• Marianao la microhistòria que explica Espanya i Catalunya
    🏰Marianao's: 📍Punt mut de 🔀 subversions al 📜 Segle XX - 📜Memòria i 🙏Homenatges - 🎬Realitzacions

    🌿MARIANAO’s: De la Plantació Cubana 🇨🇺 al Clúster de la Memòria Democràtica 🗳️. Una història inèdita de Sant Boi.🏘️

    desembre 3, 2025 - Per 

    Oblidada durant 16 anys, la memòria d’una urbanització de Sant Boi es revela com el cor ocult de la història d’Espanya. El Parc de Marianao, construït amb fortuna esclavista i seu de la repressió contra els obrers, va ser més tard víctima de l’espoli franquista i, finalment, el bressol de la ràdio democràtica i l’activisme. Prepareu-vos per un viatge de 135 anys que connecta l’explotació colonial, el gran “pelotazo” urbanístic del Franquisme, i la sobirania ciutadana. Us presentem la recopilació històrica més completa sobre Marianao, des del luxe dels Indianos (1880) fins al Clúster de Salut Mental (2015), amb nou material d’arxiu de Carles Serret i els testimonis inèdits de la resistència. Feu clic per descobrir els set capítols (i dotze publicacions amb fonts multimèdia i IA) que trenquen el silenci de la història!

    L’origen i el desenvolupament del projecte

    El 3 de març del 2009 es va presentar un projecte als ‘VII Premi (municipal) Carles Martí i Vilà’ amb el títol: “MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya“. Es definia així: “Projecte de recuperació de la memòria històrica dels residents, estiuejants i masovers de la urbanització Parc de Marianao de Sant Boi de Llobregat, des del seu context originari fins el seu desenvolupament en el període franquista i de la transició espanyola. Aquest nucli ha estat protagonista mut de les subversions conservadores i progressistes més rellevants a tota Espanya del segle XX i que han marcat el nostre present”. Es publicaría en format bloc (web SantBoi.Tv) i vídeo (YouTube).
    Després de fer els enregistraments i rebre el suport de l’Arxiu Històric Municipal de Sant Boi de Llobregat, en la figura del seu Director Carles Serret, amb una completa entrevista per Carles Vallejo com a resident i activista per a la recuperació de la memoria històrica, es va perdre el material grabat i diluir el projecte.
    Van pasar 16 anys, el 2025, on es va rescatar tot el material d’una copia que es fa ver en un vell disc dur. I ens varem proposar rescatar la producció del projecte:

    Amb la intenció de compartir amb els veins de Sant Boi de Llobregat, recollint les noves aportacions del Carles Serret en tots aquests anys que ha realitzat i publicat des de Blogger, Radio Sant Boi, Facebook i Youtube; i altres de noves aportacions d’investigació, varem actualitzar el contingut ampliant la història de Marianao i comparant-la amb l’estat en cada moment amb la vila de Sant Boi.

    ‘MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya’ (CAPÍTOLS)

    CapítolTítol Complet del CapítolPeríode TemporalSinopsi i Temes Clau
    0PRESENTACIÓS. XIX – ActualitatResum de l’evolució del Parc de Marianao, de finca senyorial a espai cívic.
    1Del somni colonial a l’epicentre modernista i polític1866-1929Salvador Samà (Marquès) com a esclavista; la construcció dels Parcs (Marianao/Cambrils); influència en el Pistolerisme i el Cop de Primo de Rivera.
    2Un escenari de convulsions i silenci durant la República i la Guerra Civil1931-1950La repressió, la història de la Família Vallejo (activisme i resistència), i el destí de la propietat dels Samà sota la dictadura.
    3Del marquesat a la parcel·lació: un negoci amb ombres franquistesc. 1940-1974L’espoli: la condemna per Maçoneria; la venda forçada a Abdón Bordoy (finançat per Joan March); el model del pelotazo urbanístic.
    4Un microcosmos de classes i ideologies1940-1975L’evolució social: del destí d’estiueig burgès prebèl·lic a la barreja social postguerra; la integració tardana amb la vila de Sant Boi.
    5Un plató imaginari i cultura popular, amb un tràgic epíleg1880-1980La transformació socioeconòmica i la revalorització cultural, des de l’exclusivitat aristocràtica a la resistència de base.
    6De la clandestinitat franquista a l’epicentre del catalanisme i la salut mental1963-2015L’Agermanament antifranquista; l’adquisició municipal (1974); el Palau com a seu de Ràdio Sant Boi (1980) i el Clúster de Salut Mental (2015).
    AnnexMarianao’s: Un Viatge per 150 Anys de Sindicalisme, Poder i Contrast Social150 AnysRecorregut conceptual: contrast entre el poder econòmic (Samà, March) i la lluita obrera local (Balbina Pi, Carles Vallejo); ús col·lectiu del Palau (refugi de guerra, centre de salut mental).
    MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya – 0. 📜PRESENTACIÓ – SantBoi[.Tv]ai
    El Parc de Marianao, i espai residencial, situat a Sant Boi de Llobregat, és un lloc amb una història rica i complexa que abasta des del segle XIX fins a l’actualitat. Aquest article ofereix un resum complet de la seva evolució, destacant els esdeveniments i personatges clau que han marcat la seva trajectòria.
    Marianao: la microhistoria que explica España. PodCast Gemini IA (Esp.)

    1. Marianao’s: del 🌴somni colonial a➡️ l’epicentre modernista🏛️ i polític🗳️ (1866-1929)

    👇 1.1. QUI ERA EL MARQUÉS DE MARIANAO? Els Marianao esclavistes i Rafaela Torrents i Higuero (Segle XIX)

    MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya – 1. Marianao’s: del 🌴somni colonial a➡️ l’epicentre modernista🏛️ i polític🗳️ (1866-1929) – SantBoi[.Tv]ai
    L’entrevista sobre Salvador Samà i Torrents, a través de les perspectives de Carles Vallejo i Carles Serret, explora la vida i influència de Salvador Samà i Torrents, el Marquès de Marianao, en el context de les subversions del segle XX a Espanya. Es desglossen els orígens, la pèrdua de les colònies espanyoles, la influència en la restauració borbònica, la seva participació en la repressió del moviment obrer, i la seva implicació en el cop d’estat de Primo de Rivera després de fer-se responsable del Somaten.

    👇 1.2. ELS PALAUS I ELS PARCS DELS INDIANOS SAMÀ (Cambrils més modernista i Marianao mès medieval i gòtic)

    MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya – 1. Marianao’s: del 🌴somni colonial a➡️ l’epicentre modernista🏛️ i polític🗳️ (1866-1929) – SantBoi[.Tv]ai
    El llegat dels “Indianos”, aquells catalans que van fer fortuna a Amèrica i van retornar amb el desig de plasmar la seva riquesa i influència en la seva terra natal, és un capítol fascinant de la nostra història, però també un que requereix una anàlisi crítica de les seves arrels. Entre ells, la família Samà destaca no només per la seva prosperitat, sinó per la visió arquitectònica i paisatgística que va importar des de les terres cubanes, una fortuna construïda, en part, sobre el tràfic d’esclaus i l’explotació laboral a les seves plantacions de sucre. Aquest post explora com la vibració de Marianao a l’Habana va inspirar dues joies arquitectòniques a Catalunya: el Parc Samà de Cambrils, amb una inclinació modernista, i el Parc Marianao de Sant Boi, amb un caràcter més medieval i gòtic, sense oblidar l’enginy de la gestió de les seves aigües, tot plegat emmarcat en el complex context de la seva prosperitat colonial.

