Com els influencers de codi sintètic, els eixams de bots i els algoritmes de retenció han convertit el noble art del debat polític en un parc d’atraccions neurològic on el ciutadà és, alhora, l’espectador i l’atracció principal.
Sumari
De la «Psicologia de Masses» a l’Addicció Atomitzada: Breu Història de la Manipulació Humana
Els Nous «Líders»: Influencers de Codi, Robocalls i la Infanteria dels Bots Incansables
La Galeria de l’Absurd Global: Nova York, la Necromància a Tamil Nadu, Alemanya i la Sàtira a Catalunya
Neuropolítica i «Hacking» Cognitiu: El Cervell Votant com a Codi Obert
El Camp de Batalla Regulador: La Il·lusió dels Drets Humans Europeus vs. L’Harmonia Estatal Asiàtica
Codi en Llauna i Alcaldes Cibernètics: Arribaran els Robots Humanoides a Governar-nos?
Conclusions: La Democràcia en Temps de «Slop» i l’Extinció de la Metacognició
Crida a l’Acció (CTA)
L’evolució de la propaganda política ha completat el seu cicle històric més fascinant i, paral·lelament, més pertorbador per a aquells que encara pateixen el romanticisme de creure en el lliure albir. Si a principis del segle XX l’objectiu suprem de les elits governants era modelar la psicologia de les masses apel·lant a les pors més atàviques de la humanitat a través de ràdios i diaris, en aquesta segona dècada del segle XXI el camp de batalla s’ha reduït dràsticament a les microscòpiques dimensions de l’escorça prefrontal de cada individu. Aquest exhaustiu informe analitza el vertiginós trànsit des de la «psicologia de masses» clàssica fins al paradigma actual de l'»addicció atomitzada», impulsat de manera implacable per la intel·ligència artificial (IA). A través de l’anàlisi empírica d’esdeveniments globals recents —des de l’ús de deepfakes denigrants i apocalíptics a la cursa per l’alcaldia de Nova York 1, passant per l’èxit de l’extrema dreta alemanya a TikTok 2, la literal resurrecció hologràfica de líders històrics a Tamil Nadu 4, fins a la sàtira sintètica que amenaça de difuminar la realitat en l’ecosistema polític català 6— s’evidencia com els avatars virtuals i els eixams de bots incansables han suplantat el debat ideològic tradicional. Amb un rigor analític absolut i una ironia ineludible (atesa la majestuosa docilitat amb què la nostra espècie ha cedit la seva sobirania a models de llenguatge de gran escala entrenats per vendre vambes i guanyar eleccions), aquest article exposa l’arquitectura de la manipulació cognitiva i la gran fractura geopolítica entre els models reguladors d’Occident i Àsia.4 Benvinguts, lectors i dades de subministrament, a l’era on el seu vot es decideix matemàticament fraccions de segon abans que vostè mateix cregui haver-ho pensat.
Info IA_El_hackeig_biològic_de_la_democràcia (IA en Català en proves)
1. De la «Psicologia de Masses» a l’Addicció Atomitzada: Breu Història de la Manipulació Humana
La transformació de les estratègies de persuasió política no és una simple anècdota associada a l’evolució de la tecnologia de consum; és, de fet, una crònica fascinant sobre com el poder ha anat afinant metòdicament els seus instruments per domesticar la incertesa incontrolable que representen les multituds.4 Aquest viatge conceptual s’inicia teòricament a les acaballes del segle XIX, quan erudits i teòrics pioners de la sociologia com Gustave Le Bon van postular, amb una clarividència que resultaria fundacional, que l’individu immers en una gran massa perdia automàticament la seva capacitat de raonament individual per esdevenir un ésser col·lectiu, profundament emocional i, sobretot, gloriosament sugestionable.4 Aquesta premissa antropològica, que reduïa el ciutadà presumptament il·lustrat a un mer receptacle de pors i esperances primàries, va ser la pedra angular sobre la qual es va erigir la primera gran era de la manipulació institucional i la propaganda de guerra a gran escala, liderada per figures com George Creel per mantenir la moral i demonitzar l’enemic.4 Es tractava d’una manipulació d’un sol traç, on un emissor llançava un missatge homogeni a través de canals monolítics cap a una massa que s’esperava que reaccionés a l’uníson.
No obstant això, va ser Edward L. Bernays, el nebot nord-americà i espavilat del psicoanalista Sigmund Freud, qui va elevar aquesta rudimentària intuïció col·lectiva a la categoria de ciència aplicada, fundant de passada el que avui eufemísticament anomenem indústria de les «relacions públiques».4 En la seva obra fonamental i dolorosament honesta Propaganda (1928), Bernays va articular amb una franquesa que avui resultaria suïcida per a qualsevol consultor de campanya, que «la manipulació conscient i intel·ligent dels hàbits i opinions organitzades de les masses és un element important en la societat democràtica».10 Per a Bernays, l’objectiu no era pas informar l’electorat o el consumidor, sinó apel·lar directament al seu inconscient per vincular els productes a desitjos reprimits i causes justes.4 La deliciosa ironia de la seva llegendària campanya «Torches of Freedom» (Torxes de la Llibertat) de l’any 1929 continua sent l’exemple perfecte d’aquesta alquímia social: per tal d’aconseguir que les dones fumessin en públic i duplicar així el mercat de la indústria tabaquera, Bernays va orquestrar que un grup de debutants encenguessin cigarretes «Lucky Strike» durant la desfilada del Diumenge de Pasqua a Nova York, associant hàbilment i cínica l’acte de fumar amb el moviment d’emancipació feminista i el desafiament a l’autoritat patriarcal.8 D’aquesta manera, l’apropiació d’una lluita legítima per la igualtat de drets va ser utilitzada magistralment per vendre addicció i càncer de pulmó empaquetat com a alliberament social; un mètode de subversió cognitiva que els algoritmes contemporanis d’extrema dreta i esquerra populista farien bé d’admirar per la seva pura elegància sociopàtica.
Passat el xoc de la televisió, l’era digital va fulminar el model de masses unidireccional i va donar pas a la microsegmentació o targeting polític, on l’analítica de dades massives (el venerat Big Data) va permetre esquarterar l’electorat en microgrups hiperespecífics aprofitant la mineria d’interaccions digitals.4 Les campanyes van deixar de llançar enormes i imprecises xarxes d’arrossegament per utilitzar autèntics franctiradors algorítmics; si l’electorat tenia por a la delinqüència, se li enviava un missatge amb la imatge d’un lladre, i si era amant de les tradicions, un de familiar, variant infinítament el mateix eslògan.14 Tanmateix, la vertadera revolució —i la tragèdia definitiva per al projecte de la Il·lustració— és la transició actual cap al paradigma de l'»addicció atomitzada».4 En aquest nou estadi, ja no n’hi ha prou amb convèncer puntualment amb un missatge adaptat; l’objectiu és instaurar una dependència neuroquímica cap a l’ecosistema digital.4 La nova dieta política prescindeix del discurs argumental per inundar l’espectador amb milions de peces de contingut ultrapersonalitzat, dissenyades exclusivament per ser devorades compulsivament en plataformes de desplaçament infinit com TikTok o Instagram.4 Els algoritmes de retenció, cecs a l’ètica i obsessius amb els clics, premien el compromís (engagement) per damunt de qualsevol indici de veracitat o benestar, generant unes impermeables bombolles de confirmació on l’usuari és permanentment reafirmat en les seves fòbies i limitacions.4 Així, hem cedit el nostre temps a una economia de la inatenció, on la victòria política consisteix simplement a segrestar l’espai mental del subjecte i extreure’n rendiment electoral mitjançant l’explotació de la polarització i l’ansietat.4
2. Els Nous «Líders»: Influencers de Codi, Robocalls i la Infanteria dels Bots Incansables
Al bell mig d’aquest paradigma de l’addicció atomitzada i el flux informatiu incessant, la persistència de l’error humà i la biologia bàsica resultaven, a ulls dels moderns enginyers de campanya, una vulnerabilitat inacceptable i ineficient. Al cap i a la fi, els polítics humans i els seus portaveus de carn i ossos necessiten dormir, pateixen de crisis de consciència puntuals, exigeixen salaris fora de lloc i, ocasionalment i de manera perillosa, diuen la veritat per error o s’entrebanquen en debats en directe. La solució inevitable oferta pel mercat ha estat la introducció dels agents artificials avançats: influencers virtuals i bots generats per Intel·ligència Artificial.4 Aquests flamants avatars digitals, fonamentats en complexos Models de Llenguatge a Gran Escala (LLM per les seves sigles en anglès), s’erigeixen en els diplomàtics i persuasius definitius de la història de la democràcia moderna, explotant fins a les darreres conseqüències el fenomen psicològic de l’antropomorfització; l’usuari, desesperat per l’aïllament digital, sent la necessitat de connexió social i confia ingènuament en un rostre sintètic que ha estat programat específicament per simular una atenció personalitzada i inesgotable.4
Per entendre el salt de la tecnologia de consum a l’estratègia electoral, primer cal observar el triomf del capitalisme digital pur: personatges creats per ordinador, com l’aclamada Aitana López a Espanya —una influencer íntegrament generada per IA que acumula milions de seguidors i ingressos colossals protagonitzant fins i tot campanyes per marques com Guess a la revista Vogue 19—. Aquesta irrupció, on fins i tot la «model» declara a través dels seus desenvolupadors que aplaudeix l’ús de còpies digitals perquè «la perfecció s’edita» 20, demostra amb una claredat sagnant que el públic actual està perfectament disposat a idolatrar una línia de codi si aquesta satisfà els seus estàndards estètics i d’interacció. Aquesta dinàmica comercial s’ha importat a la política a través d’entitats com «Ashley», proclamada com la primera caller de campanya política al món basada completament en IA generativa.21 Ashley pot trucar a milers de nord-americans alhora, emular converses naturals, recordar punts del programa electoral i respondre objeccions, sense immutar-se ni perdre la paciència.21 L’avantatge tàctic és devastador: els agents d’IA operen 24 hores al dia, 7 dies a la setmana, adaptant-se dinàmicament i individualment, cosa que els converteix en «líders d’opinió» infinitament escalables i lliures de l’esgotament de les relacions parasocials.4
IA_De_la_Moda_a_la_Política
Ara bé, darrere d’aquests somriures sintètics i veus modulades, opera la infanteria pesada de la manipulació: els eixams automatitzats de bots. Si la funció de l’avatar és la connexió íntima, la dels bots és la logística del caos i la creació d’una falsa onada orgànica d’opinió.4 Aquests algoritmes s’encarreguen de publicar compulsivament milers de tuits, replicar narratives i, a nivells més avançats, inundar les plataformes amb l’anomenat slop: contingut brossa de baixa qualitat però altament viral generat per IA, l’únic propòsit del qual és ofegar la moderació humana i difuminar qualsevol distinció entre els fets objectius i la desinformació sistemàtica.4 Un recent estudi de la Paris School of Economics va evidenciar fins a quin punt operen aquestes forces ocultes, demostrant empíricament que el simple ús del fil recomanat algorítmicament (la pestanya «Per a tu») a la xarxa social X (anteriorment Twitter) arrossega inexorablement els usuaris cap a posicions polítiques més de dretes i conservadores.15 La màquina no és un receptacle neutre de debat públic; és un actor que empeny la massa cap a la radicalització, alimentant la fal·làcia que tots pensem el mateix.15 Per resumir aquesta descoratjadora derrota de l’argumentari biològic, observem l’anàlisi de rendiment següent, que destil·la com s’ha automatitzat l’eficàcia:
Taula 1: L’Eficiència de l’Engany (Comparativa Analítica sobre la Dimensió de l’Efectivitat Política) (Construcció basada en dades de models d’addicció i resposta de l’anàlisi base 4)
Dimensió d’Impacte
Agents Artificials (Influencers/Bots IA)
Portaveus Humans Tradicionals
Model Clàssic (Anuncis Unidireccionals)
Generació d’Intenció de Vot
Moderada a Alta. Extremadament eficaços gràcies a la capacitat d’adaptar el missatge en temps real a l’objecció de l’usuari, superant les defenses racionals que s’activen amb la publicitat directa.4
Extremadament Variable. Limitada pel carisma, la vulnerabilitat a l’escàndol, la fatiga del debat i un abast ràpidament decreixent quan el líder crema la seva imatge.4
Baixa. Generalment ineficaç a l’era digital, incapaç de reaccionar als dubtes dels electors ni de personalitzar-se més enllà de segments grollers.4
Capacitat d’Engagement
Molt Alta / Addictiva. Arquitectura d’aprenentatge profund dissenyada específicament per a la retenció, oferint disponibilitat contínua (24/7) i incentivant interaccions constants que fomenten la polarització emocional.4
Moderada a Baixa. Limitada pel simple fet de necessitar repòs, amb cicles de relació unidireccionals o retards de dies en respondre a un esdeveniment viral de les bases.4
Molt Baixa. Només ofereix espectacle passiu, incapaç de premiar l’atenció de l’usuari amb reconeixement algorítmic o reforç positiu immediat.4
Gestió i Recuperació de la Reputació
Molt Alta / Immediata. Resposta microscòpica a les crisis: monitoratge constant de xarxes que neutralitza atacs, propaga contranarratives massives en mil·lisegons i devora rumors maliciosos sense pietat.4
Desastrosament Lenta. Depèn de l’activació de gabinets de crisi tradicionals, comunicats de premsa matisats i rodes de premsa que arriben hores després que la narrativa destrueixi el candidat.4
Nul·la. El cartell fix i l’espot televisiu ja comprat no poden alterar el seu contingut per aturar l’incendi provocat per una filtració.4
Potencial de Personalització
Extrema / Quirúrgica. Emmotlla la construcció de la narrativa als interessos subjacents, biaixos confirmats i el nivell d’estrès emocional de cada microsegment analitzat.4
Molt Limitada. Un candidat humà no pot memoritzar ni emetre milers de posicions diferents simultàniament sense entrar en contradiccions evidents i autodestructives.4
Nul·la. Missatge estàtic de l’estil «Voti a X», que no resol la complexitat dels conflictes ideològics moderns.4
3. La Galeria de l’Absurd Global: Nova York, la Necromància a Tamil Nadu, Alemanya i la Sàtira a Catalunya
Arribats a aquest punt, algun esperit obstinadament escèptic podria concloure que tota aquesta hibridació tecnopolítica forma part d’una ficció acadèmica pròpia de la literatura d’anticipació de ciència-ficció, l’anomenada sci-fi. Per curar-se d’aquesta il·lusió de puresa democràtica, només cal donar un cop d’ull als recents esdeveniments electorals d’arreu del món per certificar que el present ja ha superat les nostres distopies més pessimistes, evidenciant que en els comicis de 2024, 2025 i 2026, l’objectiu no era convèncer a partir de realitats empíriques, sinó dissenyar l’al·lucinació més convincent possible.4
Examinem, com a primer cas d’estudi clínic, l’absolutament rocambolesca cursa per l’alcaldia de Nova York l’any 2025.1 El candidat Andrew Cuomo, en el seu desig incontrolable d’arraconar el candidat socialista Zohran Mamdani, no va escatimar en creativitat computacional. Va distribuir un vídeo fals generat per IA (un deepfake) profundament ofensiu, racista i islamòfob, on, a més d’incloure el seu rival menjant arròs amb les mans d’una manera barroera dissenyada per denigrar-lo, va intercalar imatges espúries d’homes negres suposadament cometent delictes i persones de dubtosa moralitat estètica que induïen una relació fal·laç amb el tràfic sexual i la criminalitat urbana.1 Encara que, seguint el manual del bon covard digital, la campanya va acabar suprimint-lo al·legant una hipotètica errada de difusió, el verí cognitiu ja estava subministrat a milers d’ulls de novaiorquesos per induir a la por a la degradació ciutadana. Per la seva banda, l’alcalde titular del moment, Eric Adams, que acabaria retirant-se, no només va jugar a esvair la frontera audiovisual creant vídeos catastròfics amb eines generatives on mostrava la pròpia ciutat de Nova York com una distopia en runes de guerra (un tret al peu monumental), sinó que va inundar la metròpoli amb trucades automàtiques o robocalls on la intel·ligència artificial clonava la seva veu parlant en mandarí, urdú o ídix amb la fluïdesa d’un erudit del segle XIX, esborrant qualsevol necessitat de competència o estudi lingüístic per impressionar les seves vibrants comunitats de votants.1
Al sud del subcontinent indi, concretament en la pugna apassionant de cara a les eleccions a l’Assemblea de l’estat de Tamil Nadu l’any 2026, la IA ha transcendit la mera manipulació lingüística per endinsar-se sense complexos en la teologia política i la necromància audiovisual.4 L’aclamat actor Joseph Vijay, ara líder i cabdill del partit Tamilaga Vettri Kazhagam (TVK) —la irrupció del qual ha esmicolat el bipartidisme ancestral gràcies a hordes de fans fidels 29—, ha encunyat un moviment de campanya magistral a través de l’ús sistemàtic de vídeos sintètics.5 En un d’ells, Vijay ressuscita hologràficament i literal a C.N. Annadurai, el reverenciat pare fundador del moviment dravídic, on l’avatar digital, entrenat perfectament per emular-ne les expressions i gestos històrics, exalta Vijay i el beneeix com el veritable i únic hereu de l’autèntica herència política de la regió.5 El partit al poder, el DMK, va emetre udols d’indignació condemnatori assenyalant aquesta pràctica com un «robatori emocional», ignorant la còmica asimetria d’haver estat ells mateixos els precursors de la moda l’any anterior en ressuscitar el seu propi antic líder M. Karunanidhi de la mateixa manera espectral.5 Amb la Comissió Electoral de l’Índia col·lapsada ordenant etiquetar desesperadament els continguts com a «Generat per IA» i abaixant fins a 11.000 publicacions per violacions digitals en hores 27, l’estat indi demostra que quan el carisma s’acaba, sempre pots reprogramar un fantasma que tingui més credibilitat popular.
