les conseqüències d’un col·lapse assistencial sense precedents, una fam estructural i un abandonament social que va derivar en una taxa de mortalitat que, en determinats centres, va superar amb escreix el setanta per cent de la població asilada.1
Aquest estudi pretén analitzar, a partir de les recerques inèdites de l’historiador Marcos Robles i les dades recollides per l’arxiver Carles Serret, els mecanismes que van convertir les institucions de salut mental en espais de mort durant el conflicte. La magnitud de la tragèdia, que s’estima en més de 5.700 víctimes arreu de Catalunya, no es pot desvincular de la vulnerabilitat extrema d’uns pacients que van ser els darrers en la llista de prioritats d’un Estat en guerra.
5700 muertos de hambre en psiquiátricos catalanes. PodCast IA (Cast.)Infografia sobre la investigació i fets relatats de les morts als psiquiàtrics cataluans durant la Guerra Civil
Protagonistes de la recerca i impulsors de la memòria
La recuperació d’aquesta història ha estat possible gràcies a la confluència de diversos esforços:
Antonio Blanco: El seu testimoni a través d’una carta a La Vanguardia denunciant la situació del seu avi va ser el motor emocional de la investigació recent.1
Carles Serret: Responsable de l’Arxiu Històric Municipal de Sant Boi, qui va detectar per primera vegada l’anomalia estadística en les xifres de mortalitat local fa deu anys.
Marcos Robles: L’historiador encarregat per la Direcció General de Memòria Democràtica de realitzar el primer inventari global de víctimes, rastrejant més de 5.700 noms en arxius de tot el país.
Besnets per la Dignitat: Plataforma de familiars, amb Francesc Martínez al capdavant, que reclama el dret a la informació i la senyalització de les fosses.
Quantificació de la tragèdia: La demografia de l’oblit
La investigació ha permès posar xifres a un fenomen que fins ara només s’intuïa de manera fragmentària. La mortalitat es va disparar a mesura que les reserves de queviures s’esgotaven i els malalts eren desprioritzats en el sistema de racionament.1
Centre Psiquiàtric
Localització
Defuncions Documentades (1936-1939)
Impacte Relatiu
Hospital de Sant Boi
Sant Boi de Llobregat
3.160
74% de mortalitat masculina 1
Institut Mental de Sant Andreu
Barcelona
776
~50% de mortalitat 1
Hospital Martí i Julià
Salt (Girona)
633
Mortalitat per desnutrició 1
Institut Pere Mata
Reus (Tarragona)
487
Centre evacuat el 1938
Total Global Estimat
Catalunya
5.736
Mortalitat estructural
Evolució cronològica (Dades globals)
Cartell de la Presentació de la Investigació En Dignitat als Morts al Psiquiàtrics catalans dudanta la Guerra Civil
L’any 1938 es va convertir en el «vèrtex de la tragèdia» a causa del tall de subministraments i l’arribada massiva de pacients evacuats d’altres zones 1:
1936: 197 morts.
1937: 872 morts.
1938: 1.681 morts.
1939: 410 morts (dades parcials fins al final de la guerra).
Històries amb nom i cognom: Testimonis de l’abisme
Per sota de les estadístiques hi ha trajectòries vitals que exemplifiquen les diverses formes de patiment que es van viure en aquestes institucions.
1. Sant Boi de Llobregat: Ruperto Blanco i Narcisa Casellas
A Sant Boi, el centre més gran de Catalunya, es troben casos paradigmàtics. Ruperto Blanco, avi de l’Antonio, va ser traslladat des de Sòria el 1926 i va morir el 1938 de pura inanició rere els murs de l’hospital.1 Per la seva banda, Narcisa Casellas representa la violència institucional contra les dones. Ingressada als 28 anys per motius «morals» i sota diagnòstics ambigus, va passar catorze anys tancada sense entendre la seva situació fins que va morir de gana el 1937.