    👇 1.3. MENYSPREU DELS SAMÀ A SANT BOI (incita la independència de Cuba i indiferència dels sacrificis dels santboians del 98)

    MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya – 1. Marianao’s: del 🌴somni colonial a➡️ l’epicentre modernista🏛️ i polític🗳️ (1866-1929) – SantBoi[.Tv]ai
    La pèrdua de les colònies espanyoles el 1898 va evidenciar el contrast entre les elits amb interessos colonials, com la poderosa família Samà, i els sacrificis gairebé invisibles dels soldats locals. Mentre Salvador Samà i Torrents, Marquès de Marianao, amb grans fortunes a Cuba i Filipines 💰, suggeria abandonar l’illa caribenya per defensar altres territoris, a Sant Boi, molts joves de famílies humils morien o quedaven afectats a la guerra, tornant sovint amb problemes de salut mental i sense reconeixement. Aquesta investigació, basada en documents de l’Arxiu Municipal Històric de Sant Boi, posa de manifest la manca d’inversions en obres de beneficència per part de la família Samà i Torrents en la seva localitat d’evasió, subratllant una indiferència de l’elit davant del patiment dels seus conciutadans més vulnerables. Un exemple colpidor? Els 26 “últims de Cuba” 💔 que, el 1901, van acabar ingressats al psiquiàtric de Sant Boi, sense honors ni cap mena de reconeixement.

    👇 1.4. INFLUÈNCIES DELS SAMÀ (repressió a l’anarcosindicalisme creixent i seu de Primo de Rivera)

    MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya – 1. Marianao’s: del 🌴somni colonial a➡️ l’epicentre modernista🏛️ i polític🗳️ (1866-1929) – SantBoi[.Tv]ai
    El període comprès entre 1917 i 1923 a Catalunya va ser una època de convulsió social i política extrema, coneguda com el Pistolerisme. Aquesta “guerra social” va enfrontar obrers anarcosindicalistes i forces patronals i estatals, culminant en el cop d’estat de Primo de Rivera el setembre de 1923. En aquest escenari de tensió, figures de Sant Boi de Llobregat van jugar papers fonamentals i antagònics, des de la resistència obrera (Balbina Pi i Sanllehy) fins a la cúpula de la repressió. Aquest post explora el paper crucial de la família Samà, especialment el Marquès de Marianao, i la seva connexió amb la repressió de l’anarcosindicalisme i la gestació de la dictadura.

    👇 1.5. LA FI DELS SAMÀ A SANT BOI (la II República i la LRMC – Llei de Repressió de la Maçoneria i el Comunisme)

    MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya – 1. Marianao’s: del 🌴somni colonial a➡️ l’epicentre modernista🏛️ i polític🗳️ (1866-1929) – SantBoi[.Tv]ai
    La història de la família Samà a Sant Boi de Llobregat, coneguts com a “Indianos” que van construir els majestuosos Parcs de Samà i el de Marianao, és un fascinant mirall de les convulsions del primer terç del segle XX a Espanya. Des d’una posició de poder i influència, arrelada en el seu origen colonial i la seva fortuna, els Marquesos de Marianao van veure com la Segona República, la devastadora Guerra Civil i la repressió de la dictadura franquista van erosionar dràsticament el seu llegat. En aquest article, explorarem el destí del II Marquès, Salvador Samà i Torrents, i el III Marquès, Salvador Samà i Sarriera, la vida del qual es va veure truncada per una inesperada condemna per maçoneria. Prepara’t per descobrir com la història d’una família il·lustre amb presència i llegat a Sant Boi visualitza les profundes divisions d’una època.

    2. Marianao’s: Un escenari de convulsions ⚔️ i silenci 🕯️ durant la República i la Guerra Civil (1931-1950)

    MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya – 2. Un escenari de convulsions ⚔️ i silenci 🕯️ durant la República i la Guerra Civil (1931-1950) – SantBoi[.Tv]ai
    La història de Sant Boi de Llobregat, i en concret la del Parc de Marianao, és un mirall de les convulsions polítiques i socials que van sacsejar Espanya al segle XX. Les vides de la família Vallejo, entre l’activisme, la repressió i la resistència, esdevenen el fil conductor perfecte per a reconstruir un període que va transformar la ciutat, de la il·lusió republicana a la foscor de la dictadura. Seguint la seva trajectòria, des dels fronts de guerra fins a la intimitat de la seva llar, podem comprendre com el passat encara ressona avui en la nostra memòria col·lectiva.

    3. Marianao’s: Del marquesat 👑 a la parcel·lació 🏠, un negoci amb ombres 👻 franquistes

    MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya – 3. Del marquesat 👑 a la parcel·lació 🏠: un negoci amb ombres 👻 franquistes – SantBoi[.Tv]ai
    La història de la Finca de Marianao (Sant Boi de Llobregat) és una lliçó magistral de com es van consolidar les noves elits del règim franquista. Després de la Guerra Civil, el Tercer Marquès de Marianao, amb les seves connexions monàrquiques, es va convertir en l’objectiu perfecte del nou aparell repressiu. El règim va utilitzar una multa fiscal com a pretext per forçar una venda que va beneficiar Abdón Bordoy, un empresari connectat al magnat Joan March. Aquest “tripijoc” polític no només va desposseir l’aristocràcia; va inventar el model del ‘pelotazo’ urbanístic, caracteritzat per l’especulació, la rapidesa i la manca d’inversió en infraestructures, un llegat arrelat en l’urbanisme espanyol fins avui dia.

    4. Marianao’s: 🧩 Un microcosmos de 🏛️ classes i 🧠 ideologies (1940 – 1975)

    MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya – 4. 🧩 Un microcosmos de 🏛️ classes i 🧠 ideologies (1940 – 1975) – SantBoi[.Tv]ai
    L’estudi del Parc Residencial de Marianao a Sant Boi de Llobregat (1950-1970) ofereix una visió de les tensions socioeconòmiques i ideològiques de la postguerra catalana. Sant Boi, admirada com un entorn natural idíl·lic més enllà del riu Llobregat, ja havia estat un important destí d’estiueig per a les famílies barcelonines des de mitjans del segle XIX fins a l’esclat de la Guerra Civil (aproximadament 1850-1936), establint un nexe entre l’entorn rural, el nucli urbà i el nou desenvolupament residencial. Aquesta transició va passar d’un perfil d’estiuejants principalment barcelonins de la petita burgesia prebèl·lica, a una composició social notablement barrejada en classes i origen ideològic al Parc Residencial de Marianao entre el 1950 i el 1970. Malgrat l’aïllament social inicial, la connexió real entre els santboians i el nou enclavament es va concretar a la dècada de 1970, impulsada per l’expansió urbana de la vila i la crucial adquisició municipal del Palau, el llac i el nucli central del Parc.

    5. Marianao’s:🎬Un plató imaginari i 🎪 cultura popular, amb un 💔 tràgic epíleg (1880 – 1980)

    MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya – 5. 🎬Un plató imaginari i 🎪 cultura popular, amb un 💔 tràgic epíleg (1880 – 1980) – SantBoi[.Tv]ai
    El Parc de Marianao, avui una urbanització plenament integrada en el teixit de Sant Boi de Llobregat, és molt més que una antiga finca senyorial; és un palimpsest històric que encapsula la convulsa transformació socioeconòmica de Catalunya des de mitjans del segle XIX.1 Aquest espai ha transitat per tres grans etapes: l’esplendor colonial i l’exclusivitat aristocràtica del Marquesat, la instrumentalització urbanística sota el franquisme (la “Ciudad Soñada”), i la seva posterior reconquesta per a l’ús cívic i la resistència política de base.