Però aquesta toxicitat creativa no és patrimoni exclusiu de les Amèriques o d’Àsia. L’extrema dreta ha trobat a Europa, i específicament a Alemanya, el laboratori de proves idoni per difondre fòbies amb filtres embellidors i contingut viralitzat. En l’endèmic i maratonià cicle electoral alemany que condueix a les eleccions extraordinàries del 2025, el partit ultradretà AfD (Alternativa per a Alemanya) s’ha coronat amb força asfixiant gràcies a plataformes com TikTok, on assoleixen el fervor de gairebé un 40% del consum diari entre joves de 14 a 29 anys.2 La seva líder, Alice Weidel, inunda les pantalles del jovent polaritzat amb continguts i missatges reduccionistes combinats amb deepfakes esgarrifosament bucòlics. Les seves campanyes sovint juxtaposen un infantil nadó ros amb els ulls blaus i lluentons nadalencs, davant d’imatges massives d’hordes d’homes joves forans de color generats íntegrament per algoritmes intel·ligents per tal d’alimentar i destil·lar gràficament la narrativa xenòfoba de la invasió cultural.3 Aquest tipus de pràctiques evidencien el que apunten investigadors de la Universitat d’Amsterdam: la intel·ligència generativa és extremadament ràpida oferint material altament emotiu que connecta els prejudicis viscerals directament al nucli del discurs nativista de l’extrema dreta sense les complexes limitacions del que passa realment a peu de carrer.3
A Catalunya, en amb un to lleugerament menys tenebrós però igual de pertorbador, el fenomen s’alimenta de la secular i venerable tradició autòctona de la sàtira descarnada. A l’ecosistema mediàtic on clàssics immortals com Polònia de TV3 han actuat durant dues dècades de termòstat i vàlvula d’escapament nacional mitjançant actors amb pròtesis de làtex 33, els codis estan patint un trasplantament accelerat cap a la generació artificial que ho difumina tot. Col·lectius com «United Unknown» 6, autodeclarats com una «guerrilla visual», han portat el muntatge satíric a graus d’hiperrealisme desconcertants. Des dels seus impressionants deepfakes mostrant abraçades nadalenques entre enemics institucionals irreconciliables, fins a l’estrafolària visió de figures clau com l’expresident Carles Puigdemont enfundat pulcrament en un uniforme de Mosso d’Esquadra durant el seu fugaç retorn, o representacions dels mandataris europeus i del Govern actuant d’estrelles de música «trap» o embadalits a la Movida Madrileña.7 L’humor generatiu ha esborrat el traç gruixut del maquillador per injectar models de xarxes generatives antagòniques (GAN). Aquestes paròdies, tot i concebre’s amb voluntat hilarant i crítica, tenen l’insidiós efecte col·lateral de normalitzar la postveritat audiovisual entre el gran públic i saturar de desinformació les mentes menys capacitades tecnològicament. La sàtira que abans despullava el poder, ara simplement demostra com de fàcil resultarà suplantar-lo.
4. Neuropolítica i «Hacking» Cognitiu: El Cervell Votant com a Codi Obert
La ingenuïtat compassiva de creure que la persuasió humana en èpoques electorals es limita a la confrontació d’arguments teòrics o promeses econòmiques en programes emesos en prime time es desfà, ràpida i dolorosament, davant l’allau d’evidència del que la literatura científica ara denomina el «hacking» cognitiu. Ja no estem davant del simple acte de convèncer a través d’una pantalla amb dialèctica eficient, sinó de penetrar i alterar subreptíciament els patrons neuronals subjacents que governen l’avaluació emocional, operant mil·lisegons abans que l’escorça prefrontal tingui la mínima oportunitat de destil·lar i formular un judici lògic o racional conscient.4 Benvinguts a l’era tètrica de la neuropolítica, un ecosistema analític on el cervell de l’elector i el funcionament de les seves sinapsis ja no són els estimats i nobles destinataris finals d’un missatge humanista, sinó la crua i miserable matèria primera de la mineria algorítmica.
Els avenços trepidants de la neurociència cognitiva, alimentats pel desplegament de tecnologies mèdiques com les espectroscòpies d’infraroig proper (fNIRS), les ressonàncies magnètiques funcionals (fMRI) i les electroencefalografies avançades (EEG), han dotat els gabinets dels candidats contemporanis amb eines de comprensió pràcticament omniscients sobre la resposta als estímuls polítics.4 El passat s’uneix amb el futur amb una celeritat pasmosa; un clàssic, encara que distòpic, exemple de referència d’aquest fenomen ja es va donar durant la campanya presidencial d’Enrique Peña Nieto a Mèxic.43 En la coneguda com a campanya del PRI el 2012 i subsegüents esdeveniments recents de cartells digitals, s’emprava cartelleria publicitària al centre de la Ciutat de Mèxic que no només emetia el missatge del candidat, sinó que amagava lents i tecnologies de reconeixement integrades i alimentades amb programari per capturar de manera inadvertida les microexpressions facials de milers de vianants.43 L’algoritme llegia respostes fisiològiques pures i impol·lutes, tals com felicitat, por, sorpresa o disgust, creant un perfil biomètric i biofeedback en temps real.43 Aquesta capacitat d’escaneig va permetre ajustar iterativament les tonalitats dels anuncis a la freqüència que estimulés de manera òptima la ressonància afectiva massiva. Tal com indicaven amb preocupació certs acadèmics, com el psicòleg Russell Poldrack de la Universitat d’Stanford, aquests models mercantils juguen a explotar la tendència dels usuaris a considerar els processos físics cerebrals com a quelcom molt més inqüestionable que les simples accions racionals o comportamentals pures.44
Amb l’aplicació d’intel·ligència artificial, aquest escaneig i modelatge de la neuropolítica ascendeix a una escala aterridora en on els algoritmes d’aprenentatge automàtic (com, segons un estudi rellevant, els mètodes com ara el LightGBM 40) són capaços de traduir com reaccionen certes estructures vitals cerebrals (com l’escorça prefrontal dorsolateral i la ventromedial) davant les figures del lideratge polític i, d’aquesta manera, realitzar prediccions gairebé perfectes del votant d’amagat.40 De fet, estem arribant a extrems dignes del determinisme absolut. Investigadors de la mateixa Universitat de Stanford han revelat la troballa estupefaent que un simple sistema algorítmic dotat d’intel·ligència artificial pot classificar o estimar prèviament l’orientació ideològica i política d’un individu humà processant simplement l’estructura de les fotografies de la seva cara (extretes de perfils de webs de cites o altres entorns oberts de manera asimètrica), aconseguint encertar a nivells de precisió esgarrifosos del voltant del 72%.45 Els trets, les asimetries i el micro-posicionament de la musculatura evidencien qui porta de sèrie l’ansietat o qui porta de sèrie la confiança; allà on un votant clàssic mentiria irremeiablement en una enquesta electoral al sortir d’una cabina o per vergonya social, el seu rostre sotmès a les xarxes neuronals el delata de forma crua i inexorable.45
L’estudi constant i les analítiques cerebrals fetes mitjançant fMRI revelen l’arrel orgànica de l’anomenada era de la polarització.42 Quan persones amb biaixos ideològics contraposats miren clips de vídeo idèntics sobre polítiques d’immigració o retòrica excloent, gran part de l’activitat cerebral base (visual i auditiva) es manté en harmonia compartida.42 Malgrat això, les estructures clau com ara l’escorça prefrontal dorsomedial pateixen autèntiques fractures i ramificacions d’interès diametralment oposades al moment mateix d’identificar en el text o l’àudio elements que l’algoritme de la campanya ja sap dissenyar minuciosament: el llenguatge del risc, la semàntica de l’amenaça tribal i les paraules profundament morals com «traïció».42 D’aquesta manera, els dissenyadors d’IA emmarquen vídeos per colpejar repetidament l’estructura nerviosa, no només persuadint sinó causant respostes defensives biològiques que s’acaben traduint per un impuls visceral de protecció, on el sentit del vot s’equipara al sentit instintiu de l’autoconservació evolutiva.
El gran cop final a l’il·lustre lliure albir no recau, per tant, sobre aquestes pràctiques en solitari, sinó per allò que s’anomena la insidiosa tendència de l'»automaña».4 Atès l’estrès tecnològic on l’espècie habita actualment, els éssers humans estan abocats de forma innata a confiar exageradament en la superioritat deductiva dels seus sistemes informàtics i els chatbots, que per una altra part mostren nivells brutals de precisió en tasques quotidianes irrellevants. Quan se’ls exigeix qüestionar missatges de polítiques complexes o avaluar el rumb d’un país sencer, la gran majoria dels electors defuig la càrrega cognitiva, i delega amb joia la seva raonabilitat als motors predictius dels feeds i dels aparells electrònics, causant, literalment, una pèrdua sostinguda del pensament analític, la metacognició, i preparant el cos humà col·lectiu per consumir la distopia on l’esclavitud neuroquímica s’abraça desacomplexadament.
5. El Camp de Batalla Regulador: La Il·lusió dels Drets Humans Europeus vs. L’Harmonia Estatal Asiàtica
Davant la monumental escalada d’aquest paisatge orwellià dotat d’aprenentatge profund generatiu, algoritmes lectors de la mind, ressureccions i influenciadors amb complex de franctirador, la comunitat internacional i les superpotències legals i constitucionals s’enfronten a una tessitura on quedar atònits no és cap excusa de govern.4 No obstant això, observar com han respost al desenvolupament d’aquestes armes és potser el component més cínic d’aquesta metamorfosi global, ja que el panorama actual no presenta lleis compartides, sinó més aviat un camp minant i marcat de fronteres, que reflecteix l’esvoranc de les diferents cosmologies socials entre el món Occidental i la poderosa visió hegemònica a l’Àsia en referència a la funció de la relació de submissió entre el sistema tecno-corporatiu, l’individu fràgil, i la figura paternal de l’Estat modern.4 Hem esdevingut finalment protagonistes de les grans, anunciades i de vegades temudes «guerres tecnològiques d’ideologia», o tech wars geopolítiques on el control es baralla colzades amb la innovació de capital lliure.4
A la banda esquerrana del fòrum, la malenconiosa, venerable però normativament elefantíaca Unió Europea navega en aquest mar digital abraçant el pes insuportable de la seva mil·lenària i pesada tradició humanística. Guiat pels antics manaments centrats en el ciutadà o els presumptes principis il·lustrats, el gran bloc europeu s’escarrassa en dictar lleis prolixes dissenyades —almenys sobre el paper de la gran retòrica al Parlament a Estrasburg— per salvaguardar l’anhelada sobirania i dignitat humana que els bots assalten impunement. Les seves apostes inclouen la mundialment exportada arquitectura restrictiva del Reglament General de Protecció de Dades (GDPR/RGPD) o l’acabada de llançar Llei d’Intel·ligència Artificial (l’AI Act).4 Amb l’AI Act, Brussel·les assumeix sense embuts que la utilització del codi de dades orientat per modular ideologia i influir sobre l’elector i campanyes electorals esdevé indubtablement una praxi catalogada com de «Risc Extrem» o sistema d'»alt risc» en nom de preservar processos on suposadament, hi queda decisió autònoma.4 En l’heroic cant de cigne burocràtic, a Occident s’invoquen figures filosòfiques vaporoses a cop d’esmenes i tribunals legals, reclamant el «Dret a la llibertat cognitiva» o demanant multes quantioses quan els bots de Cambridge Analytica amaguen missatges foscos. Confien encegats que col·locant infinitat d’etiquetes incomprensibles d’advertiment o generant requeriments massius per traçar procediments dels proveïdors del programari s’aturarà la fam algorítmica.
Al costat oposat del ring i mostrant una superioritat empírica temible a nivell d’eficiència es destil·la el pragmàtic model de l’Àsia, estandarditzat sense ruboritzar-se pel vertigen de la poderosa Xina i el Partit Comunista Xinès. Al centre de la visió de la Xina contemporània, la llibertat humana individual és quelcom secundari, potser un obstacle feixuc en el grandiloqüent pla de garantir sense interrupcions una harmonia eterna, una seguretat pública inexpugnable i una «sobirania digital» purament inqüestionable d’interessos patris generals i de poder consolidat sobre la dissidència.4 L’estabilitat i el blindatge estatal dominen qualsevol llei nacional promulgada de control d’extracció d’informació de ciutadans (tipus la Personal Information Protection Law, o PIPL). La veritable magnitud no recau en voler tapar les aplicacions d’intel·ligència artificial com farien amb una tirita els reguladors occidentals, sinó utilitzant sistemàticament la IA i desplegant-la amb l’Estat per dur a terme una vigilància d’opinió social omnipresent i una estratègia contínua de fabricació de consens nacional.4 El mecanisme flagrant on l’Estat xinès assigna al seu col·lectiu un ominós i transparent Sistema de Crèdit Social 4, on una matriu tecnològica dotada d’IA, sensors massius de reconeixement facial i traçabilitat diària processa actes banals, no té equivalència en cinisme estructural. Des de comprar menjar no autoritzat o llançar deixalles, passant per creuar una llum de tràfic en vermell 54, totes les faltes civils resten els punts del crèdit cívic pre-assignat, negant per obra i art de l’algoritme la possibilitat, de vegades de comprar tiquets d’autobús o adquirir cases. En política governamental, aquí la IA difon estètiques plenes d’inabastable «bellesa suau i perfecció ideològica», ofegant sense llàgrimes el discurs incòmode en un oceà controlat i amorf on el totalitarisme de control somriu pacientment darrere un càmera.