Els 5.700 morts invisibles de la Guerra Civil
La fam va fer estralls als psiquiàtrics catalans entre el 1936 i el 1939, amb fins al 50% de mortalitat
Ramon Romeu i els morts del psiquiàtric de Sant Boi | Reportatges
Les dades provisionals assenyalen que més de 40 homes i dones de les Garrigues van morir a la institució de salut mental més gran del país durant la Guerra Civil.
Ombres als Psiquiàtrics Catalans durant la Guera Civil
2. Institut Mental de Sant Andreu (Barcelona): Josepa Balaguer
La Josepa Balaguer va deixar un testimoni escrit punyent. En les seves cartes, denunciava com els servien «un plat ple d’aigua» on pràcticament no hi havia pa, mentre les empleades es menjaven l’arròs espès i es quedaven els queviures per a les seves famílies. Va morir de desnutrició només cinc mesos després d’escriure el seu relat sobre com els empleats s’engreixaven mentre els interns es convertien en esquelets vivents.1
L’Holocaust Oblidat: Els 5.700 Morts dels Psiquiàtrics Catalans – El Liberal
Mentre la història oficial de la Guerra Civil a Catalunya es construeix sobre relats de fronts de batalla, bombardejos i repressió política, una veritat incòmoda roman sepultada sota un silenci còmplice: l’extermini sistemàtic de més de 5.700 persones als hospitals psiquiàtrics catalans entre 1936 i 1939. No van morir per les bales, sinó per la […]
3. Institut Pere Mata (Reus): La Rosa
En aquest centre, l’estigma i el silenci familiar van ser especialment densos. És el cas de la Rosa, la història de la qual ha estat recuperada pel seu net «Ber». La Rosa va ingressar el 1934 i el seu rastre es va perdre entre silencis familiars que només explicaven que el seu marit havia mort en un bombardeig; de la seva mort al Pere Mata ningú en parlava, reflectint l’estigma que va esborrar aquestes víctimes del relat familiar.
🟠 L’estudi sobre els psiquiàtrics durant la guerra certifica que en alguns casos van morir més de la mitat d’interns
La recerca també recupera la identitat de les persones que hi van morir i inclou, per primera vegada, les llistes completes de víctimes
4. Clínica Torribera (Santa Coloma): Pau Vilaró i Frederic Vall·lamora
La mortalitat també va afectar col·lectius molt joves. Frederic Vall·lamora, un noi de només 17 anys procedent del Lluçanès, va morir a Sant Boi el febrer de 1938 per «diarrea i caquèxia» (desnutrició). A la Clínica Torribera, trobem el cas de Pau Vilaró i Guiu, un jove de 22 anys que va morir el juny de 1938 de tuberculosi pulmonar, una malaltia que feia estralls en uns organismes debilitats per la manca de calories.