    6. Marianao’s: De la clandestinitat franquista 🚪🔗 a l’epicentre del catalanisme 🎗️ i la salut mental 🧠 (1963-2015)

    MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya – 6. De la clandestinitat franquista 🚪🔗 a l’epicentre del catalanisme 🎗️ i la salut mental 🧠 (1963-2015) – SantBoi[.Tv]ai
    Marianao, un barri residencial de Sant Boi de Llobregat, és molt més que l’antiga finca d’un marquès indiano. La seva història encapsula perfectament la Transició Espanyola: la conquesta de l’espai públic a l’oligarquia, la resistència antifranquista protagonitzada per figures claus de la memòria democràtica, i una transformació que va convertir el Palau Marianao, d’una luxosa residència privada, en la seu de la primera ràdio democràtica municipal i, més recentment, en el Clúster de Salut Mental de Catalunya. Aquesta és la crònica d’un barri que va passar de la repressió a ser un símbol de la llibertat i la solidaritat internacional. Tot un nucli urbanitzat al voltant d’un Parc i que va donar nom a tot un barri que ampliava les infraestructures socioculturals.

    Marianao’s:🧭 Un Viatge per 150 Anys de ✊ Sindicalisme, 💪 Poder i ⚖️ Contrast Social

    MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya: 🧭 Un Viatge per 150 Anys de ✊ Sindicalisme, 💪 Poder i ⚖️ Contrast Social – SantBoi[.Tv]ai
    Sant Boi de Llobregat, avui una ciutat en creixement continu a l’àrea metropolitana de Barcelona, ​​atresora una rica i complexa història social marcada per la transformació, la lluita obrera i la presència de figures influents que van deixar la seva empremta al paisatge ia la memòria col·lectiva. Acompanyeu-nos en un recorregut pels últims 150 anys per entendre com el sindicalisme va arrelar en aquesta terra, en constant diàleg –i sovint en tensió– amb el poder econòmic i els models socials del seu temps.

    Play-lists de Marianao’s

    Logo de Sant Boi punto Te Uve
    Produïts i Realitzats el 2009 amb multicàmeres professionals HD
    logo SantBoi Tv Ai
    Produïts i Realitzats el 2025 amb IA de lliure ús

    Cronologia de la Història de Marianao’s: Des de l’estatus colonial a la sobirania ciutadana

    La següent cronologia estableix, per primera vegada de manera unificada, les fites clau de la història de la Urbanització Marianao, traçant la seva evolució des de l’estatus colonial a la sobirania ciutadana.

    AnyÀmbitEsdeveniment Clau a Marianao / Sant Boi
    c. 1866Fundació / ColonialNaixement de Salvador Samà i Torrents (II Marquès). La fortuna familiar és consolidada en el tràfic d’esclaus.
    c. 1880PatrimonialInici de les obres de la finca i el parc Marianao, amb disseny de Josep Fontseré i Mestre. Establiment com a destí d’estiueig de la petita burgesia.
    c. 1896Social / ObrerNaixement de Balbina Pi i Sanllehy, anarcosindicalista i feminista de la CNT, figura clau de la lluita obrera local.
    c. 1898Social / ColonialGuerra de Cuba. El Marquès suggereix abandonar l’illa. Profunda indiferència de l’elit Samà davant el sacrifici de soldats santboians.
    1901Social / Conseqüència26 veterans de la Guerra de Cuba, els “últims de Cuba,” acaben ingressats al psiquiàtric de Sant Boi, sense reconeixement de l’elit.
    1917-1923Polític / RepressiuEl Marquès de Marianao utilitza el seu poder en la repressió de l’anarcosindicalisme (Pistolerisme) i esdevé responsable del Somatén.
    1923 (Set.)PolíticCop d’estat de Primo de Rivera. Marianao es converteix en un centre de gestació de la dictadura.
    1938MilitarEl Palau Samà és utilitzat com a hospital de campanya durant la Guerra Civil.
    1941Repressiu / PatrimonialSalvador Samà i Sarriera (III Marquès) condemnat a 20 anys i 1 dia per Maçoneria, propiciant el seu espoli.
    c. 1944Urbanístic / EspeculacióVenda forçada (mitjançant multa fiscal) a Abdón Bordoy (finançat per Joan March) per 1.000.000 de Ptes. Inici de la parcel·lació especulativa.
    1950-1970SocialEl Parc Residencial de Marianao es desenvolupa amb una composició social marcadament barrejada en classes i origen ideològic.
    c. 1963Activisme ClandestíInici de l’Agermanament Solidari (informal) Sant Boi-Marianao (L’Habana) promogut per l’oposició antifranquista.
    1973 (Jul.)Social / ObituariMort de Balbina Pi i Sanllehy, referent de l’anarcosindicalisme i feminisme català.
    1974Patrimonial / CívicAdquisició patrimonial del Palau i el nucli central del Parc pel Municipi de Sant Boi, revertint l’espai a domini públic.
    1980 (Maig)DemocràticEl Palau Marianao esdevé la Primera Seu de Ràdio Sant Boi, símbol de la llibertat d’expressió municipal.
    2015 (Març)Transformació CívicaEl Palau Marianao es converteix en la seu del Clúster de Salut Mental de Catalunya.

    MARIANAO’s

    El Punt Mut de les Subversions (1880-2015)

    De la riquesa colonial i el tràfic d’esclaus a la lluita per les llibertats. Una història de poder, resistència i conquesta ciutadana a Sant Boi de Llobregat.

    ⚓ 1880 – 1929

    L’Ombra de la Riquesa Colonial

    El Parc de Marianao neix de la fortuna acumulada per la família Samà a Cuba, fonamentada en el tràfic d’esclaus. Mentre el Marquès construïa un paradís modernista, els joves de Sant Boi morien a les guerres colonials defensant interessos aliens.

    La Dada Colpidora (1901)

    26 Veterans

    ingressats al Psiquiàtric de Sant Boi, oblidats per l’elit que s’enriquia a l’illa.

    Prioritats de l’Elit (1898-1901)

    Comparativa conceptual entre la inversió en luxe privat i el suport social als veterans.

    1940 – 1974

    El Franquisme: Repressió i Especulació

    La dictadura franquista va reprimir la Família Samà, forçant la venda del patrimoni. Inversors especuladors van adquirir el sòl amb l’únic objectiu de la construcció massiva, que va multiplicar el valor inicial per 78, creant un nou focus de poder immobiliari.

    ⚖️

    L’Eina: La Repressió

    Salvador Samà condemnat a 20 anys per Maçoneria (1941). La multa fiscal força la venda ràpida del Palau.

    💰

    El Benefici: x78

    El valor del sòl va passar d’1 milió de pessetes (preu de compra forçada) a un valor especulatiu massiu.

    🕊️

    La Resposta: La Lluita Civil

    La Família Vallejo i altres ciutadans actius inicien l’oposició al règim des de Marianao, defensant els valors democràtics.

    Metamorfosi Social: Tres Èpoques

    Marianao ha viscut tres vides diferents. Aquest gràfic analitza com han canviat les dinàmiques de poder, accés públic i llibertat política al llarg de 135 anys.

    Època Colonial (1880-1930)

    Dominada per Samà i la repressió a la classe obrera. Actiu: Balbina Pi.