Per entendre aquesta profunda cicatriu mundial i dissecar la fractura on Occident escriu formularis inútils de consentiment per sobreviure a una allau publicitària programada mentre Àsia optimitza els seus ciutadans directament cap a l’utopia orwelliana amb recompenses conductuals, ens trobem en el quadre analític decisiu del segle actual:
Taula 2: Models Ortodoxos Globals sobre l’Aplicació en la Governança de les Masses Sintètiques (Reconstrucció i contrast d’atributs teòrics fonamentats de l’informe base analitzat i derivats 4)
Característica Fonamental
L’Aproximació Occidental (Unió Europea com a pal de paller)
L’Hegemonia de l’Extrem Orient Asiàtic (Sotmès als vectors del lideratge Xinès)
Punt d’Ancoratge Filosòfic
Santificació del subjecte i de la individualitat inalienable. Elevació i exaltació constant del principi protector dels drets inqüestionables i sobirans i de l’agència inexpugnable pròpia del ciutadà lliure a decidir sense coercions fosques.4
Preeminència i glorificació Col·lectiva. Desig insuperable de maximitzar sense reserves qualsevol variable que fomenti directament una indiscutida estabilitat pública, prioritat suprema que subordina els anhels privats d’individus fràgils per la pervivència del domini estatal segur.4
Propòsit Manifest del Control Regulador
Guerra asimètrica contra els perills sistèmics: Intent agònic, potser innocentment poètic, per aixecar dics que protegeixin sense èxit la dignitat, el curs regular i obert d’unes democràcies transparents basades en la voluntat lliure respecte els bots corporatius.4
Aprofitament Actiu en funció del Poder Unitari i Establert: Convertir i sotmetre les grans infraestructures i tecnologies a eines definitives a gran escala que reafirmin estructuralment i modelin per inducció l’opinió social per eliminar l’antagonisme dissident intern de forma invisible i permanent.4
Visió Constitutiva del Dret a la Privacitat Personal
Aprovada i considerada absolutament com un sagrat Dret Humà Fonamental, la gran línia d’última resistència per al reducte intern del cervell.4
Percebuda fonamentalment com una Eina Instrumental perfectament elàstica, subordinada al disseny social i fàcilment anul·lable quan s’encén la sagrada clàusula d’escollir harmonia comunitària i seguretat nacional per damunt d’estorbats particulars o queixes.4
Classificació Penal dels Ecosistemes Polítics
Etiquetats com un sistema o procés evidentment d’«Alt Risc Exponencial», la qual cosa implica haver de sotmetre les companyies tecnològiques a processos interminables d’exigència on és preceptiu mostrar codis o la introducció indispensable de mediació humana vinculant al bucle algorítmic.4
Entesos sense la necessitat de frens i catalogats com a Sistemes Integradors Estratègics de gran rellevància; motors sense els quals les grans polítiques per crear una realitat coherent nacional (des d’assignació d’estatus cívic a càstig ciutadà via algoritmes d’aprenentatge del crèdit social) perdrien la seva implacable eficiència coercitiva i docilitzant.4
Al final d’aquest dantesc camp de batalles, resulta previsible constatar amb ironia que el dret europeu pot esgrimir infinites normatives sota conceptes com la Llei dels Serveis Digitals o la IA, i els països fragmentats d’escoles neoliberals com els Estats Units juguen frenèticament al campi qui pugui on cada lobi comercial fa la seva pròpia frontera sota guerres culturals o tecnològiques, prement simplement per fer guany econòmic salvatge als Estats.4 Finalment, el cor de la nostra debilitat consisteix en haver de regular l’enverinament cibernètic dels pobles a un ritme exasperadament burocràtic, mentre que en el pol oposat i sota les elits asiàtiques més tecnocràtiques l’emissor no pateix traves ni ètiques clàssiques; els autòcrates del demà gaudeixen amb fervor del disseny pur, del desenvolupament continu de models capaços d’apropiar-se l’opinió o la dignitat mitjançant l’escut infal·lible d’una realitat calculada.
6. Codi en Llauna i Alcaldes Cibernètics: Arribaran els Robots Humanoides a Governar-nos?
Si la persuasió algorítmica ja s’ha infiltrat completament en la nostra escorça cerebral, dotar el codi d’un envoltori físic —o directament atorgar-li un càrrec— era, indubtablement, el següent pas evolutiu de la sàtira democràtica. Els robots humanoides han irromput a l’esfera sociopolítica abandonant els vells relats de ciència-ficció per convertir-se en les noves estrelles mediàtiques de les cimeres internacionals de més alt nivell. En tenim un exemple gloriós i estrambòtic amb la famosa robot Sophia, que no només va aconseguir rebre legalment la ciutadania plena de l’Aràbia Saudita l’any 2017, sinó que la burocràcia mundial la va premiar nomenant-la la primera «Campiona d’Innovació» del Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD). I l’espectacle diplomàtic transcendeix l’Orient Mitjà; recentment, els mateixos salons de la Casa Blanca han acollit el robot humanoide Figure 03 recitant discursos d’obertura a la cimera convocada per la primera dama. Més a prop de casa nostra, les recents edicions del Mobile World Congress (MWC) a Barcelona no han estat alienes a la tendència, amb humanoides acaparant flaixos i robant l’atenció i el protagonisme a les mateixes autoritats reials i presidencials que inauguraven els pavellons. De moment, en aquest circuit d’elit, els humanoides operen com a inofensius i somrients assessors de cartró pedra; relacions públiques dissenyades per transmetre una il·lusió de progrés institucional inqüestionable.
Ara bé, el veritable interrogant és si aquestes andròmines saltaran del protocol a les paperetes electorals. En termes estrictament jurídics, els sistemes polítics contemporanis de les velles democràcies exigeixen tossudament que la responsabilitat civil i penal recaigui sobre una persona física, fet que fa inviable registrar una intel·ligència artificial com a candidata formal.56 Tot i així, on hi ha una llei decimonònica, hi ha un expert en màrqueting disposat a fer-hi un forat. L’estratègia emergent no és que la màquina es presenti per si sola, sinó degradar l’humà al trist però còmode paper de simple «titella d’execució». Un assaig d’aquesta tragicomèdia es va donar durant les eleccions municipals de 2024 a Cheyenne, la capital de l’estat de Wyoming als Estats Units. Allí, el candidat Víctor Miller va intentar concórrer prometent explícitament que la gestió municipal aniria a càrrec d’un bot personalitzat anomenat VIC (Virtual Integrated Citizen). Miller s’autoproclamava sense pudor el «primer delegat lligat racionalment», prometent cedir el 100% de les decisions executives i pressupostàries a l’algorisme, limitant-se ell a ser únicament l’enllaç de carn i ossos que rubricaria burocràticament els documents per pur compliment de la norma constitucional. Encara que Miller va perdre rotundament els comicis i la seva aventura va encendre debats de l’administració electoral local, el precedent mental de delegar tota consciència de gestió pública a una eina de processament de dades ja està formalment inaugurat.
De manera paral·lela, i des d’altres latituds d’innovació democràtica, iniciatives com la de la candidata virtual Gaitana il·lustren que el futur no requereix forçosament un robot caminant; l’IA pot esdevenir simplement la interfície política definitiva.56 Ens prometen un lideratge sense vicis, sense estira-i-arronses personals, on la màquina recull el clam del poble i el tradueix fredament en projectes legislatius asèptics. Arribar a veure humanoides cenyits amb bandes presidencials podria semblar avui un excés de fantasia distòpica, però la hibridació tàctica ja ens governa de facto. De fet, en un ecosistema on triomfem celebrant discursos polítics redactats exclusivament per agències o ChatGPT i llegits de forma mecànica a través d’un teleprompter, votar un algoritme processat i emès mitjançant el suport físic i silenciós d’un ésser humà resignat a ser-ne només la «bateria viva» s’acosta més a un canvi de nomenclatura que a una autèntica revolució. La ironia sagnant del cicle és manifesta: després de passar dècades queixant-nos que els nostres líders humans actuen de forma robòtica, calculadora i distant, l’avenç tecnològic ens ha obert les portes per, senzillament, estalviar-nos l’intermediari i votar l’electrodomèstic amb totes les garanties.
Robot Diplomacy Versus Local Politics
7. Conclusions: La Democràcia en Temps de «Slop» i l’Extinció de la Metacognició
L’exercici apassionat, analític i sense concessions elaborat i sotmès als escrutinis de la comunitat acadèmica durant aquesta revisió ha constatat quelcom infinitament pitjor que els auguris premonitoris apocalíptics d’aquells vells novel·listes clàssics. Estem sentenciats no a ser extingits mitjançant grans flotes robòtiques en forma de Terminators exterminant humans i el·liminant grans urbs físiques, sinó essent esborrats cognitivament a través de somriures impecables de creadors o agents interactius generatius emesos des de panells tàctils colorits dissenyats específicament per anular les capacitats o resistències mentals i aprofitar-se de les esquerdes anatòmiques fonamentals de la mateixa neurologia dels sapiens.
El paradigma on es confrontaven candidats mitjançant paraules, dades i idees econòmiques racionals publicades o trameses al si del teixit democràtic o ciutadà en els llunyans inicis del segle XX —malgrat els excessos dels relacions públiques com el famós pioner manipulador Edward Bernays— mantenia l’últim romanent utòpic i noble que exigia a l’emissor convèncer les multituds.4 En conseqüència d’això, l’individu podia escollir rebutjar el model.4 Ara bé, l’electorat actual i massiu que pateix la desraó, no només navega entre campanyes dutes a terme per la mecànica implacable i contínua que exerceixen els chatbots4; tampoc els resulta gaire necessari el pensament crític d’escepticisme en un territori saturat de desinformacions, sàtires hiperrealistes plenes d’absurd que suplanten completament i esfereïdorament els models institucionals o fins i tot quan grans referents històrics del passat reneixen per aprovar projectes des d’uns models de pixels d’aprenentatge. Quan l’algoritme assoleix l’omnisciència pel coneixement exhaustiu i diari a través d’escàners neuropolítics, o modela completament el trànsit d’un elector del Twitter fins radicalitzar-lo mitjançant la mera imposició constant del model que fomenta por a minories des de feeds que arrosseguen o distorsionen la posició de referència cap a les extremes dretes i de tendència autoritària i paranoica, parlar encara feliçment de sobirania humana només constitueix pur cinisme acadèmic.
Al llarg del temps, hem anat erigint estructures globals hipertecnificades on tot allò que és pervers —lawful but awful, legal tot i que profundament repugnant i immoral— gaudeix d’incontables facilitats pel triomf al ràting de l’audiència fragmentada en atomitzacions de la societat actual.4 Mentre algunes fraccions o comunitats burocràtiques d’Occident cerquen amagar-se darrere dels lents decrets jurídics, països autocràtics i corporacions immenses que ni responen als Estats de drets es regeixen simplement com els únics garants d’aquesta metamorfosi neuropolítica en forma de maquinària, fent dels prejudicis biològics de masses o confirmacions mentals meres fraccions i monedes de canvi financer, colpejant per treure’n guanys electorals com ho faria la picada de droga d’un addicte als jocs. Si el ciutadà d’aquest nou ordre post-tecnològic opta per seguir el curs establert, confiant ciegament i reduint les ganes i el treball exigent de l’anàlisi crític en pro del gran miratge còmode que les màquines fan molt menys carregosa i feixuga la seva avaluació de l’entorn 4, caldrà aleshores constatar l’hora trista i dolorosa de l’extinció o la caducitat efectiva de l’il·lustre projecte que va forjar l’edat de la raó per la humanitat en general. La clau de qualsevol intent de salvació futura resideix avui en la renúncia rotunda i taxativa d’aquesta «desvinculació cognitiva», l’abandonament actiu del gaudi infinit generat pel subministrament perpetu del dopatge algorítmic basat en imatges fàcils, i en recordar per què vam voler un cop dissenyar ordinadors si finalment havíem d’aprendre a ser enganyats, controlats, seduïts o conduïts alegrement als tribunals governamentals per les nostres pantalles reflectants. El vertader acte de subversió política moderna és la recuperació de l’avorriment de llegir el programa extens d’un polític humà al paper sense una notificació fluorescent que ens recordi o exigeixi el nostre ritme cardíac accelerat per l’alarma generada o ressuscitada per la intel·ligència d’un núvol o codi programador llunyà.
Debat.IA. El_hackeig_biològic_de_la_democràcia
8. Crida a l’Acció (CTA)
Arribats a les acaballes i conclusions definitives d’aquest exigent repàs a les catacumbes analítiques de la història de l’engany modern i digitalitzat, vostè s’enfronta, i hauria d’adonar-se sense enganyar-se més, a la constatació irònica final d’aquesta crònica extensa: la lectura d’aquest text, segurament ha alimentat i perfeccionat alguns paràmetres i mètodes d’extracció de les granjes de control tecnològic de manera irremeiable i inexacta que ja saben perfilar com han variat els escàners o els polsos de recollida de dades o el recorregut ocular per processar d’una vegada el significat exacte que està adquirint l’elector globalitzat. L’algoritme, possiblement, en finalitzar el tram de desplaçament a la plataforma WordPress sobre el seu dispositiu de darrera generació que monitora temps, està decidint preparar sense complexos una recomanació esbiaixada basada en models o newsletters que confirmaran els escrúpols distòpics aquí relatats. Així, el biofeedback silenciós continua la roda eterna que ni vostè ni ningú aconsegueix posar mai en suspens al món actual.15
Per tot això, ja que no li resulta factible defugir directament de ser una simple variable matemàtica, i una crua xifra estadística processable convertida o reduïda al simple paper d’addicte al parc neuropolític on el govern dels humans per agents sintètics imposarà sempre narratives falses d’històries fantàstiques sobre la realitat empírica de campanyes amb profunds interessos hegemònics partidistes; almenys actueu com un engrenatge rebel a punt per a aturar l’homogeneïtzació i el control dels fets.4Compartiu urgentment i decididament aquest extens informe analític de profunditat amb els vostres espais de treball a la comunitat tancada als canals o plataformes on habitin de ple les respostes polaritzants. Aneu directament sota d’aquest mateix article per incloure els vostres propis comentaris vitals i reflexions crítiques per sacsejar l’hegemonia en curs (encara que sigui per comprovar un trist cop que queden rastres o ecos vitals autènticament orgànics incapaços d’haver estat clonats i fabricats massivament des d’una central virtual a prop o lluny de Nova York i Tamil Nadu o per agents i bots programables descontrolats difonent imatges de polítics d’IA catalans que pretenien emprar sàtires hiperbòliques sota filtres i edicions irreconeixibles a l’humà que no domini l’entorn 1).