Almenys 21 lluçanesos van morir als psiquiàtrics catalans durant la Guerra Civil – La Rella
La Direcció General de Memòria Democràtica ha publicat un informe que posa de manifest les més de 5.700 morts que hi va haver en aquests centres entre el 1936 i el 1939 La Direcció General de Memòria Democràtica de la Generalitat de Catalunya ha publicat aquest passat febrer l’informe Les institucions psiquiàtriques de Catalunya durant
La fam i el «doble abandonament»
La causa fonamental de la mortalitat no va ser d’índole psiquiàtrica, sinó física. Els certificats de defunció parlen de caquèxia, enterocolitis i pel·lagra, termes que amaguen la mort per gana. A l’hospital de Salt, els arxius mostren com es va passar d’una dieta amb carn de be a una basada exclusivament en pa i una mica de bacallà.1
Això respon al que Marcos Robles denomina el «doble abandonament»:
Abandonament Institucional: L’administració republicana va prioritzar els soldats i obrers de guerra, deixant els interns psiquiàtrics al final de la llista de subministraments com a «boques inútils».5
Abandonament Familiar: L’estigma de la bogeria i el caos del conflicte van tallar els vincles familiars, fent que moltes víctimes morissin sense ningú que reclamés el seu cos.1
Control social i gènere: El psiquiàtric com a eina de repressió
Un aspecte fonamental que ha emergit de la investigació de Robles i del testimoni de familiars com Susana Casellas és l’ús del psiquiàtric com a instrument de control social, especialment contra les dones. Moltes de les víctimes invisibles no patien necessàriament patologies mentals greus, sinó que havien estat internades per raons «morals» o per no ajustar-se als cànons de conducta exigits a les dones de l’època.1
Aquest control sovint s’exercia a través del Patronat de Protecció a la Dona, una institució encarregada de vetllar per la «decència» i que enviava dones a centres psiquiàtrics si el seu comportament es considerava desviat.1 El cas de Narcisa Casellas és paradigmàtic: ingressada als 28 anys amb diagnòstics tan ambigus com «demència precoç» o «confusió mental per maternitat» (malgrat que no consta que tingués fills), va passar catorze anys tancada fins a la seva mort el 1937.1 En els seus expedients, recuperats ara per la seva reneboda, Narcisa afirmava repetidament que no entenia per què estava privada de llibertat.1 Aquest perfil de víctima revela que la mortalitat massiva va afectar no només malalts crònics, sinó persones que havien estat apartades de la societat per la seva pobresa, la seva dissidència moral o la seva vulnerabilitat familiar.
La fossa comuna de Sant Boi: Un memorial de pendent a resolt
Sota la pèrgola del cementiri de Sant Boi es troba la que podria ser la fossa comuna més gran de la Guerra Civil a Catalunya, amb més de 3.000 persones enterrades, la gran majoria pacients psiquiàtrics. Actualment, aquest espai no té cap senyalització, un buit de memòria que la Generalitat s’ha compromès a reparar mitjançant la dignificació de les fosses i la digitalització dels expedients antics per permetre que les famílies tanquin el seu dol.
VÍDEO| Cuando el olvido tiene nombre: Sant Boi honra a las víctimas invisibles de la Guerra Civil en los centros psiquiátricos
El acto institucional, celebrado en el Cementiri Municipal, ha reunido a representantes institucionales, entidades sociales, especialistas y familiares agrupados en la plataforma Besne …
Fonts i Bibliografia
Per a la realització d’aquest estudi s’han consultat les següents fonts documentals i periodístiques
Robles, Marcos (2026):Les institucions psiquiàtriques de Catalunya durant la Guerra Civil (1936-1939). Informe oficial per encàrrec de la Direcció General de Memòria Democràtica, Generalitat de Catalunya.
Saura, G. i Fuentes, C. (2026): «Els 5.700 morts invisibles de la Guerra Civil». La Vanguardia, 23 de gener de 2026.
Serret, Carles: Investigacions a l’Arxiu Històric Municipal de Sant Boi de Llobregat (Bases de dades de defuncions 1936-1939).
Buigues, Ricard (2026): «Més de 5.700 morts als psiquiàtrics catalans durant la Guerra Civil, la majoria per desnutrició». 3CatInfo.
Franch, Xavier (2026): «Els noms de la fam al psiquiàtric de Sant Boi». SomGarrigues, febrer de 2026.
Redacció La Rella (2026): «Almenys 21 llucanesos van morir als psiquiàtrics catalans durant la Guerra Civil». La Rella, febrer de 2026.
Plataforma Besnets per la Dignitat: Documentació i testimonis recollits a besnetsperladignitat.cat.
Setmanari l’Ebre (2026): «Almenys 65 ebrencs van morir durant la guerra als psiquiàtrics de Sant Boi».