    Franquisme (1939-1975)

    Especulació massiva i lluita per la llibertat. Actiu: Família Vallejo.

    Democràcia (1980-2015)

    Recuperació cívica i socialització del Palau. Actiu: Carles Serret i Moviment Ciutadà.

    Cronologia de la Resistència

    1917-1923

    Balbina Pi i la Lluita Obrera

    Mentre Samà exercia el poder colonial, Balbina Pi (CNT) esdevenia un símbol local de la Resistència Obrera contra les elits.

    Inici de la parcel·lació i especulació forçada a mans d’inversors privats. Neix la “Ciudad Soñada” sense cap visió cívica.

    1944

    El ‘Pelotazo’ Urbanístic

    Anys 50-70

    Els Vallejo i l’Antifranquisme

    La Família Vallejo és un nucli de lluita per les llibertats, esdevenint clau en el moviment antifranquista local i la Transició.

    Impuls per recuperar la memòria històrica de Marianao. Les seves investigacions són clau per socialitzar l’ús del Palau i entendre’n el passat.

    Anys 80 – 2015

    Carles Serret i la Memòria Cívica

    Protagonistes Clau: L’Evolució del Poder

    👑

    Salvador Samà

    Poder Colonial (1880-1939)

    Luxe finançat per l’esclavitud. Elit terratinent.

    ✊

    Balbina Pi

    Resistència Obrera (1910-1936)

    Símbol de l’oposició anarcosindicalista a les elits colonials.

    📈

    Inversors Franquistes

    Especulació Massiva (1944-1975)

    Compradors del sòl, enfocats en el guany immobiliari ràpid.

    🕊️

    Família Vallejo

    Lluita per la Democràcia (1950-1980)

    Nucli antifranquista clau per a l’avenç de les llibertats cíviques.

    📚

    Carles Serret

    Recuperació Cívica (1980-2015)

    Historiador clau per destapar el passat colonial i l’especulació del parc.

    Epíleg: Un Cercle Tancat

    On abans hi havia luxe excloent finançat pel dolor llunyà, avui hi ha un espai de cura comunitària. El Palau Marianao ha passat de símbol d’oligarquia a far de Salut Mental. Gràcies a la tasca de Carles Serret, la història és ara visible.

    2025: Memòria Recuperada

    Conclusions i Recomanacions

    L'anàlisi del projecte "MARIANAO’s" confirma la seva rellevància no només com a exercici de recuperació de la memòria local, sinó com a eina metodològica per entendre la història d'Espanya a través de la microhistòria. La urbanització Parc de Marianao és, efectivament, un microcosmos on es manifesten totes les grans fractures ideològiques, econòmiques i socials del segle XX.

    El valor de la recopilació resideix en la seva capacitat per traçar una narrativa de continuïtat que abasta temes complexos. La història de la família Samà és presentada com un cicle que va del somni colonial basat en l'esclavisme i la repressió obrera, a ser víctima de la seva pròpia lògica repressiva sota el franquisme (condemna per Maçoneria i expoli), que al seu torn va inaugurar el model urbanístic especulatiu. Aquest estudi demostra que el franquisme va utilitzar la repressió ideològica com a mecanisme d'extracció de riquesa, desposseint les velles èlits per beneficiar les noves.

    La culminació cívica d'aquesta història, amb l'adquisició municipal del Palau el 1974 i la seva posterior transformació en la seu de la ràdio democràtica i, finalment, en el Clúster de Salut Mental el 2015, tanca el cercle narratiu. L'espai, fundat sobre el patiment i l'extracció, s'ha reconvertit en un centre de sanació i servei públic, simbolitzant la victòria de la sobirania ciutadana sobre l’oligarquia i la repressió.

    📜 Obre i Descarrega't el Document Final 💾 què Conclou i Projecta Tot Aquest Treball de Recull de Memòria Històrica de Marianao 🏘️ i de Disposició Totalment Gratuïta! 🆓

    👥CRÈDITS: 🎬Equip de trerball i 🎙️Historiadors i Testimonis de l'obra

    El projecte documental 'Marianao's' (2009-2025) no hauria estat possible sense la confluència de l'expertesa tècnica, el rigor històric i el testimoni viu dels seus participants. Aquesta sèrie, culminada a SantBoi.Tv, teixeix la història de la finca i la urbanització de Marianao des de la influència cubana fins a l'activisme antifranquista.

    🎬 L'Equip del Projecte

    El projecte ha estat impulsat per un equip multidisciplinari que ha garantit tant la profunditat del contingut com la seva qualitat audiovisual:

    • Carles Vallejo Calderón: Aporta la memòria política i social del barri. Activista antifranquista i sindicalista de CCOO, la residència de tota la família a la Torre 'El Cerezo' de Marianao va ser un centre de reunions clandestines durant el franquisme. La seva perspectiva de resident i lluitador és crucial per entendre la història de la resistència local.
    • Ibán Arévalo Bernabé: La columna vertebral tècnica del projecte. Professor de Filosofia, realitzador i editor audiovisual, i fundador de SantBoi.Tv. Ha dirigit la tasca documental i d'edició des dels primers enregistraments de 2009, assegurant la divulgació del patrimoni immaterial local.
    • Val.Machío: Periodista i professor en Mitjans. Ha estat l'encarregat de la culminació multimèdia-web del projecte, donant forma definitiva a 'Marianao's' amb el tancament de la sèrie en capítols a SantBoi.Tv el 2025.

    🎙️ Els Testimonis i Historiadors Fonamentals

    La base documental del projecte resideix en les veus d'experts i testimonis que connecten directament amb el passat de la finca:

    • Carles Serret i Bernús: Director de l'Arxiu Històric Municipal de Sant Boi (AHMSB). La seva figura és el garant documental del projecte, proporcionant la base fundada sobre els Samà, la urbanització i el context local, a través de la seva expertesa i els seus nombrosos registres de divulgació (Ràdio Sant Boi, blogs).
    • Tate Cabré: Periodista cultural i professora de Comunicació. Enregistrada el 2009, la seva expertesa en Gaudí i el llegat dels 'indians' (a partir de la seva obra Cuba a Catalunya...) és vital per enquadrar el Palau de Marianao i la fortuna dels Samà amb la seva connexió colonial i cubana.
    • Mateu Campomar: Un testimoni únic, ja que va ser primer Administrador dels Samà i després Gestor de la Urbanització per a Abdón Bordoy. Aporta el coneixement clau sobre la transició de propietat i la gestió de la finca en les seves dues grans etapes històriques.
    • Sr. Bota: Cunyat de Mateu Campomar, va ser barquer del llac del Palau. El seu record de la canalització d'aigües i de la vida quotidiana ofereix detalls íntims i inèdits sobre el funcionament de l'antiga possessió dels marquesos.
    • Josep Faura i Bergès: L'últim massover de la família Faura que va treballar per als Samà. El seu testimoni representa la memòria de la pagesia local, amb records potents sobre la vida rural a la finca i la repressió social i lingüística durant el Franquisme.

    Després de recórrer aquests 135 anys d’història, la memòria de Marianao ja no pot ser un "punt mut". Ara que les subversions, l'expoli i la resiliència han estat documentades, és el nostre deure projectar aquest coneixement al futur. Comparteix aquesta crònica inèdita, visita els espais de memòria històrica (el Palau, la Miranda, l'entorno del Parc... ) amb una nova mirada crítica i participa activament en la protecció d’aquest llegat. Que la història de la fortuna esclavista i la lluita obrera serveixi per a construir una memòria democràtica forta. La recuperació de la memòria continua, i tu en formes part.