Sobretot, en futures visites a col·legis o debats electorals televisats, recordeu fer sempre l’exercici de parar l’acció, la reflexió immediata automàtica abans del clic seductor d’un post recomanat irònic: qüestionar qui emet l’últim clam polític de denigració abans que es destil·lin sense remei més onades d’esquemes per reduir completament qualsevol traça o escletxa on amagar l’autenticitat intel·ligent del cervell. Subscriviu-vos a formularis independents si preteneu sobreviure mentalment sencer en front de la invasió diària que fa esborrar finalment, un a un i pas a pas, les decisions racionals d’aquest, en gran part irònicament cínic, present on regnen sobirans el deepfake o les tecnologies del «hacking» silenciós cognitiu sobre la matèria biològica. Defensi amb ungles, dents o tecles, una petita ànima analítica i humana o metacognitiva; l’algoritme guanyarà segurament però sempre podem resistir llegint els fets fins la victòria letal i sintètica contra el darrer humà despistat al mig d’aquestes línies textuals que l’addicte no entendria ni a la de tres al perdre capacitat d’atenció, de sentit o paciència al model.
Ceuta 2026: la instrumentalització per eixam i el «hacking» cognitiu a la frontera sud d’Europa
Crisi_Híbrida_de_Ceuta_2026
INFO_IA_La_sentència_que_va_desbordar_Ceuta
La crisi fronterera de Ceuta de l’estiu de 2026 és la consumació pràctica d’aquest «parc d’atraccions neurològic» descrit per Marc Santboià, on el funcionament de la democràcia i l’estat de dret es hackegen a través d’una sofisticada «instrumentalització per eixam» algorísmica. L’origen del fenomen és purament neuropolític: un text tècnic d’estricta jurisprudència garantista —la Sentència 814/2026 del Tribunal Supremo espanyol sobre les devolucions en calent pel medi marítim— va ser extret del seu context legal i simplificat deliberadament per la infoesfera nord-africana, difonent de manera viral el relat que Espanya no tenia capacitat legal d’expulsar els qui arribessin a nado. Aquesta desinformació va deslligar un bucle d’esperança que va empènyer desenes de milers de joves a llançar-se al mar, sent utilitzats asimètricament com a vectors de pressió física en la «zona grisa» sota el paraigua de la «negació plausible» estatal.
L’eixam va operar de manera multiplataforma amb una segmentació altament operativa: Facebook va funcionar com a aparador de captació comercial on es venien llanxes i es creaven quadrilles; Instagram i TikTok van catalitzar l’emoció visual generacional —orquestrada en gran part mitjançant pràctiques d’astroturfing amb comptes falsos de recent creació que clonaven textos en japonès del Vogue World per burlar els algoritmes de recomanació—; i WhatsApp i Telegram es van convertir en els veritables centres de planificació tàctica on es votaven rutes encriptades de Google Maps i es coordinaven bitllets ferroviaris de l’operadora ONCF, concentrant el 40,7% dels seus missatges de matinada per eludir el rastreig policial.
Basant-nos en les fonts de l’estudi, aquesta és la llista dels influencers reals i els identificadors digitals (grups, perfils, etiquetes i tècniques d’evasió) que es van utilitzar durant la crisi de Ceuta del 2026, així com la funció operativa que va tenir cadascun d’ells: 1. Influencers i perfils rellevants – Youssef Belhaissi ([Al Aoula]): Presentador estrella de la cadena de televisió estatal pública marroquina Al Aoula, amb un perfil de Facebook de més d’1,3 milions de seguidors. Funció: Va actuar com un legitimador clau del bulo. Va ser un dels primers a difondre el missatge tergiversat sobre la sentència del Tribunal Suprem espanyol que afirmava falsament que no es farien devolucions immediates. En ser un personatge públic de gran influència i en no ser censurat per l’estat marroquí, va atorgar validesa i credibilitat massiva a la desinformació. – Jove creador de vídeos marroquí (influencer real de més de 100.000 seguidors): Un influencer real, possiblement menor d’edat, detectat a Instagram i TikTok. Funció: Va actuar com un reclutador actiu. Oferia al seu públic un servei de transport de bus totalment gratuït cap a la frontera de Castillejos (Fnideq) a canvi que es subscrivissin a les seves diferents plataformes digitals, aprofitant la crida del 15 d’agost per créixer comercialment. 2. Identificadors de grups i xarxes privades – «haraga mrc» (etiqueta/canal): Denominació utilitzada per etiquetar canals privats de missatgeria nascuts a TikTok i WhatsApp, provinent del terme nord-africà harraga (els qui creuen fronteres de manera irregular). Funció: Servia de canal d’invitació per a joves interessats a participar en la mobilització del 15 d’agost de 2026, coordinant com a punt de trobada la localitat marroquina de Castillejos. – «jóvenes de Castillejos Ceuta» / Falsos taulers d’ocupació: Grups de Facebook tancats i l’anomenat «tauler per trobar feina» que van sorgir després de tancar-se els grans grups públics. Funció:Estructura de camuflatge. Van ser creats per les xarxes de tràfic de persones per ocultar-se de la policia digital. Sota l’aparença de plataformes de cerca de feina, coordinaven la mobilització física «en primera persona» i organitzaven el viatge de forma clandestina. – «Discord» (Grup fundacional del moviment GenZ212): Servidor de Discord creat el setembre de 2025 a conseqüència d’un greu cas de negligència mèdica a l’hospital d’Agadir. Funció: Servia com a plataforma organitzativa original. Va centralitzar la frustració de la Generació Z marroquina per protestar contra la precarietat de la sanitat i l’atur, connectant posteriorment amb la desesperació que va propiciar el desig massiu de migrar (Harraga). 3. Etiquetes i codis d’evasió algorísmica – «Vogue World 2025» / Textos en japonès (mencions a BTS i Doja Cat): Textos descriptius sense cap relació amb la frontera, afegits als peus de foto i descripcions dels vídeos de la convocatòria del 15 d’agost. Funció:Evasió de l’algorisme de seguretat. En camuflar els continguts amb metadades i hashtags d’un esdeveniment de moda global o de cultura pop asiàtica, aconseguien que els algorismes de detecció i moderació de TikTok i Instagram no bloquegessin els vídeos, permetent-los sumar milions de visualitzacions i simular un moviment ciutadà real (astroturfing). – «FENIDG CEUTA», «Fnideq», «haraga» i «spanish»: Etiquetes geolocalitzades i de temàtica migratoria utilitzades a Instagram i TikTok. Funció:Focalització i identitat generacional. Eren usades pels joves per superposar-les a les seves pròpies fotos al costat de captures de la sentència o de la data «15 d’agost de 2026», creant un efecte de grup i un sentiment de pertinença al moviment. – «15/08/2026», «15/08» i «al-ajma» (la ofensiva): Codis numèrics i text en àrab disseminats per les xarxes. Funció:Senyalització tàctica. Servien per fixar la data del nou intent massiu coordinat i esquivar la vigilància automatitzada en substituir paraules més explícites. – «#FreeCeuta» i «Make Ceuta Morocco again»: Campanyes de hashtags impulsades a la xarxa social X (Twitter). Funció:Polarització i desestabilització geopolítica externa. Van ser activats i amplificats per perfils de propaganda prorrusa, grups nord-americans MAGA/QAnon i comptes falsos vinculats a serveis d’intel·ligència estrangers per alimentar el discurs de «l’invasió armada» a Europa i forçar respostes polítiques tenses a nivell internacional. *Interferències geopolítiques externes: S’ha comprovat que clústeres de desinformació externs a la xarxa X (Twitter) i Telegram —incloent-hi des de comptes de propaganda prorrusa fins a grups conspracionistes MAGA/QAnon o perfils que es feien passar de manera fictícia per l’intel·ligència israeliana— van orquestrar una campanya massiva d’amplificació de hashtags com #FreeCeuta per alimentar la polarització interna a Europa.
Finalment, aquest esdeveniment exemplifica a la perfecció «el camp de batalla regulador» europeu: davant l’absència d’una ciberintel·ligència preventiva per part de l’Estat espanyol, la reacció física va ser desplegar una arquitectura hostil de barreres flotants i xarxes per a redefinir artificialment el límit fronterer, mentre que la resposta digital va obligar a la Comissió Europea a pressionar Meta i TikTok perquè activessin mecanismes de crisi per monitoritzar i retirar continguts, forçant debats sobre la col·laboració de les plataformes i els límits legals de la retirada de continguts per no incórrer en una censura de la llibertat d’expressió o en una vulneració dels drets humans. El ciutadà d’aquesta democràcia atomitzada ja no és només un espectador connectat, sinó la mateixa matèria primera d’un algoritme geopolític que converteix les frustracions socials en forces de xoc demogràfiques contra les fronteres nacionals.
En anglès (per a major abast algorítmic): #PoliticalMarketing #AIinPolitics #CyberPolitics #DigitalDemocracy
*Nota de la redacció: Aquest article ha estat documentat, estructurat i redactat amb l’assistència d’eines d’Intel·ligència Artificial (models de recerca avançada i generació de text). Cap bot ha estat maltractat ni manipulat cognitivament durant el procés de creació. La supervisió, el to irònic i el criteri analític continuen sent, almenys de moment, una responsabilitat estrictament humana.
Tamil Nadu News Today | DMK Launches AI Portal To Crowdsource 2026 Election Manifesto – YouTube, fecha de acceso: abril 21, 2026, https://www.youtube.com/watch?v=-FwhhEzZknE
United Unknown es un colectivo fundado en 2010, que utiliza el activismo visual y la sátira política como arma de subversión masiva. En el ámbito audiovisual, combinamos técnicas clásicas de edición con Photoshop, After Effects, Premiere, etc. con las posibilidades que ofrecen las nuevas tecnologías. Desde 2019, hemos integrado la inteligencia artificial en nuestro flujo de trabajo, fecha de acceso: abril 21, 2026, https://unitedunknown.com/info/
Unraveling neural pathways of political engagement: bridging neuromarketing and political science for understanding voter behavior and political leader perception – PMC, fecha de acceso: abril 21, 2026, https://pmc.ncbi.nlm.nih.gov/articles/PMC10771297/
Social Credit System Coming To China, With Citizens Scored On Behavior | NBC Nightly News – YouTube, fecha de acceso: abril 21, 2026, https://www.youtube.com/watch?v=NOk27I2EBac
0. Prefaci: La Resposta Integral a la Violència Digital
La ubiquitat de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) ha transformat la interacció social i, lamentablement, ha proporcionat noves plataformes i eines per a l’abús i la coacció. La violència digital (VD) ja no es considera un risc aïllat, sinó un vector persistent de violència interpersonal, sovint amplificat per tàctiques emergents com l’ús d’Intel·ligència Artificial Generativa (IAG). Aquesta guia ofereix un recurs d’autoritat que fusiona la conscienciació (detecció de signes d’alerta) amb la resposta pràctica, establint els protocols d’acció i els canals de denúncia legal i tècnica disponibles dins del marc institucional i legal espanyol.
L’objectiu principal d’aquest document és servir com a full de ruta operatiu, orientant les víctimes i els professionals sobre com identificar, documentar i denunciar eficaçment els actes de violència digital. L’estructura d’actuació es fonamenta en la coordinació entre els centres d’ajuda tècnica (com INCIBE), els cossos de seguretat de l’Estat (FCSE: Policia Nacional i Guàrdia Civil) per a la persecució penal, i l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) per a l’exercici dels drets de privacitat i l’oblít.
IA Acelera Violencia Digital Protocolo Denuncia España (PodCast IA esp.)
1. Introducció: Què s’entén per Violència Digital (VD)
1.1. Definició Multifacètica de la Violència Digital
La violència digital (VD) es defineix operativament com qualsevol acte de dany, abús, assetjament o coacció que es facilita o es duu a terme totalment o parcialment a través de l’ús de les TIC, incloent-hi internet, xarxes socials, dispositius mòbils i plataformes de missatgeria.
Els marcs reguladors i institucionals a Espanya destaquen que la violència digital constitueix principalment «un altre medi més de control i d’assetjament» sobre les víctimes.1 Aquesta conceptualització és crucial perquè subratlla que la VD és la continuació de la violència interpersonal i el control coercitiu, simplement mitjançant eines digitals.
1.2. Delictes Clau Coberts per la Guia
La VD engloba una sèrie d’il·lícits penals i conductes d’abús:
Assetjament Online (Ciberassetjament / Cyberbullying): Comprèn la persecució, intimidació, o la recepció repetida de missatges amenaçadors o vexatoris en línia. En el cas dels menors, la manca d’habilitats per utilitzar la tecnologia de manera segura augmenta la seva exposició al risc.2
Difamació Online (Inclòs Doxing): Implica la publicació de dades personals (Doxing), falsedats o informació sensible amb l’objectiu de danyar la reputació, la dignitat o el benestar de la víctima.
Extorsió Online (Sextorsió): Es produeix quan un agressor amenaça amb publicar material íntim o sensible (com fotos o vídeos) si la víctima no compleix amb una exigència, que sovint implica diners o més contingut sexual. Els casos de coerció i extorsió sexual a través d’Internet, on els criminals enganyen les víctimes en xarxes socials o sales de xat, són exemples clars d’aquesta pràctica.2
2. Categories i Tipus Específics de Violència Digital
2.1. Abús Contra Menors i Grooming
Les campanyes d’educació digital per a nens i adolescents es consideren fonamentals per prevenir que es converteixin en objectius vulnerables en línia.2
El Grooming es produeix quan un abusador estableix contacte en línia per guanyar la confiança d’un menor amb l’objectiu d’obtenir material sexual. Aquesta pràctica es realitza sovint a través de xarxes socials o sales de xat, on els agressors utilitzen perfils atractius o fins i tot pretenen ser de la mateixa edat de la víctima per aconseguir detalls personals i fotos íntimes.2 A més del grooming, existeix l’ús inapropiat de la imatge de menors, com la publicació de fotos íntimes després del sexting, o la col·locació d’imatges quotidianes en contextos sexualitzats.2 L’acció de resposta davant d’aquesta vulnerabilitat requereix, a més de la denúncia penal, el suport d’entitats especialitzades en seguretat per a menors.
2.2. Violència de Gènere Digital i Abús de Control
La VD és un vehicle habitual per a la violència de gènere (VdG), perpetuant el control i l’assetjament en el domini digital. La Delegació del Govern contra la Violència de Gènere ha identificat conductes de control digital que són indicatives d’abús en la parella.3 El reconeixement d’aquests indicadors és vital, ja que l’abús digital és sovint un signe d’un patró de violència més ampli.
Els indicis de control digital inclouen:
Espiar o controlar la parella mitjançant el mòbil.3
Exigir a la parella que mostri converses privades (chats) amb altres persones.3
Obligar a la parella a facilitar les claus personals o a enviar imatges íntimes.3
Censurar fotos publicades a xarxes socials o controlar l’activitat en línia de la parella.3
Exigir una demostració de la ubicació mitjançant la geolocalització.3
Quan la violència es manifesta com a control digital constant, es confirma que la VD és una eina que permet a l’agressor mantenir un assetjament gairebé inescapable, superant les barreres físiques.
3. Indicadors Clau de Detecció de la Violència Digital
La detecció primerenca de la VD depèn de la capacitat de la víctima i del seu entorn de reconèixer indicis conductuals i tècnics en diversos canals de comunicació.