1º quincena de agosto; un Sant Boi de contrastes a lo percibido, PodCast IA – amb Google Gemini (Castellà)
Benvolguts i benvolgudes santboians, tenim el diagnòstic de la quinzena! I no, no és per riure, o potser sí, depèn de com us ho prengueu. La primera meitat d’agost ha estat una d’aquelles que ens recorda que a Sant Boi l’estiu no és cap siesta; és més aviat un càmping de contrastos. Mentre els mitjans oficials ens mostren una ciutat que bull d’activitat amb projectes d’infraestructura milionaris i la sensació de ser en un any pre-electoral —amb obres tan endarrerides que semblen tenir més dècades que el parc de la riera—, la realitat del carrer ens parla de preocupacions més terrenals. La ciutadania veu com espais emblemàtics es queden a l’espera de la seva «rehabilitació», convertits en fantasmes amb cartells de fons europeus que fan més nosa que servei. I per si no n’hi hagués prou, la calor no només ens ha deixat sense electricitat en algun moment, sinó que els registres mostren unes 15 defuncions mensuals al juliol i l’agost més que els mesos anteriors. Però, tranquil·litat, les xarxes socials ens demostren que encara hi ha vida intel·ligent, amb protestes ciutadanes que acaben en victòria i una comunitat que, fins i tot en la queixa, demostra que Sant Boi és una gran família.
Sumari :
Notícies destacades: Aquestes són les notícies que fan de Sant Boi una ciutat «moderna» amb projectes que fan de futur i una pila d’èxits esportius i culturals que ens fan treure pit.
Resta de categories: Són la prova que la ciutat no s’atura. Hem tingut de tot: noves feines per als qui encara busquen i acció social per als qui la necessiten, incloent-hi visites internacionals que no s’ho creuen.
Mobilitat, Infraestructures i Sostenibilitat
Sembla que Sant Boi ha decidit posar-se les piles i construir un futur de formigó i panells solars. Talls de llum, embussos per l’operació sortida i la gran aposta per l’energia fotovoltaica d’Alcampo ens demostren que estem en el camí per ser un referent de ciutat sostenible. L’ajuntament, que sap que la calor estival no perdona, ha posat refugis climàtics per a tothom. Tot plegat, una quinzena on el trànsit, les avaries i el futur energètic de la ciutat han anat de la mà.
L’estat del trànsit, en directe: normalitat en tota l’AP-7
Divendres 1 d’agost: inici de l’operació sortida. El Servei Català de Trànsit (SCT) calcula que 450.000 vehicles abandonaran l’àmbit metropolità de Barcelona aquest cap de setmana. Els operadors de transports treballen a la màxima intensitat i Trànsit fa una crida a la responsabilitat a les carreteres per tal d’evitar accidents. Per al cap de setmana, Trànsit calcula que 450.000 vehicles abandonaran l’àrea metropolitana de Barcelona i que diumenge en tornaran 230.000. L’organisme de gestió del trànsit també preveu que el cap de setmana del 8 al 10 d’agost sortiran de la mateixa àrea 380.000 vehicles i en tornaran 210.000 i que el del 14 al 17, en sortiran 340.000 i en retornaran 190.000.
1-8-25
L’estat del trànsit, en directe: normalitat en tota l’AP-7
Divendres 1 d’agost: inici de l’operació sortida. El Servei Català de Trànsit (SCT) calcula que 450.000 vehicles abandonaran l’àmbit metropolità de…
L’autovia B-23 inaugura un carril bus d’entrada a Barcelona: beneficiarà a més de 700 al dia
El nou carril va des de Sant Feliu de Llobregat fins a la Diagonal, passant per Sant Joan Despí i Sant Just Desvern
Més informació: Talls de trànsit per les obres de la L9/L10 del metro de Barcelona: dates, afectacions i alternatives
2-8-25
L’autovia B-23 inaugura un carril bus d’entrada a Barcelona: beneficiarà a més de 700 al dia
El nou carril va des de Sant Feliu de Llobregat fins a la Diagonal, passant per Sant Joan Despí i Sant Just Desvern…
: SOM EL BAIX UNITS : GRUP | Nuevo paso para convertir el párking del Alcampo de Sant Boi en una planta fotovoltaica: adjudicado el contrato por 5 millones | Facebook
Nuevo paso para convertir el párking del Alcampo de Sant Boi en una planta fotovoltaica: adjudicado el contrato por 5 millones
9-8-25
Nuevo paso para convertir el párking del Alcampo de Sant Boi en una planta fotovoltaica
El proyecto para transformar el párking del icónico Alcampo de Sant Boi de Llobregat (Baix Llobregat) en la instalación fotovoltaica más potente de…
Una avaria elèctrica en plena onada de calor obliga a instal·lar generadors a la Cooperativa i Marianao
Els dos barris van patir interrupcions del subministrament durant tot el dimarts. Endesa ha instal·lat uns generadors de manera provisional fins que s’han donat per finalitzats els treballs de reparació un dia després.