    #SantBoi #Marianao #HistòriaSantBoi #MemòriaDemocràtica #Patrimoni #Indianos #Colonialisme #Franquisme #LluitaVeïnal #Transició #RàdioLliure #RàdioSantBoi #CulturaSantBoi #BaixLlobregat #ArxiuHistòric #Urbanisme #MemòriaHistòrica #Activisme #Catalunya #DescobreixSantBoi

  • 14.INFLUENCIES-DELS-SAMA-I-PRIMO-DE-RIVERA.
    🏰Marianao's: 📍Punt mut de 🔀 subversions al 📜 Segle XX - 📜Memòria i 🙏Homenatges - 🎬Realitzacions

    MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya – 1. Marianao’s: del 🌴somni colonial a➡️ l’epicentre modernista🏛️ i polític🗳️ (1866-1929)

    juny 26, 2025 - Per 

    El període comprès entre 1917 i 1923 a Catalunya va ser una època de convulsió social i política extrema, coneguda com el Pistolerisme. Aquesta “guerra social” va enfrontar obrers anarcosindicalistes i forces patronals i estatals, culminant en el cop d’estat de Primo de Rivera el setembre de 1923. En aquest escenari de tensió, figures de Sant Boi de Llobregat van jugar papers fonamentals i antagònics, des de la resistència obrera (Balbina Pi i Sanllehy)  fins a la cúpula de la repressió. Aquest post explora el paper crucial de la família Samà, especialment el Marquès de Marianao, i la seva connexió amb la repressió de l’anarcosindicalisme i la gestació de la dictadura.

    1.1. QUI ERA EL MARQUÉS DE MARIANAO? Els Marianao esclavistes i Rafaela Torrents i Higuero (Segle XIX)
    1.2. ELS PALAUS I ELS PARCS DELS INDIANOS SAMÀ (Cambrils més modernista i Marianao mès medieval i gòtic)
    1.3. MENYSPREU DELS SAMÀ A SANT BOI (incita la independència de Cuba i indiferència dels sacrificis dels santboians del 98)

    1.4. INFLUÈNCIES DELS SAMÀ (repressió a l’anarcosindicalisme creixent i seu de Primo de Rivera)

    1.5. LA FI DELS SAMÀ A SANT BOI (la II República i la LRMC – Llei de Repressió de la Maçoneria i el Comunisme)

    Vïdeo PodCast VOSC “INFLUÈNCIES DELS SAMÀ (repressió a l’anarcosindicalisme creixent i seu de Primo de Rivera)1

    L’ANARCOSINDICALISME A SANT BOI I LA REPRESSIÓ DELS SAMÀ

    El Pistolerisme a Catalunya va ser una manifestació violenta de la profunda crisi del règim de la Restauració, exacerbada per les desigualtats econòmiques derivades de la Primera Guerra Mundial. Barcelona es va convertir en l’epicentre d’aquesta lluita, amb centenars de morts i ferits.1 El moviment obrer, liderat per la CNT i la UGT, buscava la millora de les condicions laborals i socials, mentre que la patronal, recolzada pels Sindicats Lliures i les forces de l’Estat, va respondre amb una repressió brutal.1

    En aquest context, Sant Boi de Llobregat va veure emergir figures clau que representaven els dos pols del conflicte. D’una banda, Balbina Pi i Sanllehy (1896-1973), obrera tèxtil i destacada dirigent anarcosindicalista i feminista nascuda a Sant Boi.1 La seva militància activa a la CNT, la seva capacitat oratòria i la seva participació en campanyes contra la repressió, com la solidaritat amb els deportats a la Mola, la van convertir en un símbol de la resistència obrera.1 Els seus articles en premsa llibertària, sovint sota pseudònims, denuncien la violència patronal i estatal, oferint una perspectiva vital des de la base social.1

    Balbina-Pi-Sanllehy - CNT AnarcoSindicalista i Feminista, de Sant Boi de Llobrergat
    BALBINA I SANLLEHY
    ANARCOSINDICALISTA (CNT) I FEMINISTA
    SAMA-Y-TORRENTS-SALVADOR.-MARQUES-DE-MARIANAO
    SAMA I TORRENTS, SALVADOR
    II MARQUES-DE-MARIANAO

    Fons Documentals i Publicacions de Balbina Pi i Sanllehy i Salvador Samà i Torrents

    Nom de la FiguraTipus de “Papers” o ContribucionsLloc/Institució on es trobenRellevància per a l’Estudi del Pistolerisme
    Balbina Pi i SanllehyArticles de premsa (llibertària), discursos, biografies.Solidaridad Obrera, Nuestra Voz, La Colmena. Llibre “Balbina Pi i Sanllehy: una dona lliure” (Generalitat de Catalunya, Institut Català de les Dones). 1Proporciona la perspectiva del moviment obrer anarcosindicalista i feminista, i la denúncia de la repressió.
    Salvador Samà i Torrents (II Marquès de Samà)Documents polítics (actes de diputat, senador, alcalde), patrimonials, referències en premsa de l’època, bibliografies.Arxiu Històric Municipal de Sant Boi (Can Torrents, per connexió familiar). Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Parlament de Catalunya. Parc Samà (Cambrils). Real Academia de la Historia (biografia). 1Il·lustra la participació de l’elit catalana en el règim de la Restauració i en la repressió del moviment obrer (lideratge del Somatén).

    D’altra banda, Salvador Samà i Torrents (1861-1933), Marquès de Marianao i de Vilanova i la Geltrú, va representar el braç repressiu de l’elit.1 Aquest influent polític liberal i terratinent, amb una fortuna heretada de negocis colonials (inclòs el tràfic d’esclaus), va ser dues vegades alcalde de Barcelona i senador vitalici.1 La seva connexió amb Sant Boi es deu a la seva mare, de la família Can Torrents, que avui acull l’Arxiu Històric Municipal.1 El paper més destacat de Samà en la repressió va ser el seu lideratge del Somatén Barceloní sota el Governador Civil Severiano Martínez Anido.1 El Somatén, una milícia paramilitar, va actuar com a força de xoc contra el moviment obrer, alineant directament Samà amb la política de “crueltat” i l’aplicació de la infame “Ley de Fugas” de Martínez Anido, que va provocar centenars de morts extrajudicials.1 Aquesta participació activa de l’elit catalana en la repressió no era només una qüestió d’ordre públic, sinó una defensa dels seus propis interessos econòmics i socials davant l’amenaça de la mobilització obrera.1