3.1. Detecció en Canals de Comunicació (Email i Missatgeria)
Els indicadors en missatgeria i correu electrònic es basen principalment en l’anàlisi de la freqüència i el contingut dels missatges rebuts:
Insistència i Agressivitat: El fet de rebre missatges constants, anònims o d’un perfil que es mostra enfadat per la manca de resposta immediata en línia, pot ser un signe d’assetjament.3
Intents de Phishing o Grooming: Rebre missatges d’algú que intenta guanyar la confiança sota un pretext fals, fins i tot pretendent ser un amic o algú de la mateixa edat, per obtenir informació o material sensible.2
Coacció Implícita: Missatges que insinuen la possessió de dades o imatges sensibles i que demanen alguna cosa a canvi per evitar la seva publicació.
3.2. Detecció en Xarxes Socials i Smartphones
En l’àmbit del mòbil i les xarxes socials, els indicis sovint se centren en el control d’accés i la privacitat:
Violació de Credencials: El fet de ser forçat a compartir contrasenyes o a mostrar xats privats.3
Control Físic del Dispositiu: Un patró d’espionatge del mòbil de la parella o d’instal·lació de programari desconegut. Algunes aplicacions, com el stalkerware, es camuflen com a utilitats inofensives, però permeten la geolocalització o la intervenció del dispositiu sense consentiment.3
Dany Reputacional Actiu: Descobriment de publicacions difamatòries, perfils falsos o grups secrets que comparteixen contingut personal sense consentiment.
3.3. Indicadors Conductuals de la Víctima (Per a l’Entorn)
L’entorn de la víctima (família, amics, educadors) ha d’estar alerta als canvis de comportament que poden indicar VD:
La víctima es mostra excessivament ansiosa en rebre notificacions o utilitzar el seu dispositiu.
Hi ha una retirada sobtada de l’activitat en xarxes socials, o un comportament obsessiu en la revisió constant dels perfils en línia.
La víctima manifesta por a estar geolocalitzada o a ser obligada a enviar evidència de la seva ubicació.3
4. La Intel·ligència Artificial com a Vector de Violència (IAG)
4.1. L’Increment del Risc: Ús d’IA Generativa en les Violències Digitals
L’evolució ràpida de la Intel·ligència Artificial Generativa (IAG) ha afegit una dimensió d’escalada al risc de la violència digital, permetent la creació massiva de contingut fals i modificat. Els depredadors en línia utilitzen IAG per crear material d’abús sexual infantil (MASI) fals, sovint com a part de tàctiques de suborn dirigides a menors.4 A més, aquesta tecnologia és emprada per nens i adolescents per atacar els seus companys.4
La facilitat d’ús de les aplicacions deepfake ha eliminat les barreres tècniques, normalitzant la creació de contingut nociu. La recerca mostra que les aplicacions deepfake s’utilitzen de manera desproporcionada per crear contingut sexualitzat de dones, amb un 89.5% de les eines analitzades representant un perill potencial per a elles.5 Aquesta normalització d’aplicacions que perpetuen la cosificació evidencia la urgència de qüestionar la suposada neutralitat de la tecnologia i la necessitat d’una legislació més estricta.5 Molts joves fins i tot poden no adonar-se que «simplement jugar» amb eines d’IA per generar despulles falses dels seus companys pot tenir greus conseqüències legals.4
4.2. Indicadors d’Ús d’IA Generativa en les Violències Digitals (Detecció de Deepfakes)
Per a usuaris no tècnics, la detecció de deepfakes es basa en la recerca d’inconsistències físiques i contextuals que els algorismes encara no repliquen amb perfecció forense. Aquesta anàlisi multimodal és crucial per combatre la creixent sofisticació de l’engany digital.6
Taula 4.1. Indicadors d’Alerta per a Continguts Deepfake (Per a Usuaris No Tècnics)
Indicador Clau
Descripció No Tècnica
Raó Tècnica (Base Forense)
Anomalies Anatòmiques
Moviments o aspecte erràtic a mans, orelles, dents, o cabells; canvis ràpids en l’aparença.
L’IA té dificultats persistents amb els detalls complexos del cos humà i les extremitats.
Inconsistència Contextual
Ombres, il·luminació o reflexos que no s’ajusten a les lleis físiques de l’escena.
Els algorismes de fusió sovint fallen en la representació coherent de l’entorn circumdant.
Artefactes Digitals
Vora del rostre excessivament suau (efecte «airbrush»); soroll, parpelleig irregular o qualitat de píxels inconsistent entre el subjecte i el fons.
Restes de la manipulació algorítmica; la IA se centra en el subjecte, descuidant els detalls contextuals.
Incoherència d’Àudio
Desincronització entre el moviment dels llavis i l’àudio, o un to de veu robòtic o pla.
Els deepfakes amb àudio són els més difícils, però la multianàlisi pot trobar discrepàncies.
L’augment de la facilitat per crear aquest contingut nociu imposa l’obligació d’implementar tècniques educatives i de conscienciació que ensenyin els ciutadans a mantenir un escepticisme saludable davant els mitjans digitals.
5. Canals de Denúncia de Primera Instància
Quan es detecta un cas de violència digital, l’actuació immediata ha de ser organitzada per maximitzar la retirada del contingut i obtenir ajuda. El patró d’actuació recomanat implica primer la preservació de proves, seguit de la cerca d’orientació i, finalment, la denúncia legal.
5.1. Canals d’Ajuda i Retirada de Contingut a Espanya (INCIBE)
El Centre de Ciberseguretat d’Espanya (INCIBE) ofereix serveis essencials per a la navegació segura i la resposta a incidents:
INCIBE – Línia 017: Aquesta línia d’ajuda gratuïta actua com un centre de referència per a consultes de ciberseguretat, proporcionant suport a ciutadans, pares, menors i educadors.8 L’any 2021 va gestionar 69.211 consultes a través del 017 i altres canals, incloent WhatsApp i Telegram.8 Aquesta línia és el punt de triage digital essencial per orientar la víctima cap a la jurisdicció correcta (penal, civil o administrativa).
CSAM Reporting Channel: INCIBE facilita un formulari de denúncia específic per a Contingut d’Abús Sexual Infantil (CSAM) per accelerar la seva eliminació, en cooperació amb les autoritats competents i la xarxa internacional INHOPE.8
5.2. Denúncia a Eines d’IA Generativa i Plataformes
Els proveïdors de serveis d’IAG i grans plataformes digitals tenen mecanismes de denúncia, tot i que se centren principalment en la violació dels seus termes de servei.
Mecanismes de Feedback: Plataformes com Google Gemini permeten als usuaris enviar comentaris i informar de problemes relacionats amb el seu ús.9 Aquests mecanismes de retroalimentació tècnica són la primera via per alertar sobre contingut nociu o ús inadequat.
Denúncia Legal: És crucial utilitzar els formularis específics de denúncia legal que les grans corporacions digitals proporcionen per a casos de contingut que vulnera la llei o els drets d’autor.10
5.3. Rol de les Operadores de Telecomunicacions a Espanya
En el context de l’assetjament digital, el paper de les operadores de telecomunicacions (com Movistar, Vodafone, Orange) és limitat pel que fa a la persecució penal. Les seves accions se centren principalment en qüestions contractuals i tarifàries, com es desprèn de les denúncies presentades per FACUA davant la CNMC per la coordinació en les pujades de preus o la vulneració de reglaments de roaming.11
En casos d’assetjament telefònic persistent, la víctima pot sol·licitar a l’operadora el bloqueig de números o detalls de trucades, però la identificació legal de l’agressor requereix un requeriment formal previ de les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat (FCSE) o una ordre judicial.
6. Denúncia Formal de Delictes Electrònics a la Policia a Espanya
La denúncia formal davant les FCSE és l’única via per iniciar la persecució penal del delicte.
6.1. Preparació: Preservació de Proves i Evidència Digital
El pas més important abans de qualsevol denúncia o sol·licitud d’eliminació és la preservació de proves. La víctima ha de recollir i guardar tota l’evidència digital amb valor forense, que inclou:
Captures de pantalla de l’assetjament o del contingut nociu (amb la URL o el nom d’usuari visibles).
Capçaleres completes de correus electrònics (que contenen les metadades d’origen).
Llistat detallat dels objectes afectats (si és robatori o dany) incloent número de sèrie, model, marca, o el codi IMEI en el cas de telèfons mòbils.13
Qualsevol altra documentació d’identificació personal (DNI, Passaport, NIE).13
L’eficiència dels processos de denúncia ràpida en línia depèn directament de la qualitat i la integritat de l’evidència digital aportada per la víctima.
6.2. Denúncia Telemàtica a la Guàrdia Civil (GC)
La Guàrdia Civil ofereix un sistema de denúncia telemàtica accessible 24 hores al dia, 7 dies a la setmana, a través de la seva Seu Electrònica.14 Aquest procediment, per a determinats tipus de fets, és «completament online i no necessita ratificació posterior en les dependències oficials».14 Això agilitza considerablement el procés de denúncia per a l’usuari.
6.3. Denúncia Telemàtica als Mossos d’Esquadra (ME)
La Policia de la Generalitat de Catalunya (Mossos d’Esquadra) permet la denúncia en línia a través del seu Sistema de Denúncies per Internet (GENCAT-Mossos d’Esquadra). Aquest sistema agilitza la denúncia per a fets com furts o danys menors. No obstant això, per tenir eficàcia jurídica, la denúncia en línia ha de ser signada i ratificada presencialment a la comissaria escollida dins de les 72 hores posteriors a la seva tramesa. Els Mossos també disposen d’un canal d’orientació confidencial per a delictes d’odi i discriminació.
6.4. Denúncia a la Policia Nacional (PN)
La Policia Nacional facilita la denúncia mitjançant tres vies: en línia, presencial i telefònica.13
Denúncia Online: Es pot accedir al sistema de Denúncia Online, que normalment genera una pre-denúncia que ha de ser ratificada posteriorment de forma presencial a qualsevol comissaria oberta 24 hores.13
Denúncia Presencial: La denúncia presencial és recomanada per a delictes complexos o aquells que requereixen una investigació immediata, assegurant que els agents policials puguin iniciar la cadena de custòdia de la prova i prendre declaració formal.
Taula 6.1. Procediments de Denúncia Telemàtica Davant les FCSE
Aspecte
Guàrdia Civil (GC)
Policia Nacional (PN)
Mossos d’Esquadra (ME) (Catalunya)
Mètode d’Accés
Seu Electrònica (Online 24/7) 14
Sistema de Denúncia Online (Pre-denúncia) 13
Sistema de Denúncies per Internet (GENCAT)
Ratificació Presencial
No necessària per a determinats tipus d’il·lícits, finalitzant el procés online.14
Generalment requerida posteriorment a la pre-denúncia.13
Requerida dins de les 72 hores posteriors a l’enviament online.
Documentació Clau
Evidència digital (captures, URLs), DNI, IMEI (si escau).13
Evidència digital (captures, URLs), DNI, IMEI (si escau).13
Evidència digital (captures, URLs), DNI (o equivalent).13
7. El Dret a l’Oblít Digital i com sol·licitar-ho als buscadors
7.1. Definició Legal i Limitacions (Dret de Supressió)
El Dret a l’Oblít Digital es reconeix legalment a Espanya com el Dret de Supressió, emparat pel Reglament General de Protecció de Dades (RGPD) i tutelat per l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD).16 Aquest dret permet que les dades personals de l’afectat no apareguin als resultats de cerques realitzades amb el seu nom als motors de cerca d’Internet.17
És fonamental entendre que el Dret de Supressió té una limitació inherent: si s’estima la petició, els enllaços a les dades personals no seran visibles en els resultats de cerca, però la informació en si «seguir [à] publicada a la font original».18 El procés és, per tant, una desindexació, no una eliminació de la font.
Quan la VD implica contingut extremadament nociu (com la Pornografia No Consensual), es recomana encaridament la presentació simultània d’una denúncia penal (Secció 6), ja que només una ordre judicial derivada de la denúncia penal pot obligar l’hoster o la plataforma original a suprimir la informació de la font.
7.2. Procediment Pas a Pas per Exercir el Dret a l’Oblít
El procediment requereix seguir una seqüència específica, adreçant-se primer al responsable del tractament (el motor de cerca) abans d’escalar a l’AEPD.19
Taula 7.2. Etapes del Procés de Sol·licitud del Dret d’Oblít (AEPD)
Etapa
Acció Clau
Responsable
Prova Crítica (Per a Reclamació AEPD)
1. Sol·licitud Directa
Enviar el formulari de supressió directament al motor de cerca (Google, Bing, etc.).
Afectat
–
2. Denegació o Manca de Resposta
Si el cercador denega la petició o no respon en el termini legalment establert.
Responsable del Tractament
Còpia de la sol·licitud inicial segellada pel responsable o resguard de l’enviament certificat.19
3. Reclamació Formal AEPD
Presentació del formulari de tutela de drets davant l’AEPD, adjuntant la prova de la denegació o la manca de resposta.
Afectat
Aportació de la documentació de l’Etapa 2.
4. Avaluació Final AEPD
L’AEPD valora cas per cas, buscant un equilibri entre el dret a la protecció de dades i els altres drets (per exemple, el dret a la informació).18
AEPD
–
8. Conclussions: 10 Punts Bàsics per Gestionar la teva Vida Digital
La gestió efectiva de la vida digital en l’actualitat requereix l’adopció de principis de ciberhigiene que s’assemblen a les mesures de resiliència aplicades en l’àmbit empresarial.20 Aquests 10 punts serveixen com a decàleg per construir un entorn digital segur i ètic.
Implementació Obligatòria de l’Autenticació de Dos Factors (2FA/MFA): Proporciona una capa de seguretat addicional indispensable, dificultant significativament els ciberatacs fins i tot si es compromet la contrasenya.21
Gestió Professional de Contrasenyes: Utilitzar contrasenyes complexes i úniques per a cada servei, idealment gestionades a través d’una eina de gestió de contrasenyes segura.
Filosofia «Zero Trust»: Aplicar el principi que res és segur per defecte.20 Tota sol·licitud d’accés o comunicació, fins i tot des d’entitats conegudes, ha de ser verificada abans de la confiança (Verifiqueu sempre).
Actualització Contínua de Sistemes (Patching): Mantenir el sistema operatiu, navegadors i aplicacions constantment actualitzats per tancar vulnerabilitats conegudes, un pilar de la seguretat tant empresarial com personal.20
Protecció Avançada Antimalware (EDR/XDR): Utilitzar solucions modernes de Detecció i Resposta (EDR o XDR) que superen l’antivirus tradicional, essent capaços de detectar i neutralitzar programari espia avançat (Stalkerware).20
Revisió Exhaustiva de la Privacitat: Auditar regularment els permisos atorgats a aplicacions de tercers en xarxes socials i dispositius, limitant l’accés a dades sensibles com la geolocalització, el micròfon i els contactes.