13-8-25
Una avaria elèctrica en plena onada de calor obliga a instal·lar generadors a la Cooperativa
La caiguda del sistema s’atribueix a una avaria en dos cables soterranis i va afectar principalment a Marianao i Ciutat Cooperativa-Molí…
El Parc Agrari de Sant Boi, nou punt de mostreig de l’estudi metropolità de les papallones ✍️A @SantBoiDiari https://t.co/oHH11bjnKD
15-8-25
Catalunya Metropolitana on X: «El Parc Agrari de Sant Boi, nou punt de mostreig de l’estudi metropolità de les papallones»
El sisè informe de l’Observatori metropolità de papallones alerta que la sequera ha provocat un fort desequilibri entre espècies i incorpora per primera vegada el Parc Agrari de Sant Boi com a zona de mostreig.
Sant Boi és una fàbrica de campions i d’esdeveniments que fan parlar, fins i tot a l’estiu! La quinzena ha estat un carrusel de notícies de tot el Baix, des de la nostàlgia del Sona9 fins a l’anunci del festival Altaveu. En l’àmbit esportiu, els atletes de la ciutat han continuat demostrant la seva superioritat, amb medalles i fins i tot bitllets per al Mundial de rugbi. I és que ni en ple agost es pot aturar el talent santboià.
25 anys Sona9
Tota la informació musical dels Països Catalans
1-8-25
2001: La inauguració del Sona9
Amb motiu del primer quart de segle del concurs, repassem una a una cadascuna de les edicions. El 2001, Sapo va guanyar el Premi Sona9 Pop-Rock…
Fira de la Puríssima de Sant Boi 2025, programa i activitats
Del 6 al 8 de desembre de 2025, Sant Boi de Llobregat celebra una nova edició de la seva emblemàtica Fira de la Puríssima, un esdeveniment centenari que…
1-8-25
Feria de la Purísima de Sant Boi 2025, programa y actividades
Del 6 al 8 de diciembre de 2025, Sant Boi de Llobregat celebra una nueva edición de su emblemática Feria de la Puríssima, un evento centenari que combina…
Laura Redondo manté la seva hegemonia nacional en martell
Laura Redondo manté la seva hegemonia nacional en martell. Pol Ferrer va ser tercer en decatló, mentre que Jaime Guerra, també santboià del Cornellà Atlètic, va acabar segon en salt de llargada
3-8-25
Laura Redondo manté la seva hegemonia nacional en martell
Pol Ferrer va ser tercer en decatló, mentre que Jaime Guerra, també santboià del Cornellà Atlètic, va acabar segon en salt de llargada.
CB Viladecans se corona subcampeón en la Copa de la Reina de Softbol
El CB Viladecans logra un destacado segundo puesto en la Copa de la Reina de Softbol, consolidándose como referente del deporte femenino en España. ¡Felicidades al equipo!