    Tipus de MesuraDescripcióPeríode d’AplicacióConseqüències / Impacte
    Suport als Sindicats LliuresRespalda i legitima organitzacions patronals armades que actuaven com a trencavagues. 1Novembre 1920 – Octubre 1922Augment de la violència contra sindicalistes, desestabilització del moviment obrer. 1
    Aplicació de la “Ley de Fugas”Execucions extrajudicials on es simulava un intent de fuga del presoner per assassinar-lo. 11921-1922 (contundentment a Barcelona)Represaliades prop de 1.000 persones; 267 morts, 583 ferits (segons dades oficials). Creació d’un clima de terror. 1
    Repressió GeneralitzadaActuació caracteritzada per la “crueltat” i el suport a la repressió violenta del moviment obrer. 1Novembre 1920 – Octubre 1922Desarticulació de la conflictivitat laboral, però no la seva eliminació total. 1
    CensuraImposició de censura a la premsa, especialment llibertària. 1Durant el seu mandat i posteriorment amb la dictaduraLimita la difusió d’idees anarcosindicalistes i la capacitat d’organització. 1
    DeportacionsDeportació d’activistes i líders sindicals, com Salvador Seguí i Lluís Companys, a llocs com el castell de la Mola a Maó. 11920-1923Debilitament del lideratge obrer, però també campanyes de solidaritat. 1
    Patrona del Somaten. Verge de Montserrat: Misa de campanya
    Durant l’etapa en què Salvador Samà va dirigir el Somatén de Barcelona, aquest va funcionar com el braç armat de les elits econòmiques i conservadores, dedicat a la repressió violenta del moviment obrer i a apuntalament d’un ordre social que es veia amenaçat, sent un actor clau en l’espiral de violència que va justificar i va portar al cop d’Estat de 1923.Entre el 1910 i el 1923 es va centrar en:
    – Defensa dels Interessos de les Elits
    – Força de Xoc contra el Moviment Obrer
    – Eina de Repressió: per exemple la seva implicació en la detenció de figures com Ferrer i Guàrdia.
    – Suport a la Dreta i Pèrdua de Prestigi: donava suport obertament a grups ultradretans. 
    – Preparació per a la Dictadura: com la defensa dels interessos dels cacics locals. 

    MARIANAO: EL LIDERATGE INTEL·LECTUAL DEL COP D’ESTAT DEL 1923

    El cop d’estat de Miguel Primo de Rivera, el 13 de setembre de 1923, va posar fi a la inestabilitat del Pistolerisme i al règim de la Restauració.1 Primo de Rivera es va presentar com el “cirurgià de ferro” necessari per “salvar Espanya del caos social”.1 Si bé el manifest públic del cop es va emetre des de Barcelona 1, la historiografia local i l’anàlisi recent subratllen un paper fonamental del Palau de Marianao, propietat de la família Samà a Sant Boi de Llobregat, en la gestació i formalització del cop.1

    Proclamació ofiicial de Primo de Rivera

    Esdeveniments clau del cop d’estat de Primo de Rivera (setembre de 1923)

    DataUbicacióActor clau (paper)Acció clauResultat immediat
    13 de setembre de 1923BarcelonaGeneral Miguel Primo de Rivera (Capità General de Catalunya)Es va fer un cop d’estat reeixit; va publicar un manifest culpant el sistema parlamentari i anunciant un govern temporal. 1Iniciació del cop d’estat; declaració de la llei marcial a Catalunya. 1
    14 de setembre de 1923MadridRei Alfons XIIISuport declarat al cop d’estat; govern civil destituït (Manuel García Prieto); Suspensió de la constitució espanyola de 1876. 1Aval reial; col·lapse del règim de la Restauració. 1
    15 de setembre de 1923MadridRei Alfons XIIIVa nomenar Primo de Rivera com a cap de govern i president del Directori Militar. 1Constitució formal de la Dictadura de Primo de Rivera. 1
    Aspecte del Palau de Marianao de principis del Segle XX

    Contràriament a algunes narratives simplificades, el Palau de Marianao no va ser només una residència de l’elit, sinó que va servir com a “cuina” de la insurrecció.1 Diversos historiadors i la memòria local de Sant Boi assenyalen que les reunions prèvies i la signatura de les ordres clau que van formalitzar el cop d’estat per part del General Miguel Primo de Rivera es van dur a terme al Palau de Marianao.1 La seva ubicació discreta als afores de Barcelona va oferir a Primo de Rivera un quarter general segur i allunyat de les mirades indiscretes, ideal per coordinar els moviments militars i polítics necessaris per al derrocament del govern constitucional.1 Aquest fet revela una aliança estratègica entre sectors del militarisme i una part de la burgesia catalana, representada per la influent família Samà, que compartien el desig de restablir l’ordre social i la seguretat econòmica per sobre de les llibertats polítiques i culturals.1 La família Samà, amb la seva posició conservadora i proteccionista, va ser un facilitador instrumental d’aquest canvi de règim.1

    Motivacions de suport a la burgesia catalana i polítiques de dictadura

    CategoriaDescripció
    Motivacions de la burgesia catalana per donar suport al cop d’estat
    Por a la revolució socialPor profunda a la revolució obrera i al terrorisme anarquista (“guerra social”, “Pistolerisme”). 1
    Desig d’ordre i estabilitatNecessitat urgent de restaurar l’ordre social i protegir els interessos econòmics. 1
    Desil·lusió amb el règimPercepció del sistema parlamentari liberal com a feble, corrupte i ineficaç. 1
    Esperança de descentralitzacióCreença inicial que Primo de Rivera podria mantenir o ampliar la descentralització administrativa (basada en pronunciaments primerencs). 1
    Polítiques de Primo de Rivera que afecten Catalunya
    Restabliment de l’ordre públicS’aconsegueix mitjançant la militarització i la repressió de la dissidència. 1
    Dissolució de la comunitatAbolició de la institució clau d’autogovern de Catalunya el 1925. 1
    Supressió de la Cultura CatalanaProhibició de l’ensenyament de la llengua catalana, himne nacional i exhibició de banderes. 1
    Règim centralitzadorImplantació d’un “camí castellà” cap a l’autoritarisme, que condueixi a una “croada anticatalana”. 1
    Conseqüències per a la burgesia i el nacionalisme catalans
    Ordre inicial assolitÈxit a curt termini per sufocar el malestar social. 1
    Desil·lusióPèrdua de la codeterminació política i traïció de les esperances regionalistes. 1
    Renaixement del catalanismeParadoxal enfortiment i activisme polític renovat del nacionalisme català en oposició al règim. 1

    Conclusions Finals: La Segona República i la Situació del Marquès de Marianao i Família

    A Sant Boi de Llobregat (Catalunya), el Pistolerisme va ser un període de greu violència social a Catalunya, especialment a Barcelona, que va tenir lloc aproximadament entre 1917 i 1923. Va ser el resultat d’una complexa confluència de factors, incloent-hi la crisi del règim de la Restauració, una profunda crisi econòmica i social, l’auge de l’anarcosindicalisme (especialment la CNT) i la resposta repressiva de la patronal i l’Estat. Aquest conflicte es va manifestar en assassinats selectius de líders obrers i empresaris, vagues generals, lock-outs i una escalada de la tensió que finalment va contribuir al cop d’estat de Primo de Rivera el setembre de 1923.
    En aquest context de confrontació, destaquen dues figures amb orígens a Sant Boi de Llobregat, però amb papers antagònics i fonamentals per comprendre aquests processos històrics més amplis: 
    – Mentre Balbina Pi i Sanllehy va encarnar la veu dels oprimits, la resistència anarcosindicalista i el feminisme de classe des de la base social de Sant Boi, Salvador
    – Samà i Torrents va representar el braç repressiu i l’establishment, buscant mantenir l’ordre social des de la seva posició de poder i influència, també lligat a Sant Boi per la seva història familiar i patrimoni.
    Les seves trajectòries reflecteixen clarament els dos pols oposats del conflicte del Pistolerisme. La naturalesa diversa i la disponibilitat desigual dels seus fons documentals també subratllen les complexitats de la recerca històrica i les diferents maneres en què les figures de l’època van deixar la seva empremta documental.