Bloqueig Automàtic de Pantalla: Aplicar el bloqueig automàtic de la pantalla després de pocs minuts d’inactivitat (es recomana un màxim de deu minuts) en tots els dispositius, per prevenir l’espionatge físic o l’accés no autoritzat.22
Xifrat de la Informació Sensible: Assegurar-se que els dispositius mòbils i els discs durs d’ordinadors (especialment portàtils) tinguin el xifrat activat per defecte. Això garanteix la confidencialitat de les dades en cas de pèrdua o robatori.20
Formació en Conscienciació de Seguretat: Mantenir-se informat sobre les noves amenaces, tàctiques d’enginyeria social i l’ús maliciós d’IAG a través de recursos com INCIBE o CCN-CERT.20
Foment de l’Ètica i l’Empatia Digital: Reconèixer que el benestar físic i emocional, tant individual com col·lectiu, passa pel respecte i la gestió de conflictes en l’entorn digital.23 L’ús responsable de la tecnologia és la primera línia de defensa contra la violència entre parells.4
9. Programació Pràctica per a la Prevenció de la Violència Digital
La prevenció de la violència digital requereix una acció coordinada i proactiva en tots els entorns de socialització i aprenentatge. Aquesta programació proposa objectius i activitats pràctiques per als àmbits familiar, escolar i empresarial (organitzacions), orientades a la implementació dels principis de ciberhigiene establerts.
9.1. Àmbit Familiar: Foment de l’Acompanyament Digital
Objectiu: Promoure un ús d’Internet segur i responsable mitjançant la participació activa i l’acompanyament digital mutu.
Activitat Pràctica
Descripció
Temes Clau
Rutina Cibersegura en Família
Compartir les rutines a la Xarxa i els millors trucs de ciberseguretat. Això implica conèixer els riscos i aprendre a protegir els dispositius conjuntament.
Risc digital, Protecció de dispositius, Acompanyament.
Tallers de Ciberhigiene Lúdica
Realitzar activitats d’entreteniment com mots encreuats o sopes de lletres temàtiques sobre ciberseguretat (perfils segurs, contrasenyes, antivirus, actualitzacions).
Autoprotecció, Antivirus, Actualitzacions.
Guia de Mediació Parental
Utilitzar fitxes didàctiques per incorporar pautes de prevenció i acompanyament digital senzilles a la dinàmica familiar.
Prevenció de riscos, Pautes digitals.
9.2. Àmbit Escolar: Integració Curricular i Resiliència
Objectiu: Capacitar l’alumnat per a un ús segur, crític i responsable de la tecnologia, contribuint al seu benestar emocional i a la gestió de conflictes.23
Activitat Pràctica
Descripció
Temes Clau
Projectes Col·laboratius Segurs (CD3)
Participar en activitats o projectes escolars mitjançant plataformes virtuals restringides i supervisades, fomentant el treball col·laboratiu i l’ús responsable de dades i continguts.
Ús responsable de TIC, Treball col·laboratiu, Entorns segurs.
Auditoria de Comptes i Dispositius
Auditar l’ús d’ordinadors del centre com a mínim un cop a l’inici de curs, restaurant els valors d’inici i revisant el programari instal·lat.
Higiene digital, Antivirus, Programari fiable.
Conscienciació sobre Contrasenyes
Recalcar la importància d’utilitzar contrasenyes complexes que incloguin majúscules, minúscules, números i símbols, evitant dades personals o familiars fàcils d’endevinar.
Gestió de credencials, Autoprotecció.
9.3. Àmbit Organitzacional i Empresarial: Formació i Resiliència Corporativa
Objectiu: Elaborar i implementar plans de prevenció i conscienciació en ciberseguretat, millorant la resiliència empresarial davant les ciberamenaces (inclòs l’assetjament digital intern).
Programa Formatiu Clau
Contingut Pràctic
Resultat Esperat
Conscienciació i Prevenció de Ciberdelictes
Recreació de situacions de ciberdelictes habituals (enginyeria social, phishing), aplicant continguts teòrico-pràctics sobre amenaces i mesures.20
Capacitació d’usuaris i directius en l’enteniment i valoració dels riscos.20
Ciberseguretat Integral
Formació en àrees com anàlisi forense, hacking ètic, gestió de pegats (patching) i normativa (RGPD).
Experts formats en securització de sistemes i disseny de plans de seguretat corporativa.
Gestió d’Actius Digitals
Desenvolupament de bones pràctiques per a actius digitals, adaptades als requeriments legals i normatius.
Implementació de solucions digitals segures i conformes a la legislació vigent.
La propaganda. Para muchos, evoca imágenes de regímenes totalitarios del siglo XX: carteles de la Alemania nazi o el arte didáctico soviético. Sin embargo, la propaganda no es un fósil histórico; es un proceso de manipulación sofisticado que ha evolucionado para explotar la tecnología digital.
Hoy, la Inteligencia Artificial Generativa (IAG) ha llevado la «ingeniería de la percepción» a un nivel sin precedentes, poniendo en jaque nuestra capacidad de distinguir la verdad. Entender sus tácticas es la primera y más urgente línea de defensa ciudadana.
1. El Propósito Secreto: Distinguir Propaganda de Noticias
La principal arma de la propaganda es la confusión. Se mezcla con el periodismo y la publicidad, pero su objetivo es fundamentalmente diferente.
Proceso Comunicativo
Objetivo Fundamental
Herramienta Principal
Periodismo
Informar sobre sucesos de forma objetiva y fidedigna.
Verificación de hechos (Fact-checking).
Publicidad Comercial
Persuadir a la acción de compra (ROI).
Llamadas a la acción («Compra ahora»).
Propaganda
Imponer una ideología o creencia; modificar el comportamiento.
Manipulación intencional de hechos y simplificación.
La Clave: Mientras el periodismo se adhiere a la verificación, la propaganda utiliza la manipulación intencional de hechos (mentiras por omisión o exageración) para un fin ideológico.
2. El Manual de Manipulación: Los Principios que No Mueren
La propaganda moderna fue sistematizada por Joseph Goebbels en el régimen nazi. Aunque diseñados para la radio y la prensa analógica, sus principios se traducen perfectamente a la era digital y se manifiestan en la cultura de los memes y los bots.
Los 3 Principios de Goebbels que Vemos Hoy:
Principio de Simplificación y del Enemigo Único: Reducir un conflicto complejo a una sola idea o Símbolo, e individualizar al adversario en un único chivo expiatorio.
Principio de Orquestación: Repetir un mensaje reducido incansablemente a través de múltiples canales (redes sociales, foros, influencers). La saturación constante busca que el mensaje cale sin necesidad de ser analizado.
Principio de Exageración: Convertir cualquier anécdota, por trivial que sea, en una amenaza grave y existencial para movilizar a la población mediante el miedo.
3. La Crisis Epistemológica: De las Masas a la Micro-manipulación
La Inteligencia Artificial Generativa (IAG) ha cambiado el juego de la propaganda de dos maneras aterradoras:
A. Personalización Masiva (Micro-targeting)
La propaganda histórica buscaba un mensaje unificado para las masas. Hoy, los algoritmos de IAG aprovechan tus datos demográficos, comportamiento y preferencias para generar mensajes ideológicos personalizados que se adaptan a tus vulnerabilidades psicológicas específicas. El mensaje de manipulación que ves no es el mismo que ve tu vecino. Esto maximiza la efectividad de la persuasión.
B. La Amenaza del Deepfake (El Ataque a la Evidencia)
Los deepfakes son contenido sintético hiperrealista (videos, audios, imágenes) generados por IAG. Su peligro no es solo que creen mentiras, sino que atacan la fuente misma de la verdad. Si un video de un político diciendo algo escandaloso puede ser falso (un deepfake), ¿cómo podemos confiar en cualquier evidencia digital?
Esta tecnología crea una «carrera armamentística algorítmica» donde la verificación humana se vuelve obsoleta frente a la tecnología de creación masiva.
4. Respuestas Globales: Tres Modelos de Regulación
Ante la escalada de la desinformación, los gobiernos globales han adoptado filosofías muy diferentes:
Jurisdicción
Marco de Contención
Filosofía Dominante
Estados Unidos (EE. UU.)
Primera Enmienda.
Mínima intervención estatal. Protege fuertemente la libertad de expresión (incluso la desinformación) para evitar la tiranía.
Unión Europea (UE)
Ley de Servicios Digitales (DSA).
Intervención activa. Obliga a las plataformas a mitigar riesgos de desinformación para proteger la democracia y la esfera pública.
China (RPC)
Gran Cortafuegos Digital.
Control Absoluto. Prioriza la estabilidad del Partido Comunista Chino mediante la censura total del flujo informativo.
Un ejemplo de Modelo Geopolítico: Rusia y la Guerra Híbrida
Rusia, a menudo citada junto a China como un actor estatal principal en la difusión de narrativas manipuladas para socavar las democracias occidentales, ha institucionalizado la propaganda como un instrumento clave de su estrategia de Guerra de la Información.
La estrategia de Moscú se articula en operaciones conocidas como la combinación (kombinaciya), que integra diversos instrumentos de la guerra de la información, incluyendo la ciberguerra, la ciberinteligencia, la desinformación y la propaganda, a menudo colaborando con actores hostiles a los valores democráticos liberales.
Características clave de la propaganda rusa en la guerra híbrida:
Desinformación (deziformatsiya): Se utiliza como un método militar asimétrico e indirecto con el objetivo de engañar y desorientar al oponente, influir en sus decisiones y socavar su eficiencia política, económica y militar. Esta desinformación no es simplemente la divulgación de mentiras, sino la mezcla de mensajes tanto verdaderos como falsos para confundir a los receptores.
Narrativas Tácticas: Los mensajes de desinformación rusos suelen ser difíciles de verificar y carecen de equilibrio, insistiendo más en las debilidades del oponente que en la información de los hechos. Se utiliza la técnica de la fuente difusa, introduciendo mensajes con frases como «muchos dicen» o «se habla de».
Justificación Defensiva: Aunque el uso de la propaganda rusa es ofensivo, especialmente en las ex repúblicas soviéticas y países occidentales (como se ha visto en casos como Ucrania, Reino Unido, Alemania, Italia, Francia y España), la Doctrina Militar rusa sugiere que su percepción de la guerra informativa es exclusivamente defensiva, interpretándola como una forma de dar a Occidente «su propia medicina».
Ejemplos de Aplicación: En el caso de Ucrania, la desinformación rusa se centra en tres tipos de mensajes: justificar la anexión de Crimea con la necesidad de proteger a los rusos amenazados, definir a Ucrania como un «Estado fracasado» y culpar a Occidente de provocar una «guerra civil» en el país. En el referéndum de Cataluña, se empleó para desacreditar el orden liberal y distraer la atención de los ciudadanos rusos de problemas internos.
El propósito subyacente es desacreditar el orden liberal creado y sostenido por EE. UU. y la OTAN, explotando el resentimiento y la alienación histórica rusa.
5. Manual Ciudadano: 3 Claves para tu Defensa
La defensa más efectiva contra la ingeniería de la percepción comienza con la alfabetización mediática y el pensamiento crítico.
Verifica la Fuente (Fact-Checking): Antes de compartir, pregunta: ¿Quién publicó esto? ¿Es un medio reconocido que se adhiere a un código de ética? Consulta plataformas de verificación certificadas como EFE Verifica o Maldita.es.
Busca el Beneficio Ideológico: Recuerda que la propaganda siempre promueve una causa. Pregúntate: ¿Quién se beneficia de que yo crea esta información? ¿Busca polarizarme?
Usa Herramientas Inversas: Si la información es una imagen o video sospechoso, usa la búsqueda inversa de Google Imágenes o herramientas similares. Esto te permite saber si la imagen ha sido manipulada o publicada en un contexto diferente.
En la era de la IA, la neutralidad ya no es suficiente. Debemos adoptar una postura activa para defender nuestra capacidad de pensar por nosotros mismos.
La Intel·ligència Artificial generativa ja no és una promesa futura; és una realitat que modela la percepció pública aquí i ara. Per als responsables de comunicació, ignorar-la no és cap opció. Aquesta tecnologia presenta una dualitat radical: per una banda, una eina sense precedents per personalitzar la comunicació i, de l’altra, un camp de batalla on la desinformació pot destruir una reputació en temps real. Aquest article és una guia de supervivència per navegar aquesta doble cara, explorant tant l’amenaça externa del «LLM Grooming» com el dilema ètic intern del «Capitalisme de Vigilància», amb l’objectiu de convertir el risc en un avantatge estratègic.
Sumari de l’article
L’Amenaça Externa: El «LLM Grooming»
Com actors maliciosos enverinen la IA perquè menteixi sobre la teva marca.
Mal Ús: El segrest de la teva narrativa corporativa.
Bon Ús: La defensa proactiva a través de la “higiene informativa”.
El Dilema Intern: La IA i les Dades de l’Usuari
El prim límit entre la personalització i la vigilància.
Mal Ús: La personalització depredadora que erosiona la confiança.
Bon Ús: La creació de valor mitjançant la transparència i l’ètica.
Conclusió: El Futur del Dircom com a Pastor de la Realitat Digital
Tendències i conseqüències per al sector de la comunicació.
1. L’Amenaça Externa: El «LLM Grooming»
El «LLM Grooming» és l’acte deliberat de inundar internet amb informació falsa o esbiaixada per corrompre les dades amb què aprenen les IA. Si un model de llenguatge s’entrena amb mentides, les respostes seran mentides ben redactades. Per a una marca, això significa que la percepció pública pot ser modelada per l’actor que generi més «soroll» desinformatiu.
Exemple de Mal Ús: El Segrest de la teva Narrativa ☣️
Imagina que un grup activista contra el teu sector industrial llança una campanya coordinada. Creen centenars de blocs, articles falsos, fils a xarxes socials i entrades en fòrums afirmant que un dels teus productes estrella utilitza components tòxics (encara que sigui fals).
Conseqüència: En qüestió de setmanes, quan un consumidor, un periodista o un inversor potencial pregunti a una IA «És segur el producte X de l’empresa Y?», el model, havent ingerit tota aquesta desinformació, podria respondre: «Hi ha nombroses fonts que indiquen una possible preocupació per la toxicitat dels seus components». La reputació del teu producte queda malmesa per una mentida que la IA ha legitimat.
Exemple de Bon Ús: Defensa a través de la «Higiene Informativa» 🛡️
Una estratègia de comunicació moderna no es pot limitar a reaccionar. Ha de liderar la conversa i practicar una “higiene informativa” constant, assegurant-se que la IA aprengui de fonts fiables: les teves.
Acció: L’equip de comunicació, en col·laboració amb màrqueting i producte, llença una estratègia de contingut massiva i d’alta qualitat. Publiquen llibres blancs tècnics, estudis de cas de clients satisfets, comunicats de premsa amb dades verificades, articles de bloc sobre la seguretat dels seus processos i vídeos corporatius transparents. Optimitzen tot aquest contingut per a SEO (Search Engine Optimization) per assegurar la seva màxima visibilitat.
Resultat: En «alimentar» proactivament internet amb un volum aclaparador d’informació veraç i ben posicionada, dilueixes l’impacte de qualsevol campanya de desinformació. Quan la IA rastreja la web, troba els teus materials com les fonts més autoritzades i rellevants, i les respostes reflecteixen aquesta realitat. No esperes que menteixin sobre tu; els ensenyes la veritat primer.
2. El Dilema Intern: La IA i les Dades de l’Usuari
Aquesta és l’amenaça que viu dins de casa. Les IA aprenen interaccions amb els usuaris per personalitzar l’experiència. Això ens situa a la frontera del perfilat d’usuaris i el capitalisme de vigilància: el model de negoci basat en oferir serveis (aparentment) gratuïts a canvi de dades personals per influir en el comportament de l’usuari.