6-8-25
El Viladecans firma una actuació històrica i arriba a la final de la Copa de la Reina de Sóftbol
El equipo local venció a Sant Boi y Dridma Rivas en su camino hacia el partido por el título, donde finalmente no pudo superar al poderoso CBS Rivas…
El nuevo equipo de fútbol de Ibai Llanos jugará contra equipos del Baix Llobregat
El Rönin FC ha cinfirmado su inscripción en el grupo 25 de 4ª catalana, grupo principalmente del Baix LLobregat y que permitirá a muchos jóvenes disfrutar del contenido de su influencer favo…
6-8-25
El nuevo equipo de fútbol de Ibai Llanos jugará contra equipos del Baix Llobregat
El Rönin FC ha cinfirmado su inscripción en el grupo 25 de 4ª catalana, grupo principalmente del Baix LLobregat y que permitirá a muchos jóvenes disfrutar…
Fallados los premios de los certámenes nacionales José Antonio Sequí en Tarancón
El Ayuntamiento de Tarancón ha premiado a José Reyes Belzunce en el XXXVIII Certamen Nacional de Fotografía y ha seleccionado tres obras para la XXXVIII Muestra Nacional de Pintura. Las piezas se exhibirán en el Museo de Arte Contemporáneo durante septiem
12-8-25
Fallados los premios de los certámenes nacionales José Antonio Sequí de Tarancón
José Reyes Belzunce (Sant Boi de Llobregat, Barcelona) ha ganado el Premio Ciudad de Tarancón a la mejor colección de tres fotografías, por sus…
El 34è Altaveu programa una vintena de propostes del 8 al 10 de setembre – 19 juliol 2023
“L’Altaveu no és un festival més”, subratlla Víctor Partido, director artístic del festival de Sant Boi, “un dels festivals públics més antics de Catalunya”, que celebrarà la seva 34a…
14-8-25
El 34è Altaveu programa una vintena de propostes del 8 al 10 de setembre
El 34è Altaveu programa una vintena de propostes del 8 al 10 de setembre.
Això de la «siesta» d’agost és un mite que el mercat laboral de Sant Boi no coneix. Els portals d’ocupació han estat més actius que un camió de Mudances. S’han publicat nombroses ofertes de feina, i la inversió de grans empreses en el municipi demostra que el teixit industrial continua fort. I per acabar-ho d’adobar, Sant Boi s’ha convertit en la segona ciutat de Catalunya a rebre un reconeixement de comerç just, demostrant que es pot ser sostenible i rendible alhora.
Sant Boi entra a la xarxa internacional de ciutats pel comerç just
És la segona ciutat de Catalunya que rep aquest reconeixement, reforçant així el compromís municipal amb el consum responsable i sostenible.
4-8-25
Sant Boi entra a la xarxa internacional de ciutats pel comerç just
És la segona ciutat de Catalunya que rep aquest reconeixement, reforçant així el compromís municipal amb el consum responsable i sostenible.
El Prat de Llobregat lidera el repunte de la contratación en el Baix Llobregat
El municipio suma 3.380 contratos más que en el trimestre anterior, impulsado por la recuperación de la logística y los servicios aeroportuarios…
6-8-25
El Prat de Llobregat lidera el repunt de la contractació en el Baix Llobregat
El municipi suma 3.380 contractes més que en el trimestre anterior, impulsat per la recuperació de la logística i els serveis aeroportuaris… Sant Boi 571…
Tot i que l’agost convida a la calma, la seguretat no descansa, amb detencions per robatoris i delictes de trànsit que recorden que sempre hi ha algú que no fa vacances. Però no tot és dolent: la ciutat també ha mostrat el seu cor solidari amb la visita d’una delegació ucraïnesa, que ha vingut a aprendre de la nostra experiència com a «ciutat refugi». En definitiva, un esforç constant per mantenir la seguretat i el benestar de la comunitat, amb la participació en iniciatives com Healthy Regions for All (HR4All) per abordar l’obesitat i el projecte RESTART per a l’esport rehabilitador en persones amb addiccions. fins i tot en ple estiu.