    La Dictadura de Primo de Rivera, tot i que va aconseguir suprimir temporalment el Pistolerisme i restablir un cert ordre, va trair les expectatives de molts sectors catalans que l’havien recolzat. Les seves polítiques centralitzadores i obertament anticatalanistes, com la dissolució de la Mancomunitat i la prohibició de la llengua i els símbols catalans, van generar un profund desencís i, paradoxalment, van alimentar el nacionalisme català que pretenia eradicar.1

    Autoritats de la Dictadura que varen elimiinar la Mancomunitat de Catalunya

    La caiguda de Primo de Rivera el gener de 1930 va obrir el camí a la proclamació de la Segona República el 1931. Per a figures com Salvador Samà i Torrents, la fi de la dictadura i l’arribada de la República van significar el declivi del seu paper polític institucional, lligat a la monarquia de la Restauració i a un model autoritari.1 Va morir el 1933, sense exercir un paper destacat en la política republicana.1

    “2 de abril de 1930 – 01-253-01. EL DICTADOR ESPAÑOL TRIUNFA EN SU MUERTE La nación se une en homenaje a Primo de Rivera—Madrid rinde los más altos honores militares”. (ARXIUS DIGITALITZATS de la “Hearst Metrotone News” per la UCLA (Universitat de Califormia).

    L’impacte més dràstic per a la família Samà i Torrents es va produir anys més tard, arran de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) i la dictadura franquista. El seu fill, Salvador Samà i Sarriera (Marquès de Marianao), va ser condemnat pel franquisme per la seva condició de francmaçó, cosa que va comportar la confiscació i posterior pèrdua del Palau de Marianao.1 Aquesta joia del patrimoni familiar va ser finalment adquirida per l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat, tancant un cicle històric que va veure el palau passar de ser un centre de poder i conspiració a un símbol de les convulsions polítiques i socials del segle XX a Catalunya. La família Samà, com moltes altres elits de l’antic règim, va patir pèrdues de patrimoni i canvis profunds en el seu estatus durant aquests anys conflictius, tot i que van conservar gran part de la seva fortuna.1

    Annexos: Paral·lelismes entre Shanlley i Samà, i Infografia Resum

    Quadre Comparatiu i Cronològic: Balbina Pi i Sanllehy vs. Salvador Samà i Torrents (Pistolerisme a Catalunya)

    AspecteBalbina Pi i SanllehySalvador Samà i Torrents
    OrigenSant Boi de Llobregat (Barcelona)Vilanova i la Geltrú (Barcelona), amb vinculació i propietats a Sant Boi (Can Torrents)
    IdeologiaAnarcosindicalista, feministaPolític liberal conservador, monàrquic, representant de l’elit terratinent i industrial
    AdscripcióConfederació Nacional del Treball (CNT)Elits econòmiques i polítiques, Somatén Barceloní
    Context General (1917-1923)Augment de la conflictivitat social, repressió patronal i estatal, auge de l’anarcosindicalisme, violència de Pistolerisme.Crisi del sistema de la Restauració, temor a la revolució social, necessitat de “restaurar l’ordre”, suport a mesures repressives.
    Accions Clau / Cronologia
    Abans del PistolerismeNascuda el 1891 a Sant Boi. Des de jove, activa en el moviment obrer.Nascut el 1861. Polític consolidat: diputat a Corts, senador. Promotor d’exposicions universals. Publicà “Cuestiones nacionales e internacionales” (1900).
    Inici del Pistolerisme (c. 1917)Intensifica la seva activitat sindicalista. Esdevé una figura reconeguda per la seva oratòria i capacitat organitzativa.Les tensions socials s’intensifiquen, amb la patronal i el govern buscant formes de contenció del moviment obrer.
    1919Publica articles en premsa llibertària com “La Colmena Obrera” (p.ex., “Despierta Mujer!”). Denuncia la repressió i defensa els drets de les dones.El Somatén, institució d’ordre públic de caràcter civil-militar, guanya rellevància com a força de xoc contra el moviment obrer i el “desordre” social.
    1920-1922Contribueix regularment a Solidaridad Obrera i Nuestra Voz (sovint sota pseudònims com “Libertaria” o “Claror”) amb articles que expressen el seu pensament anarquista i feminista, denunciant la violència patronal i estatal. Pateix presons i persecucions.Salvador Samà i Torrents es posiciona o és nomenat cap del Somatén Barceloní sota el mandat del governador civil Severiano Martínez Anido (novembre 1920 – octubre 1922). Des d’aquesta posició, lidera una força paramilitar que col·labora amb la política repressiva contra l’anarcosindicalisme.
    Política repressiva del Governador Civil (Severiano Martínez Anido)Les seves accions i els escrits de Balbina Pi són una resposta a la dura repressió del governador Martínez Anido, qui aplica la Llei de Fugues amb gran contundència (especialment entre 1921-1922), causant nombroses morts extrajudicials de sindicalistes. El seu pensament i acció es formen en la lluita contra aquesta violència institucionalitzada.Donen suport actiu o passiu a la política repressiva de Martínez Anido, que legitima l’ús de la violència per “restaurar l’ordre”. El Somatén actua com a braç paramilitar en el context de la “guerra social”, recolzant els Sindicats Lliures i la patronal.
    Març de 1923Enmig de la tensió social extrema, Balbina Pi i altres anarcosindicalistes continuen la seva activitat, tot i el perill.L’ambient de violència i inseguretat s’agreuja.
    10 de març de 1923La mort de Salvador Seguí, “el Noi del Sucre”, un dels líders més carismàtics de la CNT, assassinat a Barcelona, representa un cop dur per al moviment anarcosindicalista i una escalada més de la violència.La mort de Seguí és un episodi culminant del Pistolerisme, fruit de la política de confrontació. Les forces d’ordre, inclòs el Somatén, actuen per contenir les reaccions i la indignació obrera.
    Setembre de 1923El clima de violència i inestabilitat social és insostenible. Balbina Pi i molts altres activistes han patit la repressió i la clandestinitat.El cop d’estat de Primo de Rivera es presenta com la solució a la inestabilitat política i la “guerra social”. Salvador Samà i altres figures conservadores veuen amb bons ulls el cop com a mesura per restablir l’ordre i acabar amb la conflictivitat obrera.
    Després del Cop d’EstatAmb la Dictadura de Primo de Rivera, l’activitat anarcosindicalista passa a la clandestinitat. Balbina Pi continua la seva lluita, adaptant-se als nous temps, però sense poder exercir lliurement la seva activitat pública fins la Segona República.La Dictadura suposa el final del Pistolerisme i la supressió de les llibertats, inclosa l’associació sindical. Els elements d’ordre, com el Somatén, veuen les seves accions legítimes sota el nou règim.
    “Papers” i Llegat (vinculació amb Sant Boi)Els seus “papers” són principalment els seus articles publicats en premsa llibertària (com els de Solidaridad Obrera, Nuestra Voz i La Colmena Obrera), que són objecte d’estudi en publicacions recents com “Balbina Pi i Sanllehy: una dona lliure” (Isabel Segura Soriano, 2024). Representen la veu de la resistència obrera i feminista davant la repressió, amb el seu origen a Sant Boi com a part de la seva identitat i base social.Més enllà d’un pamflet polític anterior (1900), no hi ha constància pública d’extensos “papers” personals seus que detallin directament la seva actuació específica en el Somatén durant el Pistolerisme. La seva influència rau en la seva posició de lideratge dins d’una força repressiva. La seva família tenia propietats a Sant Boi (Can Torrents, que avui acull l’Arxiu Històric Municipal), un símbol de la seva arrelament al territori.
    Infografia: Samà, Repressió i Dictadura (1917-1923)

    Samà, Repressió i Dictadura

    La Connexió de Sant Boi en la Crisi de 1917-1923

    El Teler de la Violència

    Entre 1917 i 1923, Catalunya va viure una “guerra social” coneguda com el Pistolerisme. La crisi del sistema de la Restauració i les tensions de classe van esclatar en una espiral de violència que va enfrontar el moviment obrer amb la patronal i l’Estat, deixant un rastre de sang i preparant el terreny per a la dictadura.