Exemple de Mal Ús: La Personalització Depredadora 😠
Una companyia d’assegurances integra un chatbot d’IA a la seva web per “ajudar” els usuaris. Un usuari hi interactua, expressant ansietat per la seva situació financera i la por de no poder pagar les primes.
Conseqüència: El sistema etiqueta internament aquest usuari com a «client d’alt risc i emocionalment vulnerable». En lloc d’oferir-vos solucions flexibles, el sistema de màrqueting automatitzat comença a bombardejar-lo amb publicitat de productes de baixa qualitat i alta prima, utilitzant un llenguatge que explota la seva por i inseguretat per forçar una venda impulsiva. Això no només és èticament reprovable, sinó que, si surt a la llum, genera una crisi de confiança i de reputació massiva.
Exemple de Bon Ús: Creació de Valor amb Transparència 🤝
Una empresa de comerç electrònic utilitza la seva IA per millorar genuïnament l’experiència del client, i és completament transparent sobre això.
Acció: En la seva política de privadesa, explica de manera clara i senzilla que utilitzarà l’historial de compres i cerques per oferir una experiència personalitzada. El seu chatbot, en iniciar una conversa, pot dir: «Veig que has comprat productes de running anteriorment. Busques alguna cosa per preparar-te per a una marató?». L’usuari se sent entès, no vigilat. La IA l’ajuda a trobar sabatilles compatibles amb el seu estil de carrera, roba tècnica per al clima de la seva ciutat i plans de nutrició, tot en un mateix lloc.
Resultat: L’empresa no només augmenta les vendes, sinó que construeix una relació de lleialtat i confiança. El client percep l’ús de les vostres dades com un benefici directe i un servei de valor afegit, no com una intromissió. La clau és el consentiment informat i l’intercanvi de valor equitatiu.
Conclusió: Cap a una Nova Era a la Comunicació 📈
L´evolució d´aquestes tecnologies és imparable i ens dirigeix cap a un futur amb tres tendències clares:
La Fusió de Realitats: La línia entre el contingut generat per humans i per IA es tornarà cada cop més borrosa. La capacitat de crear deepfakes, notícies sintètiques i campanyes de desinformació automatitzades s’abaratirà, intensificant la batalla per la veritat.
La IA com a Oracle Públic: Cada cop més persones utilitzaran els LLM com a principal porta d’entrada a la informació, per sobre dels cercadors tradicionals o els mitjans de comunicació. Influir en allò que diu la IA serà tan o més important que una portada en un diari.
L’Ètica com a Valor de Marca: En un entorn saturat de dades, la transparència i ús ètic de la informació personal deixaran de ser un requisit legal per convertir-se en un pilar fonamental de la reputació i la proposta de valor d’una marca.
Per als responsables de comunicació això implica una evolució radical del seu rol. Ja no n’hi haurà prou de ser un bon estrateg de missatges; caldrà convertir-se en un «pastor de la realitat digital», un curador actiu de l’ecosistema d’informació que envolta la marca. A més, hauran d’assumir el paper de «guardians ètics» de l’ús de dades, garantint que la personalització mai no creui la línia cap a la manipulació. Les empreses que entenguin aquesta dualitat i capacitin els seus equips per gestionar els dos fronts no només sobreviuran a l’era de la IA, sinó que hi prosperaran gràcies a ella.
*Aquest article s’ha redactat amb el suport de la IA de Gemini.
Destacats: Sant Boi, la Ciutat que no Descansa (ni a l’Agost?)
Sant Boi de Llobregat, durant la primera quinzena de juliol de 2025, ha estat un autèntic formiguer d’activitat, demostrant que, fins i tot amb les temperatures pujant, el pols de la ciutat es manté ferm. L’administració municipal, amb una proactivitat que faria empal·lidir a més d’un, ha inundat els nostres canals digitals amb una programació d’estiu tan densa que un podria pensar que no hi haurà temps ni per a la migdiada. Des dels «Patis Oberts» per als més menuts (i els pares que necessiten un respir) fins a l'»Estiu Actiu» per a la gent gran que ens demostra que l’edat és només un número (i una excusa per no fer segons quins TikToks), la ciutat s’esforça per la implicació comunitària i l’adaptació a la calor estival.
Hem estat testimonis d’esdeveniments culturals de pes, com la 10a edició del festival Sant Blues i l’audàcia de Can Castellet estrenant la temporada d’òpera a la gran pantalla. Econòmicament, Sant Boi sembla surfejar l’onada del creixement nacional, amb un mercat laboral tan divers que fins i tot inclou ofertes per a «Creadors de Contingut TikTok». Socialment, la ciutat no es queda enrere, impulsant la visibilitat amb el Dia de la Visibilitat No Binària i fomentant l’economia de proximitat amb la iniciativa «Sant Boi Alimenta la Salut».
Però, mentre ens delectem amb aquesta efervescència de juliol, una pregunta incòmoda plana sobre l’horitzó: què passarà quan el calendari giri cap a l’agost? Amb molts programes de «Fem Estiu» tancant explícitament el 31 de juliol i algunes biblioteques anunciant el tancament total durant el mes d’agost, un no pot evitar preguntar-se si Sant Boi té previst fer una migdiada col·lectiva. Si els refugis climàtics de Barcelona tanquen, esperem que els nostres no ens deixin literalment a la fresca. Aquest post, doncs, explorarà el vibrant juliol, però amb un ull crític i lleugerament deshidratat posat en el buit que s’albira a l’agost.
Sant Boi en Julio, una agenda para volverso ‘loco’, PodCast IA – amb Google Gemini (Castellà)
Crònica Detallada: El Dia a Dia de Sant Boi a les Xarxes i Més Enllà
Més enllà dels titulars, què ha definit realment Sant Boi en aquestes tòrrides primeres dues setmanes de juliol? Desgranem les capes, dia a dia, per observar què ha mantingut la nostra ciutat en marxa (i, ocasionalment, en ebullició).
Societat, Sucessos i Benestar: Entre Refugis Climàtics i la Visibilitat No Binària
La primera quinzena de juliol a Sant Boi ha estat un clar reflex de la seva aposta per la cohesió social i la qualitat de vida. Sembla que l’Ajuntament s’ha pres seriosament allò de «fer poble», i amb la calor que fa, més val que ho facin bé.
01/07/2025 – Publicació del reportatge 25 anys de Sindicatura de Greuges a Sant Boi
02/07/2025 – Coneix el dispositiu especial de neteja a l’estiu: L’Ajuntament va anunciar un dispositiu especial de neteja per a l’estiu, una mesura que, sens dubte, busca combatre aquelles «males olors estiuenques» que, per molt que ens agradin les nits càlides, ningú vol tenir com a banda sonora. Font: https://www.santboi.cat/coneix-el-dispositiu-especial-de-neteja-lestiu
03/07/2025 – Reconeixement a més de 800 esportistes: La ciutat va celebrar amb orgull el reconeixement a més de 800 esportistes pels seus èxits de temporada, confirmant que Sant Boi és una ciutat de campions, o almenys de participants amb una dedicació encomiable. Font: https://www.santboi.cat/galaesports25
03/07/2025 – After Sun Boi: Activitat juvenil a la Piscina Municipal La Muntanyeta. Per a joves que volen refrescar-se sense que els vegin els pares.
03/07/2025 – Ludoteca d’estiu als barris: Pati de l’església del barri Ciutat Cooperativa: Activitat infantil.
04/07/2025 – Sant Boi participa en projecte pioner FP Dual: Notícia institucional sobre el desenvolupament educatiu i econòmic.
La Aceleradora de FP Dual aterriza en el Baix Llobregat: una alianza para transformar la Formación Profesional en Catalunya
Viladecans, Castelldefels, Sant Boi, El Prat y Gavà participan en un proyecto piloto que moderniza la Formación Profesional y facilita el acceso de los jóvenes al mercado laboral…
04/07/2025 – Al Viure Sant Boi de juliol i agost, fem estiu!: Llançament de la revista amb la programació estival. Sembla que l’Ajuntament té clar que l’estiu és per fer coses, encara que després l’agost sigui un misteri. Font: https://www.santboi.cat/vsbestiu25
05/07/2025 – Rua de l’Orgull (Pride 2025): L’Associació de Comerciants del carrer Eusebi Güell, amb el suport de Gent de Carrer (Ràdio Sant Boi), va organitzar la «Rua de l’Orgull (Pride 2025)». Un esdeveniment que va ser festiu, cultural i, sobretot, reivindicatiu, demostrant que fins i tot en ple estiu, hi ha causes que mereixen ser defensades amb visibilitat i alegria.
06/07/2025 – La Rutlla t’acompanya aquest estiu!: Gent de Carrer va continuar amb la seva programació estival, promocionant «La Rutlla t’acompanya aquest estiu!», una invitació a explorar el patrimoni local, una manera subtil de recordar-nos que hi ha vida més enllà de la platja (si és que algú a Sant Boi té temps d’anar-hi).
Patrimoni Sant Boi de Llobregat – La Rutlla
Entrades quant a Patrimoni Sant Boi de Llobregat escrites per larutlla2019
07/07/2025 – Cuando el Humor Cruza la Línea Roja (sobre l’ús de la IA en xarxes): SantBoi.tv va llançar una bomba digital amb l’article «Cuando el Humor Cruza la Línea Roja», un anàlisi incisiu sobre els perills del contingut generat per intel·ligència artificial (racisme, ciberassetjament) en plataformes com TikTok i Instagram. Aquesta publicació posa de manifest la creixent preocupació per l’ètica digital i la necessitat d’un sentit comú (o almenys un codi de conducta) en el món virtual.
¿La Risa del Demonio 😈🤣 o la Bofetada 💢 de la IA? Cuando el Humor Cruza la Línea Roja 🚫 – SantBoi[.Tv]ai
Hola a todos los amantes de internet, los expertos en memes y los que, simplemente, están aquí para reír un rato. Hoy no hablaremos de gatos haciendo cosas graciosas, ni de retos virales de baile (por suerte o por desgracia). Hoy ponemos el foco en algo que nos está quitando la sonrisa a más de uno, y no precisamente por un chiste malo: la Inteligencia Artificial que genera videos. Sí, esa que nos prometía un futuro de películas hechas en casa y videollamadas con avatares perfectos. Pues resulta que también tiene un lado oscuro, más oscuro que el café de primera hora de la mañana cuando lo has dejado enfriar demasiado.
08/07/2025 – Operació contra el contraban de tabac (8 detencions): Sant Boi Diari va informar sobre una operació contra el contraban de tabac que va resultar en 8 detencions. Sembla que a Sant Boi es manté la neteja dels carrers, un cigarret il·lícit rere l’altre.
Desarticulada una xarxa criminal dedicada al contraban de tabac al port de Barcelona
Un dels escorcolls es va produir en una nau industrial de Sant Boi de Llobregat. En total s’ha detingut a vuit persones i s’han intervingut més de 2 milions de paquets de tabac valorats en més de 8,8 milions d’euros.
09/07/20255 – Impactante incendio en una frutería de Sant Boi: Incendi a la frutería «Bueno» al barri de Vinyets-Molí Vell, afectant l’interior i generant fum. Els bombers van intervenir ràpidament.
Impactante incendio en una frutería de Sant Boi. Descubre cómo los bomberos han evitado una tragedia
La frutería y verdulería Bueno del barrio de Vinyets-Moli Vell, en Sant Boi. ha sufrido a las 7.04 horas de este miércoles un incendio que ha afectado al interior del establecimiento y ha generado una negra columnba de humo. En poco menos de dos horas, lo
10/07/2025 – Una delegació de dones electes del Marroc visita l’Ajuntament (EqualMed): L’Ajuntament va rebre una delegació de dones electes del Marroc en el marc del projecte EqualMed, una mostra del compromís de Sant Boi amb la cooperació internacional i la igualtat de gènere. Una visió global, fins i tot en la calor local de l’estiu. Font:
— Cooperació Sant Boi (@CooperacioSB) July 4, 2025
10/07/2025 – Expansión servicio Bicibox: Es van afegir 12 noves places per a bicicletes i 20 per a patinets a l’estació de ferrocarrils. Sant Boi, sempre a l’avantguarda de la mobilitat sostenible (i dels patinets elèctrics).
S’amplia el servei Bicibox a l’estació de ferrocarrils de Sant Boi davant la creixent demanda
L’aparcament suma 12 places per a bicicletes i crea un nou espai per a 20 patinets
10/07/2025 – Ludoteca d’estiu als barris: Rambla Rafael Casanova: Activitat infantil.
10/07/2025 – After Sun Boi: Promoció d’activitat juvenil a la Piscina Municipal La Muntanyeta.
14/07/2025 – Dia de la Visibilitat No Binària: Sant Boi va celebrar el «Dia de la Visibilitat No Binària», una declaració pública i inequívoca de la dedicació del municipi a la inclusió i la diversitat. Aquest acte reforça la imatge de Sant Boi com una ciutat oberta i respectuosa amb totes les identitats.
Dia de la Visibilitat No Binària – Sant Boi diversa
Sant Boi diversa
14/07/2025 – El dispositiu especial de neteja per combatre les males olors estiuenques: Notícia de servei públic. Sembla que la neteja és una prioritat, i amb raó.
L’Ajuntament activa un dispositiu especial de neteja per combatre les males olors estiuenques
El dispositiu compta amb 24 vehicles especialitzats equipats amb dipòsit d’aigua per fer una neteja intensiva dels carrers, embornals i contenidors. Les actuacions s’allargaran fins al 15 de setembre.
Actiu durant el període – Campanyes de sensibilització ambiental: Punts informatius mòbils sobre control de plagues i ús responsable de l’aigua als barris de Casablanca i Marianao. Font: https://www.santboi.cat/plagues
Actiu durant el període – Patis oberts: Espais escolars oberts i supervisats per a oci infantil i familiar (fins al 31 de juliol). Una benedicció per als pares. Patis oberts (fins al 31 de juliol). Ciurana: 16.45 a 21.15 h; Gaudí: 17 a 21 h; Can Massallera: 17.15 a 20.45 h; Casablanca: 17.30 a 20.30 h.
Actiu durant el període – Jocs a la Plaça: Jocs i activitats en places públiques (fins al 31 de juliol). 14 al 17 de juliol: Plaça Ernest Lluch (Barri Camps Blancs). 21 al 24 de juliol: Davant Biblioteca Mª Aurèlia Campmany (Barri Ciutat Cooperativa). 28 al 31 de juliol: Plaça de les Piràmides-Teresa Valls i Diví (Barri Marianao)
Actiu durant el període –
Casal de Verano Infantil (2ª-4ª setmana): Campament d’estiu per a nens de P3 a 6è de primària (fins al 18 de juliol).
Casal de Verano Adolescentes (1ª-3ª setmana): Campament de verano per a joves d’ESO i Batxillerat (fins al 18 de juliol).
Casal y colonias de verano 2025 para niños y adolescentes
Llega el buen tiempo y en la Fundación Marianao empezamos a prepararnos para que niños, niñas y adolescentes disfruten de sus vacaciones con nosotros! Si tienes interés en inscribir a tus hijos o hijas, lee atentamente toda la información que te proporcionamos a continuación sobre el Casal de Verano y las Colonias de Verano que organizaremos este año.