Sant Boi participa en tres projectes europeus per millorar la salut, la seguretat i el benestar emocional
La ciutat col·labora amb una vintena de socis de dotze països per trobar solucions innovadores a reptes urbans com l’obesitat, la salut mental adolescent i la seguretat a l’espai públic.
1-8-25
Sant Boi participa en tres projectes europeus per millorar la salut, la seguretat i el benestar emocional
La ciutat col·labora amb una vintena de socis de dotze països per trobar solucions innovadores a reptes urbans com l’obesitat, la salut mental adolescent i…
SUCCESSOS: Detenen dos conductors d’un tràiler per ús de mòbil i sense permís de conducció
SUCCESSOS: Detenen dos conductors d’un tràiler per ús de mòbil i sense permís de conducció
3-8-25
SUCCESSOS: Detenen dos conductors d’un tràiler per ús de mòbil i sense permís de conducció
Els Mossos d’Esquadra van detenir un tràiler internacional a Sant Boi de Llobregat. Els fets van passar a la C-32 quan una patrulla de Trànsit va observar…
Se pretende facilitar el conocimiento de los animales en adopción mediante fichas individuales con información detallada sobre los perros y gatos pendientes…
Una delegació ucraïnesa coneix l’experiència de Sant Boi com a ciutat refugi
L’Ajuntament ha rebut la visita d’una delegació institucional procedent de Vinnytsia i Khmilnyk en el marc d’un projecte europeu per compartir bones pràctiques en governança local amb càrrecs electes del país en guerra.
6-8-25
Una delegació ucraïnesa coneix l’experiència de Sant Boi com a ciutat refugi
L’Ajuntament ha rebut la visita d’una delegació institucional procedent de Vinnytsia i Khmilnyk en el marc d’un projecte europeu per compartir bones…
1ª Quinzena d’Agost del 2025 de Sant Boi de Llobregat a Youtube (Play-List):
Les xarxes socials mostren un retrat més personal i fragmentat de la vida a la ciutat, on la interacció i el sentiment ciutadà prenen protagonisme.
A Facebook, una publicació sobre la pujada de les taxes de residus va generar un «divertit» debat que va anar més enllà del tema inicial. la gent s’enfada més per les formes que no pas pel preu en si mateix
En un cas concret, la protesta ciutadana una protesta ciutadana que va aconseguir una victòria «èpica» al carrer Mahatma Gandhi: després d’una allau de queixes l’Ajuntament es va veure obligat a «revertir l’actuació» per la restricció de la circulació què havia imposat incialment.
La plataforma TikTok destaca Sant Boi per l’humor de @soytianlada, la seva diversitat, amb contingut que abraça des de la cultura de la comunitat gitana local fins a la promoció de restaurants i comerços, com K10 Sushi, Buffet Coreano Barcelona Sant Boi, Imperio Bar Sant Boi,i el Bazar Estambul.
D’altra banda, Twitter / X és principalment un canal de comunicació oficial, amb entitats com Protecció Civil (@PCSantBoi) i el Departament de Salut Comunitària (@SantBoiSalut) que publiquen avisos i informació de servei.
Homenatge als veïns què han marxat
Deixant de banda l’humor per un moment, el retrat més cru de la quinzena el trobem a les dades de defuncions. Mentre tots parlem de les vacances i la calor, els registres mostren unes 15 defuncions mensuals al juliol i l’agost més que els mesos anteriors de maig i juny. Aquestes dades ens recorden, d’una manera ben colpidora, l’impacte de les onades de calor i ens fan reflexionar sobre la importància de cuidar-nos els uns als altres.
Aquestes dades ens recorden la fragilitat de la vida en moments de temperatures extremes i posen de manifest la importància de les polítiques de salut pública i els serveis d’atenció a les persones. A continuació, la llista de les vides que ens han deixat en aquesta quinzena.
![SantBoi[.Tv]ai](https://santboi.tv/wp-content/uploads/2024/09/LogoStBoi.TvAi_.png)