    424

    Morts per assassinat (1918-1923)

    Dada que evidencia la brutalitat del conflicte entre obrers, patrons, advocats i mercenaris.

    Els Actors del Conflicte: Una Societat Polaritzada

    MOVIMENT OBRER

    CNT i UGT

    Organitzacions sindicals en lluita pels drets socials i la transformació revolucionària.

    Balbina Pi i Sanllehy

    Activista anarcosindicalista i feminista de Sant Boi.

    Salvador Seguí

    “El Noi del Sucre”, carismàtic líder de la CNT.

    VS

    FRONT CONTRAREVOLUCIONARI

    Patronal i Sindicats Lliures

    Grups armats finançats per empresaris per reprimir el sindicalisme.

    Salvador Samà i Torrents

    Marquès de Marianao i cap del Somatén a Barcelona.

    Estat i Exèrcit

    Forces de l’ordre que aplicaven la repressió, com la “Ley de Fugas”.

    La Repressió Institucionalitzada

    La “Ley de Fugas” de Martínez Anido

    Sota el mandat del Governador Civil Severiano Martínez Anido, la repressió estatal va assolir nivells de crueltat sense precedents. La seva tàctica més infame va ser la “Ley de Fugas”, un mètode d’execució extrajudicial que consistia a assassinar detinguts simulant un intent de fugida.

    Les dades oficials, proporcionades pel propi Anido, revelen la magnitud de la matança entre 1921 i 1922, dirigida a desarticular el moviment obrer a través del terror.

    Dues Vides, Un Conflicte: Sant Boi al Cor de la Tempesta

    Balbina Pi i Sanllehy

    (Sant Boi, 1896 – Perpinyà, 1973)

    “La Veu de la Resistència”

    • Obrera tèxtil i dirigent anarcosindicalista de la CNT.
    • Destacada oradora i activista feminista.
    • Va promoure la implicació de les dones en la lluita sindical.
    • Perseguida i empresonada per les seves idees i la seva activitat contra la repressió.

    Salvador Samà i Torrents

    (Barcelona, 1861 – 1933)

    “El Braç de la Repressió”

    • II Marquès de Marianao i Gran d’Espanya.
    • Polític influent i un dels homes més rics del país.
    • Cap del Somatén Barceloní, milícia paramilitar al servei de la patronal.
    • Aliat clau del governador Martínez Anido en la repressió de l’anarcosindicalisme.

    L’Espiral Cap a la Dictadura: Cronologia Clau

    1917-1919

    Inici del Pistolerisme amb la Vaga General i el locaut patronal a Barcelona, que intensifica la lluita de classes.

    Març 1921

    Assassinat del President del Govern, Eduardo Dato, en un context de violència política creixent.

    1921-1922

    Martínez Anido aplica massivament la “Ley de Fugas”, creant un clima de terror entre els sindicalistes.

    Març 1923

    Assassinat de Salvador Seguí, “El Noi del Sucre”. La pèrdua del líder més moderat de la CNT radicalitza el conflicte.

    Setembre 1923

    Cop d’Estat de Primo de Rivera. Amb el suport de la burgesia, l’exèrcit i el rei, s’imposa la dictadura com a “solució” al caos social.

    El Palau de Marianao: Bressol del Cop

    La historiografia recent i la memòria local de Sant Boi revaluen el paper del Palau de Marianao, propietat dels Samà. Més enllà de Barcelona, aquest palau es considera avui la “cuina” de la insurrecció.

    Fou en aquest espai discret on Primo de Rivera, amb el suport de l’alta burgesia com els Samà, va planificar i signar les ordres clau que van formalitzar el cop d’estat. Aquest fet demostra l’estreta aliança entre el poder militar i l’elit econòmica per acabar amb el sistema parlamentari.

    Infografia creada a partir de l’informe “Samà, represió de l’Anarcosindicalisme, i salt a la Dictadura. Connexió amb Sant Boi”.

    Aquesta és una visualització de dades històriques sense ús de SVG ni Mermaid JS. Paleta de colors: “Conflict & Power”.

    Referéncies:

    1. Anarcosindicalisme, Samà i Primo Rivera. Connexió amb Sant Boi. (20 obres citades)
    2. Entrevista Carles Vallejo (SantBoi[.Tv]) a Carles Serret (AHMSB)
    3. La filla de Balbina Pí i Sanllehy, la cantant Teresa Rebull. Se li va dedicar un programa de la sèrie de radio “MEMÒRIA I PATRIMONI” amb una entrevista al responsable de l’Arxiu Històric de Sant Boi de Llobregat Carles Serret.
  • Sant Boi 🗓️, 14 d'Abril de 1925
    📚Exemples d'IAG🤖🌱 - 📜Memòria i 🙏Homenatges - 🎬Realitzacions

    Sant Boi 🗓️, 14 d’Abril de 1925: Temps 🕰️ de Camp🌾, Fàbrica🏭 i Dictadura⚔️ (abans de la República)

    abril 15, 2025 - Per 

    En el día que es celebra la II República Espanyola, pot estar bé recordar com es vivia a Sant Boi de Llobregat els anys anteriors on estava una Dictadura amb el beneplàcit de l’aristrocracia (com el Marqués de Marianao), monarquia i exèrcit…

    ¿Com descriu la IA a Sant Boi fa 100 anys? Gemini ens ho descriu així:

    Imagina’t una escena panoràmica de Sant Boi sota la llum del migdia d’abril. En primer pla, veiem els camps fèrtils del delta del Llobregat, amb agricultors treballant la terra, potser recol·lectant les primeres hortalisses de la temporada, simbolitzant la base agrària tradicional de la vila.

    El poble s’estén més enllà. L´imponent campanar barroc de l´església de Sant Baldiri domina el perfil del nucli antic, representant la fe i la història arrelada. A prop, s’endevinen els carrers estrets del casc vell, com el carrer Major, amb gent movent-se a les seves feines diàries, però potser amb una atmosfera continguda, sense la garriga d’una festa.

    Cap a un costat, es distingeix la silueta del grandiós Palau Marianao, envoltat dels seus jardins, un símbol del poder de l’elit i de les connexions amb la política nacional, tot recordant la seva suposada vinculació amb el cop de Primo de Rivera.

    Imatge generada per Copilot

    A l’horitzó, amb prou feines visibles, s’eleven les xemeneies d’una de les fàbriques tèxtils, indicant la incipient industrialització i la presència de la classe obrera, les organitzacions de la qual (com la CNT) operaven en la clandestinitat sota la repressió.

    De lluny, al cim d’un turó (Montbaig), es perfila l’Ermita de Sant Ramon, un referent popular i paisatgístic.

    Subtilment, en algun edifici oficial amb prou feines esbossat (potser l’Ajuntament), onejaria la bandera espanyola, imposada per la dictadura, en lloc de la Senyera prohibida, un recordatori visual del control centralista i la supressió de la identitat catalana.

    El conjunt transmetria una sensació de contrast: la vida tradicional i rural al costat de la modernització industrial i la connexió amb Barcelona (suggerida per l’activitat econòmica orientada a la ciutat), tot sota un cel blau mediterrani però amb una ombra implícita d’autoritat i tensió política, reflectint la “calma superficial” imposada per la dictadura en un Sant Boi en cruïlla històrica.