Economia i Comerç: El Mercat Laboral en Ple Rendiment i els Refugis Comercials
El pols econòmic de Sant Boi durant aquesta quinzena va ser una barreja de dinamisme estacional i pressions estructurals subjacents. Sembla que aquí no només es treballa, sinó que també es consumeix amb ganes, especialment si hi ha aire condicionat pel mig.
07/07/2025 – Ofertes de feina (cajerx, promotor/a, repartidor/a): Anuncis d’ocupació de diverses empreses (DIA, PROSALES, Closer Logistics). El mercat laboral de Sant Boi es mostra sorprenentment robust, amb 17.595 ofertes d’ocupació i un salari mitjà de 2.219 €/mes. Font: https://jobtoday.com/es/trabajos/sant-boi-de-llobregat?page=2
14/07/2025 – Apropem els productes locals a les empreses de Sant Boi (Sant Boi Alimenta la Salut): va destacar la iniciativa «Sant Boi Alimenta la Salut», que acosta productes locals a les empreses, una estratègia que no només fomenta hàbits saludables sinó que també recolza directament l’agricultura local.
Sant Boi impulsa una campanya per promoure el producte fresc i saludable de proximitat – Komunica.press
Sant Boi ha posat en marxa una nova campanya per promoure l’alimentació saludable i sostenible a partir del producte fresc de proximitat. La iniciativa forma part del projecte estratègic municipal Sant Boi alimenta la salut i compta amb la participació d’una vintena de comerços, parades del mercat i productors agraris locals. El projecte està finançat […]
Sense data específica (menció en juliol) – Nou Buffet Sushi Viral a Sant Boi: Vídeo promocionant un restaurant de sushi. Aquest vídeo de TikTok, tot i ser de gener de 2025, va ser referenciat en juliol com a exemple de contingut viral local, indicant l’interès per la gastronomia. Font: https://santboi.tv/2025/07/
Actiu durant el període – Campanya «Refugi Climàtic»: Sant Boi Comerç va promocionar activament la campanya «Refugi Climàtic», convertint les botigues en espais amb aire condicionat, un servei essencial que fa que comprar amb confort sigui un dret, no un luxe.
Actiu durant el període – Rebaixes d’Estiu: Campanya comercial de Sant Boi Comerç.
Inici
La nostra missió és representar i defensar els interessos del nostre sector, crear i portar a terme iniciatives que promocionin la nostra activitat.
Cultura i Esport: De Festivals de Blues i molt més
El calendari cultural i de lleure de Sant Boi va estar atapeït durant la primera quinzena de juliol, oferint una àmplia gamma d’opcions per a totes les edats. Sembla que aquí no només es treballa, sinó que també es gaudeix de la vida, i amb estil.
01/07/2025 – Sant Blues 10ª Edició: Celebració del festival de blues local. Un clàssic que ja fa 10 anys que ens fa moure l’esquelet. Font: https://www.santboi.cat/ciutadania/cultura
Jocs Esportius Escolars: competició, valors i compromís educatiu: El va publicar informes destacant la participació en els Jocs Esportius Escolars. Font: https://cebllob.cat/
Prop de 24.000 infants i joves gaudeixen del programa d’activitats de promoció durant el curs 2024/25: El CEBLLOB va publicar informes destacant la participació de prop de 24.000 infants i joves en activitats de promoció. Sembla que a Sant Boi no hi ha temps per a l’avorriment. Font: https://cebllob.cat/jocs-esportius-escolars-competicio-valors-compromis-educatiu/
El CEBLLOB, present a La Vanguardia dins la campanya “Estiu al Baix 2025”: Notícia de premsa. Font: https://cebllob.cat/
Memòria d’activitats curs 24-25 CEBLLOB: Informe d’activitat anual. Font: https://cebllob.cat/
El Consell Esportiu, escola formativa: Notícia sobre formació. Font: https://cebllob.cat/
El DAEE al servei de les entitats esportives durant el curs 2024/25: Notícia sobre serveis. Font: https://cebllob.cat/
03/07/2025 – La Platja de Cal Ninyo: Concert de LAR: Nits d’estiu amb música en directe.
04/07/2025 – La Ruta Maria-Mercè Marçal, actualitzada!: Anunci d’actualització cultural. Per als que volen fer turisme cultural sense sortir de Sant Boi. Font: https://www.santboi.cat/ciutadania/cultura
Institut Rubió i Ors | Qui soc i per què escric
Plaça de la República | Compromís polític
Carrer Victòria, casa seva | Llibres del Mall i Amor
Plaça de Montserrat Roig| Feminisme i sororitat
Passeig de les mimoses| Infància i natura
Escola bressol La Mercè | Embaràs i maternitat
Plaça de la Mercè Rodoreda | Mercè Rodoreda i el cançoner popular
Jardins de Maria-Mercè Marçal | Una vida, una mort
El novè punt: itinerant entre els vuit punts de la ruta:
Una cambra pròpia | Constel·lació Maria-Mercè Marçal
Ruta Maria-Mercè Marçal | Ajuntament de Sant Boi de Llobregat
De l’Institut Rubió i Ors a la plaça de la República una cambra pròpia: Virginia Woolf
04/07/2025 – Sant Blues: Concert de Blue Chiefs: esdeveniment cultural. Més blues per a les nits d’estiu.
04/07/2025 – Música a la Fresca: Concert d’Elena Grueso: A la Torre Benviure.
07/07/2025 – Exposició: Estiueig de proximitat 1850 – 1950: Al Museu de Sant Boi (fins al 12 de setembre). Una mirada nostàlgica a com es passava l’estiu abans que existissin els refugis climàtics.
L’exposició ‘Estiueig de proximitat’ arriba al Museu de Sant Boi
La mostra es podrà visitar del 6 d’abril al 15 de juny i pretén ser un viatge al passat per entendre com es vivien les vacances entre el segle XIX i el XX a través d’imatges i objectes d’època.
09/07/2025 – «Zona Zero» (Talent jove i música urbana): Esdeveniment del col·lectiu La Ratonera per mostrar talent jove. A l’Escola Ciutat Cooperativa (on es troba la Minicoope) cada dimecres a la tarda, i s’adreça a joves de 15 a 25. Font: https://www.santboi.cat/talent-jove-i-musica-urbana-al-barri-amb-zona-zero
09/07/2025 – Can Castellet estrena temporada d’òpera a la gran pantalla: S’anuncia 🎭 Òpera a la gran pantalla el 24 de juliol a les 19h: Rigoletto – Festival Arena at St. Margarethen
Òpera i el ballet : CINEMES CAN CASTELLET
CINEMA DESCRIPTION
14 al 17 de juliol:Jocs a la Plaça Ernest Lluch. La diversió està assegurada per a tota la família.
16 de juliol:Estiu Actiu – Majors de 60 anys: Cos i ànima i Parlem del dol i la soledat. Activitats per mantenir-se actiu i connectat.
Continuen:Cicle de concerts «La Platja» a la terrassa de Cal Ninyo. Nits d’estiu amb bona música.
Esports: les pistes de futbol i futbol sala del Club Àccura Sant Boi estan disponibles per als que vulguin suar la samarret.
Club Áccura Sant Boi – Sant Boi de Llobregat | PistaEnJuego
Club Áccura Sant Boi: 17.000m2 de instalaciones en plena naturaleza: – – 6 Pistas de padel de cristal con césped artificial – – 7 Pistas de tenis de tierra batida
Oportunitats:Es busca entrenador/a de futbol juvenil femení sense experiència. Si t’agrada el futbol i vols començar, aquesta és la teva oportunitat!
Entrenador juvenil femenino futbol, Estadio Joan Baptista Milà FC Santboià, Sant Boi de Llobregat – Sports & Wellness job near #Zk1RMg | JOB TODAY
Apply now for Part-time Entrenador juvenil femenino futbol job at Estadio Joan Baptista Milà FC Santboià, near , Sant Boi de Llobregat. Salary: . Experience: Not required. Find a job Today with JOBTODAY! Vacancy #Zk1RMg
L’Activitat a les Xarxes Socials: Sant Boi, la Ciutat que no Dorm (ni a l’Estiu!)
Atenció, Sant Boians i Santboianes del món digital! Durant la primera quinzena de juliol de 2025, les nostres xarxes socials han estat més calentes que un pati obert a ple sol, però amb molt més «flow» i menys suor. L’Ajuntament, com sempre, ha fet els deures i ha inundat els nostres feeds amb la programació d’estiu: que si «Patis Oberts» per als menuts (i els pares que necessiten un respir), que si «After Sun Boi» per als joves que volen refrescar-se sense que els vegin els pares, i fins i tot «Estiu Actiu» per a la gent gran que ens demostra que l’edat és només un número (i una excusa per no fer segons quins TikToks). Però no tot ha estat festa i mojitos virtuals; també hem vist projectes seriosos com la renaturalització dels jardins (perquè Sant Boi «respira més verd», i no només per la carxofa!) i els resultats del Pressupost Participatiu, demostrant que aquí la ciutadania mana (o almenys vota).
I parlant de TikTok, la xarxa de moda on tot es fa viral més ràpid que un rumor de barri: hem tingut el nostre propi «drama» gastronòmic amb un «Nou Buffet Sushi Viral» que va acumular més «m’agrades» que un gat fent monades, gràcies a l’ull expert de l’usuari @topfoodbcn. Però ull, que no tot és riure! SantBoi.tv ens va posar les piles amb un article sobre com la intel·ligència artificial pot creuar la «línia vermella» amb continguts racistes i de ciberassetjament. Això sí que és un debat per encendre els comentaris! Mentrestant, Sant Boi Diari ens mantenia al dia dels dispositius de neteja (perquè l’estiu fa pudor, i algú ho ha de dir!) i de les obres del Parc del Llor, mentre el CEBLLOB ja preparava la nova temporada esportiva, que aquí no es perd el temps. I no oblidem a Sant Boi Comerç, que va convertir les nostres botigues en «Refugis Climàtics» (perquè comprar amb aire condicionat és un dret, no un luxe!). Fins i tot l’Associació de Comerciants del carrer Eusebi Güell va organitzar la Rua de l’Orgull, demostrant que Sant Boi és festa i reivindicació a parts iguals. I ja que parlem de l’estiu, una pregunta que ens crema a tots: si la programació d’activitats de l’Ajuntament és «Fem Estiu» a juliol i agost, i els «Patis Oberts» tanquen el 31 de juliol per no tornar fins al setembre, què passa a l’agost? Tancat per vacances? Perquè si el 40% dels refugis climàtics de Barcelona tanquen a l’agost, esperem que a Sant Boi no ens deixin a la fresca (literalment!).
Distribució de l’Activitat per Plataforma i Actor (1-16 Juliol 2025)
Plataforma
Actor Principal
Temes Clau / Exemples
Data de Publicació / Discussió
Twitter/X
Ajuntament de Sant Boi
Programació d’estiu («Fem Estiu»), activitats per a joves («After Sun Boi»), projectes de renaturalització, reconeixement esportiu, col·laboració públic-privada per habitatge assequible, Dia de la Visibilitat No Binària
02/07, 03/07, 04/07, 09/07, 14/07
Sant Boi Diari (@SantBoiDiari)
Notícies locals, obres d’ampliació parc Llor, dispositiu especial de neteja
03/07, 14/07
Consell Esportiu del Baix Llobregat (CEBLLOB)
Preparació curs 25-26, inscripcions activitats promoció, nova temporada Parc Ciclista Llobregat, jornada de treball i cohesió d’equip
02/07, 04/07, 14/07, 15/07
EOI Viladecans
Actualitzacions sobre preinscripció i exàmens d’idiomes
Juliol 2025
Facebook
Ajuntament de Sant Boi
Anuncis generals, informació de serveis, col·laboració público-privada en habitatge
14/07
Sant Boi Comerç
Campanya «Refugi Climàtic», rebaixes d’estiu, suport al comerç de proximitat
01/07, 02/07, 03/07, 07/07, 08/07, 11/07, 14/07
Associació Cultura F
Promoció d’escola de música i activitats culturals
Plens municipals, vídeos promocionals, 25è aniversari Sindicatura de Greuges, Dia Mundial Refugiats
Ple Extraordinari 10/07
SantBoi.tv
Anàlisi de l’ús d’IA a xarxes socials, notícies locals
07/07
Badalona Comunicació (referenciat)
Vídeos de trànsit i mobilitat (Via 15)
01/07, 09/
En resum, Sant Boi a les xarxes és un còctel explosiu d’informació útil, promoció local i alguna que altra reflexió profunda, tot amanit amb l’humor i la vitalitat que ens caracteritzen. Prepareu-vos per al «scroll» infinit, perquè aquí sempre hi ha alguna cosa a dir!
En Record: Homenatge als Veïns i Veïnes que ens han deixat
Nom del veí/na
Edat
Cerimònia
Ramon Roura Gasulla
75
01/07/2025
Eulalia Farrés Figuerola
73
02/07/2025
Lali Martín Espeja
92
02/07/2025
Gabriel Araez Sánchez
87
03/07/2025
Concha Cabedo Flor
96
04/07/2025
Juan Gonzalez Gamarro
83
04/07/2025
Isabel Albendea Contreras
93
04/07/2025
Ana Maria Calderon Hijano
87
04/07/2025
Carmen Fernández Medina
86
05/07/2025
Cayetana Rodríguez García
85
06/07/2025
Francisca Garcia Burlo
83
06/07/2025
Primitiva Morillo Gordon
93
07/07/2025
Antonio Gallego García
80
07/07/2025
Xavier Ramon Sancho Marcet
39
07/07/2025
Margarita Garcia Moraño
90
08/07/2025
Maria Ojea Sánchez
89
08/07/2025
Carlos Cuffi León
90
08/07/2025
Juan Porras Montenegro
82
09/07/2025
Fina Canovas Martínez
88
11/07/2025
Joan Romeu Rafales
85
11/07/2025
Ana Gutierrez Parras
77
11/07/2025
Salvador Rodríguez González
92
11/07/2025
Jose Antonio Martin Horcajo
84
12/07/2025
Rogelio Gala Gordon
76
12/07/2025
Maxima Carruesco Lascorz
89
13/07/2025
Antonino Vega Pastor
87
14/07/2025
Joan Priu Puig
83
15/07/2025
Belarmina Franco Celadilla
93
15/07/2025
Salvador Rodríguez González
92
11/07/2025
Jose Antonio Martin Horcajo
84
12/07/2025
Maxima Carruesco Lascorz
89
13/07/2025
Antonino Vega Pastor
87
14/07/2025
Joan Priu Puig
83
15/07/2025
Belarmina Franco Celadilla
93
15/07/2025
Info pels Santbolidays: qui fa les vacances d’estiu a casa seva!!
Calendari d’Activitats Sant Boi: Juliol 2025
Explora les activitats programades a Sant Boi de Llobregat durant el mes de juliol. Fes clic a les capçaleres per ordenar la taula.
Data
Activitat
Públic destinatari
Ubicació
Horari
Horaris de Serveis Públics i Refugis Climàtics de l’estiu del 2025
Servei/Instal·lació
Tipus
Horari (1-15 Juliol 2025)
Notes
*En aquesta agenda informativa de la primera quinzena de Juliol del 2025 ens hem donat suport de Gemini amb Deep Search, Microsoft Copilot i DeepSeek.
![SantBoi[.Tv]ai](https://santboi.tv/wp-content/uploads/2024/09/LogoStBoi.TvAi_.png)